Tots els episodis

62529 episodis disponibles

episodis

56353-56376 de 62529

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
26'
Arqueologia, Evolució Humana i Socialització de la Ciència
L'Arqueologia com a Mirall del Present L'arqueòleg Robert Sala, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), reflexiona sobre com la recerca del passat és fonamental per entendre qüestions actuals. L'arqueologia no és només una anàlisi de restes antigues, sinó una disciplina connectada directament amb les demandes de la societat actual. "L'arqueologia sí que tracta el passat, però el tracta en connexió amb el present. Si no, no tindria sentit." Temes Clau de la Recerca i Socialització • Socialització de la ciència: Es destaca la importància de fer el coneixement accessible. Els reportatges sobre jaciments com Atapuerca han passat de les hores de poca audiència al prime time, reflectint l'interès creixent per l'evolució humana. • Migració com a fenomen històric: Sala argumenta que la migració és tan antiga com la humanitat. Les primeres migracions d'Àfrica cap a Europa fa 1,5 milions d'anys responien a la mateixa base que les actuals: la manca de recursos i la recerca de noves oportunitats. • L'estat de la recerca a Catalunya: L'equip de la URV treballa en diversos fronts, des de la Conca del Gaià fins a Caldes de Malavella, on s'ha descobert un antic llac volcànic amb restes de fauna i eines de pedra extraordinàriament ben conservades. Col·laboració Internacional i Formació Projectes a Algèria L'equip de Tarragona col·labora estretament amb l'Institut d'Arqueologia d'Algèria, especialment a la zona d'Oran. L'objectiu és doble: Formació científica: Estudiants algerians es formen a la URV per liderar futurs centres de recerca al seu país. Hipòtesis de població: Confirmar que els humans van ocupar el litoral des de temps molt primerencs, adaptant-se a diversos entorns. L'Espai Educatiu Europeu La URV lidera un màster internacional en Quaternari i Prehistòria en col·laboració amb universitats d'Itàlia, França i Portugal, consolidant Tarragona com un referent mundial en ciències socials i evolució humana. Perspectiva sobre el Canvi Climàtic Es discuteix que els cicles climàtics són una llei de la Terra. Sala puntualitza que, tot i que el canvi climàtic actual és una preocupació real, els nostres avantpassats també van patir alteracions dràstiques que van condicionar la seva supervivència, com les sequeres del segle XIV que van precedir la pesta negra.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4'
La degradació i el valor dels camins tradicionals
Problemàtiques i conservació dels camins tradicionals Actualment, la xarxa de camins tradicionals s'enfronta a diversos reptes que posen en perill la seva continuïtat. Segons s'explica, els problemes van des de qüestions superficials fins a la destrucció total: Embardissament: La manca de pas fa que la vegetació cobreixi el camí. Tot i ser el problema menys greu perquè és reversible, dificulta l'accés. Erosió i destrucció: L'aigua, el trànsit inadequat (com motos) i, sobretot, l'ignorància a l'hora de construir noves pistes forestals poden esborrar el traçat per sempre. Privatització indeguda: Molts camins que legalment són públics acaben tancats amb cadenes o llaurats per propietaris que consideren que ja no tenen utilitat. "Un camí continua sent públic, encara que estigui tapat, embardissat o no es faci servir." El nou valor de la xarxa de camins Tot i que han perdut la seva funció original com a vies principals de comunicació entre pobles (substituïts per carreteres), el text destaca que han adquirit noves funcions essencials: Entendre el passat i la història de la mobilitat dels nostres avantpassats. Propòsits educatius i de contacte amb la natura. Funcions de seguretat i accés a zones rurals. Un llibre per reivindicar el patrimoni viari L'obra presentada, coescrita amb l'expert Xavier Campillo, es divideix en dues parts fonamentals: Teòrica: Defineix què és un camí tradicional, les seves característiques i la seva evolució històrica. Pràctica: Una selecció de 10 camins de Catalunya (un per comarca) que exemplifiquen diversos valors: Valor constructiu: Tècniques de pedra seca, murs i traçats intel·ligents que minimitzen el cansament de qui hi camina. Experiència patrimonial: El camí com a porta d'entrada autèntica a monuments, com el cas del Castell de Miravet. "El castell, paradoxalment, necessita dels seus humils camins per realment poder transmetre tot el que ha de transmetre."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
20'
Entrevista als guanyadors dels Premis Ones Mediterrània
