Neteja voluntària de la platja del Miracle a Tarragona

Campanya de neteja post-focs artificials L'entitat Mare Terra Fundació Mediterrània organitza una jornada de neteja a la platja del Miracle per pal·liar els efectes del Concurs de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. L'objectiu no és només recollir brossa, sinó visibilitzar la gran quantitat de residus que generen aquests esdeveniments massius. Detalls de la jornada i sensibilització Horari i participació: L'acció dura aproximadament dues hores el proper diumenge. Està oberta a banyistes i voluntaris que es poden registrar a la carpa de l'entitat a partir de les 10:00 h. Material recollit: Es troben des de plàstics, llaunes i vidres fins a objectes sorprenents com rodes de cotxe o electrodomèstics. El problema de les burilles: Es destaca la toxicitat dels filtres de les cigarretes i se'n repartiran cendrers de platja per evitar que acabin a la sorra. "No és necessari netejar més, sinó que és molt necessari embrutar molt menys." Vigilància marítima i submarinisme Aquesta edició compta amb una novetat important: la presentació d'un grup de vigilància marítima permanent. Immersions: Submarinistes voluntaris retiraran restes de material pirotècnic i cartutxos de pòlvora del fons marí. Continuïtat: El grup pretén actuar durant tot l'any per analitzar els punts calents de contaminació al litoral de Tarragona i proposar solucions. Col·laboració: Participen entitats com clubs de 4x4 per al transport de brossa i diversos centres de submarinisme de la zona.

Dona i Treball: Reptes, Psicoanàlisi i Corresponsabilitat

Resum de la Jornada sobre Dona, Treball i Societat En aquesta conversa s'analitzen els canvis socials i laborals des de la perspectiva de gènere, comptant amb l'experiència de les professores Esther Forgas i Anna López a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Formació i Interculturalitat a la Universitat • S'exposa l'èxit dels cursos d'estiu, especialment el programa destinat a estudiants xineses, que fomenta la interculturalitat i la divulgació de la cultura local. • Es menciona la importància de crear lligams entre la universitat i la ciutat, com la nova associació d'amistat amb la cultura xinesa a Tarragona. Bolonya i el mètode d'aprendre a aprendre • Es discuteix la reforma de Bolonya i com, més enllà dels canvis administratius, busca potenciar competències transversals com parlar en públic i l'adaptabilitat. • L'objectiu és crear assignatures que serveixin per a la vida i no només per a l'àmbit acadèmic. El Rol de la Dona en el Món Laboral i Executiu • S'analitzen les barreres que troben les dones joves en posicions de poder. Sovint s'enfronten al dilema de si han d'imitar el model masculí d'autoritat o mantenir la seva pròpia identitat. • Es destaca que moltes estratègies de màrqueting i gestió actuals són, en realitat, una adaptació del llenguatge femení: empàtic, consensuat i organitzatiu. Conciliació vs. Corresponsabilitat • Es proposa el concepte de corresponsabilitat en lloc de conciliació: "La paraula conciliació vol dir que alguna cosa no funciona; quan hi ha que conciliar és perquè hi ha un desequilibri." • Es debat sobre el fenomen de l'opting out (deixar la feina voluntàriament per cuidar els fills) i com això pot esdevenir una trampa a llarg termini, especialment en casos de separació als 50 anys. La Revolució Masculina Pendent • Es planteja que, després de la revolució femenina, cal una revolució masculina. Els homes joves es troben sense referents clar i sovint senten el dilema invisible d'entrar en l'àmbit domèstic sense sentir-lo com a propi. • Es parla de la necessitat que els homes puguin expressar els seus sentiments i vulnerabilitats sense por a ser jutjats. Interculturalitat i Nous Models de Dona • La conversa clou amb una reflexió sobre la dona marroquina i l'ús del vel com a signe d'identitat o de tradició, comparant-lo amb les "burques occidentals" (l'esclavitud de l'estètica i la pressió per estar sempre guapes i primes).

