Cafè, copa i puro
Cafè, copa i puro
Programa

Cafè, copa i puro

Cada divendres a ‘La Veu de Tarragona. Camí dels 40’ us convidem a descobrir una nova història a la nostra secció d’entrevistes en profunditat. Parlem amb personatges coneguts i no tan coneguts, explorant la seva vida, trajectòria i pensament. Ho fem amb calma, sense presses, aprofundint en els detalls que defineixen qui són i què els mou. Un espai per escoltar i entendre, més enllà de la superfície. Una entrevista on, a banda dels convidats, pot entrar als estudis de la Tarragona Ràdio un confident. I la gràcies, quan en qualsevol sorpresa, és que el convidat o convidada, es clar, no ho sap.

·17 episodis
RSS

episodis

1-12 de 17
  • 42'

    Cafè, copa i puro amb Mercè Rovira: "El més important per sortir a escena o davant la càmera és, sobretot, gaudir-ne"

    Ens ha acompanyat al “Cafè, copa i puro” una convidada molt especial: l’actriu Mercè Rovira-Brú. En un ambient de conversa pausada i propera, hem fet un viatge per la seva trajectòria artística i vital, des dels seus inicis a Tarragona fins als escenaris i rodatges d’arreu. Entre records, experiències i reflexions, la Mercè ha compartit la seva manera d’entendre el teatre com una forma de vida, el seu compromís amb la docència i la creació, i el seu vincle profund amb la ciutat que l’ha vist néixer. El programa ha acabat amb una sorpresa molt especial que ha fet aflorar records i amistats de l’escena tarragonina, amb Joan Pascual i Enric Garriga.

  • 35'

    Amb la petita cuca que no va parar de pujar, mirant sempre cap amunt

    Avui, una dona que va descobrir que el seu lloc és just entre el cel i la terra, on només arriben els qui confien i mai deixen de mirar amunt. Una pionera que va trencar motlles en un món casteller reservat als homes, i que ha demostrat que la força no només s’amaga als braços, sinó també al cor. És Carme Ferré Garcia, coneguda com a Cuca, la dona en actiu més antiga del món casteller. Va ser una de les primeres nenes que, a partir de 1974, va pujar amb la Colla Castellers Xiquets de Tarragona. De petita, ja s’enfilava a qualsevol arbre — pomeres incloses — i aprenia a mantenir l’equilibri, la valentia i la confiança que la caracteritzen. Va créixer envoltada de l’hort familiar a Constantí, on encara conserva el record viu dels sabors i olors. Però també va créixer a la Baixada del Roser, on la comunitat feia pinya i celebrava la vida, fent castells, també a la platja. Amb sis germans, l’esport i l’atletisme han estat sempre part de la seva vida; fins i tot va ser campiona de Catalunya en dues categories d’atletisme de pista coberta. Però el seu gran repte va ser entrar en un món, el casteller, tradicionalment masculí, on va ser una pionera des del 1974, a la Colla Castellers Xiquets de Tarragona. Quan el cos li va demanar pausa, no va deixar de donar suport des de baix, conscient que a vegades la força més gran és aguantar i sostenir. Avui segueix pujant muntanyes amb la família, demostrant que la constància i la força col·lectiva són el secret per arribar ben amunt. Avui al “Cafè, copa i puro” amb Carme Ferré Garcia (Cuca). Ha fet el que li agradava, malgrat que el món anés a un altre ritme. Per ella, “l’èxit no és per als que mai fracassen, sinó per als que mai es rendeixen.” I la Cuca mai no s’ha rendit. La Cuca no ho sabia, però ha aparegut per sorpresa al programa Tòfol Conesa i Cristina Catalán.

  • 41'

    Albert Magarolas: el bomber que domina el llenguatge de les campanes

    Avui a “Cafè, copa i puro” ens endinsem en l’ànima de Tarragona amb Albert Magarolas Aixalà, campaner de la Catedral i bomber durant 36 anys. Ell ens explica com el so de les campanes —la Fructuosa, la Maria Assumpta i la Tecla— és la veu del poble, un batec que connecta passat i present. Pujarem junts 202 esglaons fins a 70 metres d’alçada, on la calma i la ciutat s’abracen, i on la passió per salvar vides i conservar tradicions es fa més viva que mai. Una història de foc, pedra i esperança, per sentir el batec del cor humà ressonant amb la música de l’univers.

  • 39'

    Oriol Grau: l’alquimista de la llum, l’hort i l’escenari

    L’actor, dramaturg i director Oriol Grau, un artista lluminós i genuí que combina l’escena amb la vida tranquil·la de pagès al seu hort. Amb un sentit de l’humor molt personal, parla de la seva trajectòria al teatre, de la seva etapa a la televisió i del seu retorn a la Sala Trono amb La mare, el dimoni i jo. Poc religiós però molt terrenal, defensa el nudisme i la llibertat com a forma de vida. Amant dels gats, la mandarina i i la Menta, de la natura i de les coses senzilles, Grau troba pau entre llegums, flors i melodies del seu organillo. Records, complicitats i homenatges, especialment dels que l’han conegut i en conserven una forta amistat. Avui, Oriol Grau ens ha acompanyat al «Cafè, copa i puro», compartint la seva història i la seva personalitat única.

