Tots els episodis

62454 episodis disponibles

episodis

62065-62088 de 62454

Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
15 de març del 2001
38'
Crida de Santa Tecla 2001: Inici de festes i dol oficial
Inici de les Festes de Santa Tecla 2001 El podcast recull la retransmissió en directe des de l'Ajuntament de Tarragona de la Crida, l'acte que marca el tret de sortida a les festes de Santa Tecla. Enguany, l'inici està marcat per un caràcter solidari i respectuós a causa dels atemptats de l'11 de setembre als Estats Units. Homenatges i Distincions Durant l'acte institucional, s'han lliurat les distincions més importants de la festa: • El Perpetuador: Enguany el reconeixement ha estat per a Antoni Segura García, històric geganter vinculat a la festa des de fa més de 30 anys i membre dels Xiquets de Tarragona. • Teclers d'Honor: S'han distingit cinc tarragonins per la seva trajectòria de més de 25 anys de participació activa: Francesc García, Enrique Gómez, Julià Pérez, Jordi Olivan i Ferran Ventura. Suspensió de la Tronada Per segon any consecutiu, el consistori ha decidit suspendre la tronada i els 11 morters en senyal de dol. L'alcalde Joan Miquel Nadal i el regidor Carles Sala han subratllat que, tot i la tristesa, la festa ha de continuar com a mostra de resistència davant la intolerància. Novetats i Agenda Cultural • Seguici Popular: Es destaca el 150è aniversari dels Gegants Moros (1851-2001) i la presentació de la postal dedicada a la Víbria del Serrallo. • Concerts i Esdeveniments: S'ha confirmat l'arribada de Pau Donés des del Canadà, garantint així el concert de Jarabe de Palo. També s'ha informat de l'èxit de vendes de l'abonament per a La Oreja de Van Gogh i Sopa de Cabra. "Santa Tecla és festa i res seria pitjor que demostrar que ens deixem plegar per la intolerància." — Joan Miquel Nadal, Alcalde de Tarragona.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
15 de març del 2001
20'
Josep Maria Ferrer: 57 anys dedicats a la Cavalcada de Reis
Homenatge a Josep Maria Ferrer: Una vida de servei a la ciutat En aquesta conversa, s'homenatja Josep Maria Ferrer, qui s'ha jubilat recentment després d'haver format part de la Comissió de la Cavalcada de Reis de Tarragona durant 57 anys. Ferrer repassa la seva trajectòria, des del seu inici l'any 1944 fins a l'actualitat, destacant l'evolució d'un dels esdeveniments més estimats de la ciutat. L'evolució de la Cavalcada: De la tradició a la modernitat Els orígens: Ferrer recorda quan els Reis d'Orient arribaven dalt de cavalls i recorrien la ciutat amb una il·luminació precària basada en teies (torxes de ferro) que feien molta fumera. Finançament popular: Antigament, la Cavalcada es finançava amb la venda de segells d'una pesseta als comerços locals, una mostra de la col·laboració ciutadana abans que l'Ajuntament n'assumís la gestió directa. Transformació tècnica: Durant el mandat de l'alcalde Vilar Guix, diverses entitats (La Salle, Club Maginet, Maestria) es van repartir l'organització dels tres Reis, introduint les primeres carrosses permanents i motoritzades. Anècdotes i gestió de crisi Josep Maria Ferrer destaca que la seva tasca consistia sovint a resoldre imprevistos sobre la marxa per tal que l'espectacle no s'aturés: Defectes tècnics: Explica com varen haver d'arrossegar una carrossa amb una roda trencada al carrer de Podaca per permetre el pas de la resta del seguici. Esforç físic extrem: En èpoques passades, els templets dels prínceps es portaven a pes. En una ocasió, els portadors van defallir i el mateix Ferrer, juntament amb un membre de la brigada, va haver de carregar el templet fins a l'Ajuntament. El valor de l'equip i el reconeixement Malgrat que rebrà la Medalla de Plata de la Ciutat, Ferrer insisteix que el mèrit no és individual: "Aquest guardó no en sóc jo el mereixedor, sinó que ho són tots els companys que han treballat amb mi, perquè una persona sola poca cosa pot fer." El llegat: La Cavalcada ha crescut en pressupost i qualitat artística, incorporant nous vestuaris, la unitat a cavall de la Guàrdia Urbana i una millor logística al port. La recompensa: Per a Ferrer, veure la il·lusió als ulls dels nens i la felicitat de pares i avis és el que ha donat sentit a tants anys d'estrès i feina.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
15 de març del 2001
23'
Tarragona: balanç del primer any com a Patrimoni de la Humanitat
Impacte de la declaració de la UNESCO El primer any de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat ha generat un balanç positiu en el sector turístic, tot i que s'identifica com el principi d'un camí a llarg termini. La declaració ha servit per donar una millor imatge de marca i elegància a la ciutat, atraient un perfil de visitant més interessat en la cultura. Canvis en el perfil del visitant • L'excursionista de dia: És el perfil que més ha crescut, especialment provinent de l'àrea metropolitana de Barcelona i Lleida. • Pernoctacions: Encara que l'estada mitjana se situa al voltant de les 1,8 nits, s'ha detectat un lleuger increment en la durada de les visites. • Perfil internacional: Es manté un interès constant de mercats com els Estats Units i Alemanya, atrets exclusivament pel patrimoni històric. El sector hoteler i la desestacionalització Els representants del sector hoteler destaquen que, malgrat un