Reconeixement a la tasca ecologista i de prevenció Tarragona Ràdio entrevista els representants de dues entitats guardonades pel prestigiós premi Ones a Mediterrània. A través de les seves experiències, s'explora com la cultura i el voluntariat poden ser eines fonamentals per a la sensibilització mediambiental i la preservació del territori. L'Orquestra Berguedà: Música i Ecologia Josep Carles Planes, president de l'Associació Orquestra Berguedà, defineix el seu projecte com la primera orquestra ecològica del país. El seu enfocament es basa en: Concerts Verds: Iniciativa nascuda arran dels tràgics incendis del 1994 per mantenir viva la memòria i sensibilitzar sobre la regeneració dels boscos. Cicle sobre l'Aigua: Programa actual centrat en la gestió dels recursos hídrics i la sequera. Cultura de proximitat: Portar la música clàssica a municipis extremadament petits, com Sant Jaume de Frontenyà, on mai ha actuat una orquestra. Filantropia: Part de la recaptació dels concerts es destina directament a entitats ecologistes de la comarca. ADF de Teià: La lluita contra el foc des del territori Francesc Casals, president de l'ADF (Agrupació de Defensa Forestal) de Teià, exposa la vessant pràctica de la conservació: Reducció de combustible: Tasca crucial de neteja del sotabosc i trituració de biomassa per evitar el risc d'incendis. Gestió hídrica integral: Recuperació de fonts perdudes i creació de cisternes soterrades tant per a l'extinció d'incendis com per al manteniment de la fauna local (porcs senglars, genetes i aus). Voluntariat permanent: L'entitat funciona gràcies al treball de "formigueta" de persones que dediquen cada diumenge a la millora del medi natural. "Amb la música es poden fer campanyes de sensibilització perquè no hi hagi més focs."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Investigació Arqueològica: El Premi Pons i Cart
Els Premis d'Investigació Arqueològica a Tarragona L'episodi se centra en el lliurament i la publicació dels Premis Pons i Cart d'Investigació Arqueològica, vinculats als Premis Literaris Ciutat de Tarragona. L'entrevista posa en relleu la importància de convertir la recerca acadèmica en una obra física per a la seva divulgació. L'estudi dels capitells corintis L'investigador Javier Àngel Domingo presenta el seu treball sobre els capitells corintis a la província Tarraconense entre els segles I i III d.C. Els punts clau de la seva recerca inclouen: Evolució estilística: L'anàlisi de com el model canònic d'època d'August va evolucionar cap a formes més esquemàtiques fins al segle III. Informació arquitectònica: El capitell no és només decoratiu, sinó que permet deduir les dimensions i la importància dels edificis originals. Naturalisme vs. Esquematització: Del realisme naturalista inicial cap a una producció més accelerada i simplificada. El valor de les institucions La conversa subratlla que, sense el suport d'institucions i convocatòries de premis, seria pràcticament impossible publicar obres tan especialitzades. "Un tema tan específic és més complicat. Les editorials, davant d'un tema com aquest, difícilment el poden publicar." Futur i noves recerques L'entrevistat, actualment amb una beca predoctoral, continua la seva línia de recerca expandint l'estudi dels capitells cap a l'època tardorromana i visigòtica a tota la Península Ibèrica.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
2'
Percepcions ciutadanes sobre la contaminació ambiental
Anàlisi de les preocupacions ciutadanes Aquest recull d'entrevistes a peu de carrer mostra les diverses opinions de la població sobre els agents que deterioren el nostre entorn. Els participants identifiquen elements tant industrials com d'incivisme quotidià. Principals focus de contaminació identificats Mobilitat i Transport: Els cotxes i les motos són assenyalats de forma gairebé unànime com el factor principal d'emissions i sorolls. Activitat Industrial: Es fa un èmfasi especial en les fàbriques i els residus que generen, tot i que se'n reconeix la necessitat social. Incivisme Urbà: S'esmenta el paper dels amos dels gossos i la brutícia que deixen, així com l'excés de coloms que embruten el sòl. Residus i Entorn: Es critiquen els abocaments incontrolats als rius i l'acumulació general de deixalles i brossa. Reflexions sobre l'entorn urbà "La contaminació és abundant i diversa." Els ciutadans també vinculen la degradació ambiental a la falta de vegetació i a la contaminació acústica o sonora. La percepció general és que el problema és complex i multifactorial, afectant tant l'aire que respirem com la higiene dels espais públics.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Centenari de la Floristeria Romeu a Tarragona
Celebració dels 100 anys d'història familiar El programa connecta amb la unitat mòbil a la Rambla Vella de Tarragona per celebrar el centenari de la Floristeria Romeu, un negoci familiar emblemàtic que ja compta amb de 4 punts de venda a la ciutat. Per commemorar aquesta fita, l'establiment obsequia els seus clients amb una rosa i una copa de cava. Una trajectòria de quatre generacions La història del negoci es remunta a una anècdota curiosa: el besavi de la família va guanyar un premi de la loteria que li va permetre comprar els terrenys de la Casa Pairal a la carretera del Cementiri, l'origen de tot l'imperi floral actual. Evolució del negoci: Segons la Dolors Amigó, el consum de flors ha canviat radicalment. Antigament, la feina es concentrava en festivitats com Tots Sants; actualment, les flors formen part de tota mena de celebracions (naixements, aniversaris, bodes). Llegat monàrquic: Com a anècdota històrica, expliquen que tant la mare de la Dolors com la seva neta van tenir l'honor de lliurar rams a les reines d'Espanya durant les seves visites a Tarragona. Continuïtat familiar: La Cefa, filla de la Dolors i responsable del quiosc de la Rambla Nova, representa la continuïtat de la saga, aportant un estil més modern i innovador que conviu amb el classicisme de les generacions anteriors. "Les flors són una cosa que mai passa de moda i sempre és un regal que a tothom li agrada." Punts de venda mencionats Rambla Vella (núm. 37, davant de l'hospital). Rambla Nova (Quiosc de flors). Plaça Verdaguer. Carretera del Cementiri (Casa Pairal).
