Tots els episodis

62469 episodis disponibles

episodis

61081-61104 de 62469

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
6'
Decisions a l'Everest: El Seny de l'Expedició de Tarragona
Reflexions des del Campament Base Després d'un intent exhauridor d'arribar al cim de l'Everest, un dels membres de l'expedició de Tarragona comparteix la seva experiència a Tarragona Ràdio. Malgrat la dificultat de la situació, destaca la importància de la recuperació física i mental: hidratar-se, menjar i descansar són ara les prioritats absolutes. La decisió de recular: El seny català L'expedició va aconseguir arribar a la cota de 8.400 metres, coneguda com el balcó. Tot i tenir la moral alta, van haver de prendre la difícil decisió de retrocedir a causa de vents de fins a 80 km/h. Prioritat absoluta: La seguretat i la integritat dels alpinistes passen per davant de qualsevol cim. El concepte de seny: S'ha posat en valor la capacitat de l'alpinista per saber quan aturar-se i evitar congelacions o accidents greus. Suport dels espònsors: Es destaca que els patrocinadors prioritzen la vida de l'equip per sobre de l'èxit del projecte. "La muntanya no té un preu i, sobretot, per davant de tot, hi ha la integritat dels alpinistes." L'èxit de Sergi Mingote i la sort a la muntanya L'entrevistat també comenta l'ascensió reeixida de Sergi Mingote, que ha estat viscuda amb emoció des del campament de TV3. Es reflexiona sobre el paper crucial de la sort en l'alpinisme d'elit: A vegades, més que la forma física, el que compta és estar en el moment adequat i lloc adequat. Les condicions poden canviar radicalment en qüestió de metres o hores. Preparatius per al segon atac L'equip ja té la mirada posada en una nova finestra de bon temps. Estan pendents de contrastar les previsions meteorològiques del Jet Stream i el Monzó. S'espera que al voltant del dia 24 de maig es pugui realitzar un segon intent. L'objectiu final és dur la bandera de Tarragona al cim més alt del món.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Dispositiu de Seguretat i Salvament a les Platges de Tarragona
L'Operatiu de Vigilància i Salvament L'inici de la temporada de platges a Tarragona s'ha anticipat, posant en marxa serveis de cap de setmana abans de la data oficial del 15 de juny. Aquest any s'ha ampliat la cobertura, oferint vigilància permanent en zones de difícil accés com la Platja dels Capellans i la Roca Plana. Infraestructura i Recursos Humans El servei es coordina entre l'Ajuntament i la Creu Roja, comptant amb una estructura complexa: * Set llocs de socors fixos al llarg del litoral tarragoní. * Equips formats per tres professionals per cada punt de socors, reforçats amb voluntaris els caps de setmana. * Una ambulància exclusiva per a les platges que realitza patrullatges constants. * Unitats de lanxes de salvament amb un manteniment setmanal rigorós. La "Intendència" i Atenció al Banyista Darrere de la cara visible dels socorristes, hi ha un equip d'intendència que gestiona l'avituallament i els subministraments necessaris per a les cures més habituals: * Tractament de picades de medusa. * Cures per petites ferides i tallades. * Atenció per cremades solars. "A més dels que es veuen, hi ha tota una operativa darrere que no es veu que estan treballant perquè la gent es pugui banyar." Prevenció i Responsabilitat Ciutadana Un aspecte crític del servei és la prevenció. Tot i que els socorristes no tenen autoritat policial, és vital que els usuaris respectin les banderes (especialment la vermella) i els consells bàsics de seguretat, com no deixar els infants sols i evitar zones de roques perilloses. Accessibilitat i Medi Ambient L'Ajuntament ha invertit en cadires amfíbies noves per facilitar el bany a persones amb discapacitat. La Creu Roja custodia aquest material i ajuda les famílies en el seu ús, tot i que la responsabilitat del bany recau en els familiars. A més, es manté una col·laboració activa en la protecció del medi ambient, utilitzant les llanxes per retirar residus en zones on només es pot accedir per mar i col·laborant en la recollida de mostres d'aigua. Contacte d'Emergència Com a novetat, s'ha habilitat un telèfon directe per a emergències a la platja: 904-22-22-24.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
6'
Remodelació de l'estació d'autobusos de Tarragona
Millora integral de l'Estació d'Autobusos L'estació d'autobusos de Tarragona es troba actualment en un procés de remodelació profunda amb l'objectiu de modernitzar les instal·lacions i oferir un servei de major qualitat als usuaris. Les obres són fruit de la col·laboració entre l'empresa municipal d'aparcaments i la Generalitat de Catalunya. Principals millores previstes El projecte inclou diverses actuacions clau per transformar l'espai: * Ampliació del vestíbul: El hall d'entrada s'eixamplarà i es crearà una primera planta diàfana que inclourà un servei de bar. * Automatització: S'instal·laran portes elèctriques d'accés que s'obriran automàticament. * Sostenibilitat i il·luminació: Es col·locaran plaques solars a la coberta per subministrar energia i augmentar notablement el nivell de llum a tot el recinte. * Manteniment de les andanes: Pintura i renovació del terra de les zones on operen els vehicles. Pressupost i terminis L'obra es divideix en dues responsabilitat econòmiques: 1. Generalitat de Catalunya: Amb un pressupost de 360.000 euros, s'encarrega de l'estructura, les andanes i les plaques solars (termini estimat de 2 mesos). 2. Aparcaments Municipals: Aporta 120.000 euros per millorar el confort del viatger i les zones interiors (termini estimat de 2 setmanes). "Era una millora desitjada i volguda, però també molt necessària que esperaven tots els tarragonins." Opinió dels ciutadans Els usuaris entrevistats coincideixen que l'actuació "ja era hora" que es fes. Entre les queixes històriques destaquen la brutícia, la degradació de l'interior i la sensació d'inseguretat durant la nit. La principal preocupació de cara al futur és el civisme per mantenir les millores realitzades.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Recursos pedagògics de la Fundació La Caixa a Tarragona
