Maquiles: l'esclavatge laboral del segle XXI
Introducció de la mostra a l'Espai QS de Tarragona sobre l'esclavitud laboral a Nicaragua i Amèrica Llatina.
Explicació del model de negoci de les multinacionals que no paguen impostos i eluden responsabilitats de salut i seguretat.
Descripció de les penalitzacions salarials, la manca de permisos bàsics i situacions de vulneració de drets humans.
Evolució del sindicalisme a la regió i comparativa amb la pèrdua de drets laborals que s'està vivint actualment a Europa.
Anàlisi de la mobilitat de les empreses cercant rendibilitat i la possible corrupció política en la concessió de zones franques.
Crida a investigar les marques i marques subcontractades, i recordatori que el treball digne és clau contra la pobresa.
L'impacte de les maquiles a Amèrica Llatina
L'exposició Maquiles, l'esclavitud laboral del segle XXI, instal·lada a l'Espai QS de Tarragona, posa el focus sobre la precària situació laboral que viuen milers de persones en les anomenades zones franques. Mercè Campabadal, directora de la Fundació Pau i Solidaritat, explica que aquestes indústries, principalment dels sectors tèxtil i del calçat, s'aprofiten de legislacions laxes i governs submisos per maximitzar beneficis a costa dels drets humans.
Les condicions de treball i les zones franques
El model de les maquiles es basa en l'explotació sistemàtica sota un règim de benefici total per a l'empresa:
- Exempció d'impostos: Les empreses no contribueixen a les arques públiques dels països on s'instal·lan, empobrint l'Estat.
- Vulneració de la salut: Treballadors (majoritàriament dones joves) respiren pols tòxica i viuen sota un control estricte que impedeix fins i tot anar al lavabo.
- Productivitat extrema: S'imposen quotes de producció que augmenten setmanalment; si no s'arriben als objectius, s'apliquen penalitzacions salarials.
- Empreses 'oreneta': Si hi ha pressió sindical o governamental, la multinacional tanca d'un dia per l'altre i es trasllada a un altre país.
El paper del consumidor i la regressió de drets
Campabadal alerta que, tot i que s'han aconseguit millores puntuals gràcies al reforç del sindicalisme, encara queda molt camí per recórrer. A més, fa una reflexió sobre la situació actual a Europa, on també s'està produint una pèrdua de drets laborals i una reducció de salaris arran de la crisi.
"El treball decent i digne és l'única eina real per lluitar contra la pobresa, tant al món com aquí a casa nostra."
Per finalitzar, es convida els consumidors a ser crítics, a investigar l'origen de la roba que compren a través d'internet i a ser conscients de la cadena de subcontractació que amaga moltes multinacionals conegudes.

