Tots els episodis

62618 episodis disponibles

episodis

49873-49896 de 62618

Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
La vida com a comèdia: Reflexions de l'avi Ramon
Reflexions sobre el pas del temps i la societat En aquesta conversa, l'avi Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre la rapidesa amb què passa el temps, prenent com a referència el tancament del mes de febrer. L'avi destaca com antigament el temps es mesurava a través de la fruita de temporada (cireres, maduixes, reballons), una noció que s'ha perdut en l'actualitat. L'anomalia del 29 de febrer Es planteja la curiositat de les persones nascudes en any de traspàs. L'avi comenta, amb humor, que aquestes persones tenen l'avantatge de "no fer-se velles" tan ràpidament, tot i que reconeix que els anys passen igual per a tothom. La vida com un teatre L'avi Ramon sosté la tesi que la vida és una comèdia que barreja diferents gèneres: Drama: Quan la gent paga el seu mal humor amb qui no en té la culpa. Monòleg: Aquelles persones que t'aturen pel carrer i no paren de parlar sense deixar-te marxar. Humor: Les situacions absurdes i els acudits que recorden fets reals. "Si analitzes bé les coses, et trobes que la vida és una comèdia." Crítica a la tecnologia i la incomunicació Es fa una crítica directa a l'ús excessiu dels telèfons mòbils. L'avi se sorprèn de veure gent parlant sola pel carrer (amb mans lliures) o discutint de forma pública, cosa que genera una paradoxa: malgrat estar més connectats, hi ha una gran incomunicació i un aïllament de l'entorn. Finalment, l'avi convida els oients a compartir les seves pròpies vivències i proposa parlar en el futur sobre els canvis urbanístics i socials de Tarragona.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Conversa intergeneracional amb l'Avi Ramon i la Imma
Resum de la conversa L'episodi comença amb una introducció musical basada en l'havanera "El meu avi", que dona pas a una xerrada distesa entre l'Avi Ramon, la presentadora Sílvia i la Imma, una oient que truca des de Torreforta. La conversa gira al voltant de la salut, les anècdotes vitals i les celebracions personals. Punts clau de la xerrada Salut i remeis tradicionals: La Imma truca una mica potxa a causa d'un refredat i molta tos. L'Avi Ramon, amb el seu humor característic, li suggereix que aprofiti la tos per fer publicitat de pastilles o que practiqui com si cantés òpera. Consells de l'avi: Es posa èmfasi en els remeis de tota la vida per curar la grip: Descans absolut al llit per suar el mal. Prendre llimona i mel. Evitar l'abús de pastilles i injeccions, recordant com es guarien els antics. Celebracions i aniversaris: Es menciona que l'Avi Ramon farà els anys el 19 o 20 de gener (Capricorni), mentre que la Imma va celebrar el seu el passat 24 de novembre. Anècdotes i humor: L'Avi reflexiona sobre la picaresca en les celebracions, recordant persones que es colen en casaments o batejos fent-se passar per familiars. "Abans els avis no gastaven tantes pastilles ni indiccions com ara, i també se'ls curava la grip i l'encostipat."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
Supersticions, atzar i el misteri de la medalleta
Conversa sobre la sort i les creences L'Avi Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre el paper de les supersticions i les casualitats en la vida quotidiana. La xerrada comença amb l'avi tocant fusta, un gest simbòlic que serveix de detonant per explorar com petits fets influeixen en la nostra percepció del destí. Anecdotari sobre la loteria i la pèrdua d'oportunitats L'avi comparteix experiències on la mala sort o el destí van fer que no guanyés la loteria: * Relata com un número premiat va acabar en mans d'una altra persona just en el moment de la compra. * Explica situacions on números "raros" acabaven tocant, malgrat les reticències dels venedors. * Recorda un viatge a Santander on, per incompatibilitat d'horaris, no va poder comprar el número que acabaria sent la Grossa de Nadal. El misteri de la medalleta de la Miraculosa El punt central del relat és la història d'una medalleta de la Mare de Déu de la Miraculosa. L'avi narra una cadena de successos sorprenents: 1. La va rebre abans d'una operació de ronyó que va sortir amb èxit. 2. La va perdre i recuperar de formes inversemblants diverses vegades (inclús després de viatges a Rússia i el Canadà). 3. Sempre que la perdia, algú n'hi acabava regalant una d'idèntica en el moment més inesperat. Reflexió final sobre la condició humana La conversa clou amb una mirada filosòfica sobre com el nostre estat d'ànim condiciona la percepció de la realitat: "Tot depèn de l'ull amb què es mira... és molt humà, però quan et toca, llavors es perd l'oremus." L'Avi Ramon conclou que, encara que ens declarem escèptics, tots guardem un raconet de superstició per si de cas, com exemplifica amb l'anècdota d'un ateu demanant un capellà al llit de mort.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
L'Evolució Tecnològica i el Contrast Generacional amb l'Avi Ramon