Innovació educativa a través de materials lúdics L'Elisabet Llanopski, responsable de recursos educatius de la Fundació La Caixa, detalla l'oferta de materials pedagògics posats a disposició de les escoles de Tarragona. L'objectiu principal és estimular la curiositat i el pensament crític dels infants i adolescents sobre temàtiques emergents mitjançant mètodes no convencionals ni estrictament curriculars. Les Maletes Pedagògiques: Diversitat Temàtica Aquestes unitats estan dissenyades per a diferents franges d'edat i àrees de coneixement: La central lletera: Un recurs per treballar el llenguatge de manera lúdica (jeroglífics, missatges secrets) per a infants de 4 a 12 anys. Contes de fades: Centrada en la narrativa tradicional i el discurs oral, utilitzant la dramatització i la màgia. La capsa de somnis: Un viatge a les interioritats del teatre, creat amb la col·laboració de la companyia Comediants. Recursos musicals: Introducció a la música i la dansa sense necessitat de coneixements previs de solfeig, apte fins als 16 anys. Motxilles Mediambientals i Sostenibilitat Un dels pilars de la fundació és l'educació ambiental, estructurada en quatre línies cromàtiques per al treball de camp: Verda: Estudi de la flora i la fauna (elements biòtics). Vermella: Anàlisi del medi urbà. Blava: Recerca sobre l'aigua continental i costanera. Groga: Geologia i erosió (elements abiòtics). "L'objectiu és despertar la curiositat dels nens, les nenes i els adolescents respecte a temes que ens envolten." Accés i Inclusivitat Els centres educatius poden sol·licitar aquests materials a través dels Centres de Recursos Pedagògics (CRP), ajuntaments o aules de natura. Com a novetat, s'ha iniciat una experiència pilot en centres de discapacitats i aules hospitalàries, demostrant l'adaptabilitat d'aquests recursos pedagògics per a alumnat amb necessitats especials o dificultats de mobilitat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
Expedició a l'Everest: Retirada i futur segon intent
Gestió de la fustració i seguretat en l'expedició L'episodi se centra en la complexa situació que viu l'expedició tarragonina a l'Everest després d'haver hagut d'abandonar un primer intent de cim a uns 8.500 metres. La Núria Serra, dona de l'alpinista Joan Carles Castellví, expressa la barreja de sentiments que suposa aquesta notícia, prioritzant sempre la salut i la seguretat per sobre de l'èxit esportiu. Impacte emocional i familiar La reacció dels fills: Especialment el Nil, de nou anys, qui viu l'experiència amb gran intensitat i tristesa en saber que el seu pare no ha pogut assolir el cim encara. L'esforç col·lectiu: Es destaca que una expedició d'aquest tipus hipoteca la vida familiar durant anys, sent un projecte on tots els membres de la família estan implicats emocionalment. "El cim més important per tota l'expedició i pel vostre pare és tornar a casa amb salut." Comunicació amb el campament base Mitjançant una connexió telefònica amb la Maria Castro, portaveu al Nepal, s'actualitza l'estat dels alpinistes: Estat físic: Malgrat el cansament, no hi ha hagut congelacions ni esgotament extrem, la qual cosa permet mantenir les esperances per a un futur proper. Condicions meteorològiques: El motiu principal de la retirada ha estat el vent infernal, més que el fred extrem. Actualment, la zona està sota una intensa nevada. Logística de camps: Els alpinistes es troben actualment descendint cap al Camp 2 (6.400m) per recuperar forces i planificar els següents passos. Perspectives d'un segon intent L'optimisme es manté gràcies a les previsions meteorològiques que apunten a una millora relativa: Calendari: S'estudia una possible "finestra" o milloria entre els dies 23 i 24 de maig. Suport popular: Es subratlla la importància del suport de la ciutat de Tarragona com a motor anímic per als escaladors. Límits físics: S'adverteix que el desgast a 8.000 metres és sobrehumà i que qualsevol moviment mínim requereix un esforç herculi per la falta d'oxigen.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
16'
Viure i Conviure: Solidaritat entre joves i gent gran
