Tots els episodis

62725 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

42049-42072 de 62725
  • La Bleda porta 'Maduixes' al Teatre Metropol - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    8'

    La Bleda porta 'Maduixes' al Teatre Metropol

    'Maduixes': Un espectacle de clown per a tota la família L'entrevista amb l'actriu Helena Escobar, coneguda com la Pallassa Bleda, ens apropa a la seva darrera producció que es presentarà al Teatre Metropol. L'obra, adreçada principalment a infants a partir de tres anys, gira al voltant de la paciència i el procés de fer créixer unes maduixes que es resisteixen a sortir de terra. Punts clau de l'espectacle El valor de la paciència: La trama se centra en les peripècies de la Bleda i la seva pacificiència mentre cuida i rega les seves plantes. Estètica visual i música: És una obra molt visual amb música de l'Orquestra Fireluche, que utilitza instruments de joguina per crear una atmosfera única. Teatre per a tots: Malgrat ser per a infants petits, conté gags i elements pensats per fer gaudir també als adults (pares, avis i oncles). Interacció amb el públic: L'Helena destaca que els nens participen activament, donant consells a la protagonista durant els 50 minuts que dura la funció. La figura de la Pallassa Bleda "El pallasso sempre té un sí; mai té un no." L'actriu reivindica el personatge de la pallassa amb nas vermell, definint-la com una nena pícara i positiva que connecta ràpidament amb l'audiència. Actualment, la companyia es troba en gira per tot Catalunya amb el suport de Cultura en Gira de la Generalitat.

  • Sirvent celebra 150 anys de torrons artesans a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    11'

    Sirvent celebra 150 anys de torrons artesans a Tarragona

    La tradició nadalenca de Torrons Sirvent El programa de Tarragona Ràdio connecta amb la unitat mòbil per visitar la botiga Sirvent a la Rambla Vella de Tarragona. L'establiment celebra el seu 150è aniversari, mantenint viva una tradició artesanal que va començar l'any 1860 amb el seu fundador, José Sirvent Garrigós. Evolució i qualitat del producte Al llarg d'aquest segle i mig, l'empresa ha evolucionat sense perdre la seva essència: * Cinquena generació: La mateixa família continua al capdavant del negoci. * Varietat: Han passat de fer 6 varietats de torró a oferir-ne més de 30 de diferents. * Matèries primeres: Basen el seu èxit en la selecció d'ingredients de proximitat, com l'ametlla marcona, la mel de qualitat i el sucre. "No hi ha cap secret, el secret és que és un torró recent fet i amb matèries primeres de primera qualitat." Productes estrella i novetats Torró de Xixona: Continua sent el producte estrella i el més demanat pels clients fidels. Innovació: Per commemorar l'aniversari, han creat un torró de crema cremada amb taronja i cireres, que aporta una frescor especial. Altres dolços: A més de torrons, destaca el clàssic gosset de maçapà, les neules, els maginets i els lots personalitzats per a regal. Horaris de Nadal La botiga ofereix un horari intensiu per facilitar les compres d'última hora, obrint de 9:00h a 20:00h sense tancar al migdia, fins al mateix dia 24 de desembre.

  • Segona edició de 'Sopa de Galets' a la Part Alta - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    12'

    Segona edició de 'Sopa de Galets' a la Part Alta

    Art, Gastronomia i Cultura a la Part Alta L'associació Trànsit Art presenta la segona edició de la Sopa de Galets, una iniciativa que combina la dinamització comercial amb la promoció artística a la Part Alta de Tarragona. L'esdeveniment, que comença aquest cap de setmana, té com a seu central el Mercat del Fòrum. Novetats i Gastronomia A diferència de l'any passat, aquesta edició incorpora un fort component gastronòmic gràcies a un acord amb els restauradors locals: Els clients que comprin als comerços del barri rebran un tiquet per a un got de sopa de galets. També es pot adquirir el tastet directament al Mercat per només un euro. Mercat d'Art i Activitats Destacades El projecte vol apropar l'art a la ciutadania, especialment als infants, a través de diverses propostes: Mercat d'Art: Obert fins al 5 de gener, amb peces d'artistes locals ideals per a regals de Nadal. Experiència interactiva: Una projecció visual que reacciona al moviment dels visitants. Tallers creatius: Disseny de moda amb material reciclable i creació d'objectes. Espectacles de titelles: Incloent una titella gegant de 80 centímetres manipulada per dues persones. Reivindicació de l'Espai L'organització, encapçalada per Judit Marqués, aprofita l'ús del Mercat del Fòrum per posar en valor aquest espai històric. Tot i que actualment s'utilitza de forma puntual per a esdeveniments, existeix el desig de convertir-lo en un centre cultural permanent per a la ciutat. "Regalar un detallet d'art és molt més bonic que comprar qualsevol objecte d'ús comú; volem despertar la inquietud artística des de la infància."

