Tots els episodis

62724 episodis disponibles

episodis

42241-42264 de 62724

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Arantxa Sagardoy i la nova seu de Plan B a Tarragona
La ballarina Arantxa Sagardoy aposta per Tarragona L'entrevista se centra en la inauguració de la nova escola i la seu permanent de la companyia Plan B, ubicada al carrer Pau del Protectorat de Tarragona. Aquest espai diàfan i de sostres alts és el nou motor creatiu de la ballarina Arantxa Sagardoy i el coreògraf Alfredo Bravo. Detalls del nou projecte educatiu i professional Convivència professional i amateur: L'escola permet que els alumnes tinguin un contacte directe amb el procés creatiu dels professionals que assagen als matins. Creació de 'cantera': L'objectiu és formar ballarins amb un estil propi per a futures incorporacions a la companyia. Varietat de disciplines: S'ofereixen classes de dansa clàssica, contemporània, jazz, salsa i comèdia musical per a totes les edats (de 3 a 50 anys). Projecció Internacional i Gires La companyia viu un moment dolç amb una agenda plena de compromisos internacionals: París: Aquesta setmana porten l'espectacle familiar La Vella Dorment al Teatre dels Camps Elisis, amb totes les entrades venudes. Gira de Prometeo: L'espectacle creat amb l'orquestra Camerata XXI inicia una gira internacional que consolida el creixement del grup. Vídeo-dansa: Han estat guardonats recentment a Budapest i preparen una trilogia per presentar al Festival REC de Tarragona. Filosofia del projecte "Volem que els ballarins que vulguin professionalitzar-se tinguin aquí una plataforma on poder fer una carrera sense haver de marxar." L'Arantxa, que també és senadora de la ciutat, destaca la importància d'apropar la dansa al públic general, trencant l'hermetisme tradicional dels processos creatius i cooperant amb el teixit cultural local.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
15è Aniversari de Tinet i la Tinet Jornada 2010
Celebració de la Tinet Jornada i els 15 anys de la xarxa L'entrevista amb Alejandro Fernández, president de l'OASI (Organisme Autònom per a la Societat de la Informació), se centra en la celebració de la Tinet Jornada el proper 30 d'octubre. Aquesta edició és especialment rellevant ja que coincideix amb el 15è aniversari de Tinet i el 10è de l'OASI, marcant l'inici d'una nova etapa tecnològica per a la institució. Les tres etapes de l'evolució de Tinet Fernández desgrana la trajectòria de la xarxa ciutadana, pionera a l'Estat espanyol: Primera etapa (1995): Enfocada a donar connectivitat a internet quan ningú n'oferia. Segona etapa: Consolidació d'un portal d'informació de referència per a les comarques de Tarragona. Tercera etapa (Actual): L'aposta per l'Internet 2.0 i el posicionament proactiu a les xarxes socials (Facebook, Twitter, YouTube) per promocionar la ciutat i el territori. Continguts de la Jornada i experts convidats La jornada d'enguany porta per títol "Aprofita les xarxes socials a internet" i comptarà amb ponents de prestigi: Genís Roca: Expert que explicarà com treure rendiment empresarial i social de les xarxes amb costos mínims. Els Amics de les Arts: El grup musical explicarà la seva experiència d'èxit com a pioners en l'ús del boca-orella digital per arribar al gran públic sense dependre de grans corporacions. Tarragona, capdavantera en l'ús d'Internet L'entrevistat destaca que la demarcació de Tarragona és la líder a Espanya en ús d'internet, superant el 70% d'implantació. També s'anuncia la renovació del portal tinet.cat i un homenatge als "pioners" i tinetaires més actius durant aquests 15 anys. "La tecnologia va molt ràpid i l'administració pública acostuma a anar molt lenta; per això havíem de ser capaços de donar un impuls nou a Tinet."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
19'
La URV obté el Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud
El nou horitzó d'excel·lència de la Universitat Rovira i Virgili El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Francesc Javier Grau, explica la importància d'haver rebut el distintiu de Campus d'Excel·lència Internacional (CEI) d'àmbit regional europeu. Aquest reconeixement no és un simple guardó, sinó l'aprovació d'un projecte estratègic que s'ha de desenvolupar plenament fins a l'any 2015. Finançament i Infraestructures La universitat ha accedit a un préstec de 3 milions d'euros que s'ha de gestionar mitjançant un acord a tres bandes entre la URV, la Generalitat de Catalunya i el Govern Central. Les claus del finançament són: El destí principal seran les infraestructures, prioritzant centres com el Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de Reus. El cost total del projecte estimat és de 65 milions d'euros, que s'aniran cercant en futures convocatòries i mitjançant la col·laboració públic-privada. S'espera que aquest segell permeti a la URV ser un objectiu preferent per a inversions de diversos ministeris (Ciència, Innovació, Vivenda, Esports). Els pilars del projecte Catalunya Sud El Campus s'estructura sobre cinc àrees de coneixement estratègiques on la regió ja és un referent: Química i Energia: Amb l'objectiu de crear l'escola de doctorat de referència al sud d'Europa. Nutrició i Salut: Cohesionant la indústria agroalimentària de Reus i les Terres de l'Ebre. Turisme: Potenciant l'Observatori del Turisme de Vila-seca. Enologia: Aprofundint en la recerca vitivinícola. Patrimoni i Cultura: Enfortint àmbits com l'arqueologia clàssica i la prehistòria (IPES). "Aquest és un punt d'inflexió; la convocatòria ens ha forçat a donar encara més cohesió i coherència a un projecte que ja venia de lluny." Un matrimoni entre ciència i empresa El rector subratlla que el model es basa en una estructura de quatre nivells: universitat, instituts de recerca, centres tecnològics i sector productiu. La participació d'empreses privades en els centres tecnològics és fonamental per orientar la recerca i convertir la demarcació de Tarragona en una autèntica regió del coneixement.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