El Programa Viure i Conviure El programa Viure i Conviure va néixer fa set anys amb un doble objectiu social: pal·liar la soledat de les persones grans que volen seguir vivint a casa seva i oferir una alternativa d'habitatge assequible per a estudiants universitaris amb recursos limitats. Aquesta iniciativa s'ha estès per tota Catalunya i altres comunitats com Madrid, Balears i València. Característiques de la Convivència Aquest projecte no és només una solució habitacional, sinó una experiència de creixement personal basada en: Acompanyament mutu: La persona gran ofereix la seva llar i l'estudiant aporta la seva presència i conversa. Relacions intergeneracionals: Es trenquen tòpics de gènere i edat, generant una complementarietat única en l'aprenentatge domèstic i vital. Autonomia: Les persones grans han de ser autònomes per participar, ja que el programa no se centra en la cura de malalts, sinó en la companyia. Pactes de quotidianitat: Cada parella estableix els seus propis horaris i normes de convivència per garantir el respecte mutu. "No parlem només quantitativament en quant a parelles formades, sinó qualitativament. L'acurada selecció garanteix la qualitat del programa." El Procés de Selecció i Inscripció Per garantir l'èxit de les parelles (que a Tarragona ja sumen sis aquest any), l'organització segueix un protocol rigorós: Entrevistes personals per part d'un equip de psicòlegs i assistents socials. Visites a domicili per conèixer l'entorn de la persona gran. Anàlisi de compatibilitat: Es busquen aficions comuns, horaris compatibles i perfils psicològics que puguin lligar durant els nou mesos que dura el curs. Les sol·licituds per al curs vinent ja es poden realitzar a través dels serveis socials municipals o dels serveis a l'estudiant de la Universitat Rovira i Virgili.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
20'
Balanç de Santiago Pallàs després de 12 anys a l'Ajuntament de Tarragona
Balanç Polític i Trajectòria de Santiago Pallàs Santiago Pallàs, regidor històric i president comarcal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), fa balanç de la seva trajectòria de 12 anys a l'Ajuntament de Tarragona després de no haver estat reelegit en els darrers comissis municipals. Tot i ocupar el número 11 a la llista de CiU (que va obtenir 10 regidors), Pallàs expressa una tònica de satisfacció pel retorn de la llista encapçalada per Joan Miquel Nadal com la més votada. Una vida dedicada a la política municipal El regidor destaca el seu perfil polifacètic, havent gestionat aproximadament el 80% de les àrees de l'Ajuntament, incloent Hisenda, Personal, Trànsit i l'Empresa Municipal de Transports (AMT). Per a ell, el més gratificant ha estat el contacte directe amb la ciutadania: "El més gratificant és el contacte amb els ciutadans, que vinguin a explicar-te les seves necessitats i intentar solucionar els seus problemes." Perspectives de futur i escenaris de pactes Tot i deixar el càrrec electe el proper 14 de juny, Pallàs no tanca la porta a tornar en un futur o a fer el salt a la política nacional. Respecte a la governabilitat de la ciutat: Considera l'aliança amb el Partit Popular (PP) com la fórmula més realista i factible segons els resultats. Admet afinitats ideològiques personals amb el nacionalisme d'Esquerra Republicana (ERC), tot i que veu inviable un pacte local per la poca representació d'aquesta formació. Manifesta la importància que els centres de decisió dels partits que governen Catalunya i les seves ciutats estiguin al propi territori català. Agraïments i comiat Pallàs conclou la seva intervenció demanant disculpes si algú s'ha sentit ofès per la seva gestió i agraint la col·laboració de tècnics, mitjans de comunicació i ciutadans, refermant el seu compromís de seguir treballant pel bé comú des de qualsevol àmbit.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
Preparatius i celebració del Rocío a Tarragona
La tradició de la Romería del Rocío a Tarragona Luisa Márquez, presidenta de l'associació organitzadora, descriu detalladament com es prepara i es viu la Romería del Rocío a la ciutat de Tarragona. L'esdeveniment, que comença amb el muntatge de les casetes al Loreto, és una expressió de fe i cultura que mou centenars de persones. L'equipatge del rociero Per sobreviure al camí i gaudir de la festa, cal una preparació logística important a nivell personal: Menjar casolà: Es preparen plats que es puguin menjar freds, com la truita de patata i els filets arrebossats. S'evita cuinar durant el trajecte. Beguda: Thermos amb cafè i llet, vi i aigua per mantenir-se hidratat. Vestuari: S'opta per vestits de flamenca de teles lleugeres (crep o gasa) que siguin còmodes i fàcils de rentar. És imprescindible portar sabates còmodes, tiretes i desodorant per als peus. Itinerari i moments clau de la celebració L'itinerari està marcat per parades emocionants i tradicions arrelades: Sortida: El dissabte a les 11:00 h des del Port Esportiu. Parades religioses: Visites a les esglésies del Serrallo i de Sant Pere i Sant Pau, on es fan ofrenes florals a la Mare de Déu. Dinar a Masric: Un moment de descans per a les persones i els bous que tiren de la carreta. Arribada al Loreto: Missa rociera cantada a les 20:00 h, un moment d'alta emotivitat col·lectiva. L'Ángelus: El diumenge a les 12:00 h es treu la Verge en processó per les casetes del recinte. Una experiència oberta a tothom Luisa destaca que, tot i que les casetes són particulars, no són privades. La festa és oberta a qualsevol persona que vulgui participar-hi, conegui o no algú de l'associació. "Tot és una qüestió de sentiment... et toca la fibra, no sé quin misteri serà, no sé quin 'duende' serà."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
19'
Proposta de tripartit d'ERC a l'Ajuntament de Tarragona
