Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

2593-2616 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
30'
Jazz a Reus: Entrevista a Jaume Magrinyà i Roger
El Festival de Jazz de Reus i el seu Futur En aquesta conversa s'analitza la tercera edició del Festival Internacional de Jazz de Reus, sota la direcció del seu organitzador, Jaume Magrinyà. Tot i els reptes econòmics i de finançament, el festival es manté estable amb una clara voluntat de continuïtat. Canvis en la Programació i l'Horari L'edició d'aquest any ha experimentat amb un format més extens i horaris que han generat debat: • El festival ha durat tres caps de setmana, una durada que es considera excessiva pel fet d'entrar massa en l'època estiuenca. • S'està plantejant retornar a les dates de març o abril per evitar la competència amb la platja. • Es recorda l'anècdota de la festa al parc, on l'horari de migdia va resultar poc efectiu fins que va caure la tarda. Pròximes Cites i Actuacions Clau El festival encara presenta alguns dels seus punts forts abans de tancar les portes: • Alvin Queen (Divendres): Un concert d'homenatge al bateria Alvin Jones. Hi ha hagut canvis en la formació original, incorporant a Peter Bernstein a la guitarra i Mike Delon a l'orgue. • Bebo Valdés (Dissabte): El gran tancament al Teatre Fortuny, amb totes les entrades exhaurides des de fa setmanes. • Albert Bové (Dijous): Un pianista de tendències contemporànies que, per petició expressa de l'organització, retornarà al jazz més clàssic. La Passió pel Jazz de Generació en Generació El diàleg compta amb la presència d'en Roger, un jove bateria de 23 anys que exemplifica el relleu generacional. Reflexions sobre l'Estil i la Tècnica • La preferència pel trio de jazz (piano, contrabaix i bateria) com la formació més pura i captivadora. • La importància de la improvisació i el domini de l'harmonia per sobre de les partitures pautades. • Els referents clàssics proposats per iniciar-se: Duke Ellington i Count Basie. "A partir d'una base molt senzilla, el jazz t'ha de permetre expressar tot el que sents en aquell moment." Altres Activitats del Festival No tot són concerts; el festival inclou una vessant cultural més àmplia: • Conferències: Jaume Magrinyà ofereix una xerrada sobre Louis Armstrong. • Exposicions: Una mostra fotogràfica al Centre de Lectura amb premis per a artistes locals. • Concurs de Joves Talents: Tot i que aquest any la participació ha estat baixa, es manté la intenció de de potenciar-ho en futures edicions.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
22'
Pastora Soler: Evolució musical i nou disc homònim
En aquesta entrevista, la cantant sevillana Pastora Soler presenta el seu nou treball discogràfic titulat 'Pastora Soler', un àlbum que defineix com el més personal de la seva carrera. L'artista repassa la seva trajectòria des dels inicis precoços en la copla fins a la seva recerca d'un estil propi que fusiona les seves arrels amb el pop i altres influències internacionals. Els punts clau de l'entrevista: Inicis i evolució: Va començar a gravar amb només 15 anys. Tot i que la seva base és la copla clàssica que escoltava a casa, ha lluitat per no ser encasellada i ha evolucionat cap a sons més contemporanis. Procés creatiu: Per a aquest nou disc, ha treballat amb el compositor Antonio Martínez Ares, qui ha escrit cançons a mida per a la seva veu, permetent-li una llibertat interpretativa total. Col·laboracions i influències: Explica la seva experiència treballant amb productors com Carlos Jean o Danilo Ballo, i la seva admiració per grans dives de la música com Mina, Whitney Houston o Alicia Keys. Vida personal i estudis: Paral·lelament a la seva carrera professional, estudia Història de l'Art, una disciplina que l'ajuda a desconnectar de la pressió de la indústria musical. Situació de la indústria: Soler reflexiona sobre la crisi del sector, la pirateria i la necessitat de treballar el doble per mantenir-se en un mercat difícil. "Si perds la il·lusió i l'emoció pel teu treball i pel que fas, apaga i anem-nos-en."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
19'
Gossos presenta '8': Evolució, energia i 12 anys de trajectòria
Gossos i la consolidació del seu nou so amb '8' El grup manresà Gossos, representat per en Juanjo i en Nacho, presenta el seu vuitè treball discogràfic titulat senzillament 8. Aquest àlbum arriba després d'un procés de transformació iniciat fa dos anys amb El Jardí del Temps, on la banda va abandonar parcialment el seu so acústic per incorporar guitarres elèctriques i la bateria de Santi Serratosa. Claus del nou disc i estil Consolidació sonora: El grup se sent més còmode i contundent amb el format de quintet actual. Producció moderna: A diferència de treballs anteriors amb aires dels 60 i 70, 8 aposta per un so actual i directe, que inclou des de rock dur fins a ritmes ballables i balades. Missatge vitalista: Malgrat les dificultats del context social, el disc traspua optimisme i ganes de viure. L'emblema de la furgoneta: La imatge promocional amb una furgoneta Westfalia simbolitza la vida en ruta i la cohesió de la banda. Compromís social i temes destacats L'entrevista aprofundeix en el significat de algunes cançons clau: "No és nou": Un tema inspirat en les mobilitzacions contra la guerra d'Iraq, que reivindica el poder de la gent unida. "Alguna cosa": Triat com a senzill, parla de la força interior per aixecar-se i seguir endavant en moments de feblesa. "Si ens haguéssim traït a nosaltres mateixes en alguna cosa... però no, els nostres seguidors saben que per trobar-nos a gust hem de fer el que nosaltres volem fer." Proximitat amb el públic i indústria La banda ha llançat una iniciativa innovadora: qui compri el disc i enviï una butlleta pot obtenir una entrada directa per a un concert de la gira (fins a esgotar places). També expressen la seva preocupació per la manca de difusió musical als mitjans actuals, lamentant que sovint es prioritzi el contingut superficial per sobre de la cultura.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