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Prevenció i seguretat en el futbol amb Maria Teresa Andreu
Congrés sobre Prevenció i Seguretat als Estadis Des del Palau de Congressos de Tarragona, es realitza la crònica de la jornada de clausura del Congrés sobre Prevenció i Seguretat als estadis de futbol. La sessió ha comptat amb una taula rodona amb figures com Javier Clemente i Maria Teresa Andreu, on s'ha debatut intensament sobre la violència, el racisme i la discriminació en l'esport. El paper de la dona i el futbol femení Maria Teresa Andreu, membre honorífica de la UEFA i pionera en la gestió del futbol femení a Catalunya i Espanya, destaca diversos punts clau: Repulsa del tòpic: S'oposa frontalment a la idea que "el futbol és cosa d'homes" i defensa que la dona n'ha de formar part plenament. Menor violència: Afirma que en el futbol femení, en ser majoritàriament amateur, hi ha menys agressivitat i lesions intencionades que en el futbol professional masculí. Professionalització: Perquè el futbol femení acabi d'exclatar, reclama més presència televisiva cada diumenge i l'aposta decidida dels grans clubs (com els derbis Barça-Espanyol o Sevilla-Betis). Violència i Racisme: Un debat social L'entrevistada sosté que el problema de la violència no és exclusiu de l'esport, sinó un reflex de la societat actual: "Si erradiquem la violència dels carrers, indudablement, erradiquem la violència en el futbol." Considera que les administracions i els governs (estatal i europeu) han d'actuar de forma global. Alerta sobre la mala imatge que donen els professionals als nens de la base amb entrades violentes. Clausura marcada per les absències L'acte final del congrés s'ha vist alterat per les absències de darrera hora de Joan Laporta i Ángel María Villar, tot i que s'han mantingut les taules de conclusions amb representants del territori.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
Clemente i la seguretat al Congrés d'Estadis
Cloenda del Congrés sobre Prevenció i Seguretat L'última jornada del Congrés Estatal sobre prevenció i seguretat dels estadis de futbol a Tarragona ha estat marcada per l'absència d'última hora de Joan Laporta. Malgrat el desplegament de seguretat previst, el president del FC Barcelona ha cancel·lat la seva conferència per motius urgents, deixant el protagonisme a una taula rodona amb figures rellevants del món del futbol. Principals punts de la jornada Intervenció de Javier Clemente: L'exseleccionador espanyol ha ofert la seva visió sobre la violència i el racisme, afirmant que es tracta d'un problema social i no estrictament esportiu. La qüestió del racisme: Segons Clemente, molts insults en els estadis no neixen d'un sentiment racista real, sinó de la voluntat de perjudicar esportivament el rival. Gestió dels grups ultres: Clemente ha recordat episodis personals de tensió amb els ultres del Reial Madrid i ha defensat que el control d'aquests grups s'hauria de fer abans que arribin a l'estadi. Taula rodona d'experts: Han participat noms com Julio Zendal (cap de seguretat del Santiago Bernabéu), Maria Tres Andreu (UEFA) i Tomi Encono. Reflexions sobre la cultura i l'esport Clemente ha subratllat que la responsabilitat del comportament del públic recau en la cultura i l'educació del país, i no en els entrenadors o directius: "La responsabilitat de com es comporta la gent dins del futbol és cultura. Caldria preocupar-se de si la cultura del país està bé o no." L'acte final comptarà amb la presència de Rafael Blanco i s'espera la possible assistència d'Àngel Maria Villar.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Clausura de la Primavera Musical amb Mahler i el Barcelona Modern Project
Concert de clausura al Teatre Metropol L' Ajuntament de Tarragona posa punt final a la Primavera Musical 2005 amb una actuaci destacada del Barcelona Modern Project. Sota la batuta de Marc Moncosí, el grup presentarà una peça de gran rellevància històrica i musical al Teatre Metropol. Un ensemble versàtil i dinàmic El Barcelona Modern Project no funciona com una orquestra convencional, sinó com un ensemble flexible format per músics freelance. Les seves principals característiques són: Plantilla variable: Depenent del repertori, disposen d'un grup de professionals que s'adapta a cada necessitat. Repertori ampli: Tot i que s'especialitzen en la segona meitat del segle XX i inicis del XXI, interpreten des de clàssics com Beethoven fins a compositors actuals. Talent local: La formació compta amb destacats instrumentistes de Tarragona, Reus i Vila-seca. Mahler en un format inèdit L’eix central del concert és la Simfonia número 4 de Gustav Mahler. La particularitat d'aquesta nit resideix en la versió que s'interpretarà: Es tracta d'una reorquestració d’Erwin Stein (any 1921), deixeble de Schoenberg. Originalment creada per reduir costos, aquesta versió per a 12 instruments manté tota l'essència de l'obra original però amb una sonoritat més íntima. Comptarà amb la col·laboració de la soprano tarragonina Marta Mateu, que es troba en un moment ascendent de la seva carrera professional. "L'oportunitat de fer Mahler amb una gran orquestra sinfònica t'arriba amb els anys, però aquest arranjament ens permet oferir aquesta literatura universal de manera accessible." Projectes de futur La formació, tot i la seva joventut (creada l'octubre de 2004), ja té plans consolidats, com la gravació d'una òpera de cambra de Jesùs Rodríguez Picó prevista per a finals d'any, i diversos concerts internacionals en negociació per al 2006 i 2007.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Congrés de seguretat en el futbol: Diàleg amb Chema Noriega
