Tots els episodis

62576 episodis disponibles

episodis

53257-53280 de 62576

Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
24'
Introducció a l'economia domèstica i social
Fonaments de l'Economia com a Ciència Social En aquesta sessió inaugural de la secció Afers Econòmics, el professor Ricard Monclús estableix les bases del que serà un espai de divulgació sobre la gestió dels recursos. S'explora l'etimologia de la paraula economia, que prové del grec oikos (casa) i nomos (regla), definint-la originalment com l'administració de la llar. Ciència Pura vs. Ciència Social Es realitza una distinció fonamental entre els tipus de ciències: • Ciències Naturals: Com la física o la química, que es basen en experiments contrastables i resultats exactes. • Ciències Socials: Com l'economia, la psicologia o la sociologia, on el factor humà fa que els principis siguin més complexos i, a vegades, imprevisibles. "L'economia és una ciència social perquè els individus sobre els que s'aplica intercedeixen i fan canviar els principis constantment." El Mercat Immobiliari i el Comportament Humà Un dels temes centrals de la discussió és la irracionalitat o racionalitat en el consum, especialment en el sector de l'habitatge: La Llei de l'Oferta i la Demanda • S'explica com l'alta demanda de pisos permet als constructors pujar preus malgrat l'augment dels costos de producció. • Es debat si el comprador actua de forma raonable en acceptar preus elevats per por a perdre oportunitats o per preferències personals (llum, orientació sud). L'Evolució del Finançament Es destaca el contrast entre les hipoteques dels anys 90 i les actuals: • Context històric (1992): Interessos del 17% i terminis curts de 10 a 15 anys. • Context actual: Tipus de l'entorn del 3-4% i terminis que s'allarguen fins als 30 anys o més. • Aquesta facilitat de finançament ha permès un encariment de l'habitatge que ha beneficiat principalment el sector de la construcció. Previsió de Futurs Temes L'espai servirà per analitzar fenòmens com la inflació (IPC), l'impacte de l'euro en el cost de la vida (comparant el preu d'un cafè o un enciam) i la gestió de les inversions i els impostos.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
18'
Barricada: 25 anys de rock i 'Latidos y Mordiscos'
Barricada: Un llegat de 25 anys a la carretera En aquesta entrevista, El Drogas, líder de la mítica banda navarresa Barricada, repassa la llarga trajectòria del grup just abans de celebrar el seu 25è aniversari. Amb una actitud propera i directa, el músic reflexiona sobre la vida a la fregoneta, la relació amb el públic i el seu darrer llançament discogràfic. Latidos y Mordiscos: Un treball doble L'eix central de la conversa és el seu nou projecte, dividit en dues parts clarament diferenciades: Latidos: Captura l'essència més coneguda del grup amb un directe elèctric i contundent gravat a l'Anaitasuna. Mordiscos: Representa una faceta més experimental on la banda ha treballat amb arranjaments de corda, saxo i teclats per oferir versions acústiques i rockeritzades de les seves pròpies cançons. "Ens fiquem a fer versions de les nostres cançons... ha estat una gozada veure com es vestia la cançó dins de la senzillesa." La vida de músic i la connexió generacional El Drogas destaca que la clau de la seva permanència és la seva condició de "currantes". Ens parla de: La carretera: Malgrat el cansament dels quilòmetres, es defineixen com un grup de directe que gaudeix del contacte amb la gent. L'evolució del públic: La banda ha aconseguit connectar amb noves generacions, veient a les primeres files joves de l'edat dels seus fills. La família: Reconeix el paper fonamental de les seves parelles (les "sòcies"), que són les seves primeres i més dures crítiques. Finalment, el grup convida tothom al seu concert a Tarragona, reivindicant la necessitat de sortir de la comoditat del sofà per viure la música en viu i directe.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
11'
Salutació de Bona nit continuada
Resum de l'Encontre L'episodi consisteix en una interacció reiterativa centrada exclusivament en la salutació de cortesia. Durant tota la sessió, els participants mantenen un intercanvi constant de bon desitjos nocturns. Aspectes Destacats Repetició constant: L'únic contingut verbal és la frase "Bona nit". Ritme regular: Les salutacions es produeixen en intervals de temps aproximadament de 30 segons. Manteniment del protocol: No es produeix cap desviació del tema ni es desenvolupa cap altra conversa. "Bona nit" En conjunt, el text reflecteix una cadència monòtona i un enfocament absolut en el tancament de la jornada.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
16'
Lax'n'Busto celebra 20 anys a Calafell
