Tots els episodis

62530 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

56065-56088 de 62530
  • Festa Major de Móra d'Ebre i del Carrer Goya - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    13'

    Festa Major de Móra d'Ebre i del Carrer Goya

    Les Festes d'Estiu a la Ribera d'Ebre i Tarragona L'episodi d'avui de L'Embelat ens apropa a dues celebracions significatives del territori català: la Festa Major de Móra d'Ebre i el 15è aniversari de l'Associació de Veïns del Carrer Goya a Tarragona. Móra d'Ebre: Tradició i Identitat a la Ribera El regidor de festes, Julio Roca, descriu la vila com una capital acollidora i tranquil·la, on el Riu Ebre actua com a eix vertebrador de la vida i la cultura local. Els trets més destacats de la seva celebració són: La Festa del Riu: És l'esdeveniment central i més estimat, amb carreres de pontones i exhibicions als pals ensabonats. Accessibilitat: El programa destaca per ser molt popular, amb un preu simbòlic d'11 euros per accedir a tots els espectacles pagats, mentre que la resta són gratuïts. Innovació musical: S'ha consolidat una festa amb tres escenaris simultanis (per a gent gran, música ètnica i rock amb Els Whiskyn's) que permeten conviure diferents ambients en un mateix espai. Activitats infantils: Destaquen les festes de l'escuma i la divertida "guerra" amb pistoletes d'aigua. "Móra és un poble obert i acollidor, la nostra columna vertebral és el riu Ebre, del qual l'estimem tant i el cuidem." El 15è Aniversari del Carrer Goya a Tarragona La presidenta de l'associació, Montserrat Estopà, explica la singularitat d'aquesta petita comunitat de Tarragona: Origen: L'associació va néixer fa 15 anys per millorar l'urbanisme del carrer, que llavors encara era de pedra i sense asfaltar. Actes de germanor: La programació inclou un sopar de fideuà, esmorzars populars de pa amb tomàquet i un concurs de truita de patates. Homenatges: Enguany es retrà un tribut especial a la figura de Ramon Nin, persona molt vinculada a la festivitat del barri.

  • La Fundació Joan Miró a la Ruta Amagada - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    21'

    La Fundació Joan Miró a la Ruta Amagada

    La Fundació Joan Miró: Entre l'Art i el Paisatge de Montjuïc En aquesta edició del concurs La Ruta Amagada de Tarragona Ràdio, l'espai protagonista ha estat la Fundació Joan Miró de Barcelona. El programa destaca la rellevància d'aquest centre no només com a museu, sinó com un punt de referència mundial per a l'art contemporani. Punts clau de l'episodi: Concurs fulgurant: Un oient, en Xavier d'Ostalot, ha endevinat l'indret amb la primera pista, identificant l'artista a través de l'emblemàtic logotip de "la Caixa". L'edifici i l'entorn: Situada a la muntanya de Montjuïc, la fundació destaca pel seu valor arquitectònic, sent un "continent" tan atractiu com el seu "contingut". L'obra de Miró: El centre acull la col·lecció més important del món de l'artista, recorrent totes les seves etapes, des del figurativisme inicial fins al seu llenguatge de signes universal. Entrevista amb Rosa Maria Malet La directora de la Fundació, Rosa Maria Malet, ha explicat la filosofia que diferencia una fundació d'un museu convencional: "La Fundació Miró és el lloc on es conserva la col·lecció de Miró més important del món... intentem explicar els diferents temes que li van interessar i com se sentia tocat pel contingut." Properes activitats: Exposició de bibliòfil: Mostra actual sobre els llibres d'artista fets per Miró. Mestres del Collage: Una gran exposició prevista per a la tardor amb obres de Picasso, Braque, Matisse i Max Ernst, explorant la tècnica que va revolucionar les avantguardes del segle XX. Espai 13: Un lloc dedicat a la creació més jove i alternativa.

  • Aventura amb caiac i zodiac al litoral tarragoní - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    22'

    Aventura amb caiac i zodiac al litoral tarragoní

    Explorant el litoral de Tarragona amb Actiac L'empresa Actiac, situada al càmping Tamarit Park, ofereix una experiència que va més enllà del clàssic binomi de sol i platja. A través d'activitats dirigides i lloguer de material, els visitants poden descobrir el litoral del Tarragonès des d'una perspectiva totalment nova. Activitats i experiències destacades Caiac: Des de cursos d'iniciació amb caiac tancat fins a sortides lliures o en grup amb caiacs oberts. Navegació amb Zodiac: Una opció ideal per a famílies, sovint acompanyades per un monitor guia per garantir la seguretat. Rutes nocturnes: Una de les novetats més valorades on s'utilitzen antorxes per navegar sota la lluna plena, oferint una sensació de connexió intensa amb la natura. Snorkel i bivacs: Organització de sortides per explorar el fons marí o passar la nit en cales verges com Cala Becs. Seguretat i formació Els responsables d'Actiac, el Jordi i el Mauri, posen un èmfasi especial en la seguretat: - Ús obligatori de xalecos salvavides homologats, especialment per als més petits. - Explicacions tècniques prèvies sobre com palejar correctament per evitar el cansament i controlar l'embarcació. Història sota el mar: El vapor Navarra Un dels moments més interessants dels itineraris és la visita al vaixell Navarra, enfonsat durant la Guerra Civil per un submarí italià. Segons expliquen els guies: "És el primer vaixell que va enfonsar un submarí italià a tot Catalunya durant la Guerra Civil." Encara avui es poden veure les restes de la quilla a uns dos metres de profunditat, convertint la sortida en una lliçó d'història viva.

