Tots els episodis

62564 episodis disponibles

episodis

53929-53952 de 62564

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Cicle de música a la Ruta del Cister 2023
La Ruta del Cister: Patrimoni i Cultura m En aquesta entrevista, Mods Corbella, membre de l'oficina de la Ruta del Cister, presenta la programaci de l'emblemtic cicle de música que tindr lloc entre el 15 de juliol i el 26 d'agost. L'objectiu principal d'aquest esdeveniment s vincular el ric patrimoni arquitectnic de la zona amb activitats culturals vives que impliquin tant els visitants com els habitants del territori. Novetats i Espais El projecte s'eixampla incorporant nous escenaris ms enll dels tres grans monestirs (Poblet, Santes Creus i Vallbona): * Convent de Sant Bartomeu: Nou espai que clour el cicle. * Territorialitat: Es reivindica la ruta com una unitat de 65 municipis i tres comarques (l'Alt Camp, la Conca de Barber i l'Urgell) amb vincles histrics de gaireb mil anys. * Turisme integral: Es fomenta la interacci entre el patrimoni, la gastronomia de l'oli, el vi i el blat, el senderisme (GR 175) i l'artesania. Programaci Musical El cicle aposta per l'heterogene tat de gneres per arribar a tot tipus de pblic: 1. Msica Clssica: Concert inaugural a Poblet sota el lema de la pau i homenatges a Mozart i Schumann. 2. Gospel: Actuaci destacada del London Community Gospel Choir. 3. Msica Tradicional: Les Violines actuaran a Vallbona el dia de Sant Bernat. 4. Msiques del Mn: Tancament amb l'Orquestrina i sons eslaus/orientals. "Volem que els monestirs siguin un lloc on passen coses i on hi ha activitat cultural, ms enll de les pedres." L’entrevista conclou destacant la importncia de la collaboraci entre el sector pblic i privat per consolidar la marca turística i generar riquesa econmica a la regi.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
4'
La Ruta del Cister: Paisatge, Turisme i Cultura
La Ruta del Cister: Un Paisatge Cultural Viu La Ruta del Cister no és només una destinació de monuments històrics; es defineix com un paisatge cultural on la natura i la intervenció humana han coexistit durant més de 900 anys. Els visitants hi busquen una experiència completa que combina aprenentatge, descoberta i consum local. Elements Clau de l'Experiència Els tres paisatges: Identificats pel blat, l'oli i el vi, que marquen la identitat del territori. Turisme actiu: Un recorregut GR de 107 quilòmetres que connecta els tres monestirs per gaudir-ne a peu o en bicicleta. Consum de proximitat: Valorització de la gastronomia, l'artesania i l'allotjament local com a motors econòmics. Col·laboració Público-Privada El creixement de la ruta depèn de la implicació tant d'administracions com del sector privat. S'emfatitza que el turisme és una font de generació de llocs de treball i moviment econòmic per a les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell. Dinamització Cultural Per tal que els monestirs no siguin només "pedres", s'ha impulsat un cicle de concerts d'estiu. Aquest festival es caracteritza per: * La seva heterogeneïtat: No es limita a la música religiosa o clàssica. * L'obertura a nous públics: Pensat tant per a turistes com per als habitants del territori. "Volem que els monestirs siguin un lloc on passen coses i on hi ha activitat cultural."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Entrevista a Xavier Jou, nou Fiscal en Cap de Tarragona
Presentació del Repte i Nous Objectius L'entrevista se centra en la figura de Xavier Jou, qui assumeix el càrrec de Fiscal en Cap de l'Audiència de Tarragona després de més de 20 anys de mandat de José María Parra. Jou destaca que la fiscalia ha crescut significativament fins a arribar als 34 fiscals, deixant enrere l'estructura petita de dècades anteriors. Les mancances del sistema judicial Les principals preocupacions expressades pel nou fiscal inclouen: - Manca de personal: L'increment d'òrgans judicials no va acompanyat d'un augment immediat de places de fiscalia, generant desfasaments en el temps. - Infraestructures: Es denuncia la dispersió d'edificis i la falta d'espai als despatxos, situació que només es resoldrà definitivament amb el futur Palau de Justícia de Tarragona. Especialització i Resposta Judicial El fiscal aposta per una especialització més profunda en matèries complexes per millorar l'eficiència del Ministeri Públic: - Medi ambient i ordenació del territori. - Sinistralitat laboral (higiene i seguretat en el treball). - Seccions especialitzades en menors. Anàlisi del primer any de la Llei de Violència de Gènere Jou es mostra escèptic respecte a l'efectivitat dels jutjats exclusius de violència de gènere. Considera que: "Potser no feia tanta falta la creació d'aquests òrgans especialitzats; qualsevol jutjat d'instrucció de guàrdia podia donar sortida a aquests casos." Afirma que el problema és més social i humà que no pas jurídic, i que la creació d'aquests jutjats ha provocat disfuncions horàries i acumulacions de feina que es podrien haver gestionat millor amb més jutjats d'instrucció genèrics. Seguretat Ciutadana i Actualitat Finalment, s'aborden temes d'alarma social com les onades de robatoris i casos judicialitzats com el de Terrescavades: - Mesures Cautelars: Explica que la presó provisional és una mesura excepcional que només s'aplica sota quatre supòsits: risc de fuga, reiteració delictiva, destrucció de proves o protecció de la víctima. - Transparència: Defensa el paper de la fase d'instrucció com un procés per contrastar la versemblança dels fets sota el principi de presumpció d'innocència.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Cossetània Edicions: Deu anys d'èxit editorial des de Valls
