Tots els episodis

62725 episodis disponibles

episodis

42001-42024 de 62725

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
Activitats de Nadal i mobilitat a la Part Alta de Tarragona
Entrevista a Francesc García, president de l'associació de veïns Casc Antic i Voltants, per repassar l'actualitat del barri i les activitats nadalenques. Problemàtiques i convivència al barri El representant veïnal exposa els principals reptes que afronta la zona, destacant la complexitat de la convivència entre residents i negocis de restauració: Mobilitat i aparcament: El gran cavall de batalla del 2010. García critica la falta d'espais per aparcar i proposa solucions com aparcaments en altura o a l'exterior del nucli històric. Contaminació acústica: Especialment a la Plaça de la Font, on l'efecte de "caixa de ressonància" dificulta el descans dels veïns. Obres i Pla Integral: Es manifesta una visió crítica sobre el ritme i l'eficàcia de les obres de peatonalització en carrers com La Nau, Comte o Mediona. Càritas i el Centre de Dia: L'entitat veïnal demana responsabilitat i vigilància davant l'obertura de nous serveis socials per evitar problemes d'incivisme a la via pública. Celebració dels Reis Mags L'associació organitza actes especials per dinamitzar el barri durant les festes: Recollida de cartes: Aquest diumenge al matí a la Plaça del Fòrum, amb activitats infantils i la presència del patge reial. Entrega de regals (Dia 6): Un acte teatralitzat a l'emblemàtica Casa Balcells (Pla de la Seu), on els nens podran despertar el Rei Mag i rebre els seus obsequis. "Volem compartir el nostre barri amb tothom; tot i les obres, la Part Alta és un lloc magnífic per passejar i gaudir amb la mainada."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
4'
Marta Escobar guanya el cartell del Carnaval de Tarragona 2011
Entrevista a Marta Escobar, guanyadora del cartell de Carnaval La fotògrafa i dissenyadora gràfica de Vila-seca, Marta Escobar, ha estat guardonada com a guanyadora del concurs de cartells per al Carnaval de Tarragona 2011. En aquesta conversa, l'autora explica el procés creatiu i el simbolisme darrere de la seva obra en un any especial per a la ciutat. Simbolisme i disseny de l'obra L'autora descriu la seva proposta com una il·lustració digital que fusiona elements tradicionals i festius: Personatge central: Una dona grassa i riallera que representa simultàniament la Reina del Carnaval i la Vella Quaresma. Dualitat festiva: La imatge inclou set peus (típics de la Quaresma) però transmet la disbauxa prèvia al període de dejuni. Influències i detalls: El vestuari s'inspira en el Carnaval de Venècia i inclou un ceptre amb menjar clavat, simbolitzant l'excés. Commemoració: El disseny incorpora un logotip especial pels 30 anys del Carnaval de Tarragona. El món del disseny i els concursos Marta Escobar reflexiona sobre la dificultat actual del mercat laboral per als professionals creatius: "Com que no tinc feina, he de buscar una altra manera de desenvolupar idees, de seguir treballant i que puguin aportar un benefici." L'artista destaca que aquests concursos organitzats per les administracions són una oportunitat vital per donar-se a conèixer localment i mantenir l'activitat professional en temps complicats. L'entrevista finalitza amb la satisfacció de l'autora en saber que la seva obra serà visible arreu de la ciutat durant les festes.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
La 7a Sant Silvestre de Tarragona: esport i festa
La cursa de Sant Silvestre a Tarragona: Tradició i Festa L'entrevista amb Rafael Casellas i Joan Sové, membres de la junta de Tarragona Fundistes, analitza els detalls de la setena edició de la cursa de Sant Silvestre a la ciutat. L'esdeveniment s'ha consolidat com una cita tradicional per tancar l'any, assolint gairebé el límit de 1.300 participants de tota la província i fins i tot de Barcelona. Aspectes organitzatius i recorregut L'edició d'enguany presenta algunes millores tècniques per oferir una experiència més fluida recordant que: El recorregut és de 8,5 quilòmetres aproximadament, amb un perfil pla i ràpid que discorre pel Moll de Costa, la zona de Portàraco i l'Escullera. La sortida i l'arribada se situen al barri del Serrallo, concretament al davant del Depòsit de Pescadors. S'ha descartat un circuit urbà per la logística complexa del dia 31 de desembre i per evitar les dificultats de l'orografia tarragonina. Tecnologia i Solidaritat Una de les grans novetats d'enguany és la implantació del sistema de cronometratge per xip a la sabatilla, que permetrà als corredors consultar la seva marca oficial l'endemà de la prova. D'altra banda, la cursa manté el seu caràcter solidari a través de: Col·laboració amb el Rotary Club de Tarragona. Recaptació de fons per a la Fundació Bona Nit, que ajuda persones sense sostre. Distribució de xocolata amb coca per als assistents. Caràcter de la prova Els organitzadors destaquen que, tot i que hi ha corredors elit que busquen fer marca (amb temps inferiors als 30 minuts), l'esperit predominant és lúdic i festiu. "La filosofia que volíem des de l'entitat era que la cursa fos, sobretot, de caire festiu; que la persona que ve a córrer s'ho passi bé l'últim dia de l'any."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
37'
Resum de l'Any 2010 del Nàstic: Crisi i Supervivència
