Tarragona sota l'ocupació napoleònica: Mort a l'invasor
L’entrevistador presenta Mort a l’invasor, nova novel·la de la Guerra del Francès, que commemora el bicentenari de la sortida de les tropes napoleòniques de Tarragona (1 juliol 1811–19 agost 1813). L’autor explica la continuïtat amb la seva primera obra i la motivació per una segona part.
Descripció de la rutina diària dels tarragonins: toc de vedada, prohibició de llum, necessitat de passes de seguretat, racionament d’aliments, ocupació militar i corrupció de la gendarmeria exterior i interior.
Investigació sobre societats secretes i brigants que pretenien enverinar les tropes italianes de Bertoletti amb cianur. L’autor relata els fracassos dels atemptats, delacions internes i penjaments de membres de la resistència.
Explicació de la instrucció de Suchet i Bertoletti de dinamitar tota Tarragona abans de retirar-se, incloent baluards, aqüeductes i arsenals, per impedir que Wellington n’aprofités la fortificació.
Parlen del component fictici dins els brigants: un alcalde traïdor de Tortosa i altres figures amb intencions ambigües. L’autor insinua elements d’intriga perquè els lectors descobreixin qui és aliat o enemic.
Amando la Cueva parla del seu interès creixent per la història de la Guerra del Francès, del llarg procés d'investigació i de la seva decisió d’abandonar gèneres com la ciència-ficció per centrar-se en projectes històrics. Anuncia la seva propera novel·la Barcelona 1713-1714, Guerra a ultrança.
L'ocupació francesa de Tarragona (1811-1813)
L'autor Amando la Cueva presenta la seva nova novel·la, Mort a l'invasor, una seqüela que aprofundeix en el període conegut com el temps de l'esclavitud. L'obra narra els fets des del juliol de 1811 fins a la retirada de les tropes imperials el 19 d'agost de 1813, coincidint amb el bicentenari d'aquest episodi històric.
La vida quotidiana sota el setge
La novel·la retrata amb rigor el patiment dels ciutadans que es van quedar a la ciutat, centrant-se en diversos aspectes crítics:
- La Vedada: Una mena de toc de queda que obligava els ciutadans a tancar-se a casa abans de les vuit del vespre.
- Control i repressió: Per sortir de la ciutat calia comprar un passa de seguretat per quatre reals, vàlid només per a dues hores.
- Destrucció demogràfica: De la població inicial d'unes 9.000 persones, només en van sortir 200 el dia de l'evacuació final.
- Misèria i fam: Els habitatges estaven ocupats per militars italians i francesos, mentre els ciutadans patien una gana extrema i es veien obligats a servir els seus ocupants.
La resistència: Els Brigants
Un dels elements centrals de la trama és l'activitat dels brigants, grups de resistència que intentaven recuperar la plaça per al baró de Roles.
"Els brigants el que feien era intentar donar mort a l'invasor per recuperar la plaça... fins i tot van intentar enverinar l'aiguardent de la guarnició amb cianur."
Aquesta resistència va patir una cruenta repressió per part del general Bertoletti, qui va arribar a penjar 19 membres del moviment per atemorir la població.
La destrucció final de la ciutat
Abans de marxar davant l'avanç de les tropes de Wellington, el mariscal Suchet va ordenar la destrucció total de Tarragona. Es van posar 24 mines que van fer saltar pels aires baluards, el castell del Patriarca i l'aqüeducte, deixant la ciutat en ruïnes i sense recursos bèl·lics per als qui arribaven.