10'
Entrevista a Inc: preparatius pel concert a la Bequeria
Perspectives del grup Inc davant el seu concert a Tarragona L'entrevista se centra en el grup de Reus Inc, guanyadors de l'edició anterior del concurs DO Tarragona, que actuen aquesta nit a la sala La Bequeria. El seu vocalista, Carles Ribes, detalla el moment actual del conjunt i els seus plans de futur. Projectes i el salt al Mercat de la Música Viva de Vic Gràcies al suport del DO Tarragona, el grup ha aconseguit una oportunitat clau: actuar al Mercat de la Música Viva de Vic el proper mes de setembre. Aquesta fita representa la seva primera gran sortida "fora del niu", sent un aparador professional per presentar la seva proposta davant programadors i indústria musical. L'enregistrament del seu primer disc Actualment, el grup està gestionant el premi econòmic i els seus estalvis per gravar el seu primer disc de llarga durada. Busquen un estudi que no només ofereixi bones instal·lacions, sinó un tècnic de so amb qui tinguin bona comunicació i que entengui el seu estil. Novetats per al concert de la Bequeria Repertori ampliat: A diferència dels breus formats de concurs, aquesta nit oferiran una actuació més llarga i polida. Estrelles del repertori: Presentaran temes nous que no figuren a la seva maqueta i una versió adaptada al seu estil d'una peça de Serge Gainsbourg. "Busquem un estudi on hi hagi persones capaces d'entendre el so que nosaltres volem per a aquest disc."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
13'
Teatre al Detall presenta l'obra 'Evidències'
Presentació de l'obra 'Evidències' La Sala Trono de Tarragona intensifica la seva programació cultural en la recta final de la temporada, oferint espectacles cada setmana. En aquesta ocasió, es presenta l'obra 'Evidències', una producció de la companyia Teatre al Detall. Característiques de l'espectacle Origen del text: L'obra es basa en la poesia de Jordi Cienfuegos. Tot i ser textos poètics, l'espectacle es defineix com a teatre pur i no com un recital. Estructura: Està formada per una trentena de poemes que funcionen com a esquetxos independents, però amb un fil conductor comú. Temàtica: Tracta temes universals i quotidians com l'amor, la mort, la guerra, la política i la immigració des d'una mirada crítica i reflexiva. Tons i estils: Combina la poesia quotidiana amb l'humor i el drama. Segons l'actriu Txell Botell: "És algun tipus de poesia propera i humorística que diu moltes veritats d'una manera molt simple i planera." Aspectes tècnics i artístics L'obra destaca per la seva versatilitat actoral, on els dos intèrprets (Txell Botell i Javi Ibáñez) encarnen prop de 30 personatges cadascun. La posada en escena compta amb: Una escenografia transformable feta amb elements que recorden objectes recuperats. Un vestuari màgic i canviant que permet transicions ràpides entre personatges. Una il·luminació a càrrec de Jordi Llongueres que és fonamental per crear els diferents ambients i omplir l'espai escènic. L'obra, dirigida per Pepa Calvo, es podrà veure aquest divendres a la Sala Trono, amb la possibilitat d'adquirir entrades anticipades o a la mateixa sala abans de la funció.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
24'
Teatre Jove: 'Nascuts culpables' al Metropol
Presentació de la Mostra de Teatre Jove L'episodi se centra en l'entrevista al grup de teatre Vis de Benadi, vinculat a l'Institut Martí i Franquès de Tarragona. Aquest col·lectiu, que enguany celebra el seu 20è aniversari, presenta l'obra Nascuts culpables dins del marc de la mostra de teatre de la ciutat. L'obra: 'Nascuts culpables' La peça teatral és una adaptació dels textos de Peter Sikrovski, un autor jueu que va recopilar entrevistes reals a descendents de nazis. Els punts clau discutits són: • Temàtica: L'herència emocional i la culpabilitat dels fills i nets de membres del règim nazi. • Estructura: L'obra es presenta com una sèrie de set escenes que funcionen com a monòlegs o diàlegs on el públic adopta el paper de l'entrevistador. • Neutralitat: L'autor no jutja els testimonis, deixant que l'espectador tregui les seves pròpies conclusions sobre la moralitat i la història. El procés de creació i direcció La direcció corre a càrrec de Marina Vidal i Edu Vizcaya, ambdós exalumnes de l'institut. Han destacat la complexitat de dirigir un grup de 12 persones i la importància de la disciplina en l'aprenentatge del text: "A vegades, quan s'ha de ficar dura, la Marina es fica dura, però és necessari perquè si no es desorganitza tot." També s'han tractat aspectes tècnics: • Escenografia: Descrita com a simbòlica i impactant, tot i la seva senzillesa visual. • Interpretació: Els actors, com el Lluís i l'Eli, expliquen la dificultat de posar-se en la pell de personatges amb ideologies extremes o que pateixen una gran ira interna. Filosofia del grup Vis de Benadi El grup manté una política de no utilitzar mai apuntadors, fomentant la responsabilitat absoluta dels actors sobre l'escenari. Han recordat anècdotes internacionals, com la seva representació a Grècia amb una obra de Sòfocles, subratllant el caràcter actiu i veterà de l'aula de teatre de l'institut.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