Prevenció i educació en el futbol base En la segona jornada del primer congrés sobre prevenció i seguretat als estadis de futbol a Tarragona, s'ha posat el focus en la importància de l'educació des de la base per evitar la violència. L'acte ha comptat amb la presència de figures destacades com Joan Gaspart i ha coincidit amb el ressò mediàtic de la dimissió de Sandro Rosell. L'escola de Lezama com a model Chema Noriega, director esportiu de l'escola de Lezama (Athletic Club de Bilbao), destaca que la seva acadèmia és la principal font de jugadors per al primer equip, atesa la seva política d'escola única. Els punts clau de la seva intervenció han estat: Formació integral: No només es busca l'excel·lència futbolística, sinó també la acadèmica i personal. Departaments especialitzats: L'escola disposa de pedagogs i psicòlegs per al seguiment dels joves. El paper dels pares: Es considera fonamental que les famílies no afegeixin pressió extra ni conductes negatives des de la grada. Integració i racisme: Noriega afirma que a Lezama la integració de fills de persones migrades és total i natural. "Hem d'aconseguir que el pare sigui un col·laborador en la formació del seu fill i no una font de pressió extra." Debats sobre l'arbitratge i el futur professional El congrés també aborda la relació entre jugadors i àrbitres, citant la Premier League com a referent de diàleg, a diferència de la manca de comunicació habitual a la lliga espanyola. En aquestes taules rodones hi participen figures com Luis César Sampedro i Antoni Pinilla del Nàstic de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Observatori contra el racisme i la violència al futbol
L'Observatori contra el Racisme al Futbol L'Observatori neix el desembre de l'any passat dins de la Comissió Antiviolència, motivat per les declaracions de Luis Aragonés i els insults racistes detectats als estadis. La seva missió principal és realitzar el seguiment del Protocol contra el Racisme signat pel futbol espanyol. Funcions i Capacitat Sancionadora Tot i que l'organisme no té poder sancionador directe, la seva activitat se centra en: Analitzar els fets que poden ser constitutius de delicte o de multes federatives. Elevar informes a la Comissió Nacional contra la Violència per a que aquesta executi les censures o multes pertinents. Monitoritzar incidents que involucren jugadors com Kameni, Eto'o o el Chengue Morales. El Problema dels Grups Ultras El debat destaca que el nucli del problema es troba en els grups ultras de naturalesa radical, neonazi i xenòfoba. Es denuncia la manca de seguretat tant a l'interior com a les rodalies dels estadis (citant l'existència de zones perilloses prop del Santiago Bernabéu). Responsabilitat Directiva L'erradicació de la violència requereix una voluntat política i directiva real. Es contraposen dos models de gestió: "L'exemple de Laporta és un exemple magnífic... quan ha sorgit un president i una directiva amb ganes d'acabar amb aquest problema, ho han acabat." Per contra, s'assenyala la responsabilitat d'antics directius, com Joan Gaspart, pel seu passat vincle de proximitat amb grups com els Boixos Nois, apel·lant a una regeneració ètica del futbol espanyol.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
L'Hurakan Condor: fisica i adrenalina a PortAventura
L'experiència de la caiguéda lliure L'atracció Hurakan Condor, situada a l’àrea de Mèxic de PortAventura, es presenta com una de les experiències més intenses del món. Segons Modena Mazuelos, responsable de comunicació del parc, les sensacions que es viuen són difícils de descriure, barrejant el vèrtig inicial amb una profunda pau un cop finalitzada la descens. Física i comparativa amb la Fórmula 1 L’atracció es basa en els principis de la física d'Isaac Newton sobre la gravetat. Alguns punts clau són: Alçada: Una columna de 100 metres, equivalent a un edifici de 30 plantes. Velocitat: S’arriba als 115 km/h en només 3 segons. Desacceleració: La frenada és de 3G, una experiència de pressió equivalent a la meitat de la que sent un pilot de Fórmula 1. "L'acceleració que té un cotxe de Fórmula 1 és la que experimenten en la seva caiguda." Tematització i variants de caiguda L’atracció està inspirada en les piràmides de Palenque (Chiapas) i inclou espectacles que recreen sacrificis antics. Ofereix diverses modalitats per al passatger: 1. Assegut de forma convencional. 2. Assegut amb una inclinació de 15 graus cap endavant. 3. Drets amb els peus penjant i inclinació. Impacte turístic i futur del parc El parc celebra el seu desè aniversari superant les previsions de visitants, amb una mitjana de 3.000 a 4.000 persones per sobre de l'esperat. Amb 31 atraccions i el complex Costa Caribe, PortAventura es consolida com un referent europeu, oferint vistes panoràmiques del Camp de Tarragona des dels cims més alts.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Ernesto Cardenal: Memòria i Lluita a Nicaragua