ERC proposa un govern de consens per Tarragona En una entrevista a Tarragona Ràdio, el cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Javier Almagro, analitza el panorama polític post-electoral a la ciutat després de les eleccions municipals. La seva proposta central és la creació d'un govern tripartit d'amplíssima estabilitat format per: Convergència i Unió (CiU): com a força més votada. Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): partit a l'alça. Esquerra Republicana (ERC): reforçant la seva presència al consistori. Arguments per al pacte i condicions Almagro sosté que aquesta combinació no només suma 21 consellers, sinó que permetria afrontar temes estratègics com la façana marítima o el pla general amb un consens històric. Tot i així, ERC posa una línia vermella clara: "No estarem en cap govern de la ciutat on estigui el Partit Popular." L'entrevistat qualifica el PP de Tarragona de ser "molt de Partit Popular" i l'acusa d'haver donat suport a polítiques com la guerra de l'Iraq sense fissures. També considera "desafortunades" les declaracions de l'actual alcalde, Joan Miquel Nadal, que va descriure com a suïcidi polític no pactar amb els populars. Cap a la constitució del nou Ajuntament De cara al pròxim 14 de juny, Almagro destaca la necessitat de recuperar el diàleg perdut mitjançant la Junta de Portaveus i critica la manca de comunicació entre Nadal i Ballesteros durant la campanya. ERC manté la seva oferta sobre la taula, tot i reconèixer que no tenen la clau numèrica absoluta, però sí la voluntat política d'un canvi en el funcionament municipal.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Treball infantil i suport a la infància a San Cristóbal
Ajuda i Educació per a la Infància Migrant L'entrevista se centra en el treball social amb infants de 0 a 14 anys a la ciutat de San Cristóbal de las Casas (Mèxic), especialment aquells que han migrat des de comunitats indígenes a causa de conflictes polítics, religiosos o econòmics des del 1994. Es detallen tres projectes principals d'educació no formal: Projecte Arrumacos: Atenció precoç i alimentació per a infants de 0 a 5 anys. Intervenció al carrer: Espais delimitats directament a la via pública on se'ls ofereix formació de qualitat i aprenentatge del castellà per facilitar la seva integració. Casa para Aprender: Seguiment d'infants escolaritzats per evitar la discriminació, que encara és molt present a la regió. El Debat sobre el Treball Infantil Un dels punts més rellevants de la conversa és la realitat dels infants treballadors. A diferència d'altres contextos, aquests nens no viuen al carrer, sinó que treballen per ajudar a la supervivència familiar. "No podem estar en contra del treball infantil... Què farien aquestes famílies que sense el treball dels nens no podrien sobreviure?" L'organització defensa l'eliminació de les formes més cruels d'explotació, però manté una postura crítica amb les exigències d'entitats com UNICEF, argumentant que el treball en el seu context també té un component educatiu i de responsabilitat. Cooperació i Realitat Indígena L'entrevistada destaca la necessitat de crear laços de cooperació internacional basats en la comprensió i el respecte cultural, evitant la hipocresia de les societats benestants. Malgrat l'augment de la pobresa i la manca de suport governamental, les ètnies indígenes (soxiles, celtales, choles) han demostrat una gran capacitat de resistència per mantenir les seves tradicions i llengües front a la globalització.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Neteja profunda a la plantilla del Nàstic de Tarragona
Renovació dràstica de la plantilla El Nàstic de Tarragona ha iniciat una jornada de reunions clau per determinar el futur dels seus jugadors. Seguint les declaracions del president, s'està duent a terme una "neteja" del 80-85% dels efectius després de no haver assolit els objectius de play-off. Situació dels jugadors segons les reunions: Continuïtat confirmada: Només Álvaro té la continuïtat garantida sota les condicions actuals del seu contracte fins al 2004. Renovacions i condicions especials: Lluís Codina: Tot i renovar automàticament per partits jugats, la directiva exigeix una renegociació a la baixa del salari per continuar. Nando: Té contracte, però el club vol que jugui cedit a la Pobla de Mafomet, opció que no agrada al porter. Jugadors transferibles: Tot i tenir contracte en vigor, Garrido, Richard i Edu Benito han estat informats que no es compta amb ells i han de buscar-se un nou equip. Baixes definitives: El capità Santi Castillejo no serà renovat un cop finalitzi el seu contracte el 30 de juny. Declaracions del jugador Antonio Garrido: "M'han comunicat que sóc transferible i que a partir d'avui tinc via lliure per negociar amb altres equips. Si surt alguna cosa interessant, no tinc problema a rescindir." Futur tècnic de l'entitat El director gerent, Jesús Gómez, ha confirmat que el club ja té un nou entrenador, tot i que el nom encara no s'ha fet públic. Aquest nou tècnic ja estaria coordinat amb la directiva per validar la llista de baixes i la nova estructura de l'equip de cara a la propera temporada.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
L'oferta formativa i lúdica de l'Estiu Jove a Tarragona
