Tots els episodis

62603 episodis disponibles

episodis

51385-51408 de 62603

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Pacte per a la convivència nocturna a Catalunya
Acord històric contra la contaminació acústica Ahir a la tarda es va formalitzar un pacte pioner a nivell de Catalunya entre els sectors de l'oci nocturn, la restauració i les associacions veïnals. L'objectiu central d'aquest conveni és combatre la contaminació acústica i garantir el dret al descans dels ciutadans, alhora que es protegeix la viabilitat dels negocis que compleixen la llei. Joaquim Boades, secretari general de la FECASARM, destaca que el sector vol desmarcar-se de la minoria que incompleix la normativa: "El 99,9% dels locals estan complint la normativa... no ens podem veure perjudicats per l'actitud d'una minoria." Mesures i compromisos del pacte L'acord preveu diverses línies d'actuació per resoldre els conflictes sonors: Intervenció en origen: Es mantindran reunions amb els locals sorollosos per exigir-los mesures correctores abans de demanar-ne el tancament. Pressió conjunta: El sector de l'oci s'unirà a les queixes veïnals contra aquells empresaris que actuïn de forma irresponsable o en competència deslleal. Control de focus externs: Es demanarà més contundència administrativa contra sorolls aliens als locals, com les motocicletes amb tubs d'escapament lliures. Implicació municipal: S'insta els ajuntaments a adherir-se al conveni, aportant recursos i agents de l'ordre públic per fer complir les ordenances. El pes de la insonorització i la legalitat L'entrevista subratlla que la qualitat acústica té un cost elevat. L'adequació d'un local pot oscil·lar entre els 70.000 i els 150.000 euros de mitjana, arribant al milió d'euros en casos excepcionals. Boades insisteix que el pacte busca evitar casos extrems com la recent sentència de quatre anys de presó per a un restaurador de Barcelona, un fet que danya el prestigi de tot el col·lectiu.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
38'
Josep Fèlix Ballesteros: El projecte de canvi per a Tarragona
Presentació i Context Personal El candidat socialista a l'alcaldia de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, reflexiona des de la terrassa del Motoclub sobre la seva trajectòria i el seu vincle amb la ciutat. La tria del lloc i de la cançó Mediterrani de Serrat subratllen la seva identitat tarragonina i la importància de l'essència marinera. Trajectòria Política i Valors Ballesteros detalla el seu pas del món associatiu, especialment com a monitor d'esplai i director de colònies amb nois amb discapacitat mental, cap a la política municipal: • Va entrar com a independent al Partit Socialista l'any 1986. • Defensa una visió de la política basada en la proximitat i el contacte diari amb el ciutadà. • Manifesta obertament el seu compromís amb els valors cristians, considerant-los totalment compatibles amb el socialisme: > "El socialisme i el cristianisme treballen per la justícia social, la igualtat i la llibertat." Projectes i Propostes per a Tarragona El candidat desgrana el seu programa electoral centrat en infraestructures i serveis municipals: Gestió d'Edificis i Urbanisme • Banc d'Espanya: Proposa convertir-lo en una biblioteca, hemeroteca i un gran centre d'informació turística. • Façana Marítima: Es compromet a assolir un acord institucional en un termini de sis mesos. • Sabinosa: Planteja un centre de talassoteràpia i un espai per a la Universitat d'Estiu, rebutjant-ne la privatització. • Equipaments Culturals: Proposa un gran auditori a la zona de Llevant i l'ús de la Tabacalera com a gran eix cultural decidit per una comissió d'experts. Habitatge, Mobilitat i Seguretat • Habitatge: L'objectiu és construir 900 habitatges públics en quatre anys, especialment per a joves. • Mobilitat: Proposa eliminar 500 zones blaves de la perifèria el primer dia de mandat i oferir el primer quart d'hora gratuït als pàrquings. • Seguretat: Planteja la incorporació de 100 nous agents de la Guàrdia Urbana per potenciar la policia de proximitat. Perspectiva Electoral Ballesteros critica l'estratègia de crispació d'altres partits i es mostra convençut de la necessitat d'un govern sòlid i estable que aposti per un canvi real a la ciutat després de 18 anys de mandat de Joan Miquel Nadal, els darrers dels quals descriu com una etapa de decadència.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
El voluntariat hospitalari i la guia per a la seva regulació
Presentació de la guia sobre el voluntariat sociosanitari L'entrevista se centra en la presentació del llibre El voluntariat en l'àmbit hospitalari i sociosanitari, una obra que serveix de guia pràctica per articular i regular les activitats dels voluntaris en centres de salut. Marta París, tècnica de la Federació Catalana del Voluntariat Social, explica que aquest treball s'ha elaborat a partir de les necessitats detectades des de l'any 2002 i l'experiència directa d'entitats i professionals. Formació i competències del voluntari Es destaca que per ser voluntari no n'hi ha prou amb la bona voluntat; calen diversos elements clau per garantir un servei de qualitat i el benestar del mateix voluntari: Formació específica: Necessària per entendre l'entorn hospitalari. Motivació i preparació emocional: Especialment en l'acompanyament en el dol i la mort. Delimitació de tasques: És fonamental que el voluntari sàpiga que el seu paper és complementari i que mai ha de suplantar la feina dels professionals sanitaris. "No n'hi ha prou amb la voluntat per ser voluntari, calen altres coses com formació, motivació i ganes." La realitat territorial a Tarragona i Barcelona L'episodi analitza la distribució del voluntariat a Catalunya: Concentració: Històricament, el 80% del voluntariat s'ha concentrat a Barcelona a causa dels grans centres de tractament. Creixement a Tarragona: Actualment, centres com l'Hospital Joan XXIII estan creant els seus propis grups de voluntaris per cobrir una demanda creixent. Acompanyament extern: A Tarragona es detecta una forta presència de voluntariat en l'acompanyament domiciliari un cop el pacient rep l'alta. Relació amb el sistema sanitari La guia pretén conscienciar tots els agents (metges, infermeres, gerents i administratius) sobre la importància del voluntari. Es subratlla la necessitat de respectar els drets i deures de totes les parts i seguir estrictament els reglaments d'higiene i horaris dels hospitals per evitar intromissions en la tasca tècnica.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Recuperació de la Memòria Històrica i Brigades Internacionals
