Tots els episodis

62469 episodis disponibles

episodis

61129-61152 de 62469

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
La Festa de l'1 de Maig al barri de Torreforta
Celebració de la festa de l'1 de maig a Torreforta El barri de Torreforta es prepara per viure una jornada festiva intensa aquest 1 de maig, una tradició que ja acumula 13 anys i que combina l'activitat veïnal amb l'esport base. En aquesta edició, la celebració té un pes especial per a l'Associació Esportiva de Torreforta (ADT), ja que coincideix amb la cloenda del seu 20è aniversari. L'esport com a eix central L'activitat esportiva és el motor del matí, amb la participació d'uns 300 infants de diferents col·legis de la zona. Les disciplines principals són: Bàsquet: Trobada de minibàsquet al pavelló amb gairebé 200 nens de 12 escoles. Futbol: Trobada d'escoles de futbol al camp municipal amb més d'un centenar de participants. Actes socials i culturals La festa no només se centra en els més petits, sinó que busca la participació de tot el barri: Cercavila de gegants: Una trobada de colles que omplirà els carrers de música i cultura popular. Gent gran: Berenar popular al centre cívic per a unes 400 persones seguit d'una sessió de ball. Exposició fotogràfica: Una mostra que repassa els 20 anys d'història del club ADT i els seus campus. "No hi ha guanyadors ni perdedors; el bonic és veure la il·lusió dels nens i com els pares gaudeixen de l'activitat en una jornada de convivència." Presentació del Campus d'Estiu Aprofitant la diada, l'ADT presentarà oficialment la 19a edició del seu Campus, que es durà a terme al juliol, obrint així el període d'inscripcions per als joves interessats en continuar la seva formació esportiva.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
46'
Centenari del Xartrés: Història i Llegat a Tarragona
La Història del Licor de Llarga Vida L'episodi explora els orígens fascinants de la Chartreuse (Xartrés), un licor amb una fórmula secreta de 130 plantes lliurada als monjos cartoixans l'any 1605. El relat destaca la peripècia del manuscrit durant la Revolució Francesa i com, finalment, l'orde es va establir a Tarragona l'any 1903 després de ser expulsada de França. L'Etapa de Tarragona (1903-1989) La presència dels cartoixans a la ciutat no només va ser una activitat industrial, sinó que es va convertir en part de la identitat local. Jordi Vidal, antic encarregat de la fàbrica, i l'historiador Jordi Piqué analitzen: • L'impacte econòmic en una Tarragona en crisi a finals del segle XIX. • La supervivència de la fàbrica durant la Guerra Civil Espanyola gràcies al capital estranger. • La singularitat del gust del Xartrés tarragoní, possiblement accentuat pel procés d'envelliment sota sostre i el tipus d'alcohol utilitzat. El Secret de la Fórmula i la Medicina Originalment considerat un elixir de vida o tònic medicinal, el Xartrés es va popularitzar en les seves variants verda (55º) i groga (43º). "L'elixir era tan potent que es feia servir fins i tot per curar còlics d'animals domèstics en temps de guerra." Commemoració del Centenari El programa detalla els actes per celebrar els 100 anys d'història compartida, incloent: • El retorn simbòlic de barriques des de França per envellir a l'antiga destil·leria. • La comercialització d'una edició especial limitada de 4.000 ampolles. • La importància de recuperar el patrimoni industrial i documental de l'edifici de la Part Baixa.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
37'
Avanços Urbanístics i Pla d'Aparcaments a Tarragona
Transformació Urbana i Mobilitat a Tarragona En aquesta sessió, el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Àngel Fernández, detalla l'estat actual de les grans infraestructures i projectes que estan redefinint la ciutat. El focus principal se centra en la finalització del Pla d'Aparcaments, la recuperació d'espais fluvials i la polèmica però ambiciosa reforma de la façana marítima. Infrestructures d'Aparcament i Urbanització de Superfície L'ajuntament està a punt de culminar un esforç històric en matèria d'aparcaments subterranis per pal·liar el dèficit crònic de la ciutat: • Aparcament President Companys: Ja finalitzat i operatiu, amb un nou tram de Rambla que connecta amb Vallellano. S'ha utilitzat una rajola vermella característica de Tarragona per a la seva urbanització. • Avinguda Catalunya: Es preveu cobrir el recinte al mes de maig per restablir el trànsit i obrir l'aparcament després de l'estiu. • Xifres clau: Amb la inauguració de quatre grans infraestructures aquest any, la ciutat assolirà les 1.500-2.000 noves places, sumant un total de 6.500 en l'última dècada. Nou Model d'Urbanisme Disuassori Fernández defensa un canvi de paradigma urbanístic basat en la priorització del vianant: "L'urbanisme ha de canviar... hem d'introduir elements que siguin dissuasoris de cara al vehicle i donin prioritat a les persones." • Millores en barris: Actuacions a Sant Pere i Sant Pau, Bonavista (nova il·luminació) i la Part Alta (carrers Cos del Bou i Sant Oleguer). • Gestió de terrasses: Es planteja un replantejament dràstic de l'ocupació de la via pública per part de la restauració a la Rambla Nova per evitar abusos. Projectes de Futur: El Riu i la Façana Marítima • Parc Fluvial del Francolí: Recuperació de 50 hectàrees de zona verda que actuen com a eix de cohesió entre el centre i els barris de Ponent. • Projecte Bofill: La reforma de la façana marítima continua en debat. S'estan buscant alternatives tècniques a l'ascensor del Balcó del Mediterrani per reduir l'impacte visual mentre es manté l'objectiu d'obrir la ciutat al mar.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
