Ple Municipal de Tarragona: Urbanisme i Economia

Gestió Urbanística i Acords de Planejament L'inici de la sessió s'ha centrat en l'aprovació d'una llarga llista de tràmits urbanístics que afecten diverses zones de la ciutat. S'han validat modificacions en plans parcials, estudis de detall i projectes d'expropiació. Els punts clau han inclòs: • La modificació del Pla Parcial Sant Ramon i l'urbanització de Calamora. • La declaració de l'obligació d'edificar en finques del centre històric per evitar la degradació urbana. • Acords d'expropiació a la Via Augusta i millores d'infraestructures al camí del cementiri. Polèmica per l'Aval de CERFUM i la Situació Financera Un dels moments més tensos ha estat la ratificació de l'acord per deixar sense efecte un aval de 485 milions de pessetes a l'empresa municipal CERFUM. • L'equip de govern argumenta que l'empresa ja disposa de prou garanties pròpies amb les seves instal·lacions i que no cal el suport directe de l'Ajuntament. • L'oposició (PSC i PP) critica durament la gestió, alertant d'un dèficit previst d'entre 60 i 90 milions i denunciant que la situació econòmica municipal és límit. "Vostè només pretén crear confusió i des de l'oposició es busca el desprestigi personal del govern." Modificació del Pressupost i Endeutament S'ha debatut el quart expedient de modificació de crèdits, que puja a 427 milions de pessetes. El debat ha evidenciat dues visions oposades sobre la salut financera de Tarragona: Arguments del Govern • Afirmen que el deute està sota control (19% de càrrega financera) i que és inferior a la de governs socialistes a Madrid. • Destaquen que les inversions són necessàries per al futur de la ciutat i es realitzen aprofitant que l'obra pública és més barata actualment. Crítiques de l'Oposició • Denuncien l'existència de 77 milions de pessetes en factures sense consignació pressupostària. • Alerten que l'endeutament real, sumant avals i factures pendents, podria arribar al 40%, superant els límits legals i posant en risc l'estabilitat futura.

Nadal a Tarragona: Tradicions, Il·lusió i Patrimoni

Tertúlia sobre la Cavalcada i les Tradicions de Nadal L'episodi comença amb un debat intens sobre la Cavalcada de Reis a Tarragona, centrat especialment en les limitacions imposades als mitjans de comunicació i les mesures de seguretat com la instal·lació de 500 tanques de protecció. Els col·laboradors discuteixen si aquestes traves tècniques poden afectar la màgia i la il·lusió dels infants en una nit tan especial. L'Evolució de les Tradicions Es reflexiona sobre la competència entre figures tradicionals i foranes: • La reivindicació del Tió de Nadal com a element propi de la identitat catalana. • La pèrdua d'hegemonia dels Reis d'Orient davant la puixança del Pare Noel. • La capacitat de la societat catalana per integrar nous costums sense perdre les arrels. Patrimoni i Projecció Exterior de Tarragona Els interlocutors debaten sobre la riquesa patrimonial de la ciutat i la necessitat de millorar-ne la promoció: • Es critica que Tarragona sovint queda exclosa de les grans campanyes publicitàries de TV3. • Es destaca la importància de transmetre el valor dels monuments a les noves generacions per garantir-ne la conservació. • Hi ha una crida a no veure el patrimoni com un fre al progrés, sinó com un actiu singular. El Parc Infantil de Nadal i el Consum Cultural S'introdueix el tema del Parc Infantil de Nadal, destacant-ne el vessant educatiu i socialitzador per sobre de l'entreteniment bèl·lic o els videojocs. El debat deriva cap al cost de la cultura: "La cultura és costosa i és cara, i tots ens hauríem d'acostumar o ens haurien d'educar per al consum de la cultura." Es discuteix si l'educació i el lleure infantil haurien de ser totalment gratuïts o si el ciutadà ha de valorar l'esforç econòmic que hi ha darrere d'aquests esdeveniments. Desitjos per al 1994 i Realitat Social En un exercici de reflexió personal, els participants expressen els seus desitjos per a l'any nou, destacant la pau als Balcans, la salut i el desig de reenamorar-se de la ciutat. Finalment, es fa una breu aproximació a la gestió de la marginació social i la inadaptació en el centre històric. El Teixit Associatiu: Les Corals a Tarragona La part final de l'episodi se centra en la Quarta Trobada de Corals, destacant la vitalitat de les entitats corals a la ciutat (amb unes 10 corals participants i més de 400 veus) i la preocupació per la pèrdua de tradicions com les Caramelles a causa dels canvis en els ritmes socials i litúrgics.

