Tots els episodis · 1994

66 episodis disponibles

episodis

1-24 de 66

Arxiu Sonor 1994
23 de des. del 1994
6'
Rebaixa del 25% a les tarifes del Port de Tarragona
Impacte de la rebaixa tarifària al Port de Tarragona El Congrés dels Diputats ha aprovat una proposició no de llei per reduir les tarifes del Port de Tarragona en un 25%. Aquesta mesura, impulsada per CiU i el PP, ha rebut una valoració molt positiva per part de Bartomeu Ramos, president de la Cambra de Comerç de Tarragona. Valoració econòmica i competitivitat Bartomeu Ramos destaca que aquesta decisió és una "aspiració de l'economia tarragonina" i subratlla els següents punts: Solvència financera: Malgrat la rebaixa, s'estima que el Port seguiria generant beneficis superiors als 1.000 milions de pessetes, demostrant que el marge de maniobra era ampli. Correcció de desequilibris: El creixement dels ingressos del port en l'última dècada havia estat desmesurat i per sobre de l'IPI (Índex de Preus Industrials). Competitivitat: La mesura ajudarà a les indústries locals a ser més competitives en un context de baixada de costos (aigua, electricitat i interessos). "L'excessiva comoditat dificultava la visió de la competitivitat del que ha de ser un port." Connectivitat aèria: La línia Reus-Madrid L'entrevista també aborda l'interès de set companyies aèries en l'estudi de viabilitat de la Diputació per restablir el vol regular Reus-Madrid. Ramos considera que aquest interès és una prova de la necessitat de la línia i felicita la iniciativa institucional per desbloquejar un projecte clau per a la mobilitat i l'economia regional.
Arxiu Sonor 1994
23 de des. del 1994
25'
El futur i els reptes del moviment veïnal a Tarragona
Evolució del Moviment Veïnal L'entrevista amb el president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona analitza la transformació de les entitats ciutadanes. Es destaca el pas d'un model basat exclusivament en la reivindicació sorollosa cap a un model de col·laboració i participació activa en les meses de negociació amb les administracions. Principals Problemàtiques de la Ciutat S'identifiquen diversos eixos de preocupació per als ciutadans de Tarragona: • Gestió de residus: Oposició frontal a la incineració per no ser una solució ambientalment sostenible. • Seguretat i Civisme: Preocupació per la pèrdua de consciència cívica i la demanda de policies de barri a peu per augmentar la proximitat. • Urbanisme: Crítica a la dificultat d'analitzar tècnicament el Pla General d'Ordenació Urbana (POUM) i les al·legacions sobre el traçat de la variant nacional. • Serveis Públics: Mancances en el transport públic a les zones perifèriques a partir de certes hores i la qualitat de l'aigua. Conflictes Socials i Interns Es debaten temes d'alta sensibilitat social com el reallotjament de famílies del barri de l'Esperança i la necessitat d'una gestió integral de la indigència per part de la Generalitat. També s'aborda el conflicte de convivència al barri de Parc Riu Clar, on la divisió veïnal dificulta la vida comunitària. "L'important és el col·lectiu i no la persona que hi hagi al front de les associacions." Renovació i Futur L'episodi conclou amb una reflexió sobre la renovació de càrrecs en diverses associacions de barris com Torreforta o Sant Pere i Sant Pau, valorant positivament l'entrada de noves cares per dinamitzar el moviment.
Arxiu Sonor 1994
23 de des. del 1994
25'
Impacte de la reforma laboral i situació de l'atur a Tarragona
Panorama del Mercat Laboral a Tarragona (1994) L'episodi analitza l'impacte de la reforma del mercat laboral impulsada pel govern central, amb dades específiques de la província de Tarragona durant els primers mesos d'aplicació el 1994. Ramon Cisneros, director provincial del Ministeri de Treball, detalla l'evolució de la contractació, l'atur i el sistema de seguretat social. Impacte de la Reforma i Noves Modalitats de Contracte L'aplicació de la reforma ha comportat un increment notable en noves tipologies contractuals: • Contractes d'aprenentatge: S'han triplicat al febrer respecte al gener, arribant als 596 contractes. Estan enfocats a l'aprenentatge d'un ofici o lloc qualificat. • Contractes en pràctiques: S'ha duplicat la xifra, seguint una evolució positiva. • Contractes a temps parcial: És on més es nota l'increment, amb 2.489 contractes registrats, facilitant la compatibilitat amb la vida familiar. Atur, Prestacions i Lluita contra el Frau La situació de l'atur presenta xifres complexes però amb motius per a l'optimisme. • L'atur registrat el gener de 1994 a Tarragona era de 34.546 persones, un increment del 30% respecte a l'any anterior. • El cost global de les prestacions per desocupació a la província ascendeix a 2.790 milions de pessetes mensuals. • S'ha intensificat el control del frau, amb la detecció de 56 casos d'infracció només al febrer per cobraments indeguts. Sostenibilitat del Sistema de Pensions Es discuteix la preocupació per l'increment de la despesa en pensions i subsidis: • A Tarragona hi ha 103.000 pensionistes, amb un volum total de 73.000 milions de pessetes. • La relació cotitzant/pensionista ha passat de 3,5 en els anys 60 a 1,8 en l'actualitat. • Es preveu una modificació de la llei per controlar millor les baixes per incapacitat laboral transitòria (ILT), reduint determinats períodes de 6 a 2 anys. "El sistema de seguretat social va néixer per fer front a estats de necessitat; ha de cobrar qui realment tingui el dret i la necessitat."