Preservar el llegat de la fraternitat internacional En aquesta conversa, representants de l'entitat Terra de Fraternitat i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) analitzen la importància de recuperar la memòria històrica de la Guerra Civil Espanyola, centrant-se especialment en el paper de les Brigades Internacionals. L'associació neix amb una voluntat internacional per unir aquells que van lluitar per la democràcia a ambdós costats de la frontera, recordant fets sovint oblidats com la participació de republicans espanyols en la lliberació de França (com a la ciutat de Foix). Punts clau de la col·laboració Conveni URV i Terra de Fraternitat: Una aliança per fomentar la recerca històrica i la reflexió acadèmica sobre el conflicte. Cultura de reconciliació: L'objectiu de transmetre als estudiants els valors de solidaritat internacional que van moure persones de 54 països. Congrés a Móra d'Ebre: Previst per al juliol, aquest congrés se centrarà en la política de no intervenció i com aquesta va decantar el curs de la guerra. La lluita contra el silenci i la tergiversació Els interlocutors critiquen els anomenats "pactes de silenci" de la transició, argumentant que deixar la història "dins dels armaris" és un error que només agreuja els problemes amb el pas del temps. "Si volem parlar del present i del futur, primer hem de parlar del passat, perquè les coses no han començat ara." Es reivindica la necessitat de dir la veritat sobre les complicitats de diversos governs (inclòs el francès durant l'ocupació) i de veure les Brigades Internacionals no només com un exemple bèl·lic, sinó com un referent de cooperació entre pobles que pot aplicar-se avui dia en àmbits econòmics, artístics i socials.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Inauguració de nous habitatges públics a Tarragona
Inauguració i lliurament de claus a Tarragona El Servei Municipal de l'Habitatge de Tarragona ha protagonitzat una jornada clau per a l'emancipació juvenil i el reallotjament amb la presentació de dues noves promocions d'habitatge. L'acte inclou el lliurament de claus a Sant Salvador i la presentació de nous pisos de lloguer al carrer Doctor Mallafré, a la zona d'expansió propera a l'Hospital Joan XXIII. Detalls de les promocions Sant Salvador: Inauguració de 30 pisos destinats a la venda, amb el lliurament de claus efectiu durant el dia d'avui. Carrer Doctor Mallafré: Edifici de 60 pisos de lloguer construïts sobre sòl municipal cedint gratuïtament per l'Ajuntament. 20 pisos reservats: 8 per a antics residents de les "cases dels mestres" (solar on s'ubicarà El Corte Inglés) i 12 per a col·lectius específics. 40 pisos per a joves: Immobles d'uns 50 m² amb plaques solars, ascensor i preus que ronden els 340 euros (incloent pàrquing i comunitat). Requisits per als joves sol·licitants El responsable del servei, Francesc Olivell, ha destacat que el termini per presentar sol·licituds finalitza avui mateix. Els criteris principals són: Edat: No superar els 35 anys. Residència: Mínim de 3 anys empadronat a Tarragona. Situació laboral: Contracte vigent d'almenys un any. Ingressos: Situar-se en una forquilla d'entre 13.100 € i 30.500 € anuals. "És una forma de poder estalviar diners per al dia de demà poder entrar en un de propietat, que és al que aspirem la majoria de joves." Context social Aquesta iniciativa s'emmarca en la voluntat de facilitar l'accés a l'habitatge independent durant un període de 5 a 8 anys, permetent que els joves tinguin un marge d'estalvi abans de fer el salt al mercat de compra o de renda lliure.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Festes de Torreforta: Diversió, integració i comunitat
Les Festes Majors de Torreforta i el seu paper social L'entrevista amb Manolo Borrero, president de l'Associació de Veïns Progressista de Torreforta, posa de manifest la importància de les festes de barri a Tarragona com a motor de cohesió social i de benestar per a la comunitat. Aquestes festes, que comencen el 29 de maig, marquen l'inici del calendari festiu a la ciutat. Eixos principals de la celebració Dates i tradició: S’escullen els primers dies de juny per aprofitar el bon temps i evitar la fred de la tardor, posicionant-se com les primeres festes de la temporada. Activitats destacades: Inauguració d'una exposició d'artesanies (macramé, ceràmica, patchwork) feta pel col·lectiu de dones. Xerrades informatives sobre salut (colesterol, diabetis). Activitats per a infants i joves, incloent exhibicions de karate i batucada. El tradicional Sopar de Carmeñola (de germanor), on es convida a representants polítics locals. El repte de la integració i la realitat veïnal El diàleg també aprofundeix en la tasca diària de l'associació a través del Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC): Inclusió de la immigració: Es treballa per integrar els col·lectius magribins i d'altres nacionalitats en la vida del barri. La tasca de les dones és considerada vital per la seva habilitat de crear vincles més directes. Crítica als mitjans: Borrero lamenta que els mitjans sovint només donen cobertura al barri quan hi ha conflictes, ignorant les accions positives d'integració. "Ens encanta celebrar festes i compartir amb la comunitat bones estones, sobretot de diversió." La festa es presenta, doncs, com un espai on les creences individuals es respecten però s'uneixen en una forma de viure compartida.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
