El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.
El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.
El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.
El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.
El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.
El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.
El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.
El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.
El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.
El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.
El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.
Resum general En aquest episodi de Cultius Culturals a Tarragona Ràdio, el programa es posa «ben mitològic» i combina mitologia clàssica, història de l’art i patrimoni modernista de Tarragona. El fil conductor és l’obra de Gustav Klimt, especialment el quadre “Danae” i el retrat d’Adele Bloch-Bauer, i a partir d’aquí s’obren diverses seccions que exploren: • La representació de Danae a l’art occidental i el tractament de la pluja daurada de Zeus. • Una lectura feminista i reivindicativa d’Afrodita dins la mitologia grega. • Les connexions entre la secessió vienesa i el Mercat Central de Tarragona, obra modernista de Josep Maria Pujol de Barberà. • La història del retrat d’Adele Bloch-Bauer de Klimt, el seu espoli nazi i la posterior restitució als hereus (explicada també a la pel·lícula La dama d’or). • Un viatge a la mitologia de la Polinèsia a través de la pel·lícula de Disney Vaiana i el semidéu Maui, connectant-lo amb mites com Prometeu o Loki. L’episodi tanca amb una reflexió sobre els mites compartits entre cultures i la idea d’un inconscient col·lectiu (Carl Jung) que fa que arreu del món apareguin relats similars: robatoris del foc, grans inundacions, semidéus embaucadors, etc. 1. Introducció i plantejament del programa Presentació i temàtica • El programa s’obre amb música i la salutació habitual: són Cultius Culturals, espai cultural de Tarragona Ràdio, actiu com a bloc des del 2013 i com a podcast des del 2021. • Al capítol d’avui anuncien que es posaran «ben mitològics» i que parlaran de mitologia des de diferents vessants: - Obra d’art central: “Danae” de Gustav Klimt (1907). - Seccions específiques sobre mitologia clàssica (Laura, Guiomar), anàlisi simbòlica (Alba) i retrat del personatge (Maria, per àudios). • Recorden les xarxes socials: Instagram @CultiusCulturals, on pengen les imatges de les obres comentades. 2. “Danae” de Klimt i la mitologia clàssica Context de Gustav Klimt i la secessió vienesa • Presenten Gustav Klimt com a pintor simbolista austríac de principis del segle XX i figura clau de la secessió vienesa. • Expliquen la secessió vienesa com l’equivalent a el modernisme català: - Art burgès, decoració floral. - Paral·lelisme amb el Palau de la Música Catalana o altres obres modernistes, però traslladat a Viena i al centre d’Europa. • El simbolisme s’associa a: - Misteri del món, poesia i una mirada mitològica al passat. - Retorn a l’antiguitat clàssica (grecs i romans), però no des del neoclassicisme mesurat, sinó des d’una visió més emocional, misteriosa i ornamental. • Destaquen els daurats de Klimt, que evoquen: - El pa d’or dels retaules medievals. - Els mosaics bizantins. Descripció del quadre “Danae” • Per als oients que només escolten la ràdio, descriuen visualment el quadre: - Danae apareix com una jove de cabell roig, recollida en posició fetal, com un infant al ventre matern. - Està reclinada sobre una mena de llit o tela, nu·la, en una composició molt tancada i recollida. - A la banda superior i lateral es veu un torrent daurat que l’envolta i baixa entre les seves cames: és la pluja d’or amb què Zeus la fecunda, d’on neix Perseu. • La