Arxiu Sonor 1994
23 de des. del 1994
5'
Enderrocament d'habitatges al barri de l'Esperança
Crònica de l'actuació al barri de l'Esperança La unitat mòbil de Tarragona Ràdio ha realitzat el seguiment en directe de l'enderrocament de quatre habitatges al barri de l'Esperança. L'operació s'ha desenvolupat amb una relativa normalitat, malgrat els antecedents de conflictivitat a la zona. Situació dels residents i acords Reubicació de famílies legals: Les famílies amb situació regularitzada han estat traslladades a nous habitatges a la ciutat. Com a contrapartida, un membre de cada família haurà de treballar per l'Ajuntament de Tarragona durant sis mesos. Desnonament de famílies il·legals: Dues famílies que ocupaven els immobles sense títol legal han estat expulsades de la ciutat. Casos vulnerables: S'ha destacat el cas de l'Antònia, una veïna de 54 anys amb una filla amb discapacitat i dos fills a la presó, que exemplifica la complexitat social de l'entorn. L'operatiu policial i seguretat L'intendent de la Guàrdia Urbana, Enrique Fernández, ha coordinat un dispositiu d'uns 30 agents. "La Guàrdia Urbana va decidir comprar equips antivalots (cascs i escuts) per a la protecció pròpia després dels incidents en enderrocs anteriors." Durant la inspecció de les vivendes abans de l'enderroc, que s'ha produït a les 9:17 hores, s'ha intervingut material divers: * Una quarantena de bombones de butà. * Dues carabines i dues escopetes d'aire comprimit. * Aparells electrònics vells pendents de verificació. Balanç de la jornada Tot i alguns crits isolats contra l'alcalde Joan Miquel Nadal i certes actituds agressives d'alguns menors cap als periodistes, la jornada ha finalitzat sense incidents greus. Actualment, la brigada municipal treballa en la retirada de la runa per donar l'operació per acabada oficialment.
Arxiu Sonor 1994
16 de des. del 1994
28'
Emergència per desbordament del riu Francolí a Tarragona
Gestió de l'Emergència i Mobilitat La ciutat de Tarragona i les comarques meridionals s'enfronten a una situació crítica pel desbordament del riu Francolí. El responsable de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), Ramon Tondo, informa que, tot i les dificultats, s'ha restablert la freqüència normal a quasi totes les línies per garantir el retorn dels ciutadans a casa. • Línia 2: És l'única línia amb restriccions severes, operant només a la parada del Club Nàutic per la situació d'emergència al Serrallo. • Evacuacions: S'ha col·laborat intensament en el trasllat de veïns cap a la Ciutat Residencial. Impacte al Barri del Serrallo i Mesures de Seguretat El barri mariner és un dels punts més afectats. La presidenta de l'Associació de Veïns, Carme Pedrol, i el responsable de Protecció Civil, Albert Magaroles, detallen la gravetat de la situació: "Això és com el temps de la guerra; hi ha troncs pel mig del carrer i cotxes travessats." Riscos Eststructurals i Socials • S'ha detectat una esquerda al mur de contenció del riu que ha obligat a l'evacuació preventiva. • El sector pesquer ha patit pèrdues totals dels seus arts i estris de pesca arrossegats pel corrent. • Es manté l'alerta davant la previsió de noves tempestes provinents de la zona de Castelló. Afectacions en Infraestructures i Serveis La crescuda de l'aigua ha paralitzat els principals eixos de transport i serveis bàsics: • Carreteres: Tallades la N-340 a Icomar, l'autovia de Salou i l'autovia de Reus. • Ferrocarril: El servei de Renfe està suspès entre Sant Vicenç, Tarragona, Reus i Tortosa. • Aigua Potable: El Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) ha suspès el tractament per la terbolesa de l'Ebre, provocant restriccions i baixes pressions a la Part Alta, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador. Valoració Institucional i Danys Personals La consellera de Governació, Maria Eugènia Cuenca, ha visitat les zones afectades (Alforja, on han caigut 400 litres, les Borges del Camp i Tarragona). S'ha confirmat la tràgica notícia d'una persona morta en un accident a l'A-7 l'Ametlla de Mar i una persona desapareguda a Cambrils. L'Ajuntament de Tarragona, encapçalat per l'alcalde Joan Miquel Nadal, prioritza el restabliment de serveis de gas i llum.