41'
Perfil i propostes d'Alejandro Fernández per Tarragona
Introducció i Trajectòria Personal L'entrevista comença amb un repàs a la joventut d'Alejandro Fernández, destacant la seva evolució musical des del heavy metal fins a grups com els Smiths. Aquesta etapa adolescent, marcada per canvis estètics i la recerca de la identitat, va coincidir amb el seu trasllat a Sant Pere i Sant Pau, barri on encara resideix i amb el qual manté un fort vincle sentimental. Ideologia i Pensament Polític Fernández es defineix com a liberal conservador i defensa la llibertat individual per sobre del col·lectivisme. Durant la conversa, explica que la seva passió per la política va néixer als 18 anys quan es va afiliar al Partit Popular i va decidir estudiar Ciències Polítiques a l'Autònoma de Barcelona. La visió sobre l'Estat i l'economia L'entrevistat es declara admirador del model de Sarkozy i del tarannà liberal dels Estats Units. Critica l'excessiva càrrega fiscal i la intervenció de l'administració en la vida privada: "A mi el que no m'agrada és que l'Estat em digui constantment el que he de fer, ni que es quedi els meus impostos." Propostes per a Tarragona Com a candidat a l'alcaldia, planteja diverses prioritats estratègiques per a la ciutat i el barri de Sant Pere i Sant Pau: • Mobilitat: Solucionar els punts negres del trànsit, com les sortides del barri i la zona de la Tabacalera. • Seguretat: Reforçar la plantilla de la Guàrdia Urbana i exigir el desplegament definitiu dels Mossos d'Esquadra. • Habitatge per a joves: Proposa ajudes de fins a 12.000 euros per a l'entrada i l'exempció de l'IBI durant tres anys. • Immigració: Defensa un model de control i integració sota el principi d'igualtat davant la llei, oposant-se a propostes com la mesquita al centre. Cultura i Referents Finalment, es destaca el seu perfil com a col·leccionista de música i cinema, amb una especial predilecció pel cinema clàssic de John Ford i l'estètica onírica de David Lynch, concretament la pel·lícula Mulholland Drive.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Impacte del mercadet de la Rambla a Tarragona
Anàlisi del trasllat del mercadet a la Rambla Nova L'episodi recull un ampli ventall d'opinions sobre el trasllat del mercadet de marxants (dimarts i dijous) a la Rambla Nova de Tarragona, motivat per les obres del Mercat Central. La valoració del canvi varia dràsticament segons el sector consultat: Comerciants de l'entorn del Mercat Central És el grup més perjudicat. Els establiments dels carrers Redding i Governador González han registrat una forta davallada de l'activitat: * Caiguda de vendes: Es calcula una disminució d'entre el 30% i el 40% en la facturació. * Pèrdua de clientela: El tancament dels voltants per obres i el trasllat de les parades ha desviat el flux de vianants habitual. * Preocupació pel futur: Molts botiguers dubten si podran aguantar els 3 o 4 anys que es preveu que durin les obres de remodelació. Sector de la restauració i oci a la Rambla En general, els bars i terrasses de la Rambla Nova es mostren més optimistes, tot i que amb matisos: * Augment de l'afluència: Els dies de mercat hi ha molt més moviment de gent, incloent-hi turistes i estrangers. * Inconvenients: Alguns responsables denuncien un increment de carteristes i una sensació de degradació de l'espai públic. L'opinió dels ciutadans i jubilats "Aquí no ens podem ni asseure; mitja Rambla està ocupada i per a la gent gran els bancs que queden són massa baixos." Els usuaris habituals de la Rambla expressen queixes per la dificultat de circular i la pèrdua d'espais de descans. Alguns fins i tot qualifiquen la imatge de la ciutat de "patètica" o "subdesenvolupada" per l'ocupació massiva del passeig amb roba estesa i crits. Conclusions Mentre que el mercadet ha dinamitzat la Rambla a nivell de vianants, ha generat un desequilibri comercial greu, beneficiant puntualment la restauració però castigant severament el comerç tradicional de la zona de Corsini.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
Estat i futur de la sanitat a Tarragona
Radiografia de la Sanitat a Tarragona El director dels Serveis Territorials de Salut, Felip Infiesta, analitza l'estat actual del sistema sanitari a la ciutat i la regió, destacant el fort creixement poblacional com el principal repte per a la planificació de serveis. Professionals i Ràtios Assistencials Actualment, la situació dels facultatius a Tarragona es considera correcta, complint amb els estàndards establerts: Metges de família: 1.500 pacients per professional. Pediatres: 1.200 nens per professional. Es preveu la incorporació de fins a 20 noves infermeres abans del 2015 per potenciar el seu nou rol en la prevenció i educació sanitària. Infraestructures i Inversions Per fer front a l'augment d'habitants, Salut té planificades diverses actuacions clau: Construcció d'un nou CAP a Sant Salvador. Inauguració imminent del nou centre de Sant Pere i Sant Pau. Creació d'un Centre d'Alta Resolució a Camp Clar per descongestionar les urgències de l'Hospital Joan XXIII. Estils de Vida i Salut Pública L'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) mostra dades preocupants sobre els hàbits de la població al Camp de Tarragona: "L'alcohol i el tabac continuen tenint un pes important, superant la mitjana de Catalunya en alguns riscos." Es posa èmfasi en la necessitat de combatre el sedentarisme, l'automedicació (que afecta un 15% de la població) i la importància de la responsabilitat individual en la cura de la pròpia salut.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
