Josep Gomis i la vida política: De Montblanc al Govern
Josep Gomis explica com el poble de Montblanc es va unir per construir un poliesportiu mitjançant prestacions personals i col·laboracions materials davant la manca de pressupost.
Reflexió sobre la importància de no jutjar per les aparences a través d'anècdotes viscudes al seu despatx.
Gomis afirma que les seves memòries estan basades en documents reals i no només en el record, incloent temes difícils com el terrorisme.
Descripció del procés d'escriptura del llibre amb l'ajuda del periodista Quico Domènech mitjançant gravacions i correccions.
Comentaris sobre l'èxit i l'arrelament de la festa de Sant Jordi a Montblanc i la seva ambientació medieval única.
Història del procés de restauració del recinte emmurallat, des de la compra de cases fins a la visió actual del monument.
Gomis reivindica la política local com la millor escola formativa pel contacte directe amb les alegries i penes dels ciutadans.
Explicació del títol del llibre: la càrrega de responsabilitat que sent un polític en el moment definitiu de prendre decisions.
Memòries d'una trajectòria política i humana
Josep Gomis reflexiona sobre la seva experiència en la gestió pública, destacant la importància del compromís col·lectiu i la proximitat amb el ciutadà. El text recull anècdotes i vivències que van des de la política local a Montblanc fins a càrrecs de responsabilitat nacional.
L'esforç col·lectiu a Montblanc
L'exalcalde recorda com es van tirar endavant projectes clau malgrat la manca de recursos econòmics:
- La construcció del poliesportiu: Es va realitzar gràcies a la col·laboració ciutadana amb jornals, maquinària i aportacions personals.
- La restauració de la muralla: Un procés llarg que va requerir la compra i l'enderroc de cases per posar en valor el patrimoni de la vila.
- La Setmana Medieval: Destaca com la festa ha arrelat gràcies a la implicació total dels montblanquins.
Reflexions sobre la política i la condició humana
Gomis subratlla que el seu llibre, La solitud del despatx, no es basa només en la memòria, sinó que està documentalment contrastat. Altres punts clau inclouen:
- La lliçó de no jutjar: Relata anècdotes sobre com les aparences poden enganyar pel que fa a l'honestedat de les persones.
- L'alcaldia com a escola: Considera que l'etapa municipal és la que més enriqueix humanament, ja que permet viure el pols real de la societat.
- La presa de decisions: El títol del llibre fa referència a la responsabilitat individual final:
"Quan t'havies de tancar al despatx i eres tu qui havia de prendre la decisió... en aquells moments et sents molt sol."
Moments històrics i col·laboracions
El text també esmenta etapes més complexes, com la gestió de l'atemptat de Vic o temes relacionats amb ETA i Terra Lliure. Finalment, destaca la tasca conjunta amb el periodista Quico Domènech per donar forma a aquestes memòries.