narració mítica: - Danae és empresonada pel seu pare Acrisi (rei d’Argos) en una torre de bronze. - Zeus la visita en forma de pluja d’or i la fecunda. Debat sobre la mirada masculina en la interpretació de l’obra • Comenten que sovint s’afirma que l’expressió de Danae (boca entreoberta) denota excitant sexual davant el torrent d’or. • Les conductores qüestionen aquesta lectura i la qualifiquen de: - “Interpretacions de senyoros”, és a dir, lectures masculines i patriarcals que pressuposen plaer en situacions clarament problemàtiques. • També destaquen altres elements simbòlics: - El vel porpra com a referència al seu llinatge imperial (filla de rei). - La postura fetal com a recurs compositiu per donar dinamisme i reforçar la sensació de recolliment. 3. “Danaes pel món”: la figura de Danae a l’art europeu Recorregut per diferents “Danae” famoses L’Alba fa un repàs de diverses representacions de Danae en la pintura occidental, explicant com es repeteix el tema i com es va transformant la mirada sobre el mite. 3.1. Correggio • Correggio, obra encarregada pel duc de Màntua Frederic II. • Formava part d’una sèrie dedicada a les amant de Júpiter/Zeus. • Característiques: - Danae reclinada sobre un llit. - Presència d’un Cupido/putto que acompanya l’escena. • L’Alba la considera la menys interessant, més simple i convencional dins el tema. 3.2. Les “Danae” de Ticià • Ticià (i el seu taller) va pintar múltiples versions de Danae, molt difoses i influents. • Característiques generals: - Cos femení reclinat, molt proper a la Venus d’Urbino: sembla la mateixa model repetida. - Progressiva desvetllació del cos (cada versió més nua, menys coberta per teles). • Versions destacades: - Capodimonte (Nàpols): encara amb putto/Cupido al costat. - Wellington Collection (Londres): el putto es substitueix per una anciana serventa que intenta literalment recollir la pluja d’or, creant una imatge inquietant de complicitat utilitarista. - Hermitage (Sant Petersburg): - Apareix la cara de Zeus entre els núvols, observant mentre cau la pluja d’or. - L’escena es torna encara més tèrbola i inquietant. - Museu del Prado (Madrid): - Probablement la versió més coneguda. - S’afegeix un gosset a la imatge, símbol de fidelitat, tot i que les tertulianes ironitzen sobre la tendència de la història de l’art a inventar simbolismes sense base documental clara. 3.3. Artemisia Gentileschi • Destaquen amb entusiasme la “Danae” d’Artemisia Gentileschi (Museu d’Art de Saint Louis). • Motius pels quals la consideren la millor interpretació: - Fons totalment negre, que fa ressaltar la pluja d’or com un cel estrellat. - Transmet solitud davant del destí i una dimensió sublim del patiment, més que no pas complaença o plaer. - Ofereix una mirada molt diferent de la de Ticià, menys objectualitzadora i més empàtica amb Danae. • Reivindiquen Artemisia com a artista que reverteix la mirada masculina tradicional sobre aquests mites violents. 4. Afrodita: relectura feminista d’una deessa del desig Naixement i singularitat dins el panteó grec La Laura dedica la seva secció a Afrodita, presentada com una dona incomresa de la mitologia grega, sovint menystinguda o ridiculitzada. • Naixements possibles d’Afrodita: - Versió clàssica: sorgeix de l’escuma del mar fecundada pels genitals d’Urà, tallats per Cronos. - Versió alternativa: neix directament de l’escuma del mar, sense mare ni pare, com a manifestació pura de vida, bellesa i desig. • Implicacions d’aquest origen: - Afrodita no té lligam familiar directe amb Zeus (no és ni germana, ni esposa, ni filla bastarda). - En aquesta lectura, queda pràcticament al mateix nivell que Zeus, com una força autònoma. Enfrontament amb Zeus i matrimoni imposat • En veure Afrodita, tots els déus queden