  • La campanya del llibre de text a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    13'

    La campanya del llibre de text a Tarragona

    La logística rera el llibre de text L'entrevista amb Pitu Rovira, president del Gremi de Llibreters de Tarragona, revela la complexitat d'una campanya que, tot i fer-se visible a finals d'agost, comença realment al mes de maig o juny. Rovira destaca la paradoxa que suposa que les editorials tanquin per vacances a l'agost, just quan el sector més les necessita. Punts clau de la campanya escolar: Estacionalitat extrema: El gruix de les vendes es concentra entre el 15 d'agost i el 15 de setembre, tot i que la preparació interna és de mesos. Impacte econòmic: Representa entre un 10% i un 25% del volum de negoci anual d'una llibreria mitjana, però amb uns marges de benefici nets molt baixos, d'entre el 3% i el 4%. El paper de les editorials: Són les veritables impulsores de la venda, ja que negocien directament amb les escoles mesos abans de l'inici del curs. Reflexions sobre el model de negoci L'entrevistat es mostra crític amb l'elevat preu dels llibres, titllant-los de caríssims, especialment a l'ESO i Batxillerat, on els preus poden superar fàcilment els 30 euros per unitat. "Si l'ensenyament és gratuït, les eines per a l'ensenyament haurien de ser gratuïtes." Finalment, es subratlla la falta d'un debat social profund sobre el cost de la tornada a l'escola, un tema que només ocupa l'agenda mediàtica durant unes poques setmanes a l'any i després cau en l'oblit.

  • La Festa Major de l'Arbós: Tradició i Patrimoni - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    14'

    La Festa Major de l'Arbós: Tradició i Patrimoni

    L'Arbós: Una Joia Històrica al Penedès L'Arbós, situada entre l'Alt i el Baix Penedès, destaca per ser una vila reial amb una història rica que es remunta a l'època medieval. Amb concessions pròpies i una resistència heroica durant la Guerra del Francès, la vila ha mantingut la seva identitat intacta a través dels segles. La Festa Major: Una Tradició Viva La celebració, que té lloc el quart diumenge d'agost, és considerada una de les més típiques de Catalunya. A diferència d'altres poblacions, l'Arbós presumeix de no haver perdut mai el seu tronc folclòric, mantenint una estructura festiva que data de fa més d'un segle. Elements del Seguici: El Ball de Diables (amb la seva carretillada), el Ball de Bastons, els gegants i el drac Badalot. Actes Destacats: Castells, concerts gratuïts, l'empalmada de rock i teatre amb figures com Toni Albà. Devoció Popular: Tot i que la gran festa és a l'agost, el patró és Sant Julià, celebrat el 9 de gener. Un Poble Obert i Monumental L'Arbós no és només festa; és un municipi amb un caràcter integrador i amable. El seu patrimoni arquitectònic és excepcional, destacant: La Giralda: Una rèplica impressionant que forma part de la seva fesomia única. Edificis Modernistes: Construccions elegants que voregen el carrer Major. Museu de Puntes al Coixí: Reflex de l'artesania local. "Veuran una festa viva, veuran una passió amb totes les coses que es fan. No és un folclore de fer comèdia, és un sentiment real." Josep Maria Janer convida a tothom a descobrir aquest cap de setmana una celebració on el missatge de boca a boca és la millor publicitat.

  • Josep Maria Andreu: El Nàstic davant la temporada 05-06 - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    25'

    Josep Maria Andreu: El Nàstic davant la temporada 05-06

    Perspectives i Objectius Esportius El president del Gimnàstic de Tarragona, Josep Maria Andreu, analitza l'inici de la temporada 2005-2006 a la Segona Divisió A. Tot i que l'objectiu oficial és la permanència, Andreu no amaga l'ambició de lluitar per l'ascens a la Primera Divisió dins del projecte a cinc anys del Consell d'Administració. Configuració de la Plantilla • S'han realitzat 10 fitxatges de categoria, buscant reforçar cada posició sense trencar el bloc titular de l'any passat. • Encara es busca un davanter, però sense urgència ni obsessió, confiant en el potencial actual de jugadors com Bolo o Diego Torres. • El president valora positivament la pretemporada com un període necessari de càrrega física i adaptació, més que pels resultats obtinguts. Infraestructures i el Nou Estadi S'estan duent a terme reformes integrals per complir amb les normatives de la Lliga i millorar l'experiència del soci: • Nova gespa: Una renovació total necessària després de tres anys de dificultats. • Graderies: Reconstrucció del Gol de Mar per seguretat estructural i instal·lació de seients nous. • Futur: El club manté la ferma intenció de construir un estadi nou funcional i modern en els propers anys, prenent exemplars com el Bayer Arena d'Alemanya com a referent. "Tarragona es mereix un camp nou i treballarem perquè sigui una realitat en el futur proper." Gestió Econòmica i Drets de Televisió El pressupost per a aquesta campanya ronda els 5 milions d'euros, una xifra rècord que demostra la solidesa del projecte. Andreu destaca: • L'èxit del pool d'empreses col·laboradores i la fidelitat dels 7.000 socis. • La reivindicació davant de TV3 per un tracte equitatiu respecte a altres clubs catalans, demanant més presència i suport institucional. • La consolidació del Nàstic com el tercer club de Catalunya per història i massa social. Màrqueting i Marca Pròpia El club segueix apostant per la seva pròpia marca de roba i merchandising, una decisió estratègica que està generant rècords de vendes a la botiga oficial. La diversificació inclou productes com vi i cava personalitzats del Nàstic.