Arribada dels Reis Mags al Port de Tarragona

Crònica d'una nit màgica al Moll de Costa L'emissió de Tarragona Ràdio (102.6 FM) captura el moment precís en què el vaixell Estrella d'Orient amarra a les escales reials del Moll de Costa de Tarragona. L'ambient destaca per una expectació màxima, amb milers de nens i nenes esperant l'arribada de Ses Majestats. L'acte de benvinguda L'arribada ha estat marcada per diversos elements tradicionals i institucionals: Música i ambient: La Banda de Cornetes i Timbals de la Misericòrdia ha rebut els reis amb una entonada solemne. Comitiva Reial: Els reis Melcior, Gaspar i Baltasar han desembarcat acompanyats dels seus patges, repartint els primers caramels davant d'una multitud il·lusionada. Parlaments oficials: S'han produït intervencions de Ferrer i Roig (Comissió de la Cavalcada) i de Joaquim Amorós (tinent d'alcalde de Cultura), qui ha donat la benvinguda oficial a la ciutat. El missatge del Rei Gaspar En un gest de proximitat, el Rei Gaspar s'ha dirigit als tarragonins amb un discurs que ha barrejat la fantasia amb la realitat del moment: "Si us falta algun regal, no penseu que ens l'hem descuidat; és que nosaltres també hem tingut crisi." Espectacle de foc i llum La rebuda ha culminat amb un gran castell de focs d'artifici organitzat pel Port de Tarragona. Durant l'espectacle, s'ha encès l'Estrella de Betlem i un panell de foc commemoratiu, omplint el cel de colors i simbolisme per purificar l'entrada de l'any nou. Recorregut de la Cavalcada Després del Moll de Costa, els Reis han iniciat el seu trajecte en cotxes descapotables cap al carrer Reial per pujar a les seves carrosses. El recorregut previst inclou punts emblemàtics com: 1. Plaça dels Carros i carrer Apodaca. 2. Rambla Nova fins al Balcó del Mediterrani. 3. Finalització a la Plaça de la Font, on es farà el segon parlament des del balcó de l'Ajuntament.

Diada de Santa Tecla 1994: Èxit Històric dels Xiquets i la Jove

Resum de la Diada de Santa Tecla L'emissió radiofònica recull una jornada castellera històrica a la Plaça de la Font de Tarragona, on les colles locals han assolit fites excepcionals, igualant o superant les seves millors actuacions. Els Xiquets de Tarragona fan història La colla matalassera ha viscut una jornada d'eufòria col·lectiva després de superar la decepció del pilar de l'any anterior. Han aconseguit igualar la seva millor actuació de la història amb la següent seqüència: • 2 de 7 descarregat en primera ronda. • 3 de 8 carregat en segona ronda, un castell que feia temps que no assolien. • 4 de 8 descarregat en la tercera ronda després de dos intents desmuntats per assegurar l'estructura. "La serenetat amb què s'ha defensat el castell ens dona forces per continuar i portar el nom de Tarragona ben alt." — Manel Nadal, cap de colla. L'excel·lència de la Colla Jove La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona ha confirmat el seu estatus de colla de nou amb una actuació impecable que els posiciona com a favorits per al proper Concurs de Castells: • Han descarregat el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre. • Han tancat la seva actuació amb el 5 de 8, conegut com la catedral, descarregat amb autoritat. • L'actuació se suma a les millors del segle per a una colla tarragonina. Actuacions de les colles del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau • Els Xiquets del Serrallo han descarregat el 4 de 7 amb l'agulla, un castell de la gamma de set i mig que demostra la seva recuperació. • Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han aconseguit descarregar el 5 de 7, tot i haver de treballar-lo intensament per una execució lenta de la canalla. Perspectives per al Concurs de Castells Tots els interlocutors coincideixen que l'alt nivell mostrat avui a la Plaça de la Font és el millor preludi per al concurs de diumenge vinent a la Plaça de Braus, on la rivalitat entre les colles de nou serà màxima.

Aiguats a Tarragona i el Nou Model Policial

Gestió de l'Emergència i Ajuts Post-Inundacions L'entrevista comença amb una anàlisi detallada de la gestió realitzada durant els aiguats de fa 15 dies a les comarques de Tarragona. El Governador Civil defensa l'actuació de les administracions i explica el procés de recuperació. Actuacions i Decret Llei d'Ajuts • Es destaca la col·laboració entre la Generalitat (primera instància) i l'Estat (com a suport). • S'anuncia la redacció d'un decret llei específic per canalitzar milers de milions de pessetes en ajuts. • Les mesures inclouen exempcions fiscals, línies de crèdit i ajuts directes per a municipis i particulars. • Es rebutja l'etiqueta formal de zona catastròfica per ser considerada una denominació imprecisa i "grandiloqüent", optant per un decret amb mesures concretes i eficaces. La Problemàtica del Riu Francolí Sobre el desbordament del Francolí al Polígon Industrial i al barri del Serrallo: "No és veritat que el culpable de la inundació sigui la desembocadura del Francolí." L'anàlisi apunta que el pont del Ferrocarril va actuar com una presa a causa de la seva baixa alçada i l'acumulació de canyes i brossa. Es proposa una modificació tècnica d'aquesta infraestructura i s'ha creat una comissió mixta per estudiar alternatives per a la canalització del riu. El Nou Model Policial a Catalunya Es discuteix profundament l'acord per al desplegament dels Mossos d'Esquadra i el nou rol de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Repartiment de Funcions • La policia ordinària, l'ordre públic i la seguretat ciutadana passaran a ser competència de la Generalitat. • L'Estat mantindrà les competències en delictes de caràcter supracomunitari, terrorisme, tràfic de drogues internacional i delictes monetaris. • El model s'emmiralla en estructures federals (com l'FBI), on l'estat central conserva una policia altament tecnificada i de suport. Debat Polític i Constitucionalitat • El Governador defensa la plena constitucionalitat de l'acord, recordant que els Estatuts d'Autonomia formen part del bloc constitucional. • Es critica la postura del Partit Popular, acusant-lo d'utilitzar el recurs al Tribunal Constitucional com una eina de desgast polític sense base real. Cas Concret: Jutjats de Tarragona L'episodi tanca amb una polèmica sobre la vigilància dels jutjats. El Governador retreu al Conseller de Justícia que hagi anunciat acords públicament abans de pactar-los formalment amb el Govern Civil.