El futur de l'edifici de la Chartres a Tarragona
Debat sobre l'ús cultural de l'antiga Chartres L'anunci formal per part del conseller d'Educació, Ernest Maragall, de convertir l'edifici de la Chartres en la nova seu de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) ha generat inquietud entre els col·lectius artístics de Tarragona. Els representants de la cultura qüestionen si aquesta decisió és definitiva o una mera estratègia de campanya electoral. Les postures dels col·lectius Pau Gabaldà (Plataforma d'Artistes): Expressa un profund escepticisme. Considera que, malgrat les promeses, la situació real és de paràlisi ("ara res"). La seva principal preocupació és que la rehabilitació per a l'escola desfiguri el valor històric i industrial de l'edifici. Guillermo Soler (Associació de Músics de Tarragona): Manté una actitud més pragmàtica. Tot i que l'EOI ocupi l'edifici central, l'associació confia a aprofitar els edificis annexos de nova construcció. L'objectiu és compartir l'espai i garantir un lloc digne per a la música. Crítica a la planificació urbana Durant la tertúlia, s'ha posat de manifest la manca d'un projecte de ciutat sòlid a Tarragona. S'han enumerat diversos espais en suspens: * El Teatre Tarragona i la Sabinosa. * L'ús futur del Banc d'Espanya i la Tabacalera. * La situació del Teatre Romà. "La rehabilitació de la Chartres ha de ser un punt de referència bàsic per entendre la ciutat dels darrers 150 anys." Reivindicació de projectes concrets Els interlocutors coincideixen que no volen "capses buides". Exigeixen que qualsevol cessió d'espai vagi acompanyada d'un projecte definit, un pressupost i un calendari d'execució. Actualment, el sentiment de provisionalitat predomina entre els artistes visuals i els músics de la ciutat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
39'
Entrevista a Sergi de los Ríos: política i Tarragona
Introducció i espais de proximitat Sergi de los Ríos, candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l'alcaldia de Tarragona, tria la plaça de la Font com a escenari de la conversa pel seu caràcter de plaça de poble i la seva transformació en un espai de convivència i tranquil·litat. Orígens i trajectòria política • Nascut a Tarragona, va viure la seva infantesa en un mas prop de la via del tren, una experiència que marca la seva visió de la ciutat i el contacte amb la natura. • Va iniciar-se en la política l'any 1989 a les joventuts d'Esquerra a Barcelona, mentre estudiava Econòmiques. • Destaca la seva implicació en moviments estudiantils i la seva evolució dins del partit fins a arribar a ser diputat al Parlament de Catalunya i portaveu d'Economia. Valors i activitat social Un aspecte clau de la seva personalitat és el seu vincle amb la Colla Jove de Xiquets de Tarragona, on va exercir de cap de pinyes. "Els castells m'han ensenyat a treballar en equip i a entendre que tothom, independentment del seu físic o edat, té un paper fonamental en la societat." Viatges i conciliació • Professionalment, s'ha especialitzat en comerç exterior, fet que l'ha portat a viatjar per tot el món. • Posa Holanda com a exemple de bona gestió de l'espai públic i, sobretot, de la conciliació laboral, advocant per horaris que permetin dedicar temps a la família i als fills. Propostes per a Tarragona Durant la bateria de preguntes sobre el futur de la ciutat, De los Ríos desgrana el seu model municipal: • Mobilitat: Aposta per la peatonalització de la Part Alta i el foment de la bicicleta. • Cultura: Proposa un eix cultural potent amb el Banc d'Espanya, la Tabacalera i la Sabinosa com a motors. • Habitatge: Crear una oficina municipal per fer aflorar els pisos buits mitjançant lloguer social i jove. • Immigració: Defensar el català com a eina principal d'integració i convivència. Horitzó electoral L'objectiu per a les properes eleccions és convertir-se en la tercera força política de la ciutat, superant el Partit Popular, i restablir els ponts de diàleg amb la resta d'administracions i municipis veïns.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
45è Congrés de Rehabilitació i Medicina Física a Tarragona
Tarragona acull la 45ena edició del congrés de la Societat Espanyola de Rehabilitació i Medicina Física (SERMEF), un esdeveniment que reuneix a més de 700 especialistes. El doctor Jacobo Aguilar, cap de Rehabilitació de l'Hospital Joan XXIII, detalla el moment actual d'una especialitat en creixement però que encara reclama més recursos de l'administració per fer front a l'envelliment de la població. Eixos principals de la trobada Els temes clau del congrés se centren en la innovació i el futur del sector: Noves Tecnologies: Especial èmfasi en l'ortopèdia de tecnologia punta i la robòtica. Pròtesis Biòniques: Projectes pioners que busquen traduir el pensament directament en moviment a través de la transferència sensitiva. Rehabilitació Esportiva: Anàlisi de les lesions més freqüents, especialment en el turmell i el genoll, en esportistes d'elit. El repte de la innovació i la despesa pública Un dels grans dilemes exposats és l'accés a les tecnologies disruptives, com la realitat virtual aplicada a la reeducació de la marxa o les rodilles electròniques. "Aquestes noves tecnologies són molt cares. Des que es desenvolupa un prototip fins que es pot estendre a tota la població passa molt de temps." Segons el doctor Aguilar, tot i que actualment el cost d'algunes d'aquestes pròtesis no permet la seva cobertura pel sistema públic, el camí ha de ser la democratització d'aquestes millores a mesura que la tecnologia s'abarateixi.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Tarragona Urbana: El hip-hop com a cultura i motor social