  • 2005-08-23 CASTELL TAMARIT - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    10'

    2005-08-23 CASTELL TAMARIT

    Descobriment de la Vilaclosa de Tamarit En aquesta entrevista, la guia Àngels Galceran ens convida a descobrir que el que popularment es coneix com el Castell de Tamarit és, en realitat, una Vilaclosa: un antic nucli urbà emmurallat. Tot i que de l'estructura original del castell medieval només en resta una pilastra vertical, el conjunt monumental conserva una riquesa històrica excepcional. Punts clau de la visita històrica: Evolució del recinte: El municipi va arribar a allotjar unes 400 persones organitzades per gremis fins que les epidèmies i el trasllat de l'activitat portuària van provocar-ne l'abandonament cap a poblacions veïnes com Altafulla o Tarragona. Les Masmorres: Espais de 3 a 4 metres de profunditat que originalment servien per tancar pirates berberiscos durant les ràtzies cursàries i que, més tard, es van reconvertir en magatzems portuaris. Restauració de luxe: L'any 1916, el milionari americà Charles Deering va comprar tot el poble i en va encarregar la restauració al famós pintor Ramon Casas. Espais destacats de l'itinerari: Exteriors: El Raval, el pou de la vila i el cementiri. Cala Jovera: Antiga ubicació del port marítim del municipi, font principal de riquesa de la zona. Església Parroquial: Conserva un retaule del segle XVII i les tombes de diversos mossens. Residència senyorial: Visita a les estances privades amb mobiliari d'època. "La gent té un petit error d'identificar la Vilaclosa amb un castell, quan realment el que es visita és un petit municipi emmurallat."

  • Estabilitzat l'incendi a Riba-roja d'Ebre i la Pobla de Massaluca - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    5'

    Estabilitzat l'incendi a Riba-roja d'Ebre i la Pobla de Massaluca

    Estat actual de l'incendi La darrera hora sobre els incendis que afecten la Ribera d'Ebre i la Terra Alta indica que el foc està estabilitzat en tot el seu contorn. Tot i les bones notícies, l'alcalde de Riba-roja d'Ebre, José Luis Aparicio, adverteix que encara no es pot considerar controlat a causa de: L'augment previst de les temperatures durant les hores centrals del dia. La possible incidència del vent que podria revifar algun focus. La necessitat de mantenir el dispositiu de 70 dotacions terrestres i 22 mitjans aeris. Afectació i desallotjaments L'incendi ha tingut un impacte significatiu en el territori, especialment pel que fa a la superfície forestal: Superfície cremada: Unes 900 hectàrees en total, de les quals 703 pertanyen al municipi de Riba-roja. Espais naturals: S'han vist afectades unes 300 hectàrees del PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural). Retorn dels evacuats: Les persones desallotjades preventivament de càmpings i residències estan començant a tornar, tot i que amb ordres estrictes de no circular per les carreteres per facilitar el pas dels vehicles d'emergència. Infraestructures i transports Pel que fa a la mobilitat a la zona: La línia ferroviària entre Reus i Saragossa ja ha estat restablerta. Diverses carreteres locals, com la de la Pobla i el camí de les Modorres, romanen tallades per seguretat i per evitar col·lisions amb els camions de bombers que constantment subministren aigua i queviures. "S'ha de felicitar a tots els que han intervingut perquè han fet una feina rècord en l'extinció segons el que succeïa aquesta passada nit."

  • La Vall de Boí: Joia de l'Art Romànic al Pirineu - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    21'

    La Vall de Boí: Joia de l'Art Romànic al Pirineu

    En aquest episodi de La ruta amagada de Tarragona Ràdio, els oients participen en un concurs de pistes per descobrir un indret emblemàtic de Catalunya: la Vall de Boí. El programa destaca la riquesa cultural i històrica d'aquest municipi del Pirineu de Lleida, especialment el seu conjunt d'esglésies. Punts clau de la ruta Identificació de l'indret: L'oient Neus Salles desxifra les pistes, situant el destí al Pirineu de Lleida, un municipi format per vuit nuclis de població. Patrimoni de la Humanitat: La Vall de Boí va ser declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2000, el mateix dia que la ciutat de Tarragona. La joia del Romànic: Es destaca el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll com l'element més representatiu d'aquest estil artístic a Catalunya. Entrevista amb Joan Paralada (Alcalde) L'alcalde de la Vall de Boí subratlla diversos aspectes rellevants de la zona: - Reivindicació històrica: Existeix una demanda històrica per retornar les pintures originals que actualment es troben al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) a Barcelona. "El Pantocràtor està trist a Barcelona perquè està pintat per estar justament a Sant Climent." - Cinc anys de patrimoni: El balanç de la nominació de la UNESCO és positiu pel que fa al creixement de visitants (passant de 50.000 a 150.000), però l'alcalde critica la poca implicació econòmica de les administracions superiors. - Oferta turística completa: Més enllà del romànic, la vall ofereix natura (Parc Nacional d'Aigüestortes), gastronomia, salut (Balneari de Caldes de Boí) i esport (estació d'esquí de Boí Taüll). Recomanacions per al visitant Es recomana iniciar la visita al Centre d'Interpretació del Romànic situat a Erill la Vall. Actualment, hi ha sis esglésies obertes durant tot l'any a través d'un tiquet conjunt.