2003-04-29 TEATRE XINO
Art mil·lenari al cor de Tarragona L'entrevista presenta l'arribada de la companyia d'Ombres Xineses de Pequín al Teatre Metropol de Tarragona. Es tracta d'una de les formacions més prestigioses i tradicionals del món en aquesta disciplina, que manté vius mètodes amb més de 2.000 anys d'història. Orígens i tècniques tradicionals Història: L'art de les ombres va néixer durant la dinastia Han del Nord. Segons la llegenda, va sorgir de la necessitat d'il·luminar titelles amb espelmes en llocs foscos, descobrint el potencial visual de les ombres projectades. Materials: Les marionetes estan treballades artesanalment amb pell de ruc, porc o ñu, assecades i pintades amb tints naturals. Manipulació: S'utilitzen varetes de bambú originals, tot i que avui dia s'empren pantalles de retroprojecció modernes per a una millor visualització. Contingut de l'espectacle i participació L'espectacle està dissenyat per a un públic familiar i inclou: Contes tradicionals: Històries sobre animals mitològics com dracs, serps i el Fènix. Taller pedagògic: En finalitzar la funció, el Departament de Cultura de l'Ajuntament ha organitzat una activitat on els nens podran pujar a l'escenari per aprendre a manipular les marionetes amb els mestres xinesos. "Les ombres xineses poden representar des de contes infantils fins a obres clàssiques de l'òpera de Pequín."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
Novetats de Tàrraco Viva: Grups locals i Pompa Triomfalis
Col·laboració i implicació ciutadana L'edició de Tàrraco Viva d'enguany destaca per l'increment de la participació de grups locals, el que permet mantenir l'activitat cultural durant tot l'any. Aquesta implicació s'estén a sectors no arqueològics, com ara: Col·legis professionals: Engenyers, advocats i metges ofereixen conferències sobre el dret, la medicina i l'enginyeria civil romana. Entitats culturals: La Fundació La Caixa col·labora amb un certamen de poesia clàssica centrat en el mite de Dido i Enees. Àmbit universitari: La URV tanca el cicle de les Farses Atalanes. Novetats en la recreació històrica S'incorporen nous grups com Taleia, que recrea la vida quotidiana infantil (bateig i escola romana), i s'amplien les representacions de cerimònies funeràries: Enterrament íber al Camp de Mar. Enterrament pagà al Fòrum de la Colònia (Grup Nèmesis). Enterrament paleocristià a la Necròpolis (Associació Cultural Sant Fructuós). La Pompa Triomfalis: Una primícia europea El gran reclam d'aquesta edició és la Pompa Triomfalis, una recreació de l'entrada solemne d'un general victoriós a Roma. Segons Magí Seritjol, és una experiència pionera a Europa per: "Intentar veure com se pot fer un espectacle de demostració de reconstrucció històrica sense buscar només l'espectacularitat buida." L'acte inclourà la projecció d'imatges sobre les fonts arqueològiques (mosaics, relleus i pintures) que han servit de base per a la reconstrucció de cada element de la desfilada. Diversificació d'espais Per evitar aglomeracions i millorar l'experiència, el festival s'expandeix per tota la ciutat: * Amfiteatre: Gladiatura. * Volta de Sant Hermenegild: Música romana (per la seva acústica natural). * Parc de Saavedra: Fira de museus i institucions. * Passeig Arqueològic: Conte-contes mitològics i la Pompa Triomfalis.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
16'
Història i memòria del Maquis a Catalunya
El Maquis: Entre la Resistència i la Supervivència L'episodi aprofundeix en la recerca històrica sobre el maquis a Catalunya, a partir de la presentació del llibre El Maquis a Catalunya, fruit de nou anys d'investigació coordinada per l'historiador Josep Sánchez Cervelló. Fonts d'investigació i metodologia Els autors destaquen la importància de combinar fonts documentals amb testimonis vius, tot i les dificultats que això comporta: Fonts orals: Permeten accedir a l'emoció dels fets, però requereixen un contrast rigorós ja que la memòria pot estar esbiaixada per l'experiència personal. Arxius oficials: Es critiquen els documents de la Guàrdia Civil, que sovint utilitzaven eufemismes per encobrir pràctiques com la llei de fugues. L'elaboració del trencaclosques: La tasca de l'historiador és destriar la palla del gra entre les versions oficials, les dels partits polítics i els records dels protagonistes. Origen i motivacions dels guerrillers Es desmitifica la figura del maquis com un grup homogeni o exclusivament ideològic: Es diferencia entre els fugits de la postguerra que buscaven salvar la vida i els quadres militars formats a la Resistència francesa que van entrar a partir del 1944. El Partit Comunista va ser l'organitzador principal, buscant mantenir una resposta armada per legitimar-se davant d'una futura caiguda del règim. La majoria dels membres eren gent del territori que s'incorporava a la muntanya fugint de la repressió directa a les zones rurals. "La història no es fa sense emocions, però s'ha de fer buscant el sentit exacte de les coses." La cruesa de la vida a la muntanya i la repressió La vida dels guerrillers era d'una precarietat absoluta, marcada per la manca d'higiene i el desplaçament constant per terrenys abruptes per evitar ser detectats. La fi del moviment va venir determinada per la política de terra cremada del general Manuel Pizarro, que va incloure: * L'evacuació forçosa de masies disperses per tallar els subministraments al maquis. * Execucions sumàries i tortures sistemàtiques. * Un impacte demogràfic que encara és visible avui dia amb el despoblament de moltes zones de muntanya de Tarragona i Castelló. Finalment, l'obra busca oferir una visió honesta que s'allunya del romanticisme literari per mostrar la realitat d'un conflicte on també hi va haver divergències i episodis penosos entre els mateixos resistents.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Conflicte i futur de la veda de pesca a Tarragona