El Convuls Any 2010 del Gimnàstic de Tarragona L'any 2010 va ser un dels períodes més complicats i inestables de la història recent del Nàstic de Tarragona, marcat per canvis constants a la banqueta, una profunda crisi institucional i un deute econòmic asfixiant. Inestabilitat a la Banqueta L'any va començar amb César Ferrando, que va ser destituït al març després d'una mala ratxa de resultats. El va rellevar un mite del club, Luis César Sampedro, en la seva segona etapa a l'entitat. Tot i que va aconseguir la permanència in extremis gràcies a una victòria contra l'Elx, la temporada següent (2010-2011) va ser desastrosa. • Luis César va ser destituït al novembre després de sumar només dues victòries en 15 jornades. • El seu debut en aquesta etapa va ser nefast, perdent 6-1 contra el Llevant. • Finalment, Joan Carles Oliva va agafar les regnes de l'equip a finals d'any, debutant també amb una dura derrota (6-1 contra el Granada). Crisi Institucional i Econòmica El punt més crític es va viure fora dels terrenys de joc. L'Assemblea d'Accionistes d'octubre va ser la més moguda de la dècada, revelant la magnitud de la desfeta real: • Es va fer públic un deute de 7,3 milions d'euros. • El president José María Fernández es va descriure com a "part del problema i part de la solució". • Els petits accionistes van demanar la dimissió en bloc del Consell i van criticar durament la gestió de l'anterior president, Xavier Salvadó. "Jo vaig ser part del problema, però vull ser part de la solució." — José María Fernández. Transformació de la Plantilla Sota la direcció esportiva de Josep Maria Nogués, el club va realitzar una "neteja" profunda del vestidor, reduint el pressupost un 40%. Van marxar jugadors emblemàtics com Campano o José Mari, i van arribar noms llavors desconeguts com Powell o Seuane, buscant un rendiment que no va arribar de forma immediata.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
30'
Resum Informatiu 2010: Cultura i Patrimoni a Tarragona
Balanç Cultural i Patrimonial de l'any 2010 a Tarragona L'any 2010 s'ha consolidat com un exercici clau per a la projecció internacional de Tarragona, marcat per fites històriques en l'àmbit de l'arqueologia i el reconeixement institucional de les seves tradicions. La Candidatura Tarragona 2016 • Un dels moments més agredolços va ser l'eliminació de Tarragona de la cursa per ser Capital Europea de la Cultura. • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i altres responsables culturals van expressar la seva decepció, suggerint que el jurat podria haver pres decisions preestablertes. • Malgrat el resultat, es va destacar que el procés va servir per situar la ciutat al mapa internacional i fomentar noves infraestructures. Grans Descobriments i Aniversaris del Patrimoni Mundial • Es va celebrar el desè aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO amb un balanç positiu en la restauració de monuments com el Pont del Diable i la muralla. • Troballa històrica: Es va confirmar científicament que el subsol de la Catedral de Tarragona amaga les restes del Temple d'August, un edifici de tipus octàstil (de vuit columnes) que era referent al món romà. El Centenari del Metropol i la Visita de John Malkovich • El teatre Metropol va celebrar 100 anys amb la presència de l'actor John Malkovich, gran admirador de l'arquitecte Josep Maria Jujol. • Malkovich va presentar l'obra The Infernal Comedy, enmig d'una polèmica política pel cost de la seva contractació, tot i que l'acollida del públic va ser massiva. El Reconeixement als Castells i Santa Tecla • La UNESCO va declarar els Castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat al novembre, coincidint amb un gran Concurs de Castells a la renovada Tarraco Arena Plaça i la victòria dels Castellers de Vilafranca. • La Generalitat de Catalunya va declarar Santa Tecla com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional. Noves Infraestructures i Institucions • L'antic edifici del Banc d'Espanya va passar a ser de titularitat municipal per convertir-se en un centre de recepció de turistes. • El Museu del Port de Tarragona va commemorar deu anys de tasca divulgativa del patrimoni marítim del barri del Serrallo. "És un dia que quedarà realment en els anals. Estem vivint un moment històric amb els resultats positius en la recerca del temple d'August."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Balanç de Càritas Tarragona: Reptes i el futur post-crisi
Balanç de l'Any 2010 i l'Impacte de la Crisi Francesc Roig, director de Càritas Diocesana a Tarragona, qualifica l'any 2010 de "sorprenent" a causa de la intensitat de la crisi econòmica. Segons Roig, el perfil de les persones que demanen ajuda ha canviat significativament: • Augment del sector autòcton: Moltes persones de la zona que mai havien necessitat ajuda ara recorren a Càritas en perdre subsidis i feina. • Descens de la immigració: El flux de nouvinguts s'ha aturat, i l'allau migratòria dels anys anteriors ja no és el factor principal d'atenció. • Barrera sociològica: Per a la gent de casa nostra, el fet de demanar ajuda suposa un fort impacte en la seva consciència sociològica i estatus. Previsions per al 2011 Roig adverteix que el 2011 serà un any per "intentar tocar fons". La recuperació depèn totalment de l'activació del món laboral, ja que sense generació de riquesa a les empreses, la cadena de pobresa es manté. Gestió del Sense Sostre i la Casa del Transeünt L'episodi aborda de manera crítica el tancament de la Casa del Transeünt (coneguda com la Casa del 31) el juliol de 2010, després que l'Ajuntament de Tarragona retirés la subvenció. • Situació actual: Malgrat el tancament, actualment hi ha places de sobra en pensions a través de convenis (com amb la Fundació Bona Nit). Roig destaca que sovint sobren llits per la manca d'acceptació de certs indigents. • Efecte reclam: Amb el tancament del centre, ha baixat la presència de persones itinerants, quedant principalment els residents sense llar fixos de la ciutat. Nous Projectes: El Centre Obert Davant el retard de l'Ajuntament en posar en marxa nous punts d'atenció a la part baixa, Càritas treballa en un nou Projecte de Centre Obert a les antigues Peixateries Velles: • Serà un espai diürn per oferir un sostre, formació i interacció social. • No es vol actuar amb pressa per garantir-ne la viabilitat a llarg termini. • L'objectiu és oferir un servei que vagi més enllà de l'assistència bàsica de menjador. "El nostre èxit hauria de ser la no existència; si Càritas no fóra necessària, seria el gran èxit per a tot l'accionariat social." Aliances i Subvencions Càritas manté col·laboracions vitals amb entitats com la Diputació de Tarragona, la Fundació Membrer (pel tractament d'addiccions al Mas del Lluc) i diverses agrupacions ciutadanes. Roig insisteix que tota ajuda rebuda és de "traspàs" cap als més necessitats.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
32'
Resum Informatiu 2010 a Tarragona: Societat i Successos
