Pep Escoda: 22 anys de 'Calaix de Somnis'
L’anunci de l’últim tram del programa a la sala d’exposicions de la Fundació Caixa Tarragona i la recomanació de la mostra "El Calaix dels Somnis", amb la data límit i l’hora de la darrera visita guiada.
Comentari de les visites escolars —amb un conte editat per Àuriga— per apropar els nens a l’exposició, i crida a tota la ciutadania a participar en la visita guiada final.
Pep Escoda detalla el nombre de visitants (3 069), parla del format de l’exposició com a projecte comissariat per Sílvia Omedes i recorda l’estructura cronològica basada en 22 anys de treball.
Explicació del reportatge al nord de Romania: la fotografia de retrats i paisatges en condicions extremes, el treball en blanc i negre i les històries humanes captades en febrer de 1990.
Sèrie de fotografies de viatges personals a Berlín, Nova York i altres ciutats, amb punts en comú mediterranis, autorretrats i la selecció de negatius d’un arxiu de 64 000 imatges.
Retrats de veïns del barri de Vedado (Havana), anècdotes de Solmí i el Sr. Roberto, reflexions sobre com la càmera connecta amb les persones i espais buits de la ciutat.
Projecte a Gibelina Nova (Sicília): una ciutat utòpica pendent de finalitzar, edificis futuristes de ciment i la decadència que s’imposa als somnis d’arquitectura.
Interiors abandonats de Tarragona: teatres, bancs, antic pòsit de pescadors i edificis en desús que Pep fotografia per captar la poètica de l’espai.
Sèrie botànica de paisatges rurals on la natura va reconquerint l’espai construït; cada imatge porta el nom de la planta protagonista.
Retrats dels treballadors nocturns de la verema a Arcos de la Frontera, encàrrec per un celler i diàlegs sobre la identitat i el tracte.
Pep Escoda parla de la importància del retrat, la fotografia ecològica, les reaccions del públic, i avança nous llibres i treballs en curs mentre convida a no perdre’s la darrera visita guiada.
Retrospectiva de Pep Escoda a la Fundació Caixa Tarragona
En aquesta entrevista realitzada directament a la sala d'exposicions, el reconegut fotògraf Pep Escoda ens guia a través de la seva mostra Calaix de Somnis. L'exposició no és només una col·lecció d'imatges, sinó una retrospectiva emocional i tècnica de més de dues dècades de carrera, capturant des de la fredor de Romania fins a la decadent bellesa de l'Havana i els racons oblidats de Tarragona.
Els pilars de l'obra d'Escoda
- L'inici com a fotògraf: Escoda identifica el seu viatge a Romania (1990) com el moment clau on va descobrir la fotografia com a passió i eina de comunicació, anant més enllà de la simple captura per construir relats visuals.
- La relació amb el subjecte: L'artista explica com s'aproxima a la gent, destacant que moltes vegades les fotos el busquen a ell.
"M'han dit moltes vegades: m'ha robat l'ànima. Ser un lladre d'imatges és una gran responsabilitat."
- L'estètica del buit: Gran part de la seva obra actual se centra en l'arquitectura del buit i espais decadents que, lluny de ser inerts, estan plens de poètica i història.
Seccions destacades de l'exposició
- Romania (1990): Fotografies en blanc i negre pur, retrats amb mirades que segueixen l'espectador i paisatges que expliquen la cruesa de la vida post-comunista.
- L'Havana (Cuba): Un recorregut pel barri de Vedado, centrat en edificis desmantellats i retrats de persones cegues que mantenen una mirada profunda.
- Arquitectura del Buit a Sicília: Un treball sobre Gibelina Nova, una ciutat utòpica construïda després d'un terratrèmol que ha quedat com un escenari futurista dels anys 70 en decadència.
- Inside Tarragona: Una exploració d'interiors d'edificis emblemàtics de la ciutat en desús, com el Banc d'Espanya o l'antic Pòsit de Pescadors.
- Els Guaites: Una curiosa col·lecció de retrats de vigilants de museus d'arreu del món, capturats sovint de manera espontània.