  • Pere Peiró analitza la campanya de Nadal a Parc Central - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    15'

    Pere Peiró analitza la campanya de Nadal a Parc Central

    Perspectives comercials de Parc Central per al Nadal El gerent de Parc Central, Pere Peiró, detalla la situació del centre comercial durant la campanya nadalenca, destacant un inici molt positiu gràcies a l'arribada prematura del fred i l'èxit del pont de la Puríssima. Dades clau i afluència S'ha registrat un increment del 5% en l'afluència de visitants durant el pont de la Puríssima en comparació amb l'any anterior. L'ocupació del centre és excepcional, assolint el 97% dels 102 locals disponibles. Malgrat el context de crisi generalitzada, el centre manté els nivells de vendes de 2009, situant-se per sobre de la mitjana del sector a Espanya. Projectes de futur: El retorn dels cinemes Un dels punts més rellevants de l'entrevista és el compromís per recuperar l'oferta cinematogràfica: "És un objectiu clau prioritari tornar a tenir cinemes; estem treballant intensament per trobar un operador solvent i creïble." Es preveu que el 2011 sigui l'any de l'inici d'aquestes obres, que serviran com a motor per atraure més públic i allargar el temps d'estada dels clients al centre. Estratègia de serveis i noves obertures El centre aposta per un model de proximitat familiar amb serveis com: * Ludoteca i àrees de descans per facilitar les compres. * Expansió de marques consolidades com Imaginarium o Polinèsia i l'arribada de nous operadors com Springfield. * Consolidació del model d'aparcament de pagament, que Peiró defensa com una millora del servei per garantir la rotació i la comoditat dels clients. El futur comercial de Tarragona Peiró valora molt positivament l'arribada de grans operadors a la ciutat, com El Corte Inglés, IKEA o la possible arribada de la Fnac, afirmant que aquests ròtols consoliden Tarragona com una ciutat de compres de referència.

  • Incendi a la Rambla Nova de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    8'

    Incendi a la Rambla Nova de Tarragona

    Crònica de l'incendi a la Rambla Nova Aquest matí, poc abans de les vuit, s'ha declarat un incendi virulent en un edifici de deu plantes situat al número 119 de la Rambla Nova de Tarragona. El foc s'ha originat en un habitatge de la segona planta i ha generat una gran columna de fum visible des de tota la ciutat. Evacuació i afectacions personals L'operatiu d'emergència ha estat ràpid i ha permès salvar els residents del pis més afectat: * Tres persones rescatades: Un home, una dona i un nen han estat evacuats mitjançant una autoescala pel carrer d'Estanislau Figueres. * Atencions mèdiques: Dos agents (un dels Mossos d'Esquadra i un de la Guàrdia Urbana) han estat atesos per inhalació de fum, i una persona d'un edifici adjacent ha patit una crisi nerviosa. * Mesures de seguretat: Es va recomanar el confinament dels veïns dels pisos superiors, mentre que els dels pisos inferiors van ser evacuats. Detalls tècnics de l'extinció El cap de guàrdia dels Bombers de la Generalitat ha ofert dades clau sobre la intervenció: * Origen del foc: L'incendi ha començat a les dependències centrals del pis (zona de pas i cuina). La ventilació a través del safareig (salobert) ha provocat una propagació molt ràpida. * Danys materials: L'habitatge afectat ha quedat danyat al 100%, exceptuant el menjador. L'estructura general de l'edifici no perilla, tot i que els serveis de llum, aigua i gas han estat tallats per seguretat. * Recursos mobilitzats: Han treballat uns 20 bombers amb dues autoescales i tres vehicles d'aigua procedents de Tarragona i Reus. "L'apropació ràpida de l'incendi ha estat propiciada per la ventilació que li aportava el salobert, facilitant l'evacuació de fums i l'evolució del foc." Situació actual Actualment, els bombers estan finalitzant les tasques de ventilació i revisió. La Rambla Nova roman tallada al trànsit en direcció a la Imperial Tàrraco, permetent només el pas del transport públic fins que es retirin tots els efectius.

  • Incendi en un edifici de la Rambla Nova de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    5'

    Incendi en un edifici de la Rambla Nova de Tarragona

    Incendi al centre de Tarragona Aquest matí, al voltant de les 08:00 h, s'ha declarat un incendi virulent en un edifici situat al número 119 de la Rambla Nova, a la confluència amb el carrer Estanislau Figueres. El foc s'ha originat en el pis segon tercera, que ha quedat totalment calcinat segons les primeres informacions de la Guàrdia Urbana. Evacuació i afectació Més de 20 veïns desallotjats: La ràpida intervenció dels cossos d'emergència ha permès l'evacuació segura de l'immoble. Refugi temporal: Els veïns han estat resguardats en un laboratori d'anàlisis proper per protegir-los del fred i oferir-los assistència inicial. Sense víctimes personals: Tot i l'aparatositat de les flames i l'explosió sentida per alguns testimonis, no s'han hagut de lamentar ferits. Intervenció policial i de bombers Sis agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona han estat els primers a arribar, pujant fins a la setena planta per alertar els residents porta per porta. "Un dels agents l'hem hagut de treure perquè s'havia intoxicat per la fumareda i ja estava llançat a terra." Els Bombers de la Generalitat han pres el control de l'extinció i actualment investiguen les causes del sinistre. Diverses autoritats municipals, inclosos regidors de l'ajuntament, s'han desplaçat a la zona per seguir la situació de prop.

  • Incendi controlat a la plaça Imperial Tarracó - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    6'

    Incendi controlat a la plaça Imperial Tarracó

    Incendi en un edifici del centre de Tarragona Un incendi s'ha declarat a primera hora del matí en un edifici de deu plantes situat a la confluència entre l'Avinguda Stanislau Figueres i la Rambla Nova, prop de la plaça Imperial Tarracó. L'avís s'ha rebut a les 08:05h a través del telèfon d'emergències 112. Cronologia i actuació dels Bombers Control del foc: Els Bombers de la Generalitat han donat l'incendi per controlat a les 08:42h. Intervenció: S'han desplaçat un total de 7 dotacions que han treballat en l'extinció i posterior ventilació de l'immoble. Rescat i evacuació: Els efectius han rescatat pel balcó una família formada per un home, una dona i un nen, que han resultat sants i estalvis. Afectacions i testimonis "Hem sentit com una explosió... ens hem aixecat del llit cridant perquè hi havia fum per tot el passadís." L'origen: Segons els veïns, s'ha sentit una forta explosió al segon pis abans que comencés a sortir el fum. Gestió dels veïns: Una de les dues escales del bloc ha estat totalment evacuada, mentre que l'altra ha estat confinada per seguretat. Els veïns desallotjats s'han aplegat en un laboratori d'anàlisi proper mentre esperen la revisió de l'estructura. Trànsit: El tram afectat de la Rambla Nova ha quedat tallat per facilitar les tasques de les unitats de Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana i el SEM.