  • Entrevista a Núria Pifarré: El fado de Néboa a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    9'

    Entrevista a Núria Pifarré: El fado de Néboa a Tarragona

    Entrevista a Núria Pifarré sobre el gènere del fado i el grup Néboa L'entrevista a Tarragona Ràdio se centra en la figura de Núria Pifarré, vocalista del grup Néboa, amb motiu de la seva actuació al cicle Nits a Minerva a les Muralles de Tarragona. La conversa aprofundeix en la seva relació amb el fado, la creació musical i la seva visió artística. Néboa i la interpretació del fado El grup Néboa, format per Núria Pifarré, Eduard Iniesta (guitarra portuguesa), Joan Aguiar (guitarra clàssica) i Guillermo Prats (contrabaix), destaca per la seva aproximació única a aquest gènere portuguès des de Catalunya. Pifarré explica el seu procés d'evolució: Dels clàssics a la creació pròpia: Tot i que van començar versionant figures com Amàlia Rodrigues i posant música a poetes com Pessoa o Saramago, el grup ha anat derivant cap a la composició pròpia per aportar una veu diferencial. Obertura del gènere: L'artista defensa la necessitat de trencar l'hermetisme del fado tradicional per afegir-hi nous llenguatges i "notes de color". Projectes paral·lels i tècnica vocal A més de Néboa, Pifarré forma part de Brediaki, un grup de música tradicional grega especialitzat en el gènere Rembético, el qual considera molt proper al fado pel seu origen urbà i la seva expressivitat. Pel que fa a la cura de la veu, la cantant remarca la importància de la disciplina física: "És una mica com un esport... t'has de mantenir físicament bé, no agredir la veu, no fumar i dormir les hores que toca." Discografia i conceptes creatius L'entrevista repassa treballs com Mar de Fado (2002) i el seu darrer disc, Fado Distraído (2004). Sobre aquest últim, Pifarré reflexiona sobre el concepte de destí: Etimologia: Explica que la paraula fado prové del llatí i significa literalment "destí" o "atzar". Varietat musical: El disc inclou temes en català i castellà, a més de fados clàssics i poemes musicats, buscant sempre explorar el límit entre el que està escrit i el que és fruit de la casualitat.

  • Temporada 2005-2006 del Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    21'

    Temporada 2005-2006 del Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau

    El Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau inicia la pretemporada El president del club tarragoní, Martín Pilar, ha passat pels micròfons de Tarragona Ràdio per analitzar l'arrancada de la temporada 2005-2006. Després d'un inici d'entrenaments positiu, el club es prepara per competir novament a la Superlliga, la màxima categoria del vòlei estatal. Objectius esportius i renovació de la plantilla L'entitat ha configurat una plantilla pràcticament nova amb la intenció de repetir o millorar els èxits de l'any passat: Objectiu principal: Situar-se entre els vuit primers de la classificació per disputar la Copa del Rei i els Play-Off pel títol. Rellevància de la cohesió: Amb moltes cares noves, el repte del cos tècnic, liderat per Marcelo de Stefano, és acoblar els jugadors durant el mes de pretemporada. Fitxatges destacats: Destaca el retorn de Gustavo Saucedo, un jugador carismàtic i internacional, a més d'apostar per un bloc majoritàriament nacional per davant dels jugadors estrangers. Estabilitat econòmica i suport institucional Després d'una crisi que va fer perillar la continuïtat del club al juliol, la situació s'ha estabilitzat gràcies a l'acord amb l'Ajuntament de Tarragona. "Vam seure en una taula i l'Ajuntament va entendre el nostre posicionament; s'ha fet un esforç anticipant 80.000 euros." El pressupost total per a aquesta campanya se situa al voltant dels 340.000 euros. El president ha emfatitzat que el suport municipal és vital, però que ara el club té el repte d'atraure la iniciativa privada i el teixit empresarial de la ciutat. Promoció de l'esport de base i massa social El club vol que el vòlei sigui un vehicle educatiu per als joves i un referent a la ciutat. Per augmentar la massa social, es preveuen: Jornades de portes obertes amb entrada gratuïta. Major difusió del vòlei al centre de Tarragona, més enllà del barri de Sant Pere i Sant Pau. Potenciar l'esport de base com a fonament per a l'equip d'elit. L'activitat oficial començarà amb la Lliga Catalana a principis de setembre, seguida de la presentació oficial de l'equip (17 i 18 de setembre) i l'inici de la lliga el 24 de setembre.

  • Festes Majors del Catllà: Tradició i Novetats al Tarragonès - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    12'

    Festes Majors del Catllà: Tradició i Novetats al Tarragonès

    Descripció de la Festa Major del Catllà El programa L'Embalat de Tarragona Ràdio presenta les Festes Majors del Catllà, celebrades en honor a Sant Joan Baptista de Gullat (29 d'agost). Aquestes festes destaquen per ser un punt de retrobament entre els vilatans i aquells que viuen fora de la vila, consolidant-se el quart cap de setmana d'agost com la data fixa de celebració. Actes Principals i Tradicions La programació combina els elements clàssics de qualsevol festa major amb un cartell d'espectacles potent: Balls i Concerts: Actuacions de grups com Girasol, Cadillac i l'orquestra Costa Brava. Actes Institucionals: El vermut popular del dissabte, un espai de convivència per als ciutadans. Cultura Popular: Destaca el "nucli dur" format per la diada castellera (amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls, Joves Xiquets de Tarragona i Minyons de Terrassa) i la cercavila amb els Diables. Novetats i Curiositats Uniques El regidor de festes, Carles Guillem, subratlla que el municipi busca diferenciar-se amb propostes poc comunes a la comarca: Passeig en camell: Una activitat inèdita per la llera del riu Gaià, sent un dels primers pobles de la província en oferir-ho. Exhibicions diverses: Gossos d'atura, simultànies d'escacs i tir amb arc. Gastronomia: La Fideuada popular, que ja arriba a la seva sisena edició amb un èxit rotund de participació (més de 600 persones). El Municipi i el seu Entorn El Catllà es defineix com un municipi de contrastos, amb un nucli antic històric i nombroses urbanitzacions que sumen uns 3.500 habitants. La festa serveix com a element integrador, utilitzant espais recuperats com la Torre d'en Guiu (antic càmping remodelat) com a nou centre neuràlgic de les celebracions.