Un Viatge de l'Analògic al Digital L'avi Ramon ens ofereix una reflexió entranyable sobre com la tecnologia ha transformat la vida quotidiana, comparant la senzillesa del passat amb la dependència actual dels aparells electronics. La conversa s'inicia amb una anècdota sobre els problemes tècnics dels audiòfons moderns, que serveix de disparador per parlar de la pèrdua d'autonomia humana davant la digitalització. Canvis en l'Estil de Vida i la Llar Es destaquen els canvis en els usos dels espais domèstics i la subsistència: Terrats i animals: Antigament, els terrats eren espais productius on es criaven gallines i coloms per a l'autoconsum. Ritus familiars: El caldo de colomí era un remei tradicional fonamental per a la recuperació de les dones després del part a casa. Solidaritat veïnal: Es compartien els habitatges i els escassos luxes tecnològics per poder fer front a les despeses. L'Arribada dels Mitjans de Massa L'avi recorda amb nostàlgia la introducció dels mitjans de comunicació a la llar: La Ràdio: Va ser el primer gran canvi; recorda la retransmissió d'un partit de futbol entre Espanya i Itàlia com un esdeveniment col·lectiu. La Televisió: Inicialment un luxe en blanc i negre que reunia tots els veïns en una mateixa casa. El fenomen de l'Helena Francis: Un programa de consells on la veu femenina amagava, en realitat, un guionista masculí. La Crítica a la Societat de Consum Actual Finalment, es tracta la proliferació de canals i la dependència de la premsa del cor. Ramon reflexiona sobre com el contingut televisiu ha passat d'unir les persones a generar conflictes domèstics per l'elecció del canal, i com la figura del personatge famós (com la Pantoja o els escàndols de Marbella) ha substituït les converses més culturals o quotidianes d'abans. "Abans ho feia en la mà... ara, si falla l'aparato, ja hi som."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
12'
Memòries i reconeixements de l'avi Ramon
Records dels Premis de la Comunicació En aquesta conversa, l'avi Ramon i el seu interlocutor recorden la recent celebració dels Premis de la Comunicació. L'avi descriu l'esdeveniment com una jornada memorable i especial, destacant el valor de retrobar-se amb antics companys i conèixer gent nova del sector. Trajectòria a la ràdio i vincles personals Durant la xerrada, es repassen moments clau de la seva carrera: El retrobament amb Lluís Figuerola, reconegut locutor de Valls amb qui va coincidir a Ràdio Nacional. L'evolució dels espais radiofònics a Tarragona, des de la Plaça del Fòrum fins a la Rambla. Els seus inicis fa 18 anys, quan va començar de manera casual després d'una entrevista sobre temes turístics. Un reconeixement emotiu L'avi Ramon expressa la seva profunda satisfacció pel caliu rebut durant el sopar de gala, on va ser ovacionat per tots els assistents: "Quan van cridar el meu nom per la foto, tot un sector va començar a aplaudir... avi, avi, avi! Em vaig quedar aclaparat i només vaig poder aixecar el braç." Reflexions sobre la vida i el futur Gratitud: El protagonista se sent compensat pel carinyo de la gent desinteressada que encara recorda la seva feina. Tradició: El programa tanca amb una pinzellada sobre la proximitat de Tots Sants i la tradició dels panellets, reflexionant sobre com ha canviat la seva elaboració i el preu de l'ametlla.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
El Rec Major i la Tarragona desapareguda
Memòria històrica: El Rec Major de Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon i la Sílvia reflexionen sobre com la tecnologia actual, tot i els seus adelantos, sovint falla per petits detalls, a diferència de la feina manual d'abans. Aquest preàmbul serveix per introduir un viatge per la Tarragona antiga, centrant-se en elements geogràfics i industrials que han desaparegut amb la urbanització. L'impacte del Rec Major L'eix central de l'episodi és el Rec Major, un rierol que creuava parts vitals de la ciutat i que tenia una funció econòmica clau: Viver de planter: Al voltant de la Plaça Imperial Tàrraco i el carrer Prat de la Riba hi havia nombrosos horts on la gent anava a buscar planter de verdures i tomàquet. Energia per a la indústria: L'aigua del rec feia moure la maquinària de la fàbrica de farina situada a la zona del carrer Sant Miquel. Transformació urbana: Amb l'ampliació de la Plaça de Toros i la construcció de nous edificis, el rec es va anar tapant o desviant fins a quedar ocult sota el paviment actual. Anecdotari i paisatge urbà L'Avi Ramon recorda amb nostàlgia detalls com els lledoners on jugaven els joves i com zones que avui estan densament edificades (com la Rambla o Prat de la Riba) eren antigament espais oberts o horts. "Molts adelantos, però a vegades un petit detall fa fracassar... abans ho feien tot a mà i no fallava." Finalment, es fa una crida als oients perquè participin compartint els seus propis records per telèfon o carta, posant en valor la memòria oral de la ciutat.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
10'
L'avi Ramon i el seu homenatge a Tarragona
