El Tour a casa. Memòria del ciclisme tarragoní
El Tour a casa. Memòria del ciclisme tarragoní
Programa

El Tour a casa. Memòria del ciclisme tarragoní

La sortida de la 2a etapa del Tour de França 2026 des de Tarragona és l’excusa perfecta per emprendre un viatge per la història del ciclisme al nostre territori. Recuperem la memòria dels corredors i corredores que han pres part en alguna edició de la ronda gala, així com la d’aquells que han contribuït a fer gran un esport ple de sacrifici, però capaç d’enamorar generacions.

·16 episodis
RSS

episodis

1-12 de 16
  • 33'

    Capítol 16. Miquel Àngel Iglesias, el dominador de les metes volants

    Nascut a Valls, Iglesias va aconseguir entre 1987 i 1991 un rècord que ningú igualarà: cinc victòries en la classificació de les metes volants de la Vuelta a Espanya. La seva punta de velocitat i la capacitat de situar-se bé en els moments clau el van convertir en un especialista d’aquesta classificació, que es va suprimir fa dues dècades. Va disputar deu edicions de la ronda espanyola i és comentarista a RTVE de les Grans Clàssiques del ciclisme.

  • 28'

    Capítol 15. Reimond Dietzen. L’alemany coronat a Covadonga

    Va néixer el 1959 a Trier, la ciutat més antiga d’Alemanya, i resideix a Mont-roig del Camp. Dietzen va participar en 5 ocasions al Tour i se’l recorda per la victòria de 1984 a Lagos de Covadonga, a la Vuelta, un triomf que el va fer molt popular entre els aficionats. La seva carrera es va truncar en una etapa de la ronda espanyola al túnel de Cotefablo. Allí va patir un accident greu per la falta d'il·luminació que hi havia.

  • 21'

    Capítol 14. Carlos Hernández Bailo. La constància d’un líder

    Resideix a Miami Platja tot i que va néixer a Barcelona. Amb set participacions al Tour i deu a la Vuelta —on va aconseguir tres victòries d’etapa—, Hernández Bailo és una de les figures més sòlides del ciclisme espanyol dels anys vuitanta i noranta. Va compartir habitació amb Miguel Indurain i confessa que li hauria agradat “pujar al podi en algun dels dos Campionats del Món” que va disputar.

  • 28'

    Capítol 13. Barrambam, el ciclista que va fer les Amèriques

    A Joan Mateu Ribé li deien Barrambam perquè s’assemblava a un venedor de vetes i fils que anava al Pla de Santa Maria. Va ser en aquest poble de l’Alt Camp on neix el destacat ciclista el 19 d’octubre de 1907. Sempre amb la boina al cap per tapar l’absència de cabell, Joan Mateu va participar amb la selecció espanyola al Tour de França el 1930. Va quedar 34è a la general, a 5 hores del guanyador de l’edició: el francès André Leducq.

  • 27'

    Capítol 12. Xavier Tondo. L’etern somriure

    Xavi Tondo va néixer a Valls el 1978. Amb 32 anys i al punt àlgid de la seva carrera, un inexplicable accident a Sierra Nevada, el 23 de maig de 2011, va acabar amb la seva vida. Es preparava amb l’equip Movistar per la que havia de ser la seva primera participació al Tour de França. Repassem amb Emma Volpini, la mare, la trajectòria d’aquest ciclista afable, d’ulls blaus i etern somriure.

  • 20'

    Capítol 11. Francesc Suñé. El ciclista antisistema

    Hem anat al Rourell per conèixer la història de Francesc Suñé Montragull, un ciclista que va néixer el novembre del 36 i va morir el 2024 amb 88 anys. Contestatari i inconformista, ell va ser un rebel a sobre una bicicleta. Va guanyar una etapa a la Volta a Portugal i el 1964 va disputar el Tour de França amb el mític equip valencià Ferrys. En parlem amb els seus fills, Pilar i Josep Suñé.

  • 19'

    Capítol 10. Antonio Destrieux. El pioner

    Antonio Destrieux López-Cuervo va neixer a Loja, a Granada, l’any 2012 i va morir a Tarragona. Va ser el primer ciclista de la demarcació en anar al Tour i l’únic de la ciutat en fer-ho. Es corria per seleccions i la seva, l’espanyola, va patir la tràgica mort del company, Francisco Cepeda, quan baixava del Galibier. Parlem d’aquesta figura del ciclisme dels anys 30 i 40 amb la seva néta Esther López Destrieux.

  • 31'

    Capítol 9. Jordi Mariné. L’esperit Olímpic

    Jordi Mariné Tarès va néixer a Vinyols i els Arcs el 1941 i es va convertir en regidor del primer ajuntament democràtic de Cambrils. Mort als 83 anys, estava especialment orgullós d’haver anat als Jocs Olímpics de Tòquio 1964. 3 anys després disputava el Tour de 1967, el previ al regnat indiscutible d’Edy Merckx. Anem a la tenda de bicis Mariné per parlar amb el seu fill, Edu.

  • 28'

    Capítol 8. Núria i Josep Florencio. De pare a filla

    Ajuntem al patriarca de la saga Florencio, Josep, i a la seva filla, Núria Florencio Cabré. Ella és tota una pionera. Va aconseguir el rècord de l’hora en pista el 1995, el mateix any que va anar al Tour de França. Ell és un dels corredors més reconeguts de la seva època. El velòdrom de Mont-roig porta el seu nom. Són un pare i una filla que estimen el ciclisme.

  • 10'

    Capítol 7. Josep Serra. El pel-roig d’Amposta

    Josep Serra Gil va néixer a Amposta (1923). De cabell roig i pell molt blanca, la premsa de l’època el va batejar com ‘el pelirojo Serra’. És l’únic ciclista de les Terres de l’Ebre en participar al Tour. Ho va fer en 5 ocasions. Mort amb 78 anys, el seu nét ens explica com era i quin valor ha tingut la trajectòria esportiva del iaio.

  • 14'

    Capítol 6. Xavier Duch. Un gegant del ciclisme

    Xavier Duch Ballester (Els Garidells.1964) fa 1’90m, la mateixa alçada que Miguel Indurain. El navarrès va guanyar el seu primer Tour el 1991. Duch participava en aquella edició amb l’equip CLAS Cajastur, Duch. Ha estat al Giro (1990 i 1991) i la Vuelta (1988, 1989 i 1990). Quan es preparava per córrer el que havia de ser el seu segon Tour va patir un accident que el va deixar en coma i va forçar la seva retirada prematura.

  • 16'

    Capítol 5. Xavier Florencio. L’orgull d’una saga

    Fill i germà de ciclistes, Xavier Florencio Cabré (1979) va néixer a Mont-roig del Camp. Va competir al màxim nivell durant 13 temporades, amb victòria a la Clàssica de Sant Sebastià com a resultat principal. Va disputar el Tour en dues ocasions (2007 i 2008), així com vuit edicions de la Vuelta i dos Mundials en ruta. Des de la seva retirada s’ha dedicat a la direcció esportiva (equips Katusha i Bahrain Victorious).