  • 2010-12-16 - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    2'

    2010-12-16

    Incendi al centre de Tarragona S'ha declarat un incendi de caràcter espectacular a la Rambla Nova de Tarragona, concretament a la zona propera a la Plaça Imperial Tàrraco. Els fets han tingut lloc a primera hora del matí, generant una columna de fum negra molt visible des de diversos punts de la ciutat. Evacuació i serveis d'emergència Els Bombers de la Generalitat han actuat ràpidament per controlar la situació. Els punts clau de la intervenció han estat: Desallotjament preventiu: S'han evacuat tres persones (una dona, un home i un nen petit) des del balcó d'un segon pis que dona al carrer Estanislau Figueras. Efectius desplaçats: Diverses dotacions de Bombers, Protecció Civil, Mossos d'Esquadra i serveis mèdics s'han personat al lloc dels fets. Estat de l'incendi: Malgrat l'espectacularitat inicial del fum negre, el color de la columna ha passat a ser blanc, cosa que indica que el foc està sent sofocat. Afectacions a la mobilitat L'incident ha provocat restriccions importants en la circulació de vehicles: El trànsit ha estat totalment tallat al carrer Estanislau Figueras. S'han produït talls en el tram final de la Rambla Nova en direcció a la Imperial Tàrraco. "No hi ha ferits, però s'ha vist com un camió dels bombers de la Generalitat desallotjava d'aquest segon pis una dona, un home i un nen petit." Actualment, els equips d'emergència continuen treballant a la zona per garantir la seguretat total de l'edifici i restablir la normalitat.

  • Recuperació ambiental de l'antic sanatori de la Sabinosa - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    8'

    Recuperació ambiental de l'antic sanatori de la Sabinosa

    Proposta per a la Sabinosa: Protecció i Natura Lluís Estamariu, representant d'entitats ecologistes com el GATA, la plataforma Salvem la Platja Llarga, Ecologistes de Tarragona i el GEPEC, planteja una alternativa conservacionista per a l'espai de l'antic sanatori de la Sabinosa a Tarragona. Desbloqueig i gestió dels immobles L'espai porta uns 40 anys tancat al públic, impedint el gaudi de la ciutadania. Els edificis actuals estan catalogats com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), però les entitats proposen la seva descatalogació i enderroc si es confirma que no tenen un valor històric o arquitectònic realment imprescindible. L'objectiu principal és eliminar el perill estructural i facilitar l'obertura total de la zona. La riquesa del Sabinar litoral L'eix central de la proposta és el valor botànic de la zona: * El nom "Sabinosa" prové de la Sabina litoral, una subespècie vegetal que ha esdevingut molt rara a causa de la pressió urbanística. * Es pretén que l'espai formi part d'una ampliació de l'Espai d'Interès Natural (EIN) que connecti amb la Platja Llarga i el Bosc de la Marquesa. * De consolidar-se, es crearia un gran corredor natural des de la Sabinosa fins al riu Gaià. Un projecte per a la ciutadania "Tarragona és privilegiada per tenir uns ecosistemes litorals que pocs municipis tenen i, a més, és sòl públic." Es proposa un ús basat en la divulgació educacional i el turisme sostenible, potser amb un centre d'interpretació de la natura. Aquesta opció es considera més viable i econòmica que els projectes turístics massius, ja que el sòl ja és de titularitat pública.

  • Campanya de Nadal i reserves del Banc de Sang a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    14'

    Campanya de Nadal i reserves del Banc de Sang a Tarragona

    Estat actual i campanya de Nadal L'entrevista amb el doctor Enric Conteres, director del Banc de Sang i Teixits a Tarragona, se centra en la necessitat de mantenir les reserves durant les festes de Nadal. Històricament, durant aquest període les donacions disminueixen perquè la gent prioritza altres activitats festives. Per mitigar aquest descens, s'ha engegat una campanya especial que inclou: * Horaris ampliats: Obertura excepcional el dissabte a la tarda i diumenge al matí. * Incentius: Sorteig d'una panera solidària d'Oxfam entre tots els donants de la setmana. Reserves i necessitats a Catalunya El doctor Conteres detalla que l'objectiu és mantenir sempre una reserva per a set dies. Aquest marge és el que es considera "còmode" per garantir el subministrament sense patir per la caducitat del producte. A nivell general: * Catalunya requereix unes 1.000 donacions diàries. * La sang és un producte que no es pot fabricar artificialment i té una vida útil limitada. Dades locals i infraestructures Les dades per a la demarcació de Tarragona són molt positives, amb una previsió de superar per primera vegada les 32.000 donacions anuals. A més, s'anuncien millores significatives: * Obres de remodelació: El 10 de gener començaran obres a l'Hospital Joan XXIII per ampliar el laboratori i la zona de donació. * Temporalitat: Durant els tres mesos d'obres, la donació es mantindrà a l'hospital en espais habilitats, mentre que el laboratori es traslladarà provisionalment al soterrani. L'organització i el perfil del donant La sang recollida a tot el territori es centralitza a l'edifici d'alta tecnologia del districte 22@ a Barcelona, on s'analitza i es fracciona en globus vermells, plaquetes i plasma abans de retornar als hospitals. "Sense sang no hi ha vida; si tenim la sort de formar part del col·lectiu sa, tenim el deure cívic de subministrar-la." Pel que fa al perfil, el gran repte és el relleu generacional. Es busca incentivar especialment els joves d'entre 18 i 25 anys mitjançant campanyes a universitats i esdeveniments especials com les maratons de donació.

