Tots els episodis

62471 episodis disponibles

episodis

59953-59976 de 62471

Arxiu Sonor Programes 2004
24 de gen. del 2004
55'
Toc de Castell: Actualitat Castellera i Retransmissions
Actualitat de les Colles i Previsions L'episodi d'avui de Toc de Castell se centra en les cites clau de la temporada castellera, destacant les festes majors de Terrassa i Vic. S'analitzen els objectius de les colles punteres com els Minyons de Terrassa, que busquen consolidar els seus primers castells de nou de l'any, i els Capgrossos de Mataró, que porten el 3 de 9 amb folre en cartera. Debat sobre el Patronat i les Retransmissions Es discuteix la polèmica dissolució del Patronat Municipal de Castells de Tarragona a causa de la nova Llei de modernització del govern local. A més, es tracta l'absència de la diada de Santa Tecla en les retransmissions de TV3: • La coincidència de dates amb la Mercè de Barcelona dificulta la cobertura. • Existeix un compromís per oferir resums malgrat no fer la retransmissió completa. • El pressupost i el patrocini limiten el nombre total de diades televisades a 17 o 18. Curiositats i Història "Els ganxets de Reus han aparcat els castells per reconvertir-se en un grup de trabucaires." • Ganxets de Reus: Una decisió motivada per la manca d'efectius i problemes amb el local, prioritzant el seny sobre la temeritat. • Concurs de Castells: Repàs històric de les edicions dels anys 50 (1952, 1954, 1956), marcades per la recuperació de grans estructures i la introducció de les primeres assegurances. • A Toc de Gralla: Inici d'un recorregut per la música tradicional, començant pel Toc de Matinades.
Arxiu Sonor Programes 2004
24 de gen. del 2004
54'
Toc de Castell: Concursos de 1932 i Post-Sant Joan
Resum de l'episodi En aquest segon programa de la tretzena temporada de Toc de Castell, s'analitza l'actualitat castellera de Tarragona amb un focus especial en la Diada de Sant Joan i la història dels concursos de castells. Repàs Històric: Els Concursos de 1932 i 1933 L'episodi inicia una sèrie de reportatges sobre la història dels concursos de castells a Tarragona, coincidint amb la propera 20a edició. • Concurs de 1932: Va marcar la recuperació de la capitalitat castellera per a Tarragona. Es va celebrar a la Plaça de Braus per motius econòmics (venda d'entrades), malgrat la polèmica per la falta d'ambient popular. • En Pau Casals va presidir el jurat com a homenatge a la seva gran afició. • Concurs de 1933: Està marcat per la polèmica de les bases, que obligaven a intentar castells de vuit per guanyar, provocant l'absència de la Colla Vella de Valls. Anàlisi de la Diada de Sant Joan 2004 Es realitza una tertúlia amb Guillem Soler i Jordi Andreu sobre els resultats a la Plaça de la Font. • Per primera vegada en 13 anys, no es va veure cap castell de vuit a Tarragona per Sant Joan. • La Colla Jove va patir problemes amb la canalla i l'estat d'ànim després d'un intent fallit de 3 de 8. • Els Xiquets de Tarragona van fer una valoració positiva en descarregar tota la seva actuació (2 de 7, 5 de 7 i 4 de 7 amb agulla), tot i no portar el castell de vuit per falta d'efectius als assajos. Projectes Literaris i 25è Aniversari de la Jove L'espai dedica un temps a la literatura castellera i les celebracions de la ciutat: • El llibre Repensar els castells: Una compilació de jornades d'antropologia que busquen estudiar el fet casteller des de les ciències socials i no només des de la tècnica. • 25è aniversari de la Colla Jove: L'Anna Guasca explica els actes commemoratius, incloent un concurs de logotips i una actuació simbòlica a Cornudella. "S'ha parlat molt de castells i s'ha parlat molt poc de castellers, quan en definitiva els castells els fan persones." — Guillem Soler
Arxiu Sonor Programes 2004
24 de gen. del 2004
55'
Sant Joan i la polèmica de les puntuacions al concurs
Inici de la temporada i la Diada de Sant Joan L'episodi marca l'inici de la tretzena temporada del programa, coincidint amb la proximitat de la Diada de Sant Joan, considerada el tret de sortida real per a les colles de Tarragona. S'analitza l'estat de forma actual de les agrupacions, que sembla superior al de l'any passat per aquestes dates. Previsions per a les colles de Tarragona Els caps de colla detallen els seus objectius per a la diada de la Plaça de la Font: • Xiquets de Tarragona: El seu cap de colla, Joan Sala, destaca el bon treball amb la canalla i planteja el 3 de 8 com a principal repte. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Albert Grau aposta pel 3 de 8 i no descarta el 2 de 8 amb folre, amb la vista posada a recuperar els castells de nou aviat. • Xiquets del Serrallo: Busquen fer el salt als castells de set (3 de 7 i 4 de 7) després d'un inici basat en construccions de sis i mig. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: També tenen com a objectiu consolidar els castells de set. Actuacions a Valls i Barcelona La temporada s'intensifica més enllà de Tarragona: • Valls: Tant la Colla Vella com la Colla Joves plantegen castells de nou (3 i 4 de 9 amb folre) per Sant Joan. • Barcelona: En el 35è aniversari dels Castellers de Barcelona, s'esperen castells de nou amb la presència de Minyons de Terrassa. El debat sobre les bases del Concurs de Castells La secció central del programa aborda la polèmica de les puntuacions per al proper Concurs de Castells de Tarragona. Es discuteixen tres visions diferenciades: 1. Proposta de consens: Treballada inicialment per Pau Ricomà, busca una actualització de la taula de valors. 2. Visió del Patronat: Sergi Puig defensa que les bases actuals premien la dificultat i les construccions inèdites (com el 2 de 8 net) en el context d'un dia concret. 3. Taula dels Periodistes: Joan Baumala presenta la taula DESC 20, una proposta alternativa creada per periodistes per valorar tota la temporada regular més que un sol dia de concurs. "La polèmica de les puntuacions ha servit per constatar que alguna cosa fallava en les bases del concurs." Actualitat del món de la gralla Josep Maria Salvador tanca l'episodi presentant la secció Toc de Gralla, on es repassa l'agenda de concerts tradicionals i la importància de les formacions musicals en l'acompanyament de les diades castelleres.
