FITT
FITT
Programa

FITT

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 12:00 - 13:00 ·14 episodis
RSS

episodis

1-12 de 13
  • 1h 46min

    Inauguració del FIT 2026: Teatre i Festa a Tarragona

    Inauguració del Festival Internacional de Teatre de Tarragona El programa especial de Tarragona Ràdio retransmet en directe l'arrencada de la tretzena edició del FITT des de l'Avinguda Roma, 5B (43005), davant el Teatre Tarragona. Sota el lema "Posa't guapi", la ciutat es converteix en un gran punt de trobada per a amants de les arts escèniques, professionals i voluntaris en un ambient de proximitat i festa. Espectacles i Actes Inaugurals • Dones de Llum: Espectacle itinerant de la companyia Gisela de Foc (Gisela Martí, Estel Bové i Ona Serrano), amb coreografies de Magda Burrull i música d'Antonio López, que omple la Rambla Nova amb una proposta poètico-visual de gran impacte estètic. • Bomba va: L'obra inaugural a càrrec de la neocoplatista Glòria Rivera, que recupera cobles dels anys 20 per oferir una visió contemporània carregada de sàtira i reflexió social. Entrevistes i Testimonis Clau "Arriba la festa del teatre, la festa de Tarragona, i l'ambient que es genera durant aquests quatre dies no el canvio per res del món." — Joan Negrier Al llarg de l'especial, s'entrevista a figures clau de l'esdeveniment: • Joan Negrier (director del FITT): Repassa les novetats d'enguany, destacant l'aposta per espais no convencionals com l'església Sant Miquel del Pla, el teatre comunitari i la implicació internacional. • Representants institucionals: Sandra Ramos (consellera de Cultura i Festes), Manuela Moya (regidora de Cultura de Vilaseca) i Salvador Ferrer (regidor de la Canonja) parlen de la sinergia territorial i la importància de compartir la programació cultural. • Voluntaris i públic: Nombrosos assistents, incloent un grup arribat expressament des de Barcelona, comparteixen la seva passió per un festival que ja és tota una tradició a començaments de setembre.

  • 1h

    Especial FIT Tarragona: Verbatim a "Jovent", poesia visual de "Tauma" i crònica d’Hermafrodites, Loneliness i canvis de programació

