Explicació de l’orientació interiorista del tercer disc, contrastant amb la crítica social de l’àlbum anterior 'El Montsona' i la voluntat de plasmar el que senten i no sempre es pot expressar.

Història dels inicis del 97‑98 com a grup de música folk pura amb el disc 'La cova del crec' i posterior fusió amb ritmes més roqueros fins a trobar l’equilibri folk‑rock.

Descripció dels instruments tradicionals (violí, whistlers, flauta travessera), la distinció respecte al rock celta o la rumba i la definició formal del seu estil com a folk‑rock.

Importància del concert en viu com a via principal de difusió: formació de vuit o nou músics a escena, energia que transmeten i diferència entre treball d’estudi i actuació en directe.

Relat del procés de treball amb el productor Marc Parrot: lliurament de pistes gravades, rol de la mescla i com la visió externa va enriquir i redefinir l’atmosfera de les cançons.

Anàlisi de la manca de grups punters i infraestructura a la província (indústria discogràfica, gestió, locals), tot i l’alta densitat de projectes als pobles menors i la dificultat d’avançar sense suport.

Calendari de concerts de presentació del disc, amb dates a la Conca de Barberà, Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i anunci d’una gran festa de presentació oficial al Teatre de l’Escorxador a l’octubre per commemorar els 10 anys del grup.

Context i lletra de la cançó: història real d’un triangle amorós, tornada que inclou el títol del disc, moments íntims i emotius plasmats en versos introspectius.