La problemàtica de la veda de pesca a Tarragona El testimoni exposa la frustració del sector pesquer de Tarragona, especialment de les empreses familiars d'arrossegament, davant les condicions de la veda biològica. El punt principal de conflicte és el greuge comparatiu amb ports veïns com els de la província de Barcelona (Vilanova), que no s'aturen, aprofitant-se de la regeneració del calador que fan els pescadors tarragonins. Desacords amb l'administració Reunions infructuoses: Es descriu com un "desastre" la trobada amb el conseller Grau al Parlament, on no es va acceptar cap de les peticions dels armadors. Compensacions insuficients: Reclamen que les subvencions s'igualin a les de la Comunitat Valenciana, on es cobra gairebé el doble per l'aturada. Incoherències legals: Mentre que en l'encerclament la veda és per a tot Catalunya, en l'arrossegament es dóna una divisió territorial que perjudica els ports del sud. El valor ecològic vs. el rendiment econòmic "Nosaltres fem la veda pels altres." L'aturada és essencial per a la reproducció i el creixement del peix, evitant la captura d'exemplars petits i permetent que el recurs es recuperi. Tot i això, el benefici d'aquesta regeneració sovint l'acaben recollint barques d'altres zones que no han respectat el període de descans. Situació actual i futur del sector Excepció per a la gamba: S'ha aconseguit obrir una franja de mar per a les barques més grans durant 15-20 dies extres al maig per aprofitar la temporada de la gamba de Tarragona. Crisi del personal: El sector pateix una davallada de professionals; barques que abans portaven 8 tripulants ara en porten només 4. Modernització i desballestament: Tot i la tecnologia, el nombre de barques al Serrallo ha disminuït dràsticament fins a quedar-ne unes 41 d'arrossegament.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Enderroc de la façana del Teatre Tarragona
Inici de les obres de remodelació del Teatre Tarragona Aquest dilluns, 28 d'abril, s'ha dut a terme un acte simbòlic de gran rellevància per a la ciutat: l'inici de l'enderrocament de la façana de l'antic Teatre Tarragona a la Rambla Nova. Tot i que les tasques a la part posterior ja havien començat setmanes enrere, l'entrada de les màquines a la façana principal marca el punt de partida visible cap al futur equipament. Detalls del nou projecte cultural L'alcalde, Joan Miquel Nadal, ha destacat que el nou teatre es convertirà en un motor cultural de referència amb les següents especificitats: Capacitat: Un aforament total de 600 places. Caixa escènica: Serà molt més gran que l'original, adaptada a les necessitats teatrals modernes. Accessibilitat: S'habilitarà un nou accés des de la Rambla Vella per facilitar l'entrada i no col·lapsar la Rambla Nova. Terminis: Es preveu que les obres durin uns 14 mesos un cop adjudicades al setembre, amb una inauguració estimada en uns 20 mesos. Preservació de la identitat històrica Davant la preocupació dels tarragonins per l'estètica del teatre, l'alcalde ha volgut transmetre un missatge de calma: "Que no pateixi ningú: les lires i tots els dibuixos quedaran iguals; el record quedarà immaculat en la nova façana." S'ha explicat que resulta més econòmic i segur enderrocar i reconstruir de nou de forma fidel a l'original que no pas intentar mantenir l'estructura antiga, que no posseeix materials especials però sí un gran valor sentimental. Seguretat i convivència amb el veïnat Albert Ballbé ha detallat el procediment tècnic de l'enderroc, destacant que es farà de forma esglaonada: S'ha creat un llit de runa interior per evitar despreniments. L'enderroc de les zones colindants es farà de forma manual per garantir la seguretat dels edificis veïns (números 17 i 21). S'ha buscat minimitzar les molèsties als vianants de la Rambla durant el període de Setmana Santa.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
2'
Protesta de directors escolars a Tarragona
Concentració davant la Delegació d'Ensenyament Prop de 200 persones, majoritàriament professors, s'han concentrat a la seu d'Ensenyament a Tarragona per expressar el seu malestar. La protesta neix com un acte de solidaritat amb els directors d'escoles públiques que han presentat la seva dimissió en bloc. Causes del conflicte El motiu principal de la discòrdia és la decisió del govern de concedir noves línies a dues escoles concertades de la ciutat. Els manifestants denuncien: Un tracte de favor cap a l'escola privada-concertada. L'existència de places vacants a centres públics de la mateixa zona, el que faria innecessària l'ampliació de la concertada. Una actitud "cínica" per part del delegat d'ensenyament, qui ha elogiat els directors però no accepta les seves demandes. Reivindicacions sectorials "Es demana una distribució més equitativa dels alumnes immigrants i amb necessitats educatives especials entre la xarxa pública i la concertada." L'objectiu és evitar que l'esforç d'integració recaigui exclusivament en els mateixos centres públics, garantint una corresponsabilitat real de tot el sistema educatiu.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