Tarragona Urbana: Més enllà de l'acte cultural L'entrevista amb Gabriela Berti, comissària del cicle Tarragona Urbana organitzat per la Fundació La Caixa, aprofundeix en la complexitat de la cultura urbana. El projecte no es limita a una exhibició artística, sinó que busca explorar les dimensions socials, polítiques i identitàries d'un moviment que ha evolucionat durant gairebé 40 anys. Els quatre pilars fonamentals del hip-hop Berti aclareix que el hip-hop és una cultura integral que se sosté sobre quatre eixos artístics principals: B-boying (Breakdance): L'estil de ball que inclou modalitats com el popping o el locking. DJing: L'art de punxar i crear sons amb els plats. Graffiti: L'expressió visual i pictòrica a l'espai públic. MC (Rap): El mestre de cerimònies que utilitza la veu com a instrument de transmissió rítmica i missatges. Filosofia i compromís social Un dels punts clau de la conversa és l'anàlisi de l'ètica del "do it yourself" (fes-ho tu mateix). Aquesta filosofia neix de la necessitat de les classes desfavorides (especialment als barris de Nova York com el Bronx o Harlem) de crear els seus propis espais de visibilitat i transformació social. "Molts joves han trobat en el hip-hop una manera de minimitzar els xocs socials i canviar la imatge que es té d'ells." Actualment, projectes com Hip-Soma demostren que aquesta cultura és una eina d'inserció social potent en països tan diversos com Cuba, Sud-àfrica o Espanya (especificament amb projectes d'autogestió de joves marroquins a Figueres). L'art generós del graffiti L'entrevista també destaca la naturalesa del graffiti com una de les formes d'art més generoses, ja que es regala a la ciutadania a l'espai públic malgrat el seu caràcter efímer. Es menciona la participació d'artistes de renom mundial com Suso 33, qui combina l'èxit en galeries d'art amb la pintura continuada al carrer.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
El Futbolí a Tarragona Ràdio: Crònica del Betis-Nàstic
Resum de l’episodi En aquesta edició del futbolí, s'analitza l'actualitat del Nàstic de Tarragona després de l'empat contra el Betis al camp Ruiz de Lopera. La conversa alterna entre l'anàlisi esportiva, anècdotes del viatge a Sevilla i la incertesa sobre la continuïtat del programa la temporada vinent, ja sigui a Primera o Segona Divisió. Punts clau del partit i declaracions El gol de penal: S'escolta i es comenta el gol de Javi Portillo, que va suposar l'avantatge provisional per al Nàstic. Paco Flores i l'arbitratge: Es destaca la irònica resposta de l'entrenador Paco Flores sobre el penal assenyalat per Clos Gómez, felicitant l'àrbitre per tenir "un parell de nassos" en xiular un penal a favor d'un equip que es jugava el descens. L'anècdota de l'speaker: Es comenta que l'speaker del Betis, Manolo Mellado, és també el perruquer personal del president Ruiz de Lopera. Curiositats i ambient a Sevilla El folklore verd-i-blanc: Es descriu l'ambient al camp, des de l'himne cantat a cappella fins a les particulars presentacions dels jugadors amb rimes, que en aquesta ocasió van ser recreades per la col·laboradora Tere Ortega. La mascota i el Pare Nostre: Es comenta l'aparició de Palmerín (la mascota) i la tradició bètica d'incloure un rés religiós abans del partit en lloc del tradicional minut de silenci. Souvenirs particulars: El col·laborador porta de Sevilla una revista del centenari, un pot de colònia de l'hotel i vídeos d'una processó local gravats amb el mòbil. Actualitat institucional i altres lligues "Amb nosaltres ens és igual fer-ho a segona, que fer-ho a l'estrat, que fer-ho allà on convingui." Futur del programa: Es llança el guant a la direcció per continuar amb l'espai la temporada vinent independentment de la categoria de l'equip. Lliga Vaticana: S'anuncien els finalistes de la competició: el Redemptoris Mater contra la Pontificia Università Lateranense.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
38'
Entrevista a Lluís Balart: Ecologisme i Política a Tarragona
Introducció i la figura de Jacques Brel L’episodi comença amb una anàlisi de la cançó Ne me quitte pas de Jacques Brel. Lluís Balart reflexiona sobre la sensibilitat masculina que transmet la cançó, allunyant-se dels estereotips de l'època. Es comenta la paradoxa de si és una obra cursi o una expressió profunda de tristesa i nostàlgia. Trajectòria Política i Estereotips de l'Esquerra Balart explica la seva llarga trajectòria política des del PSUC (1977) fins a la fundació d'Iniciativa per Catalunya. Durant la conversa, es desmitifiquen diversos tòpics: • L'esquerra no és nostàlgica del passat, sinó que se centra en construir el futur. • Es rebutgen els estereotips personals basats en la ideologia (no tots els ecologistes fan melmelada o van en bicicleta). • Reclama una aproximació a les persones lliure de prejudicis dogmàtics. Ecologisme Polític i Canvi Climàtic El candidat defensa que l'ecologisme no és una qüestió lírica, sinó una necessitat social urgent. • Gestió de recursos: Recorda l'oposició històrica al transvasament de l'Ebre i la importància d'administrar l'aigua i l'energia. • Justícia social: Alerta que les classes desafavorides són les que més patiran els efectes del canvi climàtic. • Propicia un canvi en el model de consum energètic per fer-lo sostenible. Propostes per a Tarragona En l'àmbit municipal, Balart detalla el seu projecte per a la ciutat: Urbanisme i Protecció del Territori "Volem que el Gaià i el Francolí formin un corredor verd que sigui el veritable pulmó de Tarragona." • Oposició a la urbanització de la Platja Llarga, defensant la recuperació d'espais públics sense ciment. • Creixement equilibrat de la ciutat per evitar la creació de guetos. Equipaments i Patrimoni • Proposta d'usos públics per a edificis emblemàtics com la Tabacalera (museu arqueològic) o la Sabinosa (centre universitari). • Una proposta agosarada: situar una mesquita a l'antic Banc d'Espanya per normalitzar la diversitat religiosa. Vida Personal: El Cinema i la Família Finalment, l'entrevista agafa un to íntim parlant de la pel·lícula Zorba el grec. Balart destaca el combat entre la racionalitat i la rauxa i la llibertat amb què ha educat els seus fills, allunyant-se de qualsevol imposició hIdeològica.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
