Inauguració del FITT amb l'obra 'Los Ojos' de Pablo Messíez
Inici del Festival Internacional de Teatre de Tarragona al Teatre Metropol.
Pablo Messíez explica que l'obra tracta sobre la recerca d'un lloc al món a través de l'amor.
Descripció de la trama basada en Pérez Galdós i el repartiment d'actors espanyols i argentins.
El director reflexiona sobre la connexió amb el públic i l'ús de l'humor en el drama.
Anàlisi del simbolisme de la terra i síntesi del missatge final de l'obra.
Inauguració del Festival Internacional de Teatre de Tarragona
L'entrevista se centra en la inauguració del Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT) al Teatre Metropol. L'obra triada per obrir el certamen és Los Ojos, escrita i dirigida per Pablo Messíez. Aquesta peça representa el debut de la companyia en territori català, un objectiu que el director perseguia des de fa temps.
Temàtica de l'obra: L'amor i la identitat
L'eix central de Los Ojos és la cerca del lloc propi al món. Messíez planteja una tesi contundent sobre la identitat personal:
- La pàtria no és una qüestió de geografia, sinó d'afectes i vincles emocionals.
- L'obra és una comèdia dramàtica que barreja experiències d'Espanya i l'Argentina.
- L'ús de l'humor és fonamental per prendre distància davant les situacions de la vida.
Argument i personatges
L'obra, inspirada en part per la lectura de Marianela de Benito Pérez Galdós, compta amb un repartiment de quatre actors (dos argentins i dos espanyols). La trama segueix:
- 1 En Pablo i la Marianela: Un noi cec i la seva lazarillo. El conflicte sorgeix quan ell té l'oportunitat de recuperar la vista i ella tem perdre el seu amor a causa de la seva suposada lletjor.
- 2 La gestió del desamor: El personatge de la mare aporta la visió del final del camí afectiu i la necessitat de gestionar el dolor quan l'amor s'acaba.
"El teu lloc és on hi hagi algú que t'estimi."
L'escenografia i el simbolisme
El director destaca la importància de la terra a l'escenari, tant de forma física com simbòlica. En una escena clau anomenada Melodrama de Madre, es visualitza com el sentit de pertinença no està en la ciutat d'infància, sinó en el regal emocional que suposa ser estimat per algú.