  • Situació del trànsit i sinistralitat a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    15'

    Situació del trànsit i sinistralitat a Tarragona

    Balanç de sinistralitat viària a l'estiu L'entrevista amb el sotscap de l'àrea regional de trànsit dels Mossos d'Esquadra, Josep Cuevas, revela una tendència positiva en la reducció de la mortalitat a les carreteres de Tarragona durant l'estiu. Tot i la conflictivitat habitual de l'agost, les dades mostren una millora respecte a l'any anterior: El mes de juliol va registrar una reducció excepcional del 73% en les víctimes mortals. Fins al 22 d'agost, s'ha comptabilitzat un 20% menys de morts en comparació amb el mateix període de l'any passat. Malgrat l'optimisme, s'han lamentat 8 víctimes mortals durant el mes d'agost. Estratègies de prevenció: El Pla de Reducció d'Accidentalitat Els Mossos d'Esquadra apliquen un pla específic que combina la vigilància de trànsit amb el suport de seguretat ciutadana per augmentar la visibilitat policial i la seguretat. Els punts clau d'actuació inclouen: Trams de Concentració d'Accidents (TCA): Controls intensius en punts quilomètrics amb alta sinistralitat. Vies Crítiques: Especial atenció a la Nacional 340 (pel seu volum de trànsit), l'AP-7, l'AP-2 i eixos com la C-44 i la C-12. Causes principals: L'excés de velocitat, les distraccions (mòbil, ràdio, cansament) i, sobretot, l'alcoholèmia. "L'alcoholèmia no sempre és la causa directa de l'accident, però és una de les grans lacres que encara portem a la nostra província." Controls d'alcoholèmia i nova Llei de Seguretat Viària Les dades de control són alarmants, amb casos d'accidents on el conductor multiplicava per vuit la taxa permesa. Cuevas destaca la manca de conscienciació, no només dels conductors, sinó també dels acompanyants que permeten que algú begut condueixi. Respecte a la nova llei de seguretat viària (en vigor des del 10 d'agost), l'objectiu no és recaptatori sinó reeducatiu. S'ha observat una millora en l'ús del cinturó de seguretat i del casc, tot i que encara es detecten moltes infraccions per l'ús del telèfon mòbil. Educació i prevenció en desplaçaments curts Els Mossos posen èmfasi en l'educació viària escolar (més de 2.400 alumnes formats) com a base per al futur. Finalment, s'adverteix que els trajectes curts de vacances són els més perillosos per l'excés de relaxament, el no ús del cinturó i el consum d'alcohol en àpats d'oci.

  • Especial Sant Magí 2005 a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    4h 55min

    Especial Sant Magí 2005 a Tarragona Ràdio

    Celebració de la Festa Major de Sant Magí 2005 Programa especial de Tarragona Ràdio amb motiu de la festivitat de Sant Magí, l'agost de 2005. L'episodi inclou un repàs exhaustiu de l'agenda d'actes, connexions en directe i entrevistes amb els protagonistes de la festa. Actes Principals i Tradicions L'episodi destaca els pilars fonamentals de la celebració a la plaça de les Cols i altres espais emblemàtics: • La Diada Castellera: L'actuació de les quatre colles de la ciutat (Xiquets de Tarragona, Jove de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau). • Balls Parlats: Representació especial dels Malcaçats del Vendrell, convidats d'enguany, que ofereixen una sàtira social i política. • La Sindriada: Entrevista amb Mar Oso sobre el tradicional repartiment de síndria fresca a la plaça de les Cols. • Cultura i Música: Repàs del festival de l'Associació de Músics de Tarragona (aMT). Entrevistes Destacades "Volem que la gent gaudeixi de la música en directe sense parar des de les vuit del vespre fins a les quatre de la matinada." • Miguel Alberto Cruz (President de l'aMT): Explica la consolidació del festival de música al pati de l'H3 (plaça dels Infants) i la importància de crear un circuit musical per als grups locals. • Mar Oso (La Sindriada): Detalla la logística darrere dels gairebé 600 quilos de síndria que es preparen per refrescar la ciutat. Connexió en Directe i Ambient a la Plaça Des de la plaça de les Cols, la reportera Cinta Olibán transmet l'ambient previ als castells i la rebuda entusiasta dels Malcaçats, destacant la presència d'un públic divers format per tarragonins, turistes i visitants de Reus.

  • Retransmissió de la Processó de Sant Magí a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    50'

    Retransmissió de la Processó de Sant Magí a Tarragona

    La Processó de Sant Magí i el Seguici Popular Aquesta retransmissió de Tarragona Ràdio, conduïda per Sílvia García i Josep Sunyer, cobreix l'anada de la processó des del Pla de la Seu. L'episodi detalla el pas de diversos elements tradicionals i grups convidats que formen part de la celebració del copatró de la ciutat. Elements del Seguici i Grups Convidats El programa destaca la presència de nombrosos grups que fan vibrar els carrers de la Part Alta: • Guàrdia Urbana muntada: Amb la participació de la unitat de Reus (que celebra 150 anys d'història) i la de Tarragona. • Gegants i Nanos: El pas dels gegantons negritos, els gegants moros i els gegants del Cos del Bou. • Balls tradicionals: Actuacions en directe del Ball de Bastons de Tarragona i de l'esbart Santa Tecla. • Grups de fora: Destaca l'estrepitos soroll dels Trabucaires de Solsona i l'elegància dels Malcasats del Vendrell. Colles Castelleres i Figures del Sant Les colles de la ciutat tenen un paper fonamental en la jornada: • Es realitza una valoració de la diada castellera del matí amb entrevistes als caps de colla dels Xiquets de Tarragona i la Colla Jove. • S'entrevista a l'Arnau, el nen que enguany representa la figura de Sant Magí, escortat pels santurions romans. • Es descriu el moment en què els portants de la imatge fan el seu recorregut, basat en una profunda devoció. Simbolisme i Tradició Marineras Una de les novetats destacades és la recuperació de tradicions vinculades al barri mariner: • La presència de la barca del Serrallo, portada per nens vestits de pescadors, simbolitzant la unió entre la Part Alta i la Part Baixa de la ciutat. "A la part alta i a la part baixa estem casats... van de bracet encara que estiguin distanciats per les Rambles."