19'
Entrevista a Àngel-Octavi Brunet: Literatura i Premis
Entrevista a l'escriptor tarragoní Àngel-Octavi Brunet L'escriptor Àngel-Octavi Brunet visita el programa Ja Tardes amb motiu de la seva recent victòria en el Premi Literari Vila d'Escó amb l'obra El meu cadàver i jo. Durant la conversa, Brunet repassa la seva trajectòria, el seu mètode de treball i els seus personatges més emblemàtics. La figura del detectiu McIntosh El personatge central de la seva narrativa és el detectiu Marc McIntosh, que protagonitza cinc dels seus deu llibres. Segons l'autor: "És el Jean-Paul Belmondo de les meves històries, un bon paio que sempre se'n surt d'una manera o altra encara que les dones el portin pel camí de l'amargura." McIntosh té el seu despatx situat al carrer de les Escrivenies Velles de Tarragona, ciutat que serveix d'escenari recurrent i màgic per a les seves trames de novel·la negra. Mètode creatiu i gèneres L'autor destaca per un procés d'escriptura molt metòdic basat en el guió cinematogràfic: Estructura: Treballa primer la sinopsi i l'escaleta abans de redactar la novel·la. Visualitat: Les seves obres són molt visuals i riques en diàlegs, fruit del seu passat com a guionista a Madrid. Documentació: Tot i l'humor present en les seves obres, dedica molt de temps a documentar-se sobre física quàntica o història segons el gènere. Nous projectes: Ciència-ficció i Teatre Brunet presenta la seva nova obra premiada, El meu cadàver i jo, una incursió en la ciència-ficció pura amb viatges intergalàctics que s'encreuen amb una trama a les muntanyes de Prades. A més, revela que està treballant en un nou cas de McIntosh amb temàtica de fantasmes i explorant, per primera vegada, l'escriptura teatral.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
12'
Teatre Estudi Tarragona presenta el seu nou espectacle de cabaret
Retorn als escenaris amb l'essència del format musical La companyia Teatre Estudi Tarragona, liderada per Javier Pagès i Alicia González, presenta la preestrena del seu nou espectacle al Teatre Magatzem. Després d'una pausa de vuit anys, la formació es reinventa apostant pel gènere musical i el cabaret clàssic, inspirant-se en les tradicions de París, Berlín i Chicago. Un viatge a través del cabaret internacional L'espectacle s'estructura com un recorregut històric i geogràfic segmentat en tres grans blocs: París (Moulin Rouge): Una recreació fidel a l'estètica de la famosa pel·lícula, amb un vestuari molt cuidat que inclou elements del personatge de Harold Zidler. Berlín: Centrat en el cabaret alemany dels anys 20, utilitzant textos de Bertolt Brecht i música de Kurt Weill. Aquesta part és la més dramàtica i inclou un al·legat contra la guerra que connecta amb l'actualitat. Chicago: La part final, caracteritzada per un ambient més lluminós, espectacular i alegre, buscant deixar el públic amb una sensació de "subidó". Producció i equip tècnic Tot i que només tres persones surten a escena, el projecte compta amb un equip sòlid al darrere: Jordi Varela: Responsable de les potents orquestracions i pianista de l'obra. Poliglotisme musical: Les cançons es mantenen, en gran part, en els seus idiomes originals (anglès, alemany, francès) mentre que els textos de transició s'han adaptat al català. Complementarietat: Javier Pagès aporta la seva experiència com a actor dramàtic, mentre que Alicia González destaca pel seu perfil de cantant. Cites i detalls destacats L'obra ha estat concebuda com una estructura practicable i adaptable pel fet de ser una companyia petita que ha de gestionar el seu propi muntatge. Segons expliquen els protagonistes: "Ens hem trobat un equip molt cohesionat i estem molt contents dels resultats. El musical és la cosa més difícil, més complicada i més cansada, però també la més agraïda." L'objectiu final de la companyia és que aquesta preestrena serveixi de test per, en un futur pròxim, poder portar el muntatge al Teatre Metropol de Tarragona amb tota la seva esplendor.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
17'
L'enigma de la croqueta: teatre jove i humor absurd
Una aposta de creació pròpia al teatre jove L'entrevista presenta l'obra "L'enigma de la croqueta", una producció del grup de teatre del Col·legi Sagrat Cor. El projecte destaca per ser una peça de creació pròpia, escrita en un temps record de poc més d'una setmana després que els components decidissin descartar un guió anterior que no els convencia. Característiques de l'obra L'obra es defineix com una combinació de misteri i humor absurd amb les següents particularitats: * Ambientació local: La trama se situa a Tarragona i inclou referències a la realitat política i social de la ciutat (com el 3% o Terres Cavades). * Elements multimèdia: L'espectacle intercala escenes teatrals amb vídeos gravats pels mateixos alumnes, creant una narrativa similar a la d'una pel·lícula. * Gran repartiment: Tot i el poc temps d'assaig, l'obra compta amb la participació de 17 actors. Personatges i Trama La història gira al voltant de la mort en circumstàncies estranyes d'un alcaldable. "Tots som croquetes, en el fons." Els protagonistes principals són: 1. L'inspector Fonoll (Uri): Un detectiu amb un passat complex, superficial i amb múltiples personalitats que sovint actua de forma inepte. 2. Narcís (Ferran): L'ajudant de caràcter feble que ha de suportar el tracte del detectiu mentre intenten resoldre el cas. Objectius del grup El director, el Roman, destaca que l'objectiu principal no és la perfecció professional, sinó que els joves s'ho passin bé i aprenguin a aprofundir en la psicologia dels personatges. Es tracta d'una estrena mundial i final de gira el mateix dia, concebuda com l'alegria d'una sola jornada intensa de teatre.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