Entrevista a Hausson: Màgia i Teatre a la Canonja
Una vida dedicada a l'il·lusionisme El mag Hausson, amb més de 45 anys de trajectòria professional, conversa sobre la seva participació en el Festival de Teatre Màgic de la Canonja. L'il·lusionista presenta el seu espectacle 'Preludi de màgia en si major', una obra que ja ha collit èxits a Barcelona i que destaca per la seva transversalitat artística. L'espectacle: 'Preludi de màgia en si major' Aquest muntatge és un doble homenatge fonamentat en dos pilars: El cabaret dels anys 60 i 70: Entès com un espai de trobada on confluïen diverses disciplines i mags. Robert-Houdin: Considerat el pare de la màgia moderna, qui va professionalitzar l'art portant-lo als salons amb una estètica polida i elegant. L'obra destaca per ser un compendi de disciplines escèniques que inclou la manipulació, les grans il·lusions i la màgia participativa, tot acompanyat d'una forta presència musical. La influència de Joan Brossa i el llegat artístic Un dels punts clau de la carrera de Hausson és la seva estreta amistat i col·laboració amb el poeta i dramaturg Joan Brossa. Aquesta relació va ser un punt d'inflexió que li va permetre: Obrir nous horitzons creatius i conceptuals en l'il·lusionisme. Col·laborar en espectacles conjunts com 'Hausson-Brossa' i 'Poemància'. Consolidar el projecte de l'Espai Escènic Brossa a Barcelona, on actualment n'és codirector. "La màgia d'escena és un art teatral." Segons Hausson, Catalunya és una potència en màgia escènica gràcies a la influència històrica dels grans artistes internacionals que han passat per Barcelona des de principis del segle XX.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Maria Parra i l'homenatge a Alicia de Larrocha
Homenatge a una figura llegendària La pianista Maria Parra presenta un concert especial a Tarragona en honor a la seva mestra, Alicia de Larrocha. Aquest esdeveniment no només és un tribut musical, sinó el reflex d'una estreta relació de set anys d'aprenentatge a l'Acadèmia Marshall de Barcelona. Un títol únic i un camí de superació Maria Parra destaca per ser l'única dona a Espanya que posseeix el diploma de postgrau en música espanyola signat directament per Larrocha. El procés per obtenir-lo va ser d'una gran duresa: * Exigència màxima: El repertori era extens i requeria una dedicació gairebé exclusiva. * Constància: Molts alumnes estrangers van abandonar, però Parra va persistir gràcies a un fort instint de superació. * Privilegi històric: El títol és especialment valuós perquè Larrocha va emmalaltir poc després, tancant aquesta etapa formativa. La música espanyola: prestigi i reptes L'entrevista aprofundeix en la percepció de la música clàssica espanyola (Albéniz, Granados, Falla). Parra lamenta que estigui millor valorada a l'estranger que a casa nostra, on a vegades arrossega connotacions pejoratives per motius polítics o històrics. La seva missió és: 1. Dignificar el repertori nacional. 2. Diferenciar-se dels clàssics europeus habituals (Chopin, Beethoven). 3. Mantenir viva la flama del llegat de Larrocha. Ser dona i artista Maria Parra reflexiona sobre les dificultats de ser dona en el món de l'art, mencionant la dificultat de conciliar la maternitat amb una carrera exigent. Comparteix una anècdota emotiva sobre com va assistir a classes amb Larrocha estant en un estat avançat de gestació, cosa que va crear un vincle de tendresa i comprensió mútua, ja que la mateixa Larrocha també havia tocat embarassada. "L'artista no existeix sense el públic; oferir art és un acte d'amor que busca provocar una emoció." Projectes de futur A part del concert a l'Auditori Caixa Tarragona, la pianista té previst realitzar una conferència al Conservatori de Tarragona el d'11 de novembre per compartir les seves vivències subjectives i anècdotes personals amb la gran mestra.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
51'
Debat sobre els Pressupostos de l'Estat a Tarragona
Anàlisi del Pressupostos Generals de l'Estat 2011 L'episodi recull un intens debat polític entre els diputats tarragonins Francesc Vallès (PSC), Jordi Jané (CiU) i Francesc Ricomà (PP) sobre la incidència dels comptes estatals a la demarcació de Tarragona. Infraestructures Clau i Inversions • Reforma del Mercat Central: Existeix un consens territorial per reclamar 8 milions d'euros a l'Estat, tot i que hi ha retrets sobre la manca d'execució de partides d'anys anteriors. • L'Autovia A-27: Polèmica per la rescissió del tram Valls-Montblanc a causa d'un sobrecost del 30%. Mentre el govern defensa la necessitat de relicitar per austeritat, l'oposició crítica la paràlisi de les obres. • Corredor del Mediterrani: Es defineix com una infraestructura estratègica per a l'economia i el Port, encara que es reconeix que els treballs avancen a un ritme massa lent. Polítiques Socials i Context de Crisi "No permetrem que cap ciutadà que s'hagi quedat sense atur pugui quedar-se sense rebre la seva prestació." • Prestacions per atur: El debat se centra en si destinar 58 de cada 100 euros a despesa social és un èxit de protecció o un símptoma del fracàs econòmic per l'altíssima taxa de desocupació. • Congelació de les pensions: L'oposició acusa el govern de trencar el Pacte de Toledo, mentre que el PSC defensa la mesura com una decisió difícil però necessària per garantir la sostenibilitat del sistema a futur. Estabilitat Política i Pactes Es discuteix la geometria de suports parlamentaris de Zapatero, destacant els acords amb el PNB i Coalició Canària i la distància crítica de les forces catalanes de l'oposició.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
55'
