Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2013. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Entrevista a Jujà Teatre sobre la seva comèdia Urbanitas
Breu intercanvi de salutacions i ganes de presentar la nova proposta escènica.
Descripció d’Urbanitas: un passeig nocturn per la ciutat amb humor radiofònic i càustic.
Definició de l’humor gamberro i políticament incorrecte i exemples de personatges com Merdeu i Celuleta i els dos “boixos”.
Comentaris sobre la producció mínima i transportable en furgo per a ser acollida en sales com La Trono.
Anàlisi de les dificultats econòmiques i de l’enginy creatiu que ha sorgit en l’escena teatral valenciana.
Recordatori de funcions a la sala La Trono i comiat dels actors.
Urbanitas: Una aposta pel teatre gamberro i l'humor àcid
En aquesta entrevista, en Jano de la companyia valenciana Jujà Teatre ens presenta el seu darrer espectacle, Urbanitas. L'obra és el resultat de dotze anys de treball de camp recorrent la nit de les grans ciutats per captar l'essència dels personatges més peculiars.
Humor sense filtres i personatges eclèctics
L'espectacle es defineix per un humor políticament incorrecte i la voluntat de fer que el públic es desprengui dels seus prejudicis abans d'entrar a la sala. Els punts clau de la proposta són:
- Origen en el cafè teatre: La companyia manté la proximitat amb el públic i l'absència de la quarta paret.
- Multiplicitat de personatges: Els dos actors interpreten diverses figures, incloent-hi homenatges al còmic Césped.
- Històries surrealistes: L'obra presenta escenes com l'amor impossible entre Merdeu i Celuleta (una taca de merda i un paper de vàter) i personatges escapats del Congrés dels Diputats.
La situació de l'escena teatral a València
L'entrevistat també reflexiona sobre la precarietat del sector a València, destacant que la manca de recursos i el tancament de teatres han obligat a les companyies a aguditzar el seu enginy:
"Com no tenim ni un duro, ni subvencions, ni res de res... la gent el que busca són coses diferents per fer i s'està fent teatre inclús en cases."
Aquesta crisi ha generat una nova frescura i naturalitat en la creació escènica, buscant espais alternatius i una major llibertat creativa fora dels circuits convencionals.