La Primavera del Teatre a la URV
La Primavera del Teatre: Una aposta cultural de la URV Joana Saragossa, vicedegana de la Comunitat Educativa de la Universitat Rovira i Virgili (URV), presenta la iniciativa Primavera del Teatre, un cicle que neix amb la voluntat d'integrar la cultura com a eix fonamental de la vida universitària i ciutadana. Filosofia i objectius del projecte L'objectiu principal és que la universitat no es limiti a la recerca i l'ensenyament, sinó que esdevingui un agent cultural actiu obert a tota la societat. Cicle triennal: Aquest any es dedica al teatre (coincidint amb el 2.500 aniversari del naixement de Sòfocles), l'any vinent a la música i el següent al cinema. Retorn social: Es pretén oferir cultura gratuïta a la ciutadania de Tarragona i Reus. "La universitat és una institució que fa ensenyament i fa recerca, però que també ha d'obrir-se i ensenyar a la gent a viure i a conviure." Programació destacada La selecció d'obres, que ha comptat amb l'assessorament del prestigiós Ricard Salvat, inclou propostes de teatre alternatiu i actuacions en diversos escenaris com el Teatre Metropol, el Bravium de Reus i la Sala el Magatzem: Conferència inaugural: A càrrec de l'actor i director Oriol Grau al Paranimf de la URV. Aula de Teatre de la URV: Representacions basades en textos del poeta Miquel Martí i Pol. Companyies convidades: Destaca la representació de Els ulls de la Tergemà de la companyia La Perla 29, dirigida per Oriol Broggi. Cloenda musical: Un concert del cantautor Roger Mas al Campus Centre. Informació pràctica Accés: Totes les activitats són gratuïtes. Entrades: Per a les representacions en sales tancades, cal demanar invitacions prèvies al Gabinet de Relacions Institucionals i Protocol de la universitat a causa de la limitació de l'aforament.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Novetats i convivència a la Fira d'Abril de Bonavista
Preparatius per a una edició ampliada de la Fira d'Abril L'Associació de Veïns de Bonavista, en col·laboració amb el grup Intermarché de Salou, presenta una edició renovada de la Fira d'Abril. Enguany s'aposta per una major diversitat d'activitats per atreure un públic més ampli, anant més enllà de les tradicionals sevillanes. Novetats destacades de la programació Entreteniment musical: Actuacions d'orquestres cada nit i la participació del grup de Mari Carmen Fraga. Varietat cultural: Com a novetat, s'incorpora el grup de carnaval brasiler Cacao Maravillado. Activitats infantils i eqüestres: Espectacles de pallassos per als nens el diumenge i una exhibició de doma de cavalls al recinte firal. Gastronomia típica: Introducció de paperines de pescaïto frito a l'estil andalús, que se sumen al pernil i la manzanilla habituals. Èxit de la Romescada i participació ciutadana Els interlocutors destaquen l'èxit rotund de la recent Romescada, on es van servir 350 racions. L'objectiu per a l'any vinent és triplicar la participació fins a arribar a les mil racions, consolidant l'esdeveniment dins de la gastronomia popular catalana i involucrant més el sector de la restauració local. Impacte econòmic i social a Tarragona Es preveu una assistència d'entre 35.000 i 40.000 persones, afavorida pel pont festiu i l'ampliació dels horaris fins a les cinc de la matinada. La fira no només és un motor econòmic que atrau turistes internacionals des de Salou, sinó també un espai de convivència harmònica. "Es tracta de potenciar que hi hagi aquesta convivència sana i harmònica que hem sabut crear a Catalunya... la Fira d'Abril és un referent a la nostra ciutat en aquest sentit." Es remarca la importància del civisme i l'ús del transport públic o anar a peu per evitar riscos amb l'alcoholèmia, gaudint de la festa amb responsabilitat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
20'
Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros sobre les municipals
Propostes i Estratègia Electoral del PSC a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Josep Fèlix Ballesteros, cap de llista del PSC, analitza la situació política a les portes de les eleccions municipals. El candidat subratlla la importància d'una llista que combina renovació i experiència, amb una forta presència d'independents, dones i joves, amb l'objectiu clar de governar la ciutat. Els Quatre Eixos del Programa Electoral Ballesteros estructura la seva proposta política en quatre pilars fonamentals per al canvi a Tarragona: Una Tarragona més barata: Reduir la pressió fiscal indirecta (pàrquings, zones blaves, autobús) i augmentar els serveis públics com llars d'infants i atenció a la gent gran. Ciutat cuidada i segura: Millorar el manteniment de l'espai urbà i abordar el problema de la inseguretat ciutadana, augmentant la ràtio de policies per habitant. Grans projectes i reptes: Impulsar infraestructures clau com la façana marítima, el nou Museu Nacional Arqueològic, biblioteques i un nou palau d'esports. Força cívica: Recuperar la confiança en els ciutadans i les entitats, governant amb complicitat i no de forma desconnectada de la realitat. Aliances i Futur Polític Pel que fa als possibles escenaris post-electorals, el candidat és contundent: "Som l'única força que pot garantir que el Partit Popular no governarà a Tarragona." Ballesteros aposta per un govern de progrés i no descarta pactes amb ERC o Iniciativa per Catalunya. Fins i tot es mostra obert a pactar amb sectors de Convergència i Unió si això implica un canvi de mètodes i la sortida de l'actual lideratge de Joan Miquel Nadal. Finalment, destaca la candidatura als Jocs del Mediterrani com el gran motor d'inversió externa per a la propera dècada.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