Homenatge i records a l'Ajuntament de Tarragona L'episodi se centra en l'emocionant acte de lliurament d'un guardó honorífic a l'avi Ramon a l'Ajuntament de Tarragona. Durant la conversa, es destaca la profunditat del seu discurs, que va aconseguir emocionar tots els assistents en recordar la seva trajectòria i el seu vincle històric amb la ciutat. Els punts clau de la celebració Sentiment i memòria: L'avi Ramon reflexiona sobre com determinats moments de la vida ens transporten a altres èpoques i com els records íntims són els que realment defineixen una persona. Reconeixement compartit: Tot i rebre ell el títol, l'avi emfatitza que el mèrit és de la seva dona i la seva família, per la paciència i el suport durant totes les hores que ell ha dedicat a la ciutat. Amor per Tarragona: Es descriu la ciutat des de diverses perspectives històriques, des de les barques del Serrallo fins als antics mercats de verdura i peix. Crida a les autoritats L'avi Ramon aprofita el seu discurs per fer una petició directa als governants de la ciutat: "Us demanaria una cosa: que Tarragona l'estimeu, l'amimeu, la cuideu, en benefici dels tarragonins." Finalment, es comenta l'experiència del sopar de gala, que enguany va ser especialment massiu, impedint la proximitat habitual amb els col·laboradors de la ràdio però permetent compartir taula amb altres guardonats.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
La consciència social i el civisme amb l'Avi Ramon
En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona profundament sobre la pèrdua de civisme i el canvi en el comportament social a la platja i als espais públics. El diàleg transita des de la contaminació visible de l'aigua fins a la responsabilitat dels amos de gossos. La degradació de l'entorn marítim L'Avi explica com ha canviat l'estat del mar a Tarragona amb el pas dels anys: * La capa d'oli: Es queixa de la brutícia que deixen les cremes solars i les embarcacions, especialment visible a la tarda. * El record de la transparència: Rememora quan l'aigua era tan clara que semblava un mirall, permetent veure el fons i els peixos amb total nitidesa. * Incivisme a les roques: Lamenta la presència de plàstics, bosses i objectes personals abandonats. Responsabilitat i educació amb els animals Un dels punts centrals és la convivència amb els gossos en espais públics: * L'autor emfatitza que els animals s'han d'educar i que els amos sovint ignoren les molèsties que causen als altres, com ara deixar-los anar sense control a la platja. * Critica la pràctica d'amagar les necessitats dels animals sota la sorra: "Aquell gos s'hi fa necessitats... el pleguen o no el pleguen? Allà, fa una miqueta així amb el peu i queda sota." * Recorda anècdotes passades sobre com es transportaven els gossos als trens i la importància de no tractar-los com a simples joguines o "ninos". Reflexió sobre la hipocresia humana L'episodi conclou amb una crítica a la hipocresia social. L'Avi Ramon sosté que ens queixem de les situacions de les quals nosaltres mateixos som culpables. Proposa un exercici d'imaginació on si les cases fossin de vidre, la gent es comportaria d'una manera molt més correcta per por al judici extern.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
Reflexions de l'Avi Ramon sobre l'amor i la lectura
Reflexions sobre l'amor i les relacions humanes L'Avi Ramon inicia la conversa destacant que l'enamorament no és un sentiment exclusiu de les parelles, sinó que es pot sentir envers una flor, un escriptor o una obra d'art. En el context de les relacions personals, reflexiona sobre com el desengany pot fer que una persona perdi la confiança i vegi el món amb desconfiança o interès. "L'enamorament existeix a les persones... l'amor d'una cosa pot fer canviar de pensament o d'opinions sobre aquelles coses." El món de la literatura i els premis Es debat sobre l'evolució de l'escriptura i la indústria editorial: * Crítica als concursos literaris: L'avi qüestiona la transparència de certs premis, on el nom de l'autor sembla pesar més que l'obra mateixa. * L'esforç de l'escriptor: Es reivindica la feina de documentació i les hores de dedicació que requereix crear una novel·la de qualitat. * Canvi en els hàbits de lectura: L'Avi Ramon confessa que amb l'edat li costa més mantenir la concentració en llibres densos, recordant amb nostàlgia clàssics com Els tres mosqueters o Quo Vadis. Vivències, viatges i la societat Finalment, es comparen les experiències de vida reals amb la ficció. L'avi recorda viatges llargs en tren, com l'Orient Express o rutes per Portugal, com una font inesgotable d'inspiració per a les novel·les per la riquesa de detalls i personatges que s'hi coneixen. També es fa una breu reflexió sobre la doble moral de la societat actual i la tendència a guardar només allò que ens interessa al nostre "disc dur" mental.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Homenatge i reflexions de l'avi Ramon Martí