Ple extraordinari de l'Ajuntament de Tarragona: Ordenances i IBI
Resum de la Sessió Plenària Extraordinària L'Ajuntament de Tarragona ha celebrat un ple extraordinari i urgent centrat principalment en l'aprovació de les ordenances fiscals per al 2011 i la gestió de determinats expedients de modificació de crèdit. Debat sobre el Fortí de la Reina i el Pagament a Proveïdors Un dels punts de tensió ha estat l'ús d'una pòlissa d'assegurances (relacionada amb el Fortí de la Reina) per finançar despesa corrent i pagar proveïdors. • L'oposició (CiU i PP) ha criticat la "feblesa jurídica" de l'operació, basant-se en informes desfavorables de la secretaria municipal. • El govern ha defensat la mesura com una decisió política necessària per atendre els deutes amb els proveïdors, criticant la gestió d'etapes anteriors. Les Ordenances Fiscals i l'IBI El punt central del ple ha estat la modificació de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI). El govern ha proposat una congelació per al 99% dels ciutadans, a excepció dels usos no residencials més alts. • Pujada selectiva de l'IBI: S'aplica un increment del voltant del 40% només al 10% dels contribuents amb els valors cadastrals més alts en sectors industrials, comercials i turístics. • Arguments del Govern: Ho defineixen com una "política fiscal d'esquerres" que recapta més de qui més té sense afectar les famílies. • Arguments de l'Oposició: Critiquen que aquesta mesura castiga els sectors que generen ocupació i que acabarà repercutint en els petits botiguers (com els del Parc Central) mitjançant els contractes de lloguer. Altres Acords i Bonificacions • S'ha aprovat per unanimitat una bonificació del 95% per a la URV en l'àmbit docent. • S'incrementen les bonificacions per a vehicles elèctrics, bimodals i de gas. • L'Ajuntament ha aprovat la compra de participacions a empreses mixtes (com Espinsa) per recuperar el control de la gestió del Mercat Central. "Aquesta és una política fiscal d'esquerres: pugem al 10% que més té per no haver de pujar els impostos a la gran majoria dels ciutadans."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
24'
Un Plat de Foto: Gastronomia i Fotografia a Tarragona
Concurs Gastronòmic "Un Plat de Foto" L'entrevista presenta el concurs fotogràfic Un plat de foto, una iniciativa original que sorgeix del col·lectiu de restauradors Tarragona Essència en el marc del Food Photo Festival. L'objectiu és vincular l'art de la cuina amb la imatge visual, convidant als clients a participar activament en l'experiència gastronòmica. Detalls de la Participació • Mecànica: Els clients de 20 restaurants adherits poden fotografiar un plat específic recomanat a la carta o optar per l'estil lliure amb qualsevol altra comanda. • Terminis: Les fotografies es poden enviar fins al 20 d'octubre. • Canal: L'enviament es realitza a través del correu electrònic [email protected] omplint un breu formulari sobre l'experiència. • Premi: Un lot de productes gastronòmics locals de Tarragona. Estratègia Turística i de Qualitat El projecte compta amb el suport del Pla de Competitivitat Turística de la Tarraco Romana. Segons el gerent Quim Queralt, aquesta acció busca: 1. Projectar qualitat: Els restaurants han de passar auditories de mystery shopping per garantir estàndards d'atenció i producte autòcton. 2. Turisme cultural: Entendre la gastronomia com un pilar fonamental del turisme de la ciutat, ja que "el menjar entra pels ulls". 3. Unitat del sector: Fomentar la col·laboració entre professionals que, tot i ser competència, treballen junts per promocionar la marca Tarragona a l'exterior. "Per conèixer un poble s'ha de tastar el seu país i s'ha de tastar el seu vi." El Col·lectiu Tarragona Essència David Soler destaca que l'associació neix per donar valor afegit a la restauració local. Entre els seus eixos de treball figuren accions al carrer, educació alimentària a les escoles i la promoció internacional de la cuina tarragonina, aprofitant productes estrella com el peix fresc i els vins de la zona.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Activitats i cursos per a la gent gran a Tarragona
Presentació de l'Oferta per al Quart Trimestre L'Ajuntament de Tarragona ha presentat una àmplia oferta d'activitats per a la gent gran de cara a l'últim trimestre del 2010. Amb pràcticament 2.000 places disponibles i 122 grups, la regidora Victòria Pellegrín destaca que l'oferta s'ha triplicat des de l'any 2007. Objectius Principals i Salut L'objectiu central no és només l'entreteniment, sinó la millora de la qualitat de vida i el foment d'hàbits de vida saludables. Es busca evitar l'aïllament social en el pas de la vida activa a la jubilació a través de: Activitat física: Gimnàstica de manteniment (480 places) i Aiguagim (450 places). Salut mental: Tallers de memòria (230 places) per treballar la ment i prevenir el deteriorament. Expressió i lleure: Teatre, coral, pintura i balls. Noves activitats: Risoteràpia i tallers de creixement personal per a persones en situació de predependència. Innovació i Cohesió Social "Volem que les persones grans se sentin vinculades socialment i que no hagi un tall entre la vida activa i la passiva." S'està treballant per crear una xarxa social en què els avis no es moguin només pel seu barri, sinó que intercanviïn experiències entre diferents zones de Tarragona (Bonavista, Sant Salvador, el centre, etc.). Equipaments i Inscripcions Les activitats es realitzen a les 13 llars municipals, poliesportius i centres cívics. A més, s'ha anunciat la propera obertura de noves llars a Campclar, Sant Pere i Sant Pau i La Granja. Preu: Totes les activitats són gratuïtes. Inscripcions: Es realitzen a les oficines de l'OMAC. Requisits: Tenir més de 60 anys o ser pensionista/jubilat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
2010-09-10 ACTES 11 DE SETEMBRE.
