Tots els episodis

62729 episodis disponibles

episodis

35929-35952 de 62729

Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
29'
7a Trobada de Diables de Catalunya a les Borges del Camp
Organització i Participació a la Trobada En aquest episodi d'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio, s'entrevista Jordi Barberà, membre de la colla de diables de les Borges del Camp, per parlar dels preparatius de la setena trobada de diables de Catalunya. Es discuteix l'estabilització del nombre de colles participants després d'un període de gran creixement. Detalls de l'Esdeveniment i Actes Principals L'organització destaca que, tot i que el nombre exacte de participants individuals és difícil de concretar, hi ha unes 65 colles inscrites. L'esdeveniment comptarà amb diversos actes: • Cercavila final: L'acte més esperat on tots els diables surten a cremar. Està programada per a les 20:30h del dia de Sant Joan. • Cercavila de gegants: Amb la participació de colles del Camp de Tarragona. • Presentació literària: Es presentarà el llibre Diables del Baix Camp de Salvador Palomar. • Activitats populars: Esmorzar popular, dinar de germanor i projeccions audiovisuals. Reptes Econòmics i Finançament El pressupost total de la trobada puja a uns 4.700.000 pessetes. Jordi Barberà detalla les dificultats per aconseguir finançament: • La Generalitat de Catalunya ha aportat una subvenció inicial de 500.000 pessetes. • L'Ajuntament de les Borges del Camp s'ha compromès a cobrir un possible dèficit de fins a 300.000 pessetes. • S'han sol·licitat ajuts a la Diputació i a diverses caixes d'estalvi. "El principal problema és l'econòmic; si tinguéssim un padrí que ens donés tres quilos per començar, no hi hauria cap problema." Polèmica i Ortodòxia en la Festa Un dels temes destacats és la queixa de les colles històriques sobre la manca de ortodòxia en algunes colles noves. L'organització afirma que, tot i no voler restringir la participació, vetllaran perquè es respectin les tradicions del ball de diables durant la cercavila.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
29'
Incident industrial i anàlisi de resultats electorals a Tarragona
Gestió de l'emergència industrial a Tarragona L'episodi comença amb un informe detallat sobre un incident industrial provocat per una explosió i fuita de propilè en una de les fàbriques del sector petroquímic. Segons les declaracions oficials realitzades per al programa de Tarragona Ràdio, l'estratègia dels tècnics ha estat deixar cremar el gas de manera controlada per minimitzar riscos. Punts clau de l'incident: • L'explosió s'ha produït per una fuita en una canonada que transporta propilè. • No hi ha perill d'intoxicació ni risc d'explosió imminent un cop localitzada la fuita i tancades les vàlvules. • S'estima que el foc trigarà unes hores a extingir-se completament. • S'han pres mesures preventives com l'evacuació de la Universitat Laboral i el tall del trànsit ferroviari i per carretera. "És un incident local, controlat, i que no s'estendrà a cap zona més." Reacció ciutadana i alarma social S'ha informat de situacions de pànic i nerviosisme entre la població, especialment als barris propers. Moltes famílies han intentat fugir a peu per les autovies davant la incertesa inicial, tot i que les autoritats demanen calma ja que l'episodi es considera sota control. Anàlisi de les eleccions municipals a la Plaça de la Font La segona part del programa se centra en els resultats electorals, destacant la pèrdua de la majoria absoluta del Partit Socialista i el creixement de la coalició de Convergència i Unió. Valoració de Matías Vives (UPM): • Els resultats de la Unió del Progrés Municipal (UPM) es defineixen com un "desastre electoral" en no obtenir representació. • L'abstenció, especialment als barris de Ponent, ha estat un factor determinant que ha castigat l'esquerra. • Existeix una preocupació real per la possible formació d'un govern conservador que alteri el model de ciutat i el Pla General Urbanístic. • Es proposa una reflexió freda per convergir en el futur cap a Iniciativa per Catalunya per sumar forces d'esquerra.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
31'
Recull de salutacions nocturnes de Tarragona Ràdio