L'actitud positiva davant l'adversitat En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix una reflexió profunda sobre com afronta els seus problemes de salut, especialment les seqüeles d'una embòlia que li afecta la cama i el peu. Destaca la importància de no centrar-se en el dolor i de mantenir el cervell actiu per superar les limitacions físiques. Dualitat personal: L'avi explica que té dues facetes: la del "jaio" que pateix quan està a casa i la de la persona que es transforma i s'omple d'energia quan interactua amb la gent a la ràdio. Conviure amb els altres: Recomana buscar l'humor, ser solidari i parlar amb les persones com a mètode d'estimulació vital. Reconeixements i trajectòria a Tarragona L'episodi serveix per repassar els diversos homenatges que ha rebut l'avi Ramon per la seva tasca cultural i social a la ciutat de Tarragona: Diploma per serveis distingits: Atorgat per la ciutat fa uns deu anys. 20è aniversari d'exposicions: Recentment ha estat homenatjat al Moll de Costa (Tinglat 1) pel Sindicat d'Iniciativa i Turisme, per la seva iniciativa d'organitzar exposicions monumentals i artístiques que ja sumen dues dècades. Impacte en els artistes: L'avi se sent orgullós de veure com pintors que van començar amb ell ara tenen èxit internacional. La vida com a camí de records i moviment L'avi es defineix com un observador de la realitat. Li agrada asseure's a la Rambla o a les places per veure el moviment de la gent: estudiants, gent gran i treballadors. Aquesta observació el porta a concloure que la vida segueix malgrat el pas del temps i que l'essencial és no aïllar-se. "Aquests moments a la vida et donen a entendre que existeixes; el fumut és quan quedes aïllat de la vida."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
Canvis en la societat, la platja i el clima natural
La transformació dels costums i la relació amb el medi L'avi Ramon i la seva interlocutora mantenen una conversa distesa i plena d'ironia sobre com ha canviat la societat respecte al passat, centrant-se especialment en el contrast entre les generacions d'abans de la guerra i les actuals. Els canvis en l'ús de la platja L'avi recorda amb nostàlgia i humor com eren les visites a la mar antigament: La modèstia d'abans: Les dones es canviaven en cabanyes de canyes improvisades i usaven vestits de bany que cobrien fins als genolls. Contrast cultural: Es destaca l'anècdota de les turistes alemanyes que van ser denunciades per la seva llibertat a l'hora de banyar-se, mostrant la doble moral de l'època. L'exposició solar actual: Es critica l'ús excessiu de cremes, el desig de tenir un bronzejat artificial abans d'hora i el perill de prendre el sol en hores de màxima radiació. L'obsessió per la imatge i la higiene Es reflexiona sobre com la societat d'avui dia s'ha tornat més artificial i hipòcrita en certs aspectes: L'engany de l'edat: La pressió per semblar jove i les floretes falses que es diuen entre coneguts per educació o convinença. Sobreexplotació dels productes: L'ús constant de xampús i sabons que, segons l'avi, poden arribar a desgastar la protecció natural de la pell. Una visió filosòfica de la realitat L'avi Ramon conclou que els humans som "climàtics de nosaltres mateixos", ja que provoquem canvis dràstics al nostre propi cos. "No se m'envalli per les terres d'Huvida, home... Vingui cap a la ràdio, vingui cap a la ràdio." L'episodi acaba amb una nota musical, la cançó Pedro Navaja, que reforça la idea de les sorpreses i els girs inesperats que dona la vida.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
15'
Memòria viva: L'evolució de Torreforta i Tarragona
Memòria històrica dels barris de Tarragona En aquesta conversa, s'explora la transformació urbana i social de Torreforta i altres barris de ponent. Els interlocutors recorden amb nostàlgia com era la zona als anys 40, destacant el contrast entre les primeres cases i els grans edificis i places actuals. Anècdotes del cinema i la vida quotidiana El Cine del Penedès: Una curiositat històrica sobre com arribaven les pel·lícules a Torreforta. S’explica que els rotlles de film feien un intercanvi físic constant entre el barri i el centre de Tarragona mitjançant un cotxe que pujava i baixava les cintes durant les mitges parts. L'estrena del Cine Capitol: Es recorda l'any d'inauguració d'aquesta mítica sala a la Rambla Vella amb la pel·lícula Samson i Dalila. Abans del cinema: La zona on es va construir el Capitol era ocupada per quadres de l'exèrcit que portaven el ranxo a la presó de Pilats. Un recorregut per l'educació de l’època Josep repassa la seva trajectòria escolar per quatre centres diferents, oferint un retrat de la disciplina i l'entorn educatiu d'aquells anys: Les Beates: On recorda el rigor de les monges. La Normal: Una estada curta marcada per les seves entremaliadures. Saavedra: On destaca un element pedagògic desaparegut: un mapa de relleu d’Espanya amb aigua real per simular el curs dels rius. Carrer Granada: L'etapa final abans de començar a treballar a la font de la Plaça de la Font amb només 13 anys. "Tot ha tingut la seva història... ara veiem edificis i places i penses: vols dir que aquí és on vaig estar jo?" Reflexions sobre el pas del temps L'avi Ramon tanca la intervenció reivindicant el valor de la gent gran. Destaca que, tot i que ara s'expliquin com a "batalletes", són vivències que han construït la ciutat actual. S'acomiada desitjant un bon viatge a Andalusia i recordant que la vida mateixa és una loteria plena de sorpreses i satisfaccions.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
Experiències i anècdotes dels viatges de l'Imserso
