Políticament Incorrecte: un joc de taula satíric
El locutor obre el programa, proposa jugar al nou joc i presenta l’autor, Enric Vives.
Explicació de la metàfora política del joc i origen del nom Tomasi, inspirat en LA Confidential.
Enric Vives relata com va néixer la idea a principis d’any a partir del seu interès per jocs educatius i de protesta irònica.
Descripció de com els jugadors proposen lleis, guanyen suport amb daus, gasten diners públics i apliquen retallades per acumular Hipòcrates.
Presentació de la versió bàsica, el BOJ (Bulletí Oficial del Juego), possibles extensions i nombre de jugadors (3–12).
Detalls de la recaptació a Lanzanos, recompenses (agraïments, poemes, patrocini de cartes), noms i pseudònims dels contribuïdors.
Parlen dels costos (principalment les cartes), la creativitat en el disseny i l’objectiu d’estar a punt per Nadal.
Comentaris sobre l’ús del joc com a recordatori de polítiques reals (retallades de beques, sanitat) i inspiració en programes com Salvados.
Enumeració de propostes incloses: línies d’AVE, aeroports, confeti, augment de taxes, exclusió de medicaments, rescat bancari, reforma laboral, amnistia fiscal.
Informació sobre pàgina web, xarxes socials, ressò en premsa local, i conclusió amb invitació a seguir la campanya.
Presentació del Projecte
L'Enric Vives Camp de Pedrós ha creat un joc de taula anomenat Políticament Incorrecte. El projecte neix a principis d'any com una eina irònica i humorística per qüestionar la situació política i social actual a través del joc i la sàtira.
Mecànica i Funcionament del Joc
El joc se situa en un país imaginari anomenat Tomasi (nom inspirat en la pel·lícula L.A. Confidential). Els jugadors assumeixen el paper de polítics d'aquest país amb els següents objectius i regles:
- L'objectiu principal: Gasta tants diners públics com sigui possible de les arques de l'Estat. El guanyador és qui aconsegueix malversar més fons.
- Dinamisme parlamentari: Els jugadors han d'aconseguir majories simples mitjançant el suport de diferents partits ficticis com el Partit dels Dinosaures, els Cuentacuentos o els Excursionistes.
- Propostes i retallades: Per gastar diners públics, els jugadors han de llançar propostes parlamentàries basades en fets reals (com adjudicacions d'obres o línies d'alta velocitat), que sovint obliguen a fer retallades en altres sectors.
- La Moneda: El sistema monetari del joc s'anomena Hipòcrates (sense H), en un clar joc de paraules amb la hipocresia.
Filosofia i Propòsit
Tot i el to crític, l'autor destaca que no es tracta d'un atac generalitzat a la classe política, sinó a unes certes actituds i fets concrets. Com a psicòleg i educador, Vives utilitza l'humor com una forma de protesta pacífica i pedagògica:
"Riure's d'un mateix és el millor que hi ha a la vida; com a psicòleg, us ho recomano perquè és el més saludable."
Campanya de Micromecenatge
L’autor ha llançat una campanya a la plataforma lanzanos.com per recaptar 11.000 euros en 38 dies per finançar la producció del joc, especialment el cost de les cartes.
- Recompenses: Els mecenes poden aportar des de 10 euros. Una de les opcions més destacades és el patrocini de cartes, on els donants poden personalitzar una carta amb el seu nom i un sobrenom inventat.
- Participació social: El joc inclou el BOJ (Butlletí Oficial del Juego), on es reflecteixen notícies i judicis reals que afecten la dinàmica de la partida.
Continguts Reals i Educació
El joc està molt influenciat per la realitat quotidiana i programes com Salvados. S'hi esmenten temes punyents com la reducció de beques menjador, el rescat bancari, la reforma laboral o la construcció d'aeroports sense demanda. Vives subratlla que l'educació i la sanitat haurien de ser pilars intocables per qualsevol societat lliure.