Ernesto Cardenal i el seu compromís amb Nicaragua En aquesta entrevista realitzada a Tarragona, el poeta i exministre de cultura nicaragüenc, Ernesto Cardenal, analitza la situació actual del seu país després de rebre un reconeixement de l'organització Mare Terra Fundació Mediterrània. Acompanyat per Ángel Juárez i l'exguerriller Bosco Centeno, Cardenal reflexiona sobre el llegat de la Revolució Sandinista i el seu activisme actual. La Revolució Perduda i la Corrupció Política Cardenal es mostra molt crític amb l'evolució política de Nicaragua, tema central del seu llibre La Revolución Perdida: Defineix la Revolució Sandinista com el moment més bell i cultural de la història del país, destacant èxits en l'alfabetització i la sanitat. Denuncia que el moviment es va frustrar a causa de la perda de la moral dels seus líders, que van caure en la corrupció (fenomen conegut com la piñata). Critica durament l'aliança entre Daniel Ortega i l'expresident Alemán, qualificant el partit actual de burocràcia corrompuda. Espiritualitat i Teologia de la Lliberació Com a sacerdot, la seva visió de la fe està lligada indissolublement al compromís social: "Mentre hi hagi pobres, hi haurà teologia de la lliberació." Defensa una revolució dins l'Església per retornar als orígens dels apòstols i allunyar-se de l'esplendor i la corrupció del Vaticà. S'identifica no com un polític, sinó com un revolucionari que busca la transformació del món segons l'Evangeli. El Projecte de Solentiname Actualment, la seva tasca se centra en l'arxipèlag de Solentiname, un espai de gran valor ecològic i cultural: Treballa per la preservació del medi ambient i la biodiversitat de les illes. Fomenta l'expressió artística dels camperols a través de la pintura primitiva, l'artesania i la poesia. Advoca per un model de turisme controlat que eviti el desenvolupament mercantil desmesurat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Concurs La Via T: Visita a Casa Ribes i Gastón y Daniela
El Joc de Pistes de la Via T L'espai radiofònic es desplaça fins al centre de Tarragona per realitzar una nova edició del concurs "La Via T t'escolta". La unitat mòbil, encapçalada per Joan Maria Bertrani i Josep Sunyer, s'ubica en un establiment emblemàtic per reptar els oients a endevinar-ne el nom mitjançant una sèrie de referències geogràfiques i històriques. Les Pistes de l'Enigma Per guiar l'audiència, s'han ofert dades clau sobre la ubicació i la trajectòria de la botiga: Ubicació històrica: Situada al carrer Méndez Núñez, un carrer peatonal perpendicular a la Rambla Nova on va néixer el crític literari Domènec Guancé. Antiguitat i Solera: L'establiment té els seus orígens l'any 1876 i és un negoci familiar que ja va per la tercera generació. Naturalesa del negoci: Un espai vinculat a la decoració, les teles i el món de l'art (emmarcació i galeria d'artistes). Resolució del Concurs Després de diversos intents fallits per part d'altres oients, l'Andreu ha aconseguit identificar correctament l'establiment en qüestió: "Jo crec que és Gastón y Daniela... Sí, que són dues botigues." L'Emma, representant del negoci, ha confirmat la resposta explicant que es tracta de la unió de dos conceptes: Casa Ribes (especialitzada en art i emmarcació) i Gastón y Daniela (especialitzada en tèxtils per a la llar). L'establiment, conegut antigament per la seva ubicació als porxos de l'Avinguda Catalunya, es troba actualment al carrer Méndez Núñez, número 8.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Presentació de l'Estiu Jove i novetats del DO Tarragona
Resum de l'entrevista amb Carles Sala El regidor de Joventut i Festes de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Sala, presenta la nova edició de l'Estiu Jove, una iniciativa que enguany bat rècords amb una oferta de 64 activitats organitzades directament per l'àrea de joventut. L'oferta d'activitats i col·laboració La programació destaca per la seva col·laboració amb la societat civil i el teixit associatiu, evitant la competència deslleal amb empreses privades i pactant preus assequibles. Els àmbits d'actuació inclouen: Arts escèniques: Espectacles, música, dansa i arts plàstiques. Formació i habilitats: Tallers d'escriptura, informàtica, preparació de currículums i cerca de feina. Esports: Activitats gartuïtes com l'aeròbic a la platja i altres esports d'èxit. "L'objectiu és que els joves s'ho passin bé mentre aprenen coses que no es troben en la currícula escolar habitual." Gestió d'inscripcions i edats Les activitats estan obertes a una franja d'edat molt àmplia, des dels 3 fins als 30 anys, tot i que el gruix principal se centra entre els 12 i els 20 anys. Sobre el procés d'inscripció: Dimecres 8 de juny: S'obren les inscripcions a les oficines de la Rambla Nova (OMAG). Ordre d'inscripció: Les places s'assignen per rigorós ordre de petició. Llistes d'espera: S'activaran mecanismes de reserva per a les activitats que s'omplin ràpidament. Novetats del concurs DO Tarragona 2005 Finalment, el regidor recorda que demà finalitza el termini per presentar maquetes al concurs DO Tarragona. Enguany, el certamen guanya projecció gràcies a l'acord amb el Mercat de la Música Viva de Vic, on el grup guanyador tindrà l'oportunitat d'actuar davant de centenars de contractants i programadors, a més de la distribució de 7.200 còpies d'un CD promocional amb la revista Enderroc.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Visita al Thompson Destiny: Un gegant al Port de Tarragona