    Presentació i context • Programa especial dedicat al FIT Tarragona, emès des de CaixaForum Tarragona, amb focus en workshops i propostes de teatre contemporani. • Els tallers del matí (workshops) van quedar complets des del minut zero i estan pensats per a professionals i per a tota la ciutadania amb curiositat per les arts escèniques. Mambo Project i la tècnica Verbatim "Jovent": recepció i participació del públic • Mambo Project presenta "Jovent" (estrena a Tarragona), peça hereva d’"Iaia" en estructura (teatre documental, immersivitat, verbatim) però amb temes totalment diferents: ara els testimonis són joves. • El públic valora el component immersiu i el fet de compartir l’escenari, amb participacions sempre voluntàries i guiades. Com funciona el verbatim • Els intèrprets porten un auricular i reprodueixen en temps real els testimonis reals (errors lingüístics, pauses, entonació), buscant la màxima fidelitat. • És una tècnica idònia per al teatre documental perquè combina presència de l’actor amb la veritat del testimoni. • Orígens: vinculada al teatre polític (arrenca als anys 20, es popularitza als 60). Referents com el National Theatre de Londres n’han fet ús. "Has d’actuar sense raonament; t’has de llançar com amb un monopatí costa avall" — Oriol Grau Veus del taller (workshop verbatim) • Sílvia Petit (periodista): sembla fàcil, però cal escoltar, repetir i interpretar alhora. • Nur (voluntària): tècnica complexa que integra cos, context, mirades, volum i memòria. • Oriol Grau (actor): cal desaprendre el text après; reproduir errors, pauses i respiració és un repte. • Quique López (enginyer): exercicis com "menjar l’orella" (tres veus a la vegada) posen a prova l’atenció; l’experiència traslladable a la vida professional (sortir de la zona de confort). Tauma: poesia escènica sense text (Companyia Mula) • Entrevista a Magda Puig: "Tauma" és un poema escènic de teatre visual sobre la capacitat de meravellar-se, sense text ni trama convencional. • A escena: ballarina, verticalista (circ) i expert en controls remots. Gran pes de llums, música, vestuari i escenografia (premi Max per a Víctor, escenografia). • Peça adaptable a espais (avui al Celler de Vila-seca); 2 temporades de rodatge i gira internacional (proper bolo: Sarajevo). • Workshop Mula (demà): processos de creació, dramatúrgia no textual i jocs escènics per aproximar-se al seu univers. "És deixar-se portar sense finalitat ni conclusió" — Magda Puig Crònica d’espectacles i públic (valoracions) Hermafrodites a cavall (La rebel·lió del desig) • Molt ben rebuda a Riudoms. Posada en escena potent i informació necessària sobre la intersexualitat, encara poc coneguda. • Algunes veus la troben "massa discursiva", però compleix la funció pedagògica amb claredat. Jovent (Mambo Project) • Experiència participativa; connecta quan l’espectador fa el salt mental cap als 16 anys. Allò pendent (Casa Canals) • Peça site-specific amb àudio i desplaçament del públic; integració notable a l’espai de la Casa Canals. La melancolia del turista • Aborda gentrificació, pèrdua de veïnat i arrels amb llenguatges que rescaten tècniques d’abans i les actualitzen. Emocionalment colpidora. Loneliness (Roberto G. Alonso) • Tema: bullying. Imatges poètiques d’impacte i delicadesa en el tractament. Aportació de Raquel Rodríguez (ballarina tarragonina) sobre l’exigència emocional i el rodatge. Canvis de programació i ambient FIT • S’anuncia la suspensió de "14.4" per motius de salut i s’avança el Friki Bingo a les 22:45 a la plaça Corsini. • L’experiència dels autobusos entre seus crea ambient de colònies, cohesiona públic i fomenta la conversa postfunció. "El FIT és professional, però també té un punt casolà i de proximitat — que no el perdi mai" Agenda i logística (resum operatiu) Avui • Tarda (18:30–19:00): Jovent (Magatzem), Allò pendent (Casa Canals), La melancolia del turista (Antiga Trono). • 19:00: Tauma al Celler de Vila-seca. Busos a les 18:00 i retorn per al sopar. • Sopar a plaça Corsini i Friki Bingo avançat (22:45). Demà • Workshop de Tauma a CaixaForum; Opereta com a tancament; festa final Frik&FIT a Corsini. Idees clau • Verbatim: fidelitat al testimoni real, presència viva de l’actor, participació guiada i immersiva. • Tauma: teatre visual sense text, experiència de meravella i joc escènic amb alt valor plàstic (llums, música, escenografia premiada). • Públic actiu: transport, sopars i activitats paral·leles fan del FIT una experiència comunitària. Cites destacades "Quan surtis, tindràs ganes d’haver participat més" — Mambo Project "Semblava fàcil: escoltar i repetir; en realitat és escoltar, repetir i interpretar" — Sílvia Petit "Una mena de tortura xinesa… amb un resultat molt interessant" — Quique López "Ballar a casa i obrir el FIT és màgic" — Raquel Rodríguez

  • 1h

    Especial FIT 25: Opereta (Cor de Teatre), Hermafrodites a cavall, Sopars FIT i La melancolia del turista