41'
Entrevista a Maria Mercè Martorell: Política i Ciutat
Introducció i Perfil Personal L'entrevista comença al Balcó del Mediterrani, on Maria Mercè Martorell, candidata de Tarragona Grup Independent, comparteix les seves referències culturals i personals. A través de la cançó Edelweiss i la pel·lícula The Sound of Music, Martorell revela una personalitat que combina el romanticisme amb una profunda rebel·lia interna. • Explica la seva etapa escolar, on ja mostrava el seu caràcter en organitzar una protesta al col·legi del Sagrat Cor. • Es defineix com una persona disciplinada però tímida, que utilitza el control emocional com a «curassa» davant l'esfera pública. • Relata la seva teràpia personal davant l'adversitat: plorar a les escales de casa per després «rentar-se la cara i tirar endavant», inspirada per la filosofia de Scarlett O'Hara a Allò que el vent s'endugué. "Quan es tanca una porta, s'obre una finestra. Mai a la vida s'han tancat totes les portes." Trajectòria Política i Visió Electoral Martorell repassa els seus 12 anys en la política activa, destacant la seva evolució des del Partit Popular fins a la creació d'una llista cívica independent. El Model de Llistes Ciutadanes • Proposa una reforma del sistema electoral inspirada en el model italià, on els pactes es fan abans de les eleccions per oferir més transparència al votant. • Defensa la pluralitat davant el que considera un intent dels partits grans per silenciar les opcions minoritàries. • Recorda la por de la seva mare cap a la política a causa de l'experiència de la Guerra Civil, i com ella ha mantingut la seva independència de criteri. Projectes de Ciutat i Patrimoni Com a ex-regidora de Patrimoni, Martorell exposa propostes molt concretes per a edificis emblemàtics de Tarragona: • Tabacalera: Proposa que sigui la seu del Museu Nacional Arqueològic. • Banc d'Espanya: Destinat a ser el Museu d'Història de Tarragona. • Sabinosa: Defensa un ús d'equipament públic, com una Universitat d'Estiu, rebutjant l'opció hotelera privada per motius jurídics i de model de ciutat. • Gestió del Patrimoni: El seu projecte estrella és la creació d'una empresa municipal exclusiva per a la gestió i promoció del patrimoni històric. Visions de Futur: Urbanisme i Alcaldia Martorell dibuixa una Tarragona que ha de créixer de manera humana i accessible. • Prioritza la neteja i el manteniment immediat de la ciutat com a eixos fonamentals de la seva gestió. • Proposa un sistema de microbusos llançadora per connectar barris i platges sense col·lapsar el centre. • Visualitza una façana marítima amb poc impacte visual on es prioritzi el soterrament o trasllat de la via del tren per obrir la ciutat al mar.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Celebració del Dia Mundial d'Internet a Tarragona
Context de la Jornada Avui, 17 de maig, Tarragona commemora el Dia Mundial d'Internet amb un conjunt d'activitats a la plaça Verdaguer. L'esdeveniment està organitzat per la xarxa de telecentres de l'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat, amb l'objectiu d'apropar la tecnologia a tota la ciutadania. Activitats i Formació Durant el matí, diversos grups d'escolars, com els del Col·legi de Sant Salvador, participen en tallers pràctics on aprenen a crear blogs i utilitzar eines de cerca. Entrega de diplomes: A migdia es reconeix la tasca dels adults que s'han format en competències digitals. Tallers de tarda: L'espai s'obre al públic general per resoldre dubtes sobre navegació i ús d'ordinadors. La Xarxa de Telecentres de Tarragona Míriam García, responsable del servei, explica que la xarxa compta amb cinc centres (Pere Martell, Bonavista, Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, i la Part Alta) que ofereixen: Cursos gratuïts: Des d'inicialització bàsica fins a Open Office o imatge digital. Seguretat a la xarxa: Assessorament per vèncer la por als virus, estafes i millorar la privadesa. Accés lliure: Ordinadors a disposició per fer gestions o consultar el correu. "Volem fer arribar internet a tothom del carrer i ajudar aquells que no es volen quedar enrere en la revolució digital." L'Evolució Digital a les Aules Ramon Vives, professor d'informàtica, destaca que el perfil dels alumnes ha canviat radicalment gràcies a la implantació de l'ADSL a les llars. Els joves ja arriben amb un bagatge tecnològic previ, cosa que obliga el professorat a ser proactiu i mantenir-se constantment actualitzat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
La reconstrucció històrica de l'Emperador a Tarragona
