L’aigua que respira: llum, CO₂ i futurs combustibles

De tots els elements químics que han ocupat titulars els darrers anys, cap ha portat tants somnis —i tants maldecaps— com l’hidrogen.

És lleuger, no contamina quan es crema, i només produeix vapor d’aigua. És, en teoria, el combustible ideal per a una transició energètica que deixi enrere els fòssils. Però com sempre, la química no és només una qüestió de resultats. És una qüestió de processos.

I obtenir hidrogen pur no és fàcil. Avui dia, més del 95% de l’hidrogen que es fa servir al món prové de fonts contaminants: metà, gas natural, petroli. L’anomenat “hidrogen gris”. Només una petita fracció es produeix a partir d’aigua i electricitat provinent de fonts renovables. Això és l’hidrogen verd: el que voldríem, però encara no tenim del tot.

A Catalunya, la xarxa H2CAT aplega centres de recerca, entre ells l'ICIQ, i empreses per canviar aquest escenari. A Tarragona, ja circulen autobusos impulsats per hidrogen, i les infraestructures per generar-lo de manera neta comencen a fer-se realitat. Però el camí és lent. I car. I ple de preguntes.

Qui el produeix? Com l’emmagatzemem? Quanta energia costa fer-lo?

És l’hidrogen el futur... o només un miratge renovable?