Deu anys de trajectòria i creixement L'entrevista a Jordi Ferrer, director de Cossetània Edicions, commemora el desè aniversari de l'editorial vallenca. El que va començar com un projecte humil que publicava deu llibres l'any, s'ha convertit en una potència editorial que actualment treu al mercat uns 100 títols anuals. D'editorial local a referent nacional Ferrer destaca l'evolució de l'empresa, que ha aconseguit trencar l'etiqueta d'"editorial local" per esdevenir un segell amb projecció nacional: Visió de país: Tot i mantenir la seu a Valls, l'editorial publica per a tot el territori català. Especialització: S'han consolidat com a líders en àmbits com l'excursionisme (col·lecció Azimut) i la cuina (col·lecció El Cullerot). Confiança: L'èxit es basa en la complicitat amb autors, lectors i institucions que aposten per les seves coedicions. Nous reptes: El salt al castellà Coincidint amb l'aniversari, l'editorial llança el segell Lectio Ediciones. Aquesta nova aposta té com a objectiu publicar en castellà, traslladant el saber fer de Cossetània a un mercat més ampli per seguir creixent de forma estratègica. Filosofia de treball "Les batalles es guanyen dia a dia; el passat ja és passat i hem d'encarar el futur amb la mateixa humilitat que el primer dia." Ferrer subratlla la importància d'aprendre dels errors i mantenir la concentració per afrontar els futurs obstacles en un sector tan competitiu com el del llibre.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
Gestió de la diversitat religiosa i l'expansió de l'Islam
Gestió i Realitat de l'Islam a Catalunya L'entrevista al professor de sociologia Ángel Belzunegui detalla les conclusions d'un estudi encarregat per la Secretaria de Fets Religiosos de la Generalitat. L'objectiu principal és analitzar la implantació de l'Islam i oferir una guia d'actuació per a les administracions locals davant la proliferació de llocs de culte. Creixement i Heterogeneïtat dels Oratoris El fenomen ha experimentat un creixement exponencial en les darreres dècades, passant de només 4 oratoris als anys 70 a prop de 150 en l'actualitat. Belzunegui destaca que: No existeix un únic Islam català; la realitat és molt heterogènia segons l'origen nacional (marroquins, algerians, turcs, etc.). La visibilitat social de la fe és el que acostuma a generar conflictes en certs municipis, més que la pràctica privada. Molts oratoris actuen com a eines de cohesió social i fomenten bones pràctiques de ciutadania entre els joves. Reptes de l'Administració i la Societat L'expert assenyala que les institucions encara no estan completament preparades per gestionar aquesta novetat, no per falta de voluntat, sinó per falta de tradició i recursos. Les principals recomanacions inclouen: Formació de tècnics especialitzats en gestió de la diversitat per als ajuntaments. Dotació de recursos econòmics per als municipis petits amb alta densitat de població immigrant. Foment de la pedagogia activa per part de les associacions de veïns per reduir la por a allò desconegut. "L'expansió de l'Islam a Catalunya no és una expansió homogènia. No hi ha un islam català, sinó que hi ha molts islams catalans." Perspectives de Futur De cara al futur, s'espera un creixement continuat de la població musulmana. L'estudi aposta pel model d'oratori de proximitat (de barri) en lloc de grans mesquites, ja que facilita la integració i el contacte directe amb la població autòctona. També es preveu un procés de normalització i regularització dels centres de culte que actualment es troben en condicions precàries.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Ruta per Àvila: Patrimoni, Història i Cristòfol Colom
Explorant Àvila: Ciutat Patrimoni de la Humanitat El programa de Tarragona Ràdio dedica aquest espai a la ciutat d'Àvila, dins de la seva ruta estiuenca per les ciutats espanyoles que són Patrimoni de la Humanitat. A través d'un concurs radiofònic, els oients participen per guanyar una estada de cap de setmana en un hotel de luxe. Concurs i Participació dels Oients L'espai s'estructura al voltant de diverses preguntes sobre la geografia i la història de la regió: * Geografia política: S'aclareix que Àvila pertany a la comunitat de Castella i Lleó, i no a Castella-la Manxa com un dels participants ha suggerit erròniament. * Religió i tradició: Es destaca que el patró d'Àvila és Sant Segundo, el trasllat del qual se celebra el 2 de maig. * Història Naval: S'introdueix la figura de Cristòfol Colom com a eix central de l'actualitat cultural de la ciutat. L'Exposició "Les dos orilles" L'entrevista central amb Antonio Meléndez, comissari de l'exposició, detalla la mostra commemorativa pel cinquè centenari de la mort de Colom al Monestir de Sant Tomàs: * Objectiu: Commemorar la trobada entre les cultures europea i americana i reflexionar sobre l'ús del castellà com a nexe d'unió. * Contingut: La col·lecció inclou unes 130-150 peces de gran valor, des d'objectes etnogràfics (vestits, armes i utensilis natius) fins a obres d'art d'autors com Pedro Berruguete i Juan de Flandes. * Espai: L'exposició s'ubica al Claustre del Silenci, un espai emblemàtic de l'estil gòtic final. "L'exposició està concebuda com un viatge de la mà de Colom... per mostrar una terra tan distinta amb una flora i una fauna tan diverses de la nostra."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Segona jornada del Concurs de Focs de Tarragona 2006
