Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1441-1464 de 2716
  • Seguretat viària i mobilitat d'estiu a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    20'

    Seguretat viària i mobilitat d'estiu a Tarragona

    Balanç de Seguretat Viària i Previsions d'Estiu El director del Servei Català de Trànsit a Tarragona, Josep de l'Olmo, analitza la situació de les carreteres davant l'inici del període estival i fa un balanç del primer any del permís per punts. Dispositiu per la Revetlla de Sant Joan Tot i que enguany la festivitat cau en diumenge i no hi ha un pont llarg, es preveu una mobilitat elevada cap a les zones de costa de Tarragona. Els punts clau del dispositiu són: * Controls d'alcoholèmia: Es reforçaran especialment durant la nit de la revetlla per prevenir accidents derivats del consum d'alcohol. * Concentració de trànsit: Es preveuen sortides massives des de l'àrea metropolitana de Barcelona els divendres a la tarda i dissabtes al matí. Estat de les Infraestructures i Retencions L'expert reconeix que la situació de congestió és "crònica" a causa de la manca de millores en la xarxa viària: * L'AP-7 continua pendent d'ampliació i pateix col·lapses fins i tot en dies laborables. * Obres actives a l'A-7, la N-340 (sector Salou) i la C-14 (Tarragona-Montblanc) dificulten la fluïdesa. * L'augment del parc mòbil i de la motorització fa que la intensitat circulatòria creixi cada any. Balanç del Permís per Punts i Sinistralitat En l'àmbit de Catalunya, s'han retirat prop de 190.000 punts i 248 conductors han perdut el crèdit total. A la demarcació de Tarragona, les dades són encoratjadores però provisionals: * S'ha registrat una disminució del 20% en víctimes mortals respecte a l'any anterior (de 35 a 28 morts). * Comparat amb la mitjana dels darrers deu anys, la reducció de la mortalitat arriba al 42%. * La instal·lació de radars fixos ha permès reduir la velocitat mitjana en uns 10 km/h, tot i que encara se superen els límits legals. Seguretat de Col·lectius Vulnerables: Ciclistes Després de diversos accidents mortals recents, se subratlla la fragilitat dels ciclistes a la carretera: "El ciclista ha de ser intel·ligent i buscar carreteres que minimitzin el risc, mentre que el conductor ha de recordar que la via no és exclusiva per als vehicles de motor." Es demana prudència, l'ús de reflectants i respectar la distància de seguretat d'1,5 metres en els avançaments.

  • Conflicte escolar a Bonavista: Escola Pública vs. Concertada - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    20'

    Conflicte escolar a Bonavista: Escola Pública vs. Concertada

    Debat sobre la Cohesió Social i la Planificació Educativa L'entrevista a Maru Jaragoncillo, directora del Col·legi Públic de Bonavista, exposa el malestar de la comunitat educativa davant la decisió del Departament d'Ensenyament de crear una nova línia de P3 a l'escola concertada Joan XXIII, malgrat existir places vacants a la pública. Punts Clau del Conflicte Sobreoferta de línies: L'escola pública considera innecessària la nova línia a la concertada, ja que el barri de Bonavista és una zona escolar tancada i actualment hi ha places buides als centres públics. Risc de Segregació: S'alerta que aquesta política afavoreix la creació de dos models d'escola diferenciats, on la pública assumeix majoritàriament la població nouvinguda (fins a un 40%), dificultant la cohesió social. Incoherència Institucional: La directora destaca que l'escola ha rebut el Premi Catalunya Educació, però senten que l'administració els nega el suport real en la planificació territorial. Mesures de Protesta Com a senyal de desacord amb la gestió de la Generalitat, el claustre i el Consell Escolar han pres una decisió dràstica: "Hem decidit no formar part del Pla d'Entorn perquè ens sembla una incoherència seguir en un sistema que no corregeix les desigualtats." L'objectiu final de la comunitat és garantir que les escoles siguin un reflex d'una societat plural, evitant la concentració d'immigració en un sol sector i promovent la convivència des de la infància per evitar prejudicis futurs.

  • Concert tribut als Beatles de l'AMT a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    12'

    Concert tribut als Beatles de l'AMT a Tarragona

    Homenatge als Beatles a la Plaça de la Font L'Associació de Músics de Tarragona (AMT) organitza un concert extraordinari per retre homenatge als Beatles. L'esdeveniment tindrà lloc a la Plaça de la Font a partir de les 21:00 h, amb la participació de 16 grups i solistes locals que interpretaran clàssics del quartet de Liverpool. Coordinació i producció artística La preparació d'aquest esdeveniment ha requerit més de sis mesos de feina. Miguel Cruz, president de l'AMT, destaca la tasca de: * Ramon Romeu: Director artístic encarregat de la selecció de temes i la coordinació dels assajos. * Guille: Responsable de la comunicació i promoció als mitjans. * Logística: Un equip dedicat al backline, càtering i muntatge per garantir canvis de grup ràpids (2-3 minuts). L'impacte dels Beatles i l'escena local L'elecció dels Beatles es justifica per la seva influència fundacional en gèneres com el rock and roll, el metal o el reggae. Miguel subratlla que: "Tot el que s'està fent al segle XXI és música que ve de la mà dels Beatles i de George Martin." Malgrat la manca d'infraestructures musicals a la ciutat, el president lloa el talent de formacions joves com S21 i la trajectòria de veterans com Musical Tumtum, que oferiran versions més rockeres de temes com Revolution. Projectes de futur El concert serà enregistrat per a la posterior edició d'un DVD commemoratiu que inclourà imatges dels assajos, reunions i el making-of de la producció. L'objectiu final de l'AMT continua sent la creació d'una indústria cultural sòlida a Tarragona i l'obtenció d'un espai estable per a assajos i creació.