Celebració de les dues dècades de Lax'n'Busto El grup vendrellenc Lax'n'Busto celebra el seu 20è aniversari amb un concert extraordinari a la discoteca L'Ui Vega de Calafell. En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el Jesús, un dels components de la banda, repassa la trajectòria del grup des del seu primer concert l'any 1986 al Camp de Tir del Vendrell. Una segona joventut musical El Jesús explica que se senten en un dels millors moments de la seva carrera, destacant els següents punts: * Una major connexió amb el públic jove i intergeneracional. * Una revifalla de l'energia a l'escenari des de la gravació del seu disc en directe. * La superació de l'etiqueta del temps; el grup sent que ha estirat la seva joventut musical amb èxit. Solidaritat i Art: El Càncer com a causa El concert d'aquesta nit no és només una festa musical, sinó un acte amb un fort component benèfic: * Part de la recaptació es destina a l'Associació Contra el Càncer. * Es presenta el projecte "Art + Art = Vida", on diversos pintors han creat obres inspirades en les cançons del grup. Aquests quadres es subhastaran el 6 d'octubre al Teatre Auditori de Calafell. Projectes de futur Tot i que el grup no vol posar-se pressió, el Jesús avança que ja estan treballant en noves cançons amb la intenció de publicar un nou disc de cara al març de l'any vinent. Mentrestant, continuen gaudint de l'èxit dels seus directes, que darrerament han aplegat milers de persones en diverses localitats catalanes. "Tot el que és pensar pels altres i no només per un mateix sempre és un bon motiu."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
17'
PortAventura: Èxit d'estiu i novetats del Beach Club
Balanç de la Temporada a PortAventura Almudena Mazuelos, cap de premsa de PortAventura, analitza els excel·lents resultats de la temporada d'estiu. L'estratègia del parc es basa en oferir novetats constants cada any per mantenir l'interès del públic i fomentar que els visitants repeteixin l'experiència. Novetats i Espectacles Destacats Chinatown: S'ha convertit en l'espectacle favorit dels visitants aquest estiu. FiestAventura: L'espectacle de tancament s'ha millorat amb noves fonts d'aigua que assoleixen els 35 metres d'alçada. Beach Club: La gran inauguració de l'any. Un espai relaxant amb set piscines davant del mar a Salou, exclusiu per a clients dels hotels, tot i que el seu restaurant de cuina d'autor està obert a tot el públic. Allotjament i Turisme Ocupació Hotelera: Els hotels del resort estan al màxim de la seva capacitat, seguint la tendència positiva de la Costa Daurada. Perfil del visitant: Destaca l'increment notable del turisme francès, a més del públic nacional, britànic, portuguès i rus. Ofertes de Halloween: Ja es preparen per a la pròxima campanya amb promocions de cap de setmana des de 70 euros. Atraccions Emblemàtiques El parc manté l'equilibri entre els clàssics i les noves emocions: * El Dragon Khan i l'Hurakan Condor continuen sent els buques insígnia del resort. * La Stampida destaca pel seu impacte i respecte entre els amants de l'adrenalina. * Es manté l'aposta per les zones temàtiques com el Far West o México, on s'ha renovat la carta gastronòmica per oferir varietat als visitants assidus. "Si el públic està content, nosaltres estem contents i viceversa; és la combinació perfecta."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
17'
L'Escumbar de Tarragona i el grup Malditos Roedores
Entrevista a Maribel Torres de la Sala Escumbar En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, la Maribel Torres ens apropa a la realitat de la Sala Escumbar, un espai cultural de referència a la ciutat que està a punt de complir dos anys de vida. La Maribel hi desenvolupa tasques molt diverses: des de la gestió i programació fins a actuar com a DJ i cantant. Música en directe: Malditos Roedores El grup Malditos Roedores, liderat vocalment per la Maribel i en José Manuel Gavilán, és un dels protagonistes de la sala. Les seves característiques principals són: Estil: Realitzen covers i versions de grans clàssics del rock and roll universal. Influències: Interpreten temes de bandes mítiques com Jimi Hendrix, Rolling Stones, Led Zeppelin o AC/DC, però també sons més actuals de Pearl Jam o Stone Temple Pilots. Projectes: Tot i ser una banda de versions, tenen previst editar un CD en directe amb les gravacions de les seves millors actuacions a la sala. Programació i Esdeveniments La Sala Escumbar (Carrer Fortuny, 22) manté una activitat constant amb diverses propostes: El Sobrino del Diablo: Un xou eclèctic que combina música, humor i narració, amb actuacions previstes per al 30 d'agost i el setembre. Spanish Castle Magic: Banda especialitzada exclusivament en versions de Jimi Hendrix. Col·laboració amb Animat: A partir de l'octubre s'inicia un nou circuit de concerts amb propostes innovadores i variades. "Som una gran família a l'Escum; quan t'hi sents a gust, et quedaries a viure allà mateix." Vessant com a DJ i estils Com a DJ, la Maribel aposta per la varietat dins del ventall del pop-rock, des dels anys 50 fins a l'actualitat, integrant estils com el funky, el reggae i la fusió, sempre amb l'objectiu de mantenir el bon ambient amb la clientela habitual.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
21'
Entrevista a Víctor Fernández del grup Escatacrac