Introducció a l'emissió nocturna Aquest episodi de Tarragona Ràdio presenta una seqüència continuada de salutacions en l'espai d'ARXIU SONOR 20 ANYS. El contingut se centra en la interacció bàsica de l'emissora municipal amb la seva audiència durant la franja de nit, rememorant moments històrics des dels Estudis de Tarragona Ràdio a l'Avinguda de Roma. Característiques de l'enregistrament • El programa manté un to constant i repetitiu de cortesia radiofònica. • Serveix com a mostra de la persistència de l'emissió de proximitat al Camp de Tarragona. • L'àudio està disponible a través de l'App Tarragona Ràdio i en format Podcast per a la seva consulta posterior. Context de la ciutat Tot i la senzillesa de la transcripció, l'espai evoca l'ambient nocturn en punts emblemàtics com: • La Part Alta i les Escales de la Seu. • El silenci vora l'Amfiteatre Romà i el Balcó del Mediterrani. • La connexió amb els barris, des del Serrallo fins a les urbanitzacions. "Bona nit" Aquesta frase resumeix l'esperit d'acompanyament de la ràdio pública de la ciutat.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
31'
Serveis Socials i Qualitat de Vida a Tarragona (1987)
Gestió dels Serveis Socials a la Tarragona dels anys 80 En aquesta entrevista de l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio, el regidor Javier Sabater i Vars detalla la transformació del sistema de benestar local. La creació de l'Institut Municipal de Serveis Socials va marcar un punt d'inflexió per guanyar agilitat administrativa i coordinar millor les ajudes amb la Generalitat i la Diputació. Eixos Principals de l'Assistència L’acció municipal s’ha centrat en diversos col·lectius vulnerables mitjançant una xarxa de centres distribuïts per barris com Bona Vista, Camp Clar, Sant Pere i Sant Pau i El Serrallo: • Atenció a la Dona: S'ha consolidat el Centre d'Informació i Assessorament per a la Dona, atenent casos de maltractaments i discriminació laboral. Es projecta una casa d'acollida conjunta amb Reus. • Tercera Edat: L'objectiu és evitar els internaments traumàtics prioritzant l'ajuda domiciliària i potenciant el Consell Municipal de la Gent Gran. • Drogodependències: S'ha passat d'un petit equip al Joan XXIII a una xarxa que inclou prevenció i el nou centre de reinserció La Gavina. • Lluita contra l'atur: Tot i les competències limitades, l'Ajuntament ha gestionat plans d'ocupació per a més de 500 persones. Planificació i Futur El regidor destaca la represa del servei de planificació familiar i la realització d'un estudi exhaustiu amb l'INEM per radiografiar les manques de la ciutat. Sabater defineix la seva visió de Tarragona com una comunitat: "Una ciutat cada vegada més integrada, on els veïns i veïnes es comuniquin més i tinguin oportunitats de ser lliures i patir poques dependències." La política municipal es presenta com una combinació d'idealisme i pràctica diària per millorar la qualitat de vida i fomentar la participació activa en la cultura i llengua catalana.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
26'
Arxiu Sonor: Salut, Cuina i Els Mercats de Tarragona
Actualitat i Crònica Social L'episodi s'inicia amb una crònica a peu de carrer sobre el trasllat d'un grup de joves des de l'entrada d'un parc aquàtic cap a una destinació desconeguda, destacant la incertesa del moment. Divulgació de la Salut: El SIDA Es realitza una explicació detallada sobre la naturalesa de la síndrome d'immunodeficiència adquirida, coneguda com SIDA: • Es defineix com un conjunt de trastorns que destrueixen el sistema de defensa de l'organisme. • El virus té una especial predilecció per infectar el linfòcit auxiliar, replicant-se i destruint el glòbul blanc des de dins. • Es destaca la dificultat del diagnòstic a causa del llarg període d'incubació en què el virus pot romandre silent. "L'organisme queda exposat a qualsevol altra infecció; fongs, bacteris i virus poden campar pels seus drets." Gastronomia Local i Mercats Cuina Tradicional: El Rossellat Es comparteix una recepta clàssica de rossellat de rap per a sis persones: • Ingredients: Rap, patates, ceba, tomaca i arròs (una tassa per persona) o fideus (50g per persona). • Preparació: Es realitza un sofregit, es bull el peix i es cou l'arròs amb el caldo fins que quedi sec, servint-lo finalment amb alioli. Mercat de la Part Alta S'ofereix un reportatge extens des del mercat de la Plaça del Fòrum, on es recullen diversos testimonis de paradistes sobre la situació comercial: • Problemàtiques: Es reclama més propaganda institucional i es lamenta la pèrdua d'aparcaments que dificulta l'arribada de clients de fora la Part Alta. • Venda ambulant: Els venedors de roba exposen les dificultats per obtenir llicències i el fenomen del regateig, especialment intens entre els turistes. • Producte fresc: Paradistes de fruita, verdura, peix i pesca salada coincideixen que el dissabte és el dia de màxima activitat, mentre que els dimecres la venda depèn molt de la circulació de gent del nucli antic. • Crítica a l'ajuntament: Es demana que s'incrementin els llocs de treball i es faciliti l'ocupació d'espais buits als mercats per part de venedors legalitzats.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