Panorama General de l'Any 2010 L'any 2010 a Tarragona ha estat marcat per una densa actualitat en l'àmbit social i de successos. Des de canvis en la gestió de les persones sense sostre fins a tragèdies internacionals amb víctimes locals, la ciutat ha viscut un període de transformacions i esdeveniments punyents. Atenció Social i Educació El Tancament de la Casa del Transeünt Un dels temes més polèmics va ser el tancament de la Casa del Transeünt, gestionada per Càritas. L'Ajuntament va decidir canviar el model d'atenció: • Substitució del menjador per tiquets restaurant i pernoctacions en pensions. • Crítiques de l'oposició i de Càritas pel risc d'abocar els indigents al carrer. • Satisfacció dels veïns de la Part Alta per la reducció de les molèsties diürnes. Canvis en l'Oferta Formativa L'Institut Calípolis va perdre els estudis d'Higiene Bucodental, que es van traslladar a Reus, malgrat l'oposició local. Com a contrapartida, el centre va guanyar l'especialitat de Radioteràpia, essent pioner a Catalunya en l'oferta pública d'aquest cicle. Successos i Tragèdies Victimes Tarragonines a Duisburg La tragèdia del festival Loveparade a Alemanya va colpir directament la província amb la mort de dues joves: la tarragonina Clara Zapater i la cambrilenca Marta Acosta. El succés va provocar una onada de solidaritat i dies de dol oficial. El Crim del Carrer Reial L'octubre va portar un dels successos més esborronadors: el triple crim d'una dona i els seus dos fills de 2 i 6 anys. L'autor, pare dels nens i amb ordre d'allunyament, es va acabar lliurant a la policia setmanes després. "Encara ens queda molta feina de sensibilitzar tota la societat perquè no es donin aquests casos pins al nivells de tenir tres cadàvers dins d'un pis." Economia i Projectes de Ciutat • Vaga General del 29-S: Gran seguiment a la indústria química i el transport, amb manifestacions multitudinàries contra la reforma laboral. • Campus d'Excel·lència: La URV va obtenir el segell d'excel·lència regional, assegurant finançament per al projecte Catalunya Sud. • Escola Oficial d'Idiomes: Inici de les obres a l'antiga fàbrica Chartreuse després de dues dècades de provisionalitat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
31'
Tarragona 2010: Economia i Infraestructures
Transformació Comercial i Empresarial El 2010 ha estat marcat per fites històriques en el sector comercial de Tarragona, destacant especialment l'arribada de grans multinacionals. L'impacte del Corte Inglés L'obertura el 8 d'octubre va suposar la creació de més de 800 llocs de treball i una inversió massiva en eficiència energètica. Tot i els reticències del petit comerç, les autoritats ho defineixen com la confirmació de la capitalitat comercial de la ciutat. • Més de 60.000 visitants el primer cap de setmana. • Millores urbanístiques a l'avinguda República Argentina. • Creació d'una línia d'autobús específica per connectar el centre. L'anunci d'IKEA L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros va confirmar la voluntat de la multinacional sueca d'instal·lar-se a la ciutat abans del 2015, generant una forta polèmica amb la veïna ciutat de Reus per la seva ubicació. Mobilitat i Canvis Urbanístics L'any ha vist la solució a reclamacions veïnals històriques i canvis dràstics en la circulació de vehicles. • Escales Mecàniques: S'han inaugurat les del carrer Vapor i les del Palau de Congressos per connectar la part baixa amb el centre. • Peatonalització de la Part Alta: El tancament del Portal del Roser amb pilones i les restriccions al Portal de Sant Antoni han generat oposició entre restauradors i transportistes. • Infraestructures: La suspensió temporal i posterior represa de les obres de l'A-27 per part de Foment ha estat un dels punts de tensió política més grans. Sector Financer i Seguretat Fusió de Caixes S'ha consolidat la marca Catalunya Caixa, fruit de la unió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa. Tot i la manca de consens en el nom, s'ha garantit la continuïtat de l'obra social al territori. Centre d'Emergències 112 Inauguració de l'edifici pioner al costat de la T-11, que gestiona les trucades d'emergència de gairebé tot Catalunya amb tecnologia puntera. "L'arribada d'IKEA i del Corte Inglés ens convertirà en el pol d'atracció comercial més potent de la província."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Entrenament caní de Protecció Civil a l'Hostal del Sol
Entrenament en runes a Tarragona Protecció Civil de Tarragona aprofita l'enderroc de l'antic Hostal del Sol, al passeig de Sant Antoni, per realitzar una sessió de pràctiques amb la seva unitat canina. Segons explica Lluís Mangrané, responsable de Protecció Civil a la ciutat, aquest escenari real de runes és ideal per mantenir l'eficàcia dels animals en la localització de persones sota enderrocs. Punts clau sobre l'entrenament caní Escenari real: S'han conservat uns quatre metres d'alçada de runa (equivalents a dos pisos) per simular un col·lapse estructural. Metodologia: S'utilitzen voluntaris que fan de víctimes amagats en contenidors sota la runa. Els gossos detecten les substàncies químiques que genera l'estrès humà i marquen la posició rascant i lladrant. Equip desplegat: L'exercici compta amb la participació de cinc gossos amb els seus guies, una unitat sanitària i diversos voluntaris. Prestigi i especialització de la unitat La unitat de Tarragona és referent a escala estatal, destacant per: Formació internacional: El seu coordinador, Xavier Noriega, entrena unitats de Mossos d'Esquadra, Bombers i altres cossos de l'Estat. Experiència en catàstrofes: Han participat en terratrèmols a Algèria, el Marroc i van estar desplegats prop d'Haití. Gossos d'aigua: Disposen d'un dels dos únics gossos a Espanya capaços de localitzar víctimes sota l'aigua des d'una embarcació. "El gos no és com una emissora que l'enxufes i ja funciona; s'ha d'anar entrenant cada setmana per mantenir la seva capacitat de detecció." Finalment, Mangrané destaca la necessitat d'un camp d'entrenament permanent a Catalunya per evitar haver de dependre d'enderrocs puntuals o desplaçaments a altres comunitats. També es fa un balanç positiu de l'any 2010 amb prop de 200 serveis realitzats i una forta tasca de prevenció en escoles a través del Pla de Seguretat Química (PLASEQTA).