    Panorama general Programa especial dedicat al FIT 25 — Festival Internacional de Teatre de Tarragona. L’emissió combina entrevistes, agenda, música i informació pràctica del festival. Els temes centrals són: Opereta (Cor de Teatre): l’espectacle que tancarà el FIT amb òpera a capella i humor gestual. Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig col·lectiu: peça que aborda les intersexualitats amb to reivindicatiu i pedagògic (Riudoms, amb bus des de Tarragona). Sopars FIT a Plaça Corsini: logística i menú a càrrec del Mercat Central. La melancolia del turista (Sala Trono): teatre d’objectes documentals sobre “paradisos” turístics en decadència. També s’hi escolten talls musicals de Fades (que actuaran al final de festa) i es tanca amb recomanacions del festival. Opereta (Cor de Teatre) Què és i per què destaca A capella total: 22 intèrprets en escena, sense orquestra ni amplificació; tot es fa “només amb la veu”, amb precisió d’afinació i treball coral. Humor i proximitat: divulgació d’òpera amb teatre gestual i gags que “treuen de context” les àries clàssiques per fer-les properes a tots els públics. Repertori icònic: moments com el «Brindis» de La Traviata, el Barber de Sevilla (amb gag ciclista) o l’Habanera de Carmen, revisitats amb arranjaments vocals. Trajecte i reconeixements: més de 400-450 funcions per Europa (temporades a Barcelona i París), Premi Butaca 2011 a Millor Espectacle Familiar i finalista als Premis Max. Dades clau (David Costa, director musical) 22 cantants: fan “coixí harmònic”, parts solistes i funcions d’“orquestra” i “cor” amb la veu. Risc i ofici: “som malabaristes de la veu i fem el triple salt mortal sense xarxa”. Ànim divulgatiu: captar l’expert i obrir portes al públic jove perquè “la gran música no té fronteres”. “Tot a capella, tot només amb la veu, i ni amplificació ni res… sense secrets.” Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig col·lectiu (Riudoms) De què parla Peça reivindicativa i també divulgativa sobre les intersexualitats, una realitat sovint silenciada i medicada en clau d’“anomalia”. Vol “trencar el secret” i posar cos i veu a diverses vivències intersex, afectant capes emocionals, socials i mèdiques. Com s’estructura (Raquel Loscos) Inici “morbós”, després una part còmica (“es pot riure d’això” i s’ha de fer), Tram testimonial amb diferents veus intersex (en vídeo i altres recursos escènics), Final utòpic: fugir del binarisme (masculí/femení) com a pas cap a un nou imaginari social. Posada en escena i recepció Una actriu a escena (Laura Vila) + vídeo com a presència d’altres testimonis. Sovint hi ha col·loqui final; el públic demana que “això s’ha de saber” i moltes persones comparteixen experiències o dubtes. Marc legal: s’esmenta que la llei trans ha aportat millores, però “queda molta feina per fer”. “El silenci acaba avui. Les hermafrodites ens estem trobant… i organitzant.” • Conceptes: intersex vs endosex (persones no intersex). • Logística: funció a Riudoms (19 h) i bus opcional des de Tarragona (18 h Camp de Mart i Rambla Nova; places limitades). Sopars FIT (Plaça Corsini) Qui i què Centre social del festival a Plaça Corsini: sopars entre obra i obra. A càrrec del Mercat Central. Entrevista amb Oriol Ribot. Menú i servei Plat “clàssic” molt demandat: pollastre de Reus a baixa temperatura amb patata panadera (se serveix divendres). 215 racions (amb un petit marge extra), cuina equipada per mantenir el servei calent i àgil. Altres dies hi participen més paradistes (p. ex. Nipo, cuina asiàtica). • Espai pensat per fer petar la xerrada i compartir el festival en comunitat. La melancolia del turista (Sala Trono) Què és el teatre d’objectes documentals Creació d’Oligor y Microscopía (Shaday Larios i Jaume Oligor): investiguen memòria material i deixen que els objectes “parlin” per si sols. No “animen” objectes com a titelles; respecten la seva presència i ritme: “les nostres coses parlaran de nosaltres quan no hi siguem”. Tema i dispositiu Viatge a dos “paradisos” turístics avui en decadència: què hi ha darrere de la postal? La melancolia s’entén com a estat de suspensió i energia per replantejar el present (no només nostàlgia). El públic pot veure de prop el “gran cor analògic de la melancolia del turista” al final. Informació pràctica A l’antiga Sala Trono (c. Més Arcidexes), reoberta expressament pel FIT. Dijous a dissabte, múltiples passis de tarda (incloent-hi franges primerenques). Recomanat +11 anys. “No cal ‘animar’ els objectes; cal entrar en el seu temps i escoltar-los.” Música i final de festa Talls de Fades al programa; Fades i Greta actuaran al final de festa del FIT a Plaça Corsini (dissabte, després d’Opereta). Altres interludis musicals tanquen i airegen el ritme del magazine.