Arxiu Sonor 1994
16 de des. del 1994
24'
Projectes d'urbanisme i reordenació viària a Tarragona
Planificació Urbana i Nous Aparcaments El regidor d'urbanisme detalla la posada en marxa del nou aparcament en superfície situat entre el carrer Martell i l'Avinguda de Roma. Aquesta infraestructura, qualificada com a funcional, busca posar ordre a l'entorn del Parc de la Ciutat amb preus més assequibles que els aparcaments soterrats. Reordenació del Trànsit i Eixos Viaris Es discuteix profundament la transformació del carrer Pere Martell i la seva prolongació cap al Serrallo. L'objectiu és redistribuir el trànsit de forma solidària per evitar la saturació acústica i de vehicles: • Es preveu un estudi de reordenació integral per no carregar més l'inici del carrer. • Es prenen com a model èxits passats en carrers com Unió, Girona o Gasòmetre. • L'obertura del carrer Mallorca ajudarà a descongestionar la zona. Millores en el Patrimoni i Espais Emblemàtics Passeig de Sant Antoni Les obres ja en curs busquen dignificar un entorn que es considera el principal accés turístic a la Part Alta. Les millores inclouen: • Una vorera de 3 metres per protegir la muralla d'agressions dels vehicles. • Renovació total de serveis (clavegueram i enllumenat) i mobiliari urbà. Platja de la Rabassada Es confirma que les obres de reforma del passeig han començat al setembre per evitar molèsties durant la temporada de bany, amb la previsió d'enllestir-les la propera primavera. Polèmiques i Infraestructures Estatals Variant de la N-340 i l'accés a La Móra L'Ajuntament manté una postura contundent contra el Ministeri d'Obres Públiques (MOPO): "L'Ajuntament de Tarragona no donarà el seu vistiplau a les variants si no es contempla en la seva totalitat el tema de l'entrada de La Móra." Projecte Erosmer i la Basílica Pel que fa a la troballa de restes d'una basílica als terrenys d'Erosmer, el consistori defensa la compatibilitat de la conservació del patrimoni amb el desenvolupament econòmic i la creació de 400 llocs de treball. Millores Estètiques: La Plaça Imperial Tàrraco S'anuncia l'inici imminent de les obres per instal·lar una nova font i torres d'il·luminació de 14 metres per millorar la seguretat nocturna i la imatge de l'entrada principal de la ciutat.
Arxiu Sonor 1994
27 de nov. del 1994
4'
Resolució definitiva sobre la seu i els estatuts de la URV
Resolució de la polèmica per la seu de la Universitat Després d'una reunió al Palau de la Generalitat, s'ha tancat l'acord sobre la redacció de l'article 1 dels Estatuts de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El rector, Joan Martí, ha anunciat una solució de consens que intenta satisfer tant la legalitat jurídica com el sentiment de les localitats implicades. Punts clau de la nova redacció El contingut modificat de l'article 1.2 defineix l'estructura territorial de la següent manera: Seu oficial: S'estableix que la seu de la URV és la ciutat de Tarragona. Extensió territorial: Es reconeix que la universitat actua en altres àmbits territorials sense perjudici de la seva seu. Denominació dels centres: Els òrgans i centres podran identificar-se amb el nom de la ciutat on estiguin ubicats (com Reus), permetent una identitat compartida. Valoració de l'autonomia universitària El rector ha defensat que aquesta modificació no lesiona l'autonomia de la institució, ja que: "És una proposta que salva l'autonomia universitària i salva també la voluntat que va expressar el claustre en aprovar els Estatuts." Segons Martí, és habitual que el Gabinet Jurídic Central realitzi observacions tècniques en els processos d'aprovació d'estatuts d'universitats catalanes. En aquest cas, les observacions han estat escasses i s'han resolt mantenint l'esperit original del text aprovat pel claustre. Aplicació i autoritats presents La nova normativa entrarà en vigor tan bon punt el Gabinet Jurídic faci l'aprovació global de tot l'articulat. En la trobada han participat figures clau com el president Jordi Pujol, el conseller d'Ensenyament, el president de la Diputació i el comissionat d'universitats.
Arxiu Sonor 1994
27 de nov. del 1994
12'
Conferència de Ciutats Mitjanes Europees a Tarragona
Resum de la Sessió d'Inauguració L'acte d'inauguració de la Conferència de Ciutats Mitjanes Europees, celebrat a l'Antiga Audiència de Tarragona, ha comptat amb la participació destacada de l'alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal, i l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall. Punts Clau del Discurs de Joan Miquel Nadal El paper estratègic de les ciutats mitjanes: L'alcalde ha defensat la necessitat que les ciutats mitjanes no estiguin subordinades a les grans capitals, reivindicant la seva capacitat de gestió pròpia i sobirania en decisions industrials i mediambientals. Greuge econòmic i fiscal: S'ha denunciat que moltes multinacionals ubicades a Tarragona (especialment del sector químic) tributen a les grans capitals, restant recursos al territori que genera la riquesa. Infraestructures i competitivitat: Nadal ha criticat la gestió dels ports de mar a l'Estat espanyol, demanant que les ciutats puguin gestionar els seus ports per millorar la competitivitat econòmica local. Plans Estratègics: S'ha posat com a exemple el Pla Estratègic de Tarragona 1999 per afrontar els canvis del nou segle, basat en l'anàlisi de deficiències i la definició d'objectius de futur. Desenvolupament de la Conferència El programa de la jornada inclou: 1. Sessió Plenària: Anàlisi de l'estructura urbana europea i l'encaix amb les àrees metropolitanes. 2. Tallers de Treball: Debats sobre la col·laboració público-privada, la gestió de residus i la cohesió social. "Les ciutats mitjanes conformen en un percentatge molt elevat l'existència dels estats i exigim el dret a decidir sobre la nostra gestió."