  • Presentació de Javi López com a nou entrenador del Nàstic - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    28'

    Presentació de Javi López com a nou entrenador del Nàstic

    Presentació Oficial al Nou Estadi El Gimnàstic de Tarragona ha presentat oficialment a Javi López com el nou tècnic que liderarà l'equip a la Segona Divisió durant les properes tres temporades. L'acte, presidit per Xavier Salvador, ha servit per posar les bases del nou projecte esportiu després del descens de categoria. Objectius i Filosofia de Joc L'entrenador barceloní ha deixat clar que l'objectiu prioritari és el retorn a la Primera Divisió, tot i que demana calma per treballar: • L'ambició de retornar a l'elit és màxima, però se sap que la categoria és exigent amb projectes potents. • Javi López aposta per un futbol combinatiu i atractiu que pugui il·lusionar l'aficionat. • Gestionar la pressió serà clau: > "Nosaltres tenim un repte per davant que serà difícil, però assumim el repte de lluitar per l'objectiu final." Renovació de la Plantilla i Estructura Tècnica El director esportiu, Ricardo Resta, ha detallat la profunda reestructuració que patirà el vestidor: • Situació de baixes i renovacions: Jugadors com Bizarri, Álvaro Iglesias o Carlos Merino no seguiran. S'estan negociant les continuïtats de peces clau com Antonio Pinilla i David García. • Cuerpo Tècnic: Es confirma la incorporació de Serrano, el fins ara capità, dins de l'estructura del club, i la continuïtat d'Alfons Muñoz com a secretari tècnic. • Contractes i clàusules: S'estan renegociant els contractes de jugadors amb fitxes incompatibles amb la Segona Divisió, com els casos de Campano i Juan, sota la clàusula de descens. Pretemporada i Planificació La pretemporada començarà el 19 de juliol. Tot i que s'havia parlat d'una estada a Holanda, el cos tècnic prioritza unes bones instal·lacions i comoditat logística, sense descartar quedar-se en territori nacional.

  • 2007-06-19 UM CARPA MERCAT - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    15'

    2007-06-19 UM CARPA MERCAT

    Visita d'obra a la carpa provisional del Mercat Central Aquesta crònica radiofònica ofereix una visió detallada de l'estat actual de les obres del Mercat Central provisional de Tarragona, situat just davant de l'edifici històric. El projecte té com a objectiu allotjar l'activitat comercial mentre es realitza la reforma integral del mercat definitiu. Aspectes arquitectònics i singularitats Durant la conversa amb l'arquitecte d'Mercasa, Ignacio Anxuela, es destaquen les característiques tècniques de l'estructura: Construcció lleugera: S'ha dissenyat per ser una estructura liviana, fàcil de muntar i racional, utilitzant sistemes prefabricats ja testats. Reutilització: Una part de l'estructura actual podrà ser aprofitada per a altres usos un cop finalitzi la seva funció provisional. Termini d'execució: S'estima una durada total de tres mesos i mig per a l'obra civil principal. Característiques constructives i sostenibilitat Ferran Figueras, gerent de l'empresa constructora Golim (Olime), entra en detalls sobre la complexitat del que hi ha sota el paviment: Fonamentació especial: S'ha hagut d'adaptar el pes de l'estructura, ja que sota la plaça hi ha un pàrquing. S'utilitzen estructures de plàstic anomenades cavitis per alleugerir el formigó. Economia circular: És remarcable l'ús de cendres reutilitzades de la incineradora de Tarragona per a la compactació i fonamentació, aportant lleugeresa i resistència. Sanejament personalitzat: Cada parada disposarà d'una xarxa de sanejament específica segons la seva activitat. Disseny interior i serveis El futur mercat aposta per la modernitat i el confort per a paradistes i clients: Configuració: Hi haurà un total de 74 parades amb un disseny interior que tendeix a la forma quadrada, amb dos passadissos principals. Serveis avançats: S'estan construint les càmeres frigorífiques individualitzades a la zona frontal i s'instal·larà un sistema innovador de climatització. Accessibilitat: El recinte disposarà de tres entrades principals situades davant de Correus, el carrer Canyelles i la part frontal. "No estem fent un mercat provisional en concepte de provisional, estem fent un autèntic mercat nou amb tots els serveis." L'obertura es preveu per a les acaballes de l'estiu, prioritzant els acabats i la comoditat dels professionals de la venda.

  • Ballesteros visita el Col·legi Saavedra i referma el seu compromís educatiu - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    13'

    Ballesteros visita el Col·legi Saavedra i referma el seu compromís educatiu

    Compromís de l'Ajuntament de Tarragona amb l'Educació El nou alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha realitzat la seva primera visita oficial a un centre educatiu de la ciutat, el Col·legi Saavedra. Aquesta acció respon a la seva promesa electoral de visitar setmanalment un col·legi, ja sigui públic, concertat o d'educació especial, per conèixer de primera mà les seves necessitats. Principals punts de la visita: Intervencions domèstiques: S'han detectat mancances petites però rellevants per a la quotidianeitat escolar com ara papereres defectuoses, vidres que no tanquen o angles perillosos al pati. Brigada d'Intervenció Ràpida: El govern municipal preveu activar una unitat capaç d'arreglar desperfectes en un termini d'entre 48 i 72 hores, evitant la lentitud burocràtica. Projectes Pedagògics: A més dels arranjaments, s'ha parlat d'iniciatives engrescadores com la creació d'un hort ecològic gestionat per alumnes i avis, i la instal·lació d'un mapa de Catalunya en relleu amb aigua real. Estratègia i futur de la Regidoria d'Ensenyament: "No cal que ens les apuntem, les tenim, les veiem, les vivim... per això és interessant que vinguin aquí, que ho vegin des de l'Ajuntament i que ho puguin arreglar el més aviat possible." Segons el nou regidor d'ensenyament, Joan Sanahujes, les prioritats per al proper curs inclouen: Duplicar el pressupost destinat a educació. Creació de l'Institut Municipal d'Educació. Major implicació de l'Ajuntament en el procés de matriculació per oferir una visió més propera i real que la de les delegacions territorials.