Arxiu Sonor Programes 2004
24 de gen. del 2004
51'
Sant Fèlix: la Final Four del món casteller
Sant Fèlix: El Cim de la Temporada Castellera El programa d'avui se centra quasi exclusivament en la Diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès, un esdeveniment que es defineix com la Final Four dels castells. Amb la participació de les quatre colles més grans del panorama actual, l'episodi ofereix una anàlisi detallada de les expectatives i els reptes per a la cita del 30 d'agost. Els Objectius de les Quatre Colles Grans • Minyons de Terrassa: Porten el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 4 de 8 amb l'agulla. El seu cap de colla, Jordi Caus, admet que encara no tenen la seguretat suficient per als castells de gamma extra després de les vacances. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Arriben amb dubtes degut a les lesions. El seu programa base inclou el 3 i el 4 de 9, amb la possibilitat del 5 de 9 si l'actuació evoluciona favorablement. • Colla Joves dels Xiquets de Valls: Busquen consolidar la seva recuperació descarregant el 3 de 9 i el 4 de 9 en la mateixa diada, acompanyats del 4 de 8 amb l'agulla. • Castellers de Vilafranca: Els grans favorits. Lluís Esclassans planteja un programa màxim amb el 4 de 9 amb l'agulla, la torre de 8 neta i el 5 de 9. Tampoc descarten el 3 de 10 amb folre i manilles si les primeres rondes van bé. Altres Temes de l'Episodi • La Plaça més Castellera: Entrevista amb el periodista Pep Ribes sobre el seu nou llibre que recopila 150 anys d'història castellera a la Plaça de la Vila de Vilafranca. • Els Falcons de Vilafranca: Una mirada a aquesta tradició gimnàstica i folclòrica amb Oriol Orina, destacant figures com l'escala i el pilar de 6 aixecat per sota. • Secció A Toc de Gralla: Josep Maria Salvador ens apropa a les músiques de la festa major i la importància de les variacions en el toc de castells. "Sant Fèlix, tot i que no hi ha punts, sempre té un guanyador."
Arxiu Sonor Programes 2004
24 de gen. del 2004
54'
Anàlisi de Sant Magí i prèvia de Sant Fèlix a Toc de Castell
Balanç de la Diada de Sant Magí a Tarragona L'episodi d'avui se centra en l'anàlisi de la recent diada de Sant Magí, celebrada a la plaça de les Cols. Els convidats coincideixen que va ser una jornada àgil, sense caigudes i amb un ritme excel·lent, destacant la maduresa de les colles locals. Els punts clau de les actuacions tarragonines van ser: • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Van completar el 3 de 8, 4 de 8 i 2 de 8 amb folre. Els experts assenyalen que les seves estructures de vuit són de mida immillorable i demanen ser pujades un pis més. • Xiquets de Tarragona: Van descarregar la mateixa tripleta, destacant un 2 de 8 amb folre molt lluitat al límit. Es valora la seva capacitat per reafirmar-se com a colla de vuit malgrat les limitacions de camises. • Colles petites (Serrallo i Sant Pere i Sant Pau): Es posa èmfasi en el mèrit d'assolir castells de set amb poca gent, tot i que s'apunten detalls tècnics a millorar pel que fa a l'execució i la seguretat de la canalla. "Les estructures de la Jove estan per posar-les damunt d'un folre; ara el repte és la gent i la mentalització." Reptes i futur immediat El programa reflexiona sobre el salt als castells de nou. Per a la Jove, el 5 de 8 i els castells de nou són l'objectiu natural si aconsegueixen més volum de gent als assajos. Per als Xiquets, el camí passa per consolidar el 2 de 8 i, potser pel concurs, plantejar-se el 5 de 8. Prèvia de les grans diades del cap de setmana A pocs dies de la gran cita de Sant Fèlix, els responsables de les colles principals expliquen els seus objectius: • Castellers de Vilafranca: El seu cap de canalla, Òscar Serramià, confirma la intenció de fer el 3 de nou i treballar estructures com el 4 de 9 amb agulla i el 2 de 9 amb folre (net en assaig). • Colla Vella dels Xiquets de Valls: L'objectiu prioritari segons el seu president, Lluís Silva, és la consolidació i evitar caigudes després d'un inici de temporada irregular. • Colla Joves Xiquets de Valls: Plantegen una actuació a Igualada amb el 2 de 8 com a màxim castell, enfocant tota l'energia en els castells de nou per Sant Fèlix. • Minyons de Terrassa: Tornen de vacances amb un triple compromís, buscant recuperar les bones sensacions de la primera part de la temporada. Secció Toc de Gralla: El Toc de Vermut L'espai musical de Josep Maria Salvador ens apropa al Toc de Vermut, conegut tradicionalment com la marxa dels camats. És una tonada alegre i viva que marca el final de l'actuació. S'ha escoltat una versió cerimoniosa de la Colla de Mar de Vilafranca, amb arranjaments que afegeixen veus i percussió progressivament.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
25'
L'univers de les Nadales: Entre la tradició i la ràbia