Arxiu Sonor 1994
27 de nov. del 1994
18'
Dolors Comas i la nova candidatura d'esquerres a Tarragona
Una aposta plural per l'Ajuntament de Tarragona Dolors Comas, directora del Departament d'Antropologia de la Universitat Rovira i Virgili, encapçala una candidatura plural que aglutina diverses forces sota el paraigües d'una esquerra moderna i ecologista. La llista està formada per una coalició de quatre pilars fonamentals: Iniciativa per Catalunya (IC). La Plataforma. Els Verds. Independents, com la mateixa Dolors Comas. L'ètica del servei públic Comas subratlla que la seva implicació no respon a un interès personal ni professional, sinó a una voluntat de servei col·lectiu i a la necessitat de portar la "veu del carrer" a les institucions. Defensa que la política s'ha d'entendre com un sacrifici personal en favor del bé comú, lluny de la imatge de corrupció que sovint es projecta. "No anem a treure res personalment que ens beneficiï, sinó que entenem que és una implicació en afers col·lectius." Eixos programàtics principals La candidatura es presenta amb el lema de "gent nova" per trencar el bipartidisme actual i proposa una transformació radical de la ciutat basada en: Participació Ciutadana: Crear canals transparents i constants on les associacions veïnals tinguin veu directa. Sostenibilitat i Medi Ambient: Major control sobre la contaminació de la indústria química i protecció dels espais naturals locals. Igualtat i Cohesió Social: Combatre les desigualtats socials i aplicar polítiques actives de feminisme. Dinamisme Cultural: Fer de Tarragona una ciutat viva per als joves, evitant que hagin de marxar per buscar alternatives de lleure. Horitzó electoral del 1995 Tot i la polarització política a la ciutat, Comas es mostra optimista sobre la possibilitat d'obtenir representació. La porta resta oberta a la integració d'altres forces com el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) per evitar la fragmentació del vot progressista. L'objectiu final és entrar al consistori per condicionar la política municipal des de valors de solidaritat i transparència.
Arxiu Sonor 1994
27 de nov. del 1994
31'
Signatura del conveni de cessió de les Casernes de Tarragona
Acte Solemne a l'Ajuntament de Tarragona El 15 de novembre de 1994 es formalitza la cessió dels terrenys de les casernes militars General Contreras a la ciutat de Tarragona. Aquest acte, celebrat al saló de sessions, representa un pas històric per al desenvolupament educatiu de la regió, ja que els terrenys es destinaran exclusivament a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Compromisos i Intervencions Clau • Ministeri de Defensa: El general Eduardo Vila Patiño destaca la satisfacció de l'exèrcit en veure com unes instal·lacions que han deixat de ser operatives passen a tenir una funció social i docent. • Generalitat de Catalunya: El comissionat Josep Laporte subratlla la importància de la territorialització universitària i anuncia una inversió de 1.700 milions de pessetes per al curs de 1995 per a noves construccions. • Ajuntament de Tarragona: L'alcalde Joan Miquel Nadal emfatitza que l'Ajuntament no busca benefici econòmic amb aquesta operació, sinó garantir el futur dels joves i el progrés industrial i intel·lectual de la ciutat. Detalls Urbanístics de l'Acord L'acord a tres bandes estipula les següents condicions: • L'Ajuntament rep prop de 60.000 metres quadrats per a equipaments i facultats. • El Ministeri de Defensa conservarà uns 7.000 metres quadrats per a la construcció d'habitatges i dependències pròpies. "Aquest moment és essencial per a la història de Tarragona; l'Ajuntament ha volgut que, immediatament després de rebre la propietat, aquesta passi a la Universitat." Actes Simbòlics de Possessió L'alcalde va anunciar dos actes singulars per marcar la breu titularitat municipal abans del traspàs a la universitat: 1. El trasplantament de les palmeres del recinte a altres punts de la ciutat. 2. La celebració d'un partit de futbol de caràcter festiu entre el Club Gimnàstic de Tarragona i representants municipals al camp d'esports de la caserna.
Arxiu Sonor 1994
25 de nov. del 1994
0'
Primer 3 de 8 descarregat pels Xiquets de Tarragona
Crònica de la Descarregada El moment viscut ha estat de màxima intensitat emocional i tècnica per als Xiquets de Tarragona. Per primera vegada en la seva història, la colla ha aconseguit completar el procés de descarregar un 3 de 8, una estructura que ha exigit el màxim esforç de la seva canalla i troncs. Desenvolupament de la Baixada La canalla: Tant l'enxaneta com l'acotxadora han baixat amb gran rapidesa i agilitat, facilitant la feina a la resta del pom dalt. Els dosos: Han sortit amb una tranquil·litat destacable, un factor clau per mantenir l'estabilitat del castell en els moments crítics. El treball de troncs: S'ha observat un esforç titànic al pis de quarts, on els castellers han hagut de treballar molt i estirar-se per defensar l'estructura. Significat Històric L'emoció ha desbordat la plaça, ja que aquesta fita representa un punt d'inflexió des de l'any 1984. "Serà el primer de la història dels xiquets de Tarragona. Descarregat el 3 de 8." L'èxit s'ha celebrat amb eufòria en veure com els cinquens arribaven a terra i el castell quedava totalment descarregat.
Arxiu Sonor 1994
25 de nov. del 1994
0'
Anàlisi de l'intent de 5 de 9 de la Colla Jove
Crònica de la diada castellera L'intent de la Colla Jove de Tarragona amb el 5 de 9 amb folre s'ha quedat a les portes de l'èxit. Tot i un inici que semblava prometedor, l'estructura s'ha vist compromesa en els moments crítics de l'ascensió. Desenvolupament de l'estructura El castell presentava bones mides inicialment, però la situació ha canviat amb l'entrada de la canalla. Els dosos han començat a pujar quan el pis de quints ja mostrava símptomes de fatiga. El punt crític s'ha detectat al 3, que ha començat a rebrillar-se (oscil·lar excessivament) sota la pressió. L'intent fallit "Llàstima, aquest 5 de 9, que encara està un xic verd per la colla jove." Finalment, malgrat l'esforç dels castellers per mantenir la verticalitat, el castell no s'ha pogut carregar. Les conclusions principals són: 1. La colla és a prop del seu objectiu, però l'estructura encara necessita més assaig. 2. Malgrat la caiguda, les sensacions no són de derrota absoluta, ja que el castell no es veu impossible per a futures diades.
