Medicaments enllaunats: història i estètica farmacèutica
Introducció a la mostra 'Medicaments enllaunats' al Col·legi de Farmacèutics de Tarragona i presentació de Maria Jesús Gallart, membre de la Fundació Concòrdia Farmacèutica.
Explicació de la missió de la fundació: la conservació i divulgació del patrimoni farmacèutic i la tasca voluntària del Grup de Santa Magdalena.
Debat sobre la pèrdua de patrimoni històric i el cas de la farmàcia del Dr. Ballesté a Valls, documentada des del 1511.
Context historical sobre com la llauna va substituir els sobres de paper i les caixes de fusta per millorar la conservació dels medicaments preparats al por major.
Anàlisi de l'envàs de les pastilles Juanola, la seva evolució estètica, els canvis en la normativa publicitària i els usos alternatius de les caixes metàl·liques.
L'ús de la fotografia del farmacèutic com a garantia, el disseny de formes curioses (com l'ou de la denticina) i els 'bombons' per emmascarar sabors.
Descripció de les més de 200 caixes de l'exposició i crida als oients per a donar o deixar en dipòsit envassos antics per a la seva restauració.
Exposició "Medicaments enllaunats" a Tarragona
L'entrevista presenta l'exposició Medicaments enllaunats, una mostra que es pot visitar a la seu del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona fins al 31 de març. L'exposició ha estat organitzada per la Fundació Concòrdia Farmacèutica, una entitat dedicada a conservar i difondre el patrimoni farmacèutic català.
L'evolució de l'envasament farmacèutic
Durant la conversa amb l'especialista Maria Jesús Gallart, s'explica com el pas del segle XIX al XX va marcar el naixement de la producció de medicaments al detall o en grans quantitats. Això va plantejar la necessitat de trobar materials que garantissin la conservació i la higiene:
- De l'albarel a la llauna: Mentre que els albarels (els clàssics pots de ceràmica) servien per conservar herbes i substàncies a granel, la llauna va ser la solució per comercialitzar el producte final.
- Propietats de la llauna: És un material lleuger, de baix cost i que protegia els medicaments de la humitat i l'oxidació, superant els antics sobres de paper encerat o caixes de fusta.
- Llegat estètic: Moltes d'aquestes caixes van esdevenir joies del modernisme, amb gravats detallats i colors vius que servien com a reclam publicitari.
Peces destacades i curiositats
L'exposició compta amb més de 200 peces de diverses formes (cilíndriques, hexagonals, quadrades) i mides. Alguns punts rellevants inclouen:
- Pastilles Juanola: Un referent iconogràfic que va haver de canviar el seu lema de "> cura la tos" a "> contra la tos" per normatives publicitàries.
- Garantia d'autenticitat: Molts farmacèutics imprimien la seva cara o la seva firma a la llauna per evitar falsificacions.
- Estratègia de gust: Es mostren caixes de "bombons vermífugs" o "freses laxants", una tècnica per emmascarar el mal gust del medicament amb sucre o xocolata, una pràctica que posteriorment es va prohibir per evitar confusions amb llaminadures.
"No hem valorat prou les nostres coses; moltes d'aquestes farmàcies històriques s'han perdut per vendes a antiquaris o reformes."
Crida a la participació ciutadana
Gallart fa una crida a qualsevol persona que conservi caixes de medicaments antigues a casa perquè les faci arribar a la Fundació, ja sigui com a donació o en dipòsit, per tal de poder restaurar-les i continuar narrant la història de la farmàcia a Catalunya.

