Tots els episodis

62618 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

49849-49872 de 62618
  • Cicle de cinema: Cartagena i el Museu del Port - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    13'

    Cicle de cinema: Cartagena i el Museu del Port

    Cinema i Cultura: Cartagena i Tarragona Unides En aquesta sessió l'espai Andrés i Andrés presenta el nou cicle de cinema dedicat al Círculo Cultural Cartagenero de Tarragona. L'episodi combina la promoció de les activitats al Port de Tarragona amb un homenatge a la ciutat de Cartagena, comptant amb la presència de Juan García, vocal de l'entitat. Activitats al Museu del Port Aquest dissabte, al Museu del Port (Refugi 2 del Moll de Costa), a les 18:00 h, es projectarà el clàssic clàssic d'aventures: * Simbad el Marino, protagonitzat per Douglas Fairbanks i Maureen O'Hara. * L'entrada és totalment gratuïta i apta per a tota la família. Homenatge a Cartagena El programa destaca la forta vinculació de la comunitat cartagenera que resideix a Tarragona des de fa més de 30 anys. Com a part d'aquest homenatge, s'ha escoltat l'Himne a Cartagena i s'ha parlat de la pel·lícula que es projecta aquesta tarda al Centre Cultural el Pallol: * En un lugar de la Manga: Una obra protagonitzada per Manolo Escobar i Concha Velasco. * La pel·lícula serveix per mostrar La Manga del Mar Menor d'abans de l'explotació urbanística, descrita com un paratge verge i paradisíac. Curiositats i Vinculacions "Murcia i Cartagena és com Reus i Tarragona: ens volem molt però tenim els nostres puntets." Juan García destaca les propietats terapèutiques del Mar Menor (comparant-lo amb el Delta de l'Ebre) i la importància de mantenir vives les arrels de la seva terra d'origen des de la seva residència actual a Catalunya.

  • Música i humor: Endevinalles de cinema i jazz - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    13'

    Música i humor: Endevinalles de cinema i jazz

    Una estona d'entreteniment amb l'Andrés i l'Andrés Aquest episodi presenta una conversa distesa on la complicitat entre els interlocutors és la protagonista. Mitjançant un format que barreja l'humor textual i la música seleccionada, es crea un ambient relaxat ideal per trencar la monotonia. L'humor a través de les endevinalles de cinema El programa utilitza una estructura de gags clàssics basats en actes teatrals per arribar a un títol de pel·lícula conegut, jugant amb el doble sentit de les paraules: * El graduado: Un joc de paraules basat en un home que es vesteix amb diferents estris de mesura (regla, metro, baròmetre). * El plan ETA de los simios: Una paròdia política i lingüística del títol original Planet of the Apes. "Això són les xorradetes d'aquests dies per trencar una miqueta la monotonia." Selecció musical de jazz i swing L'espai dedica una part important a la difusió de peces clàssiques interpretades per grans orquestres i solistes del gènere: 1. Otoño en Nueva York: Interpretada per l'orquestra de Tommy Dorsey, comentant la nostàlgia i el romanticisme de la ciutat. 2. Frenesí: Una versió d'Artie Shaw (mencionat com Arti Chau) de l'autor Domínguez. 3. Mame (Mamà): El tema de tancament a càrrec del mític Louis Armstrong, destacant la seva veu i trompeta inconfusibles. L'episodi conclou amb un comiat cordial, emplaçant l'audiència a la propera edició i destacant que la música és el motor d'aquesta setmana.

  • Anàlisi d'El Cazador i la Trajectòria de Robert De Niro - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    13'

    Anàlisi d'El Cazador i la Trajectòria de Robert De Niro

    Repàs Cinematogràfic: El Cazador i el Llegat de Michael Cimino En aquesta edició del programa, l'Andrés i la Sílvia aprofundeixen en la transcendència de la pel·lícula El Cazador (The Deer Hunter), destacant-la com una de les obres més crues i significatives sobre la Guerra del Vietnam. Es comenta la figura del seu director, Michael Cimino, i la transició cap al seu següent projecte, La Puerta del Cielo, que va suposar un desastre financer històric per a la indústria americana. La Figura de Robert De Niro El programa dedica una part central a repassar la vida i carrera de Robert De Niro, remarcant els següents punts: Formació: El seu aprenentatge a l'Actors Studio sota la direcció de Lee Strasberg. Inicis: Col·laboracions primerenques amb Brian De Palma i la seva etapa a la factoria de Roger Corman amb el film Mamà Sangrienta. Consolidació: La seva explosió professional amb personatges icònics a El Padrino II, Taxi Driver i Toro Salvaje, aquesta última clau per rebre el seu segon Premi Òscar. Música i Contrastos S'emet una peça de la banda sonora de la pel·lícula per il·lustrar el contrapunt emocional de l'obra: "Les peces musicals són molt dolces per fer una miqueta de contrapès a la duresa i cruesa de les imatges del film." L'episodi clou amb el compromís de continuar l'anàlisi de personatges, incloent-hi Meryl Streep, en la propera sessió.