22'
Conrad Setó i el projecte Sonosfèric al Teatre Magatzem
Presentació de Sonosfèric El compositor Conrad Setó presenta el seu nou projecte musical, Sonosfèric, un duet format amb el saxofonista Javier Piedra. Tot i que ambdós músics es coneixen des de fa una dècada i han col·laborat en l'àmbit discogràfic, aquesta és la primera vegada que s'uneixen en un format tan íntim de duet en directe. L'estrena a la ciutat de Tarragona tindrà lloc al Teatre Magatzem, un espai que Setó defineix com un "laboratori de creació" ideal per al petit format. Un procés creatiu a foc lent A diferència d'altres formacions, Sonosfèric és el resultat d'un any de treball intens i assajos constants. Setó destaca els següents aspectes de la seva proposta: Genuïtat i so propi: La voluntat de buscar una identitat sonora única que fugi dels clixés del piano acompanyant el saxo. Composició dedicada: Molts dels temes han estat escrits per Setó específicament per a aquest duet després de cada assaig. L'ús de la partitura: En aquest projecte, la partitura funciona com un trampolí o guió que permet un marge d'improvisació d'entre el 30% i el 40%. Reflexions sobre la creació i la indústria Durant l'entrevista, Setó reflexiona sobre la naturalesa de l'ofici de músic i els reptes actuals del sector: La necessitat de crear: El compositor afirma que la seva feina és escriure música cada dia, independentment de les modes o l'èxit comercial. El problema de la distribució: Identifica la distribució, i no la gravació o edició, com la gran mancança de la indústria cultural a Catalunya. Connexió amb el públic: Defineix la música com un llenguatge superior que busca el "trans" i la vibració directa amb l'espectador. "La música és una cosa molt superior i no hi ha paraules. O vibres o no vibres, i això ho saben els nens, les plantes i els animals."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
17'
Scenicum presenta 'Després de la pluja' al Metropol
Entrevista a la companyia teatral Scenicum Tres membres de la companyia jove Scenicum (el Marc, la Cristina i el Sergi) visiten el programa per presentar la seva versió de l'obra Després de la pluja, de l'autor Sergi Belbel. Durant la conversa, expliquen l'origen de la seva formació, vinculada a l'Escola de Teatre del Centre de Lectura de Reus, i com s'han convertit en un grup independent que ja porta dos anys en actiu. Una adaptació lliure i personal La companyia destaca que la seva versió és una "scenicumada", és a dir, una adaptació molt personal del text original de Belbel: Han reduït el text de 74 pàgines a unes 35 per fer-lo més àgil. S'han afegit personatges nous com el Poeta Bucòlic i la personificació de la Mort. L'obra incorpora música en directe (guitarra i flauta), coreografies d'estil lúdic i elements visuals inspirats en l'estètica de Kill Bill o Matrix. Argument i posada en escena L'obra se situa al terrat d'una empresa, l'únic espai on els treballadors poden pujar a fumar (tot i estar prohibit). Aquest escenari es converteix en el punt de trobada on exploten les relacions humanes: Es mostren les picabaralles, ambicions i pors dels empleats. L'obra barreja moments de comèdia amb canvis de ritme dramàtics. L'escenografia és senzilla, centrada a apropar els actors al públic. Anecdotari de la producció Els convidats recorden moments curiosos del procés creatiu i les dificultats tècniques: "Soc una pastanaga." Aquesta frase, pertanyent al personatge del cap administratiu, resumeix l'esperit de vulnerabilitat i humor de l'obra. També mencionen el risc de les baralles amb paraigües taronja (el color corporatiu del grup) que fan servir com si fossin catanes. L'actuació tindrà lloc al Teatre Metropol de Tarragona a les 22:00 h, tancant l'espectacle amb un ball final amb la cançó Stand by me.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
19'
Estrena de 'Princesa' a la Sala Trono de Tarragona
Presentació de l'obra 'Princesa' a la Sala Trono L'episodi se centra en la presentació de l'obra de teatre Princesa, una aposta tarragonina que s'estrena a la Sala Trono. El projecte és una adaptació de la novel·la biogràfica de l'autor italià Mario Janelli, que narra les experiències reals d'una persona transsexual brasilera a Itàlia. Una combinació de teatre i música en directe L'espectacle destaca per la seva estructura híbrida, on el text es fusiona amb la música: Monòleg dramàtic: L'actor Agustín Gutiérrez assumeix el repte d'interpretar el personatge protagonista, realitzant ell mateix l'adaptació del text original. Música brasilera: Un trio de músics, encapçalat per la cantant Marta Alonso (coordinadora del muntatge), acompanya l'obra amb repertori de Bossa Nova (La Felicidade, Tomara). Integració escènica: L'obra fuig del format clàssic; músics i actor comparteixen el mateix pla escènic de tipus cabaret o cafè-teatre, creant una atmosfera íntima i agredolça. Producció local i recepció del públic Després d'una prova positiva en una preestrena a la Sala de la Boqueria, l'equip es mostra confiat per a l'estrena mundial. La programadora de la Sala Trono, Paloma Arza, subratlla la importància de donar suport a les produccions tarragonines malgrat el fred, que ha afectat l'assistència recent. "És passar d'un format de lectura a una cosa que ha de ser teatralitzable... posar el llibre en vertical."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
