Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

2569-2592 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
16'
Efemèrides, actualitat i la música de Betty Serveert
Actualitat i Crònica Social El programa comença amb un to informal discutint la sostenibilitat i el malbaratament d'oli, per passar ràpidament a l'actualitat religiosa marcada per l'enterrament del Papa Joan Pau II a Roma sota fortes mesures de seguretat. Els col·laboradors comparen la magnitud mediàtica d'aquest esdeveniment amb la mort històrica de Jesús de Natzaret. Notícies destacades Balanç de la pena de mort: Es comenten les xifres d'Amnistia Internacional, destacant que països com la Xina, l'Iran, el Vietnam i els Estats Units encapçalen les execucions, tot i que hi ha una tendència global a l'abolició. Incident a la Mesquita de Còrdova: S'explica la detenció d'un ciutadà noruec per haver embrutat un dels murs del monument amb excrements, un acte qualificat d'estrambòtic i desagradable. Espai Musical: Betty Serveert Es presenta la formació holandesa Betty Serveert, liderada per Carol Van Dyck. Els col·laboradors repassen la seva trajectòria: * Fundada l'any 1990. * Discografia destacada: Palomine (1992), Dust Bunnies (1997) i el seu darrer treball Attagirl. * Influències clares de grups com la Velvet Underground i The Pretenders. Efemèrides Històriques Es fa un repàs extens de fets ocorreguts durant la primera setmana d'abril en diferents anys: * Cultura i Ciència: La inauguració del Gran Teatre del Liceu (1847) i el primer trasplantament de cor (1969). * Societat: El naixement del moviment pacifista a Londres (1958) i la fundació de la companyia Kellogg's. * Morts il·lustres: Coincidint amb el 8 d'abril, es recorden les morts de Kurt Cobain (1994) i Pablo Picasso (1973). "L'any 1998 van publicar un àlbum on interpreten Venus in Furs i altres cançons de la Velvet Underground."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
16'
Actualitat política, la retirada de Franco i el grup Wilco
Debat sobre l'actualitat i la memòria històrica El programa d'avui, conduït per Manel Magí i Jordi Ximeno, ha començat analitzant l'entrevista prèvia al músic Marc Parrot, destacant el rerefons artístic de la seva obra. Tot seguit, els col·laboradors han passat a repassar les notícies més rellevants de la setmana: Situació a Palestina: S'ha comentat l'entrega de Jericó a l'autoritat palestina, contrastant-ho amb la denúncia de Metges del Món sobre les dificultats d'accés als hospitals a causa del mur i els nombrosos punts de control israelians. La retirada de l'estàtua de Franco: S'ha debatut intensament sobre la retirada nocturna de l'estàtua eqüestre de Francisco Franco a Madrid. Els tertulians han reflexionat sobre la pervivència dels símbols franquistes a Espanya en comparació amb altres països com Alemanya o Itàlia, on l'extirpació del feixisme va ser més radical. Curiositats i literatura S'han comentat diverses notícies curioses i polèmiques del panorama internacional: El Codi Da Vinci: La condemna de l'Església Catòlica a la novel·la de Dan Brown, qualificant-la de pecat i ficció perillosa. Èxit editorial a Turquia: La sorprenent notícia que el Mein Kampf de Hitler ha estat un dels llibres més venuts a Turquia recentment, impulsat per l'auge del nacionalisme. Secció Musical: El fenomen Wilco La part musical s'ha centrat en la banda d'Illinois Wilco, liderada per Jeff Tweedy. S'ha repassat la seva trajectòria des de la separació de Uncle Tupelo, destacant àlbums com Being There i el celebrat A ghost is born. Els col·laboradors han definit el seu estil com una redefinició de la música americana (blues, country i rock) al segle XXI. Efemèrides destacades Per tancar el programa, s'han recordat dates històriques clau: "El 14 de març de 1879 naixia Albert Einstein i el 1980 moria Félix Rodríguez de la Fuente." El descobriment de Plutó el 1930. La matança de Mi Lai al Vietnam (1969). L'amnistia per als presos polítics a Espanya el 1977.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
19'
Música, actualitat social i efemèrides històriques
Resum de l'episodi En aquesta sessió, Manel Magí i Jordi Ximeno repassen diversos temes que van des de la música icònica dels anys 60 fins a l'actualitat social i política, tancant amb un recull de dates històriques rellevants. Actualitat i Societat Masclisme a les ONGs: Es comenta un estudi de la Universitat de Castelló que revela que, tot i que les dones formen la major part de la base de voluntaris i treballadors a les entitats socials, els òrgans directius continuen dominats pels homes (60% homes enfront del 40% dones). Conflictes Internacionals: Debat sobre la situació a l'Iran i Síria, comparant-ho amb la invasió de l'Iraq i el negoci que genera la guerra (destrucció i reconstrucció). Sostenibilitat: La incorporació de Reus a l'Observatori Europeu de Ciutats i Pobles per a tothom, amb una reflexió crítica sobre si aquestes iniciatives són realment efectives o només una cortina de fum. Protocol de Kyoto: Crítica a la manca de compliment dels objectius d'emissions de CO2 per part de països com els EUA, la Xina i la mateixa Espanya. Cultura i Música The Velvet Underground & Nico: Es destaca el disc del "plàtan" de 1966, sota la direcció artística d'Andy Warhol. Es descriu com un àlbum aspre, crú i revolucionari que tractava temes tabú com les drogues i el sadomasoquisme. Cinema: Recomanació de la pel·lícula Der Untergang (L'enfonsament), que narra els últims dies d'Adolf Hitler. Efemèrides del 14 al 18 de febrer 1902: Creació de l'Aliança Internacional per al Sufragi Femení. 1945: Bombardeig de Dresda durant la Segona Guerra Mundial. 1898: Explosió del vaixell Maine a l'Havana, detonador de la guerra entre Espanya i els EUA. 1934: Naixement del dissenyador Paco Rabanne (Francisco Rabaneda). "La música, si arriba al cor, arriba a l'ànima."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