  • Cicle de cinema clàssic i el bolero de Jesús Marín - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    14'

    Cicle de cinema clàssic i el bolero de Jesús Marín

    Cinema i consciència social a l'Antiga Audiència El programa d'avui destaca l'inici d'un nou cicle cinematogràfic titulat "Dones i maltractament", que s'ubica al Centre Cultural del Pallol. L'Andrés ens presenta una de les obres més rellevants del cinema espanyol de postguerra: Pel·lícula: Locura de amor (1948). Director: Juan de Orduña. Repartiment: Aurora Bautista, Fernando Rey i una jove Sara Montiel. Temàtica: La història de Joana la Boja, interpretada des de la perspectiva del maltractament psicològic exercit pel seu marit. "És una pel·lícula que, lògicament, tracta del maltractament, perquè el seu marit la va fer tornar boja precisament per aquest aspecte." La veu local: Jesús Marín i el bolero L'espai musical s'obre per rebre Jesús Marín, un artista de Tarragona que porta el bolero i la cançó melòdica a flor de pell. Durant l'entrevista es destaquen diversos punts de la seva trajectòria: Inicis: Va començar a cantar amb només 13 anys acompanyat del seu germà a la guitarra. Trajectòria: Format en grups com Astèrics, va debutar oficialment a l'Orfeó Canongí. Estil: Especialitzat en boleros clàssics com Sabor a mi, que malgrat ser un estàndard musical, també té vincles amb el cinema (pel·lícula homònima de 1988). Producció: Ha editat dos treballs discogràfics de forma independent, com ¿Dónde estás corazón?. L'Andrés recorda com va descobrir el Jesús durant una actuació en un casament, on va quedar sorprès per la qualitat de la seva veu en directe i la seva honestedat artística, allunyada dels habituals playbacks sofisticats.

  • La música de Joseph Losey i el cicle de cinema a Cartagena - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    13'

    La música de Joseph Losey i el cicle de cinema a Cartagena

    Cinema i Música: El Jazz d'Accidente L'episodi d'avui se centra en la relació entre el cinema i la seva música, recuperant el cicle sobre el jazz a la gran pantalla. Es destaca la pel·lícula Accidente (1967), dirigida per Joseph Losey i amb guió de Harold Pinter. Els punts clau de l'obra analitzada són: - BSO Iconoclasta: La música és obra de Johnny Dumburr, conegut per la seva capacitat d'utilitzar el jazz per descriure les passions humanes i ambients complexos. - Ambient universitari: El film se submergeix en el món dels catedràtics d'Oxford. - Repartiment de luxe: Compta amb actors de la talla de Dirk Bogarde, Stanley Baker i Jacqueline Sassard. Cicle dedicat a Cartagena i Múrcia Es fa un repàs de les activitats culturals organitzades pel Cercle Cultural Cartagenero de Tarragona, que volen estrènyer vincles amb la cultura catalana presentant films rodats a la seva regió. Documentals i Memòria Històrica S'han presentat diversos treballs que barregen història i tragèdia: 1. Els Herois de Cavite: Comparativa entre gravacions del monòlit de 1923 i la visita reial de 1998. 2. El Naufragi del Sirio (1906): Conegut com el "Titànic dels pobres". Un desastre que va costar 500 vides davant les costes de Cartagena. "El Sirio va estar 15 dies encallat i flotant sobre la roca; si no hagués estat pel pànic, molts s'haguessin salvat." Per a la propera sessió, es continuarà explorant la cinematografia de la regió de Múrcia amb noves visites i projeccions.

  • Cicle de cinema: Ninotchka de Ernst Lubitsch - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    14'

    Cicle de cinema: Ninotchka de Ernst Lubitsch

    En aquesta edició del programa, l'Andrés i la Sílvia conversen sobre la propera projecció cinematogràfica al Centre Cultural Pallol. Després d'una introducció informal sobre el pas del temps i l'arribada del bon temps, se centren en el nou cicle de cinema dedicat a personatges femenins. Detalls de la projecció Pel·lícula: Ninotchka (1939), dirigida per Ernst Lubitsch. Repartiment: Protagonitzada per Greta Garbo, amb Melvyn Douglas i Bela Lugosi. Gènere: Una comèdia satírica sobre la societat russa de l'època i la condició humana en general. Horari i lloc: Aquesta tarda a les 18:00h a la plaça del Pallol. L'entrada és gratuïta. Anecdotari i música Durant la secció, l'Andrés comparteix anècdotes personals i acudits clàssics per dinamitzar l'espai. Per tancar el bloc, s'introdueix una peça musical clàssica de l'època americana: "M'agradaria avui que escoltéssim Benny Goodman, els grans músics de l'època americana, amb un tema que es diu Jet Happy." Finalment, es recorda als oients que podran gaudir d'una bona butaca i calefacció mentre veuen aquest clàssic del cinema en pantalla gran.

  • El cicle cinematogràfic 'De l'escenari a la pantalla' i l'anàlisi d'El Cazador - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    14'