14'
Muchachito Bombo Infierno a la Sala Zero de Tarragona
Entrevista a Muchachito pel seu concert a Tarragona L'artista Muchachito presenta el seu projecte musical Muchachito Bombo Infierno, que actuarà aquest dissabte a les 23:00h a la Sala Zero de Tarragona. Durant l'entrevista, es repassa la seva trajectòria i el nou so de la banda. Els punts clau de la banda i l'espectacle: Estil musical: Defineixen la seva música com a Rumba Boxing, una barreja eclèctica que fusiona rumba, flamenc, soul, blues i reggae. Formació a Tarragona: Tot i que la banda pot arribar a ser molt nombrosa, a la Sala Zero vindran amb la formació de cinc músics (guitarra/bombo/veu, teclat, caixa/plats, contrabaix i trompeta). Filosofia del directe: Els concerts es caracteritzen per ser molt festius i adrenalínics, buscant eliminar la distància entre l'escenari i el públic. Sobre el nou treball: "És una miqueta molt acústic, però molt accelerat i molt pensat perquè la gent balli." L'artista presenta el seu disc titulat Vamos que nos vamos, un projecte que ja ha voltat per Madrid, Burgos, Mallorca i fins i tot Alemanya. També destaca la col·laboració visual de Santos de Veracruz, que sol pintar quadres de gran format en directe durant les actuacions més grans de la banda.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
4 de març del 2005
3h 58min
Ple de l'Ajuntament de Tarragona: El Nou Estatut i Gestió Municipal
Resum del Consell Plenari de Tarragona La sessió ordinària del Consell Plenari de l'Ajuntament de Tarragona, celebrada el 18 de novembre, ha estat marcada pel debat polític territorial i qüestions de gestió urbana crítica. El ple ha començat amb un minut de silenci per les víctimes de l'explosió de gas recent i ha transcorregut entre l'aprovació de convenis estratègics i el debat sobre l'autogovern de Catalunya. Acords i Gestió Territorial • Acord pel Corte Inglés i la Ciutat Judicial: S'ha aprovat el protocol d'intencions entre la Generalitat, l'Ajuntament i l'empresa per permetre la instal·lació d'un centre comercial a la Rambla Nova i la unificació dels serveis judicials a la zona de Joan XXIII. Els grups han destacat la importància de fixar la capitalitat de Tarragona. • Subvencions i Participació: S'ha debatut l'aprovació de subvencions a les associacions de veïns pel 2005. L'oposició ha criticat la manca de projectes de participació ciutadana finançats per la Generalitat. • Sector Pesquer: S'ha aprovat per unanimitat una moció de suport a les reivindicacions dels pescadors davant l'increment dels carburants, tot i que amb matisos sobre la necessitat de reestructurar el sector per garantir la seva sostenibilitat biològica. El Debat sobre el Nou Estatut de Catalunya El ple ha viscut un moment de forta polarització en debatre dues mocions sobre el Nou Estatut: • S'ha aprovat una moció conjunta de CiU, PSC, ERC i ICV en suport al text aprovat pel Parlament de Catalunya, subratllant el reconeixement de Catalunya com a nació i el nou model de finançament. • El Partit Popular ha defensat una moció alternativa demanant la retirada del text per considerar-lo inconstitucional i intervencionista, proposta que ha estat rebutjada per la resta del consistori. Crítiques a la Planificació Urbana L'oposició ha presentat mocions crítiques sobre la manca de planificació en l'arranjament del carrer, proposant l'obligatorietat de soterraments per als contenidors de brossa en cada obra nova. També s'ha qüestionat l'ús excessiu de la via d'urgència en la contractació de personal municipal. "L'Estatut no és un caprici conjuntural, és una eina fonamental per l'autogovern i la millora de la qualitat de vida del nostre país."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
4 de març del 2005
2h 26min
Plenari extraordinari de l'Ajuntament de Tarragona: Ordenances 2006 i Esport d'Elit
Resum de la Sessió Plenària Extraordinària El 31 d'octubre de 2005 es va celebrar una sessió extraordinària al Palau Municipal de Tarragona per debatre temes crucials per a l'exercici vinent, centrats principalment en la fiscalitat local i el suport a entitats de la ciutat. Debat sobre el Conveni amb el Club Bàsquet Tarragona (CBT) Un dels punts més polèmics ha estat la signatura del conveni de col·laboració amb el CBT, que garanteix subvencions municipals durant els propers 10 anys. • Crítiques de l'oposició: Els grups d'Iniciativa per Catalunya i Esquerra Republicana han criticat que l'Ajuntament assumeixi fins al 92% del pressupost del club en alguns casos. • Esport de base: S'ha defensat que el suport institucional s'hauria de centrar més en l'esport base que en el professional. • Votació: S'ha aprovat amb els vots de l'equip de govern (CiU i PP), l'abstenció del PSC i ERC, i el vot negatiu d'ICV. Ordenances Fiscals per a l'any 2006 L'equip de govern ha presentat una proposta d'increment d'impostos i taxes basada en un 3,7% de mitjana (corresponent a l'IPC de Catalunya). • IBI i Taxa de la Brossa: El govern defensa la congelació del tipus impositiu de l'IBI, tot i que el rebut puja per la revisió cadastral. La taxa de brossa ha estat molt criticada per no tenir un estudi de costos actualitzat. • Taxa de la Grua: S'ha aplicat un increment del 12%, defensat com una mesura coercitiva contra el caos circulatori. • Bonificacions: S'han incorporat ajuts per a la rehabilitació d'edificis a la Part Alta i incentius per a energies renovables. Suport a la Universitat i Projectes Socials En un gest pioner a Catalunya, l'Ajuntament ha aprovat avançar 13,8 milions d'euros a la Generalitat per accelerar la construcció de la nova Facultat de Lletres de la URV. "Som l'únic ajuntament a Catalunya que deixa diners a la Generalitat per fer la Universitat." També s'han aprovat partides per a l'adquisició d'un local per al Pla Integral de Campclar (PIC) i ajuts per al lloguer jove.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