Arxiu Sonor 1994
25 de nov. del 1994
1'
La Colla Jove de Tarragona fa història amb el 3 de 9 amb folre i l'agulla
Crònica d'una fita històrica L'emoció es desborda a la plaça en el moment en què la Colla Jove Xiquets de Tarragona assoleix una de les seves millors actuacions. El text descriu amb detall la perfecció de l'execució d'un castell d'alta dificultat: el 3 de 9 amb folre i l'agulla. Desenvolupament de la descàrrega L'aleta i el carregat: El procés s'inicia amb la col·locació de l'enxaneta i l'aixecador, moment en què el castell es mostra extremadament estable, sense cap moviment, provocant els primers aplaudiments del públic. El descens de la canalla: La baixada es realitza amb una precisió absoluta. Els dosos i la resta de la canalla surten de la pinya mentre l'estructura central, l'agulla, es manté totalment clavada. L'èxit final: L'estructura no pateix en cap moment, permetent que el castell es descarregui amb una solvència que culmina en una eufòria total. Impacte històric "El millor castell d'una colla tarragonina de tota la història, quin castell, assentiu!" Aquesta fita es defineix com un moment que passa directament a la història del món casteller de Tarragona, destacant el treball coral de la colla per mantenir un castell tan complex sota control fins al darrer segon.
Arxiu Sonor 1994
17 de nov. del 1994
1'
La Colla Vella descarrega el 3 de 9 amb folre
Descripció de l'Actuació L'enregistrament narra l'execució d'un 3 de 9 amb folre per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. L'estructura es presenta compacte i ben treballada des dels inicis, malgrat algunes tremolors o verduguades que l'equip ha sabut gestionar amb solvència. Desenvolupament del Castell L'ascens: El ritme de la canalla és constant. Els dosos i l'acotxador pugen amb decisió mentre el tronc manté la verticalitat. L'aleta: El castell es corona amb èxit, arribant al moment de l'aleta amb molta estabilitat. La descarregada: Durant el descens, apareix una forta verdugada a l'esquerra, però el pom de dalt i els quarts treballen per mantenir l'estructura fins a l'alliberament total. Impacte en el Concurs Amb aquesta construcció, la Colla Vella se situa en primera posició provisional. L'actuació es destaca com una de les millors de la temporada incloent: "3 de 9, 4 de 9, 5 de 8. La millor actuació d'aquesta temporada." Finalment, el castell es descarrega amb èxit, consolidant la posició de la colla de Valls al XV Concurs de Castells.
Arxiu Sonor 1994
17 de nov. del 1994
1'
Intent històric de 5 de 9 de la Colla Jove
L'intent històric del 5 de 9 amb folre L'episodi descriu un moment de màxima tensió i dificultat tècnica al món casteller: l'intent de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona d'alçar el 5 de 9 amb folre. Aquest castell destaca per ser una fita inèdita fins al moment, donada la complexitat de muntar una estructura de tal magnitud damunt d'una pinya. La preparació de la pinya La pinya ha comptat amb un suport massiu i solidari d'altres colles, evidenciant la germanor del món casteller: * S'han format almenys sis cordons de seguretat. * Col·laboració de camises dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau i els Xiquets del Serrallo. * Pràcticament tota la pinya dels Xiquets de Tarragona ha ajudat a tancar el peu del castell. Desenvolupament i execució Sota un silenci sepulcral a la Plaça de Braus de Tarragona, el cap de colla ha dirigit l'ascens amb ordres precises: * El castell ha pujat amb molta rapidesa, un factor clau per a l'èxit d'aquestes estructures. * Els quints i sisens s'han col·locat correctament, mantenint l'equilibri en els pisos superiors. * La fragilitat ha aparegut quan els dosos han començat a situar-se a l'alçada del pis de sisens. El desenllaç Malauradament, el castell no s'ha pogut carregar. En el moment crític d'entrada de la canalla: * L'estructura del tres ha començat a rebrillar (oscil·lar). * Tot i l'esforç, el castell ha acabat cedint abans de finalitzar l'ascens de la canalla. "Lamentablement el 5 de 9 encara està un xic verd per la Colla Jove, però no és ni molt menys impossible."
Arxiu Sonor 1994
17 de nov. del 1994
1'
Intent de dos de nou amb folre i manilles de la Colla Vella
Crònica de l'intent de la Colla Vella Aquest segment descriu un moment de gran intensitat en el món casteller: l'intent de la Colla Vella dels Xiquets de Valls de carregar el dos de nou amb folre i manilles, considerat un dels castells més espectaculars de la seva història. Desenvolupament del castell L'estructura s'ha anat bastint amb precisió fins a arribar als pisos superiors: * Els quarts i els quints han pujat correctament sobre les manilles. * Els sisens s'han col·locat amb rapidesa, mantenint el castell compacte durant els primers compassos. * El folre i les manilles han treballat intensament per mantenir l'estabilitat mentre la canalla pujava. El desenllaç crític Malgrat que el castell feia molt bona fila i els dosos ja estaven col·locats, l'intent no ha reeixit per detalls tècnics en el darrer moment: 1. S'ha produït una regirada excessiva als pisos superiors. 2. Un peu s'ha acabat desplaçant, trencant l'equilibri de l'estructura. 3. L'enxaneta ha dubtat un segon clau abans d'encavalcar-se. "Quina llàstima de dos de nou! Estava molt maco, llàstima, s'ha enviat un peu." Perspectives futures Tot i la caiguda just quan l'acotxador ja estava col·locat, es considera una prova molt bona. La colla manté l'objectiu fixat en la diada de Santa Úrsula per intentar treure's l'espina i completar aquesta fita històrica.