L'Estiu Jove: Un model de gestió compartida L'Ajuntament de Tarragona aposta per un model on la societat civil i les seves entitats són les encarregades d'organitzar i desenvolupar les activitats. L'administració actua com a supervisora de la qualitat i s'encarrega de la difusió dins del programa Estiu Jove. Especialització i increment de l'oferta Enguany, el programa ha experimentat un creixement significatiu per adaptar-se a una joventut cada cop més heterogènia: S'ha passat de les 27 activitats de l'any anterior a un total de 42 tallers especialitzats. L'objectiu és oferir cursos d'altíssima qualitat en àmbits com la música, el teatre, la dansa, l'escriptura i la informàtica musical. Es respon així a la gran quantitat d'informació i interessos diversos que tenen els joves actuals. Públic objectiu i participació Tot i que el programa és transversal, es defineixen unes pautes clares per a la participació: Franja d'edat: Principalment joves d'entre 12-14 i 25 anys, tot i que hi ha activitats des dels 8-9 anys. Recomanacions d'edat: S'utilitzen franges orientatives per garantir la maduresa homogènia dels grups en certs aprenentatges. Places disponibles: S'ofereixen unes 1.000 places inicials per als tallers, amb possibilitat d'ampliar torns si hi ha sobredemanda. "Tot allò que oferim a la joventut de Tarragona és igual que ho ofereixi Joventut, Esports o Benestar, perquè ho interpretem com una àrea transversal." Informació pràctica i inscripcions L'impacte total de les activitats d'estiu (incloent-hi l'Institut Municipal de Serveis Socials i el Patronat d'Esports) arriba a uns 10.000 joves. Les inscripcions per als cursos de l'Estiu Jove s'inicien el proper dijous a les oficines de la Rambla Vella número 7.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
La Festa del Joc i de l'Esport de Tarragona
La Gran Festa de la Canalla al Parc de la Ciutat La Roser ens presenta una nova edició de la Festa del Joc i de l'Esport, un esdeveniment ja consolidat amb més de 12 anys d'història que marca la transició entre les activitats d'hivern i les d'estiu a Tarragona. La festa està pensada per a infants i joves d'entre 1 i 15 anys, amb una assistència estimada de fins a 4.000 participants. Horaris i Logística L'activitat es divideix en dues franges per evitar les hores de màxima calor al Parc de la Ciutat: * Matí: de 11:00 h a 14:00 h (acaba amb la popular festa de l'escuma). * Tarda: de 17:00 h a 21:00 h (sent la franja de 19:00 h a 21:00 h la més concorreguda). Les Activitats Estrella El programa combina la modernitat amb la tradició per oferir una experiència completa: Jocs Tradicionals: Gràcies al Club Maginet, es recuperen jocs com la baldufa, les bitlles (billots), el mocador o el joc de les cadires. També es realitzaran concursos de menjar fruita suspendre amb les mans lligades. Aventura i Emoció: Les "joies de la corona" inclouen un circuit de Quads (molt popular entre els joves de 10 a 15 anys), el salt de trampolí (moll de llit elàstic amb arnesos), rocòdroms i una tirolina. Inflables Esportius: Més enllà dels castells clàssics, destaquen el futbolí humà, el gol rècord (porteria amb dianes) i zones d'esport polivalent inflable. Novetat Especial: Aquest any, amb el suport de Fiat, s'instal·larà un globus aerostàtic que permetrà fer ascensos captius per gaudir d'una vista panoràmica del parc. Serveis i Accessibilitat La festa és totalment gratuïta i l'accés principal s'ubica a l'Avinguda de Ramón y Cajal. Com a mesura per facilitar el descans dels acompanyants, s'ha creat una "guarderia de pares": un espai amb ombra, taules i cadires on llegir la premsa o prendre un refresc mentre els nens juguen. "És una festa que sempre ens ha tancat la porta de les activitats d'hivern i ens ha obert les d'estiu." Per garantir l'èxit, s'ha realitzat un enviament massiu d'invitacions (mailing) a tots els nens censats a Tarragona.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
31'
Balanç del mandat del president Mariner a la Diputació
Balanç del Mandat i Model de Servei El Balanç d'aquests quatre anys a la Diputació de Tarragona és, segons el seu president Josep Mariner, molt positiu. Mariner destaca la transformació de la institució cap a un model de servei de segon grau enfocat directament a les necessitats dels municipis, especialment els més petits. • Institució de servei: La Diputació ha passat de ser una representació de l'estat a una eina de suport als ajuntaments. • Reconeixement de qualitat: S'ha obtingut un certificat de qualitat de la Generalitat, sent la primera diputació a rebre'l. • Desenvolupament tecnològic: Gràcies a UASIC, s'han impulsat xarxes com Tinet, que ha situat Tarragona com a capdavantera en connectivitat. El Paper del Consorci del Camp de Tarragona El Consorci es defineix com una eina clau per a la coordinació d'infraestructures comunes. Objectius i Gestió • L'objectiu principal és la programació conjunta davant el creixement demogràfic (previsió d'un milió d'habitants el 2010). • Mariner defensa que la presidència del Consorci hauria d'estar en mans d'un alcalde d'una ciutat important que actuï com a "locomotora" del territori. "El Consorci ha de ser un punt d'agrupació d'idees de tots els municipis i s'ha de mantenir tan poc polititzat com sigui possible." Infraestructures, Turisme i Futur de l'Aeroport Transport i Comunicacions • L'Aeroport de Reus: Es considera una peça fonamental. El president aposta decididament pels vols de baix cost (com Ryanair o Hapag-Lloyd Express) per revitalitzar el turisme. • Millores viàries: Es destaca la reforma de la carretera de Sant Pere i Sant Pau com una de les obres més rellevants del mandat. Turisme • La marca Costa Daurada ha guanyat un pes sense precedents en el conjunt de l'estat espanyol gràcies a la tasca de promoció del Patronat de Turisme. Perspectives Electorals De cara a les eleccions municipals del 25 de maig, Mariner preveu una continuïtat en el color polític de la Diputació. Tot i l'alt llistó de Convergència i Unió (més de 110 alcaldies), confia en la valoració que els ciutadans faran de la gestió realitzada als pobles.