Exploració del creuer Thompson Destiny Aquest reportatge ofereix una visita guiada pel Thompson Destiny, un creuer operat per Thompson Holidays que acaba d'arribar per primer cop al Port de Tarragona. Durant la connexió en directe, es descriu l'experiència d'una autèntica "ciutat flotant" amb capacitat per a milers de persones. Instal·lacions i Entreteniment El vaixell destaca per una oferta d'oci gairebé il·limitada per als seus passatgers, principalment britànics: - Espectacles i música: Disposa de viny-i-dues ballarines, músics en directe i diversos grups que actuen en sales com l'Oklahoma. - Gastronomia i oci: Inclou cinc menjadors, restaurants oberts les 24 hores, sis bars, casino, perruqueria i botigues duty free. - Zones exteriors: Dues piscines enormes i una coberta tan àmplia que podria acollir dos camps de futbol. Logística i Navegació La Linda Reyes, encarregada del creuer, detalla el funcionament intern del vaixell: - Tripulació: Compta amb 650 tripulants, incloent 87 cuiners per atendre el volum de passatgers. - Itinerari: El vaixell realitza rutes setmanals sortint des de Palma de Mallorca, visitant un país diferent cada dia (Itàlia, França, Espanya). - Tecnologia: El pont de comandament, situat a la planta 14, permet maniobrar la nau des de tres punts diferents i utilitza sistemes de comunicació per satèl·lit. "Això és una ciutat flotant; tenim 87 cuiners a bord i 5 menjadors per poder atendre tothom." Reconeixement Portuari Com que és la primera vegada que el Thompson Destiny atraca a Tarragona, l'Autoritat Portuària ha fet entrega de la metopa, una placa commemorativa tradicional en el món marítim per saludar els vaixells que debuten en un port.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Campanya de Donació d'Òrgans a la Plaça Corsini
Campanya Informativa de l'Associació ALCER L'Associació per a la Lluita Contra les Malalties de Ronyó (ALCER) ha instal·lat un punt informatiu a la Plaça Corsini de Tarragona, coincidint amb el Dia Nacional del Donant. L'objectiu principal és conscienciar la població sobre la importància de la donació d'òrgans per salvar vides. Punts clau de la donació Voluntat ètica: Fer-se donant és un acte de voluntat que es formalitza amb un carnet, però és vital comunicar-ho a la família, ja que ells tindran la darrera paraula. Requisits: Només cal estar sa i tenir la voluntat de donar. El procés per obtenir el carnet és immediat i no requereix proves mèdiques prèvies. Certificació mèdica: La donació només es produeix en casos de mort cerebral, certificada per tres metges aliens a l'equip de trasplantaments. La realitat dels pacients "La màquina d'hemodiàlisi és una relació d'amor i odi: hi estàs lligat, però és la que et permet seguir vivint mentre esperes el trasplantament." A Catalunya es realitzen uns 440 trasplantaments de ronyó anuals, però encara hi ha entre un 18-19% de negatives familiars. L'espera mitjana per a un ronyó ronda els 3 anys, temps durant el qual els pacients depenen de l'hemodiàlisi per filtrar les toxines de la sang. Sensibilització per a totes les edats L'entitat utilitza eines pedagògiques com el còmic del "Senyor Ronyó" per explicar als més petits les funcions vitals d'aquest òrgan i la importància de cuidar la salut renal.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Novetats i canvis als Premis Literaris Ciutat de Tarragona
Revisió dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona L'entrevista amb Rosa Comas, coordinadora del certamen, detalla una renovació profunda de les bases dels premis per a l'edició 2005. L'objectiu principal és adaptar-se a l'evolució de la societat i buscar una singularitat que faci els guardons més competitius en el panorama de les lletres catalanes. Principals canvis i novetats Premi Rubí i Virgili: Passa de ser un guardó d'assaig a un premi de biografies, memòries i dietaris. Aquest canvi respon a la voluntat de convertir-lo en un certamen únic a Catalunya i millorar la participació. Premi Domènech Guansé: Es transforma en una beca de creació literària per a autors inèdits de qualsevol edat, amb una dotació que augmenta fins als 3.000 euros. Premi Tinet (Narrativa curta per internet): L'OASI s'implica directament, augmentant la dotació a 1.000 euros i garantint la publicació digital i en paper (Cossetània). Premi de Traducció Vidal i Alcover: Se simplifica a un únic guanyador de 12.000 euros i s'especifica que les obres han de ser de domini públic (lliures de drets). Premi d'Història Gramunt i Subiela: Es converteix en una beca per a projectes sota tutorització, per fer-lo més pràctic i realista. Continuïtat i dotació El Premi Pin i Soler de Narrativa es manté com el vaixell insígnia amb 21.000 euros de dotació. El Premi de Poesia Comas i Maduell conserva la seva estructura i dotació habitual. La dotació total de tots els guardons suma 47.000 euros, posicionant Tarragona com un referent literari. "Hem de buscar que la gent tingui interès per aquests premis i s'hi presenti; si no, la gestió és una mica inútil. Tot evoluciona i tot varia." Calendari i Jurats Termini de presentació: Fins al 31 d'agost. Acte de lliurament: El 19 de novembre en el marc de la Tardor Literària. Jurats destacats: Noms com Pere Gimferrer, Josep Piera, Olga Xirinacs o Emili Rosales formen part de les comissions deliberadores.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Fòrum Universitari de la Mediterrània a la URV