  • Simposi de Medicina Tradicional Xinesa a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    20'

    Simposi de Medicina Tradicional Xinesa a Tarragona

    Context i Presentació del Simposi L'episodi se centra en la celebració del Simposi Internacional de Medicina Tradicional Xinesa (MTX) al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Aquest esdeveniment pretén ser un punt de referència per a una disciplina que, tot i ser mil·lenària, està en ple procés de consolidació i regulació a Catalunya. La Importància de la Regulació i la Formació Un dels eixos principals de la conversa és el decret de regulació de les teràpies naturals aprovat recentment a Catalunya. Segons els experts, aquest és un pas fonamental per: Garantir la seguretat de l'usuari: Evitar l'intrusisme i assegurar que els practicants estiguin degudament formats. Acadèmia i Universitat: El Col·legi de Metges i la Fundació Europea de MTX busquen que aquesta disciplina acabi sent una titulació acadèmica de grau superior o una branca dins de les facultats de ciències de la salut. Perfil Professional: S'emfatitza que els professionals han de ser sanitaris (metges, infermers, fisioterapeutes o farmacèutics) per integrar millor el coneixement. "El que perseguim és que aquesta titulació arribi a ser una titulació acadèmica de títol superior, de títol universitari, per garantir a la societat la certesa que són professionals ben formats." Complementarietat, no Alternativa Es debat el canvi de paradigma en la societat, on la MTX ha passat de ser l'últim recurs a una opció inicial. Es defensa una visió complementària i no alternativa a la medicina alopàtica (occidental): Visió Holística: La MTX té una metodologia diagnòstica i terapèutica pròpia (acupuntura, fitoteràpia, ventoses). Recerca Científica: Es subratlla la necessitat de fer recerca a Occident per avalar els resultats positius que ja s'observen a la Xina. Cooperació Internacional: El congrés compta amb la participació d'experts de la Xina, els EUA i Europa per compartir coneixements i tècniques. Detalls de l'Esdeveniment El simposi preveu la participació d'entre 350 i 400 assistents. Catalunya es posiciona com a pionera en l'intent de regular aquestes pràctiques dins de la Unió Europea, buscant un marc legal que fins ara era inexistent o massa genèric.

  • Entrevista a Joan Areggio: Oposició i nou govern a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    21'

    Entrevista a Joan Areggio: Oposició i nou govern a Tarragona

    Balanç de l'inici del nou mandat municipal L'entrevista a Joan Areggio, portaveu de Convergència i Unió (CiU) a l'Ajuntament de Tarragona i actual president en funcions de la Diputació, analitza l'arrencada del govern de coalició entre el PSC i ERC. Areggio defineix l'estratègia del seu grup com una oposició col·laboradora en temes de ciutat però dura amb les accions negatives. Organització de CiU i anàlisi del pacte de govern Estructura interna: El grup municipal ja ha distribuït les àrees de treball. Areggio portarà l'àmbit econòmic, Jordi Sendra urbanisme i Victòria Forns els temes de la persona, entre d'altres. També mantindran la figura del regidor de barri. Crítica al pacte PSC-ERC: L'entrevistat considera que Esquerra Republicana s'ha "cotitzat molt barat" i que el PSC, amb 13 regidors, podria haver governat mitjançant acords puntuals en lloc de tancar una coalició que pot diluir la identitat d'ERC. Temes clau de ciutat: Urbanisme i Mobilitat Pla General (POUM): Reconeix mancances en la comunicació de l'anterior govern sobre els plans de reforma urbana. Afirma que si els veïns no entenen els canvis, s'han d'acceptar les al·legacions: > "No es poden fer les coses per la força si la gent no les entén." Zones blaves: Qualifica d'acte populista l'eliminació de 500 places i aposta com a alternativa per la targeta de resident a tota la ciutat per garantir la rotació i el dret dels veïns. Façana marítima: Celebra que es pugui desencallar el projecte en sis mesos per les ganes del nou govern socialista, tot i que critica la "poca noblesa" de la Generalitat per haver bloquejat el projecte quan CiU governava a la ciutat. Política nacional i futur de la Federació L'entrevistat fa una reflexió profunda sobre el futur de la relació entre Convergència i Unió, afirmant que el model actual de relació està esgotat després de més de vint anys. Areggio es mostra partidari d'evolucionar cap a un partit únic per guanyar en unitat i força política.

  • Inici del mandat i primera Junta de Govern a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    40'

    Inici del mandat i primera Junta de Govern a Tarragona

    Trobada institucional i primera Junta de Govern El programa recull la intensa activitat a l'Ajuntament de Tarragona en el primer dilluns del nou mandat sota l'alcaldia de Josep Fèlix Ballesteros. La jornada ha començat amb la reunió del comitè d'enllaç entre el PSC i Esquerra Republicana (ERC) per coordinar el nou govern de coalició, seguida d'una Junta de Govern ampliada amb els 15 regidors de l'equip. L'alcalde ha destacat la voluntat de mantenir una sola veu de govern mitjançant la transversalitat i el diàleg intern permanent. Mesures immediates i compromisos electorals En la seva primera compareixença oficial, Ballesteros i el segon tinent d'alcalde, Sergi de los Rios, ha anunciat les primeres firmes de decrets: • Eliminació de zones blaves: S'ha signat el decret per suprimir prop de 500 places d'aparcament de pagament en zones perifèriques com l'Avinguda Vidal i Barraquer, l'Avinguda Catalunya i l'Avinguda de Roma, complint així una de les principals promeses de campanya. • Reforma del POUM: S'ha anunciat la reconducció del Pla d'Ordenació Urbana Municipal. L'objectiu és obrir un nou procés de participació ciutadana i diàleg amb tots els sectors per cercar el consens, amb la fita de tenir una aprovació provisional a la primavera de l'any vinent. • Identitat corporativa: S'ha decidit recuperar l'escut de la ciutat com a imatge institucional, suspenent l'anterior logotip municipal. Seguretat i convivència S'han valorat positivament els dispositius de la Guàrdia Urbana durant les celebracions esportives recents, tot i que l'alcalde ha enviat un missatge de fermesa: "Volem que l'incivisme es redueixi a zero i serem molt contundents amb l'alteració de l'ordre públic i els danys a propietats." Agenda institucional i projectes estratègics El nou equip de govern s'ha fixat una agenda molt atapeïda per als propers dies: • Reunions amb el delegat de la Generalitat (Xavier Sabaté) i el subdelegat del Govern Central (Joan Maria Abelló). • Visites simbòliques a llars de jubilats i una escola pública per marcar el perfil social del nou mandat. • Revisió de projectes heretats com el Pàrquing Jaume I, el Fortí de la Reina i la Façana Marítima, sobre la qual es manté el compromís de desencallar-la en un termini de sis mesos.