  • Entrevista a Joan Maria Abelló sobre Seguretat, Immigració i Infraestructures - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    24'

    Entrevista a Joan Maria Abelló sobre Seguretat, Immigració i Infraestructures

    Balanç de Seguretat Ciutadana i l'Operació Estiu El subdelegat del govern a Tarragona, Joan Maria Abelló, analitza la situació de la seguretat durant la temporada estival. Destaca que, malgrat l'augment massiu de població a les zones costaneres, els resultats de l'Operació Estiu són satisfactoris gràcies a la coordinació entre la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i les policies locals. • S'ha produït un reforç de prop de 300 agents per cobrir el territori. • El nombre d'incidències es manté estable o amb una lleugera davallada respecte a l'any anterior. • S'ha cobert el 100% del catàleg de llocs de treball de les forces de seguretat de l'Estat. El Procés de Normalització d'Estrangers Un dels temes centrals de l'entrevista és el balanç del procés extraordinari de regularització de treballadors estrangers finalitzat recentment. Dades Clau del Procés • S'han presentat uns 14.000 expedients a la demarcació de Tarragona. • Ja s'han resolt el 75% dels casos, amb un índex d'aprovació del 94%. • L'objectiu principal és treure els treballadors de l'economia submergida per garantir-ne els drets i obligacions. "Volem que aquests treballadors s'incorporin al món laboral amb drets i obligacions, i amb la corresponent alta i cotització a la Seguretat Social." L'administració intensificarà la inspecció de treball per sancionar aquells empresaris que no hagin regularitzat els seus empleats després d'aquest procés extraordinari. Infraestructures i Futur de les Comunicacions Abelló aborda la problemàtica dels embussos a l'AP-7 i les actuacions previstes per millorar la xarxa viària de Tarragona: • Autopista AP-7: Negociacions avançades amb el Ministeri de Foment i Abertis per la construcció d'un tercer carril i l'eliminació dels peatges troncals (El Vendrell i Tarragona) per evitar els colls de botella. • Variant de la Nacional 340: Ja es troba en fase de licitació, amb l'objectiu de començar les obres entre finals d'any i principis del següent. • Projectes estratègics: L'autovia Tarragona-Montblanc i el desdoblament de la N-340 cap al sud (Cambrils-L'Hospitalet de l'Infant) per eliminar punts negres històrics.

  • La Coixinera i l'Escandall porten folk a la Sindriada - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    9'

    La Coixinera i l'Escandall porten folk a la Sindriada

    Entrevista amb Jordi Tardella: De la música tradicional al folk progressiu L'entrevista se centra en la propera actuació del grup La Coixinera a Tarragona, en el marc de les festes de Sant Magí. Jordi Tardella, membre de la formació, explica els detalls del seu projecte i la seva visió de la música d'arrel. Projectes en paral·lel: Sarau a plaça i Titani Tardella distingeix clarament entre les dues propostes que el grup té actualment: Sarau a plaça: Un espectacle més tradicional, centrat en el ball de plaça organitzat on el públic segueix coreografies concretes. Titani: És la proposta que portaran a Tarragona, fruit de la col·laboració entre La Coixinera (Maresme) i L'Escandall (País Valencià). Es defineix com una evolució del folk cap a sons més contundents i participatius, buscant impactar l'espectador i portar la tradició a nous espais. Instrumentació i sonoritat El grup destaca per una combinació d'instruments tradicionals i moderns per crear el que anomenen foc progressiu: Base moderna: Guitarra elèctrica, baix i bateria. Instruments tradicionals: Sac de gemecs (conegut al Maresme com a coixinera), viola de roda, gralla, tarota, flaviol i acordió. Influència valenciana: La incorporació de dues dolçaines de la formació de Pujol. Estat de la música folk Sobre la salut de la música tradicional, Tardella reflexiona sobre la seva estabilitat: "És un món petit, com el del jazz, que té els seus circuits i funcionament. La salut és la de sempre, amb els seus alts i baixos." Cita a Tarragona L'actuació tindrà lloc el dissabte a dos quarts de dotze de la nit a la plaça de les Cols, coincidint amb la popular Sindriada. L'espectacle és una proposta oberta tant per a qui vol ballar melodies tradicionals com per a qui prefereix gaudir del concert amb un to més festiu i modern.

  • Grups convidats a la Processó de Sant Magí - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    13'

    Grups convidats a la Processó de Sant Magí

    Convidats de luxe per a la vigília de Sant Magí En el marc de la festa major petita de Tarragona, l'Ajuntament manté la tradició de convidar grups d'altres localitats catalanes per enriquir la processó. Enguany, tres entitats destaquen per la seva història i la seva singularitat: Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana de Reus L'entitat, representada pel sergent Antoni Pallarés, ha viscut recentment un procés de recuperació històrica: * Recuperació: La unitat es va restaurar a principis d'any coincidint amb el 150è aniversari del cos policial local. * Formació: Actualment es troba en una fase de formació i professionalització, comptant amb deu agents en pràctiques. * Funció actual: De moment, la seva participació té un caràcter estrictament lúdic i festiu. Trabucaires de Solsona Ramon Vila presenta aquesta agrupació que celebra el seu 40è aniversari. Les seves característiques principals són: * Tradició: El grup es va refundar l'any 1966 superant les restriccions de l'època. * Activitat: Participen en festes majors, Corpus i, fins i tot, casaments, amb l'objectiu de "despertar el poble" amb el so dels seus trabucs. * Organització: Està format per 16 membres actius que viatgen arreu de Catalunya. Ball de Mal Casats del Vendrell Recuperat l'any 2001 pel Grup de Teatre Inestable, aquesta representació és el reflex satíric de la societat: * Estructura: Similar al ball de Dames i Vells de Tarragona, inclou quatre parelles que representen diferents estaments socials (notari, cavaller, viner i pagès) i tres autoritats. * Contingut: Utilitzen la crítica local i la sàtira política per repassar els esdeveniments de l'any a la vila. "És una mica retornar als orígens, ja que jo també havia participat en el ball de Dames i Vells de Tarragona" — Josep Vinyes.