Anàlisi de les Nadales i el seu Impacte Social En aquesta edició del programa, en Javi Jossa i l'Albert Punyat exploren el món de les cançons nadalenques, analitzant des de les lletres més inquietants fins a les versions més modernes i estrafolàries. Els Textos Inquietants de les Nadales Clàssiques El programa destaca com moltes cançons tradicionals que ensenyem als nens contenen lletres sorprenents: • La nadala del "Chiquirritín" presenta fragments gairebé gore on es parla de menjar cors de pecadors. • Es qüestiona la lògica de cançons com "La Virgen María madre del Señor" amb versos que rimen sense gaire sentit sobre fulles de llimona. • S'analitza la tristesa profunda d'algunes lletres sud-americanes on el nen Jesús baixa a la terra per "patir" (padecer). El Nadal dels Famosos i el Carrer L'Albert Punyat, des de la Rambla de Tarragona, interactua amb els ciutadans per copsar el sentiment real cap a aquesta música: • Es comenta el pessebre vivent de famosos a Tres Cantos, amb David Bisbal com a nen Jesús i El Sevilla com a Sant Josep. • Enquestes a peu de carrer revelen que "Los peces en el río" i "El tamborilero" són les cançons que més ràbia generen per la seva repetició incessant. Evolució i Versions Bizarres L'espai musical repassa versions poc convencionals: • El "Villancicos Mix" amb estètica de discoteca dels anys 80. • La versió paròdica i irreverent del Chivi sobre el Pare Noel. • Les interpretacions de grans dives com Marisol (Pepa Flores) o Lola Flores amb un toc flamenquillo. • El clàssic immutable de Raphael, convertit ja en una icona inseparable del Nadal espanyol. "Jesucito, querido, dicen que comes corazones partidos de pecadores." Cap a la Modernitat El tancament del programa mostra com la producció tècnica ha millorat amb versions de dives del pop i el ritme caribeny de Celia Cruz, demostrant que el gènere és inesgotable.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
17'
Mentides, falsificacions i el Capità Tarragona
Exploració de la mentida i l'engany a la societat L'episodi d'avui se centra en la naturalesa de les mentides, des de les falsetats delictives fins a les anomenades mentides piadoses. S'analitza com i per què la gent menteix en el seu dia a dia, oferint una visió humorística i crítica sobre el comportament humà. Tipus de mentides i enganys Estafes bancàries: Es comenta el cas real d'un home detingut per la Guàrdia Civil a Cambrils després d'intentar demanar un préstec de 24.000 euros utilitzant un DNI fals i l'escriptura d'un familiar. Identitats digitals: Es debat sobre la facilitat de crear personatges ficticis a internet per lligar o enganyar persones. Falsificació de documents: Des de la signatura de notes escolars o justificants mèdics fins a la digitalització moderna de segells oficials. Memòries tarragonines sobre l'engany El programa recull diversos testimonis de ciutadans de Tarragona que expliquen les seves experiències: Enganys familiars: La majoria de mentides es produeixen en l'entorn proper (pares, parelles i professors). Actes temeraris: Un testimoni confessa haver cremat accidentalment part d'un bosc durant la seva joventut i haver-ho ocultat als seus pares. Infiltracions: Persones que es fan passar per altres per entrar a llocs sagrats a Israel o per descobrir infidelitats. "S'agafa abans un mentider que un coix, però hi ha qui té un art especial per la falsificació." El Personatge Il·lustre: Capità Tarragona L'episodi culmina amb l'aparició d'un personatge estrafolari, el Capità Tarragona, un heroi local que diu patrullar pels carrers per ajudar la gent a creuar o evitar que els coloms els embrutin. Aquest personatge aporta el toc de surrealisme i humor final a la secció.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
20'
El diumenge ideal dels tarragonins i horaris comercials
Resum del programa El programa d'avui analitza la realitat social dels diumenges a Tarragona, començant per la polèmica sobre els horaris comercials i passant per un recull d'opinions a peu de carrer sobre el descans setmanal. La llei d'horaris comercials Es presenta una dada rellevant: el 90% dels catalans no veu necessari obrir festius ni ampliar horaris nocturns. La Generalitat preveu aprovar una llei el 2005 que: - Limitarà a vuit els festius comercials (quatre menys que l'any anterior). - Permetrà l'obertura de dilluns a dissabte de 7:00 h a 22:00 h. Enquesta: Què fan els tarragonins el diumenge? Mitjançant diversos talls de veu, els ciutadans comparteixen les seves rutines de diumenge, destacant una gran varietat de perfils: - L'excursionista: Molta gent aprofita per anar a la muntanya, destacar el Pirineu o la zona de la Mussara per desconnectar. - El planificador extrem: Un testimoni detalla la seva rutina cronometrada que inclou llegir tota la premsa, vore futbol internacional i acabar al cinema de nit. - El descans absolut: Un grup nombrós opta pel dolce far niente, quedar-se al sofà fent zapping o senzillament dormir per recuperar-se de la setmana laboral. - Diversió i esport: Des d'anar a veure el Nàstic, jugar al golf o al Monopoli, fins a anar a ballar a llocs com Paco y la Luna. Reflexió sobre el treball Una part del programa es dedica als que han de treballar el diumenge, descrivint-ho com una "llauna" i reivindicant el dret al descans. També es comenta la sensació depriment que alguns joves senten durant la tarda de diumenge quan pensen en el dilluns. "El millor diumenge és quan no hi ha dilluns." Pròxims temes S'introdueix el tema de la setmana vinent, que girarà al voltant de les activitats delictives menors o falsificacions anecdòtiques, com ara posar excuses falses al treball o falsificar notes escolars.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
17'
Col·leccionisme i identitat a Tarragona