Arxiu Sonor eleccions Municipals 2003
2 de febr. del 2003
1h 43min
Debat Municipal Tarragona: Economia, Urbanisme i Polítiques Socials
Resum de l'Episodi Aquest podcast recull el debat electoral entre els candidats a l'alcaldia de Tarragona celebrat al Teatre Metropol. El debat s'organitza al voltant de tres eixos fonamentals: la situació econòmica i el futur del creixement de la ciutat, el desenvolupament urbanístic (amb especial focus en la façana marítima) i les polítiques socials de benestar. Economia i Model de Ciutat • El debat s'obre amb una valoració de la situació econòmica actual de Tarragona, on es destaca una taxa d'atur molt baixa (tècnicament plena ocupació), tot i que alguns candidats alerten sobre la precarietat i la desigualtat. • Es discuteix la convivència entre el sector industrial (química) i el sector turístic. Alguns candidats aposten per una planificació estratègica conjunta, mentre que d'altres critiquen la falta de lideratge de l'ajuntament en la gestió d'aquesta relació. • S'introdueix el concepte de formació especialitzada com a necessitat urgent per cobrir les vacants del sector portuari i mecànic de la zona. Urbanisme i Infraestructures • La façana marítima i el soterrament de la via del tren centren gran part de la discussió urbanística. Hi ha un consens sobre la necessitat d'obrir la ciutat al mar, però fortes discrepàncies sobre el finançament i el paper dels promotors immobiliaris. • Es mencionen infraestructures clau com l'arribada del TAV (Tren d'Alta Velocitat), l'arranjament del riu Francolí i les connexions amb els barris de Ponent. • Els candidats debaten sobre la gestió dels barris de la ciutat, amb crítiques a un model de "dues velocitats" on el centre rep més inversió que la perifèria. Polítiques Socials i Benestar • Es discuteixen propostes sobre l'accés a l'habitatge per a joves, l'increment de places a les escoles bressol i la creació de noves residències públiques per a la gent gran. • El debat tanca amb el compromís de millorar la cohesió social i la seguretat ciutadana, així com la necessitat d'una administració més propera i eficaç. "Tarragona té una situació bona amb perspectives de futur excel·lents si som capaços de mantenir el lideratge i l'estabilitat."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
16'
Balanç de regidors sortints de l'Ajuntament de Tarragona
L'adéu dels regidors del consistori de Tarragona Amb l'inici de la campanya electoral i la proximitat del ple extraordinari de tancament, diversos regidors de l'Ajuntament de Tarragona han compartit la seva experiència personal i política després d'anys de dedicació a la ciutat. Valoracions del mandat i gestió municipal Emili Mateu (PP): Ha destacat els seus vuit anys al consistori, incidint especialmente en la seva etapa al capdavant de l'àrea de turisme. S'ha mostrat crític amb la manca de treball en equip i la direcció tècnica actual, subratllant que l'Ajuntament requereix un enfocament de gestió professional més que no pas partidista. Pere Valls (PSC): Considera que la seva etapa a l'oposició ha estat constructiva i cohesionada. Defensa que passar per l'Ajuntament és un honor per a qualsevol ciutadà i que, fins i tot des de l'oposició, es pot incidir en les polítiques reals mitjançant les comissions informatives. Teresa Segués (PSC): Ha posat l'accent en la intensitat de la política municipal, descrivint jornades de 14 hores i la responsabilitat de ser regidora les 24 hores del dia. Ha demanat una millor organització interna per facilitar l'accés a la política a persones amb càrregues familiars. Jordi Navarro (ICV-V): Després de vuit anys, defineix l'ajuntament com una escola de vida, tot i que ha expressat la seva decepció per les relacions personals fredes i el sentiment d'haver estat "ningunejat" per alguns sectors de l'equip de govern. Imatges per al record Els regidors han compartit moments significatius que s'emporten de la seva trajectòria: "El saló de plens el primer dia que vaig entrar; el que representa la institució." L'ascens del Gimnàstic de Tarragona i la declaració de la ciutat com a Patrimoni de la Humanitat. La solemnitat de la sortida de la processó de Santa Tecla des de la Catedral. El potencial immens de la ciutat en els àmbits de la gastronomia i la cultura. Finalment, els regidors, que ocupen posicions simbòliques a les llistes actuals, han fet una crida al proper govern perquè treballi amb esperit d'equip i respecti les mocions aprovades durant aquest mandat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Expedició Tarragona a l'Everest: Atac final al cim
L'Expedició Tarragona al Sostre del Món encara la fase crítica El programa connecta directament amb el campament base al Nepal per parlar amb la Maria Castro, metgessa de l'expedició. Els alpinistes ja es troben al Camp 4, a 7.925 metres d'altitud, preparats per a l'atac final a l'Everest. Detalls de l'ascensió i meteorologia Horari previst: Els expedicionaris tenen previst sortir cap al cim entre les 22:00 h i les 24:00 h (hora nepalesa). Això equivaldria a una hora crítica a la matinada de Tarragona. Condicions climàtiques: Tot i que hi ha vents ràfecs, s'espera que amaini durant la nit. No obstant això, la finestra de bon temps és estreta, ja que s'anuncien nevades properes. Estratègia: L'expedició ha decidit jugar-s'ho tot a una carta a causa de la inestabilitat meteorològica prevista per als pròxims dies. Estat de la cordada i logística L'estat físic i anímic dels membres és òptim, malgrat els nervis lògics. La composició de l'equip es divideix segons l'ús d'oxigen: Amb oxigen: Jesús Elena (cap d'expedició), Joan Carles Castelví, Joan Soler i Josep Flaquer. El temps estimat és d'unes 9 o 10 hores. Sense oxigen (o en dubte): Jacob Salvador, que intentarà l'ascens sense suport d'oxigen, tot i que portarà un xerpa per seguretat. Un aniversari significatiu L'intent coincideix amb el tercer aniversari del darrer atac de l'expedició tarragonina a l'Everest, quan es van quedar a només 50 metres de la glòria. "Ojalá podamos celebrarlo por todo lo alto, el aniversario y la cima, las dos cosas." La ciutat de Tarragona viu l'esdeveniment amb gran expectació i s'ha organitzat una programació especial a la ràdio per seguir els esdeveniments en directe.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Dansa inclusiva: L'aposta de l'Escola Artemis