  • La Ruta Amagada: Descobrim les Illes Medes - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    18'

    La Ruta Amagada: Descobrim les Illes Medes

    Descripció de l'episodi En aquesta edició del programa La Ruta Amagada de Tarragona Ràdio, els oients participen en un joc de pistes per endevinar un paratge natural de Catalunya. Després de la dificultat de la jornada anterior, avui es proposa un lloc emblemàtic de la Costa Brava: les Illes Medes. Les pistes del concurs Per incentivar la participació i repartir el kit d'estiu de l'emissora, s'han ofert diversos indicis: Primera pista: L'indret consta de "dos mons" i un d'ells té set parts, dues de les quals s'anomenen Madallot i Ferranelles. Segona pista: És una zona protegida des de l'any 1990. Tercera pista (musical): S'escolta Yellow Submarine dels Beatles, fent referència al fet que el lloc es pot visitar amb un vaixell amb fons de vidre o submarí. L'oient Antoni Gerra ha estat el guanyador en identificar correctament l'arxipèlag gràcies a la referència del submarí. Entrevista amb Núria Muñoz El programa compta amb la col·laboració de Núria Muñoz, responsable de l'àrea protegida, qui destaca: Riquesa biològica: Gràcies a 15 anys de prohibició de pesca i l'aportació de nutrients del riu Ter, és una de les reserves més importants de la Mediterrània. Biodiversitat: Presència de praderies de posidònia, gorgònies, coralls i una gran quantitat de peixos. Geologia: Les illes són una continuació del massís del Montgrí, amb formacions calcàries que creen coves i túnels famosos com el de la Vaca o el del Dofí. "Les Illes Medes són el millor museu de tota la biodiversitat de la Mediterrània." Modalitats de visita S'exposen tres maneres principals de gaudir d'aquest entorn: Submarinisme: Per a experts amb titulació. Creuers amb fons de vidre: Opció turística per veure el fons sense mullar-se. Itineraris submarins guiats: Snorkel amb ulleres i aletes apte per a tots els públics.

  • Arribada de l'aigua de Sant Magí a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    4'

    Arribada de l'aigua de Sant Magí a Tarragona

    L'edició d'enguany de la Baixada de l'Aigua El programa connecta en directe amb Carles Batxes, vocal de la Junta dels Portants de l'Aigua de Sant Magí, per conèixer l'estat del trajecte des de la Brufaganya. Tot i una tempesta elèctrica de matinada, el temps ha millorat permetent el pas de la comitiva sense més incidents que la forta calor. Cronograma de l'arribada Migdia: L'arribada a Sant Pere i Sant Pau està prevista entre la 1:00 i la 1:05 hores. Tarda: A quarts de sis es reprendrà la marxa per entrar a la ciutat. Vespre: L'arribada oficial a la Plaça de la Font serà a les 19:00 hores. Detalls de la tradició Es transporten un total de 4.000 litres d'aigua miraculosa degudament certificada. S'incorpora un nou carruatge a Sant Pere i Sant Pau: el carruatge de la Bota i el del penó. L'herba tradicional que es repartirà és l'alfàbrega, que es troba en excel·lents condicions aquest any. "Estem molt cansats, però molt bé... pensem arribar puntualment a les set a la plaça de la Font." Recorregut urbà La comitiva entrarà a la Plaça de la Font pel carrer Portalet, farà la volta a la plaça i continuarà cap a la pujada de la Peixateria fins a arribar al portal del sant.

  • Prèvia de la Diada de Sant Magí a la Plaça de les Cols - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    13'

    Prèvia de la Diada de Sant Magí a la Plaça de les Cols

    Entrevista al periodista Jordi Sorinyac per analitzar la pròxima diada castellera de Sant Magí a Tarragona, que serà retransmesa en directe per Tarragona Ràdio. La singularitat de la Plaça de les Cols La diada es caracteritza pel seu espai reduït al carrer Major i la confluència amb les escales de la Catedral. Sorinyac destaca que és una plaça atípica on les colles han de rotar la seva posició per executar els castells des de l'únic punt possible, el que alenteix el ritme de l'actuació. Previsions de les colles locals Colla Jove Xiquets de Tarragona: Presenta el programa més ambiciós amb l'intent de 5 de 8 (la catedral), a més del 2 de 8 amb folre i el 4 de 8 amb l'agulla. Xiquets de Tarragona: Han descartat finalment el 5 de 8 per baixes i manca de proves definitives, centrant-se en el 2 de 8 amb folre, un castell que se'ls ha resistit darrerament. Xiquets del Serrallo: Amb una canalla molt motivada, el seu repte és descarregar els primers castells de 7 de la temporada (3 de 7 i 4 de 7). Castellers de Sant Pere i Sant Pau: El seu programa dependrà del volum de camises a la pinya, pivotant entre la gama alta de 6 o l'assalt als set pisos. Detalls de la retransmissió L'equip de Tarragona Ràdio, format per Jordi Sorinyac, Cinta Olivan i Lluís Comas, comptarà amb el suport tècnic de Roc Canals (Capgrossos de Mataró). La connexió començarà a les 12:00h i també inclourà el seguiment del Ball de Damisel·les i Pastorells (mencionat com ball de versots). "Sant Magí continua sent una plaça important que atrau molta gent de fora, de Valls i de Vilafranca, tot i les oscil·lacions de nivell de les colles locals."