22'
Cara a cara: Los Enemigos, realitat social i efemèrides
Un repàs a l'actualitat i la cultura contemporània En aquesta edició de l'espai cara a cara, el Manel Magí i la seva interlocutora conversen sobre diversos temes que barregen la música rock, la realitat sociopolítica i fets històrics clau. Música i cultura: Los Enemigos El programa ret homenatge al grup madrileny Los Enemigos, una de les bandes fonamentals del rock alternatiu dels anys 90. Malgrat la seva dissolució l'any 2002, es destaca la seva actitud transgresora i les seves lletres àcides: * Analitzen l'àlbum Sursum Corda (1994), valorant el seu so contundent. * Es discuteixen les lletres intel·ligents que critiquen des de la indústria musical fins a l'art contemporani. * Mencionen la carrera en solitari del seu líder, Josele Santiago. Actualitat social i memòria històrica Es posen sobre la taula temes de gran rellevància humanitària: * 60è aniversari d'Auschwitz: Reflexionen sobre la barbàrie nazi com un recordatori del que és capaç de fer l'ésser humà sota ideologies extremes. * Llibre Blanc de la Dependència: Es comenten les dades del nou text del ministre Jesús Caldera, que preveu la universalització de les ajudes per a més d'un milió de persones amb discapacitat a l'Estat. * Tràfic il·legal d'armes: Una crida d'ONGs per a un major control internacional sobre l'origen de l'armament en zones de conflicte. * El silenci de Falluja: Es denuncia la manca d'informació mediàtica sobre la destrucció d'aquesta ciutat iraquiana i el patiment dels civils. Efemèrides de la setmana El Manel tanca la secció amb un llistat de fets històrics ocorreguts en aquestes dates: "Calígula va morir a mans de la seva pròpia guàrdia pretoriana en un moment tan poc gloriós com una visita al lavabo." Successos a Espanya: Els assassinats d'Atoxa (1977) i l'establiment de la Inquisició a les Amèriques (1569). Cultura i ciència: La mort de Giuseppe Verdi, el naixement de la Torre Eiffel i l'origen colonial d'Austràlia.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
24'
Crisi, Rock i Història: Pretenders i Solidaritat
Introducció i Context Musical El podcast comença amb una reflexió sobre la New Wave dels anys 70 i 80, centrant-se en el grup The Pretenders i la seva líder, Chrissie Hynde. Es destaca la importància del seu primer àlbum homònim de 1980 com un "vehicle d'expressió" que barreja punk i rock. Actualitat Política i Social Es discuteixen diversos temes d'actualitat internacional i local amb un to crític: • Crítica als Estats Units: Es comenta la cerimònia d'investidura presidencial i el cost de seguretat, contrastant-ho amb l'auge del creacionisme a les escoles de Michigan. • Comerç d'armes: Denúncia de l'incompliment del Codi de Conducta Europeu per part del govern espanyol, amb dades d'ONG com Amnistia Internacional. • Art per la pau: S'explica el projecte a Cambodja on es creen escultures a partir d'armes decomissades. Cooperació i Solidaritat a Catalunya Es posa en valor que més de 100 ajuntaments catalans ja destinen el 0,7% del seu pressupost a la cooperació internacional, destacant municipis com Arbúcies (pioner), Tortosa o Flix. Crònica Local Curiosa Es comenta el saqueig d'un camió de pernils accidentat a la Terra Alta, prop de Batea, reflexionant sobre la naturalesa humana i la solidaritat de proximitat. Efemèrides Històriques L'espai final repassa dates clau del 17 al 21 de gener: • La divisió de l'Imperi Romà l'any 395. • El naixement de figures com Joan Brossa, Federico Fellini o Cary Grant. • L'execució de Lluís XVI a la guillotina el 1793. "Ser poeta inclou ser guerriller en els moments d'eufòria i prestidigitador en els de passivitat." Per tancar, s'escolta el clàssic Brass in Pocket, el tema més popular de The Pretenders.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
10'
Entrevista a Carlos Merino: El costat humà del futbolista
Perfil personal de Carlos Merino L'entrevista ofereix una mirada propera a Carlos Merino, jugador del Nàstic, qui revela detalls sobre el seu caràcter i estil de vida fora dels terrenys de joc. Es discuteixen curiositats com el seu sobrenom, Tortugui, que prové d'un acudit que es nega a explicar per ràdio a causa de la gesticulació necessària. Curiositats i estil de vida Idiomes i experiència: Tot i haver viscut quatre anys a l'estranger, confessa sentir-se avergonyit de parlar en anglès en públic, tot i que domina frases típiques del futbol. Habilitats domèstiques: Es defineix com a poc hàbil per al bricolatge i la cuina, limitant-se basicament a preparar pasta i amanida. Imatge personal: Malgrat la seva etiqueta de metrosexual posada per companys com Pablo Sanz, ell es considera una persona senzilla, encara que admet tenir cura de la seva imatge. Preferències i opinions Futbol i influències: Destaca el seu entrenador de juvenils com la figura més influent en la seva carrera professional. Oci i gustos: Li agrada el cinema (especialment el gènere d'intriga com la pel·lícula Vuelo Nocturno) i la ciutat de Bilbao. Menciona el seu interès pel nou casino de Tarragona, tot i que desmenteix ser un habitual del bingo. Relació amb els companys: Merino és sincer en les seves valoracions, arribant a descriure el seu company Diego Reyes com a soso en un to bromista però directe. "No suporto la gent falsa; al món del futbol, on hi ha tants interessos, n'hi ha molta."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