Dansa i discapacitat: Un projecte pioner a Tarragona L'entrevista a Artemis Plaja, directora de l'Escola de Dansa Artemis, presenta una iniciativa innovadora que busca trencar les barreres de l'exclusió a través de la dansa-teràpia i l'activitat dramàtica. Aquest projecte s'emmarca en l'Any Europeu de les Persones amb Discapacitat i pretén oferir un espai on tothom, independentment de les seves limitacions físiques o psíquiques, pugui gaudir de la dansa. Formació per a la inclusió El projecte s'estructura en dues fases clau per garantir-ne l'èxit i la professionalitat: Curs d'estiu per a formadors (21-25 de juliol): Una formació dirigida a professors, metges, voluntaris i assistents socials. Combina sessions teòriques al Palau de Congressos amb pràctiques a l'escola. Curs escolar regular (a partir d'octubre): Classes estables per a nens i joves amb discapacitat, amb l'objectiu final d'aconseguir una integració real amb la resta d'alumnes del centre. Metodologia i objectius L'Artemis subratlla que no es tracta només d'aprendre tècnica, sinó d'un procés de creixement personal: "Volem que es mirin al mirall, que s'acceptin com són i que entenguin que cadascú fa les coses a la seva manera. L'objectiu principal és que siguin feliços." Punts clau del mètode: * Ús de la dansa contemporània per la seva llibertat i caràcter terapèutic. * Assessorament especialitzat per part de la Universitat de Barcelona. * Participació de professionals amb discapacitat, com un ballarí en cadira de rodes, que aporten la seva experiència directa. Èxits i trajectòria de l'escola A més d'aquesta nova línia social, l'escola continua destacant en l'àmbit competitiu i artístic, amb l'espectacle infantil La Caputxeta (nominat a diversos premis) i guardons internacionals en localitats com Montpeller i Ribarroja.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
2'
Alumnes de l'Institut Gaudí a Tarragona Ràdio
Alumnes internacionals i la llengua catalana Un grup d'estudiants de l'Institut Gaudí de Reus, provinents de diversos països com Romania i el Marroc, han visitat els estudis de Tarragona Ràdio. Aquesta trobada forma part d'una experiència educativa i cultural on la llengua catalana actua com a nexe d'unió. El projecte de contes multiculturals L'objectiu principal de la visita és la col·laboració amb el programa Cana Macana. Els alumnes participen activament en: L'explicació de contes tradicionals dels seus països d'origen. La gravació d'aquestes històries en català per a ser emeses properament. La pràctica de les seves habilitats comunicatives en un entorn mediàtic real. Interacció i integració Durant l'entrevista, s'ha destacat la bona adaptació dels joves i el seu domini del català. Els participants han expressat la seva satisfacció amb el centre educatiu i la seva vida a Catalunya: "Avui, tal com deien els seus professors, sembla que tinguem l'ONU en complet aquí... aquests alumnes de l'Institut Gaudí aprenen el català i coneixen contes del seu país." En la conversa han intervingut l'Anna, el Desvant i la Micaela (tots tres de Romania), juntament amb la Fatema (del Marroc), mostrant la diversitat i l'harmonia del grup.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
Lliurament de pisos de protecció oficial al carrer Jaume I
Emoció i nova vida al carrer Jaume I de Tarragona L'acte de lliurament de les 32 vivendes de protecció oficial construïdes pel Servei Municipal de l'Habitatge al carrer Jaume I ha generat una gran expectació. Malgrat un lleuger retard en l'arribada de les autoritats, els futurs veïns ja es troben a les portes del que serà la seva nova llar, compartint un ambient d'alegria i il·lusió. Característiques de la promoció Aquests habitatges destaquen per la seva funcionalitat i ubicació estratègica: * Dimensions: Pisos d'entre 75 i 85 metres quadrats. * Distribució: Immobles de 3 i 4 habitacions. * Accessibilitat: Quatre dels habitatges estan totalment adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. * Ubicació: Situats just a sobre del nou Centre d'Atenció Primària (CAP) Jaume I. Testimonis dels protagonistes La unitat mòbil de Tarragona Ràdio ha recollit les impressions de diversos perfils de beneficiaris: * Gent gran: Molts veïns del barri, com algunes senyores del Serrallo, esperen amb ganes la clau per viure a prop de la família. * Joves i parelles: S'ha destacat el cas d'una parella que feia el pas de deixar la casa materna per començar una vida independent, fins i tot amb la furgoneta ja carregada per fer el trasllat immediat. * Seguretat postvenda: Els nous propietaris han rebut un dossier amb el certificat de final d'obra i, sobretot, els números de telèfon dels operaris que han realitzat la construcció per resoldre qualsevol incidència directa. "Tenim unes ganes... és molt emocionant, vulguis o no estàs davant de la que serà casa teva."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
Jornades sobre la violència domèstica i lliurament d'habitatges
Anàlisi de la violència domèstica i lliurament de claus El contingut d'aquesta sessió combina l'anàlisi profunda sobre la violència de gènere amb la crònica d'un acte institucional de lliurament d'habitatges de protecció oficial. La discussió se centra inicialment en la necessitat d'introduir el discurs psicoanalític per comprendre un fenomen que sovint es tracta només des del que és "políticament correcte". Punts clau de la reflexió sobre la violència: Ineficàcia dels recursos: Malgrat l'existència d'eines d'atenció, es qüestiona la seva efectivitat real davant l'augment del nombre de víctimes i maltractadors. Invisibilitat dels fills: Es destaca la greu preocupació per la situació dels infants en contextos de maltractament, sovint oblidats en el debat públic. Dades alarmants: Es recorda que, durant el primer trimestre del 2003, 18 dones van morir a mans de les seves parelles, una xifra que supera les víctimes del terrorisme convencional. Crònica del lliurament de claus: En paral·lel, s'emet en directe l'entrega de claus per part de l'alcalde Joan Miquel Nadal al carrer Jaume I de Tarragona. "Han faltat cases d'acollida per a dones maltractades amb els seus nens." Aquesta cita subratlla la mancança habitacional específica per a les víctimes de violència, contrastant amb l'alegria dels nous propietaris de protecció oficial que abandonen zones de la part baixa de la ciutat per iniciar una nova etapa.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Actes de l'Associació de Dones Empresàries de Tarragona