Fòrum Permanent de les Capitals de l'Espanya Romana

La unió estratégica de Tarragona, Mèrida i Còrdoba L'entrevista detalla la creació del Fòrum Permanent de les Capitals de l'Espanya Romana, una iniciativa que aplega les tres ciutats que van actuar com a capitals provincials sota l'imperi d'August: Tarraco (Tarragona), Emerita Augusta (Mèrida) i Corduba (Còrdoba). L'objectiu principal és compartir solucions a problemes urbanístics i socials comuns, tot potenciant el seu patrimoni arqueològic. Projectes clau i difusió cultural El Fòrum ha plantejat diverses accions per visibilitzar aquesta herència compartida: Revista "Fòrum d'Arqueologia": Una publicació d'abast nacional que tractarà temes des de l'arqueologia clàssica fins a la gastronomia romana o els passats visigòtic i islàmic. Exposició itinerant (1996): Una mostra didàctica que recorrerà les tres ciutats i pretén arribar a capitals europees com Madrid, Lisboa i París. Xarxa de ciutats romanes a la UE: Liderada per l'alcalde de Tarragona, es busca crear una estructura europea amb ciutats com Lió, Treveris o Bolonya per captar ajuts i fomentar un intercanvi cultural supraestatal. El valor del turisme cultural i la conservació L'aposta pel patrimoni no és només històrica, sinó també econòmica. Es busca un turisme de qualitat: cult@, respectuós amb l'entorn i que serveixi com a complement o alternativa al model de sol i platja. "El que té passat és que té futur; la pervivència d'aquest patrimoni és essencial per a la cohesió social i l'activitat econòmica." Situació del patrimoni a Tarragona L'entrevista també aborda la visita de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya. Aquesta trobada té com a finalitat mostrar l'estat real dels monuments tarragonins, reivindicar la tasca de la Universitat Rovira i Virgili i assenyalar punts crítics de gestió externa, com l'estat d'abandonament del Teatre Romà, que depèn de la Generalitat.

Burguessé critica el deute municipal i la gestió de Nadal

Relacions Institucionals i Deute amb la Diputació El portaveu socialista, Josep Anton Burguessé, posa de manifest una situació crítica en les finances de l'Ajuntament de Tarragona. Segons Burguessé, la ciutat ha entrat en una dinàmica irregular de deute acumulat, destacant que es deuen diners a la Diputació de Tarragona des de l'any 1991 en concepte d'IAE (Impost sobre Activitats Econòmiques). Impagament d'immobles: Revela que l'Ajuntament encara no ha pagat l'edifici on s'ubiquen els serveis municipals (l'antic Palau Provincial), una situació que s'arrossega des de fa anys. Solidaritat i reinversió: Reclama una revisió de la política de reinversió de la Diputació cap a la ciutat, denunciant la falta de projectes clau. Projectes Deficients i Falta de Gestió L'oposició critica la passivitat de l'equip de govern de Joan Miquel Nadal en la reclamació de millores infraestructurals: Carretera de Sant Pere i Sant Pau: Es denuncia que només s'ha enviat un escrit de sis línies en quatre anys per reclamar enllumenat i voreres en una via amb una alta densitat de vianants. Autovia de Salou: Una altra petició desatesa per millorar l'enllumenat públic per motius de seguretat. Conveni del Teatre: Burguessé recorda que l'últim gran acord seriós amb la Diputació va ser amb l'alcalde Recasens. Denúncia per Irregularitats i Sancions Condonades En la recta final de la legislatura, el clima polític s'enrareix a causa d'una denúncia judicial contra l'alcalde Nadal per haver perdonat multes i sancions de forma arbitrària. "Les sancions o es perdonen a tothom o no se li perdonen a ningú... El que no pot ser és que a uns sí i a uns altres no." Els socialistes argumenten que els propis tècnics municipals han advertit que aquests decrets són irregulars. El grup municipal socialista es presenta com el defensor dels interessos municipals davant el que consideren una "deixadesa d'obligacions" per part del govern de CiU.

L'elaboració i l'equilibri del Chartreuse mixt

Anàlisi del perfil gustatiu L'explicació se centra en la manipulació de sabors per aconseguir una beguda equilibrada. Tot i que el Chartreuse (jartrés) és originalment una beguda dolça, el resultat final d'aquesta combinació destaca per tenir un gust molt sec. L'impacte dels ingredients L'estructura de la beguda es basa en el contrast entre tres elements principals: Suc de llimona: Actua com a agent transformador. La seva funció principal és trencar la dolçor original del licor, aportant una acidesa que augmenta la sensació de sequedat en boca. Chartreuse verd: S'utilitza per potenciar el caràcter de la barreja. En ser una varietat més concentrada, és el responsable d'aportar: Major intensitat aromàtica. Un gust més potent i persistent. "L'afegir-li al suc de llimona, que fa, trenca la dolçor i li dona una mica d'acidesa, això el fa més sec."

