Blau de prússia
Blau de prússia
Programa

Blau de prússia

‘Blau de Prússia’ és un podcast sobre investigació química coproduït per Tarragona Ràdio i l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ). L’objectiu de l’espai és divulgar la investigació al voltant del món de la química i fomentar vocacions, coneixent de portes endins un centre de referència a l’Estat i a Europa. Projecte finançat per la Convocatòria 2021 d’Ajuts per al Foment de la Cultura Científica a Catalunya de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.

·59 episodis
RSS

episodis

1-12 de 59
  • 41'

    Blau de Prússia: "Moviment amb propòsit: micromotors que descontaminen l’aigua"

    Arrenquem el tercer capítol de la cinquena temporada de Blau de Prússia. Si en el primer episodi vam recordar la importància de respirar i en el segon vam parlar d’exposar-nos, avui ens aturem en una acció que sembla tan quotidiana que sovint passa desapercebuda: moure’s. Alguna vegada heu deixat caure una fulla sobre l’aigua? A simple vista sembla que no passi res. Però, si ens hi fixem, apareixen petits corrents, ondulacions i trajectòries inesperades. El moviment hi era; només calia observar-lo. A la natura, res no està completament quiet. Tot es transforma, vibra i es desplaça. Fins i tot en les regions més fredes i aparentment buides de l’univers, el moviment continua existint, encara que sigui imperceptible als nostres ulls. Entendre aquest moviment ha estat un dels grans reptes de la ciència, però també una de les seves grans conquestes. Gràcies als avenços científics, avui som capaços de construir motors que transformen energia en moviment i ens permeten recórrer el planeta. Alguns són immensos: els dels vaixells, els dels avions o els dels coets. D’altres, en canvi, són tan petits que escapen a la nostra mirada. Són els micromotors: diminuts nedadors artificials capaços d’aprofitar l’energia del seu entorn per començar a moure’s. I, si ens hi parem a pensar, potser no són tan diferents de nosaltres. També necessitem una font d’energia; també busquem una direcció; també ens desviem; també rectifiquem. I tots, en algun moment, hem necessitat un estímul que ens empenyés a fer el primer pas. Ho descobrim plegats en aquest episodi: "Moviment amb propòsit: micromotors que descontaminen l’aigua". Coneixerem dues investigadores que dediquen la seva recerca a sintetitzar, entendre i aplicar aquests petits motors per afrontar reptes com la descontaminació de l’aigua. Però també descobrirem les persones que hi ha darrere de la ciència. Parlarem amb Katherine Villa, investigadora ICREA i líder de grup a l’Institut Català d'Investigació Química (ICIQ), recentment distingida amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove, i amb Neus Munar, doctoranda del seu grup de recerca. Amb elles parlarem de llum, de fotocatàlisi, de micromotors i de com aquestes tecnologies poden contribuir a descontaminar l’aigua. Però també parlarem de vocació, de curiositat i dels camins que porten una persona a dedicar la seva vida a la recerca. Perquè, al capdavall, tota gran descoberta comença de la mateixa manera. Amb un primer moviment.

  • 1h 43min

    Blau de Prússia a Expoquímia 2026: talent, química i futur

    El Blau de Prússia, el podcast de divulgació científica fruit de la col·laboració entre l'ICIQ i Tarragona Ràdio, s'ha traslladat aquest dijous 4 de juny (2026) a Barcelona, en un episodi especial des del cor d'Expoquímia 2026: la gran fira de la química i la indústria química que té lloc al recinte Gran Via de Fira Barcelona en el seu 60è aniversari. Des de l'estand de l'ICIQ, investigadors, empreses i estudiants han passat pel podcast, amb Laura Hernández Eguía, Joan Guillem Mayans i Josep Suñé, conduint un programa emotiu i ple de veus diverses al voltant d'un tema central: el talent científic, i els grans reptes de la indústria química. Com es construeix una vocació? Com s'atreu, es forma i es cuida el talent que fa avançar la ciència? Quines condicions cal per transformar la curiositat en impacte real? La Dra. Imma Escofet, gerent de l'ICIQ, i Francesc Masot reflexionen sobre els reptes de la captació i l'acollida de talent a l'ICIQ. El Prof. Luis Echegoyen i Angie Johana Bolaños, participant del programa IVORY, posen el focus en el talent internacional i els ponts científics entre països. La Dra. Gloria Freixas, de INKE.SA, i el Dr. Fernando Bravo parlen del camí que recorre una idea des del laboratori fins a la indústria, passant per patents i transferència tecnològica. I Albert Fochs i Brenda Martínez, joves en formació al centre, aporten la mirada fresca de qui just comença. El programa ha arrencat amb la participació de Maria Mas, directora de ChemMed i directora gerent de l'AEQT, i Xavier Ribera, director de Comunicació, Relacions Institucionals i Sostenibilitat de BASF, que amplien la perspectiva cap al món empresarial i sectorial, juntament amb el director de l'ICIQ, el professor Emilio Palomares. Un dels moments més "químics" ha estat l'experiment en directe davant del públic assistent —el Blau de Prússia ens recorda que la química no és només teoria, sinó transformació visible. El Blau de Prússia ja és a la seva cinquena temporada. I segueix demostrant que la millor manera d'explicar la ciència és a través de les persones que la fan possible.