  • 30'

    Pitu Boronat: una vida guiada per l’esforç, les causes socials i dues rodes

    Pitu Boronat és un apassionat de la festa, el vi i sobretot de les motos de cross. Durant quaranta anys ha treballat a la multinacional Dow, els últims trenta-un com a responsable de comunicació a Tarragona. Dit així, hi podria tenir cabuda molta gent. Però afegirem que la festa li agrada compartir-la amb tothom, que el vi li agrada fer-lo i que la moto ha de ser de cross. La seva vida professional i personal s’ha basat en una paraula clau: l’esforç. Aquesta actitud la va aprendre del motociclisme, especialment del trofeu Montesa, que li va ensenyar valors com la preparació, la precisió i la resistència. A més de la comunicació, també s’ha implicat en causes socials i en el món de l’enologia i l’agricultura. La moto li ha donat grans lliçons de vida i forma part de la seva identitat. Els qui el coneixen saben que, sobre la seva motocross, es transforma en «Charlie el brut».

  • 33'

    Àngel Òdena: «No es pot cantar i plorar al mateix temps, però conec una persona que ho fa»

    Entrevista reflexiva i emotiva amb el baríton tarragoní Àngel Òdena, al "Cafè, copa i puro". Es tracta menys d’aprendre i més de sentir, ja que l’òpera, com a art total, arriba a l’essència de les emocions. Ens de les contradiccions de la vida i com l’art transforma aquests sentiments. Àngel Òdena, amb més de trenta anys de trajectòria, ha emocionat públics d’arreu del món i defensat el talent, també el local. Recorda amb emoció el seu debut al Metropolitan de Nova York amb Il trovatore, i destaca que, tot i no ser fetitxista, aquella experiència li va quedar gravada. Es repassen algunes de les seves actuacions més recents i futures: La tavernera del puerto a Madrid i Lima, La bohème a Tarragona al juliol, al Camp de Mart, amb Ainhoa Arteta, i l’inici de la temporada 2025-26 a Niça amb Satyagraha de Philip Glass. També actuarà al Palau de la Música i al Liceu amb La Gioconda, entre d’altres ciutats com El Escorial, Bilbao o Sabadell. Àngel Òdena, una figura clau de l’òpera contemporània.

  • 36'

    Moha Quach, ‘Volia ser mecànic, però als 15 anys vaig fer una crema catalana...

    Moha Quach es va criar a Nador, on va aprendre a valorar la natura i la senzillesa, va arribar a Tarragona als 12 anys. Es va formar a l’Escola d’Hoteleria de Cambrils i, amb molt d’esforç, va forjar una carrera culinària marcada per la curiositat i el respecte pels orígens. Va viatjar a ciutats com Lió, Madrid i Barcelona, i finalment va obrir el seu propi restaurant, El Terrat. La seva cuina combina la tradició marroquina, la cuina romana de fa 2000 anys i els productes locals com la gamba vermella de Tarragona. Parla amb estima dels seus proveïdors i manté un esperit humil i generós, com quan amb el seu primer sou va comprar unes sabates de futbol al seu germà petit, que avui també l'ha acompanyat per sorpresa seva al programa. Recentment, ha estat guardonat amb el Premi Revelació dels Premis Nacionals de Gastronomia 2025, i molts auguren que aviat rebrà la primera estrella Michelin per Tarragona. Ell, el Moha, ha vingut a parlar només d'aquest reconeixement, però sense ell saber-ho, ha aparegut al programa per sorpresa un gran amic, Ramon Martí, del restaurant El Llagut, i el seu germà petit, Mousa Quauch El Yahyaoui, que encara recorda quan amb el seu primer sou li va comprar unes sabates de futbol. També ha intervingut,sense ell saber-ho, la seva sommelier, Núria Vidal.

  • 41'

    La primera dona directiva del Nàstic, Conchita Moreno, 'trepitja la gespa' del 'Cafè, copa i puro'

    Conchita Moreno, primera dona directiva del Nàstic, ha estat la protagonista del programa "Cafè, copa i puro". Amb una trajectòria vital marcada per la passió pel futbol i el Nàstic, Conchita combina caràcter fort amb un gran cor. Originària de Casas de Don Antonio (Extremadura), va arribar a Tarragona amb 18 anys i va treballar com a encarregada al desaparegut supermercat Simago. Coneguda per la seva elegància i dedicació, no es perdia cap partit, sempre fidel al seu Opel Corsa gris i als seus fillols. Al programa ha rebut un homenatge sorpresa, amb la participació d’exfutbolistes del Nàstic i una excompanya de feina. Ha acabat amb l’entrega d’una bufanda grana, símbol del seu amor incondicional pel club. Avui, Conchita representa la força, la fidelitat i la il·lusió que encenen la flama del sentiment grana.