L'Imserso: Evolució i Experiències Socials En aquesta conversa, dos avis comparteixen les seves vivències personals durant els viatges de l'Imserso, des dels inicis del programa fins a l'actualitat. El diàleg comença amb una anècdota sobre les dificultats d'usar les màquines de cafè modernes, un fet que serveix per introduir la desconfiança o l'atordiment que senten alguns avis quan viatgen. 40 anys de transformació del programa Els orígens: Es recorda que al principi només existien unes poques residències a llocs com Màlaga, Tarragona o Santander. Antigament, el sector era molt més restrictiu i a vegades depenia de preferències polítiques o socials. Canvis logístics: Abans, els viatges en tren o avió se'ls pagava el mateix usuari (amb descompte), mentre que ara el sistema està molt més organitzat amb trasllats inclosos. L'actitud dels viatgers: Es critica el comportament d'alguns usuaris que "munten numerets" o que malbaraten menjar i beguda, oblidant que estan en un servei públic i no en un hotel de gran luxe. L'art de gaudir del viatge "L'Imserso te'l fas tu mateix. Te donen el dormir i el menjar, però la vida és teva." Els interlocutors coincideixen que la clau per a un bon viatge és la iniciativa personal: Autonomia: No dependre exclusivament de les excursions organitzades pel programa, que sovint són més cares que les locals. Participació: Es destaca la importància de socialitzar, participar en els espectacles de talents i interactuar amb els animadors. Anècdota del gadità: El senyor José explica com va aconseguir propines fent acudits i cantant per després donar-les a l'animador del grup com a mostra d'agraïment. Finalment, es clou la xerrada emplaçant-se a una futura trobada per parlar de glossari portuari i altres històries de joventut.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
L'Avi Ramon: Records de Cuba i el Canvi Climàtic
En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona sobre les seves vivències personals i la seva visió crítica respecte a la situació ambiental actual. L'episodi comença amb un record de la seva única estada a Cuba, la qual li serveix per connectar amb la nostàlgia de les havaneres i els boleros com a vehicles de la memòria. El nucli de la xerrada se centra en el canvi climàtic. Des de la seva perspectiva d'experiència vital, l'Avi Ramon planteja una idea clau: la intervenció de l'home és la principal responsable de les alteracions meteorològiques. Per argumentar-ho, utilitza diversos exemples: Manipulació local: Recorda com antigament es llançaven coets per desfer les tempestes de pedra i protegir les collites. Impacte geogràfic: Com la destrucció de muntanyes per a pedreres o la pèrdua de massa forestal (per incendis com els de Galícia) altera els cicles naturals. L'era nuclear: Atribueix gran part de l'escalfament i el forat de la capa d'ozó a les proves atòmiques i nuclears realitzades des de mitjans del segle XX. Finalment, es fa una reflexió sobre el preu del progrés i la manca de transparència en els experiments militars i científics, esmentant catàstrofes com la de Txernòbil i les seqüeles que encara perduren en les generacions actuals. "Qui porta el canvi climàtic? Els humans. Ens queixem del sol o la lluna, però la responsabilitat és nostra."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Tradicions de Quaresma i l'art de l'allioli
Tradició, Gastronomia i Supersticions En aquesta conversa s'exploren els costums catalans al voltant de la Quaresma, recordant com la religió i la tradició marcaven el dia a dia de les famílies. L'avi Ramon explica les restriccions de menjar carn i la curiosa pràctica de les bules. La Quaresma i la doble moral L'avi reflexiona sobre la rigidesa del passat i l'existència de mecanismes per esquivar les normes religioses: * El divendres de Quaresma: No es podia menjar carn de porc o vedella, només peix o tonyina. * Les bules: Pagant una petita quantitat al bisbe, es podia obtenir un document que permetia menjar carn sense que fos considerat pecat. * Crítica social: Es planteja la incoherència de seguir normes només per tradició o per por, sense una reflexió interna real. La Gastronomia de la Memòria Es recorden plats que abans eren exclusius de moments especials, a diferència de l'abundància actual: * El bacallà amb patates: Un plat econòmic però molt apreciat durant la Quaresma. * Els canelons: Fets a mà per aprofitar la carn d'olla del dia anterior (Nadal i Sant Esteve). * L'elaboració artesanal: La importància de cuinar sense presses, respectant els temps de repòs. L'allioli i les seves supersticions La conversa deriva cap a l'elaboració de l'allioli al morter i les moltes creences populars que l'envolten: * La tècnica: S'ha de remenar sempre a la mateixa velocitat i en el mateix sentit. * Estat d'ànim: Es diu que si algú està de mal humor o si una dona té la regla, l'allioli es nega (es talla). * Consistència: Una prova d'èxit era que la mà del morter es mantingués dreta ella sola. "A vegades ens obliguem a fer coses per tradició o norma i no sabem ni per què les fem." Per cloure, acorden dedicar el proper episodi exclusivament a les supersticions.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Anècdotes i curiositats de la gent gran i l'IMSERSO