  • Blau de prússia del 4/6/2026

    Programa especial des d’Expoquímia 2026. Parlem de talent, química i futur, des de l’estand de l’ICIQ

  • 34'

    Semiconductors, plasma i l'instant en què tot va començar

    Arranquem la cinquena temporada del Blau de Prússia. En l’anterior temporada els investigadors es movien per la nau Margulis, a l'espai. En aquesta, seguim la seva estela i el llegat d’aquesta gran científica, que va defensar tota la vida que la simbiosi, el que entenem com lacooperació entre els organismes, és un dels motors clau de l'evolució. Margulis va demostrar que estem construïts amb bacteris associades entre si, i que dins de cada cèl·lula nostra encara hi ha el rastre d’aquella decisió: cooperar en lloc de devorar-se mútuament. En aquesta nova temporada parlem també de la necessària simbiosi que crea el brou de cultiu necessari perquè prosperi la investigació i la ciència. I anirem on cal anar per entendre de veritat com es desenvolupen les carreres científiques; anirem als orígens. El científic neix o es crea? Hi ha una pregunta que la ciència no acaba de respondre sobre ella mateixa. Podem mesurar el pes d'un neutrí. Podem veure morir una estrella a l'altra punta de l'univers. Però no sabem, amb certesa, per què algú decideix ser científic. O potser ni tan sols és una decisió. Lynn Margulis deia que les millors idees científiques passen per tres etapes: primer se les ridiculitza, després se les combat, finalment semblen òbvies. Com si sempre haguessin estat allà, esperant que algú les veiés. Potser els científics també funcionen així. Avui hem tornat enrere. Al lloc on tot comença. On la llum és tèbia i el so és un batec. En aquesta primer cpaítol: Blau de Prússia: Semiconductors, plasma i l'instant en què tot va començar Busquem el Blau de Prússia amb Luis Merchante: Estudiant de doctorat al grup del professor J. R. Galán Mascarós (li agrada que li diguin JR), i Irene Gallo: investigadora de projecte al departament de transferència de tecnologia, coneixement i projectes industrials.

  • 35'

    Més enllà dels laboratoris: el repte d’escalar la descarbonització.

    És un temps de replantejament: d’imaginar futurs possibles, de sospesar allò que cal deixar enrere i allò que encara podem transformar. A la Margulis, l’inici d’any també significa canvis profunds. Després de setmanes cartografiant els fluxos de gasos de 571-/9A, la nau enfronta una nova missió: estudiar una tecnologia experimental capaç de capturar i transformar el CO₂ directament a la superfície del planeta. D’aquesta manera, podrien transformar el cicle del carboni de l’exoplaneta per tal de fer-lo més habitable. Transformar aquest excés de CO₂ a l’atmosfera en altres formes de carboni útils per generar energia, materials de construcció o inclús nous aliments. Un repte no gaire diferent del que enfronta la humanitat a principis del segle XXI sobre el planeta Blau. Una situació que demana cooperació, consorci entre societat i coneixement, entre ciència i política, tot amb la intenció de provar si és possible descarbonitzar processos sencers sense renunciar a l’energia ni a la indústria que els sosté. Un repte global on cada peça ha de comprometre’s i aportar la seva part. Però, què significa realment, descarbonitzar una indústria? Fins on pot arribar la química quan s’alinea amb la tecnologia i l’enginyeria? I, sobretot, quin paper pot jugar el CO₂ en el futur que estem construint? Ho descobrirem plegats a… Més enllà dels laboratoris: el repte d’escalar la descarbonització. Avui busquem el Blau de Prússia amb el Professor Emilio Palomares, director de l’ICIQ, i la doctora Júlia Viladoms, responsable de l’unitat de descarbonització industrial.

