Tots els episodis

62576 episodis disponibles

episodis

53281-53304 de 62576

Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
19'
Manuela Brunet i els reptes del canvi climàtic global
Entrevista a Manuela Brunet sobre el Canvi Climàtic L'entrevista a Manuela Brunet, professora del Departament de Geografia de la URV i recentment nomenada codirectora del programa de seguiment del canvi climàtic de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), aprofundeix en la situació actual de la recerca climàtica i l'impacte de l'activitat humana. Punts clau de la recerca i gestió científica Objectius de l'OMM: L'àrea de treball dirigida per Brunet se centra a dissenyar línies d'actuació per identificar i omplir les llacunes de coneixement sobre la dinàmica i la variabilitat climàtica. Responsabilitat humana: Brunet afirma amb contundència que l'ésser humà és el principal responsable de la deriva climàtica actual (el clima forçat), especialment a partir de la industrialització i l'ús de combustibles fòssils. Escales d'impacte: S'analitza com l'home ha modificat el clima des de temps antics a nivell local (ciutats i desertització) fins a arribar a l'escala global actual. "L'home té la major part o la gran responsabilitat en aquesta deriva climàtica recent." El paper de la política i la societat Sentiment pessimista: Els investigadors expressen una sensació de preocupació perquè, tot i les evidències científiques, manca consciència política per aplicar mesures efectives de mitigació. Adaptació vs. Mitigació: Es posa èmfasi en la necessitat no només de reduir emissions (acords com el Protocol de Kyoto), sinó d'adaptar la societat a un clima que ja està canviant i serà més càlid i menys plujós. Col·laboració global: S'assenyala la paradoxa que països capdavanters com els Estats Units sovint hagin mostrat reticències a adoptar mesures restrictives d'emissions. Nou repte personal i professional El nou càrrec de Brunet implica passar de la recerca acadèmica estricta (centrada en la Península Ibèrica i Europa) a una posició de disseny de polítiques operatives internacionals, coordinant serveis meteorològics de més de 180 països per millorar l'observació del planeta.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
18'
Antenes del Coneixement: La URV s'apropa al territori
Les Antenes del Coneixement: Un nou model de descentralització La Universitat Rovira i Virgili (URV), a través de la seva vicerectora Joana Saragossa, presenta el projecte Antenes del Coneixement. Aquesta iniciativa té com a objectiu principal apropar la universitat pública a les comarques del sud de Catalunya, facilitant l'accés al coneixement més enllà dels campus físics de Tarragona, Reus i Vila-seca. Funcionament i Infraestructura Les antenes no són oficines administratives convencionals, sinó espais dinàmics de connexió: Espais físics: L'ajuntament aporta un local amb ordinadors i connexió a la xarxa. Dinamització: La universitat posa un responsable per captar les necessitats locals. Serveis: Accés a la intranet de la URV, consulta de biblioteques i participació en cursos i jornades de forma virtual o presencial. "És una manera de donar resposta a les necessitats del territori des d'aquells llocs on no hi ha seu física." Expansió territorial El projecte s'està desplegant per fases: 1. Fase inicial: Salou i Móra d'Ebre (en marxa). 2. Segona fase: Signatura imminent amb la Fatarella i la Sénia. 3. Futures ubicacions: Gandesa, Falset i contactes amb Deltebre i diversos caps de comarca amb instituts de secundària. Altres projectes: El nou segell editorial URV Durant l'entrevista també s'ha anunciat la creació del servei de publicacions propi de la universitat. Aquest nou segell editorial, gestionat conjuntament amb Arrels i Cossetània, permetrà als investigadors de la URV publicar la seva recerca sota una marca de prestigi. El primer llibre institucional estarà dedicat a la història de la Rovira i Virgili i es presentarà properament.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
26'
El Theremin i el Futur de la Música Digital
Introducció al Món de la Tecnologia i la Música En aquesta edició del programa, la col·laboradora Beta ens apropa a la relació entre la ciència i la tècnica a través de la història dels instruments musicals. Després de sessions dedicades a l'espai exterior i al canvi climàtic, el focus se centra en un dels giny electrònics més curiosos de la història. El Theremin: L'Instrument que es Toca sense Contacte L'eix central de la conversa és el Theremin (o Ceremín), inventat l'any 1917 pel físic rus Lev Termin. Aquest aparell destaca per diverses particularitats: • Funcionament físic: Es basa en dues antenes que controlen el volum i el to mitjançant la proximitat de les mans, modificant la freqüència dels oscil·ladors. • Sonoritat característica: Té un so melòdic similar al d'un violí però amb un aire retro i futurista alhora. • Usos culturals: Molt utilitzat en el cinema de Sèrie B, terror i ciència-ficció dels anys 50 per crear atmosferes inquietants. Influència en la Música Moderna