4 de març del 2005
2h 23min
Ple Municipal de Tarragona: Pressupostos, Urbanisme i Esports d'Elit
Debat sobre la Gestió del Pressupost Municipal L'episodi se centra en el ple de l'Ajuntament de Tarragona, on es discuteixen diverses modificacions de crèdit i la gestió econòmica de l'equip de govern. Es posa èmfasi en la disminució de la partida de conservació d'escoles (333.000 euros) per finançar l'enllumenat de Nadal i subvencions esportives, fet que genera crítiques de l'oposició. Finançament dels Clubs d'Esports d'Elit Un dels punts més calents és l'aportació econòmica a entitats com el Club Bàsquet Tarragona i el Vòlei Sant Pere i Sant Pau. • Es demana acabar amb la improvisació en les subvencions. • L'oposició reclama criteris de transparència i professionalització. • L'equip de govern es defensa argumentant que els propis clubs demanen ajut quan tenen desviaments pressupostaris. Urbanisme, Educació i Identitat Local Infància i Escoles Bressol Es discuteix el pla de places públiques per a infants de 0 a 3 anys fins al 2008. • S'aprova la creació de 409 noves places, superant les 345 demanades per la ILP. • L'oposició reclama més presència al centre de la ciutat i a barris com Torreforta i Riu Clar. Projectes Urbanístics i Memòria Històrica Es tracten diversos temes sobre el manteniment i la configuració de la ciutat: • Barris de Ponent: Es debat una moció sobre el Camí de la Coma i la millora dels accessos a Bonavista, rebutjada per l'equip de govern per ser contrària al planejament vigent. • Simbolisme Municipal: Es vota la ratificació de l'escut i la bandera de Tarragona, rebutjant l'informe d'Armand de Fluvià per mantenir la identitat tradicional de la ciutat. "L'escut de Tarragona ha suportat repúbliques, monarquies i dictadures; deixem-lo tal com està." Altres temes destacats • Laïcitat: Es rebutja una moció en defensa de la laïcitat institucional per considerar-la innecessària i contrària a les tradicions locals. • Millores Digitals: Es discuteix la necessitat de professionalitzar la pàgina web municipal per permetre tràmits en línia i millorar la participació ciutadana. • Seguretat a la Part Baixa: Prec de l'oposició sobre la degradació i inseguretat nocturna en aquest barri.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
4 de març del 2005
10'
Aprovació dels comptes 2004 de les empreses municipals
Resum de la sessió de les Juntes Generals El 28 de juny de 2005 s'ha celebrat al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona una sèrie de Juntes Generals Ordinàries per aprovar els comptes anuals auditats de l'exercici 2004 de diverses entitats municipals. Principals punts tractats Aprovació dels comptes de l'Empresa d'Aparcaments Municipals. Validació dels estats financers de l'Empresa Municipal de Transports (EMT). Aprovació dels comptes de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació i de la de Desenvolupament Econòmic. Tràmits relatius al Servei Municipal de l'Habitatge. Debat i posicionament polític Durant la sessió, el Senyor Valarte (representant d'Iniciativa per Catalunya) ha expressat el seu vot negatiu sistemàtic a tots els comptes per desacord amb la gestió municipal: "No estem d'acord ni en com es gasten els diners ni la destinació que se'ls hi dona." L'alcalde ha gestionat els temps de la sessió amb celeritat, tot i les observacions del secretari sobre el rigor jurídic dels horaris de cada junta. Finalment, s'ha tancat la jornada amb un Consell Plenari extraordinari per aprovar modificacions de crèdit i un conveni per a la instal·lació d'una Llibreria Institucional.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
4 de març del 2005
3h 38min
Sessió del Consell Plenari de l'Ajuntament de Tarragona (Juny 2005)
Resum de la Sessió Plenària La sessió ordinària del Consell Plenari del mes de juny a l'Ajuntament de Tarragona ha abordat diversos temes d'actualitat local, social i institucional. Entre els punts més destacats hi ha la negociació per la crisi de la fàbrica Altadis, la seguretat a les centrals nuclears i el reconeixement de drets civils. Dinamització Turística i Gestió Urbana • S'ha aprovat el Pla de Dinamització Turística, amb un finançament compartit entre l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat, destinat a potenciar els actius de la ciutat com a Patrimoni de la Humanitat. • S'han tractat diverses propostes urbanístiques, incloent canvis de qualificació de terrenys i la cessió de finques per a habitatge social. Seguretat i Funció Pública • Un punt de fort debat ha estat la contractació d'agents interins per a la Guàrdia Urbana. L'oposició ha criticat l'ús d'aquesta figura per a places estructurals, mentre que l'equip de govern ha defensat la mesura per la manca de desplegament dels Mossos d'Esquadra. • S'ha aprovat una moció unànime demanant la reforma del Consell de Seguretat Nuclear arran dels incidents a la central de Vandellòs II. Drets Civils i Reconeixements • Amb motiu del 28 de juny, s'ha llegit un manifest de suport al col·lectiu LGTBI, tot i que la col·locació de la bandera gai ha generat debat sobre els símbols institucionals. • S'ha aprovat per unanimitat reclamar el retorn dels documents de l'arxiu municipal espoliats i dipositats a Salamanca. Crisi d'Altadis "L'Ajuntament treballa per generar plusvàlues mitjançant la requalificació de terrenys que permetin col·laborar en la solució del problema dels treballadors del Tadis." La sessió ha conclòs amb el compromís de totes les forces polítiques per trobar una sortida viable per als treballadors afectats pel tancament de la fàbrica de tabacs.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