Identitat i col·leccionisme a Tarragona En aquesta edició del programa, els col·laboradors Albert Punyet i Javi Josa, acompanyats per Núria, exploren de forma humorística i distesa diversos aspectes de la realitat tarragonina, des de la identitat visual de la ciutat fins a les aficions més curioses dels seus habitants. Un distintiu per a Tarragona El debat comença amb la recerca d'un símbol per a les matrícules de cotxe que representi la ciutat. Entre les ocurrències dels vianants i els col·laboradors destaquen: - Elements històrics i culturals: La tau, els castellers, les runes romanes (descrites amb ironia com a "quatre pedres") o la bandera ondulada. - Elements industrials i quotidians: La refineria, el port o fins i tot polèmics aparcaments de pagament. L'univers del col·leccionisme Arran d'una exposició filatèlica a la Diputació de Tarragona, l'equip surt al carrer per preguntar què guarda la gent. Les respostes revelen col·leccions de tota mena: - Clàssics: Segells (com el famós penic d'Anglaterra), monedes i cromos de sèries com Dragon Ball (Sengoku). - Curiositats i extravagàncies: Tíquets de compra personals, xupetes, tasses de cafè, exlibris gravats, rosaris beneïts pel Papa i, el cas més impactant, animals morts dissecats. - Trastos vells: El Javi confessa la seva afició per recollir i restaurar objectes abandonats als contenidors, com un galant de nit. Personatges i cultura popular El programa inclou la secció de "Personatges Il·lustres", on miren d'entrevistar personalitats locals. En aquesta ocasió, intenten conversar amb Mercè Martorell sobre les seves aficions, tot i que amb una recepció més aviat discreta. "Tothom ha col·leccionat alguna cosa a la seva vida." Finalment, s'anuncia el tema de la setmana vinent: el servei de cotxe compartit de la URV i les coses que els ciutadans mai estarien disposats a compartir.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
16'
No tenim criteri: Despistades i matrícules catalanes
Estrena de la secció 'No tenim criteri' En aquesta primera edició de la secció No tenim criteri, el Javi Jussà i l'Albert Punyet surten al carrer de Tarragona, aprofitant el context de la Diada Castellera, per recollir testimonis sobre anècdotes curioses i temes d'actualitat catalana. Oblits i despistades memorables A partir de la notícia d'un judici suspès a l'Audiència Provincial de Tarragona perquè els funcionaris es van oblidar de portar el pres, els col·laboradors pregunten als tarragonins quina és la cosa més important que s'han deixat mai. Les respostes inclouen: Objectes quotidians: Ulleres dins la nevera, les botes de caminar o el llibre per estudiar. Situacions personals: Desde de la pròpia parella fins a la dentadura postissa (deixada per una dona que es defineix com a coqueta). Anècdotes de risc: Marxar de viatge amb les claus al sostre del cotxe o haver de saltar pel balcó perquè les claus s'havien quedat a dins de casa. El testimoni de Carod-Rovira: L'expolític explica com, en el seu primer discurs al Parlament de Catalunya, es va oblidar la carpeta amb els papers i les xifres, obligant-lo a improvisar completament. "Vaig anar fins a la tribuna i em vaig adonar que no havia agafat la carpeta amb els papers del discurs... vaig haver d'improvisar tot i vaig veure que no passava res." La polèmica dels símbols a les matrícules El segon bloc del programa se centra en el debat sobre el distintiu autonòmic a les matrícules de cotxe. Entre les propostes dels ciutadans per representar Catalunya, més enllà del cat, apareixen idees variades: El Ruc català (o burro), amb opinions dividides entre qui el troba representatiu i qui creu que és un símbol d'extinció o autocrítica. Símbols tradicionals com la barretina, el caganer, l'estelada o la senyera. Propostes més humorístiques o locals com un porró, unes espardenyes, un cargol o fins i tot una fulla de marihuana amb les quatre barres.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
3'
Recull de comiat: Expressions de fins demà
Resum de la sessió Aquest breu tall de vídeo consisteix en una seqüència repetitiva de comiats. El contingut se centra exclusivament en la interacció social bàsica de tancament. Punts clau de la interacció Consistència del missatge: Es repeteix la mateixa fórmula de cortesia durant tot el temps. Temporalitat: L'ús de l'expressió indica una intenció de tornar-se a trobar en el curt termini. "Fins demà!" En conjunt, la comunicació és directa, amigable i oberta, sense entrar en cap altra temàtica específica ni desenvolupar cap argument addicional.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
25'
Les Nadales: de les lletres 'gore' als hits moderns