Malgrat la seva dificultat d'execució, diversos artistes de renom han incorporat el Theremin a les seves obres: • Beach Boys (a la famosa cançó Good Vibrations). • Led Zeppelin, Radiohead, Portishead i Jean-Michel Jarre. • En l'àmbit català, s'esmenten Marc Parrot, Gerard Quintana i el grup Màquina!. "És l'únic instrument del món que es toca sense tocar-lo." El Mercat de la Música Digital Gratuïta Es discuteix una notícia del Financial Times sobre el llançament de Spiral Frog, una iniciativa d'Universal Music per oferir descàrregues legals finançades per publicitat. L'objectiu és combatre la pirateria, on per cada descàrrega legal se'n produeixen 40 d'il·legals. Viatge a Vinília: Pop Rock Català dels 80 Per tancar la secció, es viatja al planeta fictici de Vinília per recuperar una joia del passat: • Grup: Duble Buble (originaris de Vic). • Cançó: El sentit de la vida (de l'àlbum Vides Exemplars, 1988). • Es destaca l'evolució del grup i les veus de Jaume Coromines i Maria Martínez.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
24'
La TDT local a Tarragona i la lluita contra el Badware
Implementació de la TDT a l'àmbit local L'episodi se centra en el desplegament de la Televisió Digital Terrestre (TDT) a Catalunya, amb un focus especial en la demarcació de Tarragona. S'analitza com la transició analògica, prevista per al 2008 a Catalunya, transformarà el mapa de les televisions locals i els requisits tècnics per als usuaris. Estructura i Adjudicació de Canals • La província de Tarragona es divideix en tres demarcacions: Tarragonès (amb l'Alt Camp i Conca de Barberà), Baix Camp (amb el Priorat) i Terres de l'Ebre. • Cada demarcació disposarà d'un multiplex amb quatre canals: generalment un de públic i tres de privats. • El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) serà l'encarregat de gestionar els concursos per a les llicències privades. Aspectes Tècnics i Avantatges • Qualitat de senyal: La recepció digital elimina interferències i sorolls, mantenint una qualitat perfecta fins i tot lluny de l'emissora. • Equipament: Per rebre la TDT cal un decodificador. En edificis de menys de quatre anys, les antenes ja solen estar preparades, mentre que en els antics només cal substituir els amplificadors analògics per digitals. • Interactivitat: Es distingeix entre decodificadors bàsics i interactius, aquests últims permeten descarregar contingut en discs durs i participar en serveis electrònics. Seguretat Informàtica: L'amenaça del Spyware Es presenta el concepte de Badware o Spyware, programes maliciosos que s'instal·len sense permís i que poden ser més perillosos que els virus tradicionals. • Poden robar contrasenyes i alentir l'ordinador de manera dràstica. • Es recomana l'ús de portals com StopBadware.org i la instal·lació de programari específic com Ad-Aware. Cultura: El retorn del grup Bocanegra En commemoració dels 20 anys de l'emissora, es recupera música de l'any 1986. "Recordem els grups que van obrir pas als anys 80 cantant en català, com Bocanegra, que van posar el seu granet de sorra per a la normalització lingüística." Es destaca la figura de Víctor Bocanegra i la reedició de material històric per part de la revista Enderrock.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
21'
Stardust, espionatge satel·litari i música del 86
L'episodi d'avui de La Terra és Plana a Tarragona Ràdio ens porta una barreja fascinant entre l'exploració espacial, la seguretat internacional i la nostàlgia musical dels anys 80. Missió Stardust: Pols de cometa a la Terra S'analitza el retorn de la nau Stardust de la NASA, que el gener de 2006 va aterrar a Utah després d'un viatge de set anys. - La missió ha recorregut més de 4.600 milions de quilòmetres per recollir partícules del cometa Wild 2. - Tot i que la mostra pesa només un mil·ligram, els científics preveuen que donarà feina per a tota una dècada d'investigació. - Es comparen els èxits americans amb el futur projecte europeu Rosetta, evidenciant la manca de coordinació internacional en la carrera espacial. Vigilància i fronteres a l'espai L'espai ja no és només un lloc d'investigació, sinó un camp de batalla per a la privatització i el control militar. - Es cita el reportatge Fronteres a l'Espai del programa 30 minuts de TV3. - Els satèl·lits actuals permeten un nivell de precisió que amenaça la intimitat ciutadana, essent capaços de llegir un diari des de l'òrbita. - Existeix una preocupació creixent per la nuclearització de l'espai i el bloqueig dels Estats Units a tractats que prohibeixin les armes espacials. El viatge al passat: Vinils del 1986 Per tancar la secció i celebrar els 20 anys de l'emissora, es recupera música enregistrada l'any del naixement de Tarragona Ràdio. - Es destaca la figura de Quimi Portet i el seu primer disc en solitari, Persones estranyes. - L'episodi finalitza amb l'audició del tema Què en farem del nostre amor?. "L'espai pertany a tota la humanitat, però s'està convertint en un terreny militar."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
25'
Sostenibilitat i engreix del pop a Catalunya