fascinats; Zeus també la desitja i intenta posseir-la. • Afrodita refusa Zeus amb consciència del seu propi valor. “El seu cos i el seu plaer li pertanyen només a ella.” • Aquest no a Zeus és el que la condemna: - Zeus, ferit en el seu orgull, decideix castigar-la. - La casa amb Hefest, déu de la forja, físicament marcat (coix, sovint descrit com a lleig) i socialment menystingut. Lliure desig i múltiples amors • Tot i el matrimoni imposat, Afrodita no renuncia a la seva llibertat: - Manté una relació intensa amb Ares, déu de la guerra (únic fill legítim de Zeus i Hera). - Té altres amants, com Adonis, entre molts altres. • El seu comportament desafia la idea que el matrimoni ha de controlar el desig femení. • Contrasta amb deesses com Atena, Artemisa o Hèstia, presentades sovint com a més “respectables” perquè són verges. “Afrodita decideix tenir les dues coses: poder i plaer.” Afrodita com a símbol de llibertat sexual i amor sense límits • Molts mites i autors posteriors l’han descrita com a capritxosa, enganyosa, destructiva, reflectint un rebuig moral al seu desig lliure. • En canvi, la Laura la reivindica com a símbol de: - Dret al plaer. - Autonomia sobre el propi cos. - Amor i desig com a poder, no com a debilitat. • Exemple clau: el Judici de Paris i la poma d’or per a la més bella: - Finalistes: Hera (promet matrimoni poderós), Atena (glòria a la guerra), Afrodita (promet l’amor d’Helena d’Esparta, la dona més bella de Grècia). - Paris escull Afrodita: ella guanya no per força física o autoritat política, sinó pel poder del desig. • Afrodita també és símbol per autores com Safo de Lesbos, que la invoca com a protectora de l’amor entre dones i de formes d’amor no normatives. Afrodita avui • Per la Laura, Afrodita continua vigent cada vegada que les dones afirmen: - «Decidim sobre el nostre cos, el nostre plaer i el nostre desig.» • Conclusió de la secció: - Afrodita no és només «la guapa desitjable»; és la primera que planta cara a Zeus i manté la seva autonomia, i això la converteix en una figura molt potent dins d’una lectura feminista de la mitologia. 5. De Viena a Tarragona: Otto Wagner i el Mercat Central De la secessió vienesa a l’urbanisme modern La Guiomar obre la seva secció d’arquitectura recordant que la temporada passada ja havien parlat del pavelló de la Secessió de Viena i ara es fixaran en el pavelló de Karlsplatz d’Otto Wagner. • Otto Wagner (finals s. XIX – inicis s. XX): - Arquitecte clau en la modernització de Viena. - Gran interessat en l’urbanisme i el transport públic. • Projecte estrella: la construcció del Stadtbahn de Viena (sistema ferroviari urbà, precursor del metro actual) cap al 1900: - Combina funcionalitat i art. - Les estacions, especialment els pavellons de Karlsplatz, són icones del modernisme vienès. - Ús de ferro estructural, lloses de marbre i decoració vegetal que dignifiquen el transport públic. • Actualment, un dels pavellons és un espai museïtzat dedicat a Wagner i a la transformació de Viena en una metròpoli moderna. Connexió amb el Mercat Central de Tarragona • El punt clau: aquest pavelló de Viena inspira directament l’arquitecte Josep Maria Pujol de Barberà en el disseny del Mercat Central de Tarragona. • Context urbanístic: - Any 1911. - L’actual plaça Corsini encara no és un centre urbà consolidat; havia estat fins i tot camp de futbol en una zona poc edificada. - Emplaçament estratègic: a mig camí entre la Part Alta i el Port de Tarragona, ideal per esdevenir un nou centre neuràlgic. • El Mercat Central es converteix així en: - Un gran edifici modernista al servei de la vida quotidiana. - Una peça clau de la ciutat moderna. Característiques arquitectòniques del Mercat Central • Planta original: - Creu llatina inscrita en un