  • Primer dia de Josep Fèlix Ballesteros a l'Alcaldia de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    12'

    Primer dia de Josep Fèlix Ballesteros a l'Alcaldia de Tarragona

    Un nou inici a l'Ajuntament de Tarragona Aquest segment radiofònic recull les impressions i els detalls de la primera jornada de treball de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el seu equip de govern. Després de la presa de possessió institucional, s'ha viscut una jornada marcada per la instauració de noves rutines i la reestructuració interna del consistori. Canvis en el funcionament del Govern Junta de Govern ampliada: A diferència de l'etapa anterior de Joan Miquel Nadal, on només hi participaven els tinents d'alcalde, Ballesteros ha convocat els 15 regidors del nou equip a la primera reunió. Comitè d'Enllaç: S'ha creat un òrgan de coordinació setmanal entre el PSC i ERC (formada per l'alcalde, Sergi de los Rios, Begoña Floria i Pau Pérez) per garantir la unitat del govern de coalició. Conciliació laboral: Un detall significatiu ha estat el retard de la reunió matinal per permetre que els regidors poguessin acompanyar els seus fills a l'escola. Expectació ciutadana i mediàtica L'altre marcatge: L'alcalde ha estat seguit en tot moment per un equip de TV3 que realitza un perfil complet de la seva arrencada al càrrec. Ciutadans impacients: Des de les vuit del matí, diversos veïns han fet guàrdia al Palau Municipal per demanar audiència immediata i resoldre problemes personals d'habitatge o obres. Reestructuració administrativa "Molts regidors s'han començat a presentar als funcionaris i fins i tot ja han demanat canviar la retolació de les portes per les noves denominacions de les regidories." La nova regidora de Sostenibilitat, Medi Ambient i Parcs i Jardins, Carme Crespo, ha destacat la il·lusió del moment, tot i les dificultats logístiques inicials per ocupar els nous espais de treball. Agenda institucional L'alcalde manté una agenda intensa que inclou reunions amb el delegat del Govern (Xavier Sabater) i visites a llars de jubilats i centres escolars, complint així les seves promeses electorals de proximitat.

  • Nou màster en estudis de dona, gènere i ciutadania - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    15'

    Nou màster en estudis de dona, gènere i ciutadania

    Màster oficial en Estudis de Dona, Gènere i Ciutadania Joana Saragossa, coordinadora a la Universitat Rovira i Virgili (URV), presenta aquest nou màster interuniversitari que neix de la col·laboració entre set universitats catalanes, sota la coordinació de la Universitat de Barcelona. Aquest programa acadèmic sorgeix com una resposta a la necessitat social i legal de formar professionals en matèria d'igualtat de gènere. Dues orientacions clau El màster s'estructura en dos itineraris diferenciats per adaptar-se a les necessitats de l'estudiantat: Itinerari professionalitzador: Enfocat a la negociació de plans d'igualtat en empreses de més de 250 treballadors, tal com exigeix la legislació actual. Itinerari de recerca: Pensat per a aquells que vulguin aprofundir en la investigació acadèmica, realitzar un doctorat o analitzar les arrels històriques de la desigualtat. La necessitat de memòria i pedagogia L'entrevista subratlla la importància de fer pedagogia entre les generacions més joves, que sovint no perceben la discriminació estructural per haver crescut en un entorn formalment igualitari. Saragossa destaca que: "S'ha d'anar a buscar les arrels de per què estan passant aquestes coses i posar-hi les solucions." Es discuteixen temes com la invisibilitat històrica de les dones en l'art i la ciència, així com la necessitat que les mateixes dones ocupin espais de decisió i trenquin amb estereotips apresos que encara persisteixen en l'àmbit acadèmic i professional. Informació pràctica Modalitat: Presencial (amb seus a Barcelona, Vic i Tarragona) i online per facilitar la conciliació. Accés: Obert a llicenciats i estudiants amb un mínim de crèdits, amb preinscripció oberta fins a finals de juny. El concepte de ciutadania: S'inclou aquest terme per reafirmar el paper de la dona com a subjecte de ple dret en la societat, evitant la seva marginació o consideració com a "ciutadana de segona".

  • Fi de etapa a Primera: El darrer 'Futbolí' del Nàstic - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    18'

    Fi de etapa a Primera: El darrer 'Futbolí' del Nàstic

    Tancament de temporada i comiat de Primera L'episodi marca el final de la secció Futbolí a Tarragona Ràdio, coincidint amb el descens del Nàstic de la Primera Divisió. Els interlocutors repassen l'actualitat més immediata de l'equip després de la derrota de comiat al Nou Estari contra el Barça (1-5). Polèmiques i anècdotes del darrer partit Falta de compromís: Es comenta amb indignació que alguns jugadors van ser vists de festa a Salou la nit abans del partit, malgrat ser el tancament de la lliga. La mascota 'culé': Es revela una curiosa anècdota sobre la mascota de l'equip, que segons es diu, va confessar preferir una victòria del Barça. La porra del pernil: Un dels moments més divertits de la secció explica com els col·laboradors celebren el gol final del Barça (Zambrotta) només per evitar que un dels tècnics, el Joan Maria Bertran, guanyés el pernil de la porra. Inventari de souvenirs i regals comercials "No tinc vergonya per regalar el lot de souvenirs que m'han portat... semblen andròmines d'un magatzem." La secció repassa amb humor els souvenirs de baix cost que el Quim Pons ha anat portant durant tota la temporada en els seus desplaçaments: * Mapes de propaganda de Madrid, sobres de maionesa i mostassa. * Clauers de bruixes gallegues i lots de sabó d'hotel. * Material d'oficina d'equips rivals com el Bilbao o l'Atlètic de Madrid. Futur immediat del Nàstic Nou projecte: S'anuncia l'arribada de Ricardo Resta com a director esportiu i la presentació imminent de l'entrenador Javi López. Baixes: S'espera que en les properes hores es comencin a conèixer les baixes de la plantilla per afrontar el retorn a la Segona Divisió.