  • 32'

    Blau prússia: "Els ulls de la matèria: CO₂, sensors i reconeixement molecular"

    A Tarragona, el novembre ha avançat lentament. Els carrers es tornen més silenciosos, les oliveres ja sense olives dormen sota una llum que ja no escalfa, i el mar sembla respirar més a poc a poc. Als vespres, una boira suau cobreix el port i les primeres llums d’hivern comencen a reflectir-se als aparadors. És un temps de pausa, de mesurar el que ha passat i preparar el que vindrà. Fins i tot la natura sembla analitzar-se a si mateixa: observa, compara, detecta... com si fos un gran sensor que ajusta els seus propis paràmetres abans del fred. A la Margulis, també és temps d’observació. Després de dies d’exploració a 571-/9A, la nau ha instal·lat nous sensors per estudiar l’atmosfera del planeta. Però alguna cosa no quadra. Les dades fluctuen, els gràfics ballen, i les mesures de CO₂ no coincideixen entre els sistemes físics i químics. El que semblava una anomalia puntual s’està convertint en un misteri i problema persistent. Potser el planeta no és tan tranquil com semblava... o potser són els seus propis instruments els que estan començant a perdre el sentit del que és real. Però, com podem saber què és real quan les dades es contradiuen? Què vol dir, exactament, reconèixer una molècula? Com sap un sensor el que està veient...? Ho descobrirem plegats a… "Els ulls de la matèria: CO₂, sensors i reconeixement molecular". Avui busquem el Blau de Prússia amb la Dra. Gemma Aragay, coordinadora científica del grup del Prof. Pau Ballester i l’Esteban Valencia, investigador predoctoral del mateix grup de recerca.

  • 39'

    Les cadenes que reparen: CO₂, polímers i nous materials

    A Tarragona, la tardor transforma els paisatges: la degradació de la clorofil·la deixa veure altres pigments com carotens i antocians, il·lustrant reaccions químiques de manera poètica. Amb la tornada a la rutina escolar, els laboratoris reprenen l’activitat i arriba una notícia científica destacada: el Premi Nobel de Química ha reconegut els MOFs, materials capaços de capturar i transformar CO₂, claus per una indústria més neta i sostenible. En paral·lel, a la nau Margulis, la tripulació experimenta amb el carboni en diverses formes (CO₂, metanol, sucres) i aprèn a mantenir l’equilibri necessari per a la vida dins d’un entorn artificial. Els polímers i altres materials que formen la nau són vitals per preservar la vida i plantegen preguntes sobre la seva relació amb el carboni i el CO₂. Què són els polímers que envolten la nau i que permeten l’aventura espacial? Podrien ser una forma diferent del carboni? Quina relació podrien tenir amb el diòxid de carboni? Busquem el Blau de Prússia amb el Dr. Federico Frateloreto, investigador del grup del Dr. José Berrocal i amb l’Alejandro Delgado, estudiant de doctorat al grup del Professor Arjan Kleij.

  • 42'

    Blau de Prússia: “L’aire que alimenta: CO2, catàlisi i nous camins”

    A Tarragona, setembre marca el final de l’estiu i de Santa Tecla i l’inici d’un nou cicle, ple de reptes i oportunitats. Paral·lelament, a la nau Margulis la tripulació afronta dificultats i busca inspiració en la natura i en la química, que ensenya que el futur es construeix imitant processos vitals. A la nau Margulis, la tripulació sent la mateixa pressió dels canvis. Com a la Terra, també aquí tot depèn de trobar un equilibri. Les alarmes avisen que l’aire es torna dens i que el sistema energètic trontolla. I, davant del perill, els tripulants miren, com sempre, cap a la natura per inspirar-se. Perquè si alguna cosa ens ha ensenyat la química és que el futur no s’inventa del no-res: es descobreix imitant els processos que la vida ja coneix, des de fa milions d’anys. Quines amenaces apareixeran? Quines noves preguntes sortiran a la nau? Com s’ho faran? El podcast “L’aire que alimenta: CO2, catàlisi i nous camins” tracta aquests temes amb la participació de la doctora Carla Casadevall (URV i ICIQ) i el professor Julio Lloret-Fillol (ICIQ). Aquest podcast és una coproducció de l’ICIQ i Tarragona Ràdio.

  • 38'

    L’aigua que respira: llum, CO₂ i futurs combustibles

    De tots els elements químics que han ocupat titulars els darrers anys, cap ha portat tants somnis —i tants maldecaps— com l’hidrogen. És lleuger, no contamina quan es crema, i només produeix vapor d’aigua. És, en teoria, el combustible ideal per a una transició energètica que deixi enrere els fòssils. Però com sempre, la química no és només una qüestió de resultats. És una qüestió de processos. I obtenir hidrogen pur no és fàcil. Avui dia, més del 95% de l’hidrogen que es fa servir al món prové de fonts contaminants: metà, gas natural, petroli. L’anomenat “hidrogen gris”. Només una petita fracció es produeix a partir d’aigua i electricitat provinent de fonts renovables. Això és l’hidrogen verd: el que voldríem, però encara no tenim del tot. A Catalunya, la xarxa H2CAT aplega centres de recerca, entre ells l'ICIQ, i empreses per canviar aquest escenari. A Tarragona, ja circulen autobusos impulsats per hidrogen, i les infraestructures per generar-lo de manera neta comencen a fer-se realitat. Però el camí és lent. I car. I ple de preguntes. Qui el produeix? Com l’emmagatzemem? Quanta energia costa fer-lo? És l’hidrogen el futur... o només un miratge renovable?