4 de març del 2005
2h 39min
Sessió plenària de l'Ajuntament de Tarragona: Llei de Barris i Pàrquing Jaume I
Resum de la Sessió Plenària La sessió ordinària del ple municipal s'ha centrat en la gestió urbanística, les modificacions de crèdit i acords clau per a la ciutat de Tarragona. El plenari ha destacat per l'aprovació unànime de projectes estratègics malgrat les crítiques a la gestió dels terminis i les tarifes. Projectes Urbanístics i Socials Principals • Pla Integral de Camp Clar: S'ha ratificat definitivament el projecte per presentar-lo a la convocatòria de la Llei de Barris de la Generalitat. Tot i el suport unànime al contingut, l'oposició ha criticat la precipitació en la tramitació administrativa. • Modificació del Pàrquing de Jaume I: S'ha aprovat una moció conjunta per reduir l'impacte visual de les obres sobre l'antic escorxador (rectorat de la URV). > "Hem de preservar la silueta paisatgística de la zona respectant el Patrimoni Cultural Català." Gestió Econòmica i Hisenda • Tarifes d'aparcaments: S'ha aprovat l'increment del preu de l'hora de 1,40 € a 1,75 €, justificant-lo per la implantació del fraccionament per quarts d'hora. El PSC ha titllat la mesura d'escandalosa. • Reconeixement de deutes: Debat tens sobre factures suplementàries de neteja en polígons industrials, amb dubtes sobre si el cost l'haurien d'assumir les empreses privades. Altres Acords i Memòria Històrica • 75è Aniversari de la República: Acord per preparar actes institucionals de cara al 2006 a través de la Comissió de Cultura. • Subvencions a entitats: Aprovació de les bases per a l'atorgament d'ajuts a entitats socials i culturals de l'any 2005.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
4 de març del 2005
3h 4min
Ple de l'Ajuntament de Tarragona: Urbanisme i Convivència
Resum de la Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona Aquesta sessió ordinària del mes de març destaca per intensos debats sobre l'urbanisme, la gestió econòmica del municipi i la creació de noves ordenances reguladores. L'alcalde Joan Miquel Nadal presideix un ple on es posen de manifest les discrepàncies polítiques en temes clau com el preu de l'habitatge i l'execució d'inversions. Gestió Urbanística i Patrimonial S'ha aprovat l'expedient per a l'alineació de finques al Pla Parcial 2, un punt que ha generat polèmica per l'ús de la subhasta en lloc del concurs públic. L'oposició alerta que aquest procediment: • Incrementa el preu del sòl. • Dificulta l'accés a l'habitatge protegit. També s'ha tractat la denegació del Pla Parcial de Terres Cavades, supeditant-lo a la presentació del proper Pla General d'Urbanisme. Fiscalitat i Convivència Ciutadana Un dels punts centrals ha estat l'aprovació inicial de l'Ordenança General de Convivència Ciutadana. El debat s'ha centrat en: • L'equilibri entre la pedagogia de valors i el règim sancionador. • La regulació d'espais públics, incloent temes com el nudisme, l'ús de bicicletes i la contaminació acústica. • La simplificació de tràmits burocràtics per a obres menors. Economia i Pressupostos S'ha presentat la liquidació del pressupost de 2004. Els grups de l'oposició han criticat un baix grau d'execució de les inversions (prop del 20%). L'equip de govern s'ha defensat al·legant dificultats tècniques i administratives, destacant com a punt positiu la reducció del termini de pagament a proveïdors a 45 dies. Mocions i Acció Social S'han debatut mocions sobre: • El manteniment de la residència de les Germanetes dels Pobres, garantint que no hi haurà especulació urbanística als terrenys. • La celebració del Dia Internacional de la Dona, condemnant la violència de gènere. • L'aplicació del Protocol de Kyoto a escala local per lluitar contra el canvi climàtic.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
Cicle de Cinema a Tarragona i la Infantesa d'Errol Flynn
Agenda Cultural: Cinema a l'Antiga Audiència i l'Antiquari El programa comença destacant les activitats cinematogràfiques a Tarragona. Es fa una crida als nens del Club Maginet per portar les seves cartes a l'alcalde a canvi d'un llibre. Les properes cites inclouen: El viatge de Chihiro: Projecció gratuïta avui a les 18:00 h. Cicle Estí fent quin: Cloenda el 28 de desembre amb Los ojos del gato a l'Antiquari. Pròxims cicles: Gener estarà dedicat al cinema japonès i a pel·lícules de temàtica marítima (Casa del Mar). La Infantesa d'Errol Flynn a Tasmània Es reprèn el relat biogràfic de l'actor Errol Flynn, centrant-se en la seva etapa a Austràlia i la seva complexa relació familiar: Jocs prohibits: S'explica una anècdota on un jove Flynn de sis anys va ser enxampat jugant a "papàs i mamàs" amb una veïna anomenada Nerida. Càstig sever: Flynn recorda la injustícia de rebre una pallissa de la seva mare mentre la nena només rebia una renyina. La fugida: Davant la por a la reacció del seu pare i la pressió de la mare, l'actor va intentar marxar de casa amb només set anys per buscar feina a les granges veïnes. Supervivència: Després de ser rebutjat per ser massa petit, va haver de passar la nit dalt d'un arbre per protegir-se dels animals salvatges. "Això se'm va quedar gravat... no és just, és tan culpable l'un com l'altre." L'episodi finalitza amb la música de la pel·lícula El Capitán Blood, un dels seus grans èxits cinematogràfics.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