any complicat per factors externs (vagues i el context internacional), les ocupacions han superat les de l'any anterior. • Estabilitat anual: S'està aconseguint trencar l'estacionalitat; hotels que abans tancaven a l'hivern ara romanen oberts tot l'any. • Mix de clients: El client d'empresa i congressos representa entre el 70% i el 90% de l'ocupació durant els mesos laborals, mentre que l'oci domina l'estiu i els caps de setmana. • Sinergia amb la indústria: Es destaca la convivència positiva i complementària entre el turisme i el sector petroquímic/industrial de la zona. Estratègies de futur i promoció "Tarragona entra en una nova etapa com a ciutat de congressos; és una feina a mig termini que hem d'explotar entre tots." Per augmentar l'impacte econòmic, s'han proposat diverses línies d'actuació: 1. Turisme de congressos: Potenciar el Palau de Congressos per atreure un visitant amb una despesa superior a la del vacacional. 2. Pla Estratègic: Col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili per planificar el creixement de la ciutat. 3. Millora de l'oferta d'oci: Necessitat de més activitat nocturna, teatral i d'espectacles per retenir el turista entre setmana. 4. Port Aventura: L'ampliació de la temporada del parc fins a Nadal es veu com un motor clau per a l'ocupació hotelera de final d'any.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
15 de març del 2001
12'
Luis del Olmo: Una vida dedicada a la ràdio i la llibertat
La ràdio com a eix vital i empresarial En aquesta conversa, Luis del Olmo reflexiona sobre la seva trajectòria professional, centrant-se en la seva passió absoluta pel món de la ràdio. Tot i que se l'identifica com a empresari, ell delega aquesta etiqueta en el seu fill, afirmant que la seva única preocupació és el programa de cada dia. Tanmateix, reconeix que va fundar Onda Rambla per una qüestió de supervivència professional: Independència: Volia evitar que les empreses poguessin acomiadar-lo quan ja no fos un producte rendible, com va veure que passava amb els seus ídols de joventut. Compromís: Dedica més de sis hores diàries al micròfon, un mitjà que defineix com un periòdic sonor on conviuen l'humor, la política i l'esport. La tensió del directe i el repte de la comunicació L'entrevistat destaca la intensitat de la ràdio, esmentant episodis concrets on la passió ha desbordat el debat: "Sense ‘calentura’ la ràdio no és res." Explica anècdotes sobre tertúlies recents on ha hagut d'intervenir per frenar discussions pujades de to i parla del proper repte professional: un programa especial a Extremadura sota el lema Catalunya-Tierra de Acogida, on reunirà els presidents de la Generalitat i d'Extremadura. La gestió de la por i el terrorisme Un dels punts més emotius és la seva confessió sobre la por. Del Olmo admet que conviu amb ella a causa de les amenaces del terrorisme d'ETA, però que relativitza el seu patiment quan el compara amb companys com Gorka Landaburu, que han sofert danys físics irreversibles. Seguint consells de professionals, combat el temor mantenint-se ocupat i compartint experiències amb altres periodistes en situacions similars.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
15 de març del 2001
24'
I Premis de Comunicació de la Ciutat de Tarragona
Els Guardons del Periodisme Tarragoní L'episodi se centra en el lliurament del primer Premi de Comunicació Ciutat de Tarragona, un guardó que reconeix la tasca dels professionals de la comunicació a les comarques tarragonines. Durant l'acte, s'han atorgat distincions a figures històriques com Lluís del Olmo i Salvador Alsius, i s'ha homenatjat la trajectòria del Diari de Tarragona com a degà de la premsa local. Els Guanyadors: Ràdio i Televisió El jurat ha decidit atorgar el premi principal exaequo a dos treballs vinculats a la realitat local i la solidaritat: • Cana Macana: Un programa de ràdio presentat per Agustí Farré. Es defineix com una "capsa de somnis" que utilitza contes, música especial (new age, rock gòtic) i reflexions per connectar amb els sentiments de l'oient. • Santa Tecla 2001, el terratrèmol: Un documental televisiu realitzat per Josep Maria Pagés. El treball documenta l'ajuda humanitària enviada des de Tarragona cap a la ciutat de Santa Tecla, al Salvador, després dels devastadors terratrèmols de principis d'any. Reflexions sobre el Periodisme de Proximitat Els autors subratllen la dificultat de fer periodisme d'autor o documentals en l'àmbit local a causa dels elevats costos de producció i la competència amb els mitjans immediats com la televisió comercial o internet. "Un reconeixement el que et fa és treure't l'apalancament... et ve com una bafarada d'aire fresc que et diu que el projecte pot tirar endavant." L'Agustí Farré aprofita per fer una crítica constructiva, lamentant que els mitjans escrits sovint es queden en la notícia del premi sense aprofundir en el contingut real dels programes guardonats.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
15 de març del 2001
18'
15 anys de Tarragona Ràdio i els Premis de Comunicació