Nova iniciativa per a la Diada a Tarragona Josep Maria Martorell, portaveu de la Coordinadora 11 de Setembre, presenta la nova proposta organitzada pel teixit associatiu de la ciutat per celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Aquesta iniciativa, que va néixer el març passat, agrupa 26 entitats locals de diversos àmbits com l'educació en el lleure, associacions de veïns, col·lectius juvenils i plataformes culturals. Objectius de la Coordinadora L'objectiu principal és oferir una alternativa a l'agenda institucional tradicional. Es busca crear un espai: Participatiu: On la ciutadania no sigui només espectadora. Reivindicatiu: Amb un focus clar en la llengua catalana i el marc nacional dels Països Catalans. Autogestionat: Organitzat des de les bases sense una dependència directa de les institucions. "No entenem que la diada hagi de ser només un moment per ser espectadors... volíem oferir activitats perquè la ciutadania es pogués expressar d'una forma directa." Espais i activitats destacades La jornada es desenvoluparà durant el matí del dissabte a la Part Alta de Tarragona, amb tres eixos principals: Carrer Merceria: S'omplirà de paradetes de les diferents entitats participants. Plaça de les Cols: Punt d'inici de la mostra de cultura popular (diables, gegants i gralles) i parlaments. Plaça del Fòrum: Espai dedicat a activitats infantils dinatmitzades per agrupaments escoltes i final de la cercavila. També s'han programat activitats de creació literària, un plafó artístic participatiu i recollida de vot anticipat per part de la plataforma Tarragona Decideix.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
21'
Tarragona 2016: L'examen per la Capitalitat Cultural Europea
Anàlisi de la Candidatura Tarragona 2016 L'entrevista amb Joan Caballé, coordinador del projecte Tarragona 2016, detalla el moment crucial que viu la ciutat per esdevenir Capital Cultural Europea. El procés entra en una fase decisiva amb l'examen oral que tindrà lloc a finals de setembre de 2010 a Madrid. L'Examen de Selecció Dates i lloc: La delegació de Tarragona s'examinarà el 30 de setembre al Centro de Arte Reina Sofía de Madrid. El Jurat: Un tribunal format per 13 experts (7 nomenats per la Unió Europea i 6 pel Ministeri de Cultura) avaluarà les 16 ciutats candidates. Estructura de la prova: L'examen dura exactament una hora, dividida en: 30 minuts d'exposició oral (liderada per l'alcalde amb suport audiovisual). 30 minuts de preguntes del jurat per aclarir detalls sobre continguts, finançament i compromís institucional. Els Eixos de la Proposta de Tarragona Caballé destaca que Tarragona es presenta com la candidatura de tot Catalunya, amb un suport institucional sense precedents. Els pilars ideològics són: Patrimoni i contemporaneïtat: Integrar la història amb les arts actuals (com fer dansa contemporània en un museu). Cultures sense Estat: Reivindicar la identitat i la llengua catalana en el marc europeu. Cultura de la pau: Un compromís ferm amb els drets humans. "Ser la candidatura de Catalunya vol dir que, si Tarragona és escollida, la Generalitat l'assumeix com a pròpia." Punts Forts i Reptes Futurs Fortaleses: El consens polític total i l'elevat nombre d'adhesions ciutadanes. Punts febles: Una menor experiència en partenariats o col·laboracions internacionals estables, un aspecte que el projecte pretén millorar precisament mitjançant la candidatura. Resultats: La decisió del jurat es podria conèixer de manera oficiosa el mateix 30 de setembre a la tarda. Si se supera el tall, el 2011 començarà una segona fase de concreció tècnica i econòmica molt més exigent.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Acte Institucional de la Diada 2010 a Tarragona i Barcelona
Actes de la Diada Nacional de Catalunya a Tarragona i Barcelona L'emissió de Tarragona Ràdio se centra en els preparatius del 11 de setembre de 2010, destacant dos focus principals d'activitat institucional: un a nivell local a l'Arxiu Històric de Tarragona i l'altre al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Griselda Pastor i la perspectiva europea La periodista tarragonina Griselda Pastor, corresponsal de la cadena SER a Brussel·les, és la convidada d'honor per oferir la conferència institucional a Tarragona. Durant l'entrevista, Pastor reflexiona sobre diversos aspectes: Intransigència Europea: Expressa la seva preocupació per la pèrdua d'interès en el projecte comú europeu i la feblesa de les institucions davant crisis com la de Grècia o l'expulsió de gitanos a França. Visió de Catalunya a la UE: Explica que, institucionalment, el debat sobre l'encaix de Catalunya a Espanya gairebé no existeix a Brussel·les, tret de temes lingüístics al Parlament Europeu. El mirall de Bèlgica: Compara la situació catalana amb la crisi de govern a Bèlgica, assenyalant que a la Unió Europea hi ha molt de respecte i silenci mentre no s'interfereixi en la dinàmica institucional. "Europa no només és una Europa dels Estats, sinó que mai com ara els Estats han tingut tanta força per la por a la repercussió de cada acte europeu en els ciutadans." Aiguamúrcia: Protagonista a la Ciutadella L'alcalde d'Aiguamúrcia, Ramon Banach, explica el paper del seu municipi en l'acte central de Barcelona. Aiguamúrcia ha estat triat per lliurar la senyera al President de la Generalitat, José Montilla, en motiu del 850è aniversari del Monestir de Santes Creus. Simbolisme: L'acte vol posar en valor la història i la identitat de la terra. Impuls local: Banach destaca la inversió de la Generalitat en la restauració de les tombes reials i com aquesta visibilitat pot potenciar el turisme al municipi i a l'Alt Camp. Context Polític: L'alcalde defineix la jornada com un moment per reflexionar sobre el futur de Catalunya després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