  • Concerts solidaris de l'Escola de Música de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    14'

    Concerts solidaris de l'Escola de Música de Tarragona

    L'esperit nadalenc i la solidaritat musical L'Escola Municipal de Música de Tarragona organitza una sèrie de concerts de Nadal amb un fort component solidari. Enguany, tot i que l'entrada és lliure i gratuïta, es recolliran donatius voluntaris destinats íntegrament als projectes de Càritas, amb l'objectiu de conscienciar els alumnes sobre les necessitats de les persones més properes. Programació del Teatre Metropol Aquesta tarda s'ofereixen dues sessions diferenciades per edats i nivells: * Primera sessió (17:45h): Protagonitzada pels més petits (de 4 anys fins a primer de música). Uns 150 alumnes interpretaran nadales tradicionals i peces noves de forma coral. * Segona sessió (18:45h): Alumnes d'entre segon i 15 anys. Inclou actuacions de corals, conjunts de guitarres i dues orquestres (una elemental i una de més grans) que sumen uns 40 músics a l'escenari. "Volem que els nens prenguessin consciència que aquí a casa nostra no cal anar gaire lluny i hi ha gent que està passant moltes necessitats." Presència als barris i l'Aula Tradicional L'escola, que compta amb 640 alumnes i 35 professors, s'estén més enllà del centre: * Concerts als barris: El 21 i 22 de desembre es faran actuacions a Torreforta i Sant Pere i Sant Pau, on destaca la participació de grups de música moderna com combos de guitarra elèctrica i bateria. * Música Tradicional: L'aula d'instruments tradicionals tindrà una agenda atapeïda participant en l'Home dels Nassos, la Cavalcada de Reis i amb tallers al Parc de Nadal per apropar instruments com la gralla als més joves.

  • Agenda cultural i cantada de Nadales a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    13'

    Agenda cultural i cantada de Nadales a Tarragona

    Agenda Cultural i Activitats de Nadal a Tarragona L'episodi d'avui presenta un recull exhaustiu de les activitats culturals i festives a la ciutat de Tarragona, destacant especialment les propostes familiars i musicals per a les dates nadalenques. Exposicions i Esdeveniments Principals CaixaFòrum Tarragona: Inauguració de l'exposició "Nombres de Bona Família", centrada en la utilitat dels nombres en la vida quotidiana. Fotografia al Festival SCAN: Destaquen dues mostres importants fins al 9 de gener: Rafael Sanz Lobato a la Casa Canals. Talent Latent al Mercat Central, amb obres de 13 artistes nacionals i internacionals. Associació Pessebrista: Exposició de pessebres i diorames amb horaris de tarda els feiners i matí/tarda els festius. Propostes Musicals i Tradicions Escola Municipal de Música: Concert especial de Nadal al Teatre Metropol amb conjunts corals i instrumentals. Música Folk: Actuació del cantautor aragonès Bigott a la sala La Vaqueria. Cantada de Nadales a la Rambla: Una iniciativa d'Espimsa davant del Banc d'Espanya on participen alumnes de diverses escoles de la ciutat, com el Col·legi del Carme i La Salle. Activitats a l'Espai Públic Pistes de gel: Ubicades a la Plaça Verdaguer i al carrer Colom fins al dia de Reis. Fira d'Artesania: Situada a la Rambla Nova, al tram del Balcó del Mediterrani. Fira de Nadal: Venda de pessebres i ornaments a la Rambla fins al 24 de desembre. "És una iniciativa per revitalitzar tot l'entorn del Mercat Central i gaudir de les veus dels nens en aquest rigorós hivern."

  • Videovigilància i reptes veïnals a Llevant de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    22'

    Videovigilància i reptes veïnals a Llevant de Tarragona

    Seguretat i Càmeres de Videovigilància El punt central de l'entrevista amb Javier Quintana, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Llevant, és la petició formal d'instal·lar càmeres de videovigilància als accessos de les urbanitzacions. Objectiu: Millorar la seguretat ciutadana i reduir la sensació d'inseguretat a zones com Boscos, la Mora o l'Escorpí. Privacitat: Quintana subratlla que no es demana el control de les persones, sinó un control d'accessos de vehicles. Administració: Tot i que l'Ajuntament de Tarragona hi està a favor, la competència última recau en el Departament d'Interior de la Generalitat. El Futur Centre Cívic de Llevant S'ha anunciat un acord per utilitzar part de la Ciutat de Repòs i Vacances com a nou espai de reunió municipal. Es preveu que durant el primer trimestre del 2011 es puguin començar a utilitzar els espais. L'objectiu és acollir entitats esportives, culturals, aules d'informàtica i associacions de jubilats o dones. Infraestructures i Urbanisme Els veïns també plantegen projectes a mitjà i llarg termini per transformar la zona: Reconversió de la N-340: Transformar l'antiga carretera en una via urbana amb carril bici, passeig per a vianants i, possiblement, la reserva d'espai per a un futur bus o tramvia. La Sabinosa: Reivindicació de l'obertura de l'espai a la ciutadania com a zona verda pública, sense necessitat de grans inversions immediates. Sostenibilitat: Es demana millorar la prevenció d'incendis als boscos i resoldre el problema de l'aparcament a platges com la Platja Llarga. "No es tracta de controlar les persones, sinó de controlar els accessos per donar seguretat i tranquil·litat als veïns a les seves cases."