Anàlisi de les Nadales i la seva Evolució L'episodi d'avui se centra en el món de les Nadales o villancicos, explorant des dels textos clàssics fins a les versions més actuals. Els locutors analitzen amb un toc d'humor com algunes lletres tradicionals tenen continguts sorprenents o fins i tot una mica tètrics. Curiositats en les lletres tradicionals • S'analitza la lletra de El Chiquirritín, destacant frases que semblen poc apropiades per a nens, com la referència a que Jesús "menja cors de pecadors". • Es comenta el fatalisme en algunes nadales d'arrel sud-americana, on es posa èmfasi en el patiment i la pobresa de manera molt dramàtica. • Es discuteix la simplicitat de les rimes en cançons populars que barregen elements sense gaire sentit, com "fulles de llimona" i figures religioses. Pessebres de celebritats i cultura pop • S'esmenta el polèmic pessebre de cera dels Beckham a Londres. • Es fa ressò d'un pessebre vivent format per famosos espanyols a Tres Cantos, amb David Bisbal, Ana Torroja i Estopa. Connexió amb el carrer L'Albert Punyat es desplaça a la Rambla de Tarragona per recollir l'opinió dels ciutadans sobre quines són les nadales més estimades i les més odiades. Exemples com Los peces en el río apareixen com les més repetitives i molestes per a alguns. "Hi ha nadales que se't fiquen al cap i no te les pots treure fins a l'estiu." Versions d'artistes famosos L'episodi tanca repassant les interpretacions de grans dives i artistes com: • Pepa Flores (Marisol) i Lola Flores amb un estil més flamenc. • El clàssic Tamborilero de Raphael, considerat per molts com la nadala definitòria (i odiada a parts iguals). • Versions modernes de Celia Cruz i estrelles del pop internacional.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
1'
Acomiadament i tancament de la sessió
Resum de la sessió En aquesta breu intervenció, s'ha dut a terme el comiat formal de la jornada. L'element central de la comunicació ha estat la reiteració de la salutació final, marcant el tancament de l'activitat actual i citant els assistents per a la propera trobada. Punts clau de la interacció Finalització del contacte: S'estableix clarament que la sessió de treball o la comunicació ha arribat a la seva fi. Continuïtat temporal: L'ús de l'expressió "fins demà" implica una voluntat de reprendre el contacte en un futur immediat (24 hores). Consistència: Es manté un missatge uniforme i directe durant tota la seqüència. "Fins demà!" Aquesta frase resumeix l'esperit de la intervenció, centrada exclusivament en cloure l'acte de manera cordial.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
19'
La tradició del Caganer i el control d'estornells
Resum de l'episodi L'episodi d'avui combina la gestió urbana de la fauna local amb les tradicions nadalenques catalanes. Es divideix en dues grans línies narratives: l'ús de mètodes acústics per espantar estornells a Tarragona i una exploració profunda sobre la figura del Caganer a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona. Gestió d'estornells a la Plaça Imperial Tàrraco Es descriu un experiment acústic a càrrec de l'empresa Falcon Center Ibérica per desplaçar les colònies d'estornells. El mètode consisteix en: L'emissió de sons de depredadors i crits d'aus espantades a través d'altaveus. Un procés gradual per evitar que les aus s'hi acostumin i forçar-les a marxar definitivament. L'expectació dels ciutadans davant el soroll estrany que inunda la plaça. El fenomen del Caganer: Tradició i actualitat El programa connecta amb la Fira de Santa Llúcia de Barcelona per parlar d'una de les figures més emblemàtiques del pessebre català. Alguns punts clau són: Origen històric: Es confirma que la figura es va institucionalitzar al pessebre català durant el segle XVIII. Personatges estrella: Aquest any destaquen les figures de la Letícia, el Príncep, Ronaldinho, Dalí i Zapatero. Preus i mercat: Les figures més elaborades o de personatges famosos oscil·len entre els 10 i 12 euros, mentre que el tradicional pagès amb barretina és el més venut per a ús als pessebres. Col·leccionisme i innovació: Existeixen associacions com Amics del Caganer i botigues que realitzen figures totalment personalitzades mitjançant fotografies. "El que es ven més és el caganer tradicional, que és el català amb barretina; els altres són per a col·lecció."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
21'
Debat sobre la infertilitat a Tarragona
Anàlisi de la Fertilitat a la Ciutat de Tarragona En aquest episodi es recullen i comenten diverses opinions sobre una notícia que assenyala una possible baixa fertitilitat a la zona de Tarragona. A través d'entrevistes a peu de carrer a la Rambla, els tarragonins proposen teories i solucions, sovint amb un to humorístic i desenfadat. Causes principals de la infertilitat segons els ciutadans Els interlocutors identifiquen diversos factors que podrien estar afectant la capacitat reproductiva de la població: Estil de vida i estrès: Es menciona que el ritme de treball actual i l'’estrès diari impedeixen que les parelles dediquin prou temps a la relació. Factors ambientals: Una de les queixes més recurrents és la pol·lució derivada de la indústria petroquímica de la zona, que molts consideren el factor clau. Alimentació i hàbits: Se suggereix que el consum de menjar ràpid i el consum d'alcohol i tabac per part dels joves minven la qualitat de la salut reproductiva. Vestimenta: Es comenta, de manera anecdòtica però persistent, que portar els pantalons massa estrets podria perjudicar els homes. Solucions proposades pels tarragonins "Si s'han de fer les coses, s'han de fer bé!" Les recomanacions del carrer varien des de consells mèdics fins a canvis personals: Més pràctica: Molts ciutadans coincideixen que la solució més directa és augmentar l'activitat sexual i millorar el carinyo en la parella. Canvis en l'entorn: Es demanen més espais de relaxació, banys d'escuma i, en mesures més dràstiques, allunyar les fàbriques de la ciutat. Dieta i esport: Incorporar aliments com la xocolata, la taronja o el plàtan per les seves suposades propietats afrodisíaques i portar una vida més activa. El paper dels joves i anècdotes L'episodi inclou una trucada del David, qui bromeja sobre la moda dels pantalons, i ressalta la visió d'àmbit més conservador que atribueix la culpa a la promiscuïtat o a l'inici precoç de les relacions en la joventut.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