30'
Ernest Benach: Diada, eleccions i futur de Catalunya
Entrevista a Ernest Benach: Actualitat política i futur institucional El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, analitza el panorama polític a les portes de la Diada Nacional i davant la convocatòria de les eleccions catalanes per al 28 de novembre. Convocatòria electoral i context polític Benach treu ferro a la coincidència de la data electoral amb el Clàssic Barça-Madrid, considerant que es tracta d'un debat "estèril" i que la democràcia no s'hauria de veure afectada per un esdeveniment esportiu. Sobre el caràcter de les eleccions, afirma: "Catalunya ha de saber cap on vol anar; s'ha esgotat la via autonomista i la federal, i el futur del país està en joc." Els punts clau de la seva anàlisi electoral inclouen: • La transcendentalitat d'aquests comicis després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. • La crisi econòmica com el factor principal que desgasta els governs i genera desconfiança ciutadana. • La importància de decidir entre el concert econòmic o avançar cap a un estadi de sobirania superior. Balanç de set anys a la presidència del Parlament En fer balanç de les seves dues legislatures, Benach destaca la modernització de la institució però admet certs clarobscurs: • Èxits: L'obertura del Parlament a través de les noves tecnologies, el canal de televisió i la web, convertint la cambra en un model europeu. • Frustracions: La manca de diàleg entre grups parlamentaris que ha impedit, per exemple, aprovar una llei electoral pròpia. • Legislació: Ressalta la creació d'un corpus jurídic potent en àmbits com l'habitatge, l'educació i els serveis socials. El Camp de Tarragona i les relacions territorials Com a reusenc, Benach aborda la històrica rivalitat entre Tarragona i Reus, anomenant-la la "batalla de campanar". • Defensa que el futur del territori passa per la xarxa i no per les hegemonies de capitalitat úniques. • Critica que algunes institucions hagin fet declaracions de "guerra permanent" per qüestions localistes. • Reclama un exercici d'humilitat i generositat per part dels líders locals per seure en una taula i plantejar escenaris compartits. Benach aprofita per anunciar que tancarà la seva etapa institucional anant a les llistes d'Esquerra Republicana per Barcelona, una decisió per visualitzar la unitat del partit i aportar la seva perspectiva nacional.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
El petit comerç de Tarragona llança la campanya 'El Rasca'
Fidelització davant les grans superfícies La Federació d'Unions de Botigues (FUB) de Tarragona presenta una campanya de promoció històrica per al petit comerç. Mitjançant la distribució de 40.000 targetes de tipus "rasca", l'entitat busca incentivar les compres als establiments locals en un moment clau per al sector. Detalls de la campanya 'El Rasca' Participants: Entre 160 i 180 comerços adherits a la federació. Premis: Descomptes directes, vals de compra i entrades gratuïtes o de 2x1 per a Port Aventura. Funcionament: Els botiguers reparteixen les targetes a la seva elecció, promocionant sempre altres comerços de la ciutat per crear una xarxa de suport mutu. Calendari: Es presenta el 15 de setembre i els premis es podran bescanviar fins al 31 de desembre. L'impacte de l'obertura d'El Corte Inglés El context de la campanya està clarament marcat per la imminent inauguració d'un centre comercial d'El Corte Inglés a la ciutat d'aquí a un mes. El president de la FUB expressa la seva preocupació basant-se en experiències de ciutats com Pamplona o Castelló: "El primer any anaven a tancar molts petits comerços i ho van passar molt malament. El que va poder aguantar va veure que la gent s'adonava que la gran superfície no és tan bonica com la pinten." Segons el president, els productes de les grans superfícies poden ser entre un 10% i un 15% més cars que al petit comerç, malgrat les facilitats de finançament. Crítica a la gestió municipal i la crisi El sector comercial de Tarragona viu un moment de pessimisme degut a: Obres aturades: Les reformes de l'entorn del mercat porten tres anys de retard, afectant greument els negocis de la zona. Manca de promoció: La FUB critica que l'ajuntament no lideri les campanyes de dinamització econòmica i que delegui aquesta responsabilitat en els mateixos botiguers. Tancament de botigues: El primer semestre de l'any ha estat un dels més durs pel que fa a la desaparició de punts de venda a la ciutat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
21'
Debat sobre el futur de la sanitat a Tarragona
Anàlisi del futur sanitari de la ciutat El doctor Josep Maria Soler Poblet, president de l'Acadèmia de les Ciències Mèdiques i de la Salut a Tarragona, analitza la situació actual dels equipaments sanitaris i la proposta de creació d'una ciutat sanitària. Punts clau del debat Necessitat de planificació: Es reclama una visió de futur a llarg termini per evitar la falta de planificació històrica. Es proposa que l'Ajuntament lideri una comissió d'experts. Sinergies entre hospitals: L'eix central del debat és la col·laboració estructural entre l'Hospital Universitari Joan XXIII i l'Hospital de Santa Tecla. Equipaments vs. Professionals: Soler enfatitza que, tot i que els edificis (especialment el Joan XXIII i el de la Rambla Vella de Santa Tecla) hagin quedat desfasats, el valor real resideix en els professionals de la salut. Risc de pèrdua de serveis: Davant l'obertura del nou hospital de Reus, hi ha una preocupació ciutadana per la possible pèrdua de competitivitat o marxa de professionals, tot i que el doctor es mostra optimista respecte al potencial de Tarragona. Propostes i reflexions "L'important no és que fem un edifici més maco o més lleig, l'important és que es cobreixin realment les necessitats dels ciutadans." Es valora positivament la proposta de l'alcalde de concentrar serveis en una ciutat sanitària al voltant de Joan XXIII per aprofitar terrenys públics i generar eficiència. Se subratlla que l'Hospital de Santa Tecla necessita una nova ubicació urgentment per les limitacions d'espai i accessibilitat del centre actual.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