29'
Arxiu Sonor 20 Anys: Relats de Monzó i Calders
Recull de Contes i Reflexions Literàries Aquest episodi de l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio presenta una selecció de relats curts que exploren l'egoïsme humà, situacions quotidianes absurdes i l'enyorança de les arrels catalanes en l'exili. L'egoïsme en les relacions segons Quim Monzó El primer bloc se centra en un conte de l'escriptor Quim Monzó situat a Barcelona. La narrativa descriu una parella en un moment de tensió on ella acusa l'home de no escoltar-la i de parlar només d'ell mateix. • L'home experimenta una crisi d'identitat en adonar-se de la seva pròpia mesquindat. • Es descriu amb detall l'entorn de la casa per emfatitzar la distracció del protagonista. • El relat conclou amb una repetició obsessiva de la voluntat de diàleg: "M'agradaria que en parléssim." L'absurditat de l'alitosi Un segon relat narra la vida d'un prestigiós arquitecte que pateix una malaltia sobtada i extrema: una pudor de boca insuportable que el porta a l'aïllament total. • L'estigma social el motiva a viure en un xalet allunyat del poble. • S'organitza per treballar des de casa cosint ulls de nines. • La trama fa un gir irònic quan el transportista que el visita contrau el mateix mal, suggerint una mena de contagi invisible malgrat les certeses mèdiques. Nadal a les zones tropicals: Pere Calders L'última part de l'episodi ens trasllada a Guaraba amb el conte "45 graus sota cobert" de Pere Calders. • Descriu una colònia de 34 catalans que intenten mantenir les tradicions de Santa Tecla, Sant Magí i, especialment, el Nadal en un clima de calor extrema. • L'humor característic de Calders apareix amb els intents fallits de menjar torrons deshidratats i la creació d'un arbre de Nadal fet amb palmeres i coco ratllat. • Es reflexiona sobre la capacitat d'adaptació de les comunitats a l'estranger i el pes de l'enyorança.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
20'
Urbanisme i vertebració de Tarragona (1979-1987)
L'evolució del model urbà de Tarragona En aquesta entrevista de l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio, el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Anton Burgessé, repassa la transformació de la ciutat des de la instauració dels ajuntaments democràtics. El focus principal se centra en la necessitat de vertebrar una ciutat històricament fragmentada i en el desenvolupament del Pla General d'Ordenació Urbana. De la ciutat 'explosiva' a la ciutat cohesionada Burgessé descriu la situació crítica trobada l'any 1979: * Una ciutat invertebrada amb un creixement desordenat produït durant els anys 60 i 70. * Una estructura territorial allargada i estreta que dificultava la prestació de serveis. * El riu Francolí com a barrera natural que separava els barris del nucli central. * Una realitat on el 60% de la població vivia fora del nucli urbà, sovint sense pavimentació ni clavegueram. Infraestructures i equipaments clau Durant la legislatura 1983-1987, l'Ajuntament va prioritzar les xarxes bàsiques: Projectes viaris: L'inici de la variant de la N-340 i l'eix transversal per desviar el tràfic pesat del Port de Tarragona fora del centre. Equipaments multidisciplinaris: Construcció de centres cívics a Bonavista i Torreforta, a més de la creació d'instal·lacions esportives dignes. Zones de vianants: L'aposta per la peatonalització del carrer Major i Méndez Núñez per dinamitzar el comerç a la Part Alta i el centre. Espais verds: Compra de terrenys per a futurs pulmons urbans, com el parc de la ciutat i els jardins del Miracle. "No podem parlar d'integració cultural o humana si tenim barreres físiques importants o si el veí encara té els carrers de fang i les clavegueres no funcionen." ** Reptes de futur a la part baixa i litoral** L'entrevista conclou amb els projectes pendents per a la dècada dels 90, destacant la intervenció a la Part Baixa i el barri d'El Serrallo. Es planteja la supressió del pas a nivell de la plaça dels Carros i la recuperació de la façada marítima. Burgessé subratlla que, tot i haver executat el 60% del pla, cal seguir amb una política de continuïtat per redreçar definitivament la ciutat cap al segle XXI.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