    El cicle cinematogràfic 'De l'escenari a la pantalla' i l'anàlisi d'El Cazador

    Resum de l'episodi En aquesta edició del programa, l'Andrés i la Sílvia exploren la intersecció entre les arts escèniques i el cinema, destacant la programació cultural local i analitzant en profunditat un dels títols més controvertits de la història de Hollywood. Cinema i Dansa: 'Copèlia' Es presenta el cicle "De l'escenari a la pantalla" al Centre Cultural del Pallol. La sessió d'avui destaca la versió cinematogràfica del ballet Copèlia, interpretada per figures de l'escola russa. Artistes destacats: Irina Shabtshits i Mikhail Zavialov sota la direcció de Colin Nears. Estil: Una obra plena de gràcia i simpatia que permet apreciar detalls escènics que sovint passen desapercebuts en el teatre en viu. Anàlisi d'un Clàssic: 'El Cazador' (1978) La conversa se centra en l'obra mestre de Michael Cimino, una de les primeres pel·lícules de gran pressupost que va abordar el conflicte del Vietnam. Elenc d'estrelles: Es recorden les actuacions memorables de Robert De Niro, Meryl Streep i Christopher Walken. Palmarès i polèmica: Tot i guanyar cinc premis Òscar (incloent-hi Millor Pel·lícula), el film va generar fortes protestes: Protestes als EUA: Manifestants van denunciar el tractament dels guerrillers del Viet Cong. Boicot internacional: Al Festival de Berlín, la Unió Soviètica i els països socialistes van retirar-se, titllant la pel·lícula de racista. Reflexió sobre la Realitat i la Ficció El director Michael Cimino va defensar que la seva obra no era un documental ni una biografia, sinó una ficció sobre el destí d'un grup d'amics. Els col·laboradors reflexionen sobre la dificultat de capturar la complexitat de la Guerra del Vietnam, que va durar més de 12 anys, en una sola producció. "Feia falta almenys una dotzena de pel·lícules per començar a tenir una visió de l'experiència nord-americana al Vietnam."

  • Walt Disney: Vida, orígens i el naixement del ratolí Mickey - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    13'

    Walt Disney: Vida, orígens i el naixement del ratolí Mickey

    L'home darrere de la màgia: Walt Disney En aquest episodi es repassa la figura de Walt Disney, coincidint amb l'aniversari del seu naixement el 5 de desembre de 1901. Els interlocutors exploren com Disney va aconseguir crear un imperi de l'animació que es manté vigent generació rere generació, descrivint-lo com el creador del "zoològic més important del món". Orígens i infància Un passat multicultural: Malgrat els rumors sobre un possible origen espanyol, Disney va ser el resultat d'una barreja de cultures (melting pot), amb pare fuster canadenc d'arrels irlandeses i mare americana de família alemanya. Influència rural: Als cinc anys es va traslladar a una granja a Marceline (Missouri). Aquesta etapa va ser crucial, ja que el seu contacte amb els animals dels estables va inspirar la seva ment colorista i els personatges que crearia més endavant. Personalitat: Se'l descriu com el Peter Pan de la seva època, algú que es resistia a créixer i que va plasmar aquesta filosofia en les seves pel·lícules. Els inicis professionals i la creació de Mickey Mouse Primeres passes: Va començar com a dibuixant de publicitat i cartells de cinema, on va conèixer el seu col·laborador clau, Ub Iwerks. Emprenedoria familiar: La seva primera companyia es va fundar gràcies a un préstec de 250 dòlars que li va fer la seva mare, ja que no tenia garanties per demanar un crèdit bancari. El naixement d'una icona: Després de provar amb el conill Oswald, va sorgir la idea del ratolí. Originàriament es volia anomenar Mortimer, però la seva dona el va convèncer per canviar el nom pel de Mickey, ja que l'anterior sonava massa autoritari. "Les seves pel·lícules no han crescut perquè es conserven com si fossin actuals i s'ha de tindre present que cada 5 anys hi ha una nova generació d'infants." Projectes futurs L'episodi finalitza anunciant una programació especial per a la setmana vinent amb una selecció de les millors bandes sonores originals de les pel·lícules de Disney, tancant l'espai amb un fragment musical de El Llibre de la Selva.

  • Cicle de cinema sobre Cartagena a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    14'

    Cicle de cinema sobre Cartagena a Tarragona

    Presentació del nou cicle cultural L'espai radiofònic presenta el nou cicle de cinema al Centre Cultural Al Pallol, que aquest mes està dedicat al Círculo Cultural Cartagenero de Tarragona. Aquesta entitat agrupa persones de la regió de Múrcia residents a la ciutat que busquen integrar-se mantenint vives les seves arrels. Documentals i memòria històrica El cicle, coordinat per Andrés de André, s'inaugura amb tres documentals de gran valor històric: Visita a Cartagena: Un recorregut visual per la ciutat. Els herois de Cavite: Un documental que commemora els fets de la guerra de 1898 a les Filipines i el monument inaugurat per Alfonso XIII el 1923. El naufragi del Sirio: Conegut com el "Titanic dels pobres", narra la tragèdia del vapor que va embarrancar el 1906 al Cap de Palos amb centenars d'emigrants italians. Integració i lligams amb Tarragona Juan García, portaveu del cercle cultural, destaca la convivència i la plena integració de la comunitat a Catalunya: "És perfectament compatible mantenir les arrels del lloc d'on procedeixes amb el lloc on vius." Es recorda també el fort lligam històric de molts tarragonins amb Cartagena a través del servei militar a la Marina, fet que genera una simpatia mútua i una comprensió natural de la llengua catalana en aquelles terres.