4'
Romescada Popular a la Plaça Corsini de Tarragona
Festa Gastronòmica al Cor de Tarragona El gerent de l'Associació de Venedors del Mercat Central, Rafael Martínez, presenta la primera edició de la romescada popular que tindrà lloc aquest dissabte a la Plaça Corsini. L'esdeveniment és fruit de la col·laboració entre l'Ajuntament, l'empresa Espimsa, els venedors del mercat i la Confraria de Pescadors. Detalls de l'Activitat L'objectiu principal és dinamitzar la plaça amb actes comercials i festius. La jornada destaca per: Cuina en directe: El romesco es prepararà davant del públic amb diversos fogons. Preus populars: La degustació té un cost de 3 euros, que inclou el plat de romesco, pa, vi i un got de rom cremat. Promoció per a clients: Aquells que hagin comprat al Mercat Central i disposin de 5 punts podran obtenir el tiquet per només 2 euros. Cultura i Tradició La festa no només serà gastronòmica, sinó que estarà amenitzada per un grup d'havaneres de Tarragona per acompanyar el rom cremat. "És una experiència que esperem que serveixi perquè l'any que ve ho puguem fer millor." L'acte començarà a les 12:00 del migdia i s'allargarà fins a les 14:00 hores o fins que s'exhaureixin les racions limitades.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
El Ballet Bolshoi actua a l'IES Martí i Franquès
Una oportunitat única a Tarragona El prestigiós Ballet Bolshoi de Kíev i Moscou realitza una actuació excepcional a la sala d'actes de l'Institut d'Educació Secundària Antoni Martí i Franquès de Tarragona. Aquest esdeveniment representa un fet cultural de gran rellevància, ja que és l'única representació oficial que la companyia ofereix a la ciutat durant la seva gira per l'estat espanyol. Origen de la col·laboració La col·laboració va sorgir de manera inesperada a través d'una trucada des de Madrid. Segons explica la professora Mercè Cerdà, la companyia aprofita els dies lliures entre les seves actuacions en grans teatres públics per oferir el seu art a institucions educatives o sense ànim de lucre. "Vaig pensar que em prenien el pèl i els hi vaig fer enviar un fax per comprovar que era veritat." Preparatius i logistique L'institut s'ha hagut d'adaptar ràpidament per complir amb els requeriments tècnics: Adequació de la sala: S'han organitzat 330 localitats en una sala d'actes que ja comptava amb bones condicions de llum i so. Gestió interna: El professorat ha assumit tasques de producció, des de la creació dels programes de mà fins a la distribució d'invitacions. Acollida: En finalitzar l'acte a les 21:00h, s'oferirà una copa de cava perquè els alumnes i professors puguin interactuar amb els ballarins. Impacte educatiu L'objectiu principal és apropar la dansa clàssica als més d'1.100 alumnes del centre. El repertori s'ha dividit en dues parts, la segona de les quals és més popular amb peces de Tchaikovsky i Chopin per facilitar-ne la comprensió a un públic no expert. Tot i la dificultat d'accés per al públic general a causa de l'aforament limitat, l'esdeveniment s'ha convertit en una autèntica revolució per a la comunitat educativa.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
La 6a Marxa de Torreforta a la Mussara
Detalls de la Sisena Edició de la Marxa Aquest diumenge se celebra la sisena edició de la marxa de Torreforta a la Mussara, organitzada per l'Agrupament Escolta La Salle Torreforta. L'esdeveniment s'ha consolidat com una cita tradicional a Tarragona per als amants de la natura i l'esport. Dades Clau de l'Esdeveniment Participants: S’han tancat les inscripcions amb un total de 250 persones. Tot i que la xifra és lleugerament inferior a l'any passat a causa de la coincidència amb altres actes, l'organització considera que és un número ideal per evitar aglomeracions en els corriols. Horari: La sortida serà a les 8:00 del matí puntualment. Perfil dels assistents: Hi ha una gran diversitat d'edats, des de joves de 12 anys fins a veterans de més de 65. El Recorregut i la Logística El trajecte té una distància aproximada de 32 quilòmetres i un desnivell exigent que va des dels 55 metres sobre el nivell del mar fins a arribar gairebé als 1.000 metres a la Mussara. "Sortim del Casal de Torreforta... passem per Bonavista, la Canonja i seguim el GR-7.2 fins a arribar al poble de la Mussara cap a les 17:30 o 18:00 de la tarda." L'organització ofereix una logística completa que inclou: 1. Avituallament: Aigua, fruita i suport durant el camí. 2. Transport: Cinc autocars per al retorn dels participants des de la Mussara fins a Torreforta. 3. Seguretat: Una furgoneta d'assistència per a qualsevol imprevist físic. Objectius i Futur Més enllà de l'activitat esportiva, la marxa pretén ser un espai de convivència i una eina per a la recuperació de camins antics que s'estan perdent per la urbanització. Jordi Santolari, organitzador de l'acte, destaca el fort suport institucional i d'entitats del barri per fer possible una activitat amb un cost d'inscripció molt reduït (6 euros).