Escatacrac: De la tradició de la gralla a la potència de l'ska En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Víctor Fernández, cantant de la formació Escatacrac, explica l'evolució i els projectes d'aquesta banda de l'Arbós que fusiona instruments tradicionals amb ritmes moderns. El grup destaca per la seva nombrosa formació (vuit o nou components) i un so característic marcat per la gralla. Orígens i Evolució Sonora El projecte neix d'un grup de grallers anomenat Els Macabeus (actius des del 1995). La transició cap a l'ska va ser un pas natural per buscar un so més festiu i "avançat". Han passat de lletres purament festives a un contingut més reivindicatiu, tractant temes com l'especulació urbanística al Baix Penedès. Projectes Discogràfics i Directe Recentment han gravat la seva primera demo als estudis Bullanga Rècords de Vilafranca. Es defineixen com un grup autogestionat que busca progressar pas a pas. Tenen com a referent clar a Obrint Pas, grup amb el qual compartiran escenari a l'Arbós Sona 2006. "Nosaltres som un grup que anem per nosaltres mateixos... encara ens queda molt per aprendre, però anem fent." Properes actuacions 27 d'agost: Arbós Sona 2006 (amb Obrint Pas). 30 d'agost: Festes Majors Alternatives de Vilafranca. 15 de setembre: Concert alternatiu a Tarragona.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
21'
Entrevista als Bogarde: Tecno-metal i irreverència a l'Arbós
Els Bogarde: Una barreja explosiva de Tecno i Metal L'entrevista ens presenta els Bogarde, un grup originari del Penedès que destaca per la seva proposta musical eclèctica. Segons els membres de la banda, el seu estil es defineix com una fusió de tecno-metal, buscant la contundència de tots dos gèneres i utilitzant el català com a llengua d'expressió majoritària. Formació i Estil La banda està composta per tres membres amb personalitats i rols molt marcats: - Raïm: Cantant i guitarrista, conegut pel seu dinamisme a l'escenari. - Carlemany: Baixista i veu de coros greus, amb una estètica purament death metal. - DJ Reverendo: Encarregat dels teclats i ritmes, famós per la seva imatgeria provocadora (sovint vestit de monja). Una filosofia de vida i espectacle Els Bogarde no només se centren en la música, sinó que entenen el grup com un espectacle visual i reivindicatiu. Durant la conversa, es destaquen diversos punts clau: - Lletres amb contingut: Tracten temes quotidians i causes socials, com el preu de l'habitatge o el maltractament animal. - L'idioma: Reivindiquen el català davant l'hegemonia de l'anglès, tot i que tenen un tema paròdic anomenat "En Mirab", cantat en un anglès inventat (wachipirrinau). - Presència digital: La seva pàgina web (bogardinho.com) és un espai on volquen la seva creativitat i humor, incloent tests sobre polítics i fotos extravagants. Concert a l'Arbó Sona 2006 L'entrevista serveix com a prèvia per a la seva actuació al festival Arbó Sona 2006, on obriran el concert d'aquest dissabte 26 d'agost al camp de futbol de l'Arbós. Compartiran cartell amb grups com Def Con Dos. "No em ratllis amb l'anglès, que jo vinc de pagès."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
23'
Concert d'Estopa i el Festival l'Arbós Sona 2006
Panorama Musical de l'Estiu L'entrevista amb Marco Rodríguez, coordinador del festival l'Arbós Sona 2006 i responsable de premsa del concert d'Estopa a Montblanc, ens ofereix una visió detallada de la intensa activitat musical a la zona. Actuació d'Estopa a Montblanc L'esdeveniment més immediat és el concert dels germans Muñoz a Montblanc, dins del polígon industrial El Fontanet. • El concert s'emmarca en la Gira Ultrarumba 2006. • Es destaca la naturalitat i proximitat dels germans Muñoz de Cornellà. • Les entrades estan a la venda a través de Tick Tack Ticket i punts de venda locals, amb una gran previsió d'assistència. Festival l'Arbós Sona 2006 El festival, totalment gratuït, se celebra durant els dies 25, 26 i 27 d'agost en el marc de la Festa Major de l'Arbós. • L'Arbós Sona ha crescut fins a atraure més de 8.000 persones en edicions anteriors. • L'organització aposta per una oferta que combina la tradició folclòrica del dia amb concerts de primer nivell a la nit. • Seccions del festival: - Divendres: Concerts més íntims a la plaça Puntaires amb Xala i La Carrao. - Dissabte (L'Empalmada): Nit gran al camp de futbol amb Bogarde, Def Con Dos i Cultura Probase. - Diumenge: Tancament amb Escatacrac i el grup valencià Obrint Pas. Grups Destacats i Anècdotes "L'entrada és la vostra presència" Marco Rodríguez subratlla la qualitat dels artistes convidats, com Def Con Dos, que presenten un recopilatori pels seus 15 anys, o l'energia de Che Sudaka i el mestissatge del Raval. També destaca l'anècdota dels Bogarde, un grup emergent amb personatges curiosos com el seu bateria, Bogardinho.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
11'
Concerts i Nit Alternativa de Sant Magí al Camp de Mart
