Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
Programa

Arxiu Sonor Promos Publis Jingles

·3663 episodis
RSS

episodis

3373-3384 de 3660
  • 1'

    La salvació del Nàstic: El gol d'Àngel Oribe el 1995

    La gesta històrica del Nàstic a Tarragona Ràdio El 4 de juny de 1995 va quedar marcat a la memòria col·lectiva de l'afició grana com el dia que el Gimnàstic de Tarragona va evitar el descens a la Tercera Divisió. En una eliminatòria de màxima tensió contra el Casetas, l'equip tarragoní va viure una tarda d'infart narrada amb passió per Tarragona Ràdio. Els moments clau de la jugada El context: El partit arribava a la seva fi amb el Nàstic jugant-se la supervivència a la categoria a la desesperada. La jugada decisiva: Després d'un córner passat i una relliscada d'Hèctor Besora, la pilota va tornar als peus de Besora gràcies a una passada de Santipou. El desenllaç: El xut de Besora va impactar contra el disc (el pal), però el rebot va ser aprofitat per Àngel Oribe, que va marcar el gol de la victòria a falta de només 4 minuts per al xiulet final. Una narració emocional "Ha arribat el gol del Nàstic! El tradicional del Nàstic! Se n’ha anat a la llespa!" Aquesta crònica radiofònica no només descriu un esdeveniment esportiu, sinó que commemora els 20 anys de trajectòria de Tarragona Ràdio i el seu vincle indissociable amb la ciutat i l'equip.

  • 0'

    El retorn del Nàstic a Segona Divisió (2004)

    La fita històrica del Gimnàstic de Tarragona El 27 de juny de 2004 quedarà gravat en la memòria col·lectiva de la ciutat com el dia en què el Nàstic de Tarragona va certificar el seu retorn a la Segona Divisió A. Després d'un període de dos anys, un mes i dos dies, el club tarragoní va aconseguir recuperar el seu lloc a la divisió de plata del futbol estatal. Detalls de la celebració Data clau: 27 de juny de 2004. Protagonistes: L'equip grana, amb figures com Antonio Pinilla, que va rebre la darrera falta abans del xiulet final. Context mediàtic: La narració subratlla la importància de Tarragona Ràdio en els seus 20 anys de cronista de la ciutat. Una emoció continguda La transmissió captura l'eufòria absoluta del moment en què l'àrbitre decreta el final del partit. L'emoció es desborda amb un crit unànime: "Final, final, final, final. El Nàstic a segona. El Nàstic ho ha aconseguit." Aquesta fita no només representa un èxit esportiu, sinó que se celebra com un triomf de tota una ciutat i d'un projecte radiofònic estretament lligat al territori.

  • 0'

    20 Anys de Trajectòria del President Josep Maria Andreu

    Commemoració d'una Etapa Històrica El contingut se centra en la figura del president Josep Maria Andreu, repassant la seva influència i llegat en el marc d'una fita significativa: els 20 anys de presència constant. Aquest període no només afecta la vessant esportiva o institucional, sinó que s'entrelliga directament amb l'evolució de la pròpia comunitat local. Eixos Principals de la Retrospectiva Consolidació Institucional: La figura d'Andreu destaca com un pilar d'estabilitat i visió de futur per a l'entitat. Relació amb el Territori: Es subratlla el concepte de "20 anys de ciutat", indicant que el projecte liderat pel president ha anat més enllà de la gestió interna, impactant en el teixit social i urbà. Presència Mediàtica: La ràdio ha estat el testimoni clau d'aquesta evolució, servint com a vehicle de comunicació entre el club i l'afició durant dues dècades. "20 anys de ràdio, 20 anys de ciutat, 20 anys de..." Aquesta reflexió convida a valorar la continuïtat i el compromís d'un lideratge que ha definit una era per a la institució, marcant un abans i un després en la seva història moderna.

  • 0'

    El retorn històric del Nàstic a Segona Divisió A

    La fita històrica del 2001 El 24 de juny de l'any 2001 marca un abans i un després en la història moderna del Gimnàstic de Tarragona. Després de 21 anys d'absència, l'equip tarragoní va aconseguir el tan anhelat ascens a la Segona Divisió A en una jornada plena d'emoció contra el Zamora. El desenllaç del partit L'ascens es va viure amb una tensió màxima fins a l'últim segon: Defensa numantina: Tot l'equip del Nàstic es trobava defensant dins la pròpia àrea per mantenir el resultat corporal. Última jugada: Un centre perillós des de la banda dreta per part del Zamora va ser rebutjat per Sergio Lara. El xiulet final: El partit va acabar ja superat el temps de descompte, deslligant l'eufòria col·lectiva. Un moment per a la posteritat Aquesta gesta va ser liderada des de la banqueta i el camp per figures com Mariano, Gens i Robert Elvira. La narració radiofònica subratlla la importància d'aquest esdeveniment per a la ciutat, coincidint amb les celebracions de Tarragona Ràdio. "Tarragona! Torna a la segona divisió A! El Nàstic ho aconsegueix!"