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Subvencions de l'Ajuntament de Tarragona per a brossa i ascensors
Ajuts municipals per a col·lectius vulnerables a Tarragona El tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Aregio, detalla les noves bases per a l'atorgament de subvencions destinades a millorar la vida dels ciutadans amb menys recursos i modernitzar els habitatges de la ciutat. 1. Subvenció de la taxa de la brossa per a pensionistes Aquesta mesura, ja prevista en els pressupostos, s'articula com una discriminació positiva segons la renda: Cobertura del 100%: Per a pensionistes amb ingressos iguals o inferiors al salari mínim interprofessional (establert en 452 euros per a una persona o 904 euros per a parelles). Cobertura del 50%: Per a aquells que es moguin en la franja immediatament superior (fins a 497 euros individuals). Procediment: Els beneficiaris han de pagar primer el rebut i posteriorment l'Ajuntament els retornarà l'import subvencionat. "No es pot suprimir la taxa perquè és un preu per un servei, però els ajuntaments podem bonificar a determinades persones en funció del seu nivell de renda." 2. Instal·lació d'ascensors en edificis antics L'objectiu és la rehabilitació del parc d'habitatges, especialment aquells construïts abans del 1970, on sovint resideix gent gran amb problemes de mobilitat: Requisits: L'edifici ha de tenir com a mínim tres plantes i quatre habitatges independents. Quantia: Subvenció de fins al 30% del cost de l'obra (màxim 3.000 euros) i una bonificació del 95% en la llicència d'obres. Clàusula de retorn: Si el propietari ven el pis en els cinc anys posteriors a rebre l'ajut, haurà de retornar la part proporcional de la subvenció, ja que es considera una plusvàlua generada amb diners públics. 3. Filosofia fiscal i gestió El govern municipal aposta per un model on es pagui en funció de la disponibilitat de renda. Tot i que algunes partides com la de la brossa són obertes per cobrir totes les sol·licituds que compleixin els requisits, d'altres com la d'habitatge estan gestionades pel Servei Municipal de l'Habitatge i depenen de la limitació pressupostària anyal.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
La 10a Mostra de Teatre Jove de Tarragona al Metropol
Celebració de la desena edició La ciutat de Tarragona commemora el desè aniversari d'una iniciativa que va néixer vinculada a l'Institut Martí i Franquès. En aquesta edició, la Mostra de Teatre Jove ofereix deu representacions que tindran lloc des d'aquest divendres fins al 12 de juny al prestigiós Teatre Metropol. Dades clau de la participació Deu grups en total: 4 vinculats a centres educatius i 6 de caràcter independent. Perfil dels actors: Joves amateurs amb ganes de mostrar el treball realitzat durant mesos. Internacionalització: Destaca la participació d'una companyia de Madrid (Torreka Teatro), que va contactar amb l'organització via web. Objectius i aprenentatge L'organització, encapçalada pel regidor Carles Sala, destaca tres fites principals: 1. Oci actiu i passiu: Fomentar que el jovent ocupi el seu temps lliure fent teatre o assistint-hi com a espectadors. 2. Apoderament interpretatiu: Donar visibilitat a joves amb altes capacitats fora de l'àmbit mediàtic de la televisió. 3. Millora constant: Tot i no ser un concurs, existeix un jurat crític que ofereix informes privats als grups per millorar aspectes d'escenografia i interpretació. L'experiència professional Un dels grans incentius és l'oportunitat de sortir de les aules o centres cívics per actuar en un escenari professional. Això permet als joves experimentar les infraestructures d'un teatre real, el mateix on actuen les grans companyies. "Volem que els adults també vagin a veure aquestes companyies locals i no professionals; és bonic recolzar aquests col·lectius." Informació pràctica Horari: Totes les funcions comencen a les 22:00 hores. Entrada: Les representacions són de caràcter gratuït fins a completar l'aforament.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Els nous judicis ràpids davant la inseguretat ciutadana
L'impacte de la nova Llei de Judicis Ràpids El contingut analitza la implementació del nou sistema de judicis ràpids com a eina per fer front a la creixent preocupació per la inseguretat ciutadana. Tot i que es reconeix que no serà la solució definitiva a la criminalitat, es planteja com un pas positiu per agilitzar la resposta judicial. Tipologia de delictes i limitacions Aquest procediment s'aplicarà a una sèrie de delictes amb pautes obertes, sempre que la pena de presó no superi els cinc anys. Entre els delictes inclosos trobem: * Delictes de lesions, robatori i furt. * Delictes contra la seguretat en el trànsit (especialment alcoholemias). * Violència domèstica. * Conceptes com el delicte flagrant o de tramitació senzilla. El procediment i la fase policial El procés s'inicia obligatòriament mitjançant un atestat policial. La policia disposa d'un termini màxim de 72 hores per concloure les seves actuacions i presentar el detingut davant el jutge. "No resoldrà el problema de la inseguretat ciutadana, però pot contribuir a millorar la situació." Infraestructura i mitjans a Tarragona L'entrada en funcionament (prevista per al proper 28 d'abril) requereix una dotació important de mitjans personals i materials: * Presència permanent del Ministeri Fiscal a les guàrdies de les capitals de província com Reus, Tarragona i el Vendrell. * Necessitat de perits, forenses i traductors de forma immediata. * A Tarragona, s'aprofitarà la reubicació dels jutjats per disposar d'un espai específic a l'edifici de l'Audiència. * L'aspiració d'un segon jutjat de guàrdia per a l'estiu a la zona litoral per gestionar l'increment estacional de delictes.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
21'
Entrevista a Francesc Ricomà: El projecte del PP a Tarragona