El futur de la pesca i la innovació aqüícola L'episodi d'avui del programa Ja Tardes analitza la situació crítica del sector pesquer i les solucions innovadores que s'estan plantejant des de l'Associació d'Empresaris Marítims i Pesquers (EMPA). La seva presidenta, Yolanda Piedra, detalla el projecte pioner d'engreix del pop realitzat a Sant Carles de la Ràpita. L'Associació d'Empresaris (EMPA) L'EMPA neix fa nou anys amb l'objectiu de defensar els interessos dels armadors i empresaris d'aqüicultura a nivell estatal i internacional. Piedra explica que el sector necessitava organitzar-se empresarialment per: • Diversificar l'activitat econòmica, evitant la dependència absoluta de la pesca extractiva. • Negociar directament davant les institucions a Brussel·les i Madrid. • Participar en la cadena de valor del producte, corregint el fet que el pescador tradicionalment no controla ni els seus ingressos ni els seus costos (especialment el carburant). El Projecte d'Engreix del Pop Aquesta iniciativa, realitzada amb la col·laboració de l'IRTA i la Confraria de Pescadors, ha aconseguit resultats molt positius en captivitat: • Creixement accelerat: S’ha passat de pops de 725 grams a exemplars de 2,5 quilos en només dos mesos. • Sostenibilitat: El projecte aposta per retornar al mar les femelles i alimentar els exemplars mascles amb morralla i descartes de marisc, garantint un producte ecològic i de proximitat. • Condicions idònies: S'ha demostrat que la temperatura de l'aigua (idealment entre 19 i 28 graus) és un factor crític per evitar l'estrès de l'animal i garantir una supervivència superior al 75%. Pesca Natura i Medi Ambient S'anuncia la signatura imminent del projecte Pesca Natura, cofinançat pel Fons Social Europeu, on el pescador es converteix en el principal vigilant i defensor de l'ecosistema marí. "D’aquí 40 anys no hi haurà peixos al mar si no apostem per la sostenibilitat i el control de recursos." Es preveu que en el termini d'un any aquestes tècniques d'aqüicultura puguin traslladar-se a l'explotació comercial per oferir pop d'alta qualitat a preus més assecibles.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
24'
Sant Magí: Devoció, Exvots i Història de la Capella
La Devoció Marinera a Sant Magí L'episodi explora la profunda relació entre els pescadors de Tarragona i Sant Magí. Aquesta devoció es manifesta principalment a través dels exvots, petites ofrenes en forma de vaixells que pengen de les voltes de la capella de la Part Alta. Els Exvots: Testimonis de Gratitud Els exvots són accions de gràcies per favors concedits, normalment en situacions de perill a la mar. • S'esmenta el cas de la barca "La Pulga", un exvot de fa 50 anys d'uns joves que van sobreviure 24 hores a la deriva. • Antigament, també s'oferien figures de cera (braços, cames) que ara es guarden per no causar fresa als visitants. • Existeix un inventari de 150 exvots pintats que mostren escenes quotidianes i accidents de l'època. Arquitectura i Secrets de la Capella La capella de Sant Magí, situada al Portal del Carro, té una estructura singular determinada per la història militar i religiosa de la ciutat. • Està construïda aprofitant el gruix de la muralla romana. • El centre de la capella és un fresc de l'any 1600 que es va trobar dins d'un antic túnel de sortida de la ciutat que havia estat bloquejat. • Es detalla una curiositat iconogràfica: el rosari anacrònic a la mà del sant, un afegit posterior dels dominics, ja que en l'època del sant el rosari encara no existia. Tradicions i Projectes de Futur Mossèn Gallar explica les tradicions vives i els reptes de conservació del patrimoni vinculat al sant. • La Missa dels Pescadors (a les 5 del matí el 19 d'agost) es manté des de l'època en què els pescadors vivien a la Part Alta, abans de la creació del barri del Serrallo. • Actualment, s'està prioritzant la restauració de Sant Magí Lluny, amb un pressupost de 163.000 euros per arreglar la teulada. "Si no hi hagués aquest fresc de Sant Magí, la capella potser no tindria sentit."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
22'
El Far de la Banya i l'ofici de torrer a Tarragona
Història i Trasllat del Far de la Banya El Far de la Banya és una estructura emblemàtica del segle XIX, construïda originalment a la Punta de la Banya (Delta de l'Ebre) i encesa per primer cop l'any 1864. Durant els anys 80, per tal d'evitar la seva degradació, es va desmuntar peça a peça —donat que està format per planxes de ferro i cargols— i es va traslladar a la ciutat de Tarragona. L'evolució tecnològica i el combustible A l'entrevista es repassa com els mecanismes d'il·luminació han canviat radicalment: * Oli d'oliva: El primer combustible utilitzat. * Olis minerals, petroli i gas: Van permetre l'automatització i una major eficiència. * Electricitat: El sistema actual que permet intermitències senzilles sense necessitat de moure les òptiques manualment. La Vida del Torrer: Mite vs. Realitat L'ofici de torrer (terme correcte per designar el farer) es descriu com una feina dura i feixuga, allunyada