Arxiu Sonor 1994
17 de nov. del 1994
16'
Final del Concurs de Castells de Tarragona
Cloenda del Concurs de Castells L'emissió recull els moments finals de la quinzena edició del concurs de castells a la Plaça de Braus de Tarragona. Després de sis hores d'actuació, la jornada arriba al seu punt final amb els darrers intents de les colles vendrellenques i el posterior repàs de la classificació general. Actuacions destacades del tram final Nova del Vendrell: Aconsegueixen carregar amb molt de patiment el 3 de 7 per sota. El castell ha presentat dificultats estructurals des de l'inici, especialment en la rengla de la dreta, però finalment l'han pogut coronar abans de caure. Nens del Vendrell: Han intentat el 4 de 8, un castell que no assolien des de feia anys. Malgrat una execució lenta i un bon inici d'estructura, el castell ha acabat fent llenya quan l'acotxador ja era a l'alçada de quarts. Classificació i resultats principals La crònica radiofònica destaca el domini de les colles vallenques i l'èxit de les formacions locals: Colla Vella dels Xiquets de Valls: Proclamada guanyadora del concurs, recuperant l'hegemonia després de quatre edicions sense guanyar. Colla Jove Xiquets de Tarragona: Segona posició meritòria descarregant el 3 de 9, el 4 de 9 i el 5 de 8. Colla Joves Xiquets de Valls: Acaben en tercera posició després de desistir de l'intent del 2 de 9 amb folre i manilles. Castellers de Vilafranca: Quart lloc, amb un cert regust de decepció en no poder completar tots els seus objectius de màxims. "Ha sigut una primera ronda fantàstica amb molts castells de 9 que han fet història en aquesta diada." Altres fites rellevants Es destaca especialment la actuació dels Xiquets de Tarragona, que han signat la millor diada de la seva història recent, i els Xiquets del Serrallo, que han carregat per primer cop el 2 de 7. L'edició tanca amb els pilars de comiat i l'agraïment a tot l'equip tècnic de Tarragona Ràdio.
Arxiu Sonor 1994
17 de nov. del 1994
1h 36min
Concurs de Castells: L'èpica dels Xiquets de Tarragona i la lluita de Valls
Títols de Secció i Actuacions Clau L'episodi se centra en el 15è Concurs de Castells de Tarragona, destacant especialment la tercera ronda, on diverses colles han viscut moments d'una intensitat emocional i tècnica extrema. Els Xiquets de Tarragona i el "Miracle" del 4 de 8 L'actuació més destacada ha estat la del 4 de 8 dels Xiquets de Tarragona. Tot i que l'estructura presentava defectes greus des de l'inici (una rengla enfonsada i un segon pràcticament assegut sobre la pinya), la colla ha aconseguit descarregar-lo amb una exhibició de raixa i resistència física. • Els comentaristes han descrit el castell com un "miracle". • El cap de colla, Manel Nadal, ha reconegut que ha estat un castell "horrorós" tècnicament però salvat pel coratge de la colla. El frec a frec entre les colles de Valls La lluita per la primera posició s'ha polaritzat entre la Colla Vella i la Colla Joves dels Xiquets de Valls: • La Colla Joves ha descarregat un 5 de 8 molt treballat, tot i que l'enxaneta no ha fet la segona aleta, comportant una petita penalització. • La Colla Vella ha respost amb un 3 de 9 amb folre impecable, de "postal", que els ha situat líders provisionals. • Ambdues colles han anunciat la intenció d'intentar el 2 de 9 amb folre i manilles en les rondes següents. Altres resultats destacats • Xiquets del Serrallo: Han fet història descarregant el 2 de 7, la millor actuació de la seva trajectòria. • Castellers de Vilafranca: Han descarregat el 2 de 8 amb folre, mantenint-se en la lluita per les places de privilegi. • Colla Jove de Tarragona: Ha patit per muntar el 4 de 9 amb folre, desmuntant-lo diversos cops abans de carregar-lo i descarregar-lo finalment amb moltes dificultats. "Aquest castell s'ha fet per pebrots; no havíem vist mai una cosa igual." Classificació Provisional Al final de la tercera ronda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls encapçala el concurs, seguida de prop per la Colla Joves. La incertesa es manté sobre si la Colla Jove de Tarragona intentarà el 5 de 9 per aspirar a la victòria final.
