Amplificant desequilibris: un Nobel asimètric

0:00Blau de prússia42:34
Compartir
Blau de prússia
FacebookWhatsAppX.comDescarregar

Mireu-vos les mans. La dreta. I l'esquerra. S'assemblen, oi? Tenen els mateixos dits. La mateixa estructura. Pràcticament la mateixa forma.

Però hi ha una cosa que no podem fer. No podem posar una mà damunt de l'altra i aconseguir que coincideixin perfectament. Són com una imatge i el seu reflex en un mirall. Dues formes que semblen idèntiques, però que no ho són. I això també passa amb les molècules. Algunes poden existir en dues formes que són com la imatge i el reflex en un mirall. Dues variants molt paregudes però no idèntiques. 

Aquest fet, descobert fa més de 150 anys, ha ajudat a afinar el nostre coneixement sobre la matèria, tot generant una nova branca de la química: la química asimètrica. 

I no només això, també ens ha aportat un gran misteri. Quan estudiem els organismes vius, ens donem compte de que utilitzen, pràcticament de manera exclusiva, una de les dues variants per fabricar les proteïnes i els àcids nucleics com el ADN.

La pregunta és: per què aquella variant i no l’altra? Per què no les dues? En quin moment es va generar un desequilibri entre la concentració de les dues? Com va evolucionar aquest desequilibri fins al punt que la vida solament en fa servir una?

Son preguntes interessants, especialment si tenim en compte la similitud que presenten entre si les dues variants. Però avui no parlarem només d'aquesta diferència.

Parlarem d'una cosa encara més sorprenent. El Premi Nobel de Química d'aquest 2026 reconeix precisament descobriments que ens ajuden a entendre aquests fenòmens. L'Acadèmia Sueca ha reconegut Henri Kagan i Kenso Soai pels seus descobriments sobre els efectes no lineals i l'autocatàlisi en la síntesi orgànica asimètrica. 

En ciència, no sempre es tracta de descobrir una nova molècula. De fabricar un material. O de trobar una aplicació immediata. De vegades, és important entendre per què passa allò que passa. Investigar la pròpia natura per entendre els seus mecanismes. Expandir el nostre coneixement és la manera en la que ens relacionem amb aquest món i ens permet evolucionar. I avui tenim una història molt propera per explicar-ho. Perquè entre les investigacions citades al document científic oficial d'aquest Premi Nobel hi ha un treball de Jordi Burés, un investigador que avui és professor ICREA i lidera un grup de recerca a l'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIQ, a Tarragona.

Amb ell parlarem de química, de descobriments i de preguntes que encara no tenen resposta.