Amb la petita cuca que no va parar de pujar, mirant sempre cap amunt

Avui, una dona que va descobrir que el seu lloc és just entre el cel i la terra, on només arriben els qui confien i mai deixen de mirar amunt. Una pionera que va trencar motlles en un món casteller reservat als homes, i que ha demostrat que la força no només s’amaga als braços, sinó també al cor.

És Carme Ferré Garcia, coneguda com a Cuca, la dona en actiu més antiga del món casteller. Va ser una de les primeres nenes que, a partir de 1974, va pujar amb la Colla Castellers Xiquets de Tarragona.

De petita, ja s’enfilava a qualsevol arbre — pomeres incloses — i aprenia a mantenir l’equilibri, la valentia i la confiança que la caracteritzen. Va créixer envoltada de l’hort familiar a Constantí, on encara conserva el record viu dels sabors i olors. Però també va créixer a la Baixada del Roser, on la comunitat feia pinya i celebrava la vida, fent castells, també a la platja.

Amb sis germans, l’esport i l’atletisme han estat sempre part de la seva vida; fins i tot va ser campiona de Catalunya en dues categories d’atletisme de pista coberta. Però el seu gran repte va ser entrar en un món, el casteller, tradicionalment masculí, on va ser una pionera des del 1974, a la Colla Castellers Xiquets de Tarragona.

Quan el cos li va demanar pausa, no va deixar de donar suport des de baix, conscient que a vegades la força més gran és aguantar i sostenir. Avui segueix pujant muntanyes amb la família, demostrant que la constància i la força col·lectiva són el secret per arribar ben amunt.

Avui al “Cafè, copa i puro” amb Carme Ferré Garcia (Cuca). Ha fet el que li agradava, malgrat que el món anés a un altre ritme. Per ella, “l’èxit no és per als que mai fracassen, sinó per als que mai es rendeixen.” I la Cuca mai no s’ha rendit.

La Cuca no ho sabia, però ha aparegut per sorpresa al programa Tòfol Conesa i Cristina Catalán.