  • 0'

    Homenatge pòstum a Josep Maria Terrassa i el Maginet

    Comiat a una llegenda de la ràdio El 18 de març de 1996 marca una data assenyalada per a la comunicació local amb l'enterrament de Josep Maria Terrassa. Aquest programa especial de Tarragona Ràdio ret homenatge a una figura que va transcendir les ones per convertir-se en un autèntic mite popular de la ciutat. El naixement d'un personatge L'any 1934 va ser el punt d'inflexió on, a través de la veu de Terrassa, va prendre vida el personatge imaginat per Canyes: el cèlebre Maginet Pelacanyes. Impacte social: Un personatge que va connectar generacions de tarragonins. Llegat cultural: Considerat una figura propera però, alhora, una icona de la història local. L'últim adeu a Tarragona L'acte de comiat ha tingut lloc a les 5 de la tarda a l'església de Sant Joan, on s'han aplegat: Professionals del sector que van treballar al seu costat. Ciutadans que el van admirar durant dècades. Amics i coneguts de la societat tarragonina. "L'any 1934, i de la meva mà, bé, més que de la meva mà, de la meva veu, sortia per primera vegada el personatge imaginat per a canyes." Aquest especial vol subratllar que, malgrat la seva pèrdua, la seva veu roman lligada a la memòria col·lectiva de la ciutat de Tarragona.

  • 0'

    Inauguració del Teatre Metropol a Tarragona (1995)

    Reestrena d'un Símbol Cultural El 10 de març de 1995 marca una fita històrica per a la ciutat amb la inauguració oficial del Teatre Metropol. Aquest esdeveniment posa fi a una llarga espera de la ciutadania, que reclamava un espai escènic propi i digne. Punts Clau de la Jornada Un anhel fet realitat: El teatre es converteix en el centre de la vida cultural tarragonina després de molts anys d'espera. Suport ciutadà: Es preveu una gran afluència de públic, consolidant el compromís de la societat amb les arts escèniques. Celebració local: L'expressió popular de l'acte es resumeix en el sentiment compartit de la frase: "Ja era hora!" Context Històric Aquesta inauguració coincideix amb el marc de celebració dels 20 anys de trajectòria d'emissió de Tarragona Ràdio, vinculant l'evolució de la ràdio pública amb el desenvolupament cultural de la ciutat de Tarragona.

  • 0'

    Investidura de Joan Miquel Nadal com a alcalde

    Proclamació de l'Alcaldia de Tarragona (1989) El 17 d'agost de 1989 es va celebrar un acte institucional de gran rellevància per a la ciutat, on Joan Miquel Nadal i Malé va jurar el seu càrrec com a nou alcalde de Tarragona. Aquest esdeveniment va marcar l'inici d'una etapa clau en la política municipal de la transició democràtica a la ciutat. Compromís Institucional Durant la cerimònia, Nadal va realitzar el jurament oficial destacant els següents aspectes: Lleialtat al monarca: Compromís explícit amb el rei. Marc Normatiu: Promesa de guardar la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Honorabilitat: Compromís de complir les obligacions del càrrec per consciència i honor. El Simbolisme del Poder Municipal Un cop realitzat el jurament, es va formalitzar la proclamació oficial: Es va declarar a Nadal com a alcalde oficial de Tarragona. Se li va lliurar el bastó de comandament, símbol de l'autoritat municipal. L'alcalde va iniciar de ple dret totes les seves funcions administratives i executives. "Prometo, per la meva consciència i honor, complir finalment les obligacions del càrrec d'alcalde amb lleialtat al rei i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l'Estat i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya." L'enregistrament també fa memòria dels 20 anys de trajectòria de Tarragona Ràdio, l'emissora municipal que ha estat testimoni de l'evolució de la ciutat durant les darreres dues dècades.

  • 0'

    Moció de censura contra l'alcalde Requesens a Tarragona

    La crisi política de 1989 a Tarragona El 17 d'agost de 1989 es va produir un moment decisiu en la política municipal de la ciutat. El grup de Convergència i Unió (CiU) va presentar una moció de censura contra l'aleshores alcalde, el socialista Josep Maria Requesens. Les claus de la moció Segons els fets descrits, l'estratègia política es va basar en diversos eixos: Obstruccionisme municipal: Una tàctica dirigida pel grup de CiU per bloquejar l'acció de govern. Intriga política: Accions impulsades directament des de la direcció del partit convergent. Cerca d'aliances: L'objectiu final era captar el suport clau dels dos regidors del Centre Democràtic i Social (CDS). El debat sobre els pactes post-electorals Durant la sessió, es va posar en relleu la incapacitat del Partit dels Socialistes per tancar acords amb el centre polític, en contrast amb altres ciutats com València o Vilanova i la Geltrú on sí que es van assolir pactes. "Aquí el que ha passat és que els socialistes han sigut incapaços d'arribar a acords amb el Centre Democràtic Social." Aquest episodi forma part de la memòria històrica recollida en motiu dels 20 anys de Tarragona Ràdio, repassant els moments més convulsos de la vida política local.