de la visió romàntica o mística que se'n té sovint. "No és una feina fàcil de viure... quan pujava la marea, tot el far es quedava envoltat d'aigua i el subministrament s'havia de fer per vaixell." Espais reduïts: L'habitatge del Far de la Banya té només 52 metres quadrats per a dos treballadors. Aïllament: Sobretot en fars situats en illes o punts remots on la comunicació era pràcticament nul·la fins a l'arribada de tecnologies modernes. Responsabilitat: La tasca principal era vigilar que la llum no s'apagués mai durant la nit per evitar naufragis. L'Escola de Torrers i el Museu del Port Actualment, el far és un museu gestionat pel Port de Tarragona. L'actor i historiador Jordi Salvador dóna vida al personatge d'en Marcelí Torres i Costa per realitzar visites dinamitzades per a escolars: Els nens es visten amb uniformes d'aprenent i aprenen el funcionament de les lents i els senyals marítims. L'activitat inclou un simulacre d'examen pel Ministeri d'Obres Públiques per obtenir un "destí". El far es pot visitar lliurement els diumenges al matí.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
28'
La dessalinització de l'aigua: Recerca i Futur
Introducció a la Problema de l'Aigua L'episodi explora la col·laboració entre la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat de Califòrnia (UCLA) en el camp de les noves tecnologies per a la dessalinització. Aquesta col·laboració neix de la necessitat compartida en zones mediterrànies de gestionar escassos recursos hídrics i la creixent salinitat dels aqüífers. El procés d'osmosi inversa El cor de la discussió tècnica és l'osmosi inversa, un procés que permet extreure aigua dolça de l'aigua de mar mitjançant l'ús de membranes semipermeables. • Mecànica del procés: S'aplica una pressió superior a la pressió osmòtica natural per forçar l'aigua a través de la membrana, retenint les sals. • Les membranes: Estan fabricades amb materials sintètics com la poliamida i tenen un gruix de micres. • El rebuig: El procés genera salmorra, una concentració de sal que duplica la de l'aigua marina original (passant de 35 a 70 grams per litre), fet que planteja reptes mediambientals per a la flora marina. Eficiència Energètica i Innovació Un dels punts clau de la recerca actual és la reducció de costos energètics, que històricament representaven el major obstacle per a aquesta tecnologia. "Hem aconseguit baixar el consum de 20-25 quilowatts hora per metre cúbic a només 5." • Millores tecnològiques: Disseny de membranes antiincrustants que s'embruten menys. • Recuperació d'energia: Ús de turbines per aprofitar l'energia cinètica del fluid durant el procés. • Flexibilitat: Desenvolupament de plantes capaces d'adaptar-se a la variabilitat de les aigües de pou o riu segons l'estacionalitat. Impacte Social i Qualitat de l'Aigua Es debat sobre la percepció social de l'aigua dessalinitzada. Els experts asseguren que l'aigua tractada en plantes actuals té una qualitat excel·lent, sovint superior a la d'alguns rius, amb una salinitat controlada per sota dels 200 mg/l. Catalunya s'està posicionant com un referent europeu amb projectes com la dessalinitzadora del Baix Llobregat.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
19'
Descobrint el Museu de la Nàutica del Masnou
El Museu de la Nàutica del Masnou i el seu llegat En aquesta conversa amb Cristina Espuga, directora del Museu de la Nàutica del Masnou, s'explora la riquesa històrica i cultural d'aquest equipament situat al Maresme. El museu no només preserva el passat mariner de la vila, sinó que es manté viu a través de nombrosos projectes educatius i culturals. Projectes destacats: L'Art de Navegar Aquest estiu, el museu col·labora amb la Universitat de Barcelona en el programa Els Juliols, oferint el curs "L'art de navegar". Es tracta d'una formació amb les característiques següents: * Teoria històrica: Estudi de la navegació dels segles XVIII, XIX i XX. * Pràctiques al mar: Navegació real amb l'embarcació Sant Ramon i bateigs de mar al Club Nàutic. * Obert a tothom: Encara que atorga crèdits universitaris, qualsevol persona interessada es pot inscriure. Col·leccions i fons del museu El museu s'estructura en diversos àmbits que reflecteixen la identitat del Masnou: 1. Arqueologia: Restes de viles romanes i el comerç d'àmfores de vi. 2. Història local: L'escola de nàutica del Masnou i les nissagues de capitans, com la família Millet. 3. Exvots i curiositats: Destaquen peces com l'exvot de contraband, una ofrena d'agraïment d'un pescador. 4. Fauna marina: Una secció didàctica amb col·leccions de malacologia (petxines). L'Escola de Maquetisme Naval Un dels pilars més singulars del museu és la seva Escola de Maquetisme, una de les poques a Catalunya que ofereix una formació reglada de tres anys. * Es treballa amb un rigor històric extrem, construint cada peça a mà. * El professor actual, Enric Juer, ha realitzat una maqueta monumental del bergantí Caupolicán de 3,5 metres. * > "Totes les nostres maquetes floten i són navegables, ho vam comprovar fins i tot a la platja." Patrimoni dels Indians i turisme local El museu també lidera rutes pel patrimoni arquitectònic per descobrir les cases dels indians, aquells masnovins que van fer fortuna a Amèrica i van tornar amb estils arquitectònics exòtics, com la desapareguda Torre Xina o la casa neoàrab que avui és la Casa de Cultura.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