rectangle, amb una sola planta (avui modificada amb més nivells i reformes recents). - Coberta amb fibrociment i enrejolats recuperats a l’última reforma, que permeten una llum tamisada a l’interior. • Façanes: - Té quatre façanes que podrien considerar-se pràcticament principals. - La façana principal es distingeix per uns elements de forja més marcats. • Picada d’ullet a Otto Wagner: - A cada façana hi ha una pilastrada amb capitell jònic i motifs vegetals. - Es configura un marc de tres arcs (el central més gran) que recorden clarament el pavelló de Karlsplatz. “Gràcies a Pujol de Barberà tenim un pedacito de la secessió vienesa a la nostra ciutat.” Reflexió sobre el modernisme tarragoní • La Guiomar assenyala que el modernisme a Tarragona està encara poc conegut i poc museïtzat. • Apunta, però evita entrar massa al detall, temes com: - Necessitat d’un centre d’interpretació de Jujol al Teatre Metropol. - Reptes del nou Museu d’Art Modern al Palau de la Diputació i la falta d’un relat clar sobre el modernisme tarragoní. • S’obre també un petit incís sobre el nou Museu de les Matemàtiques de Catalunya (MACA) a Tarragona, com a nova oferta cultural a la ciutat. 6. Adele Bloch-Bauer, Klimt i l’espoli nazi La Maria intervé per àudios per parlar d’un altre gran quadre de Klimt: el retrat d’Adele Bloch-Bauer (1907), conegut com la dama d’or. L’obra i el seu estil • El retrat d’Adele Bloch-Bauer I és considerat el cim de l’“època daurada” de Klimt. • Influències estilístiques múltiples: - Africana, asiàtica, bizantina i egípcia. • Origen del retrat: - Comanda del marit d’Adele, Ferdinand Bloch-Bauer, empresari del sucre. - Klimt triga quatre anys a completar l’obra, fent molts esbossos i viatges d’estudi. • Viatge a Itàlia: - Visita Ràvena i els mosaics bizantins de Sant Vitale. - Especialment els mosaics de Justinià i Teodora, que inspiren el fons daurat, la frontalitat i la solemnitat del retrat. Descripció formal i simbòlica del retrat • Posició d’Adele: - No queda clar si està asseguda o dreta, però reposant sobre una mena de pedestal o banc recobert d’espirals que es fonen amb el fons. • Elements destacats: - Aureola daurada al voltant del rostre. - Galtes envermellides i llavis vermells, que li donen un aire de sensualitat i intensitat. - Porta una gargantilla de diamants, regal de casament del seu marit (enllaç amb un capítol anterior sobre joieria). - El vestit presenta motifs d’ulls protectors i triangles daurats. - Interpreten aquests elements com a amulets de protecció, relacionats amb la mala salut crònica d’Adele. - Al mantell hi ha les inicials A i B en relleu, al·lusió directa al seu nom. Destí del quadre: espoli i restitució • Adele Bloch-Bauer mor el 1925, als 43 anys, per meningitis. • En el seu testament, expressa el desig que els quadres de Klimt passin a la Galeria Austríaca (avui Galeria Belvedere). • Amb l’annexió nazi d’Àustria (1938): - Les propietats de la família Bloch-Bauer, jueus acomodats, són confiscades. - El marit, Ferdinand, fuig a Suïssa i passa la vida intentant recuperar les obres sense èxit. • Després de la mort de Ferdinand: - L’herència passa a tres nebodes, una de les quals és Maria Altmann. • Lluita legal: - El 1998, una nova llei austríaca de restitució d’obres d’art espoliades obre una escletxa legal. - Després d’anys de litigis, un tribunal arbitral austríac falla el 2006 a favor dels hereus de Bloch-Bauer. • Resultat: - Maria Altmann recupera el quadre. - El ven a la Neue Galerie de Nova York, on actualment es pot contemplar. La pel·lícula “La dama d’or” • La Maria recomana la pel·lícula “La dama d’or” (2015): - Protagonitzada per Helen Mirren (Maria Altmann), Ryan Reynolds i Daniel Brühl. - Narra l’odissea legal i emocional de la recuperació del retrat. - Destaca tant per la recreació del context històric com per la representació visual de l’obra de Klimt. 