  • 1h 1min

    FIT 25 a Tarragona: Inauguració amb “Loneliness”, focus Sud-amèrica, ciutat en festa i suport institucional

    Panorama general del programa especial Emissió des de la Rambla Nova (davant del Teatre Tarragona) amb ambient de festa: xaranga itinerant, DJ truck i arribada de públic i autoritats per a la inauguració del FIT 25. Eix central: obertura del festival, conversa amb el director artístic, focus de programació (Sud-amèrica), logística metropolitana, suport institucional i tast de l’ambient musical i de carrer. "No espero res: espero que la gent que vingui s’ho passi bé i sigui una mica més feliç que el dia anterior." — Joan Negri Entrevista amb la direcció artística (Joan Negri) Estat d’ànim, equip i voluntariat Joan Negri, molt content i tranquil: destaca l’equip fantàstic i l’energia col·laborativa. Estructura: 6 persones fixes tot l’any; unes 10 en producció en el moment de l’emissió; reforç amb voluntariat ampli. Presència internacional de suport logístic: Júlia Carbona (Itàlia) en producció i comunicació, aprenent català i integrada al territori. Programació i focus Sud-amèrica (noves dramatúrgies) Focus 2025: Argentina, Colòmbia i Mèxic. • Argentina: Fernando Rubio – “Tot el que està a Milado” amb 7 llits de matrimoni a la Rambla Nova, coproducció amb talent local (estudiants i actrius del territori). • Mèxic: Companyia Oligor – “La melancolia del turista” en reobertura excepcional de l’antiga Sala Trono (últimes funcions de gira mundial). • Colòmbia: Estrena europea de “Donde se descomponen las colas de los burros”. Logística, territori i espais Expansió metropolitana: el FIT incorpora Riudoms i Vila-seca (a més de la Canonja). • Hi haurà autobusos coordinats postfunció per evitar l’ús del cotxe. Centre social del festival: itinerància d’espais; aquest any, Plaça Corsini (des del Passeig de les Palmeres l’any anterior). Objectiu: posar en valor espais tarragonins. Públic, xifres i suport institucional Objectiu qualitatiu: felicitat i experiència del públic per sobre de les xifres, però amb esperança de creixement. Suport institucional i privat sòlid; creixement de públic de fora (especialment Barcelona) i dinamització turística-cultural. Identitat del FIT i quilòmetre zero Festival de noves dramatúrgies; peces arriscades i propostes que no es veurien fàcilment fora del FIT. Talent del Camp de Tarragona (quilòmetre zero) integrat a la programació: • Marta Ruiz (Allò pendent), Raquel Rodríguez i participacions locals a peces com la de R. G. Alonso. • DJ Pia de Caliu, entre d’altres. "És un festival que interessa a tothom, tant a públics com a privats." — Joan Negri Ambient d’inauguració: música, DJ truck i xaranga DJ Track “La Sicària” (Agustí i Alba) DJ truck vintage amb vinils (uns 250 per a la sessió), mescles analògiques i servei de barra (còctels i cervesa artesana). Còctel estrella: Terraco-mule (base de chartreuse), i opcions sense alcohol. Música d’ambient: clàssics de vinil i temes de culte per caldejar la Rambla abans de la inauguració. Azigurat/Zigurat Circus Band Comitiva musical tipus xaranga conduint el públic des de Plaça Corsini fins al Teatre Tarragona. Repertori de