  • Cicle de cinema infantil i claus de James Bond - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    15'

    Cicle de cinema infantil i claus de James Bond

    Cinema al Centre Cultural Pallol L'Andrés presenta el nou cicle de cinema titulat Els joves i l'aventura, organitzat amb la col·laboració del Club Maginet. La programació destaca per: Concurs de redacció: Es convida els nens i les nenes a escriure un text d'un foli responent a la pregunta: "T'agrada més el Maginet o la tecleta?". El termini de presentació finalitza el 18 de desembre. Premis: El lliurament de llibres per als participants es farà el dia 20. Projecció d'avui: La pel·lícula escollida és Oliver (1968), un musical clàssic que es podrà veure de forma gratuïta a les 18:00 h. Anàlisi del film: El mañana nunca muere Es tanca el repàs a la saga de James Bond amb la catorzena pel·lícula de l'agent 007, protagonitzada per Pierce Brosnan. Producció i localitzacions: Després de l'èxit de GoldenEye, el rodatge es va traslladar a llocs com Bangkok (que simulava Saigon), Hamburg i els Pirineus francesos. Curiositats tècniques: Per a una escena d'acció de només tres minuts, el pressupost va ascendir als 600 milions de pessetes, utilitzant milers de litres de combustible i centenars de figurants. Inspiració: El personatge del malvat es va basar irònicament en el magnat de la comunicació Ted Turner. Properes seccions: L'univers Walt Disney Amb l'arribada del desembre, l'espai canviarà de temàtica per centrar-se en la figura de Walt Disney, repassant la seva trajectòria i les seves pel·lícules més emblemàtiques.

  • Cicle de cinema de l'Oest i la història de Casino Royale - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    14'

    Cicle de cinema de l'Oest i la història de Casino Royale

    Cinema i Humor al Centre Cultural del Pallol L'episodi comença presentant les activitats del cicle de cinema al Centre Cultural del Pallol. S'anuncia la projecció de la pel·lícula "El blanco, el amarillo y el negro", una paròdia del gènere Western que té com a objectiu principal el riure i la teràpia del bon humor. L'entrada és gratuïta per a tothom cada dimarts i dijous. L'origen de James Bond: El cas peculiar de Casino Royale L'eix central de la conversa gira entorn a la figura de James Bond i, concretament, a la versió cinematogràfica de Casino Royale de 1967. Es destaca que: L'autor Ian Fleming era un desconegut quan el productor Charles K. Feldman va comprar els drets de la novel·la. A diferència de la saga oficial d'Eon Productions (protagonitzada per Sean Connery), aquesta versió es va concebre com una comèdia satírica. Va comptar amb un pressupost de 12 milions de dòlars de l'època, cinc directors (incloent-hi John Huston) i un repartiment estel·lar que va resultar difícil de coordinar. Un repartiment de luxe i una trama surrealista Es detalla la impressionant llista d'actors que van participar en aquesta producció, entre els quals destaquen: David Niven com un James Bond retirat a Escòcia. Peter Sellers, Ursula Andress, Orson Welles (com el dolent Le Chiffre) i un jove Woody Allen. Aparicions especials de figures com Jean-Paul Belmondo, Peter O'Toole i Geraldine Chaplin. "James Bond s'havia casat amb la Mata Hari i la filla d'ambdós era Mata Bond." Projectes futurs: Cicles de crims i terror Finalment, s'avança la intenció de programar nous cicles temàtics que barregin el crim, el terror i l'humor, esmentant títols clàssics com El jovencito Frankenstein o Arsenico por compasión.

  • James Bond: Orígens i secrets de l'agent 007 - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    13'

    James Bond: Orígens i secrets de l'agent 007

    La icona de James Bond i el seu context Aquest episodi de ràdio analitza en profunditat la figura de James Bond, l'espia més famós del cinema i la literatura. A través d'una conversa distesa, s'explora el fenomen que va suposar la seva arribada a la pantalla gran i com la seva banda sonora, tan característica, és capaç de traslladar l'espectador immediatament a un món de lluxe, intrigues i acció. Els rostres de l'agent 007 El programa destaca la figura de Sean Connery com l'actor que va definir el personatge, tot i que inicialment era un desconegut. Es debat sobre: La dificultat dels seguidors per acceptar nous actors després de Connery. La personalitat de Bond: un home de "cara de marbre", sinuós i amb una facilitat extrema per prémer el gallet. El concepte de la llicència per matar i la seva posició al servei de la corona britànica dins d'una estructura d'agents numerats (del 001 en endavant). Biografia fictícia i curiositats L'espai profunditza en la biografia creada per Ian Fleming, l'autor original de les novel·les, barrejant elements de ficció amb referències reals: Orígens familiars: Fill de pare escocès i mare suïssa, orfe des dels 11 anys a causa d'un accident a Chamonix. Formació: El seu aprenentatge de judo i els seus inicis precoços en les relacions personals. Connexions literàries: La influència d'espais reals com el Harry's Bar de París, freqüentat també per Hemingway. El primer Bond cinematogràfic Es recorda una dada curiosa per a molts oients: la primera adaptació cinematogràfica de Casino Royale no va ser la que molts recorden, sinó una versió amb David Niven en el paper de Bond, acompanyat d'estrelles com Orson Welles i Peter Sellers. "Només les primeres notes d'aquesta música ja ens traslladen a cotxes de luxe i espais que només passen a les pel·lícules."