Preparatius per a la Pirotècnia Ricardo Caballé El programa es desplaça a la platja del Miracle per conèixer els detalls de la segona jornada del Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. Josep Sunyé entrevista Ricardo Caballé Júnior, el responsable de la pirotècnia valenciana que actua aquesta nit. Caballé destaca que el muntatge d'enguany és especialment ambiciós: Es dispararan més de 200 carcasses especials (inicialment se'n preveien 43). L'espectacle compta amb més de 4.000 ordres de dispar, gestionades per set ordinadors sincronitzats. S'utilitzarà un sistema de tecnologia pirodigital per crear seqüències horitzontals de gran velocitat. "Hem fet un espectacle que jo crec que abruma... hem passat un poquet i ara el que he de fer és acompanyar el temps i la sort." Valoracions del jurat: La influència del clima Els membres del jurat, Marcus Clark (amb la traducció de Núria Casas) i Jaume Ullé, analitzen l'actuació de la jornada anterior a càrrec dels japonesos Tamaya. Tot i que el nivell artístic va ser elevat, la manca de vent va provocar un excés de fum que va dificultar la visibilitat. Per a l'actuació de Caballé, s'espera un estil més valencià, caracteritzat per l'ús de material propi, carcasses italianes de repetició i un final atronador. Seguretat i recomanacions per al públic Es fa una crida a la prudència i a la planificació dels desplaçaments. Atès que la Via Augusta pateix talls parcials, es recomana als assistents: Arribar amb prou temps d'antelació a la zona. Respectar estrictament les senyalitzacions de seguretat de Protecció Civil i Creu Roja. Evitar les aglomeracions d'última hora per garantir una evacuació fluida si fos necessari.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Refugiats: Vides en trànsit i el dia a dia a Ruanda
Exposició sobre la realitat dels refugiats a Ruanda El Centre Social i Cultural de la Fundació La Caixa presenta la mostra "Refugiats, vides en trànsit", una col·lecció que reflecteix la quotidianitat i la resiliència en els camps d'Aquibuller i Biumba. L'exhibició, disponible fins al 20 d'agost, utilitza la fotografia de Sergi Càmarà i documentals de Marc Benèria per apropar-nos a una crisi humanitària que ja dura més d'una dècada. Una vida marcada pel confinament i l'ajuda humanitària L'exposició posa de manifest les condicions de vida de milers de persones, moltes de les quals han nascut al camp i no coneixen cap altra realitat. Alguns punts clau són: L'educació com a esperança: Malgrat les limitacions, l'escola és un espai vital per preparar els joves i oferir-los una teràpia ocupacional i mental. Precarietat i reaprofitament: La vida es basa en el racionament alimentari i en l'enginy per reciclar materials (llaunes, fusta, soles de sabata) per crear des de transports de llenya fins a joguines. Connexió universal: Malgrat l'aïllament, els joves segueixen el món exterior a través de la música i el futbol, compartint les mateixes passions que els joves occidentals. El paper de la dona i els reptes de futur La mostra conclou amb una reflexió sobre els traumes de la guerra i la fatiga dels conflictes ètnics entre tutsis i utus. Es destaca especialment la figura de la dona, que sovint és el motor de la família en situacions de viduïtat i extrema precària. "Aquesta terra no és la meva terra i això em manté en vida." L'objectiu principal és humanitzar les xifres i recordar que, tot i estar a dotze hores d'avió, aquestes persones tenen els mateixos anhels de pau, dignitat i llibertat que qualsevol de nosaltres.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
44'
Programació i protagonistes del Festival d'Estiu de Tarragona
Balanç i novetats del Festival d'Estiu L'episodi comença amb un balanç molt positiu de l'actuació de Cristina Hoyos, destacant la creixent acceptació de la dansa espanyola i el flamenc a Tarragona, un gènere que ha sabut renovar-se i atraure un públic més contemporani i ampli. La residència creativa de Sol Picó La coreògrafa Sol Picó detalla els preparatius de l'espectacle 'La prima de Chita', una coproducció de gran format amb el Festival Grec i Temporada Alta. • L'obra explora la recerca de l'essència interior i la necessitat humana de fugir (simbolitzat amb un viatge a la Lluna) per acabar trobant els mateixos conflictes. • Es destaca la importància de la precisió en el moviment i la integració de música en directe. • La seva estada al Teatre Auditori del Camp de Mart ha servit com a residència artística, permetent un intercanvi directe amb el sector local de la dansa. 6è Festival Internacional de Música de Tarragona Marta Bou presenta l'edició d'enguany, que combina la vessant pedagògica amb l'espectacular. • Formació: S'han assolit unes 170 inscripcions d'arreu del món (incloent Jordània i Veneçuela) per a classes magistrals. • Inauguració: Un acte al carrer a la Part Alta que busca dinamitzar espais degradats mitjançant la barreja d'arts plàstiques, teatre i música. • Concerts destacats: Actuacions d'Àlex Garrové, el quintet de metall Vienabrass, i el tancament amb el grup de percussió Drumming i el seu projecte 'Rock Metamorfosi'. Festival de Músiques del Món (QS) Jordi Freixas desgrana la programació del festival QS, que aposta per la qualitat i la diversitat davant la Catedral: • Vocal: El quartet de veus búlgares Angelite com a proposta mística i sorprenent. • Tango: El grup 34 Puñaladas, que recupera el tango dels anys 30 amb una visió irònica i actual. • Grans noms: La presència de la mítica Cesária Évora presentant el disc 'Rogamar' i el tancament de luxe amb el duo Michel Camilo i Tomatito. "El viatge real és cap a l'interior d'un mateix per canviar les coses; el món no canviarà si no ens treballem primer a nosaltres mateixos."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
La nova ludoteca de Creu Roja Joventut a la Platja Llarga