Una Nit de Rock i Metal als Jardins del Camp de Mart En el marc de les festes de Sant Magí, la Maribel, coordinadora i DJ resident de la sala ESCUM, presenta una proposta musical alternativa organitzada conjuntament amb la sala 242. L'esdeveniment tindrà lloc als jardins del Camp de Mart, oferint una experiència de música en directe fora del circuit habitual, en un espai emblemàtic al costat de les muralles de Tarragona. Programació i Grups de la Nit La vetllada començarà al voltant de les 22:30h - 23:00h i es preveu que la música en viu s'allargui fins a les 02:30h o 03:00h de la matinada. Els grups participants són: Nameless: Banda amateur de Tarragona i Cambrils que obrirà l'esdeveniment, sent aquesta una de les seves primeres presentacions oficials a la ciutat. Cimabràs: Grup tarragoní amb un estil centrat en el metal gòtic i bases rítmiques ballables. Electra: El cap de cartell de la nit. Una banda amb una trajectòria consolidada que presenta el seu disc Dual abans d'entrar a gravar el seu quart treball. L'Alternativa a la Revetlla Remullada L'organització destaca que aquesta proposta neix com una alternativa selecta per a aquells que busquen estils com el rock o el metal, allunyant-se de l'oferta més generalista de la Revetlla Remullada. "Volem que hi hagi les més possibles alternatives per tota la gent de Tarragona, que ja saps que hi ha per tots els gustos." Serveis i Continuïtat L'espai disposarà de barres de beguda gestionades per l'ESCUM i el 242. Un cop finalitzats els concerts, la festa continuarà amb sessions de discjòqueis, incloent el DJ Selector i el DJ resident del 242. Aquest esdeveniment serveix de prova per a futurs projectes de cara a les festes de Santa Tecla.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
17'
Entrevista a Josep Ferrer del grup Sicàries
El grup Sicàries a les festes de Ferran 2006 El pròxim diumenge, el grup musical Sicàries actuarà a la plaça de Ferran a partir de les 23:00 h. Josep Ferrer, component de la banda i conegut per la seva participació en programes com TNT o Homo Zapping, explica en aquesta entrevista l'essència d'un projecte que barreja música, humor i crítica. Origen i composició del grup El grup va néixer de forma improvisada a l'entorn de Telecinco, concretament al programa TNT. Els seus membres són: * Vero Ejido: Maquilladora, compositora dels temes propis i directora musical. * Elena Cuevas: També maquilladora de professió. * Josep Ferrer: Actor i cantant. L'estètica del grup es defineix com a guerrillera en el nom, però absolutament festiva i surrealista en el contingut. L'espectacle: Música dels 80 i audiovisuals L'actuació no és només un concert, sinó un show integral que destaca per: * Un repertori basat en versions dels anys 80 (Madonna, Chicago, Donna Summer) i temes propis com Zapatos de Cristal. * Projeccions audiovisuals i videoclips gravats específicament per a cada cançó. * Gags d'humor que funcionen com a pauses publicitàries durant l'espectacle. * Crítica social i política integrada en alguns dels seus números. Una vàlvula d'escapament professional Tot i que el grup ha actuat en llocs rellevants com l'Orgullo Gay de Madrid o el Palau de Congressos de Tarragona, els components compaginen la música amb les seves feines habituals a la televisió. Josep defineix el projecte com una forma de gaudir de l'art sense la pressió de viure'n exclusivament. "Vam escollir Sicàries perquè ens va semblar divertit; en una època de tants conflictes, no busquem 'fullons', sinó que la gent balli i disfruti."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
12'
La Oreja de Van Gogh celebra 10 anys amb el seu nou disc 'Guapa'
Entrevista amb Xabi San Martín de La Oreja de Van Gogh En aquesta conversa, en Xabi San Martín, teclista del grup, repassa la trajectòria de la banda coincidint amb el seu 10è aniversari. El grup es troba en plena gira de presentació del seu àlbum Guapa, amb una parada imminent al camp de futbol municipal de Salou. Una dècada d'èxits i evolució De la universitat a l'estrellat: En Xabi recorda amb nostàlgia com van passar de ser un grup d'amics de la universitat que tocaven per divertir-se a convertir-se en un fenomen de masses. L'equilibri musical: L'objectiu principal del nou treball, Guapa, ha estat trobar el punt mitjà entre l'evolucionar musicalment per no repetir fórmules i mantenir la seva identitat pròpia. Procés de gravació: El disc s'ha gravat entre França (Estudi Du Manoir) per a la part més orgànica i Madrid (Estudi Pecado) per a la producció tecnològica i mescles. "Guapa és la història de qui no es dona per vençut en el meravellós viatge de trobar-se a un mateix." L'èxit internacional i la vida en gira Fenomen a Llatinoamèrica: Han iniciat la gira a Xile davant de més de 25.000 persones, una xifra que els va sorprendre gratament malgrat el cansament dels viatges. Disciplina i convivència: El secret per aguantar el ritme frenètic de concerts fins al desembre (que inclou Mèxic i els Estats Units) és el descans, la bona convivència entre els cinc membres i evitar els excessos. Pròximes cites: Després de passar per la Bisbal d'Empordà, el grup arriba a Salou amb ganes d'aprofitar el dia lliure per gaudir de la zona abans de marxar cap a Felanitx.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
17'
Aqualeon: Aventures entre animals i aigua al Vinyana