Alerta per Inundacions del Riu Francolí a Tarragona

Situació Actual d'Emergència El cabal del riu Francolí continua sent molt elevat i les previsions indiquen que podria augmentar durant les pròximes hores. Per aquest motiu, el sistema d'alerta es manté actiu i es demana a la població una vigilància extrema. Instruccions a la Ciutadella Les autoritats han emès les següents recomanacions per garantir la seguretat ciutadana: Confinament domiciliar: Es demana a la població que es quedi a casa i mantingui la tranquil·litat. Evitar desplaçaments: No s'ha de sortir al carrer excepte en casos d'extrema necessitat per tornar al domicili. Precaució màxima: Conservar la calma i seguir les mesures de seguretat establertes. Afectacions i Operatiu de Rescat La situació al Polígon Francolí és crítica a causa de la inundació. S'han detectat els següents incidents: Inundacions en infraestructures: El polígon industrial es troba totalment negat d'aigua. Persones atrapades: Hi ha ciutadans a l'interior de les naus que necessiten assistència. Danys materials: Els vehicles han estat arrossegats i acumulats per la força de l'aigua. "No és un motiu d'alarma, però és un moment que convé controlar i conservar la calma." S'està mantenint una coordinació directa amb el Departament de Governació per gestionar l'evolució de l'episodi i atendre les emergències prioritàries.

Evacuació al Serrallo per risc de desbordament del riu Francolí

Emergència a la part baixa de Tarragona La situació al barri del Serrallo és crítica a causa dels forts aiguats. Carme Pedrol, presidenta de l'Associació de Veïns, i Albert Magarolas, responsable de Protecció Civil, informen sobre les mesures d'urgència preses davant l'amenaça del riu Francolí. Riscos estructurals i inundacions El riu Francolí presenta greus problemes de seguretat en la seva desembocadura: Fissures al mur de contenció: El mur de la part esquerra del riu ha patit fissures i no ha pogut aguantar la força de l'aigua. Risc de tap al pont: Es tem que l'últim pont sobre el riu pugui cedir i fer de tap, fet que provocaria un desbordament imminent sobre el Serrallo. Evacuacions d'edificis: S'ha procedit a l'evacuació preventiva del Serrallo i d'edificis a la zona de Torre Jordi. Operatiu de trasllat L'Ajuntament de Tarragona i l'empresa municipal de transports han habilitat un sistema d'evacuació: "Tenen allà baix els autobusos davant de la llotja per poder efectuar l'evacuació preventiva de la gent i enviar-los a tots cap a la ciutat residencial." Es demana a la població, especialment a la gent gran i vulnerable, que utilitzi els autobusos situats al carrer Trafalgar per ser traslladats de forma segura. Encara que la pluja ha afluixat a la conca alta, el risc es manté si es tornen a produir noves descàrregues d'aigua.

Victòria del Nàstic femení a Mèrida: fase d'ascens

Resum del Programa Especial: El Nàstic a Mèrida Emissió especial de Tarragona Ràdio per seguir en directe el partit decisiu del Nàstic de Tarragona femení contra el Sandra Gran Canària a Mèrida. L'encontre, de caràcter preliminar, determinava quin dels dos equips accedia finalment a la lliga de la fase d'ascens a la Primera Divisió Estatal. Desenvolupament del Partit • Inici complicat: El conjunt grana ha començat amb dificultats, amb un marcador inicial desfavorable (12-5), tot i la bona resistència de jugadores com l'Isa Clavero i la Sílvia Ruiz. • Remuntada i control: Gràcies a un ajust defensiu i a l'encert en el tir exterior (especialment de Natàlia Banyó), el Nàstic ha capgirat el marcador fins a posar-se per davant a la primera meitat, tot i marxar al descans amb un ajustat 42-39 a favor de les canàries. • Segona part frenètica: Després d'uns minuts crítics on el Nàstic ha estat gairebé 5 minuts sense anotar i s'ha vist amb un desavantatge de 10 punts (63-53), una defensa pressionant i el coratge del bloc han permès una remuntada espectacular en els darrers instants. Resultat Final i Perspectives • El partit ha acabat amb la victòria tarragonina per 80-84. • El tècnic Ramon Folk ha destacat l'heroïcida de la Marta Llorach (16 punts) i l'esforç físic extrem de les jugadores claus, que han jugat gairebé els 40 minuts. "No ens ho creiem; ha estat una victòria bonica i lluitada sota una gran pressió física i emocional." Calendari de la Fase d'Ascens A partir de l'endemà a les 10 del matí, el Nàstic s'enfrontarà a: 1. Universitat de Màlaga 2. Universitat d'Oviedo 3. Arganda de l'Intercambio (Madrid)