22'
Finances i Projectes de Tarragona amb Pau Pérez
Situació Econòmica i Pressupostos de l'Ajuntament El tinent d'alcalde d'Hisenda, Pau Pérez, analitza la realitat financera de Tarragona en un context de crisi global. Destaca que el pressupost del 2011 serà el més complex dels darrers vint anys a causa de la davallada d'ingressos i la incertesa sobre les aportacions de l'Estat. Finançament Local: Pérez denuncia que el finançament dels ajuntaments és una "assignatura pendent" de la transició democràtica, obligant-los a assumir competències impròpies. Pressió Fiscal: S'ha apostat per una estratègia de congelació d'impostos i l'ampliació de bonificacions fiscals, facilitant el pagament fraccionat fins a quatre terminis sense necessitat d'aval bancari per a imports inferiors a 3.000 euros. Projectes i Inversions Clau Malgrat les dificultats en la despesa corrent, el govern municipal manté una valoració positiva de les inversions gràcies als fons estatals (FEOS i FIL). Mercat Central: Es confirma que el finançament per a la reforma està totalment garantit mitjançant préstecs ja aprovats. Obres Imminents: Es preveuen actuacions destacades com l'enderroc de l'antic Hostal del Sol, la construcció de la piscina de Sant Salvador i la transformació de la Tabacalera. Educació: Ja s'han adjudicat tres noves llars d'infants, amb la previsió que estiguin operatives per al curs 2012-2013. Balanç Polític i Futur L'entrevista culmina amb una reflexió sobre el mandat que s'apropa a la fi: "Cada cosa que figura als nostres fulletons de barri s'ha fet o s'ha posat en marxa; estic molt orgullós d'aquest grau de compliment." Segons Pérez, l'ambició del govern es reflecteix en projectes transformadors a llarg termini com els Jocs Mediterranis de 2017, que situaran Tarragona al mapa internacional.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
Sortida de la 10a etapa de la Vuelta a Tarragona
La Vuelta Ciclista a Espanya arrenca des de Tarragona L'episodi descriu amb detall la vivència de la sortida de la desena etapa de la Vuelta Ciclista a Espanya des del centre de la ciutat de Tarragona. La crònica se centra en l'ambient viscut al Vial Bryant, la Rambla Vella i el Passeig de les Palmeres, on s'ha aplegat una gran quantitat d'aficionats i autoritats. Detalls de l'inici de l'etapa Sortida neutralitzada: Els corredors han iniciat el recorregut amb una marxa lenta pels carrers emblemàtics de la ciutat, servint com a passeig de lluïment abans de la competició real. Recorregut urbà: El pilot ha passat per l'estació de Renfe, el carrer Unió, la Rambla Nova fins al Balcó del Mediterrani, i finalment l'Avinguda Roma per davant dels estudis de Tarragona Ràdio. Destí final: Aquesta etapa acabarà a Vilanova i la Geltrú, després de passar per punts com Valls i el port de muntanya del Rat Penat. Ambient i logisítica L'esdeveniment ha mobilitzat més de 2.500 persones, incloent-hi ciclistes, mecànics, massatgistes i personal de l'organització. S'ha destacat la presència de ciclistes locals com Javi Tondo i figures com Carlos Sastre. "Això va ràpid; en un moment es queda sense cotxes, ho comencen a desmuntar tot i en poca estona sembla que no hagi passat res." Operatiu de seguretat i tancament La Guàrdia Urbana i la Guàrdia Civil han coordinat els talls de trànsit, mentre que un helicòpter ha seguit la cursa per a la realització de les imatges aèries televisives. Un cop el pilot i la caravana de vehicles oficials han abandonat el centre, els equips de l'organització han procedit a desmuntar les infraestructures de manera immediata.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
La Vuelta Ciclista a Espanya a Tarragona
L'emoció de la sortida a la ciutat de Tarragona L'episodi recull l'ambient i les declaracions prèvies a la sortida d'una etapa de la Vuelta Ciclista a Espanya des de la Rambla Vella de Tarragona. L'entorn està marcat per una gran afluència d'aficionats i una infraestructura logística impressionant que inclou més de 2.500 persones. Declaracions dels protagonistes Els micròfons de Tarragona Ràdio recullen el testimoni de diversos corredors clau: Javi Tondo: El corredor vallenc es mostra molt emocionat per passar per davant de casa. Malgrat la seva bona posició (quart a la general), manté la humilitat i reafirma que el líder del seu equip, el Cervélo, és Carlos Sastre. Carlos Sastre: El líder de l'equip destaca la duresa de les etapes anteriors i el desgast acumulat, tot esperant amb ganes l'arribada de la muntanya de veritat. Javi Florencio: El ciclista de Mont-roig del Camp agraeix el suport de la seva afició i recorda la importància d'estar concentrat després del dia de descans. L'afició i l'ambient local L'etapa no només és un esdeveniment esportiu, sinó també una festa social: "És fantàstic, crea afició i dóna vida a la ciutat." Seguidors de Mont-roig: Un grup de trenta aficionats s'ha desplaçat equipat amb samarretes i gorres personalitzades per donar suport a Florencio. Recorregut: La sortida neutralitzada recorrerà punts emblemàtics com la Via Augusta, la Imperial Tàrraco i l'Avinguda Roma abans d'enfilar cap a Valls per la N-240. Condicions climàtiques: Es destaca la forta calor, amb temperatures de 29 graus a ple sol, un factor que afegeix duresa a la jornada.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