  • La Fira d'Artesania de Tarragona: Tradició i regals a la Rambla - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    8'

    La Fira d'Artesania de Tarragona: Tradició i regals a la Rambla

    Crònica de la Fira d'Artesania a Tarragona L'episodi recull el testimoni de diverses paradistes de la Fira d'Artesans situada a la Rambla de Tarragona, a tocar del Balcó del Mediterrani. Els entrevistats comparteixen la seva experiència durant la campanya de Nadal, destacant l'evolució del certamen i les tendències de consum actuals. Experiències dels artesans Judit Canelles: Ofereix roba artesana, complements i productes de llana. Destaca que, tot i que el lloc és immillorable, l'activitat està sent més tranquil·la que l'any anterior. Els seus preus oscil·len entre els 6 i els 40 euros. Francisca (Esferes): Amb 25 anys d'experiència a la fira, recorda quan es muntaven parades de ferro cada dia sense carpa. La seva especialitat són les reproduccions d'instruments musicals en miniatura (guitarres, pianos, bateries) fets de fusta a Indonèsia. Carme (Maixó): Porta 21 anys participant-hi i ofereix titelles articulats de fusta, objectes de paper maixé i mòbils de vidre. Observa que el públic foraster, sovint turistes que visiten les runes romanes, és un comprador rellevant. Punts clau de l'edició actual Dates i afluència: La fira estarà oberta fins al dia de Reis. Tot i la gran quantitat de gent que passeja pel centre, els comerciants coincideixen que molts fan "aparador" i esperen a l'últim moment per comprar. L'efecte de la crisi: Es percep una major contenció en la despesa comparat amb l'època de la pesseta. Productes estrella: La bijuteria continua sent el producte més venut (aproximadament un 60% de les vendes en algunes parades) degut al seu preu assequible. "Normalment la gent espera fins a l'últim moment... espero que s'animi la gent a vindre a comprar."

  • Artesania i tradicions a la Fira de Santa Llúcia - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    8'

    Artesania i tradicions a la Fira de Santa Llúcia

    Una passejada per la fira artesana de la Rambla L'episodi recull el testimoni de diversos paradistes que participen en la fira nadalenca a la Rambla, destacant la producció artesanal i de proximitat en la decoració de Nadal i els pessebres. Creativitat floral i centres fets a mà La Natàlia Rodríguez, del taller Oxalis, explica la seva proposta diferenciada per aquestes festes: Punceties personalitzades: Utilitzen fundes de fieltro fetes a mà amb motius com estrelles de fang, galetes de gengibre o la cara del tió. Centres naturals: Elaborats amb verds com l'avet i l'eucaliptus, combinats amb flors africanes seques i acabats amb espelmes. Arbres de vímet: Estructures decoratives úniques creades al seu propi taller. El pessebre tradicional i les figures articulades La Mercè Moreno, d'Articania Viu, representa la tercera generació d'una família d'artesans pessebristes: Materials tradicionals: Treballen principalment el suro gatell (tractat per a una major durabilitat) i el fang. Figures de roba encolada: Una tècnica que aporta més realisme i vistositat a les figures del pessebre. El Caganer: Reconeixen que és la figura amb més demanda, mantenint tant el model tradicional com les versions més modernes. L'especialització en fang i autòmates En Valentí Agut, d'Art i Fang a Roges, detalla la complexitat del treball amb fang: Treball a palillo: Les figures es retoquen manualment un cop surten del motlle per definir barbes, dits i expressions facials. Autòmates: Peces sofisticades de moviment que funcionen amb electricitat i que esdevenen el centre d'atenció dels més petits. Caganers mediàtics: Destaquen l'èxit de personatges com Bob Esponja, Homer Simpson o jugadors del Barça. "Si es comptés el preu de l'hora de feina artesana, moltes figures no es podrien ni vendre."

  • Balanç del simulacre de sirenes de risc químic a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    8'

    Balanç del simulacre de sirenes de risc químic a Tarragona

    Balanç del simulacre i funcionament de la xarxa Josep Ramon Mora, director general en funcions de Protecció Civil, analitza el darrer simulacre de sirenes realitzat al Camp de Tarragona i a la resta de Catalunya. L'exercici s'ha considerat un èxit general, amb el funcionament correcte de pràcticament totes les unitats. Incidències i noves instal·lacions Incidència puntual: S'ha detectat una fallada en les bateries d'una sirena a Vila-seca (La Pineda) que va impedir completar els 3 minuts de so. Ampliació de la xarxa: S'han posat en marxa 12 aparells nous a Tarragona ciutat i als polígons industrials. Inversió realitzada: En l'última legislatura s'han instal·lat 40 sirenes noves a Catalunya (24 de noves i 17 substitucions) amb un cost d'1,5 milions d'euros. Resposta de la població i conscienciació El telèfon d'emergències 112 ha rebut unes 200 trucades, una xifra habitual en aquests exercicis. Mora destaca que la feina de sensibilització no s'ha d'aturar mai: "El confinament és una pràctica que va contra la intuïció humana; la intuïció ens diu de sortir corrents, i hem d'insistir en la importància de tancar-se." Reptes de futur i llegat del govern Objectiu a 2 anys: Calen unes 20 sirenes més al Camp de Tarragona per completar la cobertura total, fita que es podria assolir en un parell d'anys si es manté el ritme d'inversió. Col·laboració publicoprivada: Es proposa explorar convenis de cofinançament amb el teixit industrial. Estructura robusta: Mora deixa una Protecció Civil amb estructura pròpia i el centre de gestió de Reus com a referent de l'Estat.