Emergència per inundacions i crescuda del riu Francolí

Situació d'emergència a Tarragona Les intenses pluges a la demarcació de Tarragona han provocat una crescuda històrica del riu Francolí, superant en més de tres metres el seu cabal habitual. Aquesta situació ha obligat a la creació d'una taula de coordinació operativa entre la Generalitat i l'Ajuntament per gestionar els nombrosos incidents a la ciutat i comarques veïnes. Principals zones afectades i evacuacions Evacuacions escolars: S'ha realitzat el desallotjament dels col·legis Serrallo i César August. La majoria dels alumnes han estat recollits, tot i que cinc nens s'han quedat temporalment a casa de professors per seguretat. Barris inundats: Les zones més crítiques inclouen el barri del Serrallo, el carrer Torre Jordi i el Polígon Francolí. Els veïns de Torre Jordi han estat traslladats a la Ciutat Residencial. Infraestructures: El pont vell del Francolí roman tancat, mentre que el pont nou s'ha reobert a la circulació. També s'ha informat de la caiguda del pont de la refineria a la carretera del Morell. Incidents industrials i personals "L'aigua ha trencat una canonada a la terminal del Port, provocant el vessament d'un producte inflamable." Vessament químic: La ruptura d'una canonada que connectava el port amb una indústria química ha activat les alertes per producte inflamable. S'ha demanat a la població no apropar-se a la zona portuària. Desapareguts: S'ha informat de la desaparició d'una persona a la riera de Mas Pujols (Riudoms) i una altra a Cambrils, on també s'ha rescatat una persona ferida. Suspensió d'activitats: La Universitat Rovira i Virgili ha ajornat les oposicions previstes per a avui fins al proper dilluns 17 d'octubre. Recomanacions a la ciutadania Es demana màxima prudència, evitar l'ús de vehicles particulars per no col·lapsar les vies d'emergència i mantenir la calma mentre duri l'episodi de pluges.

Aiguats a Tarragona: Desbordament del Francolí i Crisis al Serrallo

Gestió de l'Emergència i Mobilitat L'episodi de pluges torrencials ha provocat un desallotjament preventiu del barri del Serrallo a causa de les esquerdes detectades al mur de contenció del riu Francolí. L'Empresa Municipal de Transports (EMT) ha restablert la majoria de línies, tot i que amb greus dificultats de puntualitat i limitacions a la Línia 2. Afectacions en el Subministrament El Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) ha suspès el tractament a causa de la terbolesa de l'Ebre, provocant: • Restriccions d'aigua a Tarragona Centre, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador des de les 19:00h. • Recomanació d'administrar les reserves particulars per la baixa pressió. • Ús d'aigua salada mitjançant cisternes per a la neteja de fang i troncs als carrers per no malgastar l'aigua potable. Infraestructures i Urbanisme L'alcalde accidental, Àngel Fernández, repassa diversos projectes clau per a la ciutat que es veuen envoltats pel context de les pluges i el creixement urbà: • Passeig de Sant Antoni: Obres per crear una vorera de 3 metres que protegeixi la muralla de les vibracions dels vehicles i millori el drenatge. • Platja de la Rabassada: Remodelació integral del passeig amb l'objectiu de finalitzar-lo a la primavera. • Accessos a la Móra: L'Ajuntament amenaça amb paralitzar la variant de la N-340 si el Ministeri no soluciona l'entrada d'aquest nucli. Polèmica Arqueològica i Comercial Es discuteix la situació de la basílica paleocristiana trobada als terrenys d'Erosmer: "Estaríem malament del cap si haguéssim de condicionar una activitat econòmica de 6.000 milions de pessetes a que la basílica es quedi al lloc on està o es traslladi." El govern municipal aposta per integrar les restes o desplaçar-les per no perdre la inversió i els 400 llocs de treball previstos. Previsions Meteorològiques Les autoritats adverteixen que la situació de Gota Freda persisteix. S'espera l'arribada de noves tempestes procedents de la zona de Castelló que podrien agreujar el cabal del Francolí durant la nit i el dia de demà.

Balanç de la vaga general del 27-J a Tarragona

La Jornada de Vaga General a Tarragona L'episodi d'avui de Tarragona Actualitat se centra monogràficament en el seguiment de la vaga general del 27 de gener a la ciutat i la demarcació. Al llarg de l'informatiu, es destaca que la jornada s'està desenvolupant amb absoluta normalitat, civisme i una absència gairebé total d'incidents greus. Impacte per sectors econòmics • Sector Industrial: És on l'aturada ha tingut més força, especialment a les empreses del polígon petroquímic i a l'activitat del Port de Tarragona. • Sector Comercial: El seguiment és molt més irregular. Mentre que el Mercat Central i les botigues del centre han obert majoritàriament, s'ha registrat un incident destacat al centre comercial Prica, que ha acabat tancant per la pressió dels piquets. • Serveis Públics i Administració: La banca i l'administració pública presenten una activitat notable, amb un seguiment de la vaga d'entre l'11% i el 30% segons la institució. • Ensenyament i Sanitat: L'activitat als hospitals (com el Joan XXIII) i a la Universitat Rovira i Virgili ha estat parcial, amb serveis mínims que s'estan complint estrictament. Valoracions de les autoritats i agents socials "Aquesta és la vaga on la gent ha anat més desencisada i els treballadors estan més desmotivats." — Joan Miquel Nadal, alcalde de Tarragona. • Joan Vinya (CCOO): Ha qualificat la jornada d'èxit extraordinari en el sector productiu i ha lloat el comportament exemplar de les forces de seguretat. • Josep Maria Marçal (CEPT): Considera que la incidència és inferior a vagues anteriors i que el comerç que tanca ho fa més per por que per convicció. • Ramon Sánchez (Governador Civil): Destaca la normalitat absoluta i xifra el seguiment industrial al voltant del 22%. mobilitat i Trànsit La Guàrdia Urbana informa que la fluïdesa del trànsit és total a les vies principals, malgrat l'acompanyament de piquets informatius durant el matí. Els serveis mínims d'autobusos funcionen segons el pacte establert.