  • 44'

    José Estrada, el sindicalista revolucionari de les terres volcàniques

    Al Cafè, copa i puro hem repassat mig segle de vida, de lluita social i política, tot i que a casa seva, sovint es parla de ‘política institucional’. És un referent històric del sindicalisme combatiu a Tarragona, amb una trajectòria marcada per la lluita obrera, la coherència ideològica i la defensa intransigent dels drets laborals, tant des de dins de les grans centrals sindicals com des de projectes alternatius i de base. Ell ha estat en contra de les guerres, però ha fet la seva guerra particular contra les injustícies. I va tenir un paper clau en les mobilitzacions obreres de Tarragona durant la transició, especialment en el sector de la construcció, liderant assemblees i vagues per millorar les condicions laborals i salarials. Va militar al PSUC i al Partit dels Comunistes de Catalunya. Però també va ser un dels dirigents històrics de Comissions Obreres a Tarragona, on va ocupar càrrecs rellevants com el de secretari general. No, no eren temps fàcils; il·legalització de les seves organitzacions, incautació dels béns i els seus militants i quadres empresonats. Temps grisos, i de grisos. Però si hi ha dos adjectius que el defineixin, aquests són radical i revolucionari, potser per això va passar per la CGT i finalment es va afiliar i col·laborar amb Comissions de Base (Co.bas), un sindicat alternatiu i de base, i fins ara. El nostre convidat al cafè, copa i puro, és José Estrada. Ell no ho sabia, però ha aparegut per sorpresa a l’estudi un bon amic, Eudald Carbonell.

  • 33'

    Raül Font-Quer: L’incombustible home de les quatre carreres que busca la llum com les alzines

    «Ningú no és més que un altre si no fa més que un altre», la frase diuen que és del Quixot, de Cervantes. El nostre convidat avui al cafè, copa i puro, ha fet i fa moltes coses, i diverses. Hi ha qui, per exemple, «mira cinema per desenganxar-se la vida», però ell més aviat s’enganxa la vida, i si resseguim el seu arbre genealògic, podríem fer una pel·lícula, o dues. La seva trajectòria no s’entendria sense els arbres i els matolls, també les ponsèties de Nadal. Si mirem l’arbre, el genealògic, hi trobem un químic que es va doctorar en farmàcia, i que està considerat com el millor botànic espanyol del segle XX i reconegut especialista en Plantes Medicinals. Se’l recorda com «el botànic honest», i bona part del que sabem avui de les plantes medicinals li devem a ell, i a les seves més de 200 publicacions. Tot un prodigi d’informació actualitzada en aquells temps, en el que també parlava de les plantes màgiques de les que ara tothom s’omple la boca, però de les que llavors ningú s’atrevia a glossar-ne les excel·lències. Vaja, tot un pioner.

  • 32'

    Joan Blázquez, el mestre artesà de les ulles d’or de Tarragona

    «La vida de qualsevol persona normal és exageradament fictícia», «tothom fingeix a tota hora, i costa ser un mateix» però darrera d’una de les seves ulleres, en canvi, es guanya autenticitat. Si anaves al seu taller del carrer Major, acabaves seient en un sofà on el temps es dilatava, com els metalls nobles que ha treballat amb les seves mans amb l’augment de temperatura. El seu taller havia acollit en el seu moment la primera televisió de Tarragona. De fet, ell va treballar les peces durant molts anys en una taula on antigament s’havien presentat els informatius. Hi havia un parell de grans fotografies. En una se’l veu a ell amb els seus fills fent un pilar a Cuba, amb una bandera de Tarragona. A la segona, s’hi veia un element amb el que segur es va cassar més d’un a Tarragona. Un espectacular Rolls-Royce, amb la Catedral de fons, com a mestre de cerimònies. Però si enlloc de mirar les fotos el veieu a ell. Fixeu-vos en un penjoll que porta, ben visible, al coll. És ell, el seu cap, per ser exactes, i en miniatura. El cap s’obre, i dins hi és ell en miniatura; nu, amb ales d’àngel i la mà al rellotge. Perquè el nostre convidat té clar que «no marxarà d’aquest món fins que arribi la seva hora», i la seva hora, es clar, encara no ha arribat.

  • 39'

    Patxitxa, una vida de passió: del Serrallo als terrenys de joc

    Compartim el «cafè copa i puro» amb una dona valenta, com totes les del Serrallo. Capatàs del Sant Sopar -que enguany commemora 30 anys-, del Gremi de Marejants. Impulsora dels Xiquets del Serrallo, i pionera del futbol femení amb el RCD Espanyol, on va jugar 18 anys. Avui Rosa Mallol, més coneguda com Patxitxa. Tot i que ella no ho sabia, han intervingut a l’entrevista en profunditat una companya i amigo “com una germana per mi” del RCD Espanyol de l’època, Montse Domingo, i una ‘rival’ del Barça (llavors, Penya Femenina Barcelonista), Maria Teresa Andreu. Totes tres han estat pioneres del futbol femení quan encara no estava ni legalitzat.La Maria Teresa, a més, ha estat una gran impulsora del futbol femení, i ha dedicat la vida a fer-lo gran des dels seus càrrecs a les Federacions catalana i espanyola de futbol, a la UEFA i al Barça. Dones valentes que van lluitar molt en un món masculí per pràcticament crear del no res la visibilitat per fer créixer el futbol femení.