El Partit Popular i les Eleccions Municipals del 2003 En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el cap de llista i actual tinent d'alcalde, Francesc Ricomà, desgrana l'estratègia i la composició de la candidatura del Partit Popular (PP) per a les properes eleccions del 25 de maig. La proposta es basa en una línia de continuïtat respecte a la gestió realitzada en l'equip de govern durant els darrers tres anys i mig, però amb una clara voluntat de renovació ideològica. Renovació i continuïtat a la llista electoral La candidatura destaca per diversos aspectes clau: - Consolidació de l'equip: Es mantenen figures com Maria Mercè Martorell i Esteve Ortiz, que s'han afiliat recentment al partit després de ser independents. - Noves incorporacions: La llista s'oxigena amb perfils joves però experimentats en els llocs 3 i 6 (Alejandro Fernández i Javier Melero). - Absències significatives: Emili Mateu, president local del partit, no repeteix a la llista municipal per centrar-se en estructurar la base del partit als barris, tot i la seva valorada gestió en turisme. Gestió de govern i context polític Ricomà defensa fermament el pacte amb Convergència i Unió (CiU), destacant l'estabilitat assolida: "Una ciutat que no té estabilitat política no avança... el ciutadà valorarà l'aportació en positiu que s'ha fet per la ciutat." Respecte al context exterior, com la guerra a l'Iraq, el candidat afirma que, tot i no fugir del debat, el focus de la campanya serà estrictament el model de ciutat i els resultats de la gestió local, assegurant que Tarragona ha viscut una eclosió positiva gràcies a les polítiques del PP. Els quatre pilars per a la Tarragona del futur La campanya electoral del PP es basarà en quatre eixos fonamentals: 1. Lideratge: Millorar la prestació de serveis als ciutadans. 2. Referència: Potenciar el valor històric (Patrimoni de la Humanitat) a nivell internacional. 3. Equilibri i cohesió: Eliminar les barreres físiques (el riu Francolí i el mar) i integrar els barris, seguint models com el de València. 4. Seguretat: Garantir el dret a la llibertat i la tranquil·litat ciutadana davant la percepció d'inseguretat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Noves cares del PP a Tarragona per a les eleccions del 2003
Presentació de les candidatures del Partit Popular a Tarragona Entrevista amb dos membres clau de la llista encapçalada per Francesc Ricomà per a les eleccions municipals del 25 de maig de 2003. La conversa se centra en el perfil dels candidats, les seves expectatives i la visió sobre la gestió municipal davant la política internacional. Perfils dels candidats Alejandro Fernández (Número 3): Amb 26 anys i llicenciat en Ciències Polítiques, és el president de Noves Generacions. Tot i la seva joventut, ja té experiència prèvia a la llista i ha treballat a l'Ajuntament els darrers quatre anys. Defineix la seva posició com una barreja de: Responsabilitat per la visibilitat política. Il·lusió pròpia de la joventut per mobilitzar l'electorat. Javier Melero (Número 6): Administrador de finques de 42 anys amb experiència en la gestió pública com a coordinador de serveis territorials al Vendrell. Es defineix a si mateix no com un ideòleg, sinó com un: Polític gestor centrat en el dia a dia i l'eficiència. Prioritats i visió política Els candidats subratllen que la política municipal s'ha de basar en fets i no en teories. Defensen el concepte de tecnocràcia eficaç com una eina per gestionar millor els recursos públics. "En democràcia moderna, que les idees estan totes inventades gairebé, el que interessa són persones capaces de gestionar amb eficiència els recursos de l'administració." L'impacte de la Guerra de l'Iraq Tot i reconèixer la preocupació per la contestació social generada per la guerra de l'Iraq, els candidats mantenen un cert optimisme: * Consideren que l'oposició usa el conflicte bèl·lic per falta d'arguments contra la bona gestió local realitzada pel govern de coalició. * Confien que l'electorat sabrà distingir entre la política internacional i la tasca municipal realitzable a Tarragona. * S'esmenten exemples històrics on els partits que han intentat rendibilitzar manifestacions de caràcter social han acabat perdent suport electoral.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
L'impacte de la televisió en la dansa i el Dia Internacional
L'impacte de la televisió en el món de la dansa En aquesta conversa s'analitza com els programes de televisió i les sèries (com Un paso adelante o l'antiga Fama) han generat un boom en l'interès per la dansa. Tot i que es reconeix que la televisió és un gran reclam, es critica la falta de realisme i la manca de tècnica que sovint es mostra en pantalla: Manca de rigor: S'assenyala que a les sèries no es veu l'escalfament ni el treball de tècnica bàsica, creant una falsa imatge del que és una classe real. Càstings i qualitat: Es qüestiona que, malgrat els grans pressupostos, no sempre se selecciona els millors ballarins, prioritzant sovint el perfil d'actor. Influència en els joves: Els alumnes arriben a les escoles influenciats per la moda televisiva (estètica, roba, pírcings), però els costa assumir la disciplina i l'esforç diari necessari. "La vida real del ballarí no és el que surt a la televisió; és molt més dura i exigent." Celebració del Dia Internacional de la Dansa a Tarragona Es detalla l'extensa programació prevista per al cap de setmana a Tarragona i Reus, amb l'objectiu de mostrar totes les edats i estils: Dissabte: Actuacions infantils al Magatzem (matí) i una gala d'adults semiprofessional al Teatre Fortuny de Reus (nit). Diumenge: Mostra de barra de dansa clàssica al Balcó del Mediterrani i la Rambla Nova, i actuacions davant del Metropol. Diversitat d'estils: S'inclouran disciplines com el clàssic, contemporani, jazz, flamenc i dansa espanyola. La bretxa de gènere i el futur Les convidades lamenten que la dansa segueixi sent un món majoritàriament femení a causa de la pressió social i els prejudicis que encara impedeixen que molts nens s'hi apuntin. Tot i així, es destaca que les generacions més petites (la dansa creativa) són el futur del sector.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
Estrena mundial de 'Psicofonia 1' al Teatre Metropol