31'
Crisi Química i Festes de Barri a Tarragona Ràdio
Emergència Química al Camp de Tarragona L'episodi comença amb una entrevista impactant a Ángel Juárez, representant veïnal, sobre els incidents greus ocorreguts a la indústria petroquímica. Juárez descriu una nit de "histèria i pànic" viscuda per milers de veïns a causa de diverses explosions. Crítica a la Seguretat i al Pla de Seguretat • Els veïns denuncien la manca d'informació sobre els productes que es manipulen a les instal·lacions properes. • Es qüestiona durament l'eficàcia del Pla Sexta, afirmant que va fallar perquè la informació oficial va trigar més d'una hora i mitja a arribar. • Es descriuen escenes de caos amb carreteres bloquejades i persones intentant fugir sense rumb fix. "Si hagués estat un gas tòxic, hauríem caigut tots com a xinxes." Juárez convoca una concentració a la Plaça Imperial Tarraco per exigir més seguretat i que l'administració compti amb la federació de veïns en l'elaboració de protocols d'emergència. Organització de Festes Locals i Gestió Comunitària En una segona part, el podcast canvia de registre per parlar de l'organització de les festes de barri a la zona de Bonavista. Dificultats Logístiques i Pressupostàries • La comissió de festes explica com han hagut de començar de zero per la pèrdua de documentació d'anys anteriors. • Es detalla el procés de sorteig dels xiringuitos i la col·laboració dels comerciants locals malgrat la crisi. • S'esmenta la incorporació de novetats en la programació, tot i prescindir del clàssic desfilada de carrosses per falta de temps en l'organització. L'episodi finalitza amb una selecció musical i promocions de l'emissora municipal al voltant del barri de Bonavista.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
20'
Prevenció contra la droga a Tarragona
Prevenció i Lluita contra les Drogodependències El contingut recull un acte institucional centrat en la presentació d'una nova publicació destinada a la prevenció de la drogodependència entre els joves. La iniciativa compta amb el suport de diverses entitats i autoritats de la Generalitat de Catalunya i les institucions locals de Tarragona. Eixos Principals de l'Estratègia Educació Sanitària: Es destaca la importància d'introduir l'ensenyament per la salut a les escoles per conscienciar els infants sobre els perills de les substàncies. El Rol dels Pares: La publicació pretén ser una guia perquè les famílies coneguin el món de la droga, sàpiguen detectar el problema i actuïn com a model positiu per als seus fills. Drogues Integrades: El conseller de Sanitat fa una crida a no oblidar el dany que causen el tabaquisme i les begudes alcohòliques, considerades drogues socialment acceptades però amb una mortalitat prematura molt elevada. Coordinació i Recursos "Si evitem que tan sols una persona no caigui en el pozo de la droga, ens donem per satisfets i el programa haurà estat un èxit." Es detalla que la Generalitat de Catalunya està coordinant una xarxa assistencial que inclou atenció primària, centres de desintoxicació i comunitats terapèutiques. S'esmenta un pressupost de prop de 800 milions de pessetes per a l'any 1987 destinat a aquestes partides de prevenció i reinserció social. Context Local a Tarragona Durant la gravació d'aquest contingut d'Arxiu/ARXIU SONOR 20 ANYS/ de Tarragona Ràdio, també es fa referència a la situació de seguretat en barris com Torreforta i Campclar, així com a la vitalitat cultural i les dificultats de fer teatre a la ciutat per a la joventut actual.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
0'
Històric ascens del Nàstic de Tarragona a Primera Divisió
Un moment per a la història: L'ascens a Primera El 3 de juny del 2006 marca una de les fites més importants en la trajectòria centenària del Nàstic de Tarragona. Després de 59 anys d'espera, l'equip ha aconseguit el retorn a l'elit del futbol espanyol, provocant una onada d'emoció col·lectiva que ha desbordat totes les previsions. L'emoció a la banqueta i la grada El resum dels moments finals d'aquest històric partit destaca per la gran càrrega sentimental: Emoció desbordada: Les imatges del tècnic del club, Luis César, plorant d'alegria simbolitzen l'esforç de tota una temporada. El xiulet final: Amb el crit de "final, final, final", s'ha certificat que la ciutat torna a ser de Primera Divisió. L'ambient festiu: Els crits de "ja som de primera" han ressonat amb força mentre la banqueta ja celebrava l'èxit abans que acabés el temps reglamentari. "Ja som a primera, ja som a primera. 59 anys després, celebrem un ascens." Un llegat compartit Aquesta victòria no només pertany als jugadors de l'actual plantilla, sinó que s'ha recordat a figures històriques que han format part de l'entitat durant aquestes gairebé sis dècades de camí pel desert. Finalment, Tarragona i la seva afició han tornat al lloc on la història els reclamava.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