Trobada Universitària Internacional a Tarragona La Universitat Rovira i Virgili (URV) es converteix en la seu de la primera sessió del Fòrum Universitari de la Mediterrània. Aquest esdeveniment reuneix representants de més de 40 universitats procedents de 21 països de tota la conca mediterrània. Objectius Principals de la Trobada L'objectiu central és la creació d'un espai universitari comú de formació i recerca que vagi més enllà de les fronteres de la Unió Europea. Els punts clau són: Internacionalització: Consolidar Tarragona com un referent en l'àmbit acadèmic internacional. Espai Comú de Formació: Harmonitzar els sistemes pedagògics per permetre la transportabilitat de crèdits entre universitats del nord i el sud de la Mediterrània. Declaració de Tarragona: La formalització d'un document que propugna la necessitat de col·laboració permanent. L'Àgora Universitària de la Mediterrània El rector Lluís Arola destaca que el fòrum és només la primera activitat d'un projecte més ampli anomenat Àgora Universitària, impulsat conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut Europeu de la Mediterrània. "L'objectiu que tenim al cap de fa temps és crear una estructura permanent de formació al voltant de la interculturalitat i la temàtica mediterrània." Perspectives de Futur Tot i que actualment no es disposa de l'espai físic de la Sabinosa, la voluntat institucional és mantenir aquesta iniciativa activa. La segona edició del fòrum ja ha estat acordada i tindrà lloc a la Universitat de Malta.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Dona, amor i psicoanàlisi amb el Col·lectiu Gemma
El paper del Col·lectiu Gemma a Tarragona El Col·lectiu Gemma, vinculat al Col·legi de Psicòlegs de Catalunya a Tarragona, se centra en l'estudi de la dona des d'una vessant psicoanalítica. L'entitat realitza una tasca continuada que combina activitats internes amb sessions obertes al públic, amb l'objectiu de reflexionar sobre la feminitat més enllà dels estereotips. Temàtiques clau i enfocament En lloc de centrar-se exclusivament en la violència de gènere, el col·lectiu aposta per explorar aspectes positius i complexos de la vida de les dones: L'amor i la passió: S'analitza com han canviat les relacions en l'actualitat i la disposició de les dones a l'entrega amorosa. La feminitat polièdrica: Es diferencia clarament entre la dona com a mare, com a professional i com a subjecte eròtic. La psicoanàlisi com a eina: S'utilitza per plantejar preguntes més que per donar respostes tancades, posant èmfasi en el gaudi i la dignitat en les relacions. Activitats i cloenda del curs L'entrevista serveix de marc per presentar la sessió de cloenda del curs, on es projectarà i analitzarà la segona part del film La pasión turca. A més, es detallen els projectes de futur per al proper curs: Tallers d'art-teràpia: Ús del fang i la ceràmica per fomentar la comunicació entre dones. Grups per a mares: Treball específic amb embarassades i pares d'adolescents. Transmissió del saber: Reflexió sobre la pèrdua de l'herència de coneixements entre generacions de dones en la societat occidental. "La dona no és la mateixa com a mare, com a professional o com a amant; intentem tractar tots aquests aspectes sense fissures."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
2005-05-31 TEATRE,,TEATRU.45 RPM
Presentació de la nova obra de 45RPM La companyia de teatre tarragonina 45RPM, liderada per Vicenç Canyón, presenta el seu nou espectacle titulat 'Teatro'. Aquest grup, format íntegrament per actrius veteranes i un únic director, celebra la seva trajectòria consolidada amb una estrena que promet humor, ironia i un reflex de la vida quotidiana. Característiques de l'espectacle 'Teatro': Estructura: L'obra es divideix en tres actes consecutius sense descans: "I el meu home vol que em quedi a casa", "Llamando a Persita" i "Ves la vida". Repartiment: Compta amb 15 actrius a l'escenari que interpreten més de 40 personatges, mantenint un ritme frenètic de canvis de vestuari. Temàtica: L'obra és un homenatge al món del teatre i de les actrius, explorant les relacions personals, l'ensenyament i la televisió. Producció propia: Tant el text com la música i les cançons han estat creats pel mateix Vicenç Canyón. Trajectòria i context del grup: Veterania: La companyia porta gairebé 11 anys en actiu i ha guanyat diversos premis en concursos de teatre com el de Tamarite de Litera. Estil: Es caracteritzen per un humor fresc i intel·ligent, defugint de riure's dels defectes i apostant per la identificació del públic amb les situacions presentades. Producció independent: Ells mateixos gestionen el lloguer del Teatre Metropol, el vestuari i la producció general. "Si les vostres emocions han despertat i un somriure en el rostre heu dibuixat, ja són les forces que heu cobrat per l'entrada."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Gala dels Millors 2004 al Teatre Metropol