Celebració i Reconeixement a la Comunicació Local En motiu del 15è aniversari de Tarragona Ràdio, s'ha organitzat una jornada especial que inclou el lliurament del primer Premi de Comunicació Ciutat de Tarragona. L'episodi recull el testimoni de figures clau del periodisme i la gestió municipal per analitzar la salut dels mitjans de proximitat. Salvador Alsius: Una visió periodística de Tarragona El prestigiós periodista i degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Salvador Alsius, és un dels guardonats per la seva tasca de difusió del patrimoni tarragoní. Durant la conversa, destaca: La capacitat de Tarragona de sorprendre constantment: > "És una ciutat d'aquelles que es pot dir no te l'acabes." L'evolució positiva cap a un turisme interior més potent, superant el tradicional tòpic que Barcelona només mira cap al nord. El valor de la gent jove preparada que aposta per quedar-se al territori per articular l'oferta cultural i de serveis. El Futur de la Comunicació de Proximitat L'entrevista aborda la paradoxa de la globalització: malgrat l'existència de grans corporacions, la comunicació local és més necessària que mai per la seva capilaritat i proximitat humana. Alsius assenyala que les ràdios i revistes comarcals tenen una funció tan vital com els mitjans d'àmbit nacional. Projectes i Aniversari de Tarragona Ràdio La regidora i presidenta de l'Empresa Municipal de Mitjans, Maria Mercè Martorell, profunditza en el model de l'emissora municipal: Funció pública: La ràdio serveix de lligam essencial entre l'Ajuntament i la ciutadania, oferint continguts que sovint no tenen cabuda en mitjans privats per criteris d'audiència. Lliurament de distincions: A més d'Alsius, es reconeix la trajectòria de Luis del Olmo, el Diari de Tarragona, i es reten homenatges a títol pòstum a Javier Pedrol i Fermí Morera. Nous horitzons: S'anuncia el projecte de trasllat de l'emissora a uns nous locals més accessibles i moderns per millorar les condicions de treball dels professionals.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
15 de març del 2001
41'
15 anys de ràdio pública: d'emissores de barri a Tarragona Ràdio
Orígens i Evolució de la Ràdio Municipal En motiu del 15è aniversari de Tarragona Ràdio, s'ha realitzat una taula rodona amb els exregidors responsables de l'emissora des de la seva fundació l'any 1986. La conversa destaca el pas d'un model descentralitzat basat en el voluntarisme a una estructura professionalitzada de servei públic. Els Inicis: El Model de Barris L'any 1986, sota l'impuls de Julián López, es va crear un sistema pioner de ràdios distribuïdes pels barris de la ciutat. Aquest model es caracteritzava per: • Ràdio Fòrum com a vaixell insígnia. • Petites emissores a Bonavista, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. • Un pressupost extremadament baix (unes 150.000 pessetes per emissora). • Una forta base de voluntariat i entitats veïnals. El Procés de Professionalització A principis dels 90, amb figures com Josep Miquel Sevil i Josep Maria Mosté, es va iniciar el debat sobre la creació d'una "autèntica emissora municipal". Això va comportar: • La creació de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació. • El canvi de nom de Ràdio Fòrum a Tarragona Ràdio per reforçar la identitat de ciutat. • La informatització i consolidació de plantilles professionals sota la gestió de Josep Félix Ballesteros. Valor Social i Futur Tots els interlocutors coincideixen en que la ràdio municipal ocupa un espai que la ràdio comercial no pot cobrir, actuant com un element vertebrador de la ciutat. "La ràdio ha estat i és un element vertebrador de consolidació i de cohesió de la població." Temes Clau Discutits • Dèficits democràtics: La ràdio com a eina per donar veu a col·lectius silenciats. • Vocació de servei: El paper fonamental en situacions d'emergència com els aiguats o atemptats. • Independència i Pluralitat: La necessitat de garantir una informació objectiva i allunyada de la instrumentalització política.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
15 de març del 2001
16'
2001-10-23 PREMIS COMUNICACIÓ Tarragona Ràdio
Celebració del 15è aniversari de l'emissora municipal Tarragona Ràdio commemora el seu 15è aniversari (1986-2001) amb una sèrie d'actes institucionals i lúdics que tindran lloc el proper divendres 9 de novembre. Durant l'entrevista, la presidenta de l'empresa municipal de mitjans, Maria Mercè Martorell, i el gerent, Francesc Valls Calçada, detallen les fites d'enguany. Actes principals i novetats Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona: Es creen per primer cop aquests guardons per reconèixer treballs periodístics sobre la ciutat en premsa, ràdio, televisió i internet. Acte Institucional: Se celebrarà al Saló de Plens de l'Ajuntament amb la presència del periodista Lluís Amiguet. Sopar Commemoratiu: Obert a professionals, col·laboradors i oients a l'Hotel Imperial Tàrraco per retre homenatge a qui ha fet possible l'emissora. Iniciatives promocionals i futur L'emissora ha dut a terme diverses accions per apropar-se a la ciutadania, com ara: - L'edició de marxandatge (samarretes, gorres). - La venda de loteria de Nadal amb el número 1026 (en referència a la freqüència 102.6 FM), comprada per simbolisme a la Bruixa d'Or. Pel que fa al futur, s'anuncia un canvi d'etapa amb el nou local de l'emissora, que millorarà les condicions tecnològiques i l'accessibilitat per als professionals i visitants, deixant enrere les històriques instal·lacions de la Rambla. "No sols és important ser bo, sinó que també s'ha de fer aquesta promoció d'allò que es fa bé."