Projecte Fènix: De l'anècdota a la divulgació científica L'associació Projecte Fènix, amb el seu grup de reconstrucció històrica Legio VII Gemina, ha passat de ser vista com una curiositat local a convertir-se en un referent europeu. Segons l'Enric Serigió i la Júlia, membres de l'entitat, la seva tasca no és una disfressa de carnaval, sinó un rigorós treball de recerca científica. Les claus de la reconstrucció Documentació exhaustiva: Moltes hores d'estudi en biblioteques, museus i l'anàlisi de tesines doctorals sobre aspectes quotidians com el calçat romà. Divulgació entenedora: L'objectiu principal és traspassar el coneixement acadèmic al gran públic de manera agradable. Passió i família: El projecte sobreviu gràcies a l'entusiasme personal i al suport familiar, que ha convertit la història en un estil de vida i de turisme cultural. Desmuntant mites sobre Roma L'Enric aborda temes controvertits per oferir una visió més matisada del passat: L'esclavitud: Tot i ser una societat esclavista, Roma permetia la manumissió (l'alliberament), oferint als esclaus possibilitats de progressió econòmica i creació de lobbies de pressió. El llegat de l'Estat: Roma va crear el primer concepte d'Estat modern amb serveis públics (aigua, carreteres) i seguretat jurídica. El físic del legionari: Lluny de la imatge de les pel·lícules, el legionari real era baixet (1,58-1,60 m), prim i amb una dentadura malmesa. "Nosaltres no som diferents als romans; som el seu fruit. En el fons, no hem canviat gairebé gens." Geografia de l'Imperi En l'entrevista es destaca que no totes les províncies eren iguals. Mentre que l'Orient i Itàlia eren la "primera divisió" econòmica, el nord d'Europa i part d'Hispània (excepte la Bètica) es consideraven zones més perifèriques o pobres, tot i mantenir una estructura estatal estàndard.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Activitats del MNAT a Tarracó Viva i Dia dels Museus
Tarracó Viva i el paper del Museu Nacional Arqueològic L'entrevista amb Esther Ramon, conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), destaca la intensa agenda d'activitats que coincideix amb el festival Tarracó Viva i la celebració del Dia Internacional dels Museus. L'oferta combina la reconstrucció històrica, la didàctica i l'obertura de nous espais i exposicions per acostar la vida quotidiana romana a la ciutadania. Els punts clau d'aquest programa inclouen: Nit dels Museus: Per primera vegada, el museu obrirà fins a mitjanit amb l'activitat Pentina la mort, una visita nocturna amb ambientació especial i un ressupor baleàric. Exposició "Pedres Precioses": Presentació d'una important donació d'una gemma i recorregut pel món de la joieria i la moda romana. Centres actius: Activitats a la Vila Romana dels Munts (Altafulla), a la Necròpolis i a Centcelles (Constantí). Reconstrucció històrica: Presència dels grups Cors Prima Gallica i la Legio Prima Germanica per oferir exhibicions rigorosament documentades. Accessibilitat i participació El museu aposta per facilitar l'accés a tothom: - Transport gratuït: Autobusos des del Camp de Mart fins a Centcelles per a les exhibicions. - Portes obertes: Entrada lliure durant el Dia Internacional dels Museus i tot el cap de setmana. - Reserves: Moltes activitats requereixen tiquet previ a causa de l'alt interès i l'aforament limitat. "Darrere d'aquests grups de reconstrucció històrica hi ha una sòlida documentació; no és un carnaval, hi ha moltes hores d'investigació."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Entrevista a Jaime Climent: Propostes de Ciutadans a Tarragona
Ciutadans i la seva irrupció a la política municipal En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Jaime Climent, cap de llista de Ciutadans, presenta la seva formació com un moviment regeneratiu necessari per trencar amb la desconnexió de la política tradicional. Segons Climent, el partit neix per restituir el principi de realitat i portar la veu crítica de la ciutadania a les institucions. Crítica a l'urbanisme i participació ciutadana Climent centra bona part del seu discurs en la crítica a la gestió urbanística de Tarragona: Manca de transparència: Critica que el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) s'hagi aprovat sense una participació real dels ciutadans. Agenda 21: Proposa implementar aquest marc europeu per garantir un creixement sostenible i sistematitzar la col·laboració ciutadana. Preservació natural: Expressa el seu suport total a la plataforma de la Platja Llarga contra la construcció massiva d'habitatges. Escàndols: Qualifica projectes com Terrescavades o el pàrquing Jaume I d'escàndols que denoten l'arbitrarietat de la classe política. Polítiques socials, seguretat i immigració El candidat fuig de discursos demagògics i aposta per mesures realistes: Habitatge: En lloc de prometre milers de pisos nous, aposta per fomentar el lloguer de pisos buits. Immigració: La defineix com un motor econòmic i demana polítiques d'integració real als barris, criticant les subvencions a entitats privades com el Nàstic mentre es descuida l'esport base a Ponent. Seguretat i Neteja: Denuncia que Tarragona és una de les ciutats que més gasta en neteja però que està més bruta a causa d'una mala gestió. Estratègia electoral i pactes "Nosaltres no som polítics professionals, som uns professionals que volem entrar a política per dignificar la vocació de servei." Climent assegura que Ciutadans és el vot útil per evitar un futur govern tripartit d'esquerres. Tot i que es presenten per guanyar, aclareix que no signaran pactes de govern estables si no tenen la majoria, preferint fer una oposició real i arribar a acords puntuals basats en el sentit comú.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
2'
Albert Pla presenta 'Malo de la película' al Metropol