clàssics i standards per a totes les edats, amb posada en escena gamberra i participativa. Messieur Florian (MC) explica el format: música desendollada quan convé, dinamització del públic, i sorpreses al carrer. Institucions i ciutat: cultura al centre Ajuntament de Tarragona (Sandra Ramos, consellera de Cultura) Tarragona viu una setmana gran cultural (programa de Santa Tecla i FIT). Consorci pel Patrimoni Romà presentat el mateix dia amb alta representació institucional. El FIT consolida visió metropolitana i aposta de ciutat: la cultura és eix central de govern. Ministeri de Cultura (Ernest Urtasun) El FIT, referent a Catalunya en noves dramatúrgies; recolzament via INAEM. Anuncis clau per a la ciutat: • Nova Biblioteca Pública de l’Estat a la Tabacalera (inversió > 20 M€). • Museu renovat (8 M€) i Necròpolis (nova museografia), • 20 M€ addicionals via el Consorci per al patrimoni. Compromís amb el 25è aniversari UNESCO de Tarraco. "Reforcem la cultura del teatre: és una de les grans expressions populars i culturals del país." — Ernest Urtasun L’espectacle inaugural: “Loneliness” (Roberto G. Alonso) Tema i llenguatge escènic Peça de dansa contemporània / moviment sobre l’assetjament escolar (bullying) i la recerca d’identitat en l’adolescència. Elenc jove (18–22 anys) amb gran energia i escenografia mòbil adaptada a espai (inòleum i condicionament tècnic específic al Teatre Tarragona). Mirada i impacte No és una inauguració festiva; és reivindicativa i de presa de consciència. Doble focus: • La víctima, que sovint pateix per diferència i valentia. • L’agressor, que pot estar projectant altres problemàtiques (autolesions, TCA, addiccions a xarxes/pornografia en edats primerenques). Autoficció de fons: R. G. Alonso va patir bullying a Tarragona; canalitza l’experiència en art per sensibilitzar. "Voldria que fos una bona arrencada de festival: que el públic connecti a nivell de sentiment i sensació." — Roberto G. Alonso Recomanacions, comunitat i claus del FIT Recomanacions de programació (veu de proximitat) Pol Bernat recomana: “Allò pendent” (Marabú/Marubó) a Casa Canals: peça quilòmetre zero sobre memòria i vivències d’avis i àvies (espais no oberts habitualment al públic). Tauma com a títol a seguir de prop (esmentat per diversos interlocutors). Pedacaleu: sessió musical de fi de festa amb gent de la casa. Voluntariat i operativa Júlia (Gènova, Itàlia): pràctiques en comunicació i producció (web, social media, contractació) — posa en valor la cultura d’equip i el bon acolliment del FIT. Diferència notable amb Itàlia: a Tarragona, major impuls i suport públic que facilita festivals i activitats gratuïtes/abastables. Conceptes clau Nov es dramatúrgies: experiments i llenguatges escènics no convencionals. Quilòmetre zero: integració d’artistes i creació local en la programació. Xaranga: comitiva musical de carrer que condueix i anima el públic. Cites destacades "Tarragona és una festa... encara que no sàpigues de què va el FIT, te’l trobes." "Cada any ens fem més grans i ens tirem a l’esquena els problemes i les tonteries." "Volem apropar la cultura a tothom; que la ciutat respiri cultura pels quatre cantons."