  • Investidura de Josep Fèlix Ballesteros a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    2h 55min

    Investidura de Josep Fèlix Ballesteros a Tarragona

    Constitució del Nou Consistori (2007-2011) El 16 de juny de 2007 s'ha celebrat la sessió solemne de constitució de l'Ajuntament de Tarragona, fruit de les eleccions del 27 de maig. La jornada ha marcat un punt d'inflexió històric amb el retorn del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a l'alcaldia després de 18 anys de govern convergent. Investidura de Josep Fèlix Ballesteros • El candidat socialista ha estat elegit tercer alcalde de la democràcia a Tarragona amb 15 vots. • Ha rebut el suport dels 13 regidors del PSC i els 2 d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). • Els candidats Joan Aregio (CiU) i Alejandro Fernández (PP) han obtingut 8 i 4 vots respectivament de les seves pròpies formacions. Eixos del Nou Govern de Progrés En el seu primer parlament com a alcalde, Ballesteros ha definit un estil de govern basat en la proximitat i el diàleg. El programa es fonamenta en cinc grans eixos: 1. Convivència i civisme: Impuls de la mediació i el respecte a l'espai públic. 2. Seguretat: Creació de 100 places de Guàrdia Urbana i la figura del policia de barri. 3. Atenció a les persones: Construcció de llars d'infants, residències i 900 habitatges públics. 4. Creixement econòmic: Captació d'inversions, modernització de polígons i suport a la Universitat Rovira i Virgili. 5. Infraestructures: Remodelació de la façana marítima, revisió del POUM i impuls de l'Anella Verda. Posició de l'Oposició • Joan Aregio (CiU): Ha promès una oposició lleial i rigorosa, reivindicant el llegat de transformació urbana de l'etapa anterior. • Alejandro Fernández (PP): Ha ofert consens en temes estratègics però ha advertit que vigilarà la pressió fiscal i la gestió del patrimoni. "No ens demaneu mai deixar record, car sou tan sols el més humil de tots els servidors."

  • Josep Fèlix Ballesteros, investit com a nou alcalde de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    2h 2min

    Josep Fèlix Ballesteros, investit com a nou alcalde de Tarragona

    Constitució del Nou Consistori L'acte solemne s'inicia amb la constitució de la mesa d'edat, presidida per Albert Vallvé i Sandra Coloma. Seguint el protocol legal, el secretari municipal, Pons Mascaró, ofereix una lliçó jurídica sobre la confiança legítima que els ciutadans dipositen en els seus representants i la importància de la seguretat jurídica i la no arbitrarietat en les decisions municipals. Jurament i Promesa dels Regidors Un total de 27 regidors prenen possessió del seu càrrec utilitzant diverses fórmules: • La majoria opten per la promesa. • Alguns regidors de Convergència i Unió i del Partit Popular utilitzen el jurament. • Els representants d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) introdueixen la clàusula > "per imperatiu legal" en referència a la lleialtat al rei. Elecció i Investidura Després de la votació nominal i secreta, es confirma el pacte de progrés entre el PSC i ERC: • Josep Fèlix Ballesteros (PSC): 15 vots (majoria absoluta). • Joan Aregio (CiU): 8 vots. • Alejandro Fernández (PP): 4 vots. • Sergi de los Rios (ERC) retira la seva candidatura per donar suport als socialistes. Projectes i Eixos de Govern En el seu discurs d'investidura, el nou alcalde detalla el seu full de ruta per al mandat 2007-2011, estructurat en cinc grans eixos: Convivència i civisme: Millora de l'espai públic i creació del Defensor del Ciutadà. Seguretat: Incorporació de 100 nous agents de la Guàrdia Urbana i la figura del policia de barri. Atenció a les persones: Construcció de llars d'infants, residències i 900 habitatges públics. Creixement econòmic: Impuls de l'àrea de territori, el parc tecnològic i la captació d'inversions. Capitalitat: Consolidació de Tarragona com a motor del territori i suport a les candidatures de la Capital Europea de la Cultura 2016 i els Jocs del Mediterrani 2017. "No s'afrontarà cap gran projecte sense haver informat prèviament i escoltat tothom." Posicions de l'Oposició Tant Alejandro Fernández (PP) com Joan Aregio (CiU) feliciten l'alcalde però marquen els seus límits. El PP vigilarà la pressió fiscal i la seguretat, mentre que CiU reivindica la transformació de la ciutat durant els darrers 18 anys sota el mandat de Joan Miquel Nadal i promet una oposició lleial però rigorosa.

  • Trobada informal, periodisme i l'actualitat a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    3'

    Trobada informal, periodisme i l'actualitat a Tarragona Ràdio

    Diàleg informal i reflexions sobre el periodisme L'episodi comença amb una conversa relaxada, gairebé de caràcter festiu, on es destaca la importància de trobar-se per celebrar coses boniques i no només per abordar problemes. S'ironitza sobre la figura del periodista com l'únic que sembla preocupat per buscar complicacions en dies de festa o vacances. Crítica als mitjans i la llibertat de premsa Es produeix un intercanvi de retrets en to de broma sobre el funcionament intern de l'emissora i la relació amb els col·laboradors: - Es reclama una major comunicació interna, ja que alguns integrants se senten exclosos de les novetats, com les noves sintonies. - Es discuteix el concepte de llibertat de treball, insinuant que aquesta té certs límits o mancances organititzo-riques. L'incident amb els mitjans i la política institucional El convidat relata una anècdota incòmoda amb la televisió pública: - Expressa el seu malestar per haver estat abordat per TV3 a la sortida d'un vol de Ryanair. - Compara l'estil de premsa actual amb programes de safareig, afirmant explícitament: "Em vaig sentir com si fos allò d'Ai Tomate... ja no tinc edat per aquest tomate." Temes pendents de l'agenda política de Tarragona Finalment, es lamenta la falta de preguntes sobre qüestions que l'entrevistat considera realment interessants i estratègiques per al territori, mencionant temes que queden sobre la taula: - El Consorci del Camp i el Pla General. - La gestió de la façana marítima. - Les relacions institucionals amb figures com el delegat Sabater. - El projecte de Terres Cavades.