Arxiu Sonor 1994
17 de nov. del 1994
1h 30min
Grandiosa Jornada de Castells: Triomfs i Intents a la Plaça de Braus
Crònica de la Primera i Segona Ronda del 15è Concurs de Castells L'episodi narra amb intensitat el desenvolupament de les primeres rondes d'una jornada que ja es perfila com a històrica per al món casteller. La competició a la Plaça de Braus de Tarragona destaca per l'altíssim nivell de les colles i l'execució de castells de gamma extra. Actuacions Destacades de la Primera Ronda • La Colla Vella dels Xiquets de Valls obre plaça amb un impecable 4 de 9 amb folre descarregat, demostrant una gran potència i una pinya multitudinària. • Els Castellers de Vilafranca aconsegueixen una fita històrica en descarregar el seu primer 4 de 9 amb folre en aquesta plaça, trencant una ratxa irregular. • La Colla Jove dels Xiquets de Valls se situa al capdavant de la classificació provisional gràcies a un 3 de 9 amb folre descarregat perfectament. • La Colla Jove de Tarragona tanca la ronda descarregant també el 3 de 9 amb folre, sota una pressió psicològica màxima en actuar en darrera posició a casa. Moments Històrics a la Segona Ronda Un dels punts més emocionants de la jornada ha estat l'actuació dels Xiquets de Tarragona: "Han tardat 24 anys, però finalment els Xiquets de Tarragona han descarregat el 3 de 8. Una diada que es converteix en la millor de la seva història." Canvis d'Estratègia i Incidències • Estratègia de la Vella: En veure la caiguda de la Jove de Valls amb el 4 de 9, la Colla Vella opta per assegurar amb un 5 de 8 (la catedral) descarregat amb solvència. • Cops de mala sort: Tant els Castellers de Vilafranca com la Colla Jove de Tarragona pateixen intents fallits de castells de 9, fet que deixa el concurs obert i beneficia directament la Colla Vella. • Altres colles: Destaca el bon paper dels Castellers de Barcelona descarregant el 4 de 8 i la solidesa dels Castellers de Terrassa. Classificació i Perspectives A mitjan concurs, la classificació està molt ajustada entre les colles vallenques, amb la Colla Vella agafant avantatge estratègic per a la tercera ronda, on ja s'anuncien intents de 3 de 9 i fins i tot el 2 de 9 amb folre i manilles.
Arxiu Sonor 1994
17 de nov. del 1994
1h 28min
Resum del 15è Concurs de Castells de Tarragona
El Concurs del Segle: Inicis i Expectatives El 15è Concurs de Castells va arrencar amb una expectació sense precedents a la Plaça de Braus de Tarragona, en una jornada dominada per un cel amenaçador que finalment va respectar la competició. La retransmissió destaca la participació rècord de 23 colles, amb l'absència ja tradicional dels Minyons de Terrassa. Les Favorites a la Victòria L'episodi analitza les quatre colles que lluitaven pel primer lloc, destacant que es tractava d'un dels concursos més oberts de la història: • Colla Jove dels Xiquets de Tarragona: Considerada la favorita local amb un bagatge excepcional durant la temporada. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Amb l'experiència com a principal arma. • Colla Joves dels Xiquets de Valls: Defensant el títol de les tres edicions anteriors. • Castellers de Vilafranca: Una colla que arribava amb menys pressió però amb una qualitat tècnica indiscutible. Desenvolupament de la Primera Ronda La primera ronda va estar marcada per l'alt nivell de les construccions i algunes sorpreses tècniques: • Èxits destacats: Els Xiquets de Reus van completar un impecable 4 de 8, descrit com a "de manual". Per la seva banda, la Colla Joves de Valls va fer el primer gran cop d'efecte descarregant el primer castell de nou de la jornada: un 3 de 9 amb folre. • Dificultats i intents desmuntats: Els Castellers de Terrassa van haver de desmuntar el seu intent de 4 de 8 per problemes de quadratura, i la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau va protagonitzar un intent valent de 4 de 8 que finalment va quedar en intent desmuntat per indecisió de la canalla. "Ens trobem davant d'un concurs més obert que mai, realment és molt difícil fer un pronòstic del que pot passar avui." Valoracions de les Colles Locals Es fa un repàs exhaustiu de les colles de la ciutat de Tarragona, on els Xiquets de Tarragona van obrir amb un sòlid 2 de 7 amb l'objectiu futur d'atacar el 3 de 8. Les colles més petites de la ciutat, com Xiquets del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau, van demostrar un nivell de 7 i mig, consolidant la seva posició en el concurs.
Arxiu Sonor 1994
13 d’oct. del 1994
22'
Entrevista a Ramon Sánchez, governador civil de Tarragona
Futur dels governadors civils i reforma administrativa El governador civil de Tarragona, Ramon Sánchez, analitza el debat polític sobre la possible desaparició o transformació de la seva figura. Segons Sánchez, existeix una necessitat de racionalització de l’administració perifèrica de l’Estat, però adverteix que darrere de les propostes de formacions com Convergència i Unió hi ha una "lluita pel poder" per ser l'única instància sobre el territori. "La presència de l'Estat per exercir les seves competències directament i no per delegació és absolutament imprescindible per fer governable el país." Infraestructures i conflictes amb l'Ajuntament L'entrevista aborda diversos punts de fricció amb les administracions locals: Tarifes del Port de Tarragona: Sánchez defensa que el port forma part d'un sistema portuari estatal i que les rebaixes no es poden aplicar de forma aïllada sense compensacions. El Corredor Mediterrani: Aclareix que en el tram de Tarragona bona part de l'obra és de manteniment (balast i catenària) i no requereix permisos municipals ni exposició pública. Vagons tòxics a l'estació: Es confirma l'obertura d'un expedient informatiu a Renfe per l'estacionament de vagons amb residus radioactius durant la Setmana Santa, criticant la falta de seguretat en l'accés. Competències i subministrament elèctric En relació amb les talls de llum, Sánchez recorda que la distribució de baixa tensió és competència de la Generalitat de Catalunya. Tot i reconèixer que la infraestructura a Tarragona és deficient, delega la responsabilitat d'exigir inversions a les companyies elèctriques al govern autonòmic.