  • 1h

    FIT 2025 en marxa: “Jovent” (Mambo Project) i “El bar nuestro de cada día” (Chipi) — verbatim intergeneracional i homenatge als bars

    Resum general Programa especial de Tarragona Ràdio des del Teatre El Magatzem per l’arrencada del FIT 2025. Es presenta i es mostra un clip de “Jovent” (Mambo Project) —un espectacle documental, immersiu i intergeneracional— i, en segona part, entrevista a Antonio Romera “Chipi” sobre “El bar nuestro de cada día”, un homenatge als bars com a espais de vida social, amb format híbrid de concert i monòleg. "Jovent és un espectacle documental, immersiu… un diàleg escènic intergeneracional" "Els bars no són només negoci: són llocs de vida en comú" Tema 1 — “Jovent” (Mambo Project) Què és i com es viu a escena • Documental i immersiu: testimonis reals de joves (15–17) interpretats en teatre verbatim per intèrprets de 60–70 anys. • Dispositiu escènic: graderia retirada, taules i tamborets a l’escenari; el públic s’asseu dins l’acció. • Tecnologia i llenguatge jove: pantalles tipus mòbil (TikTok) integrades en l’imaginari. • Estrena al FIT: primer contacte amb públic a Tarragona; passes múltiples amb aforament reduït. El clip escènic: idees clau que apareixen • Pors i expectatives als 16: solitud, amistats, canvis, pressió pel futur (estudis, feina, “si no arribo a ser…?”). • Als 30 (en clau d’humor): embaràs, casament, FIV, retrobades d’amigues, xupitos… i la sensació de “el temps passa i jo no avanço”. • Miratge social: complir “el que toca” vs. decidir si vols o no tenir fills i si hi ha estabilitat econòmica per fer-ho. • Llenguatge: tics generacionals com l’“en plan” repetit. Roda de premsa: conceptes destacats dels creadors • Díptic vital: després d’“IAIA” (memòria i records), “Jovent” mira cap a què volem ser (somnis, expectatives, futur). • Verbatim: l’intèrpret reprodueix literalment allò que escolta per auricular, amb accent i deixos del testimoni. • Mirall intergeneracional: "Que sigui un mirall per a l’espectador" — veure’s als 18, 30, 50, i com els joves imaginen l’edat i la vellesa. • Distanciament útil: sentir paraules joves en un cos gran obre una perspectiva nova i evita menystenir la seva opinió. • Públic objectiu: intergeneracional (pares, joves i gent gran); hi ha interacció no invasiva i el material ha funcionat en assajos oberts. Els intèrprets (Francina, Philip, Mariona): aprenentatges • Reto tècnic: velocitat del parla jove, precisió del verbatim, escolta simultània del so i de l’escena mentre es mouen. • Contingut: els joves interioritzen el canvi climàtic sense tragèdia; conviuen amb tòpics tradicionals (parella, vellesa). • Complicitat: com a pares/avis, res els sorprèn; els fa pensar i reconèixer etapes pròpies. Tema 2 — “El bar nuestro de cada día” (Antonio Romera “Chipi”) De què va • Homenatge als bars: espais de cohesió social, contra la reducció del bar a “soroll” o “negoci”. "No tot és rendibilitat econòmica: també ho és la de la felicitat" "Estar junts és encara més necessari que recollir la brossa" • Funcions socials: combatre la soledat no desitjada, facilitar la juntiña (convivència), ser testimoni de vides. Format i música • Escenari-bar: el teatre es transforma en un bar (bar de l’Orfeó, Teatre Canongí, La Canonja). • Híbrid: entre concert i monòleg; equilibra humor, música i relat. • Banda en directe (trio): piano, percussió i vents; color jazz. • Cançons de La Canalla integrades a la narrativa del personatge. • Protagonista: “Malandro”, un “il·lustrat de la vida” que destil·la filosofia quotidiana. • Reconeixements: millor espectacle a la Fira d’Arts Escèniques d’Andalusia i Premis Lorca (espectacle, composició, intèrpret). • Quan: dissabte a les 19 h. Agenda i tancament • FIT 2025: festa inaugural avui a la Rambla Nova (programa especial en directe). • Demà: entrevista pendent sobre “La melancolia del turista” (Sala Trono). • Musicalment, el programa s’emmarca amb referències a La Pegatina (“Hey, xipirón”) i peces de tancament.

  • 1h

    FIT Tarragona: “Allò Pendent” a Casa Canals, backstage del festival i Umbral Teatro (falsos positius a Colòmbia)