Iniciativa d'estiu a la Platja Llarga Núria Martorell, responsable de Creu Roja Joventut, presenta la nova ludoteca instal·lada a la Platja Llarga de Tarragona. Aquesta iniciativa sorgeix de la voluntat de donar continuïtat a la tasca social realitzada durant el curs escolar al Centre de Mediació Social de l'escola del Serrallo, traslladant l'activitat a un entorn natural i obert durant l'estiu. Detalls del servei de ludoteca Ubicació i horari: Es troba al costat del punt central de socors i funciona de dilluns a divendres, de 16:00 a 19:00 hores. Edats: Està destinada a nens i nenes d'entre 3 i 8 anys. Capacitat: Té un límit de 20 places simultànies i el temps d'estada depèn de la demanda (habitualment entre 1 hora i 1 hora i mitja). Temàtica: L'eix central d'aquest any és l'educació mediambiental, aprofitant l'entorn de la platja per fer tallers i activitats lúdiques. "No estem parlant d'un servei de guarderia, estem parlant d'una ludoteca... els pares han d'estar localitzables." El paper crucial del voluntariat jove L'activitat és gestionada per monitors professionals amb el suport indispensable de voluntaris. Martorell destaca el funcionament del voluntariat a l'entitat: Edats: Es pot començar a partir dels 14 anys (com a "pedrera" o grup de joves) i el compromís augmenta a partir dels 18. Rotació: El voluntariat jove sol ser transitori, lligat sovint a l'etapa universitària, a diferència del voluntariat adult o jubilat, que és més constant. Captació: Qualsevol persona amb ganes d'ajudar pot contactar amb l'oficina tècnica per trobar un projecte que s'adapti a les seves aptituds.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Ruta per Àvila: Patrimoni, mística i vida local
L'episodi de Tarragona Ràdio s'endinsa en la riquesa cultural i històrica d'Àvila, destacant la seva condició de ciutat Patrimoni de la Humanitat. El programa combina un concurs d'interacció amb l'audiència i una entrevista institucional per oferir una visió completa de la vila. Concurs mística i tradició S'han plantejat tres preguntes clau sobre la identitat d'Àvila que han permès als oients guanyar la participació en el sorteig d'un cap de setmana a la ciutat: - Identitat de Santa Teresa: Es confirma que el seu nom real era Teresa de Cepeda. - Ordre religiós: La fundació de l'ordre de les Carmelites Descalces. - Devoció popular: La identificació de la Marededéu de Sonsoles com el santuari medieval de referència a la zona. Entrevista amb l'alcalde Miguel Ángel García Nieto L'alcalde d'Àvila destaca la ciutat com un espai acollidor i d'escala humana, on el millor patrimoni són els seus veïns. Durant la conversa es tracten temes fonamentals: - Ciutat de les tres cultures: La convivència històrica entre cristians, jueus i musulmans com a base de la generositat local. - La Muralla: Icona mundial de la ciutat. L'alcalde explica la curiositat històrica que es va conservar gràcies a la manca de pressupost per enderrocar-la al segle XIX. Actualment, no és un obstacle, sinó l'eix de la seva identitat urbanística. - Qualitat de vida: Es posa en valor la tranquil·litat, el costum del passeig i el valor gastronòmic de la taja inclosa amb la beguda. Promoció cultural Es convida els oients a visitar l'exposició antològica sobre l'Almirall Colom al Reial Monestir de Sant Tomàs, oberta fins al desembre, reforçant Àvila com una destinació turística de primer ordre.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Estratègia de CiU per a les eleccions al Parlament i municipals
Actualitat política i preparació electoral de CiU El president de la Federació Intercomarcal de Convergència Democràtica a Tarragona, Joaquim Nin, analitza el panorama polític davant la proximitat de les eleccions al Parlament i les municipals de 2007. La formació descarta fer vacances aquest estiu per centrar-se en la confecció de les llistes i el desplegament de la seva estratègia territorial. Confecció de llistes i noms propis Nin detalla el procés intern de selecció mitjançant ternes (grups de tres candidats per comarca) per configurar una llista que combini experiència i renovació: Candidats destacats: S'esmenten noms com Joan Miquel Nadal, Josep Poblet, Dolors Batalla i Carles Pellicer. Participació interna: S'integren propostes de la JNC (Joventut Nacionalista de Catalunya), dones del partit i sectors específics com cultura o immigració. Relació amb Unió: La federació amb Unió Democràtica es manté estable i sense conflictes en l'ordre de les llistes. Programa de Govern vs. Programa Electoral Joaquim Nin subratlla que CiU no presentarà un simple recull de promeses, sinó un programa de govern real enfocat als primers 100 dies d'acció per evitar la "frivolitat" que, segons ell, ha marcat l'etapa del tripartit. "Nosaltres no presentarem un programa electoral, sinó que presentarem un programa de govern." Pactes i escenaris post-electorals L'objectiu principal és guanyar amb una distància suficient per governar en solitari o amb suports puntuals. Respecte als possibles pactes: Rebuig al PP: Nin descarta totalment un pacte amb el Partit Popular a causa de la seva oposició a l'Estatut. Crítica a l'equidistància d'ERC: Considera que Esquerra Republicana ja ha triat el bàndol socialista i que la tria real de la ciutadania és entre Artur Mas o José Montilla. Horitzó Municipal 2007 Pel que fa a les municipals, destaca el relleu a Tarragona amb la candidatura de Joan Aregio, a qui defineix com el garant de la continuïtat del progrés i l'obertura de la ciutat enfront de models "asfixiants" d'esquerres.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Concurs de Focs de Tarragona: Edició Campió de Campions