0'
Evolució històrica i social de la Rambla Nova
L'esforç col·lectiu darrere la Rambla Nova El contingut destaca la transformació urbana de l'artèria principal de la ciutat, la Rambla Nova, subratllant que la seva configuració actual —que s'estén des del mar fins al riu Francolí i finalitza a la coneguda Torre del Vent— no és fruit de l'atzar, sinó d'un llegat generacional. Punts clau de la transformació: Visió històrica: Es reconeix la tasca de pares i avis que, fa un segle, van projectar la ciutat del futur. Continuïtat urbana: El traçat connecta el Balcó del Mediterrani amb el creixement modern cap al riu. Identitat local: La Rambla s'entén com un símbol de l'esforç de tots els tarragonins i tarragonines. "És gràcies a l'esforç de tots vosaltres, dels vostres pares, dels vostres avis, de totes aquelles persones que fa cent anys van pensar que això podria ser com avui és."
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
0'
Explosió de gas a la Rambla Nova de Tarragona
Incidència greu a la Rambla Nova S'ha confirmat un balanç provisional d'una deflagració, presumiblement de gas, que ha tingut lloc a la Rambla Nova de Tarragona, concretament al número 74. L'incident s'ha produït al voltant de les 11 de la nit i ha mobilitzat un ampli dispositiu d'emergències. Balanç de víctimes i afectació Les autoritats han informat de les següents dades clau sobre l'impacte de l'explosió: Dues persones mortes confirmades en el balanç provisional. Quatre persones ferides de diversa consideració. Desallotjament preventiu dels veïns de dos edificis adjacents: el que dona a la Rambla Nova i el que té façana al carrer Fortuny. Intervenció de les autoritats En el lloc dels fets s'hi han desplaçat dotacions dels Bombers, la Guàrdia Urbana i la Policia Nacional. Les informacions oficials han estat proporcionades per les autoritats locals i territorials: "L'explosió ha estat una deflagració, sembla que de gas, però aquesta dada encara no es pot confirmar." L'atenció informativa ha comptat amb la presència de Francesc Ricomà, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, i del delegat del govern, Xavier Sabaté, qui supervisen la situació des del punt de l'incident.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
0'
Expedició a l'Everest: Retorn al Camp Base
El retorn de l'expedició a l'Everest En aquesta connexió de Tarragona Ràdio, s'estableix contacte amb el cap de l'expedició, Josep Maria Maixer, per conèixer l'estat actual dels alpinistes en la seva aventura a l'Himàlaia. Estat d'ànim i situació logística L'equip presenta un canvi d'actitud positiu respecte a les jornades anteriors, tot i la dificultat de les decisions preses: Millora de l'ànim: Després d'un període de desànim, el grup es mostra més animat un cop superada l'acceptació de la situació. Finalització de l'expedició: S'ha confirmat la decisió de plegar l'equipament i iniciar el retorn cap a casa. Reunificació al Camp Base: Els membres de l'expedició es troben sopant plegats després que els últims tres companys que restaven al camp 3 hagin aconseguit baixar sans i estalvis al camp base. "Un cop ja ha superat una miqueta l'acceptació que havíem de plegar els trastes i tornar cap a casa." L'expedició destaca la importància de la seguretat en un entorn tan extrem abans de tancar definitivament l'estada a la muntanya.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
0'
El retorn del Nàstic de Tarragona a Segona Divisió A