9'
Entrevista a Diego Reyes: El costat humà del nou fitxatge
Entrevista a Diego Reyes: Personalitat i Anecdotari En aquesta secció conduïda per Núria Cartañá, coneixem a fons la faceta més personal de Diego Reyes, el nou fitxatge del Nàstic de Tarragona. L'entrevista combina l'actualitat esportiva amb moments de gran humor i curiositats sobre la vida del jugador. Coneixement del club i sistemes de joc L'entrevistadora posa a prova el jugador amb preguntes sobre la història de l'entitat: * Es recorda que el club es va fundar el 1886, tot i que la secció de futbol va començar més tard. * Diego explica amb humilitat la seva visió tàctica, definint el sistema de joc com la forma de col·locar-se per treballar en equip. * Confessa que la seva posició ideal és la de migcampista per la banda esquerra i que jugar per la dreta podria ser un risc per al rendiment de l'equip. Hobby: El Cinema com a passió El cinema és la principal afició del jugador quan no està al camp: * Les seves pel·lícules preferides són La vida és bella i Braveheart. * Admet ser emocional i que pot arribar a plorar si veu una pel·lícula sol. * Reconeix que encara no ha visitat PortAventura, però té moltes ganes de provar el Dragon Khan. La broma del "joc de boles" Un dels moments més divertits de l'episodi és quan Diego explica una novatada que va portar des de Ceuta: * Consisteix en un truc de màgia fictici amb boles de paper a les aixelles. * > "És una broma per quedar-me amb la gent; tothom cau al principi." * El jugador confessa haver fet caure a gairebé tot el vestidor, tot i que encara no s'ha atrevit amb l'entrenador, Luis César. Curiositats i valoracions L'entrevista conclou amb petits detalls quotidians: * Diego és seguidor de sèries com Pasión de Gavilanes, tot i que sovint la siesta guanya la partida. * Dins d'una nova dinàmica per definir els companys, Reyes qualifica a Lluís Codina com un "crack".
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
11'
Entrevista a Kiko Ramírez: La figura del segon entrenador al Nàstic
El paper del segon entrenador En aquesta conversa, Kiko Ramírez detalla la complexitat de la seva funció dins de l'estructura tècnica del Gimnàstic de Tarragona. Es prioritza la seva tasca com a enllaç emocional i professional entre la plantilla i el primer entrenador. Punts clau de la gestió del vestidor: El pont psicològic: Ramírez actua com a mediador, escoltant els jugadors i traslladant opinions al primer entrenador, tot i que la decisió final sempre recau en aquest últim. Relació amb els jugadors: Admet amb humor que els futbolistes sovint s'aprofiten de la seva figura per intentar aconseguir favors o acostar-se al cap del cos tècnic. Visió de joc: Explica com el pas de jugador a entrenador canvia radicalment la perspectiva, passant de l'egoisme del davanter que vol marcar a una mentalitat centrada purament en la victòria de l'equip. L'actualitat i el futur del Nàstic El context de l'entrevista ve marcat per una ratxa de resultats complicada i la recent tornada d'un viatge amb turbulències. Malgrat això, l'optimisme per aconseguir la permanència (el gran objectiu de la temporada) es manté intacte. "El futbol és una cosa impersonal en el sentit que, per a nosaltres, el que compten són les posicions: el central, el lateral, el davanter; no hi posem noms i cognoms a l'hora de planificar." Per acabar, s'anuncia un programa especial amb diversos jugadors de la plantilla i es confirma el compromís de Ramírez de fer una salutació especial a l'emissora si s'assoleixen les fites esportives.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
11'
Control antidoping personal al futbolista David Medina
Un retrat personal més enllà del futbol En aquesta edició del control antidoping de Tarragona Ràdio, els periodistes Núria Cartanyà i Jordi Blanc entrevisten David Medina, jugador del Nàstic de Tarragona, per conèixer la seva faceta més personal i íntima. L'entrevista s'allunya de l'àmbit exclusivament esportiu per explorar les seves aficions, gustos i anècdotes. Joies, promeses i imatge personal L'entrevista comença analitzant els accessoris del jugador, que destaca per portar joies amb un valor sentimental elevat: * Una polsera d'or amb el seu nom gravat, regal de la seva mare. * Un pendent que es va fer com a part d'una promesa en aconseguir un ascens la temporada anterior. * David confessa que va perdre un anell d'or a la platja l'estiu passat mentre jugava amb un amic. Els "altres" David Medina del món Núria Cartanyà proposa un joc basat en cerques de Google, comparant el futbolista amb altres persones que