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
9 de març del 2001
50'
Dia de la Música a Tarragona: Debat i Castell de Sons
La Música a la Ciutat de Tarragona L'episodi se centra en la celebració del Dia Internacional de la Música, reunint diversos agents del sector per reflexionar sobre l'estat actual de la disciplina, la formació i la vertebració del col·lectiu a través de la nova Associació de Músics. Formació i Estils Musicals Els convidats discuteixen la desaparició de les barreres tradicionals entre estils. S'arriba a la conclusió que només existeix la "bona i la dolenta música", independentment de si és rock, clàssica o pop. • Els músics clàssics actuals ja no segueixen els estils rígids de vestimenta i comportament de l'antic conservatori. • Es destaca la capacitat d'improvisació dels músics autodidactes vs. la formació acadèmica. La Precarietat de la Professió Es posa èmfasi en la duresa de la vida del músic, especialment per la dificultat de viure'n professionalment. "La vida del músic és dura per tot. Primer, perquè és molt difícil viure de la música." L'Experiència del "Castell de Sons" El projecte estel·lar de la jornada és una acció sonora col·lectiva a la Plaça de la Font: • Participació de prop de 200 músics. • Estructura basada en el caos controlat i el material sonor de "textures". • Ús d'un sistema de semàfors per dirigir les entrades i sortides de 13 grups instrumentals diferents. Crítica a l'Ensenyament Es denuncia la manca de suport públic a les escoles de música privades autoritzades, que han de complir els mateixos requisits que les públiques però sense rebre subvencions, encarint el cost per a l'alumne.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
9 de març del 2001
48'
Dia de la Música: Associacionisme i talent a Tarragona
Celebració del Dia Internacional de la Música a Tarragona Programa especial de Tarragona Ràdio realitzat en directe des de la plaça de la Font, centrat en la realitat del col·lectiu de músics de la ciutat, la seva organització i els reptes de la professió. L'Associació de Músics de Tarragona (aMT) L'espai compta amb la presència de Pep Gómez (Moluc), qui detalla la necessitat de crear un ens que aglutini tots els estils musicals: • L'associació neix per superar l'històric aïllament dels músics tarragonins. • Es defineix com un "contenidor buit" per evitar etiquetes (clàssica, rock, pop) i oferir cobertura legal i administrativa al col·lectiu. • Actualment compta amb uns 150 associats i cerca una veu forta davant les institucions. Formació i Professionalització En Jordi Massip, president de la Banda Unió Musical de Tarragona, reflexiona sobre el pas del món amateur al professional: • Destaca la dificultat de les oposicions per entrar en orquestres a causa de l'alta competitivitat internacional. • L'aprenentatge musical es descriu com un procés infinit: "Jo crec que ara que tinc la carrera és quan realment començo a estudiar i a veure coses que al Conservatori no t'ensenyen." Actuacions i Esdeveniments en Directe L'episodi està amenitzat per diverses interpretacions que demostren la varietat del panorama local: • Duet de saxos: Interpretació de peces barroques adaptades (Purcell i Corelli). • Aula de cant: Actuació de l'Àfrica Cruz i el Joan Rodríguez interpretant "Las cosas del querer", acompanyats al teclat per José Álvaro. • Agenda: Referències al muntatge del Castell de Sons i la relació dels concerts amb l'actualitat esportiva (el possible ascens del Nàstic).
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
9 de març del 2001
3h 37min
Un Diàleg Nocturn: Salutacions Continuades sota la Lluna
Benvinguda i Trobada Nocturna L'episodi es caracteritza per una interacció constant centrada en la salutació de cortesia nocturna. Al llarg de la sessió, l'interlocutor manté un to constant, reforçant la presència i el contacte verbal des de l'inici fins a la conclusió del temps enregistrat. Dinàmica de la Conversa • La frase "Bona nit" s'erigeix com l'eix central de l'episodi, repetint-se en intervals regulars per establir una atmosfera de calma. • Es produeixen pauses significatives durant la primera part de la sessió (entre els segons 539 i 809), creant un espai de silenci reflexiu que trenca la monotonia de les salutacions. • La repetició rítmica serveix com a eina de cohesió entre els participants, assegurant que el flux del podcast no es perdi malgrat la brevetat del contingut informatiu. "Bona nit" Estructura i Ritme L'estructura del podcast és circular i minimalista, on la iteració del missatge busca generar un efecte de proximitat i acompanyament durant les hores tardanes. No s'introdueixen temes complexos, centrant-se exclusivament en la validació mútua a través de la veu.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
9 de març del 2001
45'
Simulacre d'emergència química Pla SECTA a Tarragona
Resum de l'Exercici d'Emergència El 26 de març de 2001, s'ha dut a terme un simulacre d'emergència química de gran envergadura a Tarragona, concretament al Polígon Sud, sota les directrius del Pla SECTA. L'exercici ha simulat una fuita de acrilonitril a l'empresa BASF (referida també com BACC/BACF en la transmissió), generant un suposat núvol tòxic que afectaria els nuclis de la Canonja i Bonavista. Desenvolupament de l'Incident Simulat • Inici de l'alerta: A les 15:45 h han sonat les sirenes d'alerta, indicant el confinament immediat de la població. • Gestió de la fuita: Segons els responsables de BASF, s'ha simulat una fissura en un tanc d'emmagatzematge que hauria provocat un vessament de 300 metres quadrats. Els equips de seguretat interna i els Bombers de la Generalitat han intervingut per segellar la fuita hermèticament. • Fi del simulacre: A les 16:15 h s'ha donat per finalitzada l'actuació a la planta, i posteriorment el delegat del Govern ha desactivat el pla d'emergència exterior. Mesures de Protecció i Resposta Ciutadana Les autoritats han emès consells d'autoprotecció crítics a través de la megafonia i la ràdio: Confinament: Tancar-se en edificis, abaixar persianes i segellar juntes. Comunicacions: No utilitzar el telèfon per evitar el col·lapse de les línies. Escoles: No anar a recollir els nens; els centres escolars han aplicat els protocols de confinament amb èxit. "El més important és emetre un missatge institucional donant els consells a la població: tancar-se dins els edificis i no circular pel carrer." Valoració de les Institucions i Veïns • Administració: Tant el delegat del Govern, César Puig, com l'alcalde Joan Miquel Nadal, han valorat positivament la coordinació entre els cossos de seguretat i la resposta dels centres escolars. • Crítica Veïnal: Malgrat l'èxit oficial, alguns veïns han expressat queixes per falta de coordinació real al carrer i cert descontrol en el trànsit durant els primers minuts de l'alerta. • Anècdotes: S'ha produït una petita incidència real quan una mànega de bombers s'ha descontrolat, mullant diversos periodistes que cobrien l'acte.