12'
Exposició Veles al Port al Museu de la Pesca
Recuperació de la memòria marítima a Palamós L'entrevista amb Miquel Martí, director del Museu de la Pesca de Palamós, se centra en la nova exposició temporal "Veles al Port". Aquesta mostra neix a partir d'un llegat excepcional: l'àlbum del senyor Collell, un aficionat que va recollir i fotografiar més de 700 imatges de vaixells que atracaven a Palamós entre finals del segle XIX i mitjans del XX. Contingut i importància de la mostra L'exposició no és només una exhibició de fotografies en blanc i negre, sinó un homenatge a un passat on la força del vent era el motor del comerç i la pesca. Els elements clau inclouen: Selecció fotogràfica: Imatges tècniques i documentals que mostren la transició de la vela al vapor i al motor d'explosió. Models navals: Maquetes d'alta qualitat que permeten apreciar en detall els aparells i les formes dels vaixells. Recuperació terminològica: L'esforç per no perdre noms tradicionals com fregates, bricbarques, pollacres, goletes o tartanes. Històries i activitats paral·leles Martí destaca anècdotes com la del Carl Vinen, un vaixell escola alemany de cinc pals que visitava el port abans de la Guerra Civil i que roman en la memòria col·lectiva local. "La mar no és altra cosa que la història de l'adaptació humana." Per complementar l'exposició, el museu organitza un curs d'iniciació als aparells dels velers clàssics els dissabtes al matí, destinat a un públic que vol reconnectar amb les arrels marineres i entendre la complexitat de la navegació tradicional davant la uniformitat dels materials moderns.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
12'
Amposta 2006: El riu Ebre com a eix de la Capital Cultural
Amposta i el seu vincle històric amb l'Ebre En el marc de la celebració d'Amposta com a Capital de la Cultura Catalana 2006, el municipi ha dissenyat un programa d'activitats on el riu Ebre n'és el protagonista absolut. La Maite Sobirats, tècnica de l'organització, explica com la ciutat busca recuperar la seva façana fluvial i revaloritzar un patrimoni que durant anys va quedar en segon terme. Els passos de barca i la memòria històrica Una de les propostes més destacades és l'exposició sobre els passos de barca, aquells punts de comunicació essencials abans de la construcció dels ponts moderns: * Es tracta d'una recerca documental del Museu Comarcal del Montsià. * L'exposició detalla l'ús de muletes, bots i barcasses per creuar el riu. * Actualment, encara n'hi ha tres en actiu al Delta que s'utilitzen amb finalitats turístiques i de servei (Deltebre i Sant Jaume d'Enveja). Aniversaris i esdeveniments clau L'any 2006 coincideix amb una efemèride cabdal per a la pagesia i l'economia de la zona: * 150è aniversari del Canal de la Dreta de l'Ebre: Una infraestructura que va permetre la colonització del Delta i el cultiu de l'arròs. * Activitats esportives: Destaca el Campionat de Catalunya d'embarcacions tradicionals de banc fix (regates de muletes). * Turisme fluvial: Itineraris guiats en vaixell fins a la desembocadura i visites a les illes de Sapinya i de Gràcia. "El riu Ebre ha estat unió, però també era obstacle per poder passar d'una banda a l'altra al llarg de la història." Modernització de l'espai urbà L'Ajuntament ha impulsat obres per dinamitzar l'antic Castell d'Amposta i el passeig fluvial, creant zones enjardinades i nous embarcadors per fomentar un ús lúdic i esportiu que substitueixi l'antiga funció purament comercial del riu.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
22'
La salvació de la Teresa: una barca històrica de Cambrils
En aquesta conversa, Gerard Martí, director del Museu d'Història de Cambrils, explica el projecte de recuperació i restauració de la Teresa, una embarcació de fusta construïda l'any 1936. Característiques i Història Construcció: Va ser fabricada a Cambrils pel mestre d'aixes Julià Vives Castellví per un pescador del Serrallo (Tarragona). Disseny únic: Es tracta d'una peça de transició entre la navegació a vela llatina i el motor, amb una coberta corbada (ròsic) molt característica. Dimensions: Té uns 13 metres d'eslora i una estructura de fusta excepcionalment resistent. El procés de salvament L'embarcació estava destinada al desguàs o a ser enfonsada per crear un biòtop marí, però gràcies a la intervenció del museu i l'entusiasme dels pescadors, s'ha aconseguit la seva donació per part de l'últim propietari de Vilanova i la Geltrú. "No volem la barca com una simple peça de museu estàtica, sinó com una extensió viva del museu a l'aigua." Presentació i Futur Actes de presentació: Es farà pública aquest diumenge a les 12:00 h al Moll de Rec de Cambrils, coincidint amb les Jornades de la Galera. Restauració: L'objectiu final és retornar-li l'aparell de vela original (tipus balandre) i que pugui navegar per tot el litoral català representant la història marítima de Cambrils.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