El Concurs Internacional de Castells de Focs de Tarragona L'edició d'enguany se celebra amb una modalitat especial anomenada Campió de Campions, on participen les millors pirotècnies que han resultat guanyadores en els darrers anys. L'episodi recull les impressions des de la punta del Miracle, punt logístic i de llançament de l'espectacle. La Pirotècnia Tamaya Kitahara (Japó) Com a guanyadors de l'edició anterior, l'empresa japonesa Tamaya Kitahara és l'encarregada d'inaugurar el certamen. Els seus responsables detallen les claus del seu muntatge: Sistema Pirodigital: Utilitzen tecnologia avançada per al control del disparament. Singularitat japonesa: Es caracteritzen per carcasses que s'obren a diferents altures, omplint l'espai de forma àmplia i ordenada. Nivell de competició: Tot i haver guanyat l'any passat, reconeixen que el nivell d'aquesta edició és excepcionalment alt. "Hem vingut per guanyar, però sabem que aquest any, en ser el campionat de campions, tots els participants són molt experts." Perspectiva del Jurat i l'Organització L'entrevista inclou a Paco Cruz, membre del jurat, i Jordi Bertran, de l'organització, qui aporten detalls tècnics i logístics: Criteris de puntuació: Es valora la sonoritat, la lluminositat, la varietat cromàtica i la interacció amb l'entorn natural de la punta del Miracle. Innovacions: Com a novetat, algunes empreses dispararan des de plataformes marítimes (barcasses) per oferir noves perspectives al públic. Expectació internacional: El concurs s'ha convertit en un referent mundial, amb presència de mitjans de comunicació i professionals de Corea, Dinamarca, Alemanya i Holanda.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Prevenció de riscos i seguretat contra incendis a la llar
Prevenció i Seguretat Domèstica En aquesta nova secció realitzada en col·laboració amb la Direcció General d'Emergències, l'oficial del cos de Bombers de Tarragona, Josep Sabat, analitza els riscos més comuns a les llars i ofereix consells clau per a l'autoprotecció. La Paradoxa de la Seguretat El lloc on ens sentim més segurs és, sovint, on es produeixen més accidents. Una de les principals preocupacions actuals és el risc derivat de les mesures contra robatoris: Reixes a les finestres: S'estan instal·lant massivament per seguretat, però en cas d'incendi es converteixen en una trampa que impideix la sortida. Prioritats errònies: La societat té més por als robatoris d'objectes materials que no pas a morir en un incendi o patir un curtcircuit. Principals Riscos a la Llar Riscos elèctrics: Sobrecàrrega de línies amb lladres, instal·lacions antigues, cables pelats o mal manteniment de les connexions. Infants: L'accés fàcil a mistos i encenedors és una causa freqüent de focs accidentals. Estacionalitat: A l'estiu, els incendis són més destructius perquè les finestres obertes alimenten el foc amb oxigen. A l'hivern, el risc prové de les estufes i teles properes (cortines, sofàs). Mesures de Protecció Recomanades L'expert destaca la importància de crear una cultura de la prevenció: Detectors de fum: Són essencials per detectar el foc mentre dormim, però estan molt poc estesos en comparació amb les alarmes antirrobatori. Extintors: Tenir-ne a casa o a les comunitats de veïns. Manteniment: Revisar les instal·lacions de gas i elèctriques periòdicament. Com actuar en cas d'incendi "Si obres la porta de l'escala i veus que hi ha fum, tanca't a dintre de casa; estàs molt més segur." Ofegar el foc: En cas de paella cremada o incendi inicial, cal tancar portes i finestres per evitar que l'oxigen alimenti les flames. Confinament: Si no es pot sortir de forma segura, cal tancar-se en una habitació, avisar els bombers de la ubicació exacta i esperar el rescat sense deixar-se portar pel pànic.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Estratègia d'ERC davant les eleccions al Parlament
ERC defineix el seu rumb polític post-Estatut L'entrevista amb Lluís Aragonès, president de la Federació Regional d'ERC al Camp de Tarragona i senador, analitza el nou escenari electoral després del referèndum de l'Estatut. El partit busca recuperar el votant que es va distanciar de la consigna oficial i es prepara per a les properes eleccions de la tardor. Claus de l'estratègia electoral Tàndem Carod-Puigcercós: Es ratifica l'aposta per una direcció unida per projectar fortalesa i cohesió interna davant la percepció de divisió. Rendibilització de valors: El partit vol aprofitar l'experiència institucional de figures com Ernest Benach, Marta Cid o Josep Bargalló. Perfil propi: ERC es presenta com l'única esquerra nacional i independent, sense lligams amb partits estatals ni grups de pressió econòmica. Pactes i escenari a Madrid Aragonès subratlla que el partit té les mans lliures i no garanteix reeditar el Pacte del Tinell a causa dels incompliments del PSC. Pel que fa al Congrés dels Diputats: 1. Preveuen un possible avançament electoral a l'Estat espanyol per al 2007, condicionat pel procés de pau al País Basc. 2. ERC mantindrà un suport selectiu basat en polítiques progressistes, evitant el seguidisme al PSOE. Prioritats municipals a Tarragona De cara a les eleccions de 2007, la ciutat de Tarragona es considera una prioritat estratègica màxima. "Sense Esquerra Republicana no hi haurà govern a la ciutat de Tarragona." Organitzativament, el partit confia en el valor de Sergi de los Rios i Rosa Rosell per ser decisius en el futur govern municipal.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Àvila: Ciutat amurallada i Patrimoni de la Humanitat