La Història del Chartreuse i la Beguda de Santa Tecla

Història i Evolució del Licor Chartreuse El licor Chartreuse té el seu origen en una recepta complexa elaborada pels pares cartoixans. L'any 1753, el germà Jerónimo B va aconseguir produir l'elixir medicinal utilitzat per combatre malalties. Durant la Revolució Francesa, l'ordre es va dispersar per Europa fins que el 1838 va aparèixer el Chartreuse groc, creat pel germà Bruno Jacket. Arran de l'expulsió dels monjos de la Gran Cartoixa el 1903, la producció es va traslladar a Tarragona, ciutat on el licor es va fer extremadament popular i va adoptar el nom de la localitat per ser conegut arreu del món. La Nova Beguda de les Festes de Santa Tecla En el marc de les festes de Santa Tecla, s'ha presentat una nova beguda refrescant pensada per als tarragonins. Aquestes són les seves característiques principals: Composició: Una barreja equilibrada de Chartreuse groc, Chartreuse verd i suc de llimona. Graduació: Té només 8 graus, cosa que la fa una beguda suau i apta per a la celebració. Perfil de tast: Tot i la dolçor del licor original, la llimona aporta una acidesa que el fa sec i refrescant. Origen de la Iniciativa i Degustació Popular La proposta ha nascut del mateix teixit associatiu de la ciutat, concretament de membres del Seguici Popular i el Ball de Diables, inspirant-se en altres poblacions amb begudes pròpies de festa major. "És una barreja de jardrés groc, verd i suc de llimona... trenca la dolçor i li dona una mica d'acidesa, això el fa més sec." L'exposició a la Casa de la Generalitat al carrer Major serveix com a punt de memòria històrica de la marca a la ciutat, on s'exhibeixen ampolles antigues i cartells publicitaris que formen part de l'imaginari col·lectiu dels tarragonins.

150è Aniversari de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense

Commemoració de 150 anys d'història i tarragonisme L'acte celebra el segle i mig de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), una institució pionera dedicada a la preservació del patrimoni històric de Tarragona. Durant l'esdeveniment, s'ha destacat el paper fonamental de la societat civil en la salvaguarda de la civilització llatina i els monuments de la ciutat, actuant sovint abans que les mateixes administracions públiques. Fites històriques i institucionals Fundació (1844): Es recorda l'acte fundacional del 21 de setembre de 1844, impulsat per figures com Joan Francesc Alvinyana. Visió Innovadora: S'ha subratllat que la RSAT va ser de les primeres a superar el col·leccionisme romàntic per posar el patrimoni a l'abast del públic. Seu Pròpia: Després de 150 anys compartint espais (com els baixos de l'Ajuntament entre 1853 i 1950), la societat ha formalitzat la compra del seu local social al carrer Major. Reconeixements als socis veterans S'ha retut homenatge a nou socis amb més de 50 anys d'antiguitat, destacant la figura de Josep Toset Almazán, soci número 1 des de l'any 1932. Se'ls ha lliurat un escut de l'entitat i un diploma commemoratiu com a testimoni de la seva fidelitat i servei. "La Reial Societat Arqueològica és la manifestació més clara de l'interès dels tarragonins per preservar la memòria històrica, els seus monuments i la consciència dels valors bàsics." Cloenda de l'Alcalde L'alcalde Joan Miquel Nadal ha clos l'acte lloant el prestigi internacional de la societat i la seva capacitat per mantenir viva la consciència històrica de Tarragona de forma independent i amb voluntat de futur.

XFS134

L'elaboració de la recepta secreta dels cartoixans

La Tradició de la Recepta Cartoixana Aquest document recull el procés de col·laboració entre diversos pares cartoixants per a la creació d'una fórmula complexa i històrica. La importància d'aquest relat resideix en la preservació del patrimoni gastronòmic i espiritual de l'ordre. Aspectes clau de l'elaboració Col·laboració comunitària: El treball conjunt de diversos monjos ha estat essencial per desxifrar els passos de la recepta. Complexitat tècnica: Es descriu el procés com una recepta complicada, requerint coneixements específics de botànica i destil·lació. Secretisme i llegat: La transmissió del coneixement es manté dins de l'àmbit de la cartoixa. "...veris pares cartoixants i entre tots elaborar aquesta complicada recepta." La unió de coneixements individuals ha permès que una tradició que podria haver estat fragmentada es consolidi en un producte final que representa la identitat de la seva comunitat.