L'ascens històric del conjunt grana Aquest document recull l'emocionant relat radiofònic dels darrers instants del partit que va certificar el retorn del Nàstic de Tarragona al futbol professional. La narració captura la tensió d'una jugada defensiva crítica contra el Zamora en el temps de descompte. Cronologia del moment decisiu Defensa numantina: Tot l'equip del Nàstic es trobava defensant dins la pròpia àrea per protegir el resultat. Última jugada: Malgrat la pressió del rival, una intervenció de Sergio Lara va precedir el xiulet final de l'àrbitre. L'èxtasi de la victòria: Amb el final del partit, es confirma oficialment que Tarragona torna a tenir un lloc a la Segona Divisió A. Protagonistes i veus La transmissió compta amb les veus emblemàtiques de Mariano Gués i Robert Elvira, que transmeten l'eufòria col·lectiva de la ciutat. "El Nàstic a segona! Final! Final! Final! Final! Tarragona torna a la segona divisió A!" L'emoció del narrador reflecteix la importància d'aquest èxit esportiu per a tota la massa social del club i la ciutat.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
0'
Tarragona declarada Patrimoni de la Humanitat
L'emoció d'un títol mundial per a Tarragona El contingut recull el moment històric en què la ciutat de Tarragona va rebre el reconeixement de la UNESCO. Aquest esdeveniment marca un abans i un després en la projecció internacional de la ciutat i el seu llegat romà. Cronologia del nomenament El reconeixement s'ha produït durant la jornada de dijous. L'hora exacta de la declaració ha estat a les 12:38 minuts. La decisió s'ha pres a la ciutat de Kers, a Austràlia, on s'estava celebrant la reunió del comitè de la UNESCO. Significat de la distinció "Tarragona ja és Patrimoni de la Humanitat." Amb aquesta proclamació, la ciutat passa a formar part oficialment de la llista del patrimoni mundial, destacant el valor universal excepcional del seu conjunt arqueològic de l'antiga Tàrraco.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
0'
Tragèdia a la carretera: El dolor de les víctimes
Relat de les Víctimes de l'Accident Aquest fragment de l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio recull el testimoni colpidor i directe de persones afectades per un greu accident de trànsit. El contingut se centra en l'impacte emocional i la denúncia sobre l'estat d'una infraestructura viària que es considera inacceptable. L'Impacte Humà i la Pèrdua El testimoni s'articula a través de dues realitats tràgiques en un mateix succés: * Una filla que es troba hospitalitzada sota observació mèdica i realitzant-se radiografies. * La confirmació de la mort d'una mare, fet que genera un profund sentiment d'impotència. Denúncia de la Seguretat Viària L'afectat expressa una crítica ferotge cap a la situació de les infraestructures al Camp de Tarragona, concretament en el tram que connecta la Riba-sada amb Altafulla o Torredembarra: "No em cap al cap que això passi en aquest segle que estem, i en aquesta ciutat tan preciosa i que tenim de tot." Idees principals: 1. La sensació d'impotència davant la pèrdua d'un ésser estimat. 2. L'exigència de millores en la carretera per evitar futures tragèdies. 3. El contrast entre la prosperitat de la ciutat de Tarragona i la precarietat de determinades vies de comunicació.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
0'
Inauguració del Teatre Metropol a Tarragona l'any 1995
L'anhelat retorn del teatre a la ciutat Aquesta gravació de l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio captura un moment històric per a la cultura local: la inauguració del teatre municipal el 10 de març de 1995. Un desig fet realitat Després de molt de temps d'espera, la ciutat de Tarragona recupera un espai escènic propi. Els punts clau de la celebració són els següents: La culminació d'un llarg període d'espera on la ciutat es delia per disfrutar d'un teatre propi. La confirmació que el projecte ja és una realitat tangible per a tota la ciutadania. L'expectativa d'una gran resposta de públic que donarà suport a l'equipament amb la seva assistència. "Ara sí que podem dir amb la boca ben plena... Ja era hora!" L'emoció del moment reflecteix la importància d'aquest equipament cultural, situat a la Rambla Nova, que esdevindrà una peça clau del teixit social de la ciutat, a prop d'altres espais emblemàtics com la Part Alta i el Balcó del Mediterrani.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
0'
Impacte del temporal al barri d'El Serrallo
