Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
Programa

Arxiu Sonor Promos Publis Jingles

·3663 episodis
RSS

episodis

3409-3420 de 3660
  • 0'

    20 anys de la tragèdia del càmping de Biescas

    Memòria de la catàstrofe de Biescas Aquest segment commemora el vintè aniversari d'un dels successos més tràgics viscuts per la comunitat de Tarragona: les inundacions al càmping de Biescas el 12 d'agost de 1996. Relat de supervivència L'episodi recull la veu directa d'una de les víctimes tarragonines, qui descriu amb detall l'horror viscut durant la riuada: L'arribada sobtada de troncs i pedres arrossegats per la força de l'aigua. La fragilitat de l'entorn, exemplificada pel cruixir dels arbres a punt de trencar-se. L'angoixa absoluta davant la destrucció imminent del lloc. Context de l'efemèride "Entonces bajaban mucho los troncos y piedras y todo, y el árbol empezó a crujir, empezó para romperse." Aquesta peça forma part d'una retrospectiva especial de Tarragona Ràdio, que celebra dues dècades de servei informatiu i seguiment de l'actualitat de la ciutat, recordant els fets que han marcat la memòria col·lectiva dels tarragonins.

  • 0'

    Visita de Jordi Pujol a una víctima de Biescas

    Context de la Trobada El 12 d'agost de 1996, Tarragona Ràdio recull el testimoni d'una de les víctimes de la tragèdia del càmping de Biescas. El relat se centra en una visita inesperada que va rebre l'afectada mentre es trobava al seu lloc de treball el dissabte anterior, cap a les deu i mitja del matí. La Intervenció del President Segons explica la protagonista, la sorpresa va ser majúscula quan el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, va entrar a la seva perruqueria per saludar-la. Els punts clau de la interacció van ser: Interès per la salut: La primera preocupació del president va ser l'estat físic de la víctima i l'evolució de les seves ferides. Retorn a la normalitat: La dona va confirmar que ja s'havia reincorporat a la seva activitat professional. Superació personal: El diàleg va reflectir l'esforç de les víctimes per intentar reprendre la seva vida normal després del trauma viscut a les inundacions. "La primera pregunta que em va fer és com em trobava, si ja estava bé de les ferides." L'episodi subratlla el vessant més humà i de proximitat en la gestió de la post-catàstrofe per part de les institucions catalanes de l'època.

  • 1'

    Manifestació històrica a Tarragona pel l'11-M

    Crònica d'una jornada de dol i protesta El 12 de març de 2004, l'endemà dels tràgics atemptats de Madrid, la ciutat de Tarragona va viure la mobilització més multitudinària de la seva història recent. Milers de ciutadans van omplir la Rambla Nova en un acte de solidaritat i rebuig absolut al terrorisme. Punts clau de la mobilització Participació massiva: La gent va ocupar tota la coca central i els laterals de la Rambla, fent gairebé impossible el desplaçament degut a la densitat de la multitud. Sentiment d'unitat: Els manifestants van expressar la necessitat de donar suport a les víctimes i de demanar la veritat sobre els fets. Clamor contra el terrorisme: Durant la marxa es van viure moments de gran intensitat emocional amb aplaudiments i silencis interromputs per crits de ràbia. Testimonis de la jornada La indignació era el sentiment predominant entre els assistents, especialment pel que fa a la vulnerabilitat de les víctimes més joves: "Crec que els nens no han de pagar les males accions dels grans." L'emissora Tarragona Ràdio va recollir aquests moments de silenci eixordador i d'unió ciutadana que han quedat gravats en la memòria col·lectiva de la ciutat vint anys després.

  • 0'

    Condemna de l'Ajuntament de Tarragona als atemptats de l'11-M

    Declaració Institucional de Tarragona Arran dels tràgics esdeveniments succeïts l'11 de març de 2004, l'Ajuntament de Tarragona va fer palesa la seva posició oficial davant els atemptats terroristes que van colpejar Madrid. Punts clau de la declaració: Condemna enèrgica: L'Ajuntament manifesta de manera rotunda i ferma el seu rebuig total a l'atac, destacant l'especial crueltat de l'acte. Solidaritat amb les víctimes: La ciutat se suma al dolor de totes les famílies afectades i del poble madrileny. Unitat en el patiment: Es subratlla el lligam de fraternitat amb la resta de l'Estat, expressant que el patiment de qualsevol punt d'Espanya és sentit com a propi per Tarragona. "Quan es pateix en algun punt d'Espanya, Tarragona també pateix."