Arxiu Sonor 2001 Enrevistes
9 de març del 2001
1h 50min
La Biblioteca Pública de Tarragona des de dins
Explorant el cor de la Biblioteca Pública de Tarragona En un programa especial de Tarragona Ràdio, l'equip es trasllada a la Biblioteca Pública per descobrir el dia a dia d'aquest servei essencial que atén a més de 300.000 persones anualment. Ja no es tracta només d'un "temple del silenci", sinó d'un centre dinàmic d'accés a la informació i la cultura. El personal i les rutines diàries El funcionament de la biblioteca depèn d'un equip divers que comença a treballar molt abans que s'obrin les portes al públic: • Preparació matinal: El personal de neteja arriba a les 6:00 h, seguit dels bibliotecaris que organitzen les devolucions del dia anterior i posen a punt les màquines d'autoprèstec. • Perfils veterans: Es recullen els testimonis de treballadors històrics com el Federico Lorenzo i l'Anna Terrida, que expliquen el pas de la gestió manual amb fitxes a la digitalització total. Tresors i col·leccions especials La biblioteca custodia veritables joies del patrimoni bibliogràfic mundial: • Sala d'Incunables: Una de les seccions més restringides que guarda manuscrits des del segle X i llibres impresos abans del 1500 (incunables). Destaca la col·lecció del Virrei Pere Antoni d'Aragó, amb enquadernacions de cuir vermell i lletres d'or. • Secció Local: Recull tot el que s'imprimeix a les comarques de Tarragona gràcies al dipòsit legal, amb més de 22.000 llibres i una base de dades activa de premsa local. Serveis adaptats al segle XXI El programa destaca com la biblioteca ha evolucionat per oferir continguts que van més enllà del llibre tradicional: • Audiovisuals: La sala de música i cinema és de les més visitades, amb un fons que va des del cinema mut de Clàssics com Nosferatu fins a èxits moderns. • Formació i visites: S'organitzen jornades de formació d'usuaris per a escolars i universitaris perquè aprenguin a moure's amb autonomia per les sales. "Abans la biblioteca era el temple del silenci; ara és el temple de la informació." Anècdotes i curiositats El contacte diari amb milers d'usuaris genera situacions curioses, com el cas d'un reclús tan escrupulós amb el servei que va demanar si el carnet havia de tenir la seva adreça particular o la del centre penitenciari, o persones que busquen informació política sota conceptes molt poc acadèmics.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
9 de març del 2001
28'
Activitats i Innocents al Parc de Nadal de Tarragona
El Parc Infantil de Nadal i l'Aventura L'episodi ens submergeix en l'ambient festiu del Parc Infantil de Nadal de Tarragona, situat al refugi número 1 del Moll de Costa. Amb un preu popular de 300 pessetes, el parc ofereix una gran varietat d'espais de lleure: • Zona d'Aventura: Gestionada per Transaventur, inclou un rocòdram d'uns 3 metres d'alçada i ponts de fusta per a infants de fins a 1,50 m. • Esport i Habilitat: Destaca el tir amb arc del Club Tau i les activitats de l'escola municipal de rugbi, on els més petits aprenen nocions bàsiques de contacte i agilitat. • Atraccions Mecàniques: Circuits de motos de 50 cc per a joves (limitat a majors de 12-13 anys) i karts que funcionen amb temporitzadors. Tradició i Bromes dels Sants Innocents Coincidint amb el 28 de desembre, l'ambient està marcat per les innocentades. Els monitors i el personal de taquilla expliquen bromes curioses: "Hem dit a un nen que era el client número 100 i que li havia tocat una moto; ha vingut a informació tot il·lusionat." Altres bromes inclouen demanar als nens que diguin piropos o facin un petó a les noies d'informació a canvi d'entrades gratuïtes inexistents. Tallers i Tecnologia El parc no només és activitat física, sinó també creativitat i jocs moderns: • Manualitats: Tallers de pintura de caretes, construcció de mòbils de fusta (com ànecs amb rodes) i aprenentatge de nusos mariners. • Cultura Popular: Un espai dedicat al ball de bastons, on els infants confeccionen el seu vestuari simbòlic. • Videojocs: L'estat de la consola Dreamcast atrau adolescents gràcies al gran realisme de jocs com el de tenis, generant debats sobre l'educació en l'ús de la tecnologia. Informació Pràctica • Obert fins a l'1 de gener (tancat el matí d'aquest darrer dia). • L'entrada inclou un passi promocional per a Port Aventura.