Descobrint Àvila a Tarragona Ràdio L'episodi d'avui del magazín de Tarragona Ràdio enceta una setmana dedicada a Àvila, una de les ciutats espanyoles més emblemàtiques per la seva conservació medieval. El programa combina una secció de concurs dinàmic amb una entrevista especialitzada per apropar la riquesa cultural i monumental d'aquesta destinació als oients. El Concurs i la Muralla A través de la participació telefònica dels oients, s'han revelat dades clau sobre la icona més important de la ciutat, la seva muralla: Longitud: Té una extensió total de 2.516 metres. Alçada: Les parets assoleixen una mitjana de 12 metres d'alçada. Gruix: La fortificació té aproximadament 3 metres de gruix. Les concursants Maria Pilar Bote, Neus Sales i Raquel Maset han estat les primeres a classificar-se per al sorteig d'un cap de setmana d'allotjament en un hotel de 4 o 5 estrelles a la ciutat castellana. Patrimoni i Espiritualitat L'entrevista amb Jesús Sánchez Blázquez, president de l'Associació de Guías Abulenses, destaca els punts d'interès imprescindibles: Turisme religiós: Àvila és la cuna de Santa Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu, figures cabdals de la mística que atrauen visitants d'arreu del món. Arquitectura única: Es destaca la Catedral de San Salvador, que va actuar tant de temple com de fortalesa, i la basílica de San Vicente. Accessibilitat: Un dels grans atractius actuals és la possibilitat de recórrer prop de mil metres pel pas de ronda damunt de la muralla. "Ávila es la ciudad amurallada por antonomasia, una ciudad medieval donde la muralla es el esqueleto que articula toda la ciudad." Clima i Entorn Malgrat tenir un clima d'extrems —molt fred a l'hivern i calorós a l'estiu—, se'l descriu com un clima sec i saludable, amb una gran lluminositat que convida a passejar pel seu nucli històric, actualment en procés de peatonització.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
2006-07-03 ANTONIO CARRIL
Balanç del primer any dels jutjats de violència de gènere L'entrevista amb Antonio Carril, president de l'Audiència de Tarragona, analitza el primer aniversari de la posada en marxa dels jutjats especialitzats en violència de gènere. La valoració general és d'un èxit molt limitat, marcat principalment per la manca de mitjans i una planificació deficient a la província. Problemàtica de recursos a Tarragona El president destaca que la implementació no ha estat prou "generosa" en termes de dotació. Els punts clau de la situació a la demarcació són: Absència de jutjats exclusius: A diferència d'altres zones, a Tarragona no s'ha creat cap jutjat únic per a aquesta matèria; s'utilitzen jutjats d'instrucció o mixtos que ja estan saturats. Saturació administrativa: A ciutats com Reus i el Vendrell, la situació és crítica perquè els jutjats han de compaginar la violència de gènere amb matèries civils i penals ordinàries. Complexitat dels casos: Tot i que les xifres (uns 500 casos en sis mesos) no semblin espectaculars, el 100% requereixen actuacions complexes amb acusats identificats, a diferència dels jutjats ordinaris on molts expedients s'arxiven ràpidament. El factor humà i social Un dels aspectes més rellevants de l'entrevista és l'anàlisi de la mentalitat social i la pressió sobre el personal judicial: "L'acusat de violència domèstica sovint no es considera un delinqüent, sinó algú que ha tingut un incident familiar privat." Aquesta falta de percepció de la gravetat del delicte dificulta la tasca judicial i genera tensions i inseguretats en el personal dels jutjats. Existeix una forta pressió mediàtica i social que recau sobre els jutges, molts dels quals assumeixen aquestes competències per obligació i no per voluntat pròpia. Perspectives de futur i educació Carril sosté que la solució no passa només per crear lleis, sinó per dotar-les d'òrgans adequats i, sobretot, per una educació i sensibilització profunda de la societat. Adverteix que la tendència de casos no s'ha frenat i que fenòmens com la immigració afegeixen noves capes de complexitat sociocultural que cal abordar per evitar un col·lapse en el sistema de protecció a les víctimes.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
28'
20 anys de Tarragona Ràdio i reobertura de Casa Canals
Celebració del 20è Aniversari de Tarragona Ràdio L'emissora municipal commemora dues dècades d'història amb una exposició retrospectiva titulada "20 anys de ràdio i de ciutat". Aquesta mostra, ubicada al Museu Casa Canals, proposa un recorregut cronològic dividit en tres etapes fonamentals: • L'etapa inicial (1986-1994): El naixement com a Radio Fòrum a la Part Alta, destacant la cobertura de l'atemptat d'ETA al polígon petroquímic (1987) i les primeres fites castelleres de la ciutat. • L'expansió (1995-2001): La unificació de les emissores municipals i la cobertura de fets rellevants com l'accident de bus a la Móra o l'expedició tarragonina a l'Everest. • La consolidació (2002-actualitat): El trasllat a l'Avinguda Roma, la ràdio digital i els èxits esportius del Nàstic. Continguts de l'Exposició La mostra no només ofereix imatges, sinó que se centra en el patrimoni sonor: • Més d'un centenar de documents sonors històrics. • Objectes de col·leccionista com cintes Revox i micròfons antics. • Un DVD amb l'evolució gràfica de l'emissora. Reobertura de Casa Canals Coincidint amb l'exposició, es produeix la reobertura d'aquest palauet noble situat sobre la muralla romana. Segons la tinent d'alcalde de Patrimoni, Maria Mercè Martorell, l'edifici és una síntesi de la història de la ciutat: "Aquesta casa representa, com cap altre monument, les quatre èpoques emblemàtiques de Tarragona: la romana, la medieval, la moderna i la contemporània." Elements destacats de la restauració • El color blau original de la façana, recuperat mitjançant estudis cromàtics i testimonis històrics. • L'oratori circular i el jardí a nivell de primer pis. • La terrassa que fa de pas de ronda de la muralla, des d'on s'oferiran vistes privilegiades per al concurs de focs artificials.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