Comiat del 2005 i les memòries d'Errol Flynn
Resum de l'últim programa de l'any En aquesta edició especial de comiat d'any, els interlocutors fan un repàs de les col·laboracions del 2005 abans de les festes de Nadal. El programa barreja la nostàlgia personal amb la crònica biogràfica de l'actor Errol Flynn. Balanç del 2005 i anècdotes Es recorden les seccions dedicades a musicals, cinema d'animació (Niki l'aprenent de bruixa) i les projeccions d'estiu a la fresca. L'Andrés explica anècdotes sobre les dificultats del cinema a l'aire lliure en localitats com Vilaseca o el Vendrell, marcades per les inclemències del temps. Es posa èmfasi en la importància de la salut com la millor loteria possible per encarar el nou any 2006. Les memòries d'Errol Flynn: una infantesa convulsa El nucli de la secció biogràfica se centra en una anècdota de les memòries de l'actor a Tasmània: * Després de rebre una pallissa de la seva mare, un Flynn de només set anys s'escapa de casa per buscar feina. * L'anècdota de la vaca: Intentant sobreviure, el jove Errol va intentar munyir una vaca al camp per alimentar-se, rebent una guatlla (patada) que el va deixar estabornit. * El retrobament familiar: Després de tres dies, el seu pare el localitza. En tornar a casa, malgrat la duresa inicial, és rebut amb mostres d'afecte inusuals per part de la seva mare, un fet que ell analitza amb escepticisme en la seva vida adulta. "No sabia realment si estava preocupada per la meva desaparició o pels problemes que li pogués comportar en el seu matrimoni." Comiat i desitjos per al 2006 L'espai tanca amb un intercanvi de bons desitjos per les festes de Nadal, agraint la fidelitat dels oients i la família, i emplaçant-los a retrobar-se al gener per continuar compartint històries del món del cinema.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
Loteria de Nadal, Cinema de Terror i Errol Flynn
Actualitat i Tradicions de Nadal L'episodi comença amb una reflexió sobre la Loteria de Nadal i la relació dels interlocutors amb aquesta tradició. Es comenta amb humor la sensació que el número comprat mai surt del bombo, fent referència als nens de Sant Ildefonso i al canvi de mentalitat de les pessetes a l'euro, un procés que encara genera confusió en el càlcul del cost de la vida. Programació Cultural i Cinema S'anuncien diverses activitats gratuïtes per a la tarda i la nit: Club Maginet (18:00h): Sessió infantil a l'antiga audiència amb un curt de Xarlot i la pel·lícula de dibuixos animats Noche de Paz. Es convida els nens a portar cartes per a l'alcalde. Cicle Stephen King (22:00h): Projecció de Salem's Lot a l'Antiquari. Una producció de terror sobre vampirs de tres hores de durada. Biografia d'Errol Flynn: La Infància a Tasmània El programa continua amb el relat biogràfic de l'actor Errol Flynn, centrant-se en la seva etapa a Tasmània: El seu aprenentatge precoç de la natació en aigües gelades. La complexa relació amb la seva mare, marcada per un caràcter indòmit i xocs constants que derivaven en càstigs físics. Flynn és descrit per la seva mare com el "diable de Tasmània vestit de nen". "Cada vegada que t'apropes a mi és per pegar-me." L'episodi finalitza amb la audició de la banda sonora de Capitán Blood, obra mestra de la Warner Brothers composta per Erich Wolfgang Korngold i interpretada per la National Philharmonic Orchestra.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
6'
Agenda de concerts del TSC per a les festes de Nadal
Resum del programa En aquesta edició especial per les festes de Nadal, el TSC (Tarragona Subterrània i Cultural) ens porta una agenda musical reduïda però intensa a Tarragona. Malgrat l'època de torrons i descans, la ciutat manté una oferta de concerts amb estils variats per als amants de l'escena alternativa. Propostes per al divendres de Nadal Aquesta setmana l'activitat es concentra completament el divendres, amb dues propostes molt diferenciades: Les Philips: Es presenten a la sala SCUM a les 23:00h. Es tracta d'un grup de twee pop (o bécore) que, a diferència del hardcore tradicional, aposta per un so clarament pop clàssic amb influències dels Beach Boys, els Beatles o Love. L'entrada és gratuïta. Las Perras del Infierno: Actuaran a la sala Zero també a les 23:00h. Són quatre noies de Barcelona que fan un rock and roll directe i salvatge, amb lletres provocatives i un so que recorda les bandes sonores de Quentin Tarantino i el gènere surf rock. Avançament per a la setmana de Cap d'Any Tot i que la setmana vinent és complicada per les celebracions, s'ha anunciat un concert destacat: Nómadas: El grup actuarà el divendres 30 a la sala Zero. El seu estil es mou entre el so de grups com Chambao o Ojos de Brujo, barrejant el flamenc-fusió amb músiques del món, incloent ritmes africans i indis. "Són dates complicades, però encara tenim ritme abans de tancar l'any." Finalment, l'equip del programa s'acomiada fins a l'any vinent, desitjant unes bones festes a tots els oients i seguidors de l'escena musical tarragonina.