  • 0'

    Possessió de Lluís Martínez Sistach com a Arcabisbe de Tarragona

    Inauguració del Ministeri Episcopal El 13 d’abril de 1997 es va produir un fet històric per a l'Església catalana amb l'arribada de Lluís Martínez Sistach com a nou arcabisbe de Tarragona. En el seu discurs d'inici, l'arquebisbe va voler destacar la importància de la tradició i la continuïtat de la fe en una de les seus més antigues del territori. Punts Clau de la Intervenció Salutació Apostòlica: Martínez Sistach inicia el seu mandat adreçant-se als fidels seguint el model de l'apòstol Pau, figura central de la cristiandat i molt vinculada a la tradició tarragonina. Rellevància Històrica: Es defineix la seu de Tarragona com la metropolitana i primada, subratllant el seu paper com a mare de la resta d'esglésies de l'arxidiòcesi. Arrels del Cristianisme: El nou arcabisbe posa l'accent en les arrels apostòliques de la ciutat, que serveixen de fonament per al seu nou projecte pastoral. "Aquesta seu, mare de totes les esglésies de l'Arxidiòcesi, dóna testimoni de les nostres llunyanes arrels apostòliques." L'acte coincideix temporalment amb l'efemèride de Tarragona Ràdio, celebrant els seus 20 anys com a mitjà de comunicació de referència a la ciutat.

  • 0'

    L'ascens històric del Nàstic a Segona A el 2004

    Crònica d'una nit històrica a Tarragona El 27 de juny de 2004 marca una fita inesborrable en la història del Gimnàstic de Tarragona. En aquesta data, el club va certificar el seu retorn a la Segona Divisió A, deslligant una onada d'eufòria col·lectiva a tota la ciutat. El sentiment dels protagonistes Durant la celebració, els jugadors i el cos tècnic van expressar la seva profunda connexió amb l'entitat. Es destaca la intervenció de Lluís Codina, qui va actuar com a portaveu d'un vestidor compromès amb el projecte: Sentit de pertinença: L'èxit es viu com una qüestió vital per a tots els integrants de l'equip. Compromís futur: La voluntat de continuar defensant l'escut amb la mateixa passió en les properes temporades. Simbiosi amb l'afició: Una plaça plena a vessar celebrant colze a colze amb els seus herois. Paraules per al record L'emoció del moment va quedar recollida en les paraules de Codina davant la massa social grana: "Sentim els colors del Nàstic com si fos la nostra pròpia vida. Visca Tarragona i visca el Nàstic!" L'esdeveniment també coincideix amb una etapa de consolidació dels mitjans de comunicació locals, marcant 20 anys de ràdio i ciutat vinculats estretament als èxits esportius del territori.

  • 0'

    Vint Anys d'Història: El Relleu al Rectorat de la URV

    Un Nou Capítol per a la Universitat Rovira i Virgili El passat 5 de juny de 1998 es va produir un esdeveniment cabdal per al futur acadèmic de la regió: la presa de possessió de Lluís Arola com a nou rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest acte marca formalment l'inici del segon període de govern de la institució d'ençà de l'aprovació dels seus estatuts. Full de Ruta i Visió de Futur L'acte no es va centrar en el passat, sinó en les projeccions futures de la comunitat universitària. Els punts clau del discurs van destacar: La voluntat de no mirar enrere ni fer un balanç del passat. L'execució del programa d'actuació que va rebre el suport majoritari del claustre el 19 de maig. La consolidació de la URV com un referent de coneixement. "No és el moment de mirar enrere ni de fer balanç de la feina feta... És el moment de plantejar-nos el futur." Context i Celebració Local L'anunci tanca amb una referència a la trajectòria de Tarragona Ràdio, vinculant l'evolució de la universitat amb els 20 anys de ràdio i ciutat, subratllant el creixement paral·lel de les institucions locals.

  • 0'

    20 anys de Tarragona Ràdio i el nomenament de Jaume Pujol

    Commemoració i Relleu a l'Arquebisbat L'episodi destaca la importància històrica de la ciutat de Tarragona a través de dues efemèrides significatives. Per una banda, es recorda la data del 19 de setembre de 2004, moment en què Jaume Pujol va iniciar el seu ministeri com a nou arcabisbe. Compromís amb la Ciutat Durant la seva intervenció, l'arcabisbe subratlla el seu desig d'integració i servei a la comunitat local: Deixa de ser un visitant per esdevenir ciutadà de Tarragona. Expressa el seu entusiasme per formar part d'una localitat amb un llegat històric tan profund. "Des d'ara seré ciutadà d'aquesta ciutat. Seré un ciutadà vostre." Aniversari de Tarragona Ràdio Finalment, es posa en relleu el paper fonamental de la comunicació local, celebrant els 20 anys de trajectòria de Tarragona Ràdio, vinculant estretament l'evolució de l'emissora amb el creixement de la pròpia ciutat durant aquestes dues dècades.