La Vuelta Ciclista a Espanya arriba a Tarragona
IMPACTE I ORGANITZACIÓ DE LA VUELTA A TARRAGONA L'emissió radiofònica recull l'ambient i les declaracions clau durant la preparació de la sortida de la desena etapa de la Vuelta Ciclista a Espanya des de Tarragona. L'esdeveniment es consolida com un motor econòmic i de promoció internacional per a la ciutat. Impacte Econòmic i Turístic L’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, i el regidor d'Esports, José Cosano, han destacat la gran rellevància econòmica de l'esdeveniment: Retorn econòmic: S’estima un impacte proper al milió d'euros entre despesa directa i indirecta. Ocupació hotelera: Tres nits consecutives de pernoctació amb hotels pràcticament al 100% d'ocupació. Promoció exterior: Posicionament de Tarragona al mapa com a seu de grans esdeveniments esportius. Organització i Seguretat El dispositiu ha estat qualificat d'èxit gràcies a la col·laboració ciutadana i institucional: El director de la Vuelta, Javier Guillén, ha elogiat la qualitat monumental de la ciutat i l'eficiència de l'organització local. El Club Ciclista Camp Clar ha aportat uns 190 voluntaris per garantir la seguretat i logística del circuit. La Guàrdia Urbana i els serveis de neteja han estat fonamentals per a la normalitat del trànsit i l'adequació dels espais. "És una molt bona injecció econòmica per a la nostra ciutat... l'important és que aquesta etapa serveix per posar-nos en el mapa." Futur del Ciclisme a la Ciutat Tot i que la presència de la Vuelta l'any vinent depèn del recorregut oficial, s'ha confirmat un gran esdeveniment per al 2021: Volta a Catalunya: Tarragona acollirà una etapa especial pel centenari d'aquesta competició. Referents locals: Menció especial a ciclistes com Javi Tondo i Xavi Florencio, que generen una gran expectació entre l'afició tarragonina.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
Homenatge a Jordi Pitarque: Dol al futbol català
La tràgica pèrdua de Jordi Pitarque L'actualitat informativa de Tarragona Ràdio es veu sacsejada per la mort sobtada del jove futbolista del CF Reus Deportiu, Jordi Pitarque, a l'edat de 23 anys. El jugador va patir tres aturades cardiorespiratòries que no va poder superar, deixant commocionat el món de l'esport de les comarques tarragonines. Actes d'homenatge i comiat El secretari tècnic del club, Gerard Escoda, ha detallat el calendari d'actes per recordar la figura del jugador, qui també va formar part de les categories inferiors del Nàstic de Tarragona i de la Pobla de Mafumet: Concentració de dol: Aquest vespre a les 20:00h a la plaça del Mercadal de Reus, amb 5 minuts de silenci. Enterrament: Tindrà lloc demà dimecres a les 12:00h a l'Ampolla, la seva localitat natal. Partit de diumenge: El CF Reus jugarà a les 18:00h contra el Prat. L'entrada serà gratuïta a les zones de gol i lateral. Es farà un minut de silenci i s'anuncia la retirada de la samarreta amb el número 7. Una reflexió sobre la medicina esportiva Escoda destaca la perplexitat davant d'aquests casos en esportistes d'elit que passen controls mèdics rigorosos: "Això demostra que és una loteria que pot passar a qualsevol persona, sigui esportista o no, però sobta més quan són persones físicament fortes que es cuiden." El club subratlla que no hi ha una explicació mèdica clara, ja que els jugadors estan sota un control exhaustiu amb electrocardiogrames i proves d'esforç constants.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
21'
El Club de Joves: El ressorgiment catalanista a Tarragona
Memòria històrica del Club de Joves (1965-1976) L'entrevista analitza la trajectòria d'una entitat clau per a la ciutat de Tarragona durant el tardofranquisme: el Club de Joves. Amb motiu de la publicació del llibre homònim de l'historiador Salvador Rovira, es desgrana com un grup de joves d'entre 18 i 30 anys va aconseguir crear un espai de llibertat i cultura catalana en un context de repressió. Origen i context sociopolític Emparament eclesiàstic: L'entitat va néixer sota l'empara de l'Església arran del Concili Vaticà II. Aquesta condició els va permetre esquivar certs controls de la Falange gràcies a l'actitud de mossèn Gil i el suport del cardenal Arriba i Castro. Catalanisme actiu: En una època en què el català no era oficial, el club va normalitzar-ne l'ús en totes les seves activitats: > "Viure en català a Tarragona als anys 60 va ser la primera vegada, i de la mà del Club de Joves." Activitats i impacte cultural L'organització es dividia en seccions i serveis que oferien una alternativa cultural inèdita: Arts i cultura: Produccions de teatre progressista (Tot esperant Godot), recitals de la Nova Cançó (Lluís Llach) i concerts corals. Formació i societat: Conferències agosarades sobre sexualitat (amb censura informativa) i xerrades sobre figures exiliades com el cardenal Vidal i Barraquer. Seccions lúdiques: Excursionisme, filatèlia, numismàtica i fins i tot una colla sardanista. El llibre i el seu llegat L'obra pretén omplir el buit acadèmic sobre la memòria pre-democràtica de la ciutat. L'estructura del llibre inclou: Context històric de la Tarragona dels 60. Història detallada de l'entitat. Apèndixs documentals amb llistat de socis i fotografies de l'època. Finalment, es destaca que el club va desaparèixer l'any 1976 no per fracàs, sinó per l'arribada de la democràcia, la qual va obrir noves vies de participació que van fer que l'estructura inicial perdés la seva funció de refugi cultural.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Inici del curs escolar i estrena de l'Escola Tarragona