Desolació al barri mariner El testimoni descriu una situació de buit absolut al barri d'El Serrallo després d'un episodi meteorològic catastròfic. Segons el relat, la zona ha quedat pràcticament deserta, ja que la majoria dels residents han marxat davant la gravetat dels fets. Una estampa de postguerra La veu narrativa recull el sentiment de la gent gran de la zona, que compara la devastació visual amb els records de conflictes bèl·lics passats. Els elements que defineixen aquest paisatge de destrucció inclouen: Troncs d'arbres repartits per tot el mig del carrer. Cotxes travessats que bloquegen el pas. Acumulació de fang, herba i deixalles. Contenidors de la brossa desplaçats per la força dels elements. "Tothom que passa pel carrer diu: això és com el temps de la guerra." Un sentiment d'incomunicació La descripció subratlla la solitud dels pocs que s'han quedat al barri, destacant que la imatge actual d'aquest punt emblemàtic de la ciutat és realment colpidora i difícil de creure per la seva duresa visual.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
0'
Gesta Històrica de la Colla Jove Xiquets de Tarragona
Èxit Casteller a la Plaça L'emoció es desborda en aquesta narració històrica de Tarragona Ràdio, on es viu en directe un dels moments més vibrants del calendari casteller. La Colla Jove Xiquets de Tarragona assoleix una fita de gran dificultat tècnica que culmina amb l'eufòria de tota la plaça. Detalls de la Jornada El castell protagonista és el 4 de 9 amb folre, una estructura de gamma extra que requereix una sincronització perfecta. La Canària (l'enxaneta) arriba al capdamunt amb solvència, permetent carregar el castell. L'emissió capta el moment precís de la carregada i la posterior lluita per mantenir l'estructura. La Crònica del Moment "I el castell 4 de 9 carregat, 4 de 9 carregat per la Colla Joves dels Xiquets de Tarragona!" Tot i l'esforç titànic dels castellers i el suport de la pinya, el castell finalment no s'ha pogut descarregar, però la celebració és absoluta pel fet d'haver-lo completat fins a l'aleta. Aquestes fites són les que marquen la història del Concurs de Castells i les diades a la Part Alta.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
2'
Testimoni de supervivència en una riuada extrema
Un relat colpidor de supervivència infantil L'episodi recull el testimoni directe d'una mare que va viure una catàstrofe natural sobtada mentre acampava amb la seva família. El relat descriu la rapidesa i la violència amb què una allau d'aigua va arrasar el campament, provocant moments d'extrema angoixa. Els moments crítics de la riuada La família es va intentar protegir dins la tenda quan va començar a ploure i a granitzar. En poc més de mitja hora, una allau d'aigua, troncs i pedres els va arrossegar corrent avall. Cinc persones van intentar sobreviure agafades a un mateix arbre fins que aquest va començar a cedir. La separació i el rescat La força de l'aigua va separar la família, deixant el petit Jonathan atrapat entre la fusta acumulada a l'arbre mentre els seus pares eren desplaçats pel corrent: "El nen es va quedar atrapat entre els troncs de l'arbre, va quedar presoner allí." Finalment, un amic de la família, el Pelayo, va aconseguir treure el nen de l'aigua en un acte de rescat vital. El retrobament a l'hospital L'angoixa es va prolongar durant hores a causa de la lenta evacuació dels ferits. El desenllaç es produeix a l'hospital, on la mare rep la confirmació que el seu fill està sa i estalvi, només amb algunes esgarrapades i cops, tancant així un episodi de pànic i desesperació.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
0'
Investidura de Joan Miquel Nadal com a alcalde de Tarragona
Acte de Proclamació a l'Ajuntament de Tarragona El present fitxer de l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio recull el moment solemne de la presa de possessió de Joan Miquel Nadal i Malé com a màxima autoritat municipal a la Plaça de la Font. El Jurament i les Obligacions del Càrrec Durant la cerimònia, l'alcalde electe formalitza el seu compromís institucional mitjançant la fórmula de promesa oficial, destacant els següents aspectes: Fidelitat institucional: Promesa de complir les obligacions amb lleialtat al cap de l'Estat. Marc Legal: Compromís explícit de guardar i fer guardar la Constitució i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Responsabilitat local: Assumpció de les funcions per dirigir el govern de la ciutat de Tarragona. Simbolisme i Autoritat L'acte conclou amb la proclamació oficial i l'entrega d'un dels elements més representatius del poder municipal: "Queda proclamat oficialment senyor alcalde de la ciutat de Tarragona i se li entrega el bastó de mando corresponent." Aquest gest simbolitza l'inici del mandat i la plena capacitat per desenvolupar la totalitat de les funcions del càrrec des dels Estudis de Tarragona Ràdio i altres institucions fins a la gestió directa del municipi.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
0'