1h 2min
Inauguració de Casa Canals i Actualitat de Tarragona
Títols del dia i Esdeveniments Culturals L'informatiu del vespre de Tarragona Ràdio destaca la presentació dels espectacles de les festes de Sant Magí i Santa Tecla, amb la participació de La Fura dels Baus i Lluís Llach. També s'inaugura oficialment la Casa Canals, un palauet del segle XVIII recuperat per la ciutat. Commemoració dels 20 anys de Tarragona Ràdio Coincidint amb l'obertura de Casa Canals, s'estrena una exposició amb més de 100 documents sonors que repassen les darreres dues dècades de la ciutat. "L'important era lligar la ràdio de la ciutat amb els esdeveniments que han passat a Tarragona en aquestes dues dècades." Conflictivitat Laboral i Societat • Hospital Joan XXIII: Els treballadors es concentren per reclamar un increment de la plantilla i amenacen amb una tancada si no hi ha acord amb la direcció. • Neteja pública: El sindicat CCOO critica els serveis mínims per considerar-los abusius i contraris al dret a vaga. • Habitatge: El preu de la nova construcció ha pujat un 8,1% a la ciutat, amb Llevant com la zona més cara i la Canonja com la més assequible. Economia i Infraestructures • IKEA: La multinacional sueca confirma que instal·larà un centre a Tarragona abans del 2015, amb una inversió d'entre 150 i 200 milions d'euros. • Turisme: Les previsions per al juliol a la Costa Daurada situen l'ocupació en un 88%. • Platges: L'Ajuntament ha invertit 200.000 euros en millores i s'ha issat la bandera blava a la Rebassada i la Móra. Actualitat Esportiva i Motor El Nàstic de Tarragona ha confirmat el fitxatge del porter argentí Albano Bizarri, procedent del Valladolid. D'altra banda, el pilot Albert Cabestany buscarà millorar resultats al mundial de trial a Itàlia.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
4'
Primera Festa de la Salut a la plaça Corsini de Tarragona
Celebració i prevenció a Tarragona Demà dissabte, la plaça Corsini (plaça del Mercat) es convertirà en el centre del benestar amb la celebració de la primera Festa de la Salut. Aquesta iniciativa, impulsada per Agrupació Mútua, té com a objectiu principal fomentar estils de vida saludables entre tota la ciutadania de Tarragona, aprofitant la forta implantació de l'entitat a la demarcació amb més de 17.000 afiliats. Activitats i benestar per a tothom L'esdeveniment ofereix una programació variada des de les 10:00 h fins a les 20:00 h, amb un breu parèntesi al migdia. Entre les propostes destaquen: Disciplines orientals: Classes de tai-txi per a la relaxació i hua qi kung (descrit com a aeròbic oriental) per millorar la condició física. Serveis de benestar: Sessions de massatges gratuïts realitzades per professionals. Material educatiu: Lliurament de consells pràctics i documentació per mantenir una vida sana. Una festa oberta i participativa Josep Anton Castet, delegat de l'entitat, subratlla que la festa no és exclusiva per als socis, sinó que està oberta a tot el públic. A més de les activitats, els assistents podran: Participar en el sorteig de dos vehicles Smart al final de la temporada. Gaudir d'una jornada social que busca revertir part dels beneficis de l'entitat en accions puntuals per a la comunitat. "El que volem és fomentar la vida saludable a la ciutat de Tarragona i apropar la nostra entitat als ciutadans."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Inici de la campanya de rebaixes d'estiu a Tarragona
L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Esther Fernández, presidenta de la FUB (Federació d'Unió de Botiguers de Tarragona), analitza l'inici de la temporada de rebaixes d'estiu, que arrenca l'1 de juliol. Perspectives econòmiques i calendari Es preveu un increment de vendes del 6% respecte a l'any anterior. El fet que l'inici coincideixi amb un cap de setmana (dissabte 1 i diumenge 2 obert) genera moltes esperances, ja que històricament aquesta coincidència ha arribat a suposar augments de fins al 50% en els primers dies. Els descomptes inicials se situaran entre el 30% i el 40%, podent augmentar a mesura que avanci la campanya. Sectors i comportament del consumidor Tot i que la moda i el calçat lideren les vendes, el sector del parament de la llar i els electrodomèstics tenen cada cop més pes. S'observa una aturada de les vendes les setmanes prèvies, ja que els clients prefereixen esperar als preus reduïts. Projectes de futur i reivindicacions La FUB vol institucionalitzar la Fira de liquidació d'estocs al finalitzar la campanya (principis de setembre). Existeix una reivindicació històrica de l'ús de la Rambla com a espai motor econòmic, tot i les reticències municipals. Es debat sobre si la durada de dos mesos és excessiva, suggerint que una reducció del període permetria avançar les col·leccions de la nova temporada. "Som un motor econòmic i social molt important i pensem que el comerç dóna molta vida a la ciutat."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Presentació del 17è Concurs de Castells de Focs de Tarragona