  • 33'

    Blau de Prússia: "El valor del CO₂: Capturar per transformar"

    Pocs dies després de Sant Joan, encara recordem els cels il·luminats de focs artificials. Són tradició, cultura... i també química. El blau d’un castell, el vermell d’una bengala, el tro que fa tremolar l’aire... tot això és possible gràcies a metalls, sals i pólvores. Però darrere d’aquesta màgia, hi ha una realitat incòmoda: partícules tòxiques, metalls pesants i una bona emissió de gasos d’efecte hivernacle com el CO₂. Cada any, després de la revetlla, les estacions de control ambiental registren pics de contaminació. Al podcast Blau de Prússia ja ho vam dir: la química dels focs és fascinant... i problemàtica. Per sort, també és química el camí per fer-los menys nocius. O per capturar el CO₂ que generen. Avui, la Margulis reflexiona sobre aquest gas invisible i essencial. Perquè potser, més que eliminar-lo, hauríem d’aprendre a conviure-hi millor. Ho descobrirem plegats a… "El valor del CO₂: Capturar per transformar". Avui busquem el Blau de Prússia amb el doctor Xavier Abel-Snape, investigador postdoctoral del grup de recerca del Prof. Ruben Martin.

  • 32'

    Cristalls de futur: el gas que no vol marxar

    Deien els antics grecs que la natura tendia sempre a l’equilibri. Però el món d’avui els contradiria sense gaires contemplacions: el canvi és constant, i la natura ja no dona l’abast. Avui, el CO₂ no només s’escapa, sinó que ens envolta com una ombra que ho empastifa tot. Però... i si en comptes de veure’l com un enemic, el poguéssim fer servir al nostre favor? Aquest segon capítol de la quarta temporada del Blau de Prússia el dediquem a uns cristalls diminuts amb un gran potencial: les xarxes metal-orgàniques, o MOFs. Ens endinsarem en la tecnologia que ha convertit el CO₂ en un recurs útil i circular, gràcies a la recerca feta a l'ICIQ i a la iniciativa de la seva Spin-Off Orchestra Scientific. És possible capturar i purificar el CO₂ de manera eficient, a baix cost i en qualsevol racó del planeta? Mentre el territori viu amb intensitat el fruit de la vinya, amb fires del vi arreu del territori, nosaltres preparem les copes per saludar el mes de juny, i amb ell la Fira DO Tarragona. Però que tenen a veure el vi de les bones garnatxes amb el CO2? Avui busquem el Blau de Prússia amb el doctor Stefano Giancola, director tecnològic d’Orchestra Scientific i el doctor Santiago Capelo, enginyer de la mateixa spin-off de l’ICIQ, Orchestra Scientific.

  • 39'

    Blau de Prússia: "L'Odissea del CO₂: Cròniques d'un gas transformador"

    Arrenquem la quarta temporada, i ho fem amb pas ferm, com el que portaran aquests dies els misteris i passos de Setmana Santa. En aquest primer capítol, ens deixarem portar des de la «ciutat de l’eterna primavera», que és Tarragona, i en plena primavera, per un plàcid camí que ens permetrà gaudir del bon temps estacionari d’aquesta època de l’any, i de dies que es resistiran a marxar mentre s’acosta l’estiu. Avui el podcast el dediquem al CO2 o diòxid de carboni. I és ben conegut per tothom que quan aquest compost s’escapoleix i s’acumula a l’aire, qui més pateix és l’atmosfera, on produeix l’efecte hivernacle, provocant l’augment de la temperatura global del planeta. En aquest primer capítol del Blau, li farem un monogràfic. I és que us volem explicar, en línies generals, com s’ho fan els científics per tenir aquest gas sota control. Si aconseguim capturar-lo i emmagatzemar-lo, té tot el sentit del món fer-ho abans no arribi a l’atmosfera, en els diferents processos. Provarem d’explicar què podem fer amb el diòxid de carboni, el CO2, que alguns científics ja han rebatejat com el ‘petroli del futur’, i com el podem transformar per ‘art de química’ en altres productes d’alt valor afegit. És possible donar un ús i valoritzar el gas d’efecte hivernacle? Serem capaços de capturar el carboni abans no arribi a l'atmosfera, i posar-lo en algun lloc on no fugi i es converteixi en un perill pel planeta? Busquem el Blau de Prússia amb Professor Emilio Palomares, director de l’ICIQ, i la Dra Júlia Viladoms, responsable de la unitat de descarbonització industrial dins del Departament de Transferència de Tecnologia i Coneixement i projectes industrials de l'ICIQ.