comparteixen el seu nom arreu del món: * Filòsof: Es vincula amb la idea del superhome de Nietzsche, tot i que Medina afirma que no cal ser un superhome per ser futbolista, sinó tenir paciència amb la pressió i l'afició. * Pintor de Puerto Rico: Això obre la porta a parlar de viatges; David té ganes de visitar països càlids com Cuba o el Brasil. * Esportistes i artistes: Es comenten perfils de triatletes, filòlegs i escultors de gel, servint com a excusa per descobrir que al David no li agrada llegir ni cuinar (viu sol i tira de microones o restaurants). Promeses de futur i gustos musicals De cara al final de temporada i amb l'objectiu de la permanència del Nàstic, Medina ja té pensada una nova promesa: "O rapar-me el cabell o tenyir-me'l." Finalment, el jugador escull tancar l'entrevista amb música de Melendi, artista que li agrada pel seu "bon rotllo" i energia, tot i admetre que ballar no és precisament el seu punt fort.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
11'
Entrevista a Sergio Francisco: Vida i Futbol al Nàstic
Entrevista a Sergio Francisco davanter del Nàstic En aquesta conversa distesa al programa Microtancat, el davanter basc Sergio Francisco comparteix detalls sobre la seva adaptació a Tarragona i la seva vida personal fora dels terrenis de joc. L'entrevista, marcada per un to informal, explora des de les seves manies domèstiques fins a les seves preferències culturals. Vida quotidiana i adaptació Arribada a la ciutat: El jugador es va incorporar al club al desembre i ja es troba plenament instal·lat en un pis que anteriorment ocupava el seu excompany Diego Rivera. Convivència: Viu amb la seva parella a la ciutat, desmentint rumors sobre compartir pis amb altres futbolistes. Destaca una mania curiosa: no suporta el volum alt de la televisió, fins i tot quan ell mateix la mira. Oci i gustos: Tot i que no es considera un gran lector, gaudeix del cinema d'acció (com Blade Trinity) i de sopar per la zona de la Rambla de Tarragona. Relació amb el Futbol i el Futur Carrera professional: Va començar a destacar a la Real Sociedad i reconeix la sort de poder viure d'aquest esport, tot i que admet la incertesa de la professió: "Preferiria ser funcionari a partir dels 35 o 36 anys perquè el futbol dura molt poc." Promesa final: El jugador s'ha compromès públicament a marcar com a mínim un gol més aquesta temporada per assegurar la permanència de l'equip i dedicar-lo a l'audiència. Curiositats L'idioma: Com a resident nouvingut del País Basc, ja ha après paraules clau en català, destacant el terme trucar per referir-se a trucar per telèfon. Vehicles: Tot i el mite dels cotxes de luxe en el futbol, actualment condueix un Volkswagen Golf, tot i que admet que li agradaria un BMW 330 blau fosc.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
9'
Entrevista a Fernando: Depilació, Oci i el Nàstic
Entrevista Personal a Fernando En aquesta segona part de l'entrevista, el jugador del Nàstic de Tarragona, Fernando, se sotmet a un qüestionari més personal i distès a càrrec de Núria Cartañà i Jordi. La conversa s'allunya de l'àmbit purament esportiu per centrar-se en detalls de la seva vida quotidiana i les seves preferències personals. Curiositats i Cura Personal El jugador confessa que la part del seu cos que més destaca és el pit, sovint objecte de bromes entre els seus companys per la seva forma. Pel que fa a la cura personal, Fernando admet que es depila (o més aviat es rasura) amb màquina, evitant la cera pel dolor. Es defineix com una persona poc avesada als tatuatges o piercings perquè no suporta bé el dolor. Estil de Vida i Oci Preferències culturals: Li agraden les pel·lícules de riure i els dibuixos animats com Shin-chan. En música, troba la veu d'Antonio Orozco especialment relaxant. Rutina diària: Es desperta d’hora per anar a entrenar, rentant-se la cara amb aigua freda per espavilar-se, i segueix una dieta estricta controlada pel club, on els realitzen controls freqüents de pes i greix corporal. Vincle amb el territori: Comparteix amb el presentador la passió per la comarca del Bierzo (Lleó) i a Tarragona li agrada visitar el local El Burato per jugar a màquines. "No sóc molt filòsof... jo vaig tirant." Promeses de Futur L'entrevista conclou amb una promesa per a la celebració de la permanència del Nàstic: Fernando es compromet a portar els seus pantalons amples i caiguts preferits en l'acte públic de celebració, rebutjant altres opcions més radicals com rapar-se el cabell.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
10'
Entrevista a Luis Miguel Carrión: Vida i anècdotes