20'
El Museu de la Pesca de Palamós i Marina de Joguina
El Museu de la Pesca de Palamós: Patrimoni i Tradició El director del museu, Miquel Martí, ens apropa a la realitat d'aquesta institució, l'única a la Mediterrània dedicada monogràficament al món de la pesca. El museu no només conserva la memòria històrica, sinó que també analitza el present i el futur del sector pesquer català. L'exposició temporal: "Marina de Joguina" L'episodi destaca la mostra Marina de Joguina, disponible fins al proper cap de setmana. Aquesta exposició presenta: * Una col·lecció de més de 100 peces de Toni Juncosa, col·leccionista mallorquí. * Joguines que daten de principis del segle XX (1920-1930) fins als anys 40. * Materials diversos: des de la llauna i el metall pintat per a les peces més luxoses, fins al taco de fusta per a les més austeres. * Peces emblemàtiques com barquets amb motor de corda, balenes que mouen la cua i submarinistes. La realitat de l'ofici de pescador Es manté una conversa profunda sobre la duresa de la professió avui dia: * L'ofici es descriu com a perillós i incert, fet que dificulta el relleu generacional. * La majoria dels joves que s'hi dediquen ho fan per un vincle emocional i familiar. * Es destaca la importància de la Gamba de Palamós com a producte estrella i motor gastronòmic de la regió. "Darrere un bon plat de peix hi ha tota una tradició, una tècnica, una indústria i un saber fer que cal descobrir." Projectes de futur El museu segueix creixent amb noves iniciatives: 1. Veles al port: Una futura exposició que combinarà fotografia antiga i modelisme naval. 2. Museu flotant: La restauració d'embarcacions autèntiques d'arrossegament i encerclament per permetre que els visitants puguin embarcar-se i conèixer el patrimoni in situ.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
9'
Programació de Teatre al Magatzem: Chirinax i Rodoreda
Actualitat Teatral al Magatzem Marc Xornet, responsable de programació, detalla la cartellera d'aquesta setmana marcada per la presència de Sergi Chirinax i l'adaptació de textos literaris clàssics. La programació combina el teatre familiar amb propostes per a adults vinculades a la literatura catalana. Teatre Infantil: "La Marina" Última oportunitat: Es tracta de la darrera representació de la temporada d'aquest espectacle tan aclamat. Basat en l'obra d'Olga Chirinax: Utilitza textos dels llibres La Marina (poesia) i Sóc un arbre (prosa poètica). Llenguatge visual i musical: L'obra està dissenyada per captar l'atenció dels més petits mitjançant elements sensorials, mentre que inclou gags i complicitats per als pares. Estrena per a Adults: "Viatges" Homenatge a Mercè Rodoreda: Després de l'èxit de Les Flors, Sergi Chirinax estrena Viatges, una obra basada en les proses surrealistes que l'autora va escriure durant el seu exili. Temàtica: Una crítica ferotge contra la guerra i una reivindicació de la pau des d'un prisma surrealista. Col·laboració amb la Biblioteca Pública: L'espectacle s'enllaça amb els clubs de lectura de la biblioteca, permetent als lectors contrastar la seva imatge mental del text amb la posada en escena. "El que fem perquè el públic pugui anar fent-se el seu menú és repetir els espectacles de forma molt saltejada." Modificacions en l'Horari Cal destacar que la sessió de dissabte a la nit ha estat suspensa. Les funcions de Viatges queden de la següent manera: 1. Dijous: 20:00h. 2. Diumenge: 19:00h.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
19'
Programació de la temporada al Teatre Magatzem
Presentació de la nova temporada del Teatre Magatzem Marc Jornet presenta la programació del Teatre Magatzem per a la primavera, destacant una renovació integral de la imatge corporativa per connectar amb nous públics i oferir una estètica més fresca. Línies estratègiques i programació L'oferta cultural del teatre s'estructura en diversos eixos principals per arribar a tot tipus d'espectadors: Teatre per a adults i formats populars: Es destaca la presència de Teatre de Guerrilla i l'obra Tocata i Fuga de la companyia Aifurbi, que utilitza el gènere de la Commedia dell'arte des d'una perspectiva contemporània. Teatre familiar i infantil: Es manté el cicle estable cada dissabte a les 18:00h, apostant per companyies del territori i titelles de qualitat. Literatura escènica: En col·laboració amb la Biblioteca Pública, es portaran a escena textos de Mercè Rodoreda i Harold Pinter (Premi Nobel de Literatura). Escena independent i experimental: Propostes arriscades com la de Nexo Teatro, on el públic se situa dins l'escenari, eliminant la barrera de la platea. Cinema i altres formats El teatre continua apostant per formats diversos: Cine Club (Filmoteca Andrés i Andrés): Cicle dedicat a la ciència-ficció clàssica i de sèrie B, amb títols com El hombre con rayos X en los ojos. Contes per a adults: Un cicle d'èxit consolidat que es realitza l'últim dimarts de cada mes. Trobada d'escriptors: La 13a edició, dedicada a Joan Cavaller, que inclourà lectures dramatitzades. "Volem que aquesta temporada serveixi de model: equilibrant la producció pròpia, la creació independent i el teatre de qualitat professional." Finalment, Jornet reconeix que, tot i la completesa de la cartellera, encara tenen el repte d'incorporar més dansa contemporània i música de proximitat en properes edicions.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