Inauguració dels nous estudis de Tarragona Ràdio

Inauguració oficial de la seu a la Rambla Nova L'acte marca un punt d'inflexió per a l'emissora municipal Tarragona Ràdio amb l'estrena de les seves noves instal·lacions al cor de la ciutat. El director, Ricard Lahoz, subratlla la voluntat de convertir l'emissora en un mitjà profundament vinculat a la realitat ciutadana i un espai obert per a tothom. Professionalització i identitat local Durant els parlaments s'ha destacat l'evolució del projecte radiofònic: De ser una ràdio d'aficionats a assolir una gran professionalitat. La importància d'una veu plural i lliure per a tots els tarragonins. El trasllat de la Part Alta al centre (Rambla Nova) per guanyar visibilitat i proximitat. Els reptes del futur i la Televisió Municipal L'alcalde, Joan Miquel Nadal, ha exposat la visió estratègica de l'ajuntament respecte als mitjans públics: Competitivitat: L'objectiu és ocupar les franges horàries que les grans cadenes deixen buides amb contingut de proximitat. Projecte televisiu: S'anuncia la creació de la televisió municipal per a l'any 1995, que complementarà la tasca informativa de la ràdio. Autofinançament: S'encoratja els professionals a buscar l'excel·lència per fer el mitjà sostenible econòmicament. "Tarragona Ràdio vol ser la ràdio de tota la ciutat... la veu plural de tots els ciutadans on expressar-se en total llibertat." Finalment, s'ha vinculat aquesta fita amb un nou cicle per a la ciutat, enfocat a la potenciació de la marca Tarragona i el seu creixement cultural i universitari.

Balanç de 1994 i perspectives per Tarragona el 1995

Balanç Polític de l'Any 1994 a Tarragona L'episodi presenta una tertúlia entre els portaveus dels principals grups municipals de l'Ajuntament de Tarragona (Convergència i Unió, PSC i PP) per analitzar la gestió de l'any que tanca i els reptes de futur. Els punts clau han estat: • Consolidació d'infraestructures: S'ha destacat la finalització d'obres importants com el pàrquing de la Rambla. • Gestió de crisi: La discussió s'ha centrat en les conseqüències de les greus inundacions del riu Francolí al mes d'octubre. • Consens universitari: Tots els grups coincideixen en la importància de la consolidació de la Universitat Rovira i Virgili com a motor de futur per a la ciutat. El Repte de la Desembocadura del Francolí Un dels debats més tensos ha girat al voltant de la solució tècnica per a la desembocadura del riu i el seu impacte en el barri del Serrallo: Postures de les Administracions • L'Ajuntament exigeix una solució que elimini el trànsit pesat del barri del Serrallo. • Es reclama una millor coordinació entre el Ministeri d'Obres Públiques (Estat) i la Generalitat de Catalunya. • Existeix el temor que decisions purament tècniques es vegin afectades per la politització a causa de la proximitat de les eleccions. Inauguració del 8è Parc Infantil de Nadal L'episodi també dedica un bloc a l'actualitat social amb l'obertura del Parc Infantil de Nadal al Parc de la Ciutat: "Aquest any el parc és una aposta pel binomi educació i diversió, especialment amb la incorporació de la Carpa de la Ciència." Detalls del Parc • Pressupost: Aproximadament 27,5 milions de pessetes. • Novetats: Tallers de ciència, bar de salut (còctels sense alcohol) i activitats de manualitats i teatre. Horitzó Electoral 1995 De cara al nou any, els portaveus miren cap a les eleccions del 28 de maig: • CiU confia a revalidar la majoria absoluta basant-se en l'obra feta. • L'oposició (PSC i PP) preveu un canvi de mapa polític que obligui a fer pactes i critiquen la gestió econòmica de l'equip de govern.

Manifestació a Tarragona per les inundacions del Serrallo

Seguiment de la mobilització veïnal a Tarragona Tarragona Ràdio realitza un desplegament especial per informar sobre la manifestació convocada per les associacions de veïns del Serrallo i Residencial Palau. La protesta neix de la indignació ciutadana després dels greus aguats del 10 d'octubre, que van causar inundacions severes a la part baixa de la ciutat. Reivindicacions principals Solucions definitives per evitar noves riuades del riu Francolí. Desviament del trànsit de camions i maquinària pesant (grues i pales de carbó) que actualment travessen el barri del Serrallo cap al port. Millora de la seguretat en la desembocadura del riu i el pont del ferrocarril. Desenvolupament de la jornada La manifestació ha aplegat unes 2.000 persones inicialment, amb un recorregut que ha passat per les principals institucions: el Govern Civil, l'Ajuntament i la Generalitat. "Volem una manifestació pacífica, però reivindicativa, per demanar solucions immediates al problema que pateix aquesta zona de la ciutat." Compromisos de l'administració Govern Civil: Ramon Sánchez ha informat que la solució final serà un compendi de diversos projectes i que es farà pública oficialment el 15 de gener. Reunió a Madrid: S'ha tancat una trobada per al proper 21 de desembre entre una comissió de veïns i el secretari d'Estat d'Infraestructures, José Alberto Zaragoza. Autoritat Portuària: Antoni Pujol s'ha compromès a buscar el projecte més segur per als barris afectats.