Descobrint Aqualeon amb Juan Luis Hidalgo En aquesta conversa amb el cap de vendes d'Aqualeon, Juan Luis Hidalgo, s'explora l'oferta d'aquest parc únic situat a Albinyana (Baix Penedès), que combina la natura salvatge amb la diversió aquàtica. Un Safari per a totes les edats L'experiència a Aqualeon comença amb el contacte directe amb la fauna. Segons Hidalgo, l'aridesa i la calor actual fan que la visita recordi un paisatge africà: * Safari d'Herbívors: Un recorregut on es poden observar elefants, cebres, batussis i llames. * Safaribús: Un servei d'autobús de dues plantes que permet veure amb total seguretat animals carnívors com l'os, el lleó i el tigre. * Mini Zoo i Escola de Natura: Espai on els més petits poden aprendre sobre el medi ambient i interactuar amb rèptils inofensius sota supervisió. Adrenalina i relax al Parc Aquàtic Un cop visitats els animals, el parc ofereix una àmplia varietat d'atraccions d'aigua per combatre la calor: * Atraccions d'emoció: Destaquen el Kamikaze per la seva pendent, el Black Hole per la foscor, i l'Anaconda. * Riu Salvatge: El Silver River ofereix corbes i girs mil·limètrics que garanteixen una forta impressió. * Zones Familiars: Espais com el Congo River o els ràpids per fer amb flotadors, i piscines d'onades (Surf Beach) per a un descans més tranquil. * Miniparks: Àrees reservades exclusivament per a nens que fan menys d'1,15 metres. Serveis i Exhibicions El parc està equipat per passar-hi tot el dia amb múltiples punts de restauració (pizzeries, self-service i snacks) i programació d'espectacles: "Tenim tres exhibicions diferents: aus exòtiques, el vol de rapinyaires i la trobada amb rèptils." L'accés és senzill des de Tarragona o Barcelona, prenent el Vendrell com a referència i seguint la carretera C-51.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
17'
Entrevista a Ramonet: Rumba Catalana i Tradició
La Rumba Catalana com a Identitat Cultural En aquesta entrevista, el músic Ramonet reivindica la importància de la rumba catalana com un element patrimonial propi de Catalunya, comparant la seva denominació d'origen amb la del cava. L'artista expressa la seva preocupació per la pèrdua de coneixement de les tradicions autòctones en molts ajuntaments i la confusió que existeix entre el gènere català i altres estils estatals. Punts Clau de la Conversa Defensa del Patrimoni: Ramonet critica que s'hagi abandonat el foment d'activitats com la rumba o el ball de bastons en moltes localitats, deixant la cultura catalana en segon pla davant de productes turístics genèrics. Actuació a Tarragona: Es promociona el concert que tindrà lloc aquest diumenge a la Plaça de les Cols dins dels actes de la Cindriada. L'artista destaca el seu fort vincle amb la ciutat i el barri del Serrallo. Nou Treball Discogràfic: Es presenta el disc Rumba Fina, produït per Pedro Borruezo. Ramonet destaca l'aprenentatge compartit i la incorporació de matisos més light i elegants a les seves composicions habitualment enèrgiques. L'Estil de Ramonet: Conegut popularment com l'"Elvis de la rumba" pel seu estil agressiu i proper al rock, l'artista prefereix definir-se simplement com un rumber català que busca la connexió directa amb el públic. "Si escarbes dintre un català, de seguida surt un rumbero." Detalls de l'Esdeveniment Data: Diumenge 20. Hora: 22:30 h (dos quarts d'onze de la nit). Lloc: Plaça de les Cols, Tarragona. Context: Dins les festes de Santa Tecla, on també es podrà gaudir del Ball de Gitanes.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
15'
7è Festival de l'Associació de Músics de Tarragona
El Festival al Pati de la Chartreuse L'entrevista detalla la preparació de la setena edició del festival organitzat per l'Associació de Músics de Tarragona (AMT). Aquest esdeveniment destaca per la seva complexitat logística i la seva aposta per la cultura local en un espai emblemàtic però degradat. Organització i Logística Dinamisme musical: El festival utilitza dos escenaris simultanis per garantir vuit hores de música ininterrompuda. Quan un grup acaba, l'altre comença immediatament. Puntualitat estricta: Amb 16 grups programats i mitja hora per actuació, l'organització subratlla la importància de complir els horaris per encaixar tot el repertori abans de les 04:00 h. Reivindicació de l'espai: El Pati de la Chartreuse (o Atzar 3) és un espai reivindicat per l'entitat com a equipament cultural necessari per a la ciutat, tot i el seu estat actual d'abandonament. Cartell i Col·laboracions El cartell combina talent local i artistes convidats d'arreu de Catalunya i Andorra: * Artistes destacats: Oscar Voltes, Lluís Cartes (guanyador del Sona9), Backdormen, Spylight, i la banda Doctor Doctor. * Suport institucional: Destaca el conveni econòmic amb la Generalitat de Catalunya, que ha permès un salt qualitatiu en les activitats de l'associació, contrastant amb les dificultats per establir convenis a nivell local. Projectes de Futur Més enllà del festival, l'AMT continua treballant en la dinamització del sector: "A Tarragona el que fan falta són més equipaments culturals per als músics i no només per als músics." Nou disc compilatori: S'està preparant la gravació del tercer CD per promocionar gratuïtament temes dels grups associats. Intercanvis culturals: Col·laboracions amb altres municipis com Torredembarra o Montblanc per fomentar la circulació de grups.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
