Visió general del podcast Dents i ungles, des dels Estudis de Tarragona Ràdio, obre nova temporada amb un episodi dedicat a la poeta Warsan Shire i a la poesia com a eina de resistència davant la guerra, l'exili, la violència masclista i el desplaçament entre cultures. L’episodi combina: • Lectures de poemes (en català i castellà) de Warsan Shire • Context biogràfic i literari de la poeta • Reflexió sobre migració, refugi i identitat • Música vinculada a experiències de migració africana a Europa (Pongo, PINAN 450F) "Ningú no fica els seus fills en una pastera si l'aigua no és més segura que la terra." 1. Migració forçada i casa com a boca d’un tauró Poema “Casa” i el sentit de fugir A l’inici s’escolta el poema “Casa” en català: • Imatge central: casa com la boca d’un tauró o com el canó d’un fusell • La idea que ningú abandona la seva llar per voluntat lleugera, sinó per necessitat extrema: guerra, persecució, foc, amenaces. • Escenes de fugida: passaports estripats en un lavabo d’aeroport, nits en camions, pasteres, filferrades, camps de refugiats i escorcolls humiliants. "Ho has d'entendre, ningú no fica els seus fills en una pastera si l'aigua no és més segura que la terra." El text denuncia també la deshumanització amb què sovint es parla de negres, refugiats, immigrants de merda, i contraposa insults i mirades de fàstic a la violència extrema que han viscut aquestes persones (guerra, violacions, fills morts, runes). Introducció al programa i mirada poètica La locutora presenta el nou curs de Dents i ungles a Tarragona Ràdio, centrant-se en: • Experiències de migració i refugi vistes a través de la poesia de Warsan Shire • Voluntat de “mirar el món amb l’alè de la poesia”, donant veu a històries sovint invisibles • Posar el focus en persones refugiades i en el trauma de la guerra i l’exili 2. Nostàlgia, llengua i exili Converses al centre de deportació Es llegeixen fragments en castellà sobre converses en un centre de deportació: • Record dels apagons, tocs de queda i ciutats que expulsen la seva gent com si la “escopissin”. • Nostàlgia compartida entre persones que han fugit: nostàlgia, abandonament, cendra als rostres. • Repetició de la idea: "Nadie deja su hogar a menos que se convierta en la boca de un tiburón." La protagonista sent que porta tant de temps l’himne antic a la boca que ja no hi ha espai per a una altra cançó, llengua o idioma: el cos es converteix en lloc de memòria i dol. Dol, mar i frontera Altres fragments poètics evoquen: • Travesses mortals pel desert de Líbia i el golf d’Adén • El desig que el viatge “signifiqui alguna cosa més que milles” perquè els fills han quedat a l’aigua • El mar que es percep com més segur que la terra "Quiero hacer el amor, pero mi pelo huele a guerra y a huida." Les fronteres apareixen com a entes espumants, violents, plenes de cossos trencats; el cos mateix porta el color del sol ardent i els rastres de la guerra. 3. Qui és Warsan Shire? Vida i obra Biografia essencial La presentadora contextualitza: • Warsan Shire neix a Nairobi (1988) en una família somalí i creix a Londres, on sempre es percep com una estranya. • El 2011 publica el seu primer llibre de poemes, Teaching My Mother How to Give Birth (Ensenyant a parir la meva mare), que té un fort impacte. • El 2014 és nomenada Primera Jove Poeta Laureada de Londres, amb el rol de promoure la poesia i representar el jovent. Reconeixement internacional • 2016 i 2020 col·labora amb Beyoncé a l’àlbum visual Lemonade i la seva adaptació cinematogràfica. • Escriu el guió del documental “Brave Girl Rising”, sobre noies somalís en el major camp de refugiats d’Àfrica. "La poesia de Worsenshire és crua i de vegades brutal, i al mateix temps és esperançadora." Temes i mirada poètica La seva poesia: • Dona paraules a allò que normalment no es diu, a relats soterrats sota termes com migrant o refugiat. • Parla de traumes de guerra, desplaçament, violència, però també de resiliència. • Retrata la vida de joves i adolescents de famílies migrades, les tensions entre cultures i el camí cap a la maduresa. Shire descriu el que anomena “surrealisme de la vida quotidiana de les persones migrants”: • Un dia ets al teu país bevent suc de mango • L’endemà ets al metro de Londres, i els teus fills parlen una llengua que no entens No tot és autobiogràfic, però ella afirma que és, d’alguna manera, cadascuna de les persones sobre les quals escriu. 