  • 0'

    Primer intent de 5 de 9 amb folre de la Colla Jove

    Crònica d'un moment històric pel món casteller El 2 d'octubre de 1994, la Colla Jove Xiquets de Tarragona va protagonitzar una fita memorable en intentar, per primera vegada en la història, el 5 de 9 amb folre. El que va ser una prova ambiciosa va demostrar la capacitat tècnica i el coratge d'una colla en ple creixement. Desenvolupament de l'estructura El castell va mostrar una execució que inicialment semblava sòlida, però que va presentar dificultats crítiques en els moments decisius: Inici prometedor: L'estructura del 5 va pujar amb bones mides i una aparença estable fins als pisos superiors. Entrada de la canalla: El moment de màxima tensió va arribar quan els dosos van començar a col·locar-se; en aquest punt, l'estructura de tres va començar a rebridar-se. L'intent fallit: Finalment, la construcció no va poder aguantar la pressió i el pes a la part alta i va cedir abans de carregar-se. Valoració de la jornada Tot i la caiguda, les sensacions van ser positives de cara al futur de l'agrupació, tal com es va recollir en la narració televisiva/radiofònica de l'època: "Aquest 5 de 9 encara està un xic verd per la Colla Jove, però no està ni molt menys d'impossible." Aquest esdeveniment va coincidir amb la celebració dels 20 anys de Tarragona Ràdio, marcant un punt d'inflexió en la crònica castellera de la ciutat de Tarragona.

  • 0'

    Primer 4 de 9 amb Folre de la Jove de Tarragona

    Fita Històrica al Món Casteller El 26 de setembre de 1993 marca un abans i un després per a la Colla Jove Xiquets de Tarragona. En aquesta jornada, la colla va aconseguir carregar el seu primer castell de nou pisos, concretament el 4 de 9 amb folre. Detalls de la GestA Data històrica: 26 de setembre de 1993. Construcció: 4 de 9 amb folre (4de9f). Resultat: El castell es va carregar amb èxit, però va caure just després de l'aleta. Narració i Emoció del Moment L'emissió radiofònica de l'època capta la tensió i l'eufòria dels castellers i l'afició. Durant la pujada de la canalla, es descriu un castell estable que finalment assoleix la gloria de la imatge de l'aleta: "I el castell 4 de 9 carregat, 4 de 9 carregat per la Colla Jove Xiquets de Tarragona, el poden descarregar..." Aquest fragment també commemora els 20 anys de trajectòria de Tarragona Ràdio, la veu de la ciutat que ha narrat els èxits locals.

  • 0'

    Inici de la construcció del Palau de Congressos de Tarragona

    Crònica d'una fita històrica per a Tarragona El 3 de juliol de 1997 es va produir un esdeveniment clau per al desenvolupament urbanístic i econòmic de la capital del Tarragonès: la col·locació de la primera pedra del futur Palau Firal i de Congressos. Característiques i funcionalitat Aquest nou equipament es va projectar amb una visió clarament pragmàtica, posant el focus en l'eficiència dels seus espais: Dimensions: Un total de 14.000 metres quadrats dedicats a l'activitat firal i congressual. Versatilitat: El disseny permet l'obertura parcial de les instal·lacions, evitant haver de posar en marxa tot l'edifici per a actes de petit format. Objectiu: Es busca un equipament funcional que generi riquesa i dinamisme. Impacte social i urbanístic La construcció no només pretenia ser un referent arquitectònic, sinó un motor de canvi social: "Que sigui un element absolutament funcional que permeti molta activitat i que aquesta activitat repercuteixi en el benestar i en la millora de les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona." L'impacte de l'edifici es va concebre per a tot el conjunt de la ciutat, tot i que té una incidència especial en la revitalització de la part baixa de Tarragona.

  • 0'

    La Colla Vella carrega el primer 3 de 10 a Tarragona

    Crònica d'una fita històrica al Concurs de Castells El passat 8 d'octubre de l'any 2000, la Tarragona castellera va viure un dels moments més vibrants de la seva història recent. La Colla Vella dels Xiquets de Valls va aconseguir una proesa tècnica i humana sense precedents a la ciutat. El desenvolupament de la gesta El castell escollit va ser el 3 de 10 amb folre i manilles, una estructura de màxima dificultat que requereix una coordinació absoluta. Els moments clau de l'ascensió van ser: L'entrada decisiva de l'acotxador, que va mostrar seguretat tot i la pressió estructural. L'ascens de l'enxaneta, l'últim pas per coronar el castell. La resistència de les manilles i el folre, que van haver de suportar una gran càrrega mentre l'estructura s'anava enfonsant. El moment culminant Després d'uns segons d'extrema tensió, l'aleta va confirmar l'èxit momentani: "Carregat! Carregat! Castell carregat!" Tot i que el castell va cedir just en el moment de l'aleta, aquesta fita ha quedat gravada en el marc de la celebració dels 20 anys de Tarragona Ràdio, com un dels records més potents de la ràdio de la ciutat.