15'
Jungle Trek: Aventura i Naturalesa a Tarragona
Explorant Jungle Trek amb Jordi Pàmies En aquesta entrevista, en Jordi Pàmies, encarregat tècnic de Jungle Trek, ens detalla el funcionament d'aquest innovador parc d'aventures situat a la Cala Tamarit, molt a prop de Tarragona. El parc ofereix una experiència immersiva al bosc a través de recorreguts en altura que simulen l'agilitat dels esquirols. Circuits i Nivells d'Aventura L'espai està dissenyat per a totes les edats, des dels 4 fins als 99 anys, amb quatre circuits principals: * Iniciació (Auxiliar): Obligatori per a tothom, serveix per aprendre les maniobres de seguretat sota la supervisió d'un monitor. * Coales: Destinat als més petits, situat a un metre d'alçada. * Explorador: Un circuit familiar que arriba fins als 7 metres d'altura. * Aventurer: El repte estrella per als més agosarats, amb plataformes a 12 metres i la famosa gran tirolina. Seguretat i Respecte pel Medi Ambient Un dels punts clau és que el parc és totalment sostenible. En Jordi destaca que: "En cap moment hi ha cap tipus d'enclatge lligat als arbres... tot treballa amb pressió per no danyar les escorces." A més, la seguretat és absoluta. Els monitors estan formats en rescats en alçada i ajuden els usuaris que pateixen por o vertigen, assegurant que tothom pugui gaudir de l'experiència. Informació Pràctica Equipament: Es recomana roba fresca, samarreta que cobreixi la cintura (per evitar fregaments amb l'arnès) i bambes lligades. Horaris: Obert cada dia de 10:00 a 20:00 fins al 15 de setembre. Accés: Molt accessible en transport públic mitjançant la Línia 9 d'autobús (parada Blauet). Celebracions: Ofereixen paquets especials per a aniversaris que inclouen l'activitat, berenar i regal.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
13'
El Cau del Tauró: Un museu únic a l'Arbós
El Cau del Tauró: Una joia ictiològica a Catalunya L'entrevista amb Joan Ribé ens descobreix l'existència d'un espai singular situat a l'Arbós (Baix Penedès): El Cau del Tauró. Es tracta d'un museu dedicat exclusivament a aquests animals i és considerat únic a tot Europa per la seva temàtica i contingut. Origen i col·lecció La passió de Ribé va començar als 7 anys, quan va començar a trobar dents de tauró fòssils a la zona del Penedès, que fa 10 milions d'anys estava coberta pel mar. Al llarg de la seva vida, ha acumulat una col·lecció impressionant: El museu compta amb un fons de 35.000 peces. Actualment, s'exhibeixen unes 1.500 peces al públic. Disposa d'una espectacular reproducció d'una boca de Megalodon (1,91 metres d'obertura). La col·lecció inclou exemplars dissecats, mandíbules i taurons vius. Mites i realitat sobre els taurons Durant la conversa, es desmitifica la imatge negativa del tauró potenciada pel cinema: "Els taurons tenen més por de tu que no pas nosaltres d'ells. El mite de la pel·lícula de Steven Spielberg ha fet molt de mal a la mentalitat de la gent." D'unes 400 espècies existents, només 7 o 8 són realment perilloses per als humans. Els taurons no masteguen, sinó que engoleixen els trossos de preses de cop. A les costes catalanes hi ha unes 30 espècies diferents, la majoria totalment inofensives com el gat o la pintarroja. Informació pràctica per a la visita Per visitar el museu, cal fer una reserva prèvia per telèfon per organitzar grups d'un màxim de 15-20 persones. Les visites duren entre una hora i una hora i mitja, i ofereixen un recorregut biològic i històric fascinant.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
11'
Certamen Miss i Mister Nació Catalana amb David Subirats
Catalunya com a Nació en els Certaments de Bellesa L'entrevista a Tarragona Ràdio amb David Subirats, director del certamen, detalla com Catalunya ha aconseguit participar amb identitat pròpia en concursos internacionals de bellesa, seguint el model d'estats com Escòcia o Gal·les. Origen i Visió del Projecte La idea va sorgir l'any 2005 després dels èxits de representants catalanes en l'antic Miss Espanya. Subirats va realitzar gestions a Londres, Nova York i Tòquio per obtenir el reconeixement de les delegacions internacionals. Els punts clau d'aquesta iniciativa inclouen: Internacionalització: Catalunya ja competeix directament contra altres estats; en el certamen Miss Latina World, la representant catalana va superar la posició d'Espanya. Ambaixadors culturals: Els guanyadors no només representen la bellesa, sinó la cultura i la identitat catalana arreu del món. Èxit inaugural: Els primers guanyadors (2006) van ser la Sílvia Massó i el Pau Pujals, ambdós provinents de les comarques de Tarragona. Requisits i Procés de Selecció Per l'edició del 2007, es duran a terme 41 seleccions comarcals per escollir un total de 82 finalistes (41 nois i 41 noies). Els requisits principals són: Residir a Catalunya i ser catalanoparlant. Edat entre els 18 i 27 anys. Alçada mínima d'1,75 m (noies) i 1,85 m (nois). Estar solters i sense fills. Estructura del Certamen El procés és rigorós i inclou una fase de preparació intensa de gener a maig, amb viatges de promoció (com una visita a les Illes Balears) i una concentració final per avaluar tant el físic com els coneixements culturals dels candidats. "Busquem que la gent que participi tingui una cultura catalana que pugui portar als altres països."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