Conversa sobre la gent gran i el lleure En aquesta xerrada, l’Avi Ramon i el senyor José Gil, president de l’Associació de Jubilats del Port, comparteixen diverses vivències amb un toc d'ironia i humor. La conversa gira principalment al voltant de com ha canviat la societat i les curioses conductes de la gent gran en esdeveniments socials i viatges. El fenomen del "pica-pica" en les exposicions L'Avi Ramon reflexiona sobre com les inauguracions d'exposicions han passat de ser actes gairebé buits a omplir-se gràcies al reclam del menjar gratuït: Antigament, a les exposicions només hi anaven l'artista i pocs familiars. Es va introduir la copa de cava i, posteriorment, el pica-pica per atreure públic. Critiquen que molta gent hi va exclusivament pel menjar, creant aglomeracions que dificulten veure l'obra d'art o fins i tot saludar l'autor. Destaquen l'anècdota de dones que omplen la bossa de mà amb entrepans de manera dissimulada mentre critiquen els altres. L'experiència dels viatges de l’IMSERSO Els interlocutors comenten amb humor com es transformen les persones grans quan surten de vacances: Dietes i salut: Tot i que a casa segueixen règims estrictes sense sal o sucre, als bufets lliures dels hotels mengen de tot i en grans quantitats. Vitalitat sorprenent: Persones que durant el dia caminen amb bastó o es queixen de mals, a la nit es transformen a la pista de ball. L'evolució del servei: Recorden l'època en què s'havia d'esperar que el capellà o el director polític beneïssin la taula abans de menjar, contrastant-ho amb la immediatesa i el desordre actual. Projectes de futur El senyor Gil destaca que l'IMSERSO ha ampliat la seva oferta amb milers de places noves en balnearis i hotels, i ja té planejats els seus propers viatges a Mallorca i les Canàries. "Si a casa seva els fessin una pel·lícula i l'enviessin als seus fills, no es creurien el que mengen els avis als hotels."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Comiat de temporada amb l'Avi Ramon a Tarragona
Tancament d'etapa i reflexions de l'Avi Ramon L'episodi marca el darrer programa de la temporada de l'Avi Ramon abans de les pauses de vacances. En una conversa propera, el protagonista comparteix la seva gratitud pel suport rebut i reflexiona sobre la seva vida i el contacte amb la gent de Tarragona. Punts clau de la conversa: Reconeixement popular: L'Avi Ramon expressa la seva satisfacció en ser reconegut pel carrer. Explica anècdotes com la d'una senyora a la parada de l'autobús que el va identificar davant del seu nét. El contacte humà com a motor: Amb 81 anys, l'entrevistat afirma que el tracte amb la gent és la seva "gasolina": > "Els que trobo em donen gasolina, em posen gasolina al motor i vaig..." Estil i filosofia: Es defineix com una persona que parla amb ironia i bona intenció, sense voler mai enfadar ningú, tot i que reconeix que a vegades es mossega la llengua per no entrar en política. Calendari festiu: Es repassen les celebracions imminents com Sant Joan i Sant Pere, juntament amb els perills dels petards i el descontrol dels coets durant les revetlles. Orgull tarragoní: Es destaca la riquesa dels barris de Tarragona (el Serrallo, Torreforta, Sant Pere i Sant Pau) en comparació amb altres localitats veïnes, lloant l'ambient de les terrasses i places històriques. Properes activitats Malgrat les vacances radiofòniques, l'avi no s'aturarà. Té previst organitzar una exposició monumental al setembre i participar en el prestigiós concurs de romesco per Santa Tecla.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
Reflexions de l'avi Ramon: De la Cuaresma a la vida moderna
Reflexions sobre el canvi de generacions i la societat actual En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix una visió crítica però humana sobre com ha evolucionat la societat, des de les tradicions religioses fins al consumisme modern. Tradicions i Hipocresia Social La Cuaresma i el Carnaval: S'analitza la transició brusca entre la festa i la penitència. L'avi recorda com antigament el canvi era visual i radical, amb l'ús del negre i les mantellines. Dues vides i l'aparença: Es critica durament la hipocresia de voler aparentar el que no s'és. L'avi reflexiona sobre les persones que gasten el que no tenen segons qui les visita o qui les mira. El consumisme i l'educació dels infants La bogeria dels Reis: Es debat sobre com els regals s'han convertit en un "mal de cap". L'avi destaca que abans els nens jugaven amb una simple capsa de cartró i un cordill, mentre que ara s'avorreixen ràpidament de joguines cares que acaben a les escombraries pocs dies després. El preu de les coses: Es parla de la inflació de preus causada pel robatori i la propaganda excessiva, contraposant-ho a l'antiga publicitat basada simplement en oferir bon preu i bona presentació. El paper dels avis i la família Vici i sacrifici: L'avi Ramon explica que el veritable "vici" dels avis són els nets. Remarca el paper fonamental que tenen actualment aguantant les càrregues familiars, sovint sacrificant el seu propi temps lliure. Separacions i regals: Es fa un apunt sobre les separacions matrimonials i l'error de voler "comprar" l'amor dels fills amb regals materials. "Si les cases fossin de vidre, més de quatre no farien el que fan."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
11'
Vivències de Nadal: Tradicions, Cuina i Convivència
