Juan Rodríguez Moranta i la fotografia del silenci gris
Inici de la conversa i presentació del convidat.
Juan explica com una fotografia casual el 2011 a la platja de la Barceloneta va esdevenir l'inici d'una obsessió creativa per capturar la màgia d'aquell espai minimalista.
L'autor detalla com va passar de 2.000 fotografies a una selecció final de 20, buscant un concepte visual pur i coherent que ofereixi una experiència de bellesa a l'espectador.
Discussió sobre la mida de les obres i la combinació entre la fotografia de paisatge (serena i planificada) i la fotografia de carrer (àgil i instantània).
La influència de l'arquitectura en la geometria de les fotos i com aquestes exploren l'enfrontament de l'home solitari amb el buit de l'existència i la natura.
Reflexió sobre la diferència entre arquitectura i art, i el paper de l'artista com algú amb una sensibilitat intensa que transforma la realitat.
Explicació del joc lingüístic del títol i cloenda de l'entrevista convidant a visitar l'exposició a la Diputació.
El projecte fotogràfic: Un procés d'obsessió i depuració
L'arquitecte i publicista Juan Rodríguez Moranta presenta la seva exposició fotogràfica a la Diputació de Tarragona. El projecte va néixer de la casualitat el 24 de setembre de 2011 a la platja de la Barceloneta, en un espai minimalista on el paviment urbà es troba amb la natura.
L'autor descriu un procés de treball intens i meticulós:
- Ha realitzat més de 2.000 fotografies durant dos anys per seleccionar-ne només 20.
- La seva rutina consistia a anar a córrer a l'alba per capturar la llum i els moments de solitud.
- L'objectiu era eliminar la "brutícia" visual (fanals, accessoris) fins a arribar a un concepte visual pur i violent per la seva nuesa.
Estètica i composició: Entre el paisatge i el carrer
Les imatges es caracteritzen per una geometria rigorosa, fruit de la seva mirada com a arquitecte. La composició sol estar dividida pel línia de l'horitzó, amb el mar, el cel i un paviment pla com a protagonistes.
"Fer una foto bona és molt fàcil, la pot fer un mico; però fer un projecte fotogràfic és una altra història."
Rodríguez Moranta combina dues disciplines:
- 1 Fotografia de paisatge: Per la serenor, la planificació i l'ús del trípode.
- 2 Fotografia de carrer (street photography): Per la capturació de l'instant precís i les accions inesperades dels personatges centrals.
El concepte de "El silenci és gris"
El títol de l'exposició utilitza la sinestèsia per connectar l'aspecte sonor (silenci) amb el visual (gris). L'autor explora la solitud de l'urbanita i la domesticació de la natura. Les imatges pretenen ser un espai de bellesa i reflexió personal per a l'espectador, funcionant com un "bon àpat" visual que permet evadir-se de la lletjor quotidiana.