17'
La cultura de les floretes i l'autoestima a Tarragona
L'art de tirar floretes: Tradició o passat de moda? En aquest episodi, l'Albert Punyet i el Javi Josa exploren el món dels piropos i les floretes a la ciutat de Tarragona. La conversa sorgeix arran d'unes jornades de formació sobre l'autoestima per a joves, fet que porta els locutors a plantejar-se si la societat està perdent el costum d'expressar carinyo i admiració de manera verbal. Anàlisi del piropo a la societat Els col·laboradors i els testimonis recollits al carrer debaten sobre diversos aspectes d'aquesta pràctica: Origen i evolució: Es comenta, en to de broma, la influència de la immigració andalusa en l'arribada d'aquestes expressions a Catalunya durant la postguerra. Diferències de gènere: S'observa que, tradicionalment, són els homes qui més piropos fan, mentre que les dones solen ser més recatades. La pèrdua amb el temps: Molts testimonis coincideixen que, en les relacions estables de llarga durada, les floretes tendeixen a desaparèixer. Tipologia de floretes recollides El programa presenta una selecció d'expressions capturades al carrer, que van des d'expressions clàssiques fins a d'altres de més agosarades o directament barres: Poètiques: > "Per un somriure teu, tot lo deixaria; per una mirada teva, tot també lo deixaria." Col·loquials: Expressions com "estàs com un formatge" o "t'estimo perquè el teu cor és bonic". Humorístiques i gamberres: Des de la clàssica de les "corbes i la falta de frens" fins a comparacions estrafolàries. Participació i crida a l'amor El programa tanca amb una crida als oients per participar en directe, oferint premis com ràdios i portacedes a canvi de dedicar piropos als locutors, especialment al Javi, que segons els seus companys, "necessita una mica d'amor".
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
22'
A qui multaria la gent de Tarragona? Crònica de l'incivisme
Enquesta a peu de carrer: Multes per a tothom En aquesta entrega de la secció No tenim criteri, el Javi i l'Albert Punyet exploren el nivell d'indignació dels ciutadans de Tarragona arran d'una notícia sobre escolars que posaven multes simbòliques. La pregunta plantejada és directa: Si tinguessis el poder de sancionar, a qui posaries una multa? Principals focus d'indignació Trànsit i mobilitat: Moltes queixes es dirigeixen als vehicles en doble fila, motocicletes sorolloses i cotxes que bloquegen el pas a persones amb mobilitat reduïda. Incivisme ciutadà: Les dejeccions de gossos al carrer i el mal estat dels parcs són els punts més crítics. L'Albert relata una anècdota personal sobre una relliscada en un parc que exemplifica aquest problema. Brutícia i manteniment: Diversos testimonis lamenten que Tarragona està "molt bruta" i denuncien el llançament de runa en espais naturals. Sancions a personatges públics i familiars L'enquesta revela des de peticions serioses fins a respostes humorístiques o viscerals: Polítics: Figures com George Bush, José María Aznar o Zapatero reben multes simbòliques pel seu llegat. Autoritats locals: L'alcalde de Tarragona és un objectiu recurrent pel tema de l'urbanisme (Terres Cavades) i la manca d'urinaris públics. Família i entorn: Sorprenentment, alguns joves multarien els seus pares per no deixar-los sortir o els seus professors per ser "massa pesats". "Hi ha gent que s'ha d'aguantar el pipí o mear contra la farola perquè no hi ha urinaris i als bars no et deixen entrar." Participació i regals L'episodi compta amb la trucada en directe de l'Álvaro, qui proposa multar els qui tiren runa al bosc per protegir el medi ambient. Com a recompensa per la seva participació, rep un porta-CDs metàl·lic, el premi d'aquesta setmana per als oients que s'atreveixin a dir la seva.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
30'
Resultats del Concurs de Sardanes i Noves Propostes
Resum de la Competició i Votacions En aquest episodi s'han presentat els resultats de la votació popular de fa 15 dies, on els oients i participants van decidir quina composició passava a la següent ronda. El procés de selecció de la música tradicional catalana continua amb força dinamisme. Resultats de l'Eliminatòria Anterior Es detallen les puntuacions obtingudes per les tres peces en competició: • 50 i 100, de Daniel Gasulla: Va obtenir un total de 104 vots. • Besalú medieval i actual, de Joan Manuel Margalef: Va ser la guanyadora absoluta amb 170 vots. • La ciutat de Mataró, a Canet, de Joan Vilajoliu: Va cloure la llista amb 87 vots. Així, la peça de Margalef es classifica per a la següent eliminatòria gràcies al suport majoritari del públic. Segona Sardana del Programa Després de fer oficials els resultats, el programa introdueix la següent composició per a l'audició del dia: • Interpretació a càrrec de la Cobla Marinada. • Es presenta com la segona proposta musical de la jornada per ser valorada pels oients. "Així, doncs, passa a la següent eliminatòria la sardana número 2, amb Besalú medieval i actual de Joan Manuel Margalef."