  • Traspàs a Tarragona: De Joan Miquel Nadal a Ballesteros - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    24'

    Traspàs a Tarragona: De Joan Miquel Nadal a Ballesteros

    Relleu Històric a l'Alcaldia de Tarragona L'episodi se centra en el moment de transició institucional a l'Ajuntament de Tarragona, marcat pel final de l'etapa de 18 anys de Joan Miquel Nadal i l'arribada de Josep Fèlix Ballesteros. El diàleg destaca la cordialitat i el respecte mutu entre l'alcalde sortint i l'entrant, subratllant la normalitat democràtica de la ciutat. Aspectes Institucionals i Emotius • L'acte de constitució: Es descriu el ple de constitució com un acte fonamental on l'Ajuntament s'autoconstitueix mitjançant l'elecció de l'assemblea. • Significat personal: Ballesteros expressa la seva emoció davant la responsabilitat, comparant el moment amb fets vitals tan importants com el naixement dels fills. • Sentit d'estat: Nadal emfatitza que l'alcalde ha de creure en la seva figura i exercir amb autoritat i seguretat. Temes de Gestió i Ciutat • Continuïtat i canvi: Ballesteros reconeix la tasca de Nadal i afirma que buscarà aprofitar el que s'ha fet bé per innovar en el futur. • Austeritat municipal: Es recorda l'anècdota de la manca d'aire condicionat al Saló de Plenaris com un símbol del control de la despesa pública. • Globalització: Reflexió sobre com les ciutats actuals tendeixen a la uniformitat comercial i arquitectònica. L'Herència de Nadal i el Futur de Ballesteros "L'èxit de l'alcalde és l'èxit de la pròpia ciutat. El que necessita Tarragona és una capacitat de creença en el futur important." Els col·laboradors i amics presents, com Josep Anton Burgassé i Joan Maria Sardà, aporten una visió humana sobre la trajectòria dels protagonistes, recordant els inicis de Ballesteros en política l'any 1983 i el paper del mateix Nadal com a mentor polític en la zona.

  • Anècdotes i amistats polítiques de Joan Miquel Nadal - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    10'

    Anècdotes i amistats polítiques de Joan Miquel Nadal

    Relacions personals en l'àmbit polític L'episodi explora com el pas del temps i la convivència en la gestió pública han transformat les relacions de rivalitat en amistats consolidades. Els convidats, Josep Anton Burgassé i Joan Maria Sardà, comparteixen la seva visió sobre la figura de Joan Miquel Nadal: Evolució de la relació: Burgassé destaca que, tot i les inicials trastades polítiques i la polèmica diària, el període de govern conjunt entre 1995 i 1999 va ser clau per forjar una relació basada en el coneixement mutu de virtuts i defectes. Víncles personals: L'amistat ha transcendit la política a través de coincidències quotidianes, com el fet que el net de Nadal i el fill de Sardà vagin al mateix col·legi. Experiències compartides i anècdotes de viatge El resum de la trajectòria de Nadal no s'entén sense les vivències lluny de la casa de la vila, especialment aquelles vinculades a l'oci i la promoció de la ciutat: La passió pel Nàstic L'alcalde de la Pobla, Joan Maria Sardà, recorda els milers de quilòmetres recorreguts seguint el Gimnàstic de Tarragona. L'any 2000 va ser especialment intens, amb viatges constants per tota la península que servien com a vàlvula d'escapatòria de la pressió política. L'incident a Miami Una de les anècdotes més destacades és el viatge de promoció comercial a Miami, on Burgassé i Nadal es van quedar sense benzina en una autopista: "Ens vam quedar en una autopista a Miami sense benzina perquè l'alcalde té un problema amb el color i no veu quan el cotxe està en reserva." Aquesta situació els va portar a viure moments gairebé cinematogràfics, intentant comprar benzina amb una llauna i essent testimonis de la realitat dels presoners que fan treballs comunitaris als Estats Units amb els seus característics pantalons de ratlles. Reflexió final sobre el llegat L'etapa de 18 anys de Joan Miquel Nadal es tanca amb un sentiment de gratitud mútua. Els interlocutors coincideixen que la política, al capdavall, forma part de la vida i que el més valuós és haver après que no val la pena viure permanentment enfadat.

  • Adéu a l'alcaldia: balanç de Joan Miquel Nadal - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    23'

    Adéu a l'alcaldia: balanç de Joan Miquel Nadal

    Tancament d'una etapa històrica a Tarragona En aquesta conversa profunda i personal, l'alcalde sortint de Tarragona, Joan Miquel Nadal, reflexiona sobre els seus 18 anys al capdavant de la ciutat. A poques hores de deixar el càrrec, Nadal comparteix anècdotes sobre la gestió municipal, la seva transició a la vida privada i la seva visió sobre la política. Futur personal i professional Nadal té clar que la seva etapa política institucional s'acaba i ja ha començat a resituar-se en la seva professió original: • Retorn a l'advocacia: Ja ha ocupat el seu despatx de tota la vida per exercir com a advocat especialitzat en dret urbanístic i mercantil. • Rebuig a l'egolatria: Critica la tendència actual dels polítics de retransmetre la seva vida privada a través de blocs i xarxes, defensant una transició discreta cap a la ciutadania normal. • Destí obert: Tot i que afirma que no té intenció de tornar-se a presentar, deixa anar la frase: "No es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré." Records i patrimoni municipal L'alcalde fa un recorregut pel Saló de Plens de l'Ajuntament, destacant-ne la bellesa i algunes curiositats legals: • Els quadres del Prado: Explica com va regularitzar la propietat de quatre quadres cedits pel Museu del Prado mitjançant declaracions notarials per evitar que se'ls emportessin. • Austeritat i caràcter espartà: Es defineix com una persona poc amant de les despeses supèrflues, recordant la seva resistència a posar aire condicionat al saló de plens. • Llinatge familiar: Menciona el seu besavi, l'alcalde Malé, qui va portar l'aigua de Sant Magí a la ciutat. Relacions polítiques i veu ciutadana L'episodi compta amb una intervenció especial de Miquel Roca i Junyent, considerat el seu referent polític. Roca destaca la maduresa que Nadal ha adquirit amb els anys i la seva passió per Tarragona. Finalment, es recullen opinions dels ciutadans del carrer, que mostren un balanç dividit: • Crítiques: Alguns ciutadans lamenten la manca de neteja, els problemes de trànsit i el sentiment que s'han prioritzat els barris rics sobre la perifèria. • Elogis: D'altres valoren positivament la transformació de la Rambla, l'impuls turístic i el caràcter tarragoní de l'alcalde.