9'
Acomiadament Repetitiu: Fins Demà
Resum de la Transmissió Aquest document recull una seqüència de salutacions de comiat que es repeteixen de manera sistemàtica al llarg d'un període de temps determinat. El contingut es centra exclusivament en l'expressió de finalització de jornada o trobada. Punts Clau del Contingut Repetició constant: L'ús de la frase "Fins demà" com a únic eix comunicatiu. Ritme temporal: Les intervencions es produeixen en intervals regulars de temps, principalment cada 30 segons al principi. Transició a l'èmfasi: Cap al final de la seqüència, el text perd la part verbal i es limita a l'ús de signes d'exclamació (!), suggerint un tancament més abrupte o emotiu. "Fins demà!" Aquesta expressió subratlla la intenció de retrobament futur i marca el punt final de la interacció actual.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
14'
Entrevista amb Fino Oyonarte: El debut de Clovis amb 'Respira'
El naixement de Clovis: De Nova York a l'escena estatal En aquesta entrevista, Fino Oyonarte, reconegut per la seva trajectòria com a baixista de Los Enemigos i productor de bandes com Los Planetas, ens explica la gènesi del seu nou projecte, Clovis, compartit amb Cristina Plaza. L'origen del grup es remunta a una estada de sis mesos a Nova York l'any 2000, concretament al barri de Williamsburg. Allà, veïns com Matthew Caws (de Nada Surf) els van encoratjar a crear les seves pròpies cançons. El nom del grup prové d'una llibreria de Brooklyn anomenada Clovis Press. 'Respira': Un primer àlbum elèctric i col·laboratiu Després d'uns inicis marcats per formats acústics i EPs, la banda presenta el seu primer llarga durada, titulat Respira. Punts clau del disc: Estil musical: Definit com un pop luminós, dolç i delicat, però amb una forta presència d'atmosferes elèctriques i distorsió envolvent. Col·laboracions d'alt nivell: El disc compta amb la participació d'amics i músics com Joaquín Pascual (Mercromina), Eric i Floren (Los Planetas), i membres de La Buena Vida. Un treball per descobrir: Oyonarte destaca que no és un disc de consum ràpid ni basat en un "hit" comercial, sinó que requereix diverses escoltes per apreciar-ne els matisos. El directe a Tarragona i la gira L'entrevista se centra en el concert que la banda oferirà a la Sala Zero de Tarragona. Tot i que han rodat molt en format acústic per guanyar experiència (especialment la Cristina), el directe actual és totalment elèctric i intens, comptant amb una banda completa que inclou Juan Ferrari i Pedro Camacho. "Tota la música que m'ha agradat és la que m'ajuda a fer les cançons; no estem inventant res nou, però aportem la nostra visió."
Arxiu Sonor Esports 2006- 2007
8 de març del 2006
4h 12min
Festa i Renovació: El Nàstic de Primera
Celebració de l'Ascens al Nou Estadi L'episodi es centra en la festa històrica de l'ascens del Nàstic de Tarragona a la Primera Divisió, un fet que no succeïa des de feia gairebé 60 anys. El programa alterna l'actualitat informativa amb la retransmissió en directe de les actuacions musicals i els actes institucionals al Nou Estadi. Actualitat Esportiva i Renovació Clau El punt informatiu més rellevant del dia és la signatura de la renovació de l'entrenador Luis César, que dirigirà l'equip en l'etapa a la Lliga de les Estrelles. Josep Maria Andreu destaca: • L'acord es basa en l'austeritat i la responsabilitat econòmica. • L'objectiu principal és la permanència. • Es confirma la continuïtat de tot l'equip tècnic i la direcció esportiva amb Josep Sicart. Adicionalment, es presenta l'estada de pretemporada a Àustria (Klagenfurt), on l'equip s'enfrontarà a rivals internacionals com la Sampdoria, la Lazio i el Panathinaikos. La Gran Festa del Nou Estadi Malgrat la pluja inicial, la celebració inclou una gran varietat d'artistes i moments emotius: • Actuacions musicals: Apareixen grups com Els Pets, Lax'n'Busto, Macedònia, Baetúria, Backdormen i Mil Històries. • Homenatges: Es ret tribut als socis més antics i als jugadors supervivents de l'ascens del 1947. • Moment institucional: Presentació individual de tota la plantilla i parlaments dels capitans (Pinilla, Serrano, Torres, Codina) i el president. "Som de primera, autènticament de primera. Hem patit, hem patit però al final ho hem aconseguit gràcies a tots vosaltres." Altres Notícies de la Jornada Fora del món del futbol, es menciona la renovació de Pau del Tío i el possible fitxatge de David Mesa pel Club Bàsquet Tarragona, així com breus informatius sobre obres a la variant de la N-340 i successos locals.