El Col·lectiu de Compositors de Tarragona presenta nova música Entrevista a Joan Carles Blanc, president del Col·lectiu de Compositors de Tarragona, i al compositor Antoni Sebastià, amb motiu del concert extraordinari al Teatre Metropol de Tarragona. L'esdeveniment destaca per l'estrena mundial de l'obra Psicofonia 1 i la presentació de set peces de creadors locals vius. Reivindicant la Música Contemporània Els convidats reflexionen sobre els reptes de la seva professió i la percepció del públic: - Trencant mites: La música contemporània no és necessàriament "rara" o sorollosa; engloba estils diversos com el neoromanticisme o el jazz. - El paper dels programadors: Sovint les institucions i empreses aposten per repertoris clàssics (com Vivaldi) per seguretat comercial, limitant l'accés a noves creacions. - Educació i obertura: S'observa que les noves generacions de músics del Conservatori tenen una mentalitat més oberta vers les noves estètiques. Detalls de l'obra 'Psicofonia 1' Antoni Sebastià explica el rerefons de la seva nova composició: - El títol fa referència a sons que requereixen amplificació, explorant la dualitat entre l'espiritual i el terrenal. - L'obra empra instruments tradicionals, tot i que l'autor reconeix que els compositors actuals s'aprofiten positivament de les noves tecnologies. "Som un col·lectiu de compositors que simplement estem vius; la nostra etiqueta és una qüestió de cronologia, no només d'estètica." Estructura del Concert El concert s'organitza en dues parts amb la participació de professors del Conservatori: 1. Primera part: Obres de Carles Robert, Josep Mateu, Josep Maria Rota i Conrad Setó. 2. Segona part: Peces de Rosalia Sumoi, Joan Carles Blanc i el tancament amb Antoni Sebastià. El concert és a les 20:00h, amb entrada lliure fins a completar l'aforament.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
Copa Federació de Tenis a Tarragona: Espanya vs Austràlia
Eliminatòria Històrica al Club Tenis Tarragona Aquest cap de setmana, Tarragona es converteix en l'epicentre del tenis femení internacional amb l'eliminatòria de la Copa Federació entre els equips d'Espanya i Austràlia. L'esdeveniment, celebrat en superfícies de terra batuda, marca una fita per a la ciutat i el club local. Detalls Organitzatius i Entrades L'organització ha destacat la voluntat d'apropar l'esport a la ciutadania amb preus populars: - Abonaments per a dos dies: Des de 20 euros per als socis fins a 30 euros per al públic general. - Capacitat: Les instal·lacions estan preparades per acollir fins a 1.000 espectadors. - Horaris: La competició començarà dissabte a les 11:00h amb una presentació oficial i un possible homenatge a Arantxa Sánchez Vicario. L'Equip Espanyol i la Transició Amb la retirada de Sánchez Vicario, l'equip espanyol afronta una etapa de transició liderada per: - Conchita Martínez: La figura més experimentada i número 1 de l'equip. - Magüi Serna: Arriba en un gran estat de forma després de guanyar dos tornejos recents. - Virginia Ruano: Actual número 1 del món en la modalitat de dobles. Reptes del Tenis Femení Durant l'entrevista amb Agustí Pujol (president de la Federació Espanyola de Tenis) i Gerard Montserrat (director esportiu del CT Tarragona), s'ha debatut sobre la situació actual de l'esport: - La dificultat de coordinar els calendaris amb el circuit masculí, ja que l'eliminatòria coincideix amb el Trofeu Comte de Godó. - La necessitat de potenciar la base per trobar relleus generacionals sòlids. - > "No tenim el fenomen Nadal en el tenis femení espanyol; tenim bones jugadores, però és difícil pronosticar si arribaran tan lluny." Els experts preveuen una eliminatòria molt igualada que podria decidir-se en l'últim punt del partit de dobles, amb un pronòstic optimista de 3-2 a favor del combinat espanyol.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
20'
Literatura, Vi i Riu: Tertúlia Especial de Sant Jordi a Tarragona
Presentació d'Autors de la URV En un programa especial de Tarragona Ràdio des del carrer per la Diada de Sant Jordi, es presenten tres obres d'autors vinculats a la Universitat Rovira i Virgili (URV) que exploren gèneres més enllà de l'àmbit purament acadèmic: Montse Nadal presenta Els vins del Priorat, una obra que combina la divulgació amb tocs científics sobre enologia. Pere Poi participa en el recull de relats Al brugit de l'Ebre, una obra col·lectiva que agrupa 15 autors de les comarques del sud. Joan Elias Adell presenta el seu poemari Encara una olor, una reflexió sobre l'acte de l'escriptura. Cultura Enològica al Priorat Montse Nadal, professora d'Enologia, explica que el seu llibre no és una guia turística convencional, sinó una anàlisi profunda del territori. L'obra tracta aspectes com: Els sòls de llicorella i la dificultat del conreu en terrasses. L'evolució de la cultura del vi en la darrera dècada, on el públic ja no només demana vi blanc o negre, sinó que s'interessa per la varietat, la criança i l'elaboració. L'ús d'adjectius humans per descriure el vi (vi sincer, rodó, amable), una tendència impulsada pels sommeliers. La Identitat Literària de les Terres de l'Ebre Pere Poi detalla la gènesi d'un llibre nascut de la voluntat de demostrar la consciència col·lectiva literària de les comarques de l'Ebre arran dels moviments socials pel transvasament. "Vam voler buscar autors que servissin per demostrar que hi havia una consciència col·lectiva literària a les Terres de l'Ebre." El seu relat és una peça intimista i introspectiva, descrita com una cartografia de l'ànima que aprofundeix en el tema de l'amor sense fer ús de diàlegs. Defensant la Poesia Contemporània Joan Elias Adell reflexiona sobre el paper de la poesia en el mercat actual i la seva percepció de dificultat. Els punts clau de la tertúlia inclouen: La complicitat del lector: La poesia requereix un esforç i una col·laboració activa per part de qui la llegeix. L'acte de lectura com a gest privat: Tot i el format d'espectacle en festivals, la força de la poesia resideix en la seva lectura íntima. El prestigi internacional de la poesia catalana, que es troba al mateix nivell que altres llengües malgrat la seva poca visibilitat mediàtica.