Crònica de la Gala dels Millors 2004 El programa repassa la celebració de la Gala dels Millors 2004, una festa que no només va premiar l'excel·lència artística, sinó que també va commemorar el 10è aniversari de la remodelació del Teatre Metropol de Tarragona. L'espectacle, dirigit pel cineasta Jesús Montlleó, va destacar pel seu caràcter local i una posada en escena amb un marcat estil Star System. Una experiència immersiva per al públic La gala va ser concebuda com un homenatge als espectadors, amb diversos elements destacats: Atmosfera cinematogràfica: Catifa vermella, limusines i un còctel de benvinguda. Participació activa: Es va realitzar un càsting fictici als assistents, que van rebre una fotografia de record i un pin exclusiu de la joieria Serramià. Muntatge innovador: Connexions en directe entre l'interior del teatre i la Rambla de Tarragona a través de nou pantalles gegants. Els grans guardonats de la nit El palmarès va estar protagonitzat per figures de gran relleu cultural: Lluís Pasqual: El gran triomfador, emportant-se quatre guardons (millor espectacle, direcció i actriu per l'obra 8, a més de la col·laboració amb Sara Baras). El director reusenc va destacar la importància de la fidelitat del públic tarragoní. Josep Maria Pou: Premiat per segon any consecutiu com a millor intèrpret masculí. Durant l'entrega, es va realitzar una acció reivindicativa al solar de l'antic Teatre Tarragona. Carlinhos Brown: Guanyador del premi al millor espectacle musical. "Espero que aviat canvieu aquest mur ignoble per una façana de teatre de veritat." — Josep Maria Pou en referència al Teatre Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
La repressió franquista a Tarragona amb Josep Recasenys
La memòria de la repressió a la ciutat de Tarragona L'autor i mestre jubilat Josep Recasenys Llort presenta el seu llibre La repressió franquista a Tarragona, una obra que documenta exhaustivament el període immediatament posterior a la Guerra Civil a la capital tarragonina. Aquest treball forma part d'una sèrie d'investigacions que cobreixen diverses comarques de la província. Xifres i perfil dels represaliats L'estudi detalla un balanç tràgic de la repressió a la ciutat: Un total de 766 persones represaliades a la capital. 46 afusellats, provinents principalment dels sectors secundari i terciari. 720 reclosos temporals que van patir llargues penes de presó. Diferenciació de gènere: 81 dones i 684 homes. Condicions de vida a les presons Tarragona va ser un centre neuràlgic de reclusió amb tres espais principals on l'amuntegament i les malalties eren constants: Pilats: Va arribar a albergar més de 1.000 persones en condicions infrahumanes. La Punxa: Amb xifres que superaven els 1.100 presos. Les Oblates: Lloc de reclusió per a les dones. L'autor destaca que, a banda de la persecució política, moltes persones (especialment dones) van acabar a la presó per delictes relacionats amb l'estraperlo o per no poder pagar multes de 1.000 pessetes imposades pel Governador Civil. La labor d'investigació Recasenys ha consultat prop de 30.000 expedients judicials per oferir una visió veraç, més enllà dels odis i les enveges personals que sovint motivaven les denúncies: "Moltes persones van ser jutjades sense causa... per un intent de voler-les posar a la presó per enveges i odis personals." L'autor continua treballant en futurs volums de comarques com el Baix Camp, l'Alt Camp (recentment presentat) i el Baix Ebre, on la xifra de represaliats podria superar el miler.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Projectes urbanístics i obres a Tarragona el 2005
En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Jordi Sendra, tinent d'alcalde d'urbanisme, detalla l'estat de les principals actuacions de transformació urbana de la ciutat durant l'any 2005. L'enfocament principal se centra en la connectivitat a peu, la millora dels accessos als barris i la creació de noves zones verdes. Eixos principals de l'entrevista: Continuitat de la Rambla: S'està executant el tram de Francesc Macià per connectar el Balcó del Mediterrani amb Joan XXIII. Sendra destaca la instal·lació d'un monument al president Lluís Companys, obra de Bruno Gallart, que inclourà la cèlebre frase: > "Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer." Desenvolupament del Pla Parcial 2 (Joan XXIII): Conjuntament amb la construcció de 2.000 habitatges, s'anuncia la creació de la zona verda més gran de la ciutat (14 hectàrees) i la instal·lació d'equipaments com la nova caserna de la Guàrdia Urbana i el centre comercial El Corte Inglés. Millora de la Via Augusta: Es preveu la licitació de la remodelació del tram baix per dignificar l'entrada de la ciutat, incloent-hi rotondes per millorar el trànsit i la canalització d'aigües. Connexió amb els Barris de Ponent: Un projecte clau de 2,5 milions d'euros per crear una vorera contínua que permeti anar caminant des de la Plaça Imperial Tàrraco fins a Bona Vista, passant per Icomar i Torreforta. Actuacions al centre històric i estació: Es destaca la reforma del carrer Gasòmetre (amb prioritat per al vianant) i la dignificació de l'entorn de l'estació de tren, on es valora instal·lar la recuperada locomotora Tarraco.