Gestió municipal i defensa de les humanitats

Aquesta intervenció es divideix en dues parts diferenciades: una primera de caràcter polític municipal a Tarragona i una segona reflexió acadèmica sobre el futur de les lletres. Gestió Municipal i Pressupostària L'orador defensa la seva gestió centrada en la recaptació per sobre de la sanció, argumentant que és millor arribar a acords que anar a plets. Compara les jerarquies administratives (Estat, Generalitat, Ajuntament) com a estructures idèntiques on només canvien els "zeros" del pressupost. Crítica a l'oposició: Lamenta que es critiquin certs dèficits a l'Ajuntament de Tarragona que es veuen amb bons ulls en el govern central. Millores urbanes: Celebra la plantació de nous arbres a la Rambla, destacant-ne la qualitat i el cost d'1,7 milions de pessetes, malgrat l'escepticisme d'alguns veïns i regidors. El Futur de la Universitat Pública En la segona part, el Rector analitza el nou model de finançament universitari, rebutjant el "cafè per a tothom" i apostant pels incentius segons el rendiment. Risc per a les Humanitats: Alerta del perill que les lletres quedin ofegades per una mentalitat economicista que només valora la rendibilitat tangible i immediata. Estratègia de resistència: Proposa fugir del victimisme i revisar el valor social de les humanitats per adaptar-les al mercat laboral sense perdre l'essència del pensament. "Hem de cohesionar-nos en la persuasió del suïcidi que suposaria l'emarginació dels nostres estudis."

Inauguració del Pàrquing i la Reforma de la Rambla Nova

Inauguració Històrica a Tarragona El 16 de desembre de 1994 marca una fita en la història urbana de Tarragona amb la inauguració oficial del pàrquing soterrani de la Rambla Nova i l'ampliació de la seva superfície comercial i de passeig. L'acte, presidit per l'alcalde Joan Miquel Nadal, ha comptat amb una gran assistència de públic i autoritats. El Pàrquing més Gran del País La nova infraestructura subsuperficial destaca per les seves dimensions i tecnologia: • Capacitat i Dimensions: Compta amb 903 places d'estacionament distribuïdes en quatre plantes, amb una superfície total de 24.000 metres quadrats. • Tecnologia de Seguretat: Equipat amb un circuit tancat de 24 càmeres de televisió i sistemes de control de monòxid de carboni. • Gestió i Pagament: Introducció de caixes automàtiques i sistemes de pagament amb targeta de crèdit, gestionat per l'empresa Estacionamientos Subterráneos S.A. (ESA). • Impacte Econòmic: L'obra ha tingut un cost de 2.023 milions de pessetes, finançats principalment per capital privat. Renovació de la Rambla Nova Paral·lelament a l'aparcament, s'ha inaugurat el tram de superfície que connecta la Plaça Imperial Tàrraco amb la Font del Centenari: • Paviment Popular: Les rajoles instal·lades van ser escollides pels ciutadans en una consulta popular fa un any; són de color grisós per evitar relliscades i facilitar la neteja. • Mobiliari Urbà: S'han instal·lat 100 punts de llum, 49 bancs i 40 papereres, a més de la plantació de 79 arbres nous. • Unió de la Ciutat: Amb aquesta obra, la Rambla Nova esdevé un passeig continu de prop d'un quilòmetre fins al Balcó del Mediterrani. "Aquesta és l'obra més important que s'ha realitzat a Tarragona pràcticament durant tota la seva història." Impacte i Futur L'alcalde Nadal ha subratllat que aquesta inversió demostra la confiança del capital exterior en el progrés de Tarragona. De cara al 1995, l'Ajuntament preveu continuar la renovació de les voreres a la resta de la Rambla i enllestir la nova font de la Plaça Imperial Tàrraco. Com a celebració, el pàrquing serà gratuït durant el primer cap de setmana de funcionament.

Balanç dels serveis dels Bombers a Tarragona (1993)

Resum de l'activitat dels Bombers a la demarcació de Tarragona En aquesta entrevista, Joan Ric, cap en funcions de la Brigada de Tarragona, analitza les dades operatives de l'any 1993. Malgrat un increment global dels serveis a tot Catalunya des del 1981, la demarcació de Tarragona ha experimentat una lleugera davallada en el volum total d'actuacions. Balanç de serveis i tipologies Durant l'any 1993, es van realitzar un total de 5.413 serveis a la demarcació, la qual cosa representa aproximadament un 13% del total de Catalunya. L'activitat es desglossa principalment en: Incendis urbans i de vegetació (s'ha registrat un increment d'uns 800 serveis). Accidents de trànsit (increment de gairebé 200 actuacions). Salvaments i assistències tècniques. La disminució global de 480 serveis respecte a l'any anterior s'atribueix exclusivament a la baixada de les assistències tècniques minoritàries, com l'obertura de pisos o el rescat en ascensors bloquejats. Distribució territorial i recursos El Tarragonès és la comarca amb més activitat, concentrant un terç dels serveis (1.488). La segueixen el Baix Camp (1.243) i, a major distància, el Baix Penedès, el Montsià i l'Alt Camp. Pel que fa als recursos humans i materials, la brigada disposa de: * 62 vehicles d'aigua (BRP, BUP, etc.) i 6 escales articulades. * Un equip de 265 bombers professionals i uns 300 bombers voluntaris. Preocupació per la sequera Joan Ric alerta sobre la sequera extrema que pateix el territori, advertint que la manca d'aigua als rierols preveu una campanya d'incendis forestals molt complicada. "Quan se'ns crema alguna cosa, se'ns crema a tots, i això n'hem de ser molt conscients."