22'
Novetats i Diversió d'Estiu a Aquòpolis la Pineda
L'Estiu a Aquòpolis i la Nova Atracció Estrella En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, en Josep Maria Clavet, gerent d'Aquòpolis la Pineda, fa un balanç positiu de la temporada actual. Gràcies a les altes temperatures i a la manca de dies ennuvolats, el parc ha experimentat un increment notable de visitants, tant nacionals com internacionals (britànics, russos i francesos). La gran novetat: L'Esplàix La principal notícia d'aquest any és la inauguració de l'Esplàix, una atracció pionera a Catalunya que s'ha convertit en l'estrella del parc: Consisteix en una torre de 10 metres d'alçària. L'usuari es llança sobre una mena de taula de surf. Es planeja sobre l'aigua aproximadament 30 metres. És apta per a gairebé tota la família, combinant adrenalina i diversió visual. Més que tobogans: Dofinari i Interacció El parc manté la seva oferta clàssica amb atraccions com el Boomerang, el Kamikaze o el Black Hole, però destaca especialment la part de fauna marina: "Tenir la possibilitat de veure els dofins tan a prop... et dona una sensació d'haver passat un dia complet." Dofinari: Espectacles diaris a les 12:00h i a les 16:00h. Interacció amb lleons marins: Una activitat educativa i directa limitada a grups reduïts per garantir el benestar dels animals. Participació dels Oients La segona part de l'episodi se centra en un concurs telefònic on diversos oients (Maria Dolors, Maria del Carme, Montse, Albert i Neus) guanyen entrades dobles. Durant les trucades, es comenten els costums típics dels visitants, com el fet de córrer per agafar lloc sota els pins o la preferència per la piscina d'onades.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
14'
Pau Alabajos presenta el disc Futura en Venda
Entrevista a Pau Alabajos pel seu concert a Montblanc El cantautor valencià Pau Alabajos visita l'emissora per presentar el seu treball discogràfic Futura en Venda i el concert que oferirà a l'Antic Hospital de Montblanc. Durant la conversa, s'expliquen els reptes de la vertebració cultural de l'àmbit lingüístic català i la trajectòria del grup. Els Músics Furtius i els inicis a València Origen del nom: El grup que l'acompanya, els Músics Furtius, rep aquest nom com a homenatge als seus inicis tocant als carrers de València. Context polític: Alabajos recorda les dificultats de l'època de Rita Barberà, on la música al carrer era perseguida amb multes de 500 euros i la requisa d'instruments. El contingut de Futura en Venda El disc es defineix com una proposta de cançó d'autor moderna amb arranjaments de corda i elements pop-rock. Les lletres es divideixen en dues vessants: 1. Íntima i personal: On l'autor es "despulla" emocionalment a través d'una mena de diari vital. 2. Denúncia social: Especialment centrada en la situació política al País Valencià. "Reclamem un compromís amb l'art i amb la música en particular, que és el tema que més ens toca de prop." Actuació en directe i detalls del concert L'artista interpreta en directe el tema La clau, una cançó que parla sobre l'esperança. El concert a Montblanc (22:30h) s'estructurarà amb una part inicial enèrgica per captar l'atenció del públic, seguida de peces més íntimes i minimalistes.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
24'
Jornades sobre Heinrich Heine a la URV
Homenatge al Poeta i Pensador Heinrich Heine L'episodi se centra en la celebració del 150è aniversari de la mort de Heinrich Heine, amb la participació de Jordi Gené, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Es discuteix la rellevància d'aquesta figura clau en la literatura alemanya i universal, destacant el seu paper com a pont entre el romanticisme i les idees progressistes. La Dualitat de l'Obra de Heine L'entrevista explora les dues vessants principals de l'autor: • Poeta Romàntic: Conegut popularment per la seva poesia juvenil, tot i que amb matisos irònics que el situen en el postromanticisme. • Escriptor Compromès: La seva vessant de prosa política i crítica social, escrita en gran part des de l'exili a París. "A Alemanya hi ha dos escriptors que dominem la llengua alemanya: Heine i jo." Aquesta cita de Nietzsche subratlla el mestratge lingüístic de Heine, caracteritzat per l'ús de la ironia i la capacitat de poetitzar el llenguatge col·loquial. Els Congressos de la Societat Goethe Es detalla l'origen i la funció de la Societat Goethe a Espanya, una entitat sense ànim de lucre formada per germanistes que organitzen congressos itinerants. En aquesta tercera edició a Tarragona, s'analitzen temes com: • La recepció de Heine en les literatures catalana, castellana, gallega i basca. • La seva identitat jueva i les dificultats socials i professionals que va haver d'afrontar. • La relació amb altres autors com Goethe i Schiller. Activitats i Recomanacions Literàries El programa inclou actes culturals oberts al públic, com un recital de líders (poesia musicada) a càrrec de la soprano Rosa Tamarit i un homenatge al professor Lluís Linés. Com a recomanació final, es destaca l'obra Alemanya, un conte d'hivern com la peça fonamental per entendre la seva crítica política i el seu geni literari.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