  • Homenatge als funcionaris de l'Ajuntament de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    25'

    Homenatge als funcionaris de l'Ajuntament de Tarragona

    L'equip a l'ombra de l'alcalde Joan Miquel Nadal Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio ret homenatge a la figura de l'alcalde sortint, Joan Miquel Nadal, després de 18 anys al capdavant de la ciutat. La conversa se centra en la relació entre l'alcalde i el seu equip de confiança, format per funcionaris que han estat claus en la transformació de Tarragona. La importància de l'equip tècnic i l'estabilitat Els convidats coincideixen que el factor clau de l'èxit institucional ha estat l'estabilitat dels equips: • Sintonia total entre la part política i l'administrativa. • Confiança mútua que ha permès treballar amb llibertat. • Un orgull compartit per la consideració de "funcionaris excepcionals". Anècdotes i miracles logístics El cap de la Brigada, Josep Marçal, destaca la capacitat de l'alcalde per demanar fets que semblaven impossibles, com la neteja d'emergència de la platja del Miracle en una sola nit després d'un abocament de quitrà. La dinàmica de treball es basava en directrius clares: > "Ell feia la feina de l'alcalde i jo feia la feina de director de la brigada." El protocol i les visites oficials Javier Heras, cap de protocol, relata la complexitat de gestionar esdeveniments de gran magnitud com la visita del Rei Joan Carles I. S'expliquen anècdotes divertides sobre el rigor (o la falta d'ell) en les visites reials: L'intent de vendre amarres del Club Nàutic al Rei, que va provocar que la Casa Reial activés el protocol de sortida precipitada. L'arribada a la Catedral amb 45 minuts d'antelació amb les portes tancades. La paradoxal situació d'acabar visitant una botiga d'esports per veure restes romanes sota el paviment mentre el Rei mirava preus de sabatilles. La vessant humana i personal La cap de gabinet, Lourdes Llorac, i el secretari, Pons Mascaró, desvetllen detalls del dia a dia: • Nadal és descrit com un home treballador, exigent però que deixa marge de maniobra. • L'anècdota de les bulletes electorals que l'alcalde portava a la butxaca de l'americana mentre els funcionaris patien pel sorteig. • Detalls curiosos com que l'alcalde no menja pa per mantenir la forma, però no renuncia a un bon whisky o un puro.

  • Experiències i escenificació als plenaris de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    18'

    Experiències i escenificació als plenaris de Tarragona

    El Plenari Municipal com a Escenificació Política Aquesta conversa reuneix exregidors de l'Ajuntament de Tarragona, com Javier Almagro, Jordi Navarro i Ferran Sánchez, per reflexionar sobre la dinàmica dels plenaris durant l'etapa de l'alcalde Joan Miquel Nadal. El debat se centra en la naturalesa d'aquests actes, sovint descrits més com una representació teatral que com un espai de treball real. Punts clau de la discussió: Teatre vs. Gestió: Els convidats coincideixen que el treball real es realitza a les comissions informatives, on el debat és tranquil i tècnic. El plenari, en canvi, és el moment de buscar el ressò mediàtic i el lluïment personal davant la premsa i els ciutadans. La figura de Joan Miquel Nadal: Es destaca la seva gran duresa dialèctica i, sobretot, el seu poder de convicció. > "És profundament convincent... fins i tot quan saps que no té raó, té un poder de dialèctica i una energia que et fa dubtar de les teves pròpies idees." L'ús del reglament: S'esmenta que l'alcalde sovint utilitzava el seu paper de president per llançar l'última paraula i "aixafar" els arguments de l'oposició quan aquests ja no tenien dret a rèplica. Moments històrics: Es recorda amb especial intensitat la moció de censura, descrita com el moment de màxima tensió emocional, tot i que es destaca el civisme i l'educació amb què es va produir. Reflexió sobre la política local El resum final dels regidors subratlla que, malgrat les profundes diferències polítiques i la duresa dels debats, s'ha mantingut un respecte personal i educació institucional, elements que consideren fonamentals per al bon funcionament de la democràcia a la ciutat de Tarragona.

  • L'adeu de Joan Miquel Nadal: 18 anys amb la premsa - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    31'

    L'adeu de Joan Miquel Nadal: 18 anys amb la premsa

    Balanç de la trajectòria de Joan Miquel Nadal Aquesta edició especial de Tarragona Ràdio commemora els 18 anys de mandat de l'alcalde Joan Miquel Nadal. El programa es centra en analitzar la seva figura política i, especialment, la seva complexa relació amb els mitjans de comunicació locals i nacionals al llarg de gairebé dues dècades. La relació amb els periodistes La xerrada compta amb la participació de periodistes destacats com Antoni Coll, Ferran Gerard, Ignasi Soler i Ricard Laoz, que defineixen Nadal com una figura característica i original. • Impredictibilitat: Es destaca el seu caràcter imprevisible davant dels micròfons, capaç de descol·locar els entrevistadors. • Domini del relat: S'analitza la seva habilitat innata per generar titulars i posar-se al centre de l'atenció mediàtica segons la seva conveniència. • Llibertat de premsa: Malgrat les tensions, els professionals reconeixen que Nadal ha permès treballar amb una gran llibertat als periodistes de la ràdio municipal. Evolució del panorama mediàtic Nadal reflexiona sobre com ha canviat el periodisme a Tarragona: • Considera que actualment hi ha un excés de mitjans concentrats en la institució de l'Ajuntament. • Denuncia la precarietat laboral dels periodistes joves, argumentant que els baixos sous i la pressió per omplir espai afecten el rigor informatiu. • Reconeix que en la seva última etapa va perdre l'interès per "jugar" amb la premsa a causa d'aquest canvi de perfil professional. L'anècdota de la "Petxina Tancada" Un dels moments més singulars del podcast és el lliurament en directe de la Petxina Tancada, un premi irònic atorgat pel Col·legi de Periodistes per la seva falta de col·laboració en els últims temps. "A vegades és més fàcil reconduir una notícia negativa sense protestar, però per altres vies, que no pas trucant." Nadal confessa que no va anar a recollir el premi en el seu moment perquè es va enfadar, però finalment l'accepta amb cordialitat durant l'entrevista com un símbol de la fi del seu cicle polític.