Luis Miguel Carrión: El costat més personal del jugador En aquesta entrevista distesa de format antidoping, el futbolista Luis Miguel Carrión repassa la seva trajectòria, les seves arrels barcelonines i la seva vida quotidiana a Tarragona. El jugador es mostra proper i comparteix detalls sobre la seva família, gustos i la bona relació amb els companys de vestidor. Arrels, passat culé i passió blanc-i-blava Carrión explica que, tot i haver-se format a les categories inferiors del FC Barcelona, sent una gran afecció pel RCD Espanyol des de la infància: Provenint del barri del Clot, a Barcelona, confessa que era soci de l'Espanyol de petit. "Ho vaig haver de mantenir callat molts anys. Com que el Barça sempre guanyava, jo era de l'equip petit." Aclareix que, tot i el seu sentiment perico, quan jugava contra el Barça volia guanyar-los per sobre de tot. Vida a Tarragona i oci Actualment, el jugador es mostra molt integrat a la ciutat, on s'acaba de comprar un pis a la zona de la Rabassada: Valora la tranquil·litat de Tarragona i la proximitat amb la seva família de Barcelona. Entre les seves aficions destaquen el cinema, jugar a golf de manera recreativa amb amics del barri i veure programes del cor a la televisió. En l'aspecte gastronòmic, confessa que, tot i que li agrada el peix, el seu plat preferit és un senzill ou ferrat. Curiositats i vestidor Manies: Es considera una persona molt maniàtica, tot i que canvia els seus rituals segons els resultats de l'equip. Recentment, l'àrbitre el va obligar a tallar-se tres polseres de tela que portava des de feia anys. Relacions: Comparteix una bona amistat amb Lusarreta i David García, amb qui sol quedar per dinar. Promesa de permanència: Davant el repte de salvar l'equip, es compromet a planxar la roba si aconsegueixen l'objectiu, ja que assegura que se'n surt molt bé amb la planxa.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
11'
Entrevista personal i futbolística a Marco Antonio del Nàstic
Retrat personal de Marco Antonio al Nàstic En aquesta edició del programa, la col·laboradora Núria Cartanyà entrevista el jugador del Nàstic de Tarragona, Marco Antonio. L'espai ofereix una mirada que va més enllà de l'estricta actualitat esportiva per conèixer el vessant més humà i personal del futbolista, les seves arrels i la seva adaptació a la ciutat. Orígens i adaptació a Tarragona Tot i haver nascut a Sevilla, Marco se sent 100% extremeny, ja que hi ha viscut gairebé tota la vida. La seva integració a Tarragona ha estat molt positiva: Es mostra encantat amb la ciutat i la seva comoditat. Gaudeix passejant per la Part Antiga i la Rambla. Té vincles familiars indirectes a la zona, ja que la dona de Jesús Ramiro és cosina de la seva mare. Curiositats i sobrenoms L'entrevista revela detalls humorístics sobre la vida del jugador al vestidor i a la redacció de l'emissora: Sobrenom: A la redacció l'anomenen "Coronita" pel seu aspecte ("ros i fresquet"), un malnom que ell accepta amb molt bon humor. Aficions: A més del futbol, li agrada el bàsquet (és habituat als partits del CBT), el tenis i la pesca de riu. Manires: Com a ritual abans dels partits, entra al camp amb el peu dret i resa un Pare Nostre. Vida familiar i compromisos Marco destaca per ser un home molt familiar. Està casat amb una dona de Badajoz i recentment han ampliat la família amb un gos anomenat Ronnie. "Ojalà que tot al final de temporada sigui igual de bo i positiu com està sent ara a meitat de temporada." Com a promesa final, el jugador s'ha compromès a convidar l'equip d'esports a una cervesa si el Nàstic aconsegueix la permanència a la categoria.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
15'
Inauguració de la temporada a la Sala Trono amb Asun Planas
Retorn a l'activitat de la Sala Trono La Sala Trono de Tarragona enceta la seva quarta temporada d'èxit consolidant un model de proximitat i confiança amb el públic. L'espai, conegut per la seva aposta pel teatre de petit format, ofereix una programació estable fins al desembre amb un aforament limitat a 50 persones i a preus populars. Com a element distintiu, el local manté la tradició d'oferir un te específic a cada sessió, gentilesa de la botiga Te Quiero, que es marida amb la temàtica o el to de l'obra que es representa. La sorpresa del Roscón: Monòleg inaugural L'actriu Asun Planas és l'encarregada d'obrir la temporada amb el monòleg La sorpresa del Roscón, un text escrit especialment per a ella per l'autora Elvira Lindo. L'obra és una peça tragicòmica que narra la història d'una exmissionera que torna de Guinea. Punts clau de l'obra: Temàtica: Explora el desencant en tornar a casa després de 15 anys i la confrontació entre la realitat i la idealització de la família i el Nadal. Estil: Es defineix com un text molt realista i amb una forta crítica social emmarcada en el to característic de Lindo. Repte actoral: Per a Planas, el format de monòleg representa un exercici de professionalitat màxim i un punt d'inflexió en la seva carrera. "Quan tornes et trobes que res a veure amb el que havies imaginat durant 15 anys... tothom se sent identificat, siguis o no missionera." Programació i novetats tècniques La Paloma Arza detalla les millores de la sala i els futurs espectacles: * Millores: S'han renovat les instal·lacions de llum i so i s'han mantingut les emblemàtiques cadires de tisora. * Properes obres: Destaca el retorn de l'Arnau Vilardebò i propostes com Dictat o Naix en Deus. * Reserves: Les entrades es poden adquirir o reservar a l'establiment Los Raconet.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
25'
10 anys d'Animat i el futur de la cultura a Tarragona