Reflexions de Nadal entre generacions En aquesta conversa propera i plena de nostàlgia, un avi i la seva néta repassen les tradicions nadalenques i els canvis en la vida social. El diàleg comença amb el polsim d'il·lusió que genera la loteria de Nadal, tot i que l'avi remarca que la salut és sempre el més important. Costums perduts i la figura del metge L'avi recorda com era la vida fa uns anys, destacant la relació de proximitat amb el metge de família, qui coneixia tothom personalment. El regal del pollastre: Era habitual criar un pollastre a les golfes dels pisos grans per regalar-lo al metge com a mostra de gratitud per les atencions de tot l'any. Criança natural: Es diferencia la qualitat del bestiar d'abans, alimentat a casa, enfront dels mètodes industrials actuals. La convivència a les escales de veïns L'avi lamenta la pèrdua de la interacció veïnal. Antigament, els veïns formaven una gran família on tothom s'ajudava: Es compartien remeis casolans (com el vi calent amb mel per als refredats). Hi havia una confiança absoluta que permetia entrar a les cuines dels altres. Figures com el sereno o el carter eren part fonamental del teixit social del barri. La màgia de la cuina i el comiat El resum final de les festes es trasllada als fogons, on la preparació de l'olla de Nadal i els canelons de Sant Esteve simbolitzen la unió familiar. L'avi descriu la satisfacció de cuinar per als altres com una autèntica "condecoració". "Hi ha coses petites que a la vida engrandeixen la satisfacció." L'episodi acaba amb un comiat emotiu, desitjant un bon any 2008 i celebrant que, mentre el cap funcioni, les vivències s'han de continuar explicant.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Reflexions de l'avi Ramon sobre viure l'edat i la moda
La tertúlia de l'avi Ramon i la vida al port En aquesta sessió, l'avi Ramon personifica la vitalitat de la gent gran amb un to humorístic i crític. La conversa s'inicia amb bromes sobre un viatge fictici a Cuba i deriva cap a la presentació de José Gil, president de l'Associació de Jubilats del Port, qui recorda la importància d'escoltar les "batalletes" dels més grans. L'art de viure cada etapa Un dels punts centrals és la filosofia de vida de José Gil, qui defensa amb fermesa el fet de viure l'edat que et correspon: * Rebuig a la idea d'aparentar ser més jove del que s'és (ell té 70 anys i no vol treure's l'edat). * La importància de la paciència i l'aprenentatge a través de les experiències passades. * Una crítica a la societat actual que vol que tot sigui immediat i ràpid. Crítica a l'artifici i la moda L'avi Ramon reflexiona sobre com la publicitat i la televisió intenten imposar una imatge de joventut eterna, creant el que ell anomena un "carnaval" constant: * Critica l'ús excessiu de cosmètics i roba massa cenyida que no és natural per a certes edats. * Observa amb humor les dificultats de la gent per encabir-se en peces de roba modernes que semblen "disfresses". * Es menciona la preocupació per la salut davant la deixadesa física d'alguns joves. "Tot això que vivim no som naltros, és una preparació que fan... buscant la gent fer-la més jove." L'episodi clou amb una cançó romàntica que subratlla el caràcter amable i festiu de la tertúlia.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Memòries de Sant Joan i supersticions amb l'avi Ramon
Tradició, festes i creences populars En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix records d'infantesa i joventut, centrant-se en els costums d'abans al voltant de la nit de Sant Joan i la vida quotidiana a les destil·leries de barri. Costums d'altres temps i l'anís L'avi recorda com antigament hi havia un contacte més directe amb el alcohol a la llar, fins i tot per als nens, però sempre sota un respecte i control parental que avui dia s'ha perdut. Explica l'existència de destil·leries locals, com la de les 100 escales, on anaven a comprar licors a granel que, tot i no tenir marca, eren de gran qualitat. La Nit de Sant Joan i les fogueres La conversa reviu l'essència de la revetlla de Sant Joan d'abans: Fogueres comunitàries: Es feien en carrers que encara no estaven asfaltats o sobre sorra, utilitzant mobles vells i fusta que els veïns guardaven. Barris units: Tota l'escala es coneixia i participava en la celebració. Ritus de pas: El perillós joc de saltar les brases per demostrar valentia, on sovint algun "xulo" acabava cremat. Festes populars: Els balls a la Plaça de Toros, on gent de tot ambient es trobava per ballar i acabar la festa veient sortir el sol a la platja. Supersticions i manies personals Es debat sobre la psicologia darrera de les supersticions. L'avi sosté que, tot i que molts neguen ser supersticiosos, tothom té les seves "manies" (com entrar amb el peu dret o evitar gats negres). "Hi ha persones que certs rituels els hi donen una certa força durant el dia per no decaure." Finalment, conclouen que aquestes creences, tot i poder semblar ridícules si s'analitzen fredament, ajuden les persones a afrontar el dia amb més confiança o seguretat.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Vivències de l'Avi Ramon: Entre Londres i el Carnaval