7. Maui i la mitologia de la Polinèsia: més enllà dels grecs i romans La Guiomar vol trencar l’eurocentrisme de la mitologia habitual (grecoromana) i porta un exemple de mitologia oceànica/polinèsia a partir de la pel·lícula de Disney “Vaiana”. Ubicació i fonts • Explica que la Polinèsia inclou territoris com: - Hawaii, Nova Zelanda (maoris), Rapa Nui (illa de Pasqua i els moais), i moltes illes del Pacífic central. • Es basa en “El libro de la mitología” (editorial Akal), que recull mites d’arreu del món. El semidéu Maui • Maui és un semidéu maori/polinèsic, protagonista també a Vaiana. • A la pel·lícula, els tatuatges de Maui representen les seves gestes heroiques, de manera similar a com Hèrcules acumula gestes a la mitologia grega. • Una de les gestes més importants: - Amb el seu am (ham, ganxo màgic), Maui pesca illes del fons del mar i les fa emergir a la superfície. - La cançó de la pel·lícula ho resumeix amb el vers: «gràcies per les illes que vaig fer emergir». • Detall mític: en algunes versions, l’am de Maui està fet amb ossos de la seva àvia, reforçant el vincle amb l’ancestre i el món espiritual. Robar el foc als déus • Guiomar explica breument el mite de com Maui obté el foc per als humans: - La seva mare és una deessa de l’inframón. - Maui es transforma en ocell i descendeix a l’inframón per robar el foc. - Provoca un gran incendi a l’inframón; les brases arriben a la terra i els humans descobreixen la cuina i l’aliment calent. - Finalment, guarda brases en fibres de coco, un recurs omnipresent a la Polinèsia (menjar, teixits, cistelleria...). • Comparen aquest mite amb altres figures anàlogues: - Prometeu, que roba el foc als déus per donar-lo als humans. - Loki, déu embaucador de la mitologia nòrdica. Mites comuns i inconscient col·lectiu • Guiomar assenyala que molts mites de cultures diferents comparteixen patrons similars: - Històries de grans inundacions. - Relats de robatoris del foc. - Figures de semidéus embaucadors. • Ho relaciona amb la idea d’una religió primigènia compartida al neolític, i amb el concepte d’inconscient col·lectiu de Carl Jung: - Tots portem dins arquetips i imatges simbòliques heredades de molt antic. - Exemples quotidians: la sensació de confort davant del foc, que connecta amb experiències prehistòriques comunes. 8. Tancament del programa Comiat i reflexió final • Recorden que Cultius Culturals és el programa de cultura «que no sabies que estaves esperant» a Tarragona Ràdio. • Agraeixen la feina tècnica de Sílvia García i la presència de tots els oients a l’altra banda. • Reforcen la invitació a seguir-los a Instagram @CultiusCulturals, on es poden veure les imatges de les obres comentades (Danae, Afrodita/Botticelli, Adele Bloch-Bauer, Mercat Central, Maui, etc.). • El programa es tanca amb la cançó “Magnòlies” del darrer disc de Rosalia, com a peça de comiat. Idees clau del capítol • Mitologia clàssica reinterpretada: Danae i Afrodita serveixen per qüestionar lectures patriarcals dels mites grecs. • Història de l’art com a fil conductor: Klimt, Ticià, Correggio, Artemisia Gentileschi, Botticelli i el modernisme vienès s’entrellacen amb el Mercat Central de Tarragona. • Patrimoni local: es reivindica el modernisme tarragoní i el Mercat Central com a punt de contacte amb la secessió vienesa. • Memòria i justícia: el cas d’Adele Bloch-Bauer exemplifica la problemàtica de l’espoli nazi i les lluites de restitució. • Mites globals: la secció de Maui mostra com relats molt llunyans geogràficament comparteixen estructures amb la mitologia europea, reforçant la idea de motifs universals.
El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.