Detalls de la 17a edició del certamen pirotècnic El regidor de festes de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Sala, presenta la nova edició del concurs que tindrà lloc del 3 al 8 de juliol. Enguany se celebra la segona edició del format Campió de Campions, reunint les sis pirotècnies guanyadores dels darrers sis anys per oferir un espectacle de màxim nivell. Impacte internacional i novetats tècniques L'esdeveniment ha assolit un gran ressò internacional, amb la participació de professionals i mitjans de països com el Japó, la Xina, Dinamarca o Itàlia. Entre les novetats més destacades d'aquest any trobem: Plataformes marítimes: L'empresa Pirogestió llançarà coets des de plataformes instal·lades al mar per ampliar la perspectiva visual. Grans càrregues explosives: S'esperen bombes de gran calibre i exhibicions que superen els 2.500 kg de massa explosiva. Transparència en el veredicte: Per primera vegada, les puntuacions del jurat es faran públiques l'endemà de cada tret. Organització i assistència de públic Tot i que el regidor evita donar xifres exactes per prudència, es calcula una assistència d'entre 35.000 i 40.000 persones cada nit. Es recomanen diversos punts de visió a causa de les obres a la Via Augusta: La platja del Miracle (amb accés pel passeig marítim). El Balcó del Mediterrani i el Far. La terrassa de Casa Canals, que s'estrena com a espai per veure els focs amb invitació. "El millor espectacle pirotècnic que creiem es pot veure en molts anys a Tarragona." Finalment, el regidor ha avançat alguns noms per a les properes festes de Sant Magí i Santa Tecla, destacant la presència de La Fura dels Baus, La Cubana i Lluís Llach.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
24'
Primera pedra del Teatre Tarragona: Cap a la capitalitat cultural
Acte oficial a la Rambla Nova L'acte de col·locació de la primera pedra del nou Teatre Tarragona marca l'inici d'un projecte emblemàtic situat al número 11 de la Rambla Nova. L'esdeveniment ha comptat amb la presència de l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, simbolitzant la col·laboració entre l'Ajuntament i la Generalitat. Detalls Tècnics i Projecte El nou equipament neix amb la voluntat de superar les limitacions de l'actual Teatre Metropol: • Capacitat: El nou teatre podrà acollir fins a 700 persones, davant les 511 del Metropol. • Infraestructura: Inclourà un fossat per a orquestra que permetrà representar òperes, i un vestíbul polivalent amb un gran vitrall. • Logística: S'ha dissenyat un accés posterior que permetrà l'entrada de camions directament a la caixa escènica sense col·lapsar la Rambla. • Pressupost i Terminis: Les obres, adjudicades a l'empresa Imaga, tenen un cost de 4 milions d'euros i un termini d'execució de 16 mesos. Signat d'Actes i Simbologia Durant el protocol, s'ha dipositat un cilindre de metacrilat dins de la pedra que contenia: 1. El document oficial de l'acte signat per les autoritats. 2. Monedes de curs legal (un element tradicional en aquest tipus d'inauguracions). Visions Polítiques i Futur Cultural El conseller Mascarell ha destacat que aquest projecte s'emmarca en un pla d'equipaments culturals a nivell català, mentre que l'alcalde ha vinculat l'obra amb l'aspiració de la ciutat a ser Capital Europea de la Cultura. "Tarragona no podia pretendre ser capital europea de la cultura si no tenia més que el Metropol... aquest equipament era necessari." Altres Temes Pendents En el torn de preguntes, s'han abordat altres necessitats urgents per a la ciutat de Tarragona: • La creació d'un Centre d'Art Contemporani per als creadors locals. • La solució definitiva per a l'ubicació de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Inauguració de l'Escola Taller de Sant Salvador
Inauguració i Context de l'Escola Taller S'ha celebrat la inauguració oficial de l'Escola Taller de Sant Salvador, un projecte que ja fa sis mesos que es va posar en marxa amb la participació de 24 alumnes i un equip de 6 responsables. Aquesta iniciativa, impulsada originalment per l'Associació de Veïns de Sant Salvador, neix amb la voluntat de donar una alternativa de formació i ocupació als joves del barri i de la ciutat que es troben fora del sistema educatiu tradicional. Estructura Formativa i Fases El programa té una durada total de dos anys i es divideix en dues etapes clarament diferenciades: Primera fase (Formació): Durant els primers sis mesos, els alumnes s'han centrat en l'aprenentatge teòric i les primeres pràctiques controlades. Segona fase (Treball real): A partir del setè mes, el pes recau en el treball pràctic en entorns reals, aplicant els coneixements adquirits en benefici de la comunitat. Especialitzacions i Objectius L'escola s'organitza al voltant de dues branques professionals principals: Manteniment d'entorns urbans: On 16 joves aprenen nocions bàsiques de paleta, fusteria, pintura, electricitat, fontaneria i jardineria. El seu primer gran repte és el manteniment del Centre Cívic de Sant Salvador. Sistemes microinformàtics: 8 alumnes s'especialitzen en el muntatge de programari (software) i maquinari (hardware), aprenent a programar i mantenir equips informàtics des de zero. Impacte Social i Valoració L'escola compleix una funció pedagògica doble: d'una banda, ofereix un futur professional a joves amb problemàtiques socials o poc interès pel sistema acadèmic convencional i, de l'altra, fomenta el respecte pel mobiliari públic, ja que els mateixos joves s'encarreguen de reparar el que a vegades s'havia deteriorat per actes de vandalisme. "L'esperança final és que tots aquests joves puguin trobar una feina més o menys estable un cop acabat aquest període de dos anys." L'Ajuntament de Tarragona ha valorat molt positivament el funcionament d'aquesta edició, destacant la direcció pedagògica com un factor clau per a la bona convivència i l'aprenentatge dels estudiants, qui a més reben una petita remuneració mensual que incentiva la seva dedicació.