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
1h 24min
La Sardana de l'Any i actualitat de la Cobla Reus Jove
Concurs La Sardana de l'Any En aquesta edició es donen a conèixer els resultats de la 14a eliminatòria del concurs La Sardana de l'Any, on la peça Jubal de Carles Rovira ha resultat guanyadora amb 525 vots, superant àmpliament les altres propostes. Resultats i Sorteig • Jubal (Carles Rovira): 525 vots. • L'agulla de castell (Antoni Masbou): 163 vots. • L'àvia Remei (Tomàs Gili Membrado): 70 vots. Aprofitant la presència de convidats de la Cobla Reus Jove, s'ha realitzat el sorteig de regals entre els participants de les votacions de fa 15 dies. Entrevista: Cobla Reus Jove El programa compta amb la presència de l'Eduard Sendra i el Carles Martí, membres de la Cobla Reus Jove, que comenten el seu proper concert a Tarragona. Composició i Estils • L'Eduard presenta Un bon màgic, una sardana finalista a Blanes amb un llenguatge sincopat i influències de banda sonora. • El Carles explica la seva obra La meva gent, un homenatge als qui l'han costat en moments difícils, destacant-ne el caràcter melòdic. • Es debat sobre les diferències tècniques entre tocar en una banda i en una cobla, on el músic de cobla té una responsabilitat individual més gran en estar "sol" en la seva veu. Actualitat i Concursos de Repertori Es destaca la iniciativa de la Cobla Ciutat de Terrassa, que ha organitzat un concurs de repertori per recuperar sardanes històriques que havien quedat en l'oblit. "L'objectiu és recuperar aquelles sardanes que, malgrat l'èxit, resten desades a les prestatgeries dels arxius sense explicació." Novetats Discogràfiques Es recomanen els nous treballs de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona (pel seu 20è aniversari) i el disc Impuls de la Cobla Marinada, destacant la recuperació de peces com Escalenca de Pere Mercader.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
1h 24min
La Sardana de l'Any i Suggeriments per Nadal
Cultura Sardanista i Musiques de Cobla L'episodi 443 del programa De l'onze i seguit ofereix una mirada profunda al panorama actual de la sardana, amb especial atenció a la conservació del patrimoni musical i les novetats editorials i discogràfiques de cara a les festes de Nadal. Concurs de la Sardana de l'Any El programa presenta la quinzena eliminatòria del certamen, que inclou les següents característiques: • Es presenten tres sardanes estrenades en l'últim any. • L'audiència pot votar per telèfon, correu electrònic o carta. • La guanyadora passarà a la gran gala final al Palau de la Música Catalana. Recomanacions de Llibres i Discos per Nadal S'ofereix una completa guia de regals per als aficionats al gènere: • Llibres: Es destaquen obres com Els Fatxendes (sobre la primera cobla de Sabadell), el Diccionari d'autors de sardanes i estudis sobre el vincle entre el catalanisme i el sardanisme. • Discos: Recomanacions de la Cobla de Cambra de Catalunya (Antoni Català), la Cobla Contemporània i la col·lecció Sardanes d'Or de la Principal de la Bisbal. Notícies i Actualitat del Món de la Cobla "Encara cal reivindicar el valor i les possibilitats d'una formació coneguda per aquells que, amb sensibilitat i manca de prejudicis, l'aprecien." L'actualitat de la setmana inclou: • L'atorgament de les Creus de Sant Jordi a Agustí Cui i Grau i a la cobla La Principal del Llobregat. • Els preparatius per al 25è aniversari de la Colla Tarragona Dansa amb un concert a dues cobles el gener. • Canvis significatius de components a les cobles de les comarques tarragonines com la Ciutat de Reus i la Reus Jove. • Solidaritat sardanista amb la Marató de TV3 dedicada al càncer.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
1h 22min
Un dos i seguit: Sardanes, Concursos i Actualitat
Actualitat del Món Sardanista L'episodi d'avui d'Un dos i seguit ens porta un recorregut complet per l'agenda i les novetats de la sardana i la cobla a Catalunya. Es destaca la celebració de la 14a eliminatòria del concurs La Sardana de l'Any, organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya, on es presenten tres noves composicions que competeixen pel vot del públic. Resultats i Competicions • S'anuncien els resultats de la 12a eliminatòria: la sardana guanyadora ha estat "Sant Ramon" de Joaquim Soms, amb 180 vots. • Es detalla el final del Campionat de Catalunya de Punts Lliures celebrat a Castellbisbal, on la colla juvenil Nova Tarragona Dansa va quedar en segona posició després d'una emocionant serena de desempat contra la colla Esqueix. Secció de Recitació i Memòria Històrica El programa recorda la 14a edició de la Nit de la Sardana (1985) a Sant Sadurní d'Anoia, on el títol de sardana de l'any va ser per a "Sardanistes de Santa Anna" de Manuel Saderra i Puigferrer. Novetats Discogràfiques i Entrevistes • Es presenta el nou disc monogràfic de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona dedicat a Domènec Moner, destacant-ne la qualitat de la instrumentació i la delicadesa melòdica. • Entrevista als membres de la colla tarragonina Toc de Dansa, que celebren el seu 5è aniversari. Els balladors expliquen la seva experiència en la competició i fan una crida a la incorporació de nous dansaires per garantir el relleu generacional. "Si algú té alguna miqueta d'il·lusió, només cal que vingui a veure-ho i ja veurà com tot anirà rodat." Curiositats i Enigmística Es recomana el llibre Música encreuada. Els enigmes musicals de David Puertas, que dedica un capítol sencer a les sardanes revesses, descrivint-les com un repte d'enigmística musical.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