    Resum general de l’episodi Programa especial dedicat al FIT (Festival Internacional de Teatre) de Tarragona. La presentació es fa des de Casa Canals per introduir l’obra immersiva “Allò Pendent” de la companyia emergent Marubo (quilòmetre zero), es visita el backstage del festival a les oficines (logística, voluntariat i cures d’equip) i es tanca al Teatre Tarragona amb la companyia colombiana Umbral Teatro i la seva peça de denúncia “Donde se descomponen las colas de los burros”, centrada en els crims d’Estat coneguts com a falsos positivos. “Allò Pendent” (Companyia Marubo) a Casa Canals Què és i com es viu • Proposta de teatre comunitari i immersiu basada en veus reals d’avis i àvies (83+ anys) de la Residència El Camp (Valls). • Més de 70 hores d’entrevistes registrades i transcrites; selecció dramatúrgica comprimida en un recorregut d’uns 60 minuts. • Format amb auriculars: el públic rep l’àudio amb testimonis reals i és guiat per actrius a través d’estances no obertes habitualment al públic a Casa Canals (la casa del servei). • Aforament molt reduït: unes 18 persones en grups petits (aprox. 6-7 per estança), amb participació activa del públic. Eixos temàtics i sensibilitat • Nucli temàtic: “allò pendent” al final de la vida; vivències personals i memòria col·lectiva (història, geografia, guerra, soledat). • Democratització de la cultura i arts escèniques comunitàries: “que l’art arribi a tothom” i que les històries neixin dels protagonistes reals. • Espais i atmosfera: cinc habitacions, cinc minuts cadascuna; ambient cru i no retocat que dona autenticitat. • Accessibilitat: recorregut amb escales i estances estretes; experiència intensa, no “còmoda”. Detalls simbòlics • Objectes destacats: vestit de noces (subtext de soledat i desig de família) i un fanalet tipus espelma. • Missatge vital: “aprofitem… que ja sabem que són dos dies”. “L’art per tots, per totes i per tothom.” Backstage del FIT: oficines, logística i cures d’equip Equip i operativa • Equip petit i polivalent: producció, taquilles, acomodació… tot el que cal. • Preparatius d’inauguració: citing d’autoritats i protocols al Teatre Tarragona. • El festival creix en presència mediàtica i institucional; fidelitza públic i manté un caràcter “familiar”. Cures i voluntariat • Reunió diària amb espai de cures (“com estem?”) i alimentació cuidada (coordinació de Júlia Balló). • Allotjament per a l’equip de fora i foment de la convivència (sopars sense distincions entre artistes, premsa i públic). Territori i recomanacions • FIT expandit a La Canonja, Riudoms i Vila-seca. • Recomanació: “Tauma” a Vila-seca i nous espais del festival. Umbral Teatro (Colòmbia): “Donde se descomponen las colas de los burros” Quan i on • Funció al Teatre Tarragona: dijous 4 de setembre, 22.30 h (2/4 d’11). De què parla l’obra • Crims d’Estat a Colòmbia: els anomenats falsos positivos (reportar com a guerrillers persones civils assassinades). • Context històric: pràctica estesa sobretot durant els governs d’Álvaro Uribe (2002–2015 aprox.); complicitats entre exèrcit i paramilitarisme; absència de l’Estat en zones rurals; narcotràfic i reconfiguració de violències. • Documentació: projecte “cuerpo, fiesta, memoria y sanación” en territoris de conflicte; entrevistes amb víctimes (p. ex., madres de Soacha). Poètica i impacte • Tractament estètic: metàfora i llenguatge poètic per fer digerible l’horror, sense renunciar a la contundència. • Dispositiu escènic: el personatge desaparegut “Salvador” interpel·la públic i autora, passant de l’emoció a la reflexió i la responsabilitat cívica. • Impacte real: una mare de Soacha va abraçar l’actor que fa de desaparegut —“per una hora m’has retornat el meu fill”. Universalisme i títol • Universalitat: la barbàrie i els crims d’Estat no són exclusius de Colòmbia; l’obra apel·la a l’empatia i a “moure consciències”. • Títol com a enigma: “on es descomponen les cues dels burros” remet al desconegut destí dels desapareguts; “burros” al·ludeix, col·loquialment, a persones humils i sense accés a l’educació —les principals víctimes invisibilitzades. “Conmuevanse con su mundo… el mundo real les pertenece a ustedes.” Mirada al futur • Malgrat la persistència de la violència, hi ha esperança en el “despertar” social i la cultura política; govern del canvi (Petro) com a fita simbòlica, tot i la reacció de les elits. Idees clau • Teatre comunitari i memòria viva: veus d’avis/àvies que donen vida a “Allò Pendent” en espais no convencionals de Casa Canals. • Cures i proximitat: el FIT cuida equip, públic i artistes, i s’expandeix pel territori sense perdre el caràcter proper. • Denúncia universal: Umbral Teatro transforma els falsos positivos en una reflexió poètica i política que connecta més enllà de Colòmbia.