  • Cicles de cinema clàssic i música a la gran pantalla - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    14'

    Cicles de cinema clàssic i música a la gran pantalla

    Inici del Cicle 'El Gran Cinema' L'espai d'avui destaca l'estrena del cicle cinematogràfic "El Gran Cinema" al Centre Cultural del Pallol. Aquestes sessions d'entrada gratuïta s'inicien amb el film d'aventures Tambores Lejanos, dirigit per Raoul Walsh i protagonitzat per Gary Cooper. A més, el dissabte s'ofereix una proposta al Museu del Port de Tarragona (Refugi número 2) amb la projecció de Moby Dick. Es destaca la curiosa aparició d'Orson Welles interpretant un predicador, un detall que sovint passa desapercebut si no es llegeixen els crèdits. La Música Clàssica en el Cinema L'episodi serveix també per cloure el monogràfic sobre la influència de la música clàssica en les bandes sonores. Segons els col·laboradors: "La música és una de les parts principals de tota pel·lícula i temes de fa segles s'adapten idènticament per a obres actuals." Es posen dos exemples fonamentals: Els Amants (Les Amants): El director Louis Malle va utilitzar el segon moviment del Sextet de corda número 1 de Johann Brahms com a leitmotiv musical per subratllar la passió de la protagonista, interpretada per Jeanne Moreau. La pel·lícula va ser polèmica en la seva època per la censura. Pilgrimage: Dirigida pel decorador Benny Montresor, utilitza la peça Morgen de Richard Strauss. En aquesta obra, destaca la veu de la soprano Jessye Norman acompanyant una escena d'alliberament juvenil.

  • Cicle de cinema de l'Oest al Centre Cultural Pallol - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    14'

    Cicle de cinema de l'Oest al Centre Cultural Pallol

    Inici de la Nova Temporada de Cinema L'Andrés i l'entrevistadora anuncien l'arribada de la nova temporada de cinema al Centre Cultural Pallol (antiga Audiència). Després d'un estiu amb col·laboracions intermitents dedicades a figures com Marilyn Monroe o Luis Mariano, el programa recupera el seu horari i sintonies habituals. Cicle d'aquest Mes: El Western A petició del públic, que l'Andrés descriu com una "gran família", s'ha programat un cicle dedicat exclusivament a les pel·lícules de l'Oest. Les sessions es realitzen els dimarts i dijous a les 18:00 hores amb entrada lliure. Sessió d'avui: S'estrena amb el clàssic Fort Apache, dirigida per John Ford i protagonitzada d'una banda per John Wayne i Henry Fonda. Sessió de dijous: Es projectarà El blanco, l'amarillo i el negro, una sàtira italiana rodada a Espanya que destaca per un diàleg inicial construït íntegrament amb títols de pel·lícules. Programació Destacada d'Octubre L'Andrés detalla una selecció de títols clau per a les properes setmanes: Soldado Azul: Una obra que destaca per mostrar una perspectiva diferent, on els soldats americans són els antagonistes i no els indis. Cat Ballou (La rubia explosiva): Una comèdia musical on Lee Marvin va guanyar l'Òscar per interpretar dos papers bessons totalment oposats. La conquista de l'Oeste: La gran traca final del cicle. Una superproducció de 148 minuts dirigida per tres directors diferents (Henry Hathaway, John Ford i George Marshall) que narra la saga d'una família a través de diverses generacions. "S'ha de dir que aquí a Lee Marvin li van donar un Òscar perquè amb aquesta pel·lícula interpreta dos papers: un pistoler terrible i el tonto del poble." Homenatge i Propers Passos L'entrevista conclou amb un record emotiu per a Lluís Navarro, col·laborador clau en la gestió cultural del port i el cinema, que ha mort recentment. Finalment, s'anuncia que la propera secció radiofònica estarà dedicada a les bandes sonores de James Bond.

  • Cicle de cinema clàssic al Centre Cultural del Pallol - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    13'

    Cicle de cinema clàssic al Centre Cultural del Pallol

    Programació del cicle "El Gran Cinema" L'Andrés presenta la nova cartellera cinematogràfica que tindrà lloc al Centre Cultural del Pallol cada dia a les 18:00h amb entrada gratuïta. Tot i que l'horari podria veure's afectat per la campanya electoral, el calendari previst inclou: Dijous 3: Tambores Lejanos, protagonitzada per Gary Cooper. Dimarts 8: Encadenados, d'Alfred Hitchcock, amb Cary Grant i Ingrid Bergman. Dijous 10: Luz que agoniza, dirigida per George Cukor. Dimarts 15: Los Tres Mosqueteros. Dimarts 22: Eva al desnudo, el clàssic amb Bette Davis i Marilyn Monroe. Dijous 24: El Retrato de Dorian Gray. Dimarts 29: El musical Luces de Candilejas. Dijous 31: Venus era mujer, una comèdia amb Ava Gardner. Música i Cinema: L'anàlisi d'Amadeus Es destaca la pel·lícula Amadeus (1984) de Milos Forman, posant èmfasi en la seva banda sonora i la rivalitat històrica entre Mozart i Salieri. Es menciona especialment l'ús del Rèquiem (Lacrimosa) en les escenes finals del film, una obra mestra de la música clàssica adaptada magistralment al setè art. "És una missa dedicada al descans dels difunts que agafava un singular protagonisme amb les últimes escenes de la pel·lícula." Recomanació especial: Titanic Per al dissabte a la tarda, es recomana la projecció de La última noche del Titanic al Museu del Port de Tarragona. Segons l'Andrés, aquesta versió destaca per la seva rigorositat documental i fidelitat als fets històrics, allunyant-se de les trames romàntiques excessives d'altres adaptacions.