1h 26min
Actualitat Sardanista i La Sardana de l'Any
Resultats del Campionat de Catalunya de Colles L'episodi comença repassant els èxits recents en el món de la competició sardanista, especialment a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Es destaca el paper de les colles tarragonines: • La Violeta del Bosc es confirma novament com a campiona de Catalunya. • La colla Nova Tarragona Dansa assoleix el primer lloc en categoria juvenil. • La Tarragona Dansa aconsegueix una meritòria quarta posició en la categoria de colles grans, superant per només mig punt el Llobó del Montgrí. "Tothom és conscient que actualment és difícil mantenir una colla, i més si es vol ser autènticament competitiva." Secció: La Sardana de l'Any S'arriba a la tretzena eliminatòria del certamen corresponent a l'edició actual. Aquest concurs, organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya, permet als oients votar entre tres propostes setmanals per escollir la millor composició de l'any. Record històric: Fa 20 anys Es dedica un espai a recordar la final de la 13a edició de la primera etapa (1983-84) celebrada a Torroella de Montgrí. • El guanyador va ser Agapit Torrent amb la sardana Lluïsa. • Es destaca la seva transició des del món del jazz cap a la direcció de cobla i la composició. L'Agenda i Concursos Musicals El programa repassa les properes cites indispensables: • Aplecs: Destaca l'Aplec de Tardor a Caldes de Montbui i trobades a Sant Feliu de Llobregat. • Concursos de composició: Finals a Blanes (per a joves compositors) i a Amer (sardanes balladores). • Punts Lliures: Final del campionat a Esparreguera amb un format experimental.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
53'
Actualitat Sardanista: Campionat de Catalunya i Novetats Musicals
Valors i Germanor en el Món de la Sardana L'episodi comença amb una reflexió sobre la competició saludable i la germanor mostrada per les colles juvenils en la final del Campionat de Catalunya a Valls. Els dancaires de les quatre colles finalistes van immortalitzar el moment amb una fotografia conjunta, un gest d'harmonia que contrasta amb les antigues rivalitats locals del passat. "La competició no té per què estar renyida amb aquells valors de germanor que sempre s'han associat a la sardana." Resultats del Campionat i Notícies del Sector Èxit de la Colla Nova Torrona Dansa • S'anuncia que la Colla Nova Torrona Dansa s'ha proclamat campiona de Catalunya en la categoria juvenil per cinquè any consecutiu, consolidant el seu domini en el sector. Cultura i Literatura • Es destaca l'exportació de les exposicions dedicades a l'artista Palau Ferrer de Montblanc cap a Banyoles. • Es presenta el nou llibre de Jordi Lara, redactor de l'espai Nídia de TV3, que explora aspectes concrets del món dels esbarts i la dansa catalana. • Es mencionen els resultats del concurs musical organitzat per la Societat General d'Autors i Editors (SGAE). Certamen La Sardana de l'Any Finalment, el programa entra en la dotzena eliminatòria de la setzena edició del concurs La Sardana de l'Any, organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. En aquesta secció s'escolten tres peces candidates perquè els oients puguin votar per la seva preferida per passar a la següent fase.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
53'
La Sardana de l'Any i la Nova Tarragona Dansa
Un repàs a l'actualitat sardanista L'episodi d'avui del programa Un dos i seguit de Tarragona Ràdio se centra en la celebració de l'onzena eliminatòria del certamen La Sardana de l'Any i en la prèvia de la gran final de colles sardanistes a Valls. La Sardana de l'Any i participació Es presenten tres noves composicions que competeixen per passar a la següent fase del concurs organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. Els oients poden participar mitjançant: • Correu postal a l'Avinguda Roma. • Correu electrònic a l'adreça del programa. • Trucada telefònica durant l'emissió del programa. "Aquesta categoria cap colla havia aconseguit tants campionats seguits!" Premis i Reconeixements El programa destaca diverses distincions importants per a la cultura popular: • Premis SGAE de Sardanes: Gala itinerant que enguany se celebra a Palamós, amb una dotació de 3.000 euros. • Creus de Sant Jordi 2004: Es reconeix la trajectòria de personatges com Agustí Cui i Grau i la cuinera Carme Ruscallada, a més d'entitats com la Cobla La Principal del Llobregat i la Cooperativa Obrera Tarraconense. Competició i Agenda La secció de xafarderies connecta en directe amb la colla Nova Tarragona Dansa, que es prepara per a la final juvenil a Valls, on podrien assolir el seu cinquè títol consecutiu, una fita històrica en el sardanisme de competició.