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
21'
El Tradicional Bany de Sant Silvestre a Tarragona
La tradició del bany de Cap d'Any Cada 31 de desembre, la ciutat de Tarragona celebra el tradicional Bany de Sant Silvestre. Aquesta trobada té lloc a la platja del Miracle, normalment al voltant de la una del migdia, on centenars de persones es reuneixen per acomiadar l'any amb una capbussada a les aigües fredes de la Mediterrània. Orígens: La Penya del Bany Dominical El bany no va néixer com un esdeveniment aïllat, sinó d'una rutina del Gimnàs Cerón. Segons explica en Rafel Casellas, un dels impulsors: - Un grup d'unes dotze persones anava cada diumenge a córrer ("peonar") i després es banyaven, sense importar l'estació de l'any. - Van decidir formalitzar-ho el dia 31 de desembre per veure si més gent s'hi sumava. - La primera convocatòria pública es va fer mitjançant una carta al Diario Español de Tarragona. Consells i experiència dels banyistes els veterans com en Fernando Sanpietro (amb 17 anys d'experiència) i la Gemma Punzón comparteixen les claus de l'activitat: - Preparació física: Es recomana escalfar el cos o "suar" abans d'entrar per minimitzar l'impacte del fred: > "Per entrar a l'aigua millor estar suat... és com si haguessis fet una sauna". - El post-bany: Segons expliquen, en sortir la sang circula amb força i genera una sensació de felicitat i fortalesa. - Rituals: La tradició inclou beure cava i menjar neules un cop s'ha sortit de l'aigua, a més de rebre una samarreta commemorativa. Un acte de purificació Més enllà de la vessant esportiva o festiva, el bany té un component simbòlic de neteja i renovació. Serveix per deixar enrere el que és dolent de l'any que acaba i començar el nou amb energia renovada.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Festa de Cap d'Any 2011 a la plaça de la Font
La plaça de la Font celebra l'entrada del 2011 Els restauradors i empresaris de la plaça de la Font de Tarragona s'han unit per organitzar una celebració de Cap d'Any oberta a tota la ciutat. Aquesta iniciativa neix de la voluntat de recuperar les campanades a la plaça i oferir una alternativa a les macrofestes convencionals. Detalls de la celebració Campanades pròpies: L'organització té preparat un pla per oferir les campanades des del cor de la plaça, amb mestres de cerimònia inclosos. Música i ambient: Un cop passades les dotze, els DJs Blasco 2 punxaran música variada, des de temes actuals fins a remember dels anys 80. Sense barres al carrer: A diferència de les festes de Santa Tecla, no hi haurà barres exteriors. La intenció és que els clients utilitzin els locals per consumir o escalfar-se, mantenint les terrasses desplegades. Preus populars: S'ha confirmat que no es pujaran els preus habituals de les begudes per a aquesta nit. La nova associació d'empresaris L'esdeveniment serveix com a carta de presentació de l'Associació d'Empresaris d'Hoteleria i Restauració de la plaça de la Font, que agrupa el 95% dels locals de la zona. Els seus objectius principals són: Dinamització cultural: Crear una agenda d'activitats diürnes i familiars durant tot l'any. Convivència: Millorar l'enteniment entre els locals d'oci i els veïns de la Part Alta. Millora de l'espai: Col·laborar amb l'Ajuntament en temes de neteja, horaris de terrasses i gestió de residus. "Volem que la plaça de la Font sigui un punt de trobada natural per a la gent que busca un ambient especial sense haver de pagar una macrofesta." Projectes de futur L'associació ja treballa en propostes per al 2011, com la possible creació d'un mercat de Nadal similar al de Santa Llúcia a la mateixa plaça, aprofitant l'entorn històric privilegiat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
2010-12-29
Impacte de la Normativa en l'Oci Nocturn L'entrevista amb Josep Lluís Pérez, president de la FECASARM, analitza els dos grans reptes que afronta el sector de l'oci nocturn a les portes del 2011: la proliferació de festes de Cap d'Any en pavellons i l'entrada en vigor de la prohibició de fumar. Competència en les Festes de Cap d'Any L'associació ha demanat informació a diversos ajuntaments, incloent-hi el de Tarragona, per fiscalitzar les festes realitzades en espais municipals o pavellons. Els punts clau de la seva reivindicació són: Igualtat de condicions: Exigeixen que aquestes festes temporals compleixin els mateixos requisits de seguretat, higiene i responsabilitat civil que s'exigeixen als locals permanents. Responsabilitat civil: Pérez subratlla la importància que hi hagi responsables clars davant de possibles incidents, recordant tragèdies passades. Competència deslleial: El sector sent que l'administració és massa flexible amb les festes de pavelló mentre pressiona amb tràmits i inspeccions als empresaris establerts. L'entrada en vigor de la Llei Anti-tabac A partir del 2 de gener, s'aplica la nova normativa que prohibeix totalment fumar en espais tancats. El sector es mostra expectant i preocupat: Impacte econòmic: Es preveu que els primers mesos siguin difícils, ja que el consum de tabac i alcohol sovint van associats a l'oci nocturn. Problemes de convivència: Existeix el temor que la gent surti a fumar a la porta dels locals, generant soroll i conflictes amb els veïns. Manca d'indemnitzacions: Molts empresaris que van fer inversions per separar zones de fumadors amb la llei anterior se senten enganyats, ja que no han rebut cap compensació per les reformes que ara resulten inútils. "No pot ser que un empresari estigui tot l'any pagant una responsabilitat civil i mil coses, i es faci una festa en un pavelló sense els mateixos avantatges." Facilitació de l'obertura de negocis Finalment, es comenta la implementació de la Directiva Bolkestein, que permet l'obertura de negocis de manera més àgil mitjançant una declaració responsable, una mesura que Pérez valora positivament per fomentar la professionalització del sector.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
