Màrius Serra presenta 'Plans de futur': el geni de Ferran Sunyer
El locutor introdueix *Plans de futur*, premi Sant Jordi, i saluda Màrius Serra a la llibreria La Capona de Tarragona.
Serra esmenta les sorpreses i secrets de família que es mantenen fins al final, i explica la decisió de novel·lar les relacions.
L’autor relata com va topar amb la figura del matemàtic tetraplègic, gràcies a una proposta de productor i la biografia de l’Institut d’Estudis Catalans.
Explicació del focus narratiu en les cuidadores que, sense entendre els dictats, transcriuen els treballs matemàtics i quina és la seva dedicació vital.
Contradiccions entre la discapacitat física i la ment prodigiosa, l’ostracisme universitari franquista i l’impacte internacional dels seus encerts matemàtics.
Mort del pare i germana, fugida misteriosa del cunyat i com aquests fets accelerats construeixen el punt de partida de la novel·la.
Incorporació de cançons populars, jocs infantils i pinzellades de la vida quotidiana per transportar el lector a l’infància dels personatges.
Desafiament de cobrir 55 anys (1912–1967) en una novel·la, triant episodis clau i mantenint la fluïdesa narrativa.
Detalls de la defunció de Sunyer pocs dies després d’obtenir l’estatut d’investigador al CSIC i la humiliació prèvia en les proves d’accés.
Descripció de l’acte de lliurament de guardons científics en clandestinitat durant la dictadura i la paradoxa d’un reconeixement amagat.
Serra detalla la gira de presentacions fins a final de maig, la relació amb llibreters i l’aturada temporal de projectes creatius.
Entrevista a Màrius Serra sobre la seva novel·la 'Plans de futur'
L'escriptor Màrius Serra presenta la seva obra guardonada amb el Premi Sant Jordi, una ficció basada en la vida real del matemàtic català Ferran Sunyer i Balaguer. La novel·la explora la paradoxa d'una ment brillant atrapada en un cos amb tetraplègia severa durant l'època del franquisme.
Els protagonistes i el focus narratiu
Encara que Ferran Sunyer és el pivot de la història, Serra desplaça el focus cap a les seves cuidadores, les seves cosines Maria i Àngels Carbona.
- Dedicació absoluta: Les cosines van sacrificar la seva vida personal i artística per cuidar el matemàtic i transcriure les seves complexes equacions sense entendre-les del tot.
- Relacions amb la cultura: La novel·la revela vincles fascinants, com el festeig de Maria Carbona amb Salvador Dalí, qui li va fer un retrat cèlebre l'any 1925.
Paradoxes d'un geni autodidacta
Ferran Sunyer va ser un personatge ple de contradiccions vitals que l'autor utilitza per construir el relat:
- Reconeixement internacional vs. ostracisme local: Malgrat no poder aguantar un bolígraf, corregia errors de matemàtics francesos i va acabar treballant per la US Navy.
- La ciència sota la dictadura: La universitat franquista el va menystenir per ser autodidacta i discapacitat, forçant-lo a viure de beques i ajuts externs.
El rerefons històric i familiar
L'obra comença amb un misteri familiar: la fugida del pare de les cosines Carbona abandonant la seva família. Serra utilitza aquest fet real, juntament amb la mort prematura del pare de Sunyer, per retratar una família que, malgrat les desgràcies, mantenia un to vital positiu i un fort compromís amb el catalanisme cultural.
"Ferran Sunyer pot ser llegit com un exemple del país que érem: un país amb cervell i cultura, però amb el cos totalment atrofiat i amagat pel franquisme."
El procés creatiu i futur de l'autor
Màrius Serra explica que el fet que no hi haguessin descendents vius li va donar la llibertat creativa per explorar la vida privada i sentimental dels personatges sense por a ofendre la família. Actualment, l'autor es troba en una gira de presentacions per tot el territori de parla catalana per donar a conèixer aquesta figura històrica sovint oblidada.