  • Nou Cicle de Cinema 'Noms de Dones' al Pallol - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    14'

    Nou Cicle de Cinema 'Noms de Dones' al Pallol

    Presentació del Nou Cicle de Cinema L'episodi d'avui se centra en l'anunci del nou cicle cinematogràfic que s'organitza al Centre Cultural Pallol. Aquest cicle, que s'allargarà durant tot el mes, té la particularitat que totes les pel·lícules seleccionades porten noms de dones com a títol. Les sessions tindran lloc els dimarts i dijous a les 6 de la tarda. Cartellera i Destacats del Mes S'han avançat els títols que formaran part d'aquesta programació especial, incloent clàssics del cinema daurat: Amanda (1938): La pel·lícula que inaugura el cicle avui mateix, protagonitzada per la mítica parella Fred Astaire i Ginger Rogers. És un film ple de claqué i números musicals fabulosos. Ninotchka: Protagonitzada per la cèlebre Greta Garbo. Sabrina: Un clàssic amb Audrey Hepburn i William Holden. Sissi: La popular primera entrega de la saga amb Romy Schneider. Laura: Un thriller dirigit per Otto Preminger per tancar el mes. Altres títols mencionats inclouen Ama Rosa, Fanny, Anna (amb Silvana Mangano) i Anastasia. Espai Musical i Curiositats El programa també dedica un temps a la música d'orquestra dels anys 30 i 40, destacant la peça Opus 1 de l'orquestra de Tommy Dorsey. A més, es fa una breu referència al famós casino i espectacle Stardust de Las Vegas, relacionant el glamur de les bandes sonores amb l'època daurada de l'espectacle. "Són pel·lícules que es gaudeixen com si estiguessin fetes aquesta mateixa tarda, amb ritme a la sang que et fa venir ganes de ballar."

  • Cicle de cinema i música de febrer amb l'Andrés - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    13'

    Cicle de cinema i música de febrer amb l'Andrés

    En aquesta conversa radiofònica, l'Andrés presenta la programació cultural de febrer al Centre Cultural del Pallol. La cartellera es divideix en dos eixos temàtics principals: L'amor i la música (els dijous) i De l'escenari a la pantalla (els dimarts). Cicle: L'amor i la música (Dijous) 1 de febrer: Eddie Duchin, una biografia sentimental del pianista interpretada per Tyrone Power. 8 de febrer: El clàssic San Francisco (1936), destacant els seus efectes especials de terratrèmol. 15 de febrer: Dos passions i un amor, amb la participació de Sara Montiel i Mario Lanza. 22 de febrer: El musical El rei i jo, centrat en el xoc cultural i la relació entre Deborah Kerr i Yul Brynner. Cicle: De l'escenari a la pantalla (Dimarts) 6 de febrer: El ballet Copélia, una producció russa sobre un fabricant de nines autònomes. 13 de febrer: La sarsuela filmada Las Leandras, amb Rocío Dúrcal i Celia Gámez. 20 de febrer: La revoltosa, clàssic del cinema espanyol amb Carmen Sevilla i Tony Leblanc. 27 de febrer: L'espectacle d'humor Entre tres del grup El Tricicle. L'Andrés també reflexiona sobre la importància d'oferir òpera amb subtítols per fer-la accessible al públic general i comenta la figura del director Michael Cimino i la influència del classicisme americà en el cinema de guerra. "Amb subtítols, la gent s'adona de la trama i l'argument, i entre la música i la comprensió, acaben entrant en el món de l'òpera."

  • Records del teatre i Don Juan Tenorio a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    12'

    Records del teatre i Don Juan Tenorio a Tarragona

    Memòries del Teatre Tarragoní L'episodi és una conversa nostàlgica centrada en la tradició teatral de Tarragona i les anècdotes personals vinculades al clàssic Don Juan Tenorio. El relat comença amb un toc d'humor i recitació, derivant cap a una reflexió sobre com la vida i les relacions han canviat amb el pas del temps. Anècdotes i Tradició Teatral Les Falles de Tarragona: Es recorda com en l'època pre-guerra se celebraven falles a la ciutat, incloent escenes satíriques i iròniques sobre l'amor, com una versió capgirada de la declaració de Don Juan. Espais Teatrals: S'esmenten llocs emblemàtics com el teatre Modern, el Tarragona i els petits teatres d'aficionats a la Rambla, vinculats a l'Ateneu i al patronat obrer. Grans Figures: Es destaca la figura de Joan Maria Terrassa i la col·laboració amb companyies de Barcelona per donar més nivell a les representacions locals. L'experiència Personal de l'Avi L'avi comparteix una anècdota curiosa sobre el seu paper com a col·laborador: "Jo portava la roba de Doña Inés... era un honor col·laborar amb aquells artistes de Barcelona." Malgrat la seva passió, confessa que mai va poder interpretar el Tenorio a causa de la seva marxa al servei militar, tot i que tenia assignat el paper de l'escultor. Reflexions Finals L'episodi tanca amb una crida a mantenir el caràcter positiu i a valorar els records agradables. Es recomana activament contactar amb vells amics per reviure moments compartits i mantenir viva la solidaritat humana.