Balanç del carnet per punts i sinistralitat a Tarragona

Anàlisi de l'accidentalitat i el permís per punts L'entrevista amb Eusebi del Olmo, responsable del Servei Català de Trànsit a Tarragona, repassa l'evolució de la seguretat viària després d'un any de l'entrada en vigor del carnet per punts. Es destaca una tendència descendent en la mortalitat a les carreteres, tot i que es demana precaució davant l'augment de mobilitat a l'estiu. Infraccions principals i pèrdua de punts Les causes més comunes que provoquen la detracció de punts a Catalunya són: * Excedir la velocitat: El factor més freqüent a causa de l'increment de radars fixos i mòbils. * Consum d'alcohol: Infracció greu que comporta la pèrdua d'entre 4 i 6 punts. * Seguretat passiva: L'incompliment de l'ús del cinturó de seguretat i el casc. Dades de sinistralitat al Camp de Tarragona S'ha registrat una millora notable en les xifres de víctimes mortals: * Una reducció del 14,3% en el primer semestre de l'any, superant la mitjana catalana (10%). * Si es compara amb la mitjana dels darrers deu anys, la reducció arriba gairebé al 50%. * Perfil de l'infractor: El 92% dels conductors que perden tots els punts són homes, i el 74% tenen entre 18 i 35 anys. Problemàtica en la gestió administrativa Un dels punts crítics és la lentitud en la tramitació de la pèrdua de punts, que pot trigar fins a 10 mesos. Això es deu a: 1. Un sistema administratiu molt garantista que permet múltiples recursos. 2. La fragmentació de competències entre el Servei Català de Trànsit, els ajuntaments i la Direcció General de Tràfic (DGT). "No té sentit que una infracció de juliol del 2007 comporti la retirada efectiva de punts el maig del 2008; l'efecte pedagògic és molt més potent si és immediat." Recuperació i formació Els conductors poden recuperar fins a quatre punts mitjançant cursos de sensibilització. Tanmateix, Del Olmo subratlla que la millor manera de recuperar el crèdit és el canvi de conducta, ja que el sistema regenera els punts automàticament si no es cometen noves infraccions durant un període determinat.

La Ruta del Modernisme i el nou Gaudí Centre de Reus

Reus, bressol de Gaudí i capital del modernisme En aquesta entrevista, la regidora de Comerç i Turisme, Teresa Pallarès, detalla l'oferta cultural de Reus enfocada en el modernisme, destacant la celebració del desè aniversari de la ruta urbana guiada i la recent inauguració del Gaudí Centre. El Gaudí Centre: Un nou espai d'interpretació Inaugurat el 25 de juny —coincidint amb l'aniversari de l'arquitecte—, aquest centre no pretén mostrar l'obra construïda, que es troba principalment a Barcelona, sinó la genialitat creativa de Gaudí. Experiència immersiva: La visita comença a la tercera planta amb un audiovisual d'uns 10 minuts que situa el visitant en la personalitat de l'artista. Maquetes i tecnologia: Permet observar la "panxa" dels edificis, com un estudi hidràulic del Parc Güell mitjançant una maqueta de metacrilat. Peces originals: El centre exposa objectes personals, com un manuscrit digitalitzat d'anotacions sobre ornamentació i la corbata que portava el dia de la seva mort. La Ruta del Modernisme: Més de 100 edificis Tot i que Reus compta amb més d'un centenar de construccions modernistes fruit de la riquesa comercial del segle XIX, la ruta oficial se centra en 26 parades imprescindibles. Interiors visitables: Es destaca l'accés a l'Institut Pere Mata, la Casa Navàs i la Casa Gasull. Conservació: L'Ajuntament impulsa el programa Reus al Detall per a la rehabilitació i recuperació de façanes originals. Senyalització: El recorregut està marcat amb rajoles al terra i es recomana fer-lo amb els guies del patronat per accedir als interiors privats. "Amb el Gaudí Centre el que preteníem era fer un pas endavant precisament amb el que és la ruta modernista, lligant la ciutat amb la figura i el geni creatiu de l'arquitecte."

Begoña Floria i la Nova Àrea de Participació

Entrevista a Begoña Floria: Un Nou Impuls per a Tarragona En aquesta conversa institucional, la tinent d'alcalde Begoña Floria detalla els objectius i l'estructura de l'àrea de nova creació a l'Ajuntament de Tarragona: Participació, Comunicació i Societat de la Informació. La regidora subratlla que la voluntat del nou govern és imprimir un tarannà de proximitat i transparència en la gestió municipal. Eixos Principals de la Nova Àrea Participació Ciutadana: Es preveu la creació de consells de barri i la divisió de la ciutat en districtes en el termini d'un any per descentralitzar la presa de decisions. El Senat Tarragoní: Un projecte innovador que actuarà com a consell assessor de l'alcalde, format per personalitats de prestigi vinculades a la ciutat que resideixen fora, per projectar Tarragona al món. Societat de la Informació: L'objectiu és modernitzar l'administració interna per permetre tràmits en línia i eliminar la fractura digital mitjançant la xarxa de telecentres. Comunicació Pública: Es posa el focus en la pluralitat, el lideratge de la Televisió Digital Terrestre (TDT) a escala supracomarcal i l'ús de noves tecnologies per informar el ciutadà. El futur de la Imatge Corporativa Respecte a la polèmica sobre la marca municipal, Floria confirma que s'està revisant la imatge corporativa heretada per buscar una identitat que generi consens i eviti similituds amb altres municipis: "Tarragona ha de tenir una marca pròpia