Arxiu Sonor 1994
13 d’oct. del 1994
27'
Futur i Actualitat del Museu Arqueològic de Tarragona
Actualitat Museogràfica i la Primavera Fotogràfica L'entrevista amb Francesc Terrats, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), se centra inicialment en la participació de la institució a la Primavera Fotogràfica 1994. El museu presenta l'exposició "Revelar el passat", un homenatge a l'arqueòleg Joan Serra i Vilaró en el 25è aniversari de la seva mort. L'Homenatge a Serra i Vilaró • L'exposició inclou 53 fotografies realitzades i revelades pel mateix arqueòleg. • Es mostren peces de les seves etapes a Solsona i Tarragona (Necròpolis, Fòrum i Muralla). • Es tracta d'una col·laboració amb el Museu Diocesà de Solsona. "Hem volgut donar-li la màxima entitat i fer-la conjuntament amb el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona per aplegar esforços i recursos." Projectes de Futur i Ampliació del Museu Un dels temes més crítics és la necessitat d'una ampliació física de la seu degut al dèficit d'espai actual. Es discuteixen propostes sobre la futura ubicació, incloent l'ús del Govern Militar. Dificultats de l'Emplaçament al Govern Militar • Llunyania física respecte a l'edifici actual, dificultant la gestió de personal i visitants. • Verticalitat excessiva de l'estructura, que no és òptima per a un museu arqueològic que requereix volumetria i espais amplis. Exposició Internacional: La Imatge de l'Imperi Per a la primavera de 1995, el MNAT prepara una gran mostra sobre retratística imperial romana en col·laboració amb el Museu Nacional de Roma de Mèrida i el Museu Saint-Raymond de Tolosa. Gestió del Patrimoni i Coordinació Institucional Terrats posa l'accent en la urgència de crear un Patronat d'Arqueologia Clàssica de Tarragona per acabar amb la descoordinació administrativa. • Considera que el patrimoni de Tàrraco s'ha d'entendre com un conjunt que supera els límits municipals (incloent l'Arc de Berà o Centcelles). • Critica la manca de coordinació amb l'Ajuntament, exemplificada en la polèmica retirada de la tanca de la Plaça del Rei, un fet que considera un error de seguretat i logística.
Arxiu Sonor 1994
13 d’oct. del 1994
1'
Homenatge a l'arqueòleg Joan Serra i Villaró
Revelar el passat: Una exposició commemorativa El museu presenta l'exposició titulada Revelar el passat en la seva edició de 1994. Aquesta mostra neix com un profund homenatge a la figura de mossèn Joan Serra i Villaró, coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort. L'arqueòleg i la fotografia L'exposició posa en relleu una faceta fonamental de la seva metodologia de treball: Autosuficiència documental: Serra i Villaró tenia el costum de realitzar ell mateix les fotografies per documentar les seves investigacions. Procés artesanal: No només capturava les imatges, sinó que ell mateix s'encarregava de revelar-les a la seva seu de treball. "L'exposició vol ser un homenatge a la figura de mossèn Joan Serra i Villaró en commemoració dels 25 anys de la seva mort." Aquesta col·lecció permet comprendre millor el vincle entre l'arqueologia i la documentació gràfica del passat segle.
Arxiu Sonor 1994
18 de jul. del 1994
1h 3min
Ple Municipal Tarragona: Pressupostos 1995 i Ordenances
Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona El ple ordinari del mes de novembre se centra en l'aprovació de les ordenances fiscals i la presentació del pressupost municipal per a l'exercici 1995. La sessió destaca per un fort debat polític entre l'equip de govern (CiU) i l'oposició (PSC i PP) sobre la càrrega financera i la gestió del deute. Gestió Econòmica i Modificacions de Crèdit • S'ha aprovat el cinquè expedient modificatiu de crèdit de 1994 amb 14 vots a favor i 11 en contra. • L'oposició critica la falta de previsió, assenyalant que s'han demanat uns 1.000 milions de pessetes en crèdits extra durant l'any. • Debat sobre el remanent de tresoreria de 1993, xifrat en 139 milions, que l'oposició qualifica de "virtual" per no dotar la morositat. Ordenances Fiscals i IBI • El punt més conflictiu ha estat l'Impost sobre Béns Immobles (IBI). Tot i que l'ajuntament manté el tipus al 0,72, l'oposició denuncia que la pujada del valor cadastral de l'Estat (3,5%) suposarà un increment real per al ciutadà. • S'ha rebutjat una esmena de l'oposició per rebaixar el tipus impositiu per compensar la pujada estatal. • Crispació durant l'explicació de vot sobre les exempcions a centres docents concertats, generant un enfrontament verbal entre regidors. Projectes Urbanístics i Universitaris • L'alcalde, Joan Miquel Nadal, destaca la cessió de les casernes militars per a la Universitat Rovira i Virgili (URV) com una fita històrica per a la ciutat. • S'aproven diversos expedients d'urbanització (PERI, polígons) i la inclusió de finques al registre de solars d'edificació forçosa. Pressupost 1995 "Són uns pressupostos ajustats a la realitat, equilibrats entre ingressos i despeses i pensant que Convergència i Unió seguirà governant." El regidor d'Hisenda, Santiago Pallàs, defensa uns comptes continuistes i critica la falta d'alternatives presentades per l'oposició, qualificant el debat a vegades com una "obra de teatre".