4. Cossos, violència masclista i intimitats difícils A la segona part del programa s’escolten altres poemes de Warsan Shire (en castellà i català) sobre cos, sexualitat, violència i relacions de parella. Virginitat, sang i expectativa social • Relat d’una dona que fa servir sang de colom la nit de noces perquè el marit cregui en la seva puresa i la seva virginitat. • El marit celebra les sabanes tacades; la imatge posa en qüestió la pressió social sobre el cos femení i la idea de “dona intacta”. Maltractament, fugida i culpa En un altre poema: • Una dona decideix marxar d’una relació violenta. • La mare li diu: "Tu padre me pegó siempre, pero yo nunca me fui." • Es posa el focus en la normalització de la violència i en el pes de les expectatives familiars. La nit de la ruptura, la protagonista es mossega l’esmalt de les ungles fins que el llit compartit sembla ple de purpurina i sang: imatge de rabia, ansietat i alliberament dolorós. Aliment, desig i fam emocional Un altre fragment gira al voltant de cuina i menjar: • Papaya, dàtils amb mel, llet de cabra, coco, mantega, mango, llimona, comí… • El marit té gana, però cap dels esforços culinaris satisfà aquesta fam. • L’escena apunta a una fam que no és només física, sinó emocional, de desig, d’atenció. “Per a dones que són difícils d’estimar” En català s’escolta el conegut poema “Per a dones que són difícils d’estimar”, on el jo poètic: • S’adreça a dones que són massa intenses, independents, inclassificables. • Les compara amb un cavall que corre sol, una casa en flames, una autopista impossible. • Denuncia la idea que han d’abaixar la veu i ser més dolces per ser estimades. "No es poden fer cases amb éssers humans. Algú ja t'ho hauria d'haver dit." El poema reivindica el dret a ser “aterridora i estranya i bellíssima” encara que no tothom sàpiga com estimar això. Cos malalt, càncer i guerra Altres textos descriuen el cos d’una dona amb càncer de pit: • El metge dibuixa el cos com un mapa, marcant què cal extirpar i què potser es pot conservar. • El cos es compara amb una casa inundada, un vaixell que torna de la guerra, un pollet incendiat, una presó amb les portes obertes. • L’apatia es presenta com una altra forma de guerra: lenta com un càncer o ràpida com un matxet. Aquestes imatges vinculen malaltia, violència i memòria com a forces que destrueixen el cos i, alhora, demanen resistència. 5. Famílies, genealogies i dones que sostenen el món Cap al final, la poeta evoca avies, mares i parentes: • Records de cosines que tornen de Nairobi, la sexualitat adolescent i la vergonya del propi cos. • Figures d’avies amb noms i històries concretes: Warsan Baraka, Noura, Doris, Jabuba al sura… • Escenes quotidianes: moldre cardamom, trencar escorça de canyella, refredar el te, cuidar marits malalts i fills amb càncer. "El llenguatge i la poesia poden ser no només una eina d'expressió, sinó també [...] una forma de resistència." Aquestes dones són exemples de supervivència i sostenen la família enmig de malaltia, migració i precarietat, alhora que transmeten memòries, receptes i llengües. 6. Música i diàleg entre cultures Pongo: música com a trinxera El programa incorpora música de Pongo, artista d’Angola que va emigrar a Portugal fugint de la guerra civil. • La locutora destaca que per a Pongo, la música és “una trinxera des d’on defensar-se del món”. • Les lletres combinen ritmes afrollusòfons i parlen de barris, fronteres i identitat. PINAN 450F i “Va com va” Cap al final, sona una versió de “Va com va” per Ubidi Monjó de PINAN 450F, grup d’afrorap nascut a Barcelona (2015): • Combinen d’arilla, àrab del Marroc, català i castellà. • Lletres que parlen de resistència, principis que no canvien i lluita quotidiana. • La cançó reforça el missatge de dignitat i perseverança malgrat les dificultats. "El temps ha anat passant, però els principis no han canviat." 7. Tancament i línia del programa L’equip de Dents i ungles (Judit Ulldemolins Blanc, Anna Brinyas, Maria Miró Ferrer i Maria Romano) defineix la direcció del programa: • Connectar-se amb persones que viuen entre diverses cultures, fent equilibris entre desplaçament i pertinença. • Rastrejar orígens familiars, memòries i llengües, i caminar amb pas propi cap al futur. • Entendre el llenguatge i la poesia com a espai de resistència i de bellesa, fins i tot en contextos de violència i pèrdua. El programa es tanca anunciant que tornen el mes vinent amb més poesia amb dents a Tarragona Ràdio i desitjant “molta bellesa i bona literatura”.