  • Entrevista a Núria Segur: El nou rol del PSC al Parlament - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    18'

    Entrevista a Núria Segur: El nou rol del PSC al Parlament

    Anàlisi del panorama polític post-electoral En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la diputada del PSC per Tarragona, Núria Segur, reflexiona sobre el retorn del seu partit a l'oposició després de vuit anys al Govern de la Generalitat. Amb una trajectòria que es remunta a l'any 1999, Segur és una de les veus més veteranes de la cambra i defensa l'alternança política com un procés sa per a la democràcia. Els motius del retrocés electoral Segons Segur, diversos factors expliquen els mals resultats del PSC en les passades eleccions del 28 de novembre: Manca de valoració del Pacte de Govern: Tot i que defensa que el tripartit ha estat el govern que més serveis públics i infraestructures ha creat, el "soroll" i les discrepàncies internes no s'han vist positivament. La sentència de l'Estatut: La percepció ciutadana sobre el paper del PSC en la defensa dels drets de Catalunya ha estat confusa, malgrat haver aconseguit el millor autogovern i finançament de la història. Context estatal: Les mesures preses pel govern de Zapatero a Espanya han generat contradiccions que han desorientat l'electorat socialista. El futur del PSC i les eleccions municipals De cara al futur immediat, la diputada destaca la figura de Joaquim Nadal com a líder del grup parlamentari per la seva capacitat de generar consensos. Malgrat la renúncia de José Montilla, Segur nega un buit de poder i subratlla que l'objectiu prioritari ara són les eleccions municipals de 2011. "El PSC és un partit que es fa cada dia als municipis; aquesta és la nostra base i la nostra cantera." Pel que fa a Tarragona, es mostra optimista respecte a la continuïtat de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, tot i l'ascens del Partit Popular en les enquestes, i posa el focus en la possibilitat de pactes entre Convergència i el PP com a eix clau dels propers mesos. Prioritats i estil d'oposició En aquesta nova etapa, Núria Segur defineix com serà la tasca del seu grup al Parlament: Oposició constructiva i responsable: No hi haurà un "no per el no", però sí una defensa ferma del model de societat socialista davant les propostes d'Artur Mas. Temes prioritaris: Especial seguiment de les infraestructures, l'energia, el medi ambient i el manteniment de l'estat del benestar (salut i educació). Renovació: Un procés de debat d'idees que culminarà en el Congrés del PSC a la tardor de 2011.

  • Antoni Batista presenta 'La carta': Repressió i franquisme - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    11'

    Antoni Batista presenta 'La carta': Repressió i franquisme

    Presentació del llibre 'La carta' d'Antoni Batista El periodista i doctor en Ciències de la Comunicació, Antoni Batista, presenta a Tarragona la seva darrera obra, titulada La carta: Història d'un comissari franquista. El llibre és una anàlisi profunda de la figura d'un dels caps més emblemàtics de la repressió durant la dictadura, reconstruïda gràcies a l'accés a arxius inèdits. L'eix central: Una confessió manuscrita L'obra s'articula al voltant d'una carta manuscrita de 20 folis trobada als arxius del Govern Civil de Barcelona. En ella, el mateix comissari explica la seva trajectòria en un moment en què els seus propis companys, en plena Transició, el miren d'apartar per la seva vinculació directa amb la tortura. Protagonista: Representa l'arquetip de la repressió més dura contra els moviments antifranquistes. Abast territorial: El policia va actuar a Catalunya, el País Basc i Andalusia durant 40 anys. Mètodes: El llibre documenta l'ús sistemàtic de la tortura i la violació de la intimitat domèstica. Investigació i context històric Batista destaca que ha tingut un accés privilegiat als arxius de la Brigada Social, fet que li ha permès contrastar el relat del comissari amb atestats policials i testimonis reals de les persones que van passar per les seves mans. "És la història de la repressió explicada per ella mateixa." Sobre el conflicte basc L'autor, gran coneixedor de la realitat basca, també reflexiona sobre el moment actual d'Euskadi, afirmant que estem davant de la fi definitiva d'ETA. Batista preveu publicar un últim llibre sobre aquest tema per tancar la seva etapa com a cronista d'aquest conflicte de llarga durada.

  • Rosa Maria Calaf: Periodisme, Compromís i Consciència Social - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    9'

    Rosa Maria Calaf: Periodisme, Compromís i Consciència Social

    El Periodisme com a Responsabilitat Democràtica En aquesta conversa, la reconeguda periodista Rosa Maria Calaf reflexiona sobre el paper fonamental del periodisme en la societat actual. Per a Calaf, la professió va molt més enllà d'una simple feina: és una responsabilitat social essencial per garantir la democràcia i les llibertats. L'Esperit Crític de l'Audiència Calaf emfatitza la necessitat que els ciutadans deixin de ser receptors passius i recuperin l'esperit crític. Davant l'allau d'informació a internet i mitjans tradicionals, proposa: * Fer-se preguntes constantment. * Exigir una informació honestat, independent i plural. * Entendre com es construeix la notícia per saber-ne valorar la fiabilitat. Rigor Informatiu i Contextualització L'excorresponsal critica el periodisme basat únicament en l'emoció i la immediatesa (peces d'un minut i mig). Segons la seva experiència en més de 170 països: * Cal contextualitzar els fets mitjançant el coneixement històric. * És imprescindible recórrer a fonts independents més enllà de les versions oficials. * S'ha d'escoltar els protagonistes reals de les històries. La Mirada de Gènere i la Realitat Global Un dels punts clau de la seva trajectòria és la visió de gènere. Calaf destaca la paradoxa de la dona en països en vies de desenvolupament: tot i patir una gran opressió, és la columna vertebral de la societat. "Hi ha igualtat a tot arreu en una cosa: en la desigualtat." Finalment, reflexiona sobre la pobresa estructural —aquella que no depèn de catàstrofes puntuals— i la seva voluntat de seguir activa durant la jubilació, col·laborant amb joves i ONG per transmetre el seu llegat.