Incident a la zona petroquímica de Tarragona
Crònica d'urgència sobre l'incident al sector petroquímic S'ha informat d'una situació d'emergència a causa d'explosions a la zona industrial de la ciutat. La informació transmesa a través de la unitat mòbil i la redacció de Tarragona Ràdio destaca els següents punts: Estat de l'incident i seguretat S'han produït almenys dues explosions significatives seguides d'altres de menor intensitat a la zona petroquímica. La Guàrdia Civil patrulla la carretera nacional en direcció a València, controlant el trànsit als voltants dels Barris de Ponent. De moment, es considera un incident local i no s'ha ordenat cap procés d'evacuació general, ja que no es preveu que el risc es traslladi a altres indústries del polígon. Recomanacions a la ciutadania Es demana a la població que mantingui la calma i eviti desplaçar-se cap a les zones afectades. S'ha detectat una gran afluència de persones a punts com la Plaça Imperial Tàrraco, fet que pot col·lapsar les vies i els accessos oficials. "Convindria que la gent es tranquil·litzés i no es traslladés cap allà per no entorpir la situació." L'emissora continua fent el seguiment dels fets per informar els oients que segueixen l'actualitat a través de la Freqüència Modulada.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
2'
Història i Tradició de la Processó del Divendres Sant
La Processó del Sant Enterrament: Una Tradició de Segles Aquest fragment extret de l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio ens submergeix en la història i l'essència d'una de les celebracions més emblemàtiques de la ciutat: la Processó del Sant Enterrament de divendres sant. Orígens i Evolució Històrica La celebració ha viscut transformacions significatives des dels seus inicis: Inicis al segle XVI: Les primeres referències es remunten a l'any 1550, quan l'acte se celebrava el dijous sant i tenia lloc a l'interior de la Catedral de Tarragona. Canvi de calendari: No va ser fins a l'any 1860 que es va traslladar a la seva jornada actual de divendres sant. Continuïtat històrica: Tot i els períodes de guerra, dificultats econòmiques o inclemències meteorològiques, la processó ha mantingut una presència constant a la ciutat. Els Armats: Símbol i So de Tarragona Un dels elements més característics i estimats pels tarragonins són els Armats: Són considerats el símbol per excel·lència de la Setmana Santa tarragonina. Destaca el so dels tabals, una banda sonora que forma part de la memòria col·lectiva i que els infants de la ciutat sovint imiten. La seva funció ritual inclou la recollida dels diferents misteris per tota la ciutat. Riquesa Artística i Social Actualment, la festivitat compta amb una gran infraestructura humana i artística: "Aquesta celebració és considerada com una de les més importants d'Espanya." Participen 11 associacions vinculades a la Setmana Santa. Es posen en carrer 19 passos d'alt valor artístic que recorren els carrers fins a punts emblemàtics com el Pla de Palau.
Arxiu Sonor 20 anys
10 de febr. del 2012
1'
La situació de la cançó i la normalitat lingüística
Anàlisi del panorama artístic i social El contingut exposa una visió crítica sobre la situació precària que viu el sector de la música i la cançó en l'actualitat. S'identifica una contradicció flagrant entre la realitat social i el moment de maduresa democràtica del país respecte al funcionament real de les estructures culturals. Crítica a la gestió institucional L'interlocutor posa l'accent en la responsabilitat del govern, assenyalant diversos punts clau: * Despreu institucional: Es denuncia un cert abandonament per part de la Generalitat de Catalunya cap als artistes. * Model de subvencions: Es critica que les ajudes es basin en aportacions puntuals o "donar almoines", la qual cosa no afavoreix el creixement orgànic d'un artista. * Manca d'oportunitats: S'emfatitza que el deure de l'administració hauria de ser potenciar i fomentar les condicions laborals per poder exercir l'ofici en lloc de només subvencionar. La convivència de llengües Respecte al fet de cantar en castellà, l'artista ho descriu com un acte de total normalitat dins la seva trajectòria professional, iniciada l'any 1966. Defineix l'ús de la llengua com una cosa quotidiana que s'integra de forma natural en tots els àmbits de la vida: "Per mi és un fet normal [...] tota la meva vida d'una manera normal al vàter, a la cuina i al carrer." Aquesta visió reforça la idea de l'art com un reflex de la realitat plural i diària del creador.