Arxiu sonor esports 2001
9 de març del 2001
2h 50min
Partit Històric al Bernabéu: Reial Madrid vs Nàstic
Resum de la Jornada Històrica El podcast recull la cobertura especial de Tarragona Ràdio sobre el partit de tornada de vuitens de final de la Copa del Rei (2001) entre el Reial Madrid i el Gimnàstic de Tarragona a l'estadi Santiago Bernabéu. L'episodi captura l'emoció d'una fita sense precedents per a la ciutat de Tarragona. Els Punts Clau de la Retransmissió • L'èpica del Nàstic: Malgrat la diferència de categoria, el Nàstic va aconseguir avançar-se dues vegades al marcador (0-1 i 1-2), posant contra les cordes al Reial Madrid de les estrelles (Zidane, Figo, Raül). • Ambient al Bernabéu: Més de 2.000 tarragonins es van desplaçar a Madrid, desafiant el fred i la distància, sent l'afició més sorollosa durant gran part del matx. • Anàlisi del partit: Tot i que el resultat final va ser de 4-2 a favor del Madrid, la imatge donada pel conjunt grana va ser excel·lent, generant un orgull immens a la plantilla i a la directiva. Veus dels Protagonistes L'episodi inclou entrevistes exclusives amb figures clau del moment: • Josep Maria Andreu (President): Expressa la seva emoció pels gols i l'orgull pel comportament de l'afició. • Jaume Bonet (Entrenador): Crítica l'actitud de l'àrbitre però destaca la capacitat de l'equip de jugar tu a tu al millor club del món. • Jugadors: Declaracions de Jordi Masnou, Santi Castillejo i Lluís Codina sobre la sensació de trepitjar la gespa i la necessitat de traslladar aquest esperit a la Lliga. "Hem tingut el Madrid contra les cordes i han acabat demanant l'hora." Conclusió El programa tanca amb una mirada cap al futur, subratllant que, un cop acabat el somni de la Copa, l'objectiu prioritari és la permanència a la Segona Divisió A, utilitzant la moral obtinguda al Bernabéu com a motor per als propers partits.
Arxiu sonor esports 2001
9 de març del 2001
5'
Expedició del Nàstic cap a Madrid: Ambient i neu
Seguiment de l'expedició grana cap a la capital L'actualitat del dia se centra en el desplaçament massiu d'aficionats del Gimnàstic de Tarragona cap a Madrid. Un comboi format per 22 autocars avança per la península en un viatge organitzat i fragmentat en grups de tres vehicles per evitar el col·lapse a les àrees de servei. Estat de la ruta i paisatge Localització: L'expedició es troba actualment prop de Saragossa, a uns 20 quilòmetres de la ciutat. Meteorologia: Els aficionats s'han mostrat sorpresos per un paisatge completament nevat i amb presència de boira, més propi dels Pirineus que de l'interior de Tarragona. Seguretat vial: Malgrat la neu als laterals i l'aigua-neu puntual, la circulació és totalment segura i no hi ha dificultats a la carretera. L'ambient a l'interior dels autobusos Tot i que les primeres hores han estat marcades per la tranquil·litat, amb seguidors aprofitant per dormir o llegir, l'ànim ha començat a créixer gràcies a aficionats com la Conchita Moreno, qui ha liderat els càntics de l'himne. "Nazi, Nazi, crida l'afició... jo porto el color del Nàstic a dins!" Curiositats i anècdotes La placa del Bernabéu: S'ha recordat una anècdota històrica sobre una placa al Santiago Bernabéu que commemorava una victòria del Nàstic per 1-3 als anys 50. Dualitat de sentiments: Alguns seguidors han confessat la seva simpatia compartida pel Real Madrid, tot i que avui el protagonisme és exclusivament per a l'equip tarragoní.
Arxiu sonor esports 2001
9 de març del 2001
2'
Marea grana cap al Santiago Bernabéu: El viatge del Nàstic
L'expedició tarragonina rumb a Madrid Una àmplia representació de l'afició del Gimnàstic de Tarragona s'ha desplaçat en una flota de més de 30 autobusos cap a la capital espanyola per presenciar l'històric partit contra el Reial Madrid. L'ambient a l'interior dels vehicles és d'un optimisme absolut, malgrat les set hores de trajecte que tenen per davant. Detalls del desplaçament Punt de partida: Els autobusos han ocupat la plaça Imperial Tàrraco i diversos trams de la Rambla, oferint una imatge espectacular a primera hora del matí. Organització de les entrades: Tot i uns moments inicials de confusió per l'arribada tardana de les localitats des de Madrid, aquestes s'han lliurat finalment en pujar als vehicles. Perfil de l'aficionat: Predomina la gent jove (entre 17 i 18 anys), tot i que també destaca la presència de persones grans que no s'han volgut perdre la cita. Veus dels seguidors Els aficionats confien plenament en la classificació de l'equip grana, tot i reconèixer la dificultat del repte: "Patirem però ens classificarem. He dit que acabarem 2-1." El camí cap a la sorpresa La periodista Maria Escoda ha destacat l'eufòria de l'expedició, que espera portar la sorpresa del Santiago Bernabéu. Tot i que a primera hora regna una certa quietud a causa de la son per la matinada, s'espera que els càntics i l'animació augmentin a mesura que s'aproximin a l'estadi.