  • Ple de Tarragona: Cànon Digital i Seguretat Viària - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    20'

    Ple de Tarragona: Cànon Digital i Seguretat Viària

    Resum de la Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona El ple municipal ha abordat diverses qüestions clau, destacant la moció sobre el cànon digital i les preocupacions sobre la mobilitat urbana i la seguretat a les zones escolars. Reclamació del Cànon Digital a l'SGAE El Grup Municipal de Convergència i Unió (CiU), representat per Frederic Adán, ha presentat una moció basada en una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El punt central és que el cànon digital és il·legal quan s'aplica a administracions públiques i empreses. Objectiu: Recopilar els pagaments fets des del 2003 per reclamar-ne la devolució judicialment. Debat de govern: L'equip de govern (PSC) ha votat a favor, tot i que Begoña Floria ha demanat cautela pel cost que pot suposar la gestió administrativa de revisar milers de factures. Acord final: S'ha aprovat per unanimitat amb el matís que la reclamació s'executarà sempre que la quantia a recuperar sigui superior als costos de gestió. Seguretat Viària i Mobilitat S'han presentat diversos precs respecte a punts negres de la ciutat: Carrer Sant Benilde (Torrefort): S'ha demanat millorar la senyalització per evitar atropellaments en zona escolar. El regidor Carles Castillo ha defensat les mesures ja aplicades (coixins berlinesos i zones 30) i ha apel·lat a la responsabilitat dels conductors. Consell de la Mobilitat: L'oposició ha demanat participar en totes les comissions de treball, sol·licitud que el govern ha supeditat al reglament vigent. Altres Temes Destacats Patrimoni Cultural: S'ha explicat la polèmica per la participació de funcionaris al programa Quarto Milenio en referència a la Casa Castellarnau, aclarint que la informació ja era pública en llibres. Equipaments: S'ha aprovat la cessió de terrenys a la Generalitat per al futur Centre d'Alta Resolució de Camp Clar. "L'Ajuntament està en ple dret de reclamar la devolució dels diners pagats indedegudament pel cànon digital d'acord amb la normativa europea."

  • Propostes per a microempreses i debat pressupostari a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    35'

    Propostes per a microempreses i debat pressupostari a Tarragona

    Debat sobre la Moció de Suport a l'Emprenedoria i Autònoms El Ple de l'Ajuntament de Tarragona ha centrat gran part de la sessió en una moció presentada per Convergència i Unió (CiU) sobre la reducció de despeses no prioritàries per crear una borsa d'ajudes a microempreses i autònoms. Propostes de la Moció de CiU La portaveu de CiU, Victòria Forns, ha exposat la necessitat de mesures excepcionals davant la xifra de 12.000 aturats a la ciutat. Els punts clau de la proposta incloïen: • Reducció de despeses en àrees no prioritàries (com alcaldia, comunicació o festes) per valor d'entre 1 i 1,5 milions d'euros. • Creació del programa Tu Ets Empresa, amb ajudes directes d'entre 3.000 i 12.000 euros per a projectes d'autoocupació. • Mesures d'estimulació fiscal com bonificacions en l'IBI i taxes de llicència d'obertura. Resposta de l'Equip de Govern i Oposició L'equip de govern ha rebutjat la moció argumentant que el debat s'ha de produir en el marc dels pressupostos municipals i no mitjançant una moció genèrica. • Dolors Herrera (Govern): Ha defensat la tasca del servei Tarragona Impulsa i ha recordat que ja s'assessora a milers de persones i s'han creat 150 empreses amb suport municipal. • Sergi de los Rios (ERC): Tot i compartir el fons ideològic, ha votat en contra per la manca de concreció en les retallades proposades, qualificant-les de "doloroses" si s'apliquessin realment. • Alejandro Fernández (PP): Ha donat suport a la moció criticant la situació de "rècord històric" d'atur i acusant el govern de fer només operacions de "maquillatge". "No necessitem maquillatge. És una situació dramàtica. 12.000 aturats a la ciutat de Tarragona requereixen cirurgia dràstica." Conclusions i Altres Punts Finalment, la moció ha estat desestimada amb 15 vots en contra i 10 a favor. L'alcalde ha tancat el debat recordant l'esforç de racionalització de la despesa ja realitzat i ha retret a l'oposició la càrrega econòmica que suposen projectes heretats de governs anteriors. Prèviament, s'ha aprovat per urgència un conveni amb l'AD Torreforta i modificacions en el contracte de recollida de residus amb l'empresa FCC.