25'
Balanç de la capitalitat de Tarragona: Un any del 30D
Un any de la mobilització per la capitalitat de Tarragona L'entrevista amb Ana Gispert, portaveu de l'entitat Mouta per Tarragona, serveix per analitzar l'impacte de la concentració massiva a les escales de la catedral el 30 de desembre. Aquest acte va néixer com a resposta a l'avantprojecte de la Llei de Vegueries, que amenaçava el nom i el pes institucional de la ciutat. La Llei de Vegueries i la resposta ciutadana Gispert critica durament la manca de resposta de l'administració davant les més de 5.000 al·legacions presentades. Malgrat l'aprovació de la llei, el moviment manté l'esperança en el nou govern de la Generalitat: • S'ha enviat una carta al futur president Artur Mas per defensar els interessos de Tarragona. • Existeix un compromís previ de representants de Convergència i Unió per derogar o modificar la llei actual. • Es reivindica el pes del territori malgrat la manca de consellers tarragonins en el nou executiu. "Ens sentim menys tinguts... sembla que Tarragona no compta per a res ni per a ningú, però la unió de la societat civil és determinant." Infraestructures: El tren i l'estació Un altre eix fonamental de la discussió és la connectivitat ferroviària. El moviment Mouta ha aconseguit fites rellevants: • Inclusió en el comitè de clients de mitjana distància de Renfe. • Defensa aferrissada del bypass per aconseguir que l'alta velocitat arribi realment al centre de la ciutat. • Presentació d'un projecte de remodelació integral de l'estació actual per dignificar-ne l'accés. Creixement comercial i lideratge regional L'obertura de grans superfícies com El Corte Inglés i l'anunci d'IKEA es veuen com a motors que consoliden Tarragona com a capital comercial. Gispert rebutja les etiquetes de "discussions de campanar" i aposta per una col·laboració territorial on cada ciutat defensi el seu potencial sense entrar en conflictes estèrils amb els veïns.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Pastilles contra el dolor ajeno: Solidaritat amb MSF
Campanya Solidària de Metges Sense Fronteres L'entrevista presenta la iniciativa "Pastilles contra el dolor ajeno", una campanya de Metges Sense Fronteres (MSF) per recaptar fons i sensibilitzar sobre la manca d'accés a medicaments en països en vies de desenvolupament. Toni Luna, delegat de l'ONG a Catalunya, explica que per només un euro qualsevol persona pot comprar una capseta de caramels d'eucaliptus a la farmàcia, convertint aquest gest simbòlic en una ajuda directa. Els Dos Objectius de la Campanya Finançament Directe: Els donatius es destinen a projectes de tractament per a persones sense recursos. Sensibilització: Donar a conèixer la realitat de milions de persones que no tenen farmàcies ni sistemes sanitaris a prop. Les 6 Malalties Oblidades MSF centra els seus esforços en sis patologies que causen milers de morts diàries i que sovint són ignorades per la indústria farmacèutica: Sida pediàtrica: Manca de formulacions adequades per a nens (sovint s'han de tallar dosis d'adults). Tuberculosi: Dificultat de diagnòstic en llocs sense laboratoris. Malària: Una de les principals causes de mortalitat infantil. Malaltia de la son (Tripanosomiasi). Chagas: Malaltia endèmica d'Amèrica Llatina que ja es detecta a Europa per la globalització. Kala-azar: Una malaltia parasitària mortal si no es tracta. La Crítica al Sistema Global "Per a aquestes malalties hi ha pacients, però no hi ha clients." L'entrevista subratlla que la investigació farmacèutica és cara i, en no ser rendible per a les empreses privades, s'abandonen tractaments vitals. MSF no només aporta ajuda mèdica d'emergència (com a Haití o zones de conflicte), sinó que també forma personal local per garantir la sostenibilitat dels projectes.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
El Camió de la Il·lusió: Solidaritat a Tarragona
El Camió de la Il·lusió a Sant Pere i Sant Pau L'emissora connecta amb la unitat mòbil a Sant Pere i Sant Pau, on el Club dels Tarragonins, en col·laboració amb Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), ha instal·lat el Camió de la Il·lusió. Aquesta iniciativa itinerant té com a objectiu recollir joguines i llibres en bon estat per a infants de la ciutat. Detalls de la campanya i logística Ubicacions: Després d'una setmana a la Rambla Nova, el camió es troba actualment a la plaça de Cuba. La setmana vinent, del 3 al 7 de gener, s'ubicarà a la plaça del Tarragonès de Torreforta. Horaris: El servei està disponible de 10:00 h a 20:00 h, facilitant la participació ciutadana. Gestió: Cada donació és supervisada i categoritzada per edats per garantir que els materials arribin al lloc més adequat, com hospitals, caps, centres cívics o llars d'infants. Èxit i valors del Club dels Tarragonins La Núria Bores, tècnica del Club, destaca que la resposta ha estat massiva, superant les 350 donacions en pocs dies. Els objectius principals del projecte són: Fomentar valors com la solidaritat, el compartir i la convivència entre la canalla. Facilitar l'accés a la solidaritat movent el punt de recollida pels barris. Consolidar el Club, que ja supera els 8.500 socis, com un referent de l'activitat infantil a Tarragona. "Els nens mateixos els trauen i diuen: per als nens pobres, que el tinc a casa i ja no l'uso. Ho donen amb il·lusió." Balanç del 2012 i futur L'entitat tanca un any de gran creixement, marcat per l'èxit de la festa al Camp de Mart i projectes com l'àlbum de cromos cívic, que ha aconseguit implicar fins i tot el públic adult, convertint el Club en un element del patrimoni emocional de la ciutat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Partit solidari CBT-Nàstic a favor d'UNICEF