Connexions Internacionals i Records de Tarragona L'espai comença amb una notícia engrescadora: el programa té oients a Londres. En Fernando, un tarragoní resident a la capital britànica, segueix les històries de l'Avi Ramon perquè el connecten amb les seves arrels. El presentador i l'avi valoren molt positivament aquestes mostres de suport: Les vivències compartides actuen com una «vitamina» per a l'avi. Es planteja la possibilitat d'una futura trobada a l'estació amb els oients de l'estranger. L'objectiu de la tertúlia és mantenir viva la memòria de les coses viscudes. L'Esperit Transgressor del Carnaval Amb l'arribada de l'Enterrament de la Sardina, l'Avi Ramon aprofita l'ambient de Carnaval per explicar anècdotes amb un toc d'ironia i picardia. Argumenta que, durant aquestes festes, es permet una llibertat d'expressió que normalment està més limitada. "Carnaval se'n diuen les coses, però que és Carnaval. Com que és tot l'any Carnaval, a vegades convé dir algunes coses." Anècdotes i Confusions Divertides L'avi recorda situacions on les aparences enganyen, destacant dues històries principals: L'enterrament a Barcelona: Durant el seu servei militar, va presenciar un seguici fúnebre molt seriós amb dones de dol rigorós, fins que un incident amb una faldilla va revelar que eren, en realitat, homes disfressats amb les cames peludes. L'incident a Sitges: Explica la sorpresa d'un mariner americà en descobrir que una noia que l'havia captivat era un home disfressat, provocant-li un atac de riure incontrolable. Comiat de la Festa i l'Inici de la Quaresma El programa tanca reflexionant sobre l'evolució de les festes de Carnaval a Tarragona, les concubines i el Carnestoltes, abans d'entrar en el període més restrictiu de la Quaresma. L'espai finalitza amb la cançó Un beso y una flor.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Records de Nadal a Tarragona amb l'avi Ramon
L'aniversari de l'avi i la Loteria de Nadal L'episodi comença amb una conversa distesa sobre el proper aniversari de l'avi Ramon, el dia 19 de gener. Entre bromes sobre si s'haurà de fer una programació especial o si acceptarà regals amb retard, els interlocutors reflexionen sobre la importància de la salut i l'humor per sobre de les coses materials. També comenten la proximitat del sorteig de la Loteria de Nadal, tot recordant que històricament la Grossa mai ha caigut a Tarragona, a excepció de petites aproximacions. L'avi narra una anècdota tràgica d'una persona que va morir d'una aturada cardíaca per l'emoció de veure sortir el seu número premiat. La fira antiga i els animals en viu L'avi Ramon descriu amb nostàlgia com era el Nadal a la Tarragona de la seva infantesa: El contrast entre els carrers estrets de la Part Alta i l'amplitud actual. La fira que es feia a la Plaça de la Font i a la Plaça de les Coques, on el principal atractiu era el bestiari viu. Els pagesos arribaven amb carros plens de galls dindis, conills i gallines, cosa que suposava un espectacle pels nens de l'època. "Ara veus el gall dindi amb figuretes... abans era una atracció veure'ls vius al mercat." El misteri de les portes del Pallol L'avi aprofita el final de la conversa per llançar una crítica i un enigma local. Explica la desaparició d'unes antigues portes de fusta de Melis que tancaven la ciutat antigament. Aquestes peces històriques es van utilitzar per a un pessebre a la Plaça del Rei i, un cop finalitzat l'esdeveniment, es va perdre el seu rastre durant el transport de retorn.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Tradicions, coques i records: De Corpus a Sant Joan
Reflexió sobre el pas del temps i les tradicions En aquesta conversa, l'avi i el David reflexionen sobre com ha canviat la nostra manera de viure les festes populars i el dia a dia. Es destaca la sensació de pressa constant i com el ritme actual ens fa perdre, a vegades, el detall de les celebracions i el contacte amb els altres. El calendari de les coques El diàleg comença amb la transició entre les diferents festivitats i els seus dolços típics: * La coca de cireres (o xereres) pròpia de Corpus. * La preparació per a la coca de Sant Joan (de crema o llardons). * La reflexió sobre com anem "de coca en coca" sense gairebé temps de pair-les. Canvis en el consum i l'excepcionalitat L'avi recorda que antigament certs productes eren moments de vida extraordinaris: * El cava: Abans es reservava per a ocasions molt especials o visites a casa. Ara, es considera una beguda molt més comuna, quasi com el vi. * Les pastisseries: S'ha passat d'anar-hi només per un tortell de diumenge a poder comprar pastes selectes o xutxos qualsevol dia de la setmana per caprici. * El mosquatell i la mistela: Es comenta com ha canviat el gust i la graduació d'aquestes lletis, recordant quan es donava una petita cullereta als nens en celebracions. El valor de la tradició Es destaca que el valor d'una tradició no rau en el preu del producte, sinó en el record i el ritual: "He estat mitja hora de cua per una simple coca, però aquella coca té un valor... perquè és una tradició." Finalment, s'introdueix el tema de la seguretat a Sant Joan, criticant la inconsciència de llençar petards des dels balcons, un tema que prometen ampliar en la següent sessió.