Experiències reals en reproducció assistida
La Judit, de 34 anys, explica els seus objectius vitals i la seva trajectòria: estudis de magisteri, parella amb Josep Maria i desig de ser mare abans dels 30.
La periodista Imma Saumet parla de l’obra, editada per Embriogine, que recull vivències reals per ajudar les parelles a afrontar la reproducció assistida i trencar l’aïllament emocional.
El Dr. Feliu defineix l’objectiu del llibre: normalitzar la infertilitat com a patologia de parella, presentar recursos clínics i psicològics, i compartir consells per a les etapes d’incertesa, frustració i presa de decisions.
L’Anna, mare soltera de bessons per reproducció assistida, exposa en primera persona la pressió social, les seves indecisions, el suport familiar i l’experiència vital. Es conclou invitant els oients a demanar el llibre gratuïtament a Embriogine.
El camí emocional cap a la maternitat i la paternitat
L'episodi explora el recorregut vital de les persones que s'enfronten a la reproducció assistida, centrant-se en la presentació del llibre "Vull tenir un fill", editat per Embriogine. Aquesta obra recull 14 testimonis reals amb l'objectiu de normalitzar la situació i acompanyar emocionalment aquells qui pateixen en silenci.
Punts clau de la discussió:
- L'impacte psicològic: El doctor Pere Feliu destaca que moltes parelles arriben als centres de fertilitat amb una forta sensació de frustració, incertesa i soledat. La pressió social, sovint no intencionada, pot fer que el camí sembli excessivament llarg i dolorós.
- Testimonis en primera persona: Es presenta el cas de l'Anna, una dona que va decidir ser mare soltera als 40 anys. Després de descartar l'adopció, va recórrer a la reproducció assistida i actualment és mare de dos bessons.
- El paper de la família: La xarxa de suport familiar és un factor determinant per a l'èxit emocional del procés. En el cas de l'Anna, la seva família va ser qui li va donar l'impuls final per prendre la decisió.
- La visió de la parella: A diferència d'altres patologies, l'esterilitat és reconeguda per l'OMS com una qüestió de parella, on la unió i la comunicació de l'equip mèdic amb els pacients són fonamentals.
"Cada vegada que uns amics ens anunciaven que esperaven un fill, jo em sentia malament perquè no me n'alegrava prou... m'inundava una gran tristesa."
L'objectiu del llibre
El llibre és un recurs gratuït que pretén ser una eina d'ajuda anímica. No s'han modificat les paraules dels participants per mantenir l'autenticitat i que altres lectors puguin sentir-se identificats amb les pors i les esperances descrites.