Arxiu sonor esports 2001
9 de març del 2001
43'
Copa del Rei: Real Madrid 4-2 Nàstic de Tarragona
Resum del Partit Històric al Bernabéu El Gimnàstic de Tarragona ha caigut eliminat de la Copa del Rei davant el Real Madrid amb un resultat final de 4-2. Malgrat la derrota, l'equip tarragoní ha ofert una imatge excepcional, arribant a posar-se per davant en el marcador en dues ocasions durant una primera part vibrant. Desenvolupament del Joc • El Nàstic ha sorprès amb un inici valent, avançant-se amb el 0-1 i posteriorment recuperant l'avantatge amb l'1-2. • El Real Madrid ha patit fins l'últim moment, acabant el partit amb l'expulsió d'Iker Casillas al minut 82. • Raül, amb un doblet, ha estat decisiu per tancar l'eliminatòria a favor dels blancs. Veus des de la Llotja i Institucions El delegat del govern de la Generalitat, el senyor Gomis, i l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, han destacat l'orgull de veure 2.000 tarragonins desplaçats a Madrid. L'alcalde ha subratllat la por del Madrid en els instants finals: "Era increïble veure els directius del Madrid com un flan, demanant l'hora perquè tenien por de perdre." El Futur: El Retorn a la Lliga El president del club, Josep Maria Andreu, ha estat molt clar sobre la situació de l'equip a la Segona Divisió A: • L'objectiu prioritari és la permanència. • Ens esperen 25 finals a partir del proper diumenge davant l'Oviedo. • Es preveuen entre 2 i 3 reforços en el mercat d'hivern, incloent-hi ja la cessió de Bruno Saltó. Declaracions del Vestidor L'entrenador Jaume Bonet ha criticat l'actitud de l'àrbitre per reiniciar la segona part mentre un jugador seu encara s'estava embenant al vestidor. Per la seva banda, Vicente del Bosque ha elogiat el Nàstic, afirmant que no s'ha limitat a defensar i ha practicat un gran futbol.
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
7 de març del 2001
17'
2001-06-26 REBUDA PUJOL
Recepció i celebració de l'ascens del Nàstic L'episodi recull una conversa informal i distesa en el marc de la celebració de l'ascens del Gimnàstic de Tarragona a la Segona Divisió A. Durant la trobada, es repassa l'actualitat de l'equip, la seva història i la situació general del futbol català. Punts clau de la conversa: Presentació de la plantilla: Es mencionen jugadors clau com el porter, el capità Jordi, el pitxitxi Castillejos (autor de 27 gols) i altres membres com Fran i Virgili. Moments de tensió: Es recorda el patiment dels últims minuts de l'eliminatòria decisiva, amb una intervenció providencial del capità traient una pilota sota els pals. Records històrics: Es destaca la trajectòria del club a Primera Divisió durant els anys 40, incloent-hi una fita històrica segons els interlocutors: "El primer partit de Lliga que es va jugar a l'estadi Bernabéu, hi va anar el Nàstic i va guanyar 1-3." La situació del futbol català i de la ciutat Es comenta amb orgull que el Nàstic és l'única gran alegria del futbol català de la temporada. L'alcalde de Tarragona i el president de la Generalitat discuteixen sobre el potencial de la ciutat, el seu patrimoni i la importància de tenir un referent esportiu de primer nivell. També s'analitzen els rivals de cara a la temporada següent a Segona A, mencionant la dificultat de competir contra equips com l'Atlètic de Madrid, el Racing de Santander o l'Oviedo.
Arxiu sonor esports 2001
7 de març del 2001
14'
2001-05-13 CELEBRACIO BALCO
Resum de l'Esdeveniment L'episodi recull un moment de gran eufòria col·lectiva i agraïment mutu entre l'equip i els seus seguidors. La interacció comença amb una llarga sèrie de comiats i mostres de gratitud que culminen en un parlament emotiu sobre el futur de l'equip. Punts Clau del Discurs Compromís amb l'afició: Es destaca la importància de l'aposta dels seguidors, amb proclames de "Som els millors" i la promesa de no fallar-los. L'objectiu de l'ascens: S'expressa el desig clar d'arribar a la Segona A, una fita que es descriu com la il·lusió compartida per tota la ciutat. Recordatori institucional: En un to més seriós, es ret homenatge a figures absents que van ser claus en l'inici del projecte. Cites Destacades "No ens falleu, que nosaltres no us fallarem!" "Ojalá sigamos igual y podamos disfrutar... y terminar llegando a la segunda A."
Arxiu sonor esports 2001
7 de març del 2001
0'
El retorn del Nàstic a Segona Divisió A
Crònica d'un ascens històric L'emoció es va apoderar del camp en els darrers instants del partit. Amb una falta a uns 15 metres de la frontal per la banda dreta, el Nàstic va haver de defensar amb tot el seu equip una última jugada de perill del Zamora. Moments de màxima tensió El cronòmetre ja havia superat el temps de descompte. Tots els jugadors del Zamora es trobaven dins l'àrea rival. El Nàstic va col·locar una tanca defensiva de dos homes per protegir la porteria. El xiulet final La jugada va culminar amb una centrada que va tocar Sergio Lara, moment en què l'àrbitre va decretar el final de l'enfrontament. La reacció va ser immediata: "Final! Final! Final! Final! Tarragona torna a la segona divisió A!" Aquesta victòria marca el retorn triomfal de l'equip a la categoria de plata del futbol espanyol, celebrat amb entusiasme pels narradors i l'afició.