  • 0'

    Transició de Governació Civil a Subdelegació a Tarragona

    El canvi institucional a Tarragona Aquest document recull el testimoni de Margarita López, qui va viure un moment històric en l'administració de l'Estat a Catalunya. El 4 de febrer de 2002, López es va convertir en l'última governadora civil de la província de Tarragona, assumint immediatament el rol de primera subdelegada del govern central. Aspectes clau de la transició Continuïtat de funcions: Tot i el canvi de nomenclatura, les competències bàsiques es van mantenir idèntiques a les dels seus predecessors en una primera fase. Marc legal: La transformació s'emmarca en l'aplicació d'una nova llei que preveia l'entrada en vigor efectiva a partir del mes d'abril d'aquell mateix any. Procés evolutiu: La transició no va ser només un canvi de nom, sinó que formava part d'un procés de desenvolupament posterior de l'administració pública. "Quan nosaltres vam entrar com a governadors ja sabíem les funcions i les competències que de fet eren les mateixes que tenien els anteriors governadors"

  • 0'

    Investidura de Pasqual Maragall com a President

    L'Inici d'una Nova Etapa Política El 16 de desembre de 2003 marca una fita històrica amb la proclamació de Pasqual Maragall com a President de la Generalitat de Catalunya. Aquest esdeveniment simbolitza l'inici del que s'anomenen els segons 25 anys de l'autonomia catalana, obrint un període de canvi i renovació institucional. Principals Eixos del Discurs Voluntat d'unitat: El nou president expressa el seu compromís ferm de governar per a tota la ciutadania sense excepcions. Optimisme i il·lusió: Maragall destaca que la majoria del país viu aquest moment amb alegria i entusiasme. Continuïtat institucional: En un gest de respecte cap als seus predecessors, reconeix el paper decisiu d'aquells que han governat anteriorment. Un Reconeixement a l'Etapa Anterior Maragall no oblida el llegat rebut i utilitza una metàfora nàutica per subratllar la importància de la feina feta fins ara en la construcció de l'autogovern: "Vostès han dut el vaixell de Catalunya fins aquí." És un reconeixement que barreja la tristor pel final d'una etapa amb l'orgull pel servei prestat al país durant el primer quart de segle d'autonomia.

  • 0'

    Inauguració de la Llotja i el Futur del Sector Pesquer

    El Serrallo: Tradició i Modernitat El 16 de juliol de 2003 marca una fita històrica per al barri mariner de Tarragona amb la inauguració de la nova llotja del Serrallo. Aquest esdeveniment no només representa una millora en les infraestructures, sinó que se situa en un context de canvis profunds per al sector primari. Desafiaments del Sector Pesquer Actualment, la professió de pescador s'enfronta a nombrosos obstacles derivats de les noves normatives i la globalització: La complexitat de la convergència europea i les regulacions del mercat comú. Les restriccions en les aigües jurisdiccionals. El control estricte sobre les amplades de les xarxes per protegir els peixos joves. La implementació de les vedes per a la regeneració dels caladors. Vitalitat al Port de Tarragona A pes de les dificultats que fan que el futur sigui percebut com a "complicat", la realitat del tarragoní és encoratjadora: Tarragona disposa d'una de les flotes pesqueres més grans de tot el litoral de Catalunya. Es percep un sentiment d'optimisme respecte a la continuïtat del barri: "Aquí al Serrallo encara hi ha vida, crec que hi ha vida per molts anys." L'anàlisi conclou vinculant aquest creixement amb el paper de la comunicació local durant els darrers 20 anys.

  • 0'

    20 Anys de Ràdio i el Record del Sinistre a la N-340

    Aniversari i Memòria Històrica de la Ciutat L'episodi commemora una fita significativa: 20 anys de trajectòria radiofònica lligada estretament a l'evolució de la ciutat. Aquest recorregut temporal serveix per reflexionar sobre els esdeveniments que han marcat la crònica local i la memòria col·lectiva dels ciutadans. La Tragèdia de la Mora (1998) Es recorda un dels fets més colpidors ocorreguts durant aquest període: Data del sinistre: 1 de setembre de 1998. Localització: Carretera Nacional 340, al seu pas per la Mora. Impacte: Un tràgic accident de trànsit que va costar la vida a cinc persones. "Cinc persones perden la vida en un accident de trànsit a la Nacional 340, a l'alçada de la Mora." Aquest succés va marcar un abans i un després en la percepció de la seguretat viària a la zona, convertint-se en un punt negre de la infraestructura viària que la ràdio ha documentat al llarg de dues dècades d'història.