Albert Pla i la seva visió del teatre musical L'artista Albert Pla arriba al Teatre Metropol per presentar la seva darrera obra, 'Malo de la película'. No es tracta d'un concert convencional, sinó d'una proposta escènica que trenca els motlles habituals. L'espectacle destaca per: La combinació de disciplines artístiques: teatre, música en directe i projeccions cinematogràfiques. Una posada en escena on l'audiència assisteix, en realitat, a la projecció d'una pel·lícula mentre els actors interaccionen amb ella. La participació a l'escenari d'Albert Pla i la Judit, que guien l'espectador durant tota la trama. Una trama sobre la moralitat i la immobiliària El contingut de l'obra gira al voltant d'una crítica social molt vinculada a l'actualitat del món immobiliari. El personatge principal és un advocat sense escrúpols que treballa per a una gran immobiliària, però que experimenta un conflicte intern: un sobtat desig de ser bona persona. Segons el mateix Pla: "Ell és un advocat molt fill de puta que treballa per una immobiliària, i vol ser bona persona." L'obra es caracteritza per ser imprevisible i per la seva capacitat de connectar amb el públic a través de l'humor i la sàtira, havent rebut ja l'aprovació dels espectadors en altres talls de la seva gira per Catalunya.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Jordi Llorenç: Viatges, Fotografia i Transformació Vital
L'Esperit de l'Explorador: La Mirada de Jordi Llorenç En aquesta conversa, el reconegut fotògraf i viatger Jordi Llorenç comparteix la seva filosofia vital i els detalls de les seves darreres expedicions. Per a Llorenç, el viatge no és només un desplaçament físic, sinó un procés de metamorfosi personal. "El viatge que no ens transforma no és un bon viatge." Evolució i Noves Destinacions Del país a l'especificitat: Llorenç explica que ha passat de l'ansietat per conèixer països nous a buscar experiències més concretes, com ritos tribals o cerimònies específiques. Japó: Tot i que inicialment no l'atreia, el país el va captivar per la seva gent, els paisatges increïbles i l'hospitalitat inesperada. L'Antàrtida: Descrita com un somni fet realitat, l'anomena el continent del gel. Destaca la perfecció dels seus paratges, la fauna (pingüins i elefants marins) i el clima excepcional que el va acompanyar. Laos: Un destí poc turístic on va investigar la vida dels elefants que encara treballen a la selva i va recórrer la ciutat patrimoni de la UNESCO, Luang Prabang. El Tíbet i el Kailash: Una experiència física extrema a més de 4.000 metres d'alçada per realitzar la Cora (volta sagrada a la muntanya) abans que la modernització i el tren canviessin la regió per sempre. Projeccions a Tarragona El viatger anuncia la presentació dels seus nous audiovisuals a la Fundació Caixa Tarragona, incloent-hi imatges inèdites de Guatemala i l'Antàrtida, on buscarà transmetre la bellesa d'aquestes regions a un públic fidel que l'acompanya any rere any.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
2007-05-16 UM RALLY RACC
Presentació de la nova edició del Rally RAC Catalunya S'ha presentat oficialment la propera edició del Rally RAC Catalunya-Costa Daurada, que se celebrarà del 4 al 7 d'octubre. L'esdeveniment, que ja arriba a la seva 43a edició, es consolida a les comarques de Tarragona amb Salou com a punt de sortida i arribada, i PortAventura com a centre d'operacions i parc d'assistència. Principals Novetats i Tecnologia Nova web oficial: S'ha llançat un portal on els aficionats poden descarregar l'itinerari, la història i tota la informació de seguretat. Implicació de l'espectador: L'organització demana que el públic col·labori activament respectant les zones recomanades per garantir el bon funcionament de la prova. Vessant Social: Se celebren activitats paral·leles com campionats de slot i radiocontrol que atreuen milers de visitants. Detalls de la Competició La prova consta de 3 etapes i 18 trams, amb algunes modificacions significatives: * Trams nous: Destaquen la Serra d'Almos (en sentit invers a l'any anterior) i el Coll de Grau (27 km). * El repte del segon dia: Es considera una jornada de gran intensitat amb un bucle de 4 trams seguits, incloent-hi un recorregut de quasi 45 km de competició gairebé ininterrompuda. * Suport als pilots locals: El RACC ofereix un descompte del 50% en la inscripció per a pilots amb llicència nacional per fomentar la participació estatal davant la gran presència estrangera. "Volem que el públic estigui implicat... que la nostra web sigui el lloc on generar els missatges de seguretat i comportament."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Mercè Comas presenta la comèdia interactiva "Pels pèls"
L'arribada d'un fenomen teatral al Metropol L'actriu Mercè Comas visita el programa per parlar de l'obra Pels pèls, una de les comèdies més representatives de l'escena catalana actual que arriba al Teatre Metropol. L'obra, d'origen nord-americà, destaca per la seva proposta innovadora que barreja el crim, la comèdia d'embolics i una alta participació del públic. Una perruqueria plena de sospitosos L'acció se situa en una perruqueria de disseny on es comet un assassinat. Les claus de la trama són: Els personatges: Tant els amos del local com els clients són perfils pintorescs i sospitosos del crim. Interactivitat extrema: El públic no és un simple espectador, sinó que es converteix en detectiu i testimoni. Reconstrucció de fets: Els espectadors tenen el poder d'interrogar els actors i rebatre les seves mentides. Finals múltiples: Com que el públic decideix qui és el culpable, cada representació és única. L'experiència del públic i anècdotes Mercè Comas destaca la capacitat de l'obra per connectar amb totes les edats, des de gent gran fins a nens petits. Comas relata una anècdota entranyable on un nen, en lloc de preocupar-se pel crim, va preguntar pel benestar de dos gatets esmentats en la trama: "Jo vull saber si s'han salvat els dos gatets." L'actriu subratlla que aquesta màgia del teatre permet que la gent s'oblidi dels problemes quotidians i visqui la ficció de manera totalment immersiva. L'elenc, format per actors consolidats com Àlex Casanovas i Pep Planes, sovint ha d'improvisar per respondre als entramats i teories que proposa l'audiència.