Projecte Epogender: L'Ordre de Protecció Europea
Explicació del consorci europeu, institucions participants i finalitats de l’estudi per fer efectiva la Directiva de l’Ordre de Protecció Europea.
Definició de l’àmbit d’aplicació a la violència de gènere, pla de transposició 2015 i mecanismes de reconeixement entre estats membres.
Comparació amb l’Ordre de Detenció Europea i disseny d’indicadors per analitzar la legislació i pràctiques de protecció en els 27 estats de la UE.
Descripció del sistema policial preventiu en dues parts (denúncia i testimoniatges familiars) i serveis d’assistència psicològica, jurídica i pedagògica.
Discussió sobre l’impacte econòmic dels programes de prevenció versus el cost social a llarg termini de la violència familiar.
Criteris de selecció de socis, disponibilitat, experiència prèvia i treball en xarxa en anglès per recopilar legislació actualitzada.
Gran variabilitat entre països en autoritat decisòria (jutge o policia), tipus de mesures i prestacions econòmiques o indirectes.
Perspectives d’harmonització centrada en la víctima i dades sobre ordres de protecció emeses a la UE i Espanya.
Impacte de la mobilitat en zones frontereres, coordinació de mesures tècniques com GPS i adequació de l’espai europeu.
Clausura de l’entrevista amb recomanacions finals i salutacions als participants del projecte.
Introducció al Projecte Epogender
L'episodi presenta el projecte europeu Epogender, una iniciativa de recerca finançada per la Unió Europea que té com a objectiu analitzar i millorar la implementació de l'Ordre de Protecció Europea (European Protection Order). Aquest projecte compta amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat d'Estetino (Polònia) i una associació de jutges de Bulgària.
L'Ordre de Protecció Europea i la Transposició
La Directiva 2011/99/UE estableix un mecanisme per garantir que les víctimes de crims, especialment les de violència de gènere, mantinguin la seva protecció quan es mouen entre els estats membres de la UE.
- Els estats tenen fins a finals de 2015 per transposar la directiva a la seva legislació interna.
- L'objectiu del grup de treball és proporcionar indicadors per a una transposició harmonitzada en els 27 estats membres.
- S'inspira en l'èxit de l'ordre de detenció europea, tot i que presenta reptes addicionals per la diversitat de competències judicials i administratives.
El cas de Polònia: La Carta Blava
Els doctors Bogna Batinska i Pasquale Policastro expliquen el sistema polonès de prevenció de la violència domèstica:
- La Carta Blava (Niebieska Karta): Un protocol policial que s'activa davant qualsevol senyal de violència.
- Consta d'una part descriptiva dels fets i una segona part de seguiment amb l'entorn familiar i els veïns per evitar que la víctima es desdigui per coaccions.
- Inclou una línia directa d'atenció amb psicòlegs, juristes i pedagogs.
"No podem agravar la crisi perquè no volem pagar per l'advocat, el psicòleg o el pedagog... els drets fonamentals són de tots."
Reptes de la Mobilitat i la Harmonització
Es discuteixen les dificultats tècniques i legislatives per mantenir la protecció en un espai europeu sense fronteres:
- Diversitat institucional: En alguns països com Àustria, la policia té la potestat de dictar ordres d'allunyament, mentre que en d'altres cal una resolució judicial.
- Mobilitat transfronterera: Moltes víctimes són estrangeres (a Espanya, un 32% de les ordres s'acorden a dones estrangeres) o viuen en zones properes a les fronteres.
- Complexitat tècnica: Aspectes com les polseres de control GPS han de ser compatibles amb les xarxes d'altres països per ser efectives.
Conclusions i Calendari
El grup pretén que la víctima no sigui revictimitzada i pugui desenvolupar la seva vida lliurement. El projecte finalitzarà a finals de 2014 per coincidir amb els processos legislatius estatals.