La Trajectòria d'Animat i el Projecte TCC L'entrevista commemora el desè aniversari de Animat Serveis Culturals i la seva programació estable, coneguda com a TCC (Tarragona Cultura Contemporània). Nei Torrell, fundador del col·lectiu, explica com han passat de fer concerts en espais petits a consolidar una oferta de música i cinema alternatiu que moltes vegades no arriba als circuits comercials. Model de Gestió i Programació El projecte destaca per un model singular basat en la vocació i el voluntariat: • L'equip està format per unes 18-19 persones que col·laboren de forma desinteressada. • No hi ha un únic programador, sinó que es divideixen per especialització de gèneres (teatre, cinema, música). • S'aprofiten els circuits de gires internacionals per portar artistes de primer nivell a preus assequibles. "Tarragona té més sales per càpita amb programació estable que cap altra ciutat de l'estat espanyol de les seves dimensions." Novetats de la Temporada i Reptes Torrell analitza la situació actual de les sales a la ciutat i els canvis en la graella cultural: • Manca d'aforaments intermedis: Amb la reducció de la Sala Golfos, la ciutat s'ha quedat sense espais per a 500-600 persones, limitant-se a sales de màxim 300. • Cinema: S'introdueix la doble sessió els diumenges a l'Antiga Audiència per respondre a l'alta demanda del públic. • Teatre: Es reivindica la tasca de la Sala Trono com un miracle del teatre de petit format i l'autofinançament. Filosofia Cultural i Crítica al Model Públic L'entrevistat reflexiona sobre la necessitat de recuperar la cultura com un acte actiu del ciutadà: • Critica la "decadència" dels concerts gratuïts municipals que generen inflació i perverteixen l'escolta musical. • Defensa el model de pagar entrada (encara que sigui un preu simbòlic de 5 euros) per garantir les condicions de l'espectacle. • L'objectiu final és la renovació generacional perquè el projecte continuï viu amb nous relleus.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
24'
Exposició Mira't la Ràdio al mNACTEC: Evolució i Història
Història i Evolució de la Ràdio a Catalunya L'episodi se centra en l'exposició Mira't la Ràdio, ubicada al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) a Terrassa. Joan Muñoz, cap d'àrea de difusió, detalla com la ràdio no va ser un invent d'una sola persona, sinó el resultat d'una evolució científica col·lectiva. Els Orígens i el Desenvolupament Tecnològic • La cronologia comença el 1887, destacant figures com Marconi, tot i que el procés va implicar molts investigadors en magnetisme i física. • Es diferencia clarament entre les primeres ràdios de galena (que funcionaven sense energia externa i amb auriculars individuals) i l'aparició de l'altaveu, que va permetre el consum col·lectiu i el naixement de la programació radiofònica moderna. • Catalunya va ser pionera amb emissores com Ràdio Barcelona i Ràdio Terrassa. Disseny, Materials i Conservació • L'exposició presenta una col·lecció de 120 aparells, molts d'ells restaurats pel propi museu. • S'analitza el pas de les carcasses de fusta (formes rectangulars) a la baquelita i el catalín americà (formes arrodonides i colors vius). • Un punt clau és la invenció del transistor, que va substituir les vàlvules i va permetre la miniaturització dels receptors. "El transistor aconsegueix que les ràdios puguin ser molt més petites i que la senyal tingui molta més qualitat." El Futur de la Ràdio i l'Arxiu Sonor • Segons Muñoz, el futur no està en la forma física, sinó en la digitalització de la senyal, garantint una recepció contínua sense pèrdues de sintonització. • L'exposició no és només visual, sinó que inclou un arxiu sonor amb moments històrics com el 23F, gols de Cruyff o l'emblemàtic "Urruti, t'estimo".
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
22'
La Puerta de los Sueños presenta 'Como un indio a la tierra'
Entrevista amb el grup La Puerta de los Sueños El programa Ja Tardes rep als tres integrants de la formació musical La Puerta de los Sueños: la vocalista Virginia Martínez i els germans Jaume i Oriol Saltó. Durant la conversa, el grup explica la seva trajectòria, des dels seus inicis fent versions de blues fins a la consolidació del seu primer projecte amb temes propis. Orígens i trajectòria professional Inicis (fa 9 anys): Els germans Saltó van posar un anunci buscant cantant de blues; la Virginia, que ja treballava en el món dels musicals a Barcelona, hi va respondre. Experiència prèvia: Mentre la Virginia participava en grans produccions de teatre musical com Grease o Peter Pan, els germans Saltó experimentaven amb estils com el heavy metal i el country. Retrobament: Després d'un temps separats, es van tornar a ajuntar per fer versions de grans èxits (Queen, Whitney Houston) abans de fer el salt a la composició pròpia. Independència creativa i el nou disc El grup destaca la importància de mantenir el control sobre la seva obra. Van decidir gravar i produir el seu propi màster abans de buscar discogràfica per evitar imposicions comercials. "Volíem fer el nostre projecte, però a la nostra manera... no estàvem predisposats a que una companyia ens digués per on havíem d'anar." Curiositats i detalls de l'àlbum El títol: Prové d'una cançó (que no està en aquest disc) sobre un guerrer que persegueix els seus somnis superant obstacles. Idiomes: Tot i que el disc és principalment en castellà, han inclòs un mini-CD amb la cançó Sobre la lluna al mar en català, fruit de l'herència bilingüe de la Virginia. Recepció del públic: Han començat a girar per Espanya, notant diferències entre el públic del nord (més seriós i silenciós) i el del sud (més entusiasta i festiu).