Arxiu Sonor Esports 2006- 2007
8 de març del 2006
0'
Històric gol d'Ismael Irurzun al Coliseum
Victòria del Nàstic al Coliseum Alfonso Pérez El Gimnàstic de Tarragona ha aconseguit una fita important gràcies a una acció decisiva a la segona meitat del partit. La jugada clau ha tingut lloc al minut 33, desencadenant l'eufòria entre l'afició visitant. Detalls de la jugada L'execució: Tot ha començat amb una centrada precisa d'una falta botada per Antoni Pinilla. El desenllaç: Després d'un refús i una bona lectura de l'espai, Ismael Irurzun ha aconseguit connectar amb la pilota. El resultat: La pilota ha acabat superant el porter Luis García, posant el Nàstic per davant en el marcador. "Ismael Irurzun, i ha acabat batent la porteria de Luis García al 33 de la segona, guanya el Nàstic al Coliseum."
Arxiu Sonor Esports 2006- 2007
8 de març del 2006
0'
Gol decisiu de Javi Portillo amb el Nàstic
Crònica del Gol de Portillo En un moment de màxima tensió, el davanter Javi Portillo ha tornat a demostrar la seva efectivitat davant la porteria contrària. El jugador, situat sota pals i amb una sang freda característica, ha executat un xut amb la cama esquerra que ha acabat al fons de la xarxa. Dades clau de l'acció: Protagonista: Javi Portillo, el pitxichi de l'equip. Estadístiques: Amb aquesta diana, el jugador suma deu gols a la Lliga i un a la Copa del Rei. Execució: Un xut precís amb l'esquerra que no ha donat opció al porter rival. "Gol de Javi Portillo!"
Arxiu Sonor Esports 2006- 2007
8 de març del 2006
0'
L'espectacular gol de Javier Portillo amb el Nàstic
Crònica d'un gol històric En un moment d'eufòria col·lectiva al Nou Estadi, el davanter Javier Portillo ha marcat un gol extraordinari que ha deixat tothom bocabadat. El narrador destaca la naturalesa instintiva de l'acció, subratllant que el jugador no s'ho ha pensat gens ni mica abans d'executar el llançament. Detalls de la jugada Distància increïble: El remat s'ha produït des d'una distància gairebé inversemblant, amb el narrador afirmant que Portillo estava "gairebé a casa seva" en el moment del xut. Minut clau: L'acció ha tingut lloc al minut 30, servint per animar definitivament el partit al feu grana. Sobrenom: La qualitat de l'acció ha tornat a fer ressonar l'apel·latiu de "Portigol" entre l'afició. Reacció de la premsa "Aixequin-se, treguin-se el barret, marca Portigol, marca Portillo." L'emoció de la narració reflecteix la magnitud d'un gol que es considera un autèntic "gulós" per la seva bellesa i dificultat tècnica.
Arxiu Sonor Esports 2006- 2007
8 de març del 2006
1'
Gol de Portillo: El Nàstic s'avança contra el Saragossa
Resum de l'Acció del Partit L'escena descriu un moment clau en el partit entre el Nàstic de Tarragona i el Real Saragossa al Nou Estadi. Després d'una jugada de Juan Fran per la banda dreta que acaba en un refús de Tobias Gran, el conjunt grana aconsegueix una oportunitat d'estratègia decisiva. El Moment Decisiu: El Córner Es tracta del sisè córner a favor del Nàstic (el primer de la segona part), executat per Gilberto des de la banda esquerra de la porteria defensada per César. L'ambient a l'estadi és d'eufòria i esperança: L'execució: Gilberto centra amb la cama esquerra. La rematada: La pilota arriba al segon pal, on apareix Portillo per marcar. El resultat: El Nàstic s'avança en el marcador amb un 1-0. "Ara sí que arribarà el gol del Nàstic, vinga, som-hi... la pilota passada al segon pal, Portillo, gol!" L'emoció del narrador destaca la importància de l'anomenat 'Portigol', que desferma la bogeria a les grades tarragonines.
Arxiu Sonor Esports 2006- 2007
8 de març del 2006
0'
Gol de Portillo: Empat del Nàstic davant el Recreative
El Nàstic busca l'empat El partit arriba a un moment crític amb una falta perillosa a favor del Gimnàstic de Tarragona. El context és de màxima tensió: Ubicació: La falta se situa a l'esquerra de la porteria defensada per López Vallejo. Interlocutors a la gespa: Campano i Portillo es troben al costat de la pilota per decidir l'estratègia. Conflicte amb la tanca: L'àrbitre Pino Zamorano ha d'intervenir perquè la tanca del Recreativo de Huelva no respecta la distància reglamentària. Un xut decisiu Finalment, es produeix la jugada assajada que canvia el marcador: L'execució: Alejandro Campano deixa la pilota morta per a l'arribada del davanter. El remat: Portillo connecta un xut potent que acaba al fons de la xarxa. El resultat: Gol de l'empat que suposa el vuitè gol de la temporada per al jugador madrileny. "Gol, gol, gol... Portigol, Portigol! El 14 de la primera, Portigol empata, Nàstic 1, Recreatiu 1!" L'emoció es desborda al Nou Estadi amb aquest gol que posa l'1-1 al marcador al minut 14 de la primera part.