Tarragona sota les bombes: els bombardejos de la Guerra Civil
Anunci de la conferència ‘Tarragona sota les bombes’ amb Jordi Piqué a l’Espai Tabacalera demà a les 7 de la tarda.
Explicació dels tres actes del 75è aniversari: exposició al carrer Major, conferència de demà i presentació del llibre el 1 de febrer.
Repàs de la novetat mundial de bombardear poblacions obertes amb avió a Tarragona, objectius estratègics i de desmoralització.
Dades de 3.800 bombes, 230 morts i 350 ferits en una ciutat de 30.000 habitants; zones més afectades i construcció de refugis.
Mostra de fotografies, plànols i informes municipals sobre bombardejos i refugis, horaris i ubicació de la sala d’actes de l’Arxiu.
Conferència i memòria històrica a Tarragona
L'entrevista amb Jordi Piqué, director de l'Arxiu Municipal de Tarragona, detalla el cicle d'actes en commemoració del 75è aniversari dels bombardejos sobre la població civil durant la Guerra Civil espanyola. El punt central és la conferència "Tarragona sota les bombes", que s'acompanya d'una mostra documental inèdita.
Un experiment bèl·lic sense precedents
Durant la intervenció s'explica que el que va passar a Tarragona i Catalunya va ser un experiment bèl·lic nou: l'ús de l'aviació per a bombardejos indiscriminats sobre poblacions obertes.
- Objectius inicials: El port, la línia del ferrocarril i els dipòsits de combustible de la CAMPSA.
- Objectiu real: L'estratègia buscava, per sobre de tot, desmoralitzar i paralitzar la rereguarda civil.
- Precedent mundial: Aquests atacs van ser el camp de proves per a futurs conflictes com la Segona Guerra Mundial (Londres, Berlín) i les bombes atòmiques d'Hiroshima i Nagasaki.
L'impacte sobre la ciutat i els seus habitants
Les dades recollides a l'Arxiu Municipal mostren la magnitud de la tragèdia en una ciutat que llavors només tenia 30.000 habitants:
- Es van registrar 144 atacs aeris i van caure unes 3.800 bombes.
- El balanç total va ser de 230 morts i més de 350 ferits.
- Les zones més afectades van ser la Rambla Nova i els carrers Apodaca, La Unió i Real.
"L'aviació franquista metrallava les columnes d'exiliats... persones que marxaven amb l'esma perduda perquè havien perdut tota la família."
La defensa activa: la xarxa de refugis
Davant la impossibilitat de detectar els avions que venien de Mallorca volant baix sobre el mar, la ciutat va reaccionar amb una obra d'enginyeria civil impressionant. En només vuit mesos, es va construir una xarxa de 60 refugis amb capacitat per a 20.000 persones, pràcticament tota la població d'aquell moment.
Actes programats
- 1 Exposició: Al carrer Major (Antic Ajuntament), on es pot veure una bomba real de 1938 que no va esclatar.
- 2 Conferència i Mostra Documental: A l'Espai Tabacalera (M2), amb informes municipals, plànols de refugis i imatges de l'aviació italiana.
- 3 Presentació de llibre: El divendres 1 de febrer sobre la figura i ideologia de Josep Palomar, regidor de cultura entre 1937 i 1938.