Taula Rodona: Polítiques per a Dones i Emprenedores L'Associació de Dones Empresàries i Emprenedores de Tarragona organitza una taula rodona política davant la dificultat que tenen les dones treballadores per assistir a mítings tradicionals a causa de la doble jornada. L'objectiu és conèixer de primera mà les propostes dels partits per al teixit empresarial femení local. Participants: Representants de CiU, PSC, PP, ERC i ICV. Eix central: Quines accions concretes es duran a terme per les empresàries, el comerç i la indústria de Tarragona. Crítica social: Segons l'associació, els polítics actualment no prioritzen prou les necessitats específiques de les dones i els infants. "No, per les dones no hi pensen gaire, la veritat. Pensen en general, però amb les dones i amb els nens potser és amb els que menys es pensa." I Edició dels Premis ADE L'associació celebra la seva consolidació després de gairebé set anys amb la creació d'uns galardons anuals que es lliuraran el 5 de juny al Palau de Congressos de Tarragona. Categories de Premis: Empresàries tarragonines: Tres guardons votats directament per les sòcies. Homes col·laboradors: Reconeixement a tres figures masculines que han ajudat a l'entitat. Premis Tàndem: Dones que han treballat des de la discreció i el silenci per impulsar l'èxit de figures rellevants en la política o l'empresa. Trajectòria associativa: Premi al Grup 7 pel seu lideratge en l'associacionisme femení a Catalunya. Premi especial: Reconeixement a la periodista Mercedes Milà per la seva valentia i caràcter trencador en la seva trajectòria professional. L'acte comptarà amb les actuacions de Lloy Beltrán i pretén ser una celebració del creixement i la força de les dones en el món laboral.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
L'Amazònia de la Creu Roja a Tarragona
Exposició "Amazònia: Rica i Empobrida" L'entrevista presenta una iniciativa de la Creu Roja Tarragona per visibilitzar la realitat del territori amazònic. L'exposició, situada en un espai emblemàtic de la ciutat, busca sensibilitzar sobre els contrastos d'aquesta regió i el paper de la cooperació internacional. Detalls de la mostra i l'espai Ubicació: L'antic hospital de la Creu Roja a l'Avinguda Maria Cristina. Un espai que l'entitat pretén recuperar per centralitzar els seus serveis, actualment dispersos per la ciutat. Dates: Disponible fins al 29 de maig. Contingut: Panells fotogràfics, textos explicatius i material audiovisual centrat en sis països amazònics, especialment Bolívia i Equador. Eixos principals de l'exposició Projectes de desenvolupament: Es destaquen les accions de sanejament ambiental, construcció de centres de salut i dinamització comunitària. Problemàtiques socials: L'exposició aborda temes crítics com la discriminació de la dona i la pèrdua de diversitat cultural. El paper del voluntariat: Es posa en valor la tasca "invisible" dels voluntaris de cooperació, una feina de formigueta amb resultats a llarg termini: "No hi ha magnituds per mesurar la sensibilitat. Hem aportat el nostre granet de sorra, però realment és una feina desagraïda en aquest sentit." Proposta Pedagògica L'activitat inclou una guia didàctica específica per a joves d'entre 12 i 16 anys. Els centres educatius poden concertar visites guiades per voluntàries de l'àrea, que utilitzen un sistema de preguntes i dossiers per avaluar l'aprenentatge i la conscienciació dels alumnes.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Entrevista a César Puig sobre el Pla Director i infraestructures
Actualitat i gestió del territori a Tarragona En aquesta conversa amb César Puig, delegat del govern de la Generalitat a Tarragona, s'aborden diversos temes crítics per a la regió, amb especial èmfasi en la seguretat industrial, l'ordenació del territori i les infraestructures urbanes. Gestió de la contaminació odorífera L'entrevista comença tractant un episodi recent de fortes olors a la ciutat, que va generar alarma social. Els punts clau són: - La causa probable és la posada en marxa d'una nova planta de cogeneració. - El Govern vol implementar un sistema de detecció d'olors propi per no dependre de les declaracions voluntàries de les empreses. - Es crearà una comissió tècnica amb els alcaldes per trobar solucions en un termini d'un o dos mesos. Debat sobre el Pla Director de la Química i el Turisme Respecte a la polèmica generada pel nou Pla Director, Puig defensa la seva necessitat per garantir la convivència entre sectors econòmics: - Afirma que la filosofia de creixement i la delimitació de zones no canviaran. - Es mostra obert a acceptar al·legacions sobre aspectes puntuals, com el traçat de vials. - Anuncia que la seva entrada en vigor serà simultània a la revisió del Pla PLASEQTA (episodi referit com 'pla 7'). "No podem estar pendents de declaracions voluntàries... l'objectiu és saber nosaltres d'on procedeixen les olors." Projectes d'infraestructura: Riu Francolí i el Tercer Pont Finalment, es destaca el progrés en les obres civils: - Les obres de la llera del riu Francolí ja estan enllestides, garantint la seguretat hidràulica i la recuperació mediambiental. - Les previsions per al Tercer Pont situen la seva finalització a finals de juny de l'any actual, el que ajudarà a descongestionar el trànsit de Tarragona.