  • Concert de la Barcelona Jazz Orchestra a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    6'

    Concert de la Barcelona Jazz Orchestra a Tarragona

    Homenatge als sons de Nova Orleans El músic Dani Alonso presenta el proper concert de la Barcelona Jazz Orchestra que tindrà lloc aquest diumenge a la Plaça del Mercat de Tarragona, en el marc de les festes de Sant Magí. L'espectacle, titulat Els carrers de Nova Orleans, proposa un viatge musical pels estils més emblemàtics del sud dels Estats Units. Una formació de gran format L'orquestra no estarà sola, ja que comptarà amb col·laboracions de luxe per aportar una gran riquesa de matisos i colors al directe: El Cor de Gospel de Gràcia, que aportarà l'espiritualitat i la força vocal característica. El trompetista Josep Maria Farràs, figura clau del jazz. L'Emmanuel Job, reconegut cantant de gospel i teclista. Repertori i influències L'essència del concert és la versatilitat. Alonso destaca que la banda repassarà des dels sons de les esglésies fins als ambients dels locals de blues, passant per les brass bands i la tradició de la second line. També es retrà homenatge a figures llegendàries de la música moderna: "Fem un repàs als grans de la història com Stevie Wonder, Ray Charles o B.B. King... tot músiques nascudes al Delta." Música per gaudir i ballar Segons el director, la proposta és eminentment ballable, barrejant ritmes dels anys 20 fins als 70. L'objectiu és compartir l'energia que Alonso va viure durant la seva estada a Nova Orleans, aconseguint que la música d'arrels faci vibrar i posi la pell de gallina a tot el públic tarragoní.

  • Celebració de Sant Magí i 50 anys de la SES Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    22'

    Celebració de Sant Magí i 50 anys de la SES Tarragona

    Les festes de Sant Magí a Tarragona i el món submarí En aquesta emissió de Matías Tarragona Ràdio, s'exhibeix la riquesa de les tradicions tarragonines durant les festes de Sant Magí, centrant-se en les activitats de la Societat d'Exploracions Submarines (SES) de Tarragona i la polèmica al voltant de la Revetlla Remullada. La Societat d'Exploracions Submarines (SES) i el seu 50è aniversari Matías Roig i Pedro Paradillo, membres veterans de l'entitat, expliquen la seva trajectòria i les fites de la societat: El Parc Subaquàtic: Un espai de referència a Europa de fàcil accés on es poden observar espècies com meros, congres i morenes. Activitat estrella: El proper 19 d'agost es durà a terme la tradicional processó submarina, on se submergirà la imatge del sant a una cova al Mar Internum. Titulacions i batejos: L'entitat realitza batejos submarins per a principiants i cursos per obtenir estrelles de submarinisme. Èxits internacionals: La SES compta amb campions del món en categories de videosub i fotografia subaquàtica. La Revetlla Remullada i el debat sobre l'aigua En connexió amb Jordi Cartanyà, de la companyia PassoCat, s'aborden els preparatius de la Revetlla Remullada a la plaça del Rei: Espectacle: Consisteix en un ball amb música pop, efectes de llum robotitzada i llançament d'aigua vaporitzada per refrescar el públic. Dades sobre el consum: Cartanyà defensa que la festa només consumeix 50 metres cúbics d'aigua (l'equivalent a unes 1.800 dutxes), xifra que considera mínima en comparació amb el consum diari de la ciutat. "Es posa el crit al cel per una cosa que representa el 0,1% del consum diari d'una ciutat com Tarragona; em sembla molt demagògic." Medi ambient i biodiversitat Els experts submarinistes reflexionen sobre l'estat actual del litoral: S'ha detectat una disminució de la fauna a causa de la pèrdua de musclos i vegetació marina. Projecte de futur: Es preveu la creació d'un centre d'estudis mediambientals marins a Tarragona per estudiar la Mediterrània.

  • La Ruta Amagada: Visita virtual al CRAM de Premià de Mar - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    21'

    La Ruta Amagada: Visita virtual al CRAM de Premià de Mar

    Descobrint el CRAM: Un hospital per a la fauna marina En aquesta edició del concurs La ruta amagada de Tarragona Ràdio, els oients s'enfronten al repte de descobrir un indret molt especial dedicat a la conservació i el rescat animal. Tot i la dificultat per trobar la resposta, finalment es desvela que el lloc és el CRAM (Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins). Pistes clau del concurs Per intentar endevinar la ubicació, s'han ofert els següents detalls: * No és un zoològic, però s'hi poden veure animals marins. * Es troba a una comarca barcelonina (el Maresme). * Funciona com un hospital, però exclusivament per a animals salvatges. * És l'únic centre de Catalunya especialitzat i equipat per a la recuperació de fauna marina. La tasca vital del centre La veterinària del centre, Mariluz Parga, explica quina és la missió principal de l'entitat: * Atenció mèdica: Rescat i tractament de tortugues marines, dofins i altres espècies que apareixen ferides o encallades a la costa. * Col·laboració amb pescadors: El centre rep molts avisos de pescadors que capturen tortugues de forma accidental. * Educació i voluntariat: Realitzen una tasca pedagògica fonamental amb visites escolars i cursos per a professionals de la biologia i la veterinària. "El centre no tindria sentit sense la tasca de sensibilitzar els nens sobre els problemes del Mediterrani." Informació pràctica El CRAM està situat a Premià de Mar i ofereix visites guiades per a particulars durant els caps de setmana, sempre amb reserva prèvia a través del seu web oficial.