Arxiu Sonor 2001
10 de febr. del 2001
37'
Celebració històrica de l'ascens del Nàstic a Segona A
Festa de l'Ascens a la Plaça de la Font El 24 de juny del 2001 marca una fita històrica per a la ciutat de Tarragona amb l'ascens del Gimnàstic a la Segona Divisió A, un fet que no es produïa des de feia 22 anys. Milers de persones (entre 8.000 i 10.000 seguidors) s'han aplegat al centre de la ciutat per rebre els herois de la temporada en un ambient d'eufòria col·lectiva, amb bengales, càntics i banderes. Intervencions i Protagonistes Diverses autoritats i representants del club han pres la paraula des del balcó de l'Ajuntament: • Josep Maria Nogués (entrenador): Ha agraït el suport de la ciutat i ha recordat que van complir la promesa de l'ascens. • José Luis García (president): Ha destacat el canvi social i econòmic de Tarragona en aquestes dues dècades i ha agraït l'esforç col·lectiu. • Joan Miquel Nadal (alcalde): Ha felicitat la plantilla i l'afició, tot encoratjant la gent a somiar amb la Primera Divisió. Moments Emotius i Anècdotes "Tarragona està a segona! Visca el Nàstic i visca Tarragona!" Un dels segments més divertits ha estat l'alineació personalitzada protagonitzada per Sergio Aguza i Cali Garrido, qui han presentat els jugadors amb els seus sobrenoms interns del vestidor, revelant la bona sintonia del grup. També s'han viscut moments de gran solemnitat recordant a Joaquín Gómez (delegat mort durant la temporada) i altres figures vinculades al club que han traspassat recentment.
Arxiu Sonor 2001
10 de febr. del 2001
17'
Celebració històrica de l'ascens del Nàstic a Segona A
L'eufòria de l'ascens al Nou Estadi El contingut recull els moments d'extrema felicitat i eufòria col·lectiva viscuts al Nou Estadi Municipal de Tarragona després que el Gimnàstic de Tarragona hagi certificat el seu retorn a la Segona Divisió A després de 21 anys. El resum de la jornada se centra en la celebració més íntima dels jugadors i la interacció amb l'afició. Punts clau de la celebració: Intimitat al vestidor: Els jugadors i el cos tècnic han celebrat el triomf a les zones internes del camp amb menjar i beguda, compartint moments amb els seus familiars més directes. Protagonisme dels jugadors: Intervencions de futbolistes com Manolo Herrero, Cali Garrido o Gordillo, qui ha estat acompanyat per tota la seva família vinguda d'arreu de l'estat. L'Himne i l'afició: La música de l'himne del Nàstic ha mantingut l'afició en constant vibració, generant un ambient emotiu a la Casa de la Ciutat i els voltants. Trasllat a la Plaça de la Font: L'alcalde Joan Miquel Nadal i el vicepresident Àngel Fernández coordinen la sortida de l'autobús de l'equip cap a l'Ajuntament per continuar la festa amb tota la ciutat. Declaracions destacades: "Aquesta nit cremarem el que calgui, la neurona ens demana més marxa. Qui vulgui, que pugi a la trainera!" L'anècdota de la jornada l'ha posat el conductor de l'autocar oficial, confirmant que l'equip no utilitzarà un vehicle descapotable, sinó el mateix autobús que els ha acompanyat durant tota la temporada, simbolitzant el treball i la humilitat del grup.
Arxiu Sonor 2001
10 de febr. del 2001
2'
Ambient històric al Nou Estadi pel possible ascens del Nàstic
Una atmosfera de gala a Tarragona L'expectació a la ciutat per aquest partit és total. Els interlocutors coincideixen que l'ambient que es respira a l'estadi és magnífic i millor que el de molts camps de Primera Divisió. La motivació dels jugadors és màxima i no calen paraules d'encoratjament addicionals, ja que l'energia que transmet la grada és suficient per afrontar el repte de l'ascens a la Segona Divisió A. Actes previs i personalitats Abans del xiulet inicial, s'han viscut moments de gran càrrega simbòlica: Sacada d'honor: El president del club, José Luis García, ha estat finalment l'encarregat de fer el xut inicial amb el seu estil característic. Presència institucional: L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha acompanyat el president i ha saludat un per un els jugadors de la banqueta i l'entrenador Josep Maria Nogués. Sentiment de ciutat: L'alcalde ha destacat el treball de la junta directiva i l'entusiasme de la població, definint la jornada com una festa important per a l'objectiu compartit de créixer com a club. El crit de l'afició L'estadi és un clam unànime que ja somia amb el futur immediat. Una de les frases més repetides pel públic i que reflecteix l'ambició del moment és: "L'any que ve, al Vicente Calderón" Tot està preparat perquè la pilota comenci a rodar sota l'atenta mirada de l'àrbitre Villanueva Angulo, amb una afició entregada que realitza onades a la grada i crits de suport constants que es preveuen ininterromputs durant els 90 minuts de joc.