  • L'Avi Ramon: Art, Memòria i Pintors Contemporanis a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    14'

    L'Avi Ramon: Art, Memòria i Pintors Contemporanis a Tarragona

    Presentació de l'Exposició a l'Ateneu L'Avi Ramon visita el programa per anunciar la seva participació com a presentador en la segona Petjada Artística, una exposició col·lectiva que tindrà lloc a l'Ateneu de Tarragona (Carrer Sant Magí, 2). L’esdeveniment, previst per al dia 1 de juny a les 20h, reuneix un grup selecte d'artistes locals. Artistes Participants L'exposició compta amb noms destacats del panorama artístic tarragoní: - Enrica (joiera i escultora) - Mercè Alberni (pintora) - Soler Pedrol (pintor) - Maurici Montaner (pintor) - Fermí Carré (disseny i pintura) - Carles Corbella (pintor) Reflexions sobre la Vida i l'Art Durant la conversa, l'Avi Ramon reflexiona sobre la seva capacitat per fer presentacions sense notes, basant-se en l'experiència viscuda més que en l'apresa a través dels llibres. Explica com la seva infantesa i joventut, treballant des dels 12 anys i convivint amb pintors exiliats a la Casa Castellarnau, van forjar el seu coneixement del món de l'art. El camí de l'artista Es debat sobre la dificultat de triomfar en el món de l'art i la diferència entre afició i passió absoluta: - La importància de la creativitat i el patiment en el procés artístic. - El paper dels marxants i les influències mediàtiques en la valoració dels quadres. - La reivindicació dels pintors locals que, tot i tenir gran qualitat, sovint no reben el reconeixement que mereixen. "Hi ha dues coses molt importants: la vida, haver-la viscut o l'altre, haver-la llegit. Quan l'has viscut, cada cosa queda gravada al seu temps."

  • Havaneres, cremats i les tradicions de Tots Sants - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    12'

    Havaneres, cremats i les tradicions de Tots Sants

    Les Havaneres i el Ritual del Cremat L'episodi comença amb una reflexió sobre la cançó popular El meu avi i la profunda vinculació entre les havaneres i el tradicional cremat. L'avi Ramon explica que el cremat és part essencial de la tradició, servit habitualment durant la mitja part de les cantades nocturnes. Origen i context: Les havaneres sovint s'associen amb la nit i el caliu del foc del ron cremat. Patrocini històric: Es menciona com antigament la casa Ron Pujol promocionava aquestes festes oferint la beguda gratuïtament. Internacionalització: S'esmenta l'existència de concursos d'havaneres on participen països tan diversos com els estats russos. La Festivitat de Tots Sants i la Castanyada A mesura que s'apropa el primer de novembre, la conversa es trasllada a les tradicions de Tots Sants. Es reflexiona sobre el pas del temps i com la festivitat marca l'avantsala del Nadal. La Castanyada: L'avi fa un joc de paraules entre les castanyes comestibles i les "castanyes" (bufetades o crítiques) de la vida quotidiana. Visites al cementiri: Es descriu com ha canviat l'ambient als cementiris; d'un espai de dolor i recolliment a un lloc que molts visiten gairebé com un passeig, mirant fotografies i recordant la història familiar. Gastronomia i Cultura Popular: Els Panellets i el Teatre Finalment, es debaten els canvis en l'elaboració dels panellets i les representacions teatrals clàssiques. Panellets: Es critica l'ús excessiu de patata o moniato en comptes de l'ametlla pura i el pinyó, a causa de l'increment de preus d'aquests últims ingredients. Don Juan Tenorio: Es recorda la tradició de representar aquesta obra per Tots Sants, destacant com el públic de l'època coneixia i seguia els diàlegs de memòria, especialment les escenes entre Don Juan i Doña Inés. "Abans el bacallà era el plat del pobre, i ara s'està convertint en el plat del ric. Doncs amb els panellets passa el mateix."

  • Anècdotes de l'avi Ramon: De TV3 a les colònies màgiques - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    13'

    Anècdotes de l'avi Ramon: De TV3 a les colònies màgiques

    L'experiència de l'avi Ramon a la televisió L'episodi se centra en les vivències de l'avi Ramon durant la seva visita al programa de la Maripau Huguet a TV3. L'avi recorda com va arribar-hi per una invitació de grup i narra amb humor la seva reacció davant les càmeres i la gestió dels nervis, afirmant que un cop a l'escenari se sent "com a casa". La farsa del perfum i la realitat L'anècdota principal gira al voltant d'un fragment del programa dedicat als perfums. El presentador feia creure que una fragància concreta atreia irresistiblement les dones. L'avi Ramon explica la seva desenganyada però divertida realitat: Va decidir comprar un d'aquests perfums pensant que atrauria la joventut. En una festa posterior, el perfum va funcionar, però l'avi es va trobar rodejat exclusivament de gent de la tercera edat. Aquesta experiència li va servir per reflexionar sobre la publicitat i el caràcter programat de la televisió. Reflexions sobre l'espectacle i l'humor L'avi reflexiona sobre la artificialitat dels mitjans: "Això que heu dit, això és un cuento. La televisió fa molta propaganda de moltes coses." També discuteix la importància de la improvisació basada en l'experiència de vida i l'ús de l'humor i la ironia per tractar temes seriosos sense ofendre ningú. Acaba l'episodi amb una darrera anècdota sobre un maquillatge televisiu excessiu que el va fer passar vergonya pel carrer a altes hores de la nit.