  • Homenatge a Joan Miquel Nadal: 18 anys d'alcaldia a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    33'

    Homenatge a Joan Miquel Nadal: 18 anys d'alcaldia a Tarragona

    Resum de l'episodi especial Aquest podcast especial de Tarragona Ràdio, realitzat des del pati del Rei Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona, ret homenatge a la figura de Joan Miquel Nadal en el seu darrer dia com a alcalde en funcions després de 18 anys de mandat (1989-2007). L'episodi se centra a recordar els inicis de la seva etapa a l'alcaldia, fruit d'una moció de censura l'agost de 1989, i compta amb la participació dels líders polítics que van fer possible aquell canvi: Lluís Badia (CDS), Josep Maria Mosté i Josep Miquel Sevil (PP). Temes principals discutits Els inicis i la moció de censura (1989) • Es recorda el ple del 17 d'agost de 1989, un moment de gran tensió i moviment social a la ciutat. • La creació d'un govern de coalició pioner entre Convergència, el CDS i el Partit Popular per donar un nou impuls a Tarragona. • El contrast entre la previsió inicial de Nadal (que afirmava que només s'havia de ser alcalde 4 o 6 anys) i la realitat de gairebé dues dècades al càrrec. L'impuls del "Fem Tarragona" • La importància de la comunicació en els primers anys amb l'eslògan Fem Tarragona, ideat per Matías Palau. • El concepte de tarragonisme radical i brillant, una expressió encunyada per Carles Tepero (pare) que va definir l'estil de Nadal. • La gran participació ciutadana i l'entusiasme col·lectiu a través de campanyes com la col·lecció de pins del Seguici Popular. La relació amb la premsa i la gestió municipal • Com el nou equip de govern, inicialment vist com a "bitxos raros" pels periodistes, es va haver de guanyar la confiança dels mitjans. • La col·laboració dels funcionaris de la casa per tirar endavant projectes urgents de neteja, trànsit i urbanisme. "No té res a veure la ciutat de l'any 89 amb la ciutat d'ara; són situacions totalment diferents." Valors i llegat personal • Els convidats subratllen que, més enllà de les sigles polítiques, es va crear un vincle d'amistat i una "claredat d'idees" que va marcar una època. • Josep Miquel Sevil destaca que Nadal és la persona que més s'estima Tarragona, transformant els seus valors personals en servei a la ciutat des que va assumir la vara d'alcalde.

  • Valoració ciutadana de la transformació de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    3'

    Valoració ciutadana de la transformació de Tarragona

    Anàlisi de la gestió municipal i el canvi urbà L'opinió ciutadana recollida mostra un consens generalitzat sobre la transformació positiva que ha experimentat Tarragona en les darreres dècades. Els enquestats coincideixen que la ciutat actual és radicalment diferent de la de fa 20 anys, destacant l'esforç en urbanisme i serveis públics. Punts positius destacats Millora de la il·luminació: Es descriu un canvi "impressionant" respecte al caos lumínic del passat, aportant més seguretat i estètica nocturna. Transport públic i serveis: S'elogia notablement l'increment i el funcionament de la xarxa d'autobusos. Expansió urbanística: S'esmenten zones concretes com la Vall de l'Arrabassada, el creixement entorn de l'hospital Joan XXIII i les millores a la zona del Francolí. Manteniment i infraestructures: Valoració positiva de la cura de les platges i la construcció de nous ponts (Santa Tecla). Crítiques i aspectes a millorar Tot i l'aprovat general, els ciutadans també assenyalen punts de fricció en la gestió: Càrrega fiscal: Alguns veïns critiquen una pujada d'impostos que consideren excessivament elevada. Mobilitat conflictiva: Hi ha queixes sobre l'augment de les zones blaves de pagament i el desviament de carreteres. Projectes polèmics: Es mencionen casos específics com el projecte de Terres Cavades com un punt negatiu. "Tarragona no es pot discutir que ha millorat molt; no es fa mai tot al gust de tothom, però el balanç és positiu."

  • Visions sobre la gestió municipal i l'alcaldia de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    3'

    Visions sobre la gestió municipal i l'alcaldia de Tarragona

    Balanç de la Gestió de Joan Miquel Nadal a Tarragona El text recull un conjunt d'opinions diverses i contrastades sobre el llegat de l'alcalde a la ciutat de Tarragona. Mentre alguns ciutadans lloen la transformació urbana, d'altres critiquen durament la falta d'atenció als barris i problemes de gestió quotidiana. Punts de vista positius Transformació i millora: Alguns interlocutors destaquen que la ciutat ha fet un canvi molt maco i progressiu, millorant la infraestructura des de la Rambla fins a zones perifèriques. Interès pel turisme: Es valora positivament l'augment del turisme i l'interès de l'alcalde per projectar la ciutat cap a l'exterior. Dedicació personal: Hi ha qui afirma que l'alcalde ha demostrat un interès genuí com a tarragoní i que hauria d'haver continuat en el càrrec. Crítiques i aspectes negatius Desigualtat entre barris: Es denuncia que s'ha governat pels rics, prioritzant el centre i les zones on resideix l'elit, mentre que zones com la Catedral o urbanitzacions com Boscos pateixen deixadesa. Manca de neteja: Diversos testimonis coincideixen que Tarragona es percep com una ciutat bruta, tot i que es debat si és per falta de serveis o per la incivisme de la ciutadania. Gestió urbanística conflictiva: S'esmenten problemes amb l'enderroc d'habitatges i la preservació del patrimoni, com el cas del Fortí de la Reina. "Molta pompa, molta d'això, però ha oblidat els barris." Desafecció política Es percep un cert grau de cansament cap a la classe política en general, amb afirmacions de ciutadans que, tot i haver votat l'alcalde històricament, se senten decebuts per la falta de comunicació amb els veïns afectats per obres públiques.