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
21'
Evolució i reptes de la psiquiatria i la reinserció
Resum de l'entrevista amb l'Antoni Labat En aquesta conversa, s'analitza l'evolució històrica de les institucions mentals i el paper fonamental del treball en la recuperació dels malalts. S'hi destaca la figura del psiquiatre reusenc Francesc Tosquelles i la seva influència en la conceptualització de la laborteràpia. Els punts clau de la discussió: Rendibilitat i autosuficiència: Es debat si una institució psiquiàtrica ha de ser rendible. L'expert afirma que, més que benefici econòmic, s'ha de buscar l'autosuficiència pressupostària evitant tant l'explotació com la sobreprotecció del malalt. La laborteràpia: Històricament, el treball ha demostrat ser una eina de millora. Se cita l'exemple de l'Hospital de Nostra Senyora de Gràcia a Saragossa, on els pacients humils que treballaven milloraven més que els aristòcrates que romanien inactius. Religió i Institucions: Moltes institucions mentals han estat vinculades històricament a ordes religiosos (com Sant Joan de Déu) perquè l'Estat no se'n feia càrrec originalment. El repte de la reinserció: Actualment, l'hospitalització no es veu com un destí final, sinó com un procés temporal i comunitari. L'objectiu és que el pacient torni a casa seva, a residències o a tallers protegits. Necessitats actuals del sector: "No costa més diners a l'ens públic perquè les famílies estan suportant precisament el manteniment de l'estructura i els cuidadors." L'entrevistat fa una crida a les institucions públiques per obtenir més recursos en dues direccions: 1. Sanitat: Per a centres de salut mental i hospitalització aguda. 2. Benestar i Família: Per potenciar la reinserció, els centres de dia i el suport a les famílies, que sovint actuen com el principal pilar del sistema sense prou ajuda oficial.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
24'
Zona Zalata: Recerca i Noves Poètiques en el Teatre
Introducció a Zona Zalata i el Teatre Contemporani En aquesta conversa s'explora la trajectòria de Zona Zalata, un col·lectiu tarragoní amb una llarga experiència que aposta pels nous llenguatges dins del teatre contemporani. Més que una companyia convencional, es defineixen com una zona oberta a l'experimentació, on conflueixen la música, la plàstica, el teatre i la poesia. El concepte de Teatre Contemporani El teatre contemporani sovint genera cert recel en el públic, però el col·lectiu aclareix que: • És, senzillament, el teatre que es fa avui en dia. • Existeix un ventall ampli de propostes, des de les més comercials fins a les de recerca. • El problema principal no és el públic, sinó la manca de risc dels programadors públics, que sovint busquen l'èxit segur de taquilla. Col·laboració acadèmica: Tarragona Diàlegs L'activitat de Zona Zalata està estretament vinculada a l'Aula de Teatre de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquesta col·laboració busca establir a Tarragona un nucli de reflexió i pràctica teatral a través del curs Les noves poètiques escèniques. • Participants destacats: El curs compta amb figures com Marcel·lí Antúnez (ex-Fura dels Baus), qui treballa la relació entre el teatre i les noves tecnologies. • Multidisciplinarietat: Es reivindica un teatre que incorpori audiovisuals, dansa i música en directe per enriquir la proposta clàssica. L'acció poètica: Records L'obra que es presenta al Teatre Magatzem, titulada "Records", es defineix com una acció poètica en procés, més que un espectacle tancat i definitiu. Temàtica i Estructura • La Violència: L'eix central és una reflexió profunda sobre la violència humana, la guerra i la destrucció. • L'Espai Escènic: L'escenografia trenca la quarta paret emocional; el públic se situa al voltant de l'acció, en una disposició tipus ring. • Música en Directe: L'espectacle compta amb la creació musical a temps real de Gb Pie. "Maleïdes les guerres i aquell que les va fer" Reflexions sobre la Indústria Cultural S'analitza la cultura no només per la seva rendibilitat econòmica immediata, sinó pel seu valor social i humà. Es destaca que una societat sense una cultura viva és una societat "morta" i es posa com a exemple el model americà, que ha sabut convertir tant el teatre comercial com l'experimental en una indústria rendible a llarg termini.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
12'
Croma presenta el disc Memòria Selectiva a Reus
Entrevista amb Robert, cantant de Croma El programa Ja Tardes presenta a Croma, la banda de Manresa guanyadora del concurs de maquetes L'Enganxa a la Música 2004. El Robert, cantant i guitarrista, explica els detalls del seu primer treball discogràfic i la seva filosofia musical. Un so contundent i personal Estil musical: Es defineixen com a part d'una escena underground poc comuna en la música en català, amb una base de rock contundent i un so modern. Temàtica: Les lletres són descrites com a intimistes i una mica fosques, centrant-se en la reflexió interna i la "revolució dels sentiments". Evolució: El projecte neix d'una reestructuració de la seva anterior formació, Ego Drama, per buscar una línia més optimista i neta. Gravació a Galícia i producció A causa de la falta de referents de producció per al seu estil específic a Catalunya, el grup va decidir gravar als estudis Mix Plus de Vigo: * Productor: Van treballar amb el Pablo Iglesias, conegut per potenciar l'essència de cada banda sense homogeneïtzar el so. * Experiència: Van ser tres setmanes intensives de gravació que el Robert descriu com un "alliberament". Directe i presentació oficial La banda prioritza el contacte directe amb el públic per sobre de la producció d'estudi: "Un disc ha de ser el reflex del que és una banda en directe. Per nosaltres la música és el directe." Concert destacat: Presenten el disc Memòria Selectiva aquest dijous a les 23:00h a les Barraques de la Festa Major de Reus.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
9'
Enoturisme i art al celler Buil i Giné de Gratallops