  • Ple ordinari de desembre: IBI de la URV, Salut i Comerç - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    34'

    Ple ordinari de desembre: IBI de la URV, Salut i Comerç

    Resum de la Sessió Plenària de Desembre Aquesta sessió ordinària de l'Ajuntament de Tarragona ha abordat qüestions clau relacionades amb la fiscalitat universitària, la cessió de terrenys per a equipaments sanitaris i la nova ordenació del comerç urbà. Fiscalitat i la Universitat Rovira i Virgili (URV) L'Ajuntament ha aprovat definitivament la modificació de l'Ordenança Fiscal número 14, referent a l'IBI. El punt central ha estat l'estimació parcial de les al·legacions de la URV. • S'ha acordat incloure la recerca i investigació com a conceptes bonificables fins al 95%. • L'oposició ha expressat dubtes sobre la complexitat de calcular les bonificacions "metre a metre" i ha demanat un conveni global. • L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, s'ha compromès a arribar a un acord global en les properes setmanes per evitar càlculs logístics excessius. Equipaments Sanitaris a Camp Clar S'ha aprovat per unanimitat la cessió gratuïta d'un terreny de 4.300 metres quadrats al Servei Català de la Salut. • L'objectiu és la construcció d'un centre d'alta resolució a Camp Clar. • Aquesta decisió ha generat un debat sobre la "generositat" de l'Ajuntament amb altres administracions, comparant-ho amb la negociació pel Banc d'Espanya. Ordenació Comercial i Trama Urbana Consolidada (TUC) Un dels punts més tècnics ha estat l'aprovació inicial de la nova delimitació de la Trama Urbana Consolidada seguint el Decret Llei 1/2009. • La nova normativa adapta el comerç local a la directiva europea de serveis (Directiva Bolkestein). • Els criteris per permetre grans superfícies (més de 800 m²) passen a ser estrictament urbanístics. • S'inclouen nous creixements residencials com l'Eixample de Tarragona 2, Pou Boronat i els nuclis històrics de Ferran i Monnars. "Volem que hi hagi un just equilibri entre les grans superfícies i el comerç urbà i de proximitat." — Sergi de los Rios

  • Segona Milla Urbana de Tarragona i actualitat esportiva municipal - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    17'

    Segona Milla Urbana de Tarragona i actualitat esportiva municipal

    Detalls de la Segona Milla Urbana de Tarragona El gerent del Patronat Municipal d'Esports, Ramon Quadrat, presenta la segona edició d'aquesta prova d'atletisme popular que tindrà lloc el proper dissabte 18 de desembre al Moll de Costa. Categories i Participació La prova és oberta a pràcticament tothom, amb categories que van des dels nascuts el 2004 (prebenjamins) fins a veterans. Les distàncies varien segons l'edat: els més petits corren 400 metres, mentre que la distància oficial de la milla és de 1.609 metres. La participació és gratuïta, però limitada a 400 places. Les inscripcions es fan a través del web oficial: millaciutatdetarragona.com. Logística de l'esdeveniment Horari: Les curses comencen a les 17:00h i finalitzen cap a les 19:00h, amb l'entrega de premis a les 19:15h. Recorregut: Circuit de 250 metres al Moll de Costa, dissenyat perquè el públic pugui seguir tota la cursa sense moure's. Hi haurà premis de record per a tots els participants i premis en metàl·lic per a la categoria Absolut (elit). "Volem que la milla sigui una activitat més dintre del nostre calendari... busquem molt la part popular, que tothom ho pugui provar." Estat de les instal·lacions esportives municipals Durant l'entrevista també s'ha fet balanç del creixement de l'esport a la ciutat de Tarragona durant el 2010. Rècord d'abonats i novetats El nombre d'abonats a les instal·lacions municipals ha crescut de 9.000 a 10.500 en un sol any. La piscina de Riu Clar, Torreforta i Icomar ja funciona a un 40% de la seva capacitat i segueix guanyant usuaris. La instal·lació més concorreguda continua sent la piscina del Serrallo, amb una afluència diària d'entre 2.000 i 2.500 persones. Es preveu que durant el 2011 s'instal·li la coberta de la piscina de Sant Salvador, projecte que s'aprovarà previsiblement al gener.

  • Entrevista a Rafael Luna: El futur del PP a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
    21'

    Entrevista a Rafael Luna: El futur del PP a Tarragona

    Balanç i estratègia del Partit Popular a Catalunya El diputat Rafael Luna analitza els resultats històrics del Partit Popular (PP) a la demarcació de Tarragona, on han assolit per primer cop tres diputats. Aquesta fita ha permès al partit trencar el seu sostre electoral a Catalunya, arribant als 18 escons. Relacions amb el nou govern de CiU Luna defineix clarament la postura que adoptarà el partit davant la investidura d'Artur Mas i la nova legislatura: Col·laboració econòmica: El PP està disposat a donar suport a polítiques de creació d'ocupació, empreses i riquesa mitjançant una geometria variable. Oposició frontal al sobiranisme: No participaran en cap proposta que impliqui consultes o iniciatives separatistes. Coherència: El diputat remarca que el seu èxit es deu a haver parlat de temes com la immigració i els problemes reals de la gent sense complexos. Política Territorial i Municipal a Tarragona L'entrevista posa el focus en la importància de la capitalitat de Tarragona i les perspectives de futur: Prioritats territorials: Recuperar l'impuls de la província, millorar infraestructures i concretar projectes com la ciutat judicial o l'impuls dels creuers al port. Municipals de maig: Luna preveu que Alejandro Fernández serà decisiu per al govern de la ciutat de Tarragona. Critica la gestió de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, titllant-la de falta de fets i excés de promeses. Vegueries: Es mostra contrari a la creació de noves estructures administratives que suposin més despesa i càrrecs públics, defensant la vigència de les diputacions. "Nosaltres serem constructius, defensarem el que el nostre programa ha dit i no farem experiments raros."