Un clàssic del Nadal a Tarragona L'entrevista presenta la nova edició del partit solidari entre el Club Bàsquet Tarragona (CBT) i el Nàstic de Tarragona, una tradició que ja suma vuit anys d'història. Aquest esdeveniment, organitzat pel Dr. Federic Adán, té com a objectiu recaptar fons per a les campanyes d'UNICEF. Detalls de l'esdeveniment Data i lloc: Aquest dijous, 30 de desembre, al Pavelló del Serrallo. Horari: Començament a les 18:30 h amb els equips femenins i a les 19:00 h els masculins. Format: Es tracta de partits curts on els jugadors intercanvien les disciplines; els de futbol juguen a bàsquet i els de bàsquet a futbol, creant situacions divertides i familiars. Preu: Un donatiu de 5 euros (gratuït per a nens). Compromís social i solidaritat El Dr. Adán, pediatre de professió, explica que la seva motivació principal són els infants. La campanya d'enguany es titula "Units per la Supervivència Infantil", centrada en millorar les condicions de vida i l'accés a l'aigua potable per a nens en regions vulnerables. "Si la gent viera cómo viven los niños en algunas regiones... pasas una semana que no quieres comer. Es una sensación de tristeza absoluta." Col·laboració de l'esport professional L'organitzador destaca la implicació total dels clubs. No només hi participen els jugadors del primer equip, sinó que també s'involucren exjugadors com Juan Vizcaíno o Santi Ezquerro, i personalitats com Berni Álvarez. Durant la mitja part es realitza un sorteig de samarretes signades d'equips com el Barça, l'Espanyol o el Madrid per incentivar la participació del públic.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Campanya de Nadal de la Creu Roja a Tarragona
Solidaritat de Nadal i Balanç de la Creu Roja L'emissió se centra en la campanya de recollida de joguines noves i aliments organitzada per la Creu Roja de Tarragona a la Rambla Nova. Xavier Rivera, portaveu de l'entitat, explica els detalls d'aquesta jornada solidària i repassa les fites assolides durant l'any 2010. Accions de la campanya actual Recollida a la carpa: Ubicada a la Rambla Nova (vint-i-cinquè aniversari de la fira d'artesans), accepten aliments i joguines noves per als usuaris directes de l'entitat. Activitats addicionals: Tallers de dibuix per a nens i sessions pràctiques de primers auxilis. Punts de donació: A part de la carpa a la Rambla, les donacions es poden portar a la seu de l'Avinguda Andorra, 61. Balanç de l'any 2010 L'entitat ha mantingut i incrementat la seva activitat malgrat la crisi: * Alimentació: S'han repartit uns 36.500 dinars a domicili i gestionat 100.000 quilos d'excedents de la Unió Europea, arribant a 4.800 persones. * Atenció al carrer: El Dispositiu Iglú ha ofert begudes i mantes durant les onades de fred. * Salut i gènere: Implementació de la prova ràpida del VIH i estudis sobre les necessitats de les treballadores del sexe. * Cites destacades: "Tenim menys recursos però estem atenent a més gent." Creixement del Voluntariat Actualment compten amb prop de 400 voluntaris a la ciutat. Aquest increment es deu, en part, al fet que persones en situació d'atur decideixen dedicar el seu temps lliure a ajudar la comunitat. Els reptes per al 2011 inclouen la continuïtat dels programes d'inserció laboral per a col·lectius vulnerables i l'assessorament per a microcrèdits.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
24'
Situació i futur del sector del moble a Tarragona
Radiografia del Sector i el Gremi Provincial L'entrevista amb Toni Rebull, president del Gremi Provincial del Moble de Tarragona, ofereix una visió detallada de la realitat que viuen els venedors minoristes. El sector està format majoritàriament per negocis familiars amb una llarga tradició, molts dels quals sumen més de 40 anys d'història. • El gremi aplega uns 80 venedors a tota la demarcació (40 al Camp de Tarragona i 40 a les Terres de l'Ebre). • Es diferencia clarament el paper del venedor (distribuïdor) del fabricant, que compta amb la seva pròpia estructura associativa. Impacte de la Crisi i Canvi d'Hàbits de Consum El sector ha patit una davallada d'entre el 30% i el 40% en les vendes des de l'inici de la crisi econòmica i financera, vinculada estretament a la paràlisi de la construcció. Factors clau de la crisi: • Prioritats de consum: La joventut actual prioritza el lleure, la tecnologia, els viatges i els vehicles per davant de la llar. • Pisos més petits: La reducció de l'espai dels habitatges (de 90m² a 50-60m²) obliga a buscar solucions més personalitzades. • Pèrdua de qualitat: S'ha reduït la venda de fustes nobles en favor de xapes sintètiques i mobles més econòmics. "El que fa mal és la crisi generalitzada; la gent està mentalitzada negativament i no gasta en mobles, cotxes ni electrodomèstics fins que no és imprescindible." Competència i Valor Afegit Davant l'arribada de grans superfícies com IKEA o el Corte Inglés, el petit comerç es defensa mitjançant la especialització i el servei personalitzat. • L'avantatge competitiu: Els botiguers agremiats ofereixen assessorament a domicili, dissenys a mida i solucions tècniques que les grans cadenes no poden assumir. • Fidelització: El client major de 40 anys continua confiant en la botiga de proximitat per la seva serietat i servei postvenda. Perspectives de Futur El futur passa per una purga natural del mercat, on només sobreviuran els negocis més preparats i amb capacitat d'adaptació tecnològica. Tot i el tancament de botigues per falta de relleu generacional o per jubilació anticipada, el sector manté l'esperança en una recuperació de l'"alegria" econòmica per reactivar el consum.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