Crònica de l'inici del curs escolar a Tarragona L'actualitat d'aquest dimarts 7 de setembre ve marcada pel començament del curs escolar, amb un focus especial en l'estrena de les noves instal·lacions de l'Escola Tarragona, situada darrere de l'Hospital Joan XXIII. Després d'anys situats en barracons, els 150 alumnes de P3 fins a 2n d'ESO han pogut iniciar les classes en un edifici definitiu. L'estrena del nou edifici La directora del centre, Maria del Mar Català, ha destacat la normalitat en l'obertura del centre malgrat la celeritat de les obres, que van començar el passat mes de febrer. Els punts clau de la nova infraestructura inclouen: Capacitat i espais: 6 aules de parvulari, 12 de primària, aules de suport, gimnàs i menjador en ple funcionament. Impacte en la comunitat: Després d'una etapa provisional des del 2006, el nou col·legi ofereix seguretat, continuïtat i tranquil·litat tant a les famílies com al personal docent. Adaptació dels alumnes: Durant les primeres hores, els nens han realitzat una visita guiada per a familiaritzar-se amb els nous racons de l'escola. Reivindicacions de l'AMPA Tot i la satisfacció general pel nou edifici, l'AMPA, representada per la seva presidenta Elícia Estrada, ha posat sobre la taula una mancança logística important relacionada amb el transport públic (AMT): "Els horaris dels autobusos no estan adequats a les entrades i sortides del col·legi; els nens arriben o massa d'hora o massa tard." Les famílies reclamen una millor freqüència i una parada de tornada més propera, ja que actualment molts nens han de caminar fins a l'hospital sota condicions meteorològiques que poden ser adverses. Altres punts d'interès en l'àmbit educatiu Normalitat general: Segons el Departament d'Educació, el curs ha començat sense incidències a tota la demarcació. Millores a l'Escola Riuclar: El delegat territorial ha visitat el centre per comprovar les reformes efectuades. Protesta a l'Escola Olga Xirineu: Els pares s'han concentrat amb cascos per denunciar el mal estat de conservació de l'edifici i la falta de seguretat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
24'
Actualitat Política a Tarragona amb Joan Aregio
Balanç del Curs Polític i Crítica a la Gestió Municipal L'entrevista a Joan Aregio, portaveu de Convergència i Unió (CiU) a l'Ajuntament de Tarragona, serveix per repassar els temes crítics que afecten la ciutat a l'inici del nou curs polític. Aregio es mostra especialment crític amb l'equip de govern de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, acusant-lo d'inacció i falta de lideratge en projectes clau. El Mercat Central i la Polèmica del Pàrquing Respecte a la reforma del Mercat Central, el portaveu denuncia que s'han perdut tres anys sense avenços reals. Alguns punts clau de la seva intervenció inclouen: • La crítica a la possible privatització del pàrquing sota el mercat, defensant que hauria de seguir sent públic. • La denúncia de la falta de finançament promès per l'Estat (els 8 milions d'euros). • L'acusació d'indecisió política que ha retardat el projecte executiu. Equipaments en Crisi: Complex Sant Jordi i Sanitat L'entrevistat qualifica de "vergonya" la situació del Complex Esportiu Sant Jordi, aturat des de fa set anys. "Sembla que s'hagin enfotut de la ciutadania amb les promeses sobre el Sant Jordi; és un desastre de gestió política." En l'àmbit sanitari, Aregio proposa un pla estratègic global que integri l'Hospital Joan XXIII i el de Santa Tecla, criticant que Reus estigui rebent millors equipaments mentre Tarragona es limita a fer "parches". Mobilitat i Infraestructures Estratègiques • Part Alta: Es mostra escèptic amb el tancament radical al trànsit. Proposa un model semi-peatonal amb alternatives de transport públic (busos elèctrics petits). • Corredor Mediterrani i A-27: Reivindica aquestes obres com a estratègiques per al Port de Tarragona i l'eix de l'Ebre, instant el govern de Madrid a no retallar en les partides primordials. Canvi de Lideratge a CiU Finalment, es confirma que Victòria Forns assumirà el càrrec de portaveu municipal aquest setembre, sent la candidata oficial per a les eleccions de 2011, mentre Aregio afronta el seu últim any al consistori centrat en el lideratge de la formació i l'aprovació del necessari Pla General.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
3'
2010-09-06 UM ESCOLA
Conflicte a l'Escola Olga Xirinacs El curs escolar a Tarragona ha començat amb una mobilització destacada a l'escola d'infantil i primària Olga Xirinacs. Els pares i mares han protestat per la manca de seguretat i el mal estat de conservació de l'edifici, situat a l'antic col·legi Pax. Detalls de la protesta Simbolisme: Els alumnes han entrat al centre vestits amb armilles grogues i cascos per denunciar el risc de caiguda de teules. Incidents previs: Al febrer es van produir despreniments i trencadissa de vidres a causa de les fortes ventades. Reivindicació: L'AMPA, presidida per Anna González, critica la inactivitat de l'administració tot i ser un edifici catalogat. "Nosaltres considerem tenir aquest malestar, aquest neguit, aquesta preocupació que això pot tornar a succeir." L'Ajuntament de Tarragona ha promès comunicar una solució tècnica el proper 15 de setembre. Altres novetats de la jornada Proves d'Accés a la Universitat (PAU) Un total de 484 estudiants comencen avui la selectivitat a Tarragona, repartits entre el Campus Catalunya i el Campus Sescelades. Afectacions per la Vuelta Ciclista La coincidència de l'inici escolar amb la desena etapa de la Vuelta està provocant greus problemes de mobilitat: Carrers tallats: Diverses vies han estat tancades des de la nit anterior. Escoles afectades: L'Estonac, el Miracle, les Teresianes, el Col·legi Roig i el Pau Delclòs presenten accessos molt dificultosos. Reforç de seguretat: S'han destinat més agents de la Guàrdia Urbana per regular el trànsit.