Inauguració d'una experiència integral al Priorat El celler Buil i Giné, situat a Gratallops, inaugura les seves noves instal·lacions amb una proposta que va molt més enllà de la producció de vi. Sota la direcció de Javier Buill, el projecte es presenta com un centre d'experiències que fusiona la viticultura, la gastronomia i l'art. Activitats i innovació enoturística El celler ofereix diverses modalitats per visitar les seves 15 hectàrees i conèixer el procés d'elaboració dels seus vins (DO Priorat i DO Montsant): Rutes amb Segway: Una aposta ecològica i innovadora per recórrer les finques abruptes del Priorat sense malmetre el terreny i sense esforç físic. Tours a mida: Possibilitat de contractar activitats personalitzades, incloent tastos comentats, sopars al celler o visites per la comarca. Exposició d'art: La planta s'estrena amb una mostra de l'escultor Lorenzo Quinn, les obres del qual fan referència a fets vitals i sensacions, en sintonia amb la filosofia del celler. Vins per a tothom i projecció internacional Malgrat els alts costos de producció de la zona, Javier Buill destaca la seva voluntat de crear vins de gran qualitat amb una bona relació qualitat-preu. Actualment, el projecte té un fort component internacional: "Gairebé el 80% del que nosaltres fem s'exporta a 16 països diferents." Les visites estan obertes al públic general a partir del 24 de juny, amb preus assequibles que van des dels 3 euros (només exposició) fins als 18 euros per l'experiència completa amb Segway i tast.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
23'
Discípulos de Otilia: 13 anys de ska, gires i 'Guateque'
Trajectòria i essència de la banda Javi Cánovas, cantant de Discípulos de Otilia, repassa els més de 13 anys de carrera d'una formació referent de l'escena ska i mestissatge a Catalunya. El grup destaca per la seva constància i il·lusió, mantenint-se fidels a l'escenari malgrat els canvis en la indústria. Els orígens i el nom del grup • El nom prové de l'Otilia, l'àvia del Paco (trombonista), que els acollia a casa seva durant els assajos. • Recorden amb nostàlgia les primeres maquetes, que tot i ser "brutes" i poc treballades, encara són molt reclamades pel públic en directe. El disc 'Guateque' i col·laboracions internacionals El seu darrer treball, Guateque, representa la culminació de la seva maduresa musical. El disc ha comptat amb col·laboracions de luxe que refermen el seu lloc a l'escena internacional: • Neville Staple (The Specials) • El trombonista de Bad Manners • Membres de Cheb Balowski i amics de Costa Rica. "Preferim ser pobres però vius, que no rics i morts d'esperit." Gestió i exportació cultural A través de la seva pròpia agència, Músicas del Carite, la banda s'ha convertit en ambaixadora de la cultura catalana a Europa. El 60% dels seus concerts es realitzen a l'estranger, destacant la passió del públic alemany i la capacitat de moure infraestructures complexes de fins a 20 persones en autocar. Projectes de futur i evolució La banda es troba en un moment de "subidón" d'energia gràcies a la bona entesa sobre l'escenari. Entre els futurs projectes destaca la possibilitat de crear una òpera ska o un disc conceptual que lligui totes les seves anècdotes i històries de carretera.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
6'
Celebració del Dia de la Música a la plaça Verdaguer
Crònica en directe des de la plaça Verdaguer Connexió en directe amb la plaça Verdaguer amb motiu dels actes del Dia Internacional de la Música. L'esdeveniment compta amb una gran afluència de públic, principalment jove, que gaudeix de diverses actuacions musicals a l'aire lliure. Punts clau de la jornada Actuacions destacades: El públic elogia especialment el grup URI, destacant-ne la profunditat de les seves lletres i la seva qualitat malgrat la seva recent trajectòria. Ambient festiu: Es descriu un ambient ple d'energia on es "respira música", amb comentaris positius sobre el talent dels músics, com el bateria d'un dels conjunts. Programació: Tot i que el concert de la tarda es fa a una hora poc habitual (quarts de set), la participació és un èxit. Es recorda que la celebració culminarà amb un concert final al Balcó del Mediterrani. Declaracions dels assistents "Aquests joves tenen molt de futur, com ho podem comprovar ara mateix." La connexió tanca amb la intenció dels assistents de continuar la festa a la nit i amb una petita mostra sonora de l'ambient captada directament a través del micròfon del reporter.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
7 de març del 2005
16'
Lini Bohèmia tanca la Mostra de Teatre Jove 2005
La companyia Lini Bohèmia presenta la seva nova obra El grup de teatre Lini Bohèmia visita l'estudi per parlar de la seva participació a la Mostra de Teatre Jove 2005 amb l'obra Pregúntame por qué bebo (o Barres). L'equip, format per Josep, Rebecca, Txell i Diego, destaca que aquest podria ser el seu darrer any a la mostra a causa de la seva edat i trajectòria professional. Detalls de l'obra i l'elenc L'espectacle és una tragicomèdia que narra dues històries paral·leles que s'acaben creuant per atzar. Els punts clau de la producció són: Originalitat en el repartiment: L'obra compta amb la participació d'un nen de dos anys, el Miquel, que aporta un contrast d'edat a l'elenc. Personatges complexos: Maria (Rebecca): Una noia que es queda sorda després d'un atemptat i té una obsessió curiosa pels calamars. Juanjo (Josep): Un personatge que oscil·la entre ser el "dolent" i una víctima de les circumstàncies. Andalusa (Txell): Una noia de Cadis, molt maternal i amb un passat hippie que ara s'ha d'adaptar a la vida quotidiana. Estructura narrativa: L'obra utilitza un flashback i comença pel final, convidant l'espectador a descobrir els fets progressivament. Interacció i promoció Durant l'entrevista, la companyia regala ampolles de vi als oients que truquen a la ràdio, fent un joc de paraules amb el títol de l'obra. "És una obra que té el seu punt de comèdia, però amb el punt aquell de vida i de realitat que ens agrada." L'estrena tindrà lloc al Teatre Metropol demà a les 22:00 h, i dissabte realitzaran un espectacle d'improvisació a la Plaça de les Cols.