32'
Resum Polític 2010: Independència de La Canonja i Canvi a Catalunya
Balanç de l'Any Polític 2010 a Tarragona i Catalunya L'any 2010 va representar un punt d'inflexió en la política catalana i tarragonina, marcat per processos de segregação territorial, debats sobre la convivència religiosa i un canvi profund en la governabilitat de la Generalitat. La Independència de La Canonja El 15 d'abril de 2010 es va convertir en una data històrica amb l'aprovació al Parlament de la segregació de La Canonja respecte de Tarragona. • Es va convertir en el municipi 947 de Catalunya després de 47 anys d'annexió. • L'acord econòmic va establir que Tarragona percebria el 60% dels impostos de la gran indústria i La Canonja el 40%. • L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va destacar la creació d'una mancomunitat per gestionar serveis compartits com el transport i l'aigua. Debats Socials: El Burca i les Corrides de Toros L'Ajuntament de Tarragona va aprovar la prohibició del burca i el vel integral a les dependències municipals el 14 de juny. • La moció va ser impulsada per CiU i PSC, amb el suport del PP, centrant-se en la seguretat i la dignitat de la dona. • A nivell nacional, el Parlament va aprovar la prohibició de les corrides de toros a Catalunya a partir del 2012, amb una forta divisió de vot basada en arguments animalistes i d'identitat nacional. El Canvi Polític a la Generalitat Les eleccions del 28 de novembre van posar fi a l'etapa del tripartit amb la victòria de Convergència i Unió. • Artur Mas va ser investit com el 129è president de la Generalitat. • Núria de Gispert va fer història en ser la primera dona elegida presidenta del Parlament de Catalunya. • A Tarragona, CiU va obtenir 9 diputats, mentre que el PSC i Esquerra van patir retrocessos significatius. El Moviment Sobiranista i l'Estatut L'any va estar fortament marcat per la resposta ciutadana a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. • La manifestació del 10 de juliol a Barcelona va ser descrita com un inici de la "segona transició". • Tarragona va celebrar la seva consulta independentista el 17 d'octubre, tot i que amb una participació baixa (5,7%). "Catalunya és una nació i no ens robaran aquest concepte, digui el que digui el Tribunal Constitucional."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Activitats de Nadal a la Pineda, Tortosa i Alcanar
El Pessebre de Sorra de la Pineda Una de les activitats més emblemàtiques és l'onzena edició del pessebre de sorra a la platja de la Pineda (Vila-seca). Aquesta obra d'art monumental ha estat creada per vuit escultors d'arreu d'Europa (Anglaterra, Irlanda, Holanda, Estònia i Catalunya). Dimensions i materials: S'han utilitzat 840 tones de sorra en una superfície de 200 metres quadrats. Procés creatiu: La sorra es compacta amb aigua i martells pneumàtics dins d'encofrats de fusta per crear blocs extremadament durs que després es tallen amb eines de precisió. Temàtica: Enguany s'inspira en el món de les perspectives, obligant el visitant a desxifrar les figures. Dates: Es pot visitar fins al 9 de gener. "Cada any ens sorprenem de veure que hem fet un pessebre que no té res a veure amb cap de les edicions anteriors." Parcs Infantils i Juvenils al territori L'episodi repassa diverses opcions d'oci per a nens i joves a les comarques tarragonines: Vila-seca: L'Estadi Municipal acull el Parc Jove de Nadal fins al 30 de desembre, amb activitats esportives per a joves de 12 a 30 anys. Tortosa: El pavelló firal celebra la 18a edició del Nadal Jove. Inclou tallers de circ, un fingerpark (per patinar amb els dits) i la presència del gos policia Arco. S'allarga fins al 2 de gener. Alcanar: El Centre Cívic presenta un parc temàtic sobre l'univers, amb monitors vestits d'astronautes, tallers de compostatge i una tirolina gestionada per l'agrupació excursionista local.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Activitats i tallers al Parc Infantil de Nadal de Tarragona
Crònica des del Parc Infantil de Nadal El periodista Josep Ardila es desplaça al recinte firal per mostrar la diversitat d'activitats que s'hi porten a terme. Enguany, el parc destaca per la celebració del desè aniversari de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat, integrant tallers històrics i culturals. Espais destacats i aprenentatge Patrimoni i Història: La coordinadora Ester Roca explica activitats com la creació de mosaics romans i la comparativa entre la dieta mediterrània antiga i l'actual. Alimentació saludable: A través del Club dels Tarraconins, els infants aprenen la piràmide alimentària i reben fruita com a recompensa. Benestar animal: Un taller del centre d'acollida d'animals conciencia sobre la tinença responsable de gossos, l'ús del microxip i que els animals no són joguines. Sostenibilitat: La Creu Roja i la Regidoria de Joventut ofereixen tallers sobre l'estalvi d'aigua i el repartiment d'airejadors per a les aixetes domèstiques. Esport i Societat "És una sort que tantes entitats de la ciutat vulguin apropar la seva feina als nens i nenes durant aquests deu dies." El parc serveix d'aparador per a entitats esportives com el Nàstic, el CBT o el Club Rugby Tarragona, permetent als joves descobrir esports menys majoritaris. També s'inclouen espais de la Guàrdia Urbana per a la seguretat viària i el Servei de Política Lingüística per al foment del català.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Responsabilitat i adopció d'animals per Nadal
L'adopció responsable com a prioritat En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la Cristina García, voluntària de l'Associació Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona, fa una crida a la responsabilitat davant l'augment d'interès per adquirir animals durant les festes nadalenques. Se subratlla que un animal no és una joguina, sinó un nou membre de la família. Punts clau de la gestió a la Protectora Saturació de les instal·lacions: Actualment acullen uns 250 gossos i 20 gats, superant sovint la seva capacitat operativa. El perill de la impulsiu: Molts animals regalats per Nadal acaben sent abandonats a l'estiu, quan creixen i arriben les vacances. Assessorament personalitzat: La protectora no només lliura l'animal, sinó que estudia el perfil de l'adoptant (habitatge, horaris, activitat) per trobar el gos més adequat. Condicions legals: Tots els animals s'entreguen amb xip, vacunes i esterilitzats. El cost de 90 euros és exclusivament per cobrir aquestes despeses veterinàries. Impacte de la crisi i xifres d'abandonament Es destaca una dada preocupant del 2009: només a Catalunya es van recollir 17.300 gossos. La crisi econòmica ha agreujat la situació, incrementant el nombre d'abandonaments i dificultant la tasca dels voluntaris, que treballen intensament tot l'any, incloses les festes. "La decisió no pot venir del nen; els responsables finals han de ser els pares." Com col·laborar? Més enllà de l'adopció, existeixen altres vies per ajudar l'entitat: 1. Fer-se soci o padrí d'un animal. 2. Aportar material (pinso, corretges, productes de neteja). 3. Dedicant temps com a voluntari. 4. Promovent el missatge de l'adopció en lloc de la compra.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Activitats de Nadal a Salou i els pessebres del Vendrell
L'Embalat de Nadal: Propostes festives a la demarcació El programa L'embalat de Nadal de Tarragona Ràdio presenta un recorregut per les principals activitats lúdiques i tradicionals que tenen lloc fora de la capital, destacant especialment les propostes per a famílies i infants durant les festes. Salou: L'Espai Xics i oci per a joves Salou centra la seva oferta en el Parc de Nadal, ara batejat com Espai Xics, que estarà operatiu del 27 de desembre al 5 de gener al Pavelló Municipal d'Esports. Novetats i atraccions: Tot i un pressupost més auster, s'inclouen novetats com un jumping (llits elàstics), una mini muntanya russa, aeromodelisme i simuladors. Presència del Club Super3: El dimarts 28 de desembre, els personatges Pati Pla i Roc oferiran un taller de ball i l'espectacle Supercita d'amor. Projecte Rodaparc: Una iniciativa conjunta amb Vila-seca i Cambrils que permet als nens visitar els parcs de les tres localitats amb una entrada bonificada el dia 29 de desembre. Espai Jove: Dins del mateix recinte, s'ofereixen activitats per a adolescents com tornejos de Pro Evolution Soccer, ping-pong i sessions amb DJs locals. El Vendrell: 21 anys de tradició pessebrista A la sala La Fusteria, el Grup Pessebrista del Vendrell celebra més de dues dècades de mostres ininterrompudes de diorames. Homenatge a Pau Casals: Enguany la mostra commemora el 50è aniversari de l'oratori El Pessebre, amb música del mestre Casals i textos de Joan Alavedra. "L'oratori que he compost sobre el poema del meu amic Joan Alavedra és el missatge de pau que jo presento al món." Pessebre Monumental: A més dels diorames individuals, s'ha realitzat un pessebre de grans dimensions amb materials naturals (molsa i aigua). Altres cites destacades Exposició d'aus: A Salou es pot visitar la mostra de bestiar autòcton català fins al 6 de gener. Arribada dels Reis: Ses Majestats arribaran per mar al port de Salou el dia 5 de gener. Música clàssica: Concerts de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC).
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
22'
Caminant pel territori: El llegat de Rafael López-Monné
Explorant el paisatge i els camins de Tarragona En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, el geògraf i fotògraf Rafael López-Monné presenta les seves darreres novetats editorials i projectes territorials. L'entrevista se centra en el valor històric, cultural i legal dels camins com a part fonamental de la nostra identitat i dret de circulació. Novetats editorials: Patrimoni a peu López-Monné clou una etapa important amb la publicació de la seva darrera guia, destacant que el territori és "infinit" si es mira amb els ulls adequats: Apeu per les comarques de Tarragona (Vol. 6): Aquest darrer volum recull les darreres 25 excursions de les 150 publicades originalment a La Vanguardia. L'autor subratlla que no és només una guia pràctica, sinó un llibre de lectura que barreja història, anècdotes i fotografies espectaculars. El llibre dels camins: Un manual tècnic i reivindicatiu realitzat conjuntament amb Xavier Campillo. Aquest llibre pretén esvair dubtes legals sobre camins públics i privats, i reclama la necessitat d'una nova llei de camins a Catalunya, ja que l'actual data de 1911. L'Anella Verda i la gestió municipal L'autor destaca la importància de l'inventari de camins de Tarragona com a eina de preservació: Inventari de 90 camins: S'han catalogat més de 140 quilòmetres de rutes al terme municipal de Tarragona, un pas essencial per evitar que futures infraestructures continuïn trinxant el territori. L'Anella Verda: Es planteja com un projecte per connectar la ciutat amb el seu entorn natural (masos medievals, zones forestals i costa), garantint el dret a moure's a peu o en bicicleta sense barreres. "Caminant trobem una de les parts més humanes del que som." La mirada subjectiva sobre el paisatge López-Monné convida a redescobrir el paisatge mediterrani, trencant amb el mite de la muntanya ideal alpina. Segons el geògraf, conceptes com la pedra seca o el massís del Montsant ofereixen una bellesa espiritual i cultural que cal aprendre a interpretar més enllà de l'estètica convencional.