  • Memòria de Tarragona: Cabarets, vaqueries i oci popular - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    14'

    Memòria de Tarragona: Cabarets, vaqueries i oci popular

    Transformació de l'oci i el paisatge urbà a Tarragona En aquesta conversa, l'avi Ramon recorda amb nostàlgia i ironia l'evolució de Tarragona, centrant-se en la zona de la Plaça Ponent i el carrer Sevilla. El relat bascula entre la vida quotidiana i l'oci nocturn de mitjans del segle XX. Els contrastos de la ciutat antiga L'avi descriu un paisatge urbà que ha desaparegut gairebé per complet: La llet real: Rememora una vaqueria a prop de les Cent Escales on la gent anava amb lletis d'alumini a buscar llet acabada de munyir, destacant-ne la qualitat natural enfront dels productes actuals. El 'Dancing' i el Cabaret: Just davant de la vaqueria hi havia un local d'espectacles tipus cabaret. L'avi explica amb gràcia com els curiosos s'enfilaven a les pedres per mirar a través de les finestres del carrer Sevilla per veure les artistes. L'atracció dels mariners i la 'Molino' tarragonina El port tenia un pes fonamental en l'economia i l'oci de la ciutat: Els mariners que arribaven al port buscaven diversió pujant per la zona de la Saponeta fins arribar a aquests centres d'espectacles. Es compara l'ambient de l'època amb el famós El Molino de Barcelona, però a escala local. La figura de l'estrella: Es recorda una noia de la Part Baixa que va esdevenir l'atracció principal, generant polèmica i alhora gran expectació entre la gent del poble, sovint marcada per la hipocresia social. Del franquisme a la desaparició dels solars El pas del temps i la repressió van transformar aquests espais: Amb l'arribada del franquisme, la llibertat dels espectacles es va restringir, convertint els cabarets en simples sales de ball més "familiars" o més decadents. L'avi lamenta la pèrdua d'identitat de la ciutat: "Ara passes per allí i veus que només hi ha un solar. Tot això ha desaparegut." Es fa referència a la destrucció d'antics negocis com una fàbrica de lleixiu, una sabateria històrica o el bar Taurino, deixant pas a espais buits que ja no expliquen la història de qui hi vivia.

  • L'Avi Ramon i la seva visió de la televisió actual - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    13'

    L'Avi Ramon i la seva visió de la televisió actual

    Reflexions sobre la graella televisiva i els canvis en el consum L'Avi Ramon comparteix la seva visió crítica i humorística sobre l'estat actual de la televisió, comparant-la amb els continguts que solia consumir anteriorment. La conversa gira al voltant de la falta de varietat, l'excés de publicitat i la pèrdua de programació de qualitat en horaris accessibles. La presència de Tarragona a la ficció L'Avi explica una anècdota sobre la sèrie El cor de la ciutat de TV3: * Critica la imatge negativa de Tarragona que es va donar en un capítol on robaven a un personatge al carrer Prat de la Riba. * Malgrat això, valora positivament que la ciutat aparegui a la pantalla, mencionant també la sèrie La Via Augusta. Crítica als programes de safareig i estranys horaris L'interlocutor expressa el seu desinterès pels programes anomenats de corazón o safareig, lamentant que ocupin totes les cadenes simultàniament: * Menciona la repetició de formats de viatges (Miqui Moto, Sardà). * Es queixa dels horaris tardans de les pel·lícules, que dificulten el descans de qui ha de matinar. * Denuncia l'excés de publicitat, que descriu com a interminable: "Aprofitaré per anar a fer una necessitat... i quan tornes encara està la publicitat." El valor de la realitat en les sèries Tot i les crítiques, confessa estar "viciat" a El cor de la ciutat perquè: 1. S'emet en el seu moment de descans després de dinar. 2. Considera que els guionistes capten molt bé la realitat social i el parlar del carrer, a diferència d'altres serials més artificials. Experiència personal a la televisió L'Avi Ramon tanca la secció recordant breument quan va anar de públic al programa de la Mari Pau Huguet, destacant com tot està preparat i orquestrat, incloent-hi els aplaudiments forçats.

  • Vivències de la Tarragona d'abans amb l'avi Ramon - episode art
    Arxiu Sonor. Primera hora 2007
    13'

    Vivències de la Tarragona d'abans amb l'avi Ramon

    Memòries i Transformacions de Tarragona En aquesta edició del programa, l'avi Ramon ens convida a fer un viatge pel passat de Tarragona, centrant-se en com la ciutat estava dividida per sectors amb caràcters i ambients molt diferenciats. El diàleg destaca la importància de les vivències personals per damunt de la història acadèmica. La Desaparició de la Plaça Ponent L'eix central de la conversa és el canvi urbanístic. L'avi Ramon comenta amb certa nostàlgia la desaparició definitiva del que quedava de la plaça Ponent, concretament l'enderroc del mític bar Taurino, que ara s'ha convertit en un solar. Sectors i Ambients de la Ciutat Es descriu una Tarragona fragmentada per zones: Casc Antic i Plaça de la Font: Espais de pagesia i fires tradicionals, com la de Nadal o la festa de Sant Ramon. Eix Comercial: Carrers com Unió, Canyelles i Apodaca, on destacaven comerços curiosos com el del mono de la xocolata (Tupinamba). Zona Alta i Baixa: La connexió entre el carrer del Mar i la part alta a través de les Cent Escales, un recorregut habitual abans de la generalització del cotxe. Cites i Anecdotari L'avi posa èmfasi en l'objectiu del programa: "No parlem d'història escrita o llegida, són vivències que he sentit, que he viscut i que he comentat." També es recorda l'època daurada de la plaça de Toros, que atreia aficionats de tota la província, especialment de la zona de Tortosa, mitjançant trens especials. Cloenda Musical L'episodi finalitza amb una reflexió sobre la terra i les arrels, acompanyada d'una peça musical que crida a la consciència mediambiental i al respecte per la Mamà Terra.