38'
Sessió de Salutacions Nocturnes i Benvinguda
Benvinguda i Salutacions En aquest episodi, es duu a terme una extensa sessió de benvinguda centrada en la reiteració de la salutació Bona nit. L'objectiu principal sembla ser l'establiment d'una connexió directa amb l'audiència mitjançant la repetició rítmica i constant. Dinàmica del Podcast • La interacció es basa en una seqüència ininterrompuda de salutacions. • Es manté un to amable i serè durant tota la gravació. "Bona nit" L'estructura del podcast és minimalista, posant èmfasi en la importància de la cortesia i la recepció dels interlocutors en un espai nocturn de comunicació.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
24'
Recerca de l'ICAC i els frescos romans de Cantacó
L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) L'ICAC, adscrit a la Universitat Rovira i Virgili (URV), és un centre de recerca de referència internacional fundat l'any 2003. El seu àmbit d'actuació abasta tota la Mediterrània Antiga, des del bronze final fins a l'alta edat mitjana (segle VIII). L'institut compta amb una quarantena de professionals i col·labora amb institucions de diversos països, especialment de França i Itàlia. Segons l'investigador Josep Maria Palet, la feina es divideix en dues vessants principals: • Treball de camp: Excavacions i prospeccions durant la temporada de bon temps. • Treball de despatx: Anàlisi de dades, redacció de memòries científiques i recerca bibliogràfica. La troballa excepcional a Can Tacó (Montmeló) Recentment s'ha presentat la recuperació d'unes pintures murals romanes del segle II a.C., localitzades al jaciment de Can Tacó, situat entre Montmeló i Montornès del Vallès. Característiques de les pintures • Corresponen al denominat primer estil pompeià. • Simulen un aparell constructiu de grans carreus amb franges vermelles i un sòcol de color vermellós. • Tenen un origen hel·lenístic (grec) i són pràcticament úniques a la Península Ibèrica per la seva antiguitat. Procés de restauració L'excavació va ser extremadament meticulosa ja que la pintura es va trobar esmiculada en centenars de fragments a terra. Després d'un complex procés de neteja i reconstrucció en laboratori (com un puzle), la peça ha estat fixada en un suport metàl·lic per ser exposada properament al Museu de Montmeló. "És una pintura molt antiga, del segle II abans de Crist, per la qual només hi ha algun paral·lel a Itàlia i algun petit fragment en diversos punts de la Vall de l'Ebre." Altres projectes de recerca L'ICAC manté diverses línies d'investigació actives: • Pla Director de Can Tacó: Creació d'un parc arqueològic i natural. • Arqueologia del paisatge: Estudi de l'ocupació de zones de muntanya al Pirineu i Andorra. • Ager Tarragonensis: Anàlisi del poblament rural al voltant de la Tàrraco romana. • Planimetria de Tàrraco: Investigació per a la creació d'una maqueta detallada de la ciutat al segle II d.C.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
24'
Cinquè aniversari del Treball Social a la URV
Evolució i Consolidació de l'Ensenyament L'episodi commemora el cinquè aniversari de la implantació dels estudis de Treball Social a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Tot i que aquests estudis tenen una trajectòria de 47 anys a Tarragona, la seva integració a la universitat ha permès: • Un nou impuls a la investigació i recerca dins de la disciplina. • La consolidació de metodologies de treball interdisciplinar. • Una valoració molt positiva pel que fa a la continuïtat de l'alumnat. Definició i Àmbit d'Actuació Les convidades defineixen el treball social com una disciplina que aborda el malestar de les persones des de dues vessants: 1. Estructural: Atur, pobresa i exclusió social. 2. Vivencial: Com l'individu viu situacions de dol, pèrdua o maltractament. "El treball social treballa amb els processos de malestar que senten les persones, tant l'estructural com el més vivencial." La Innovació en el Practicum Un dels pilars de l'ensenyament és el seu projecte d'innovació docent en les pràctiques externes: • Tutorització dual: L'estudiant té un tutor professional al centre de pràctiques i un tutor acadèmic a la universitat. • Grups de supervisió: Espais reduïts (8-10 persones) per reflexionar sobre la praxis i evitar actuacions inadequades. • Centres de pràctiques: Ajuntaments, hospitals, presons i serveis d'atenció a la infància. Reptes Socials i Jornades d'Immigració Es discuteixen els fenòmens emergents que requereixen més atenció professional: • Immigració: Organització de les jornades "Nous camins per recórrer" per analitzar la mediació social i la integració. • Salut Mental i Dependència: Identificats com els grans reptes de futur a causa de l'envelliment de la població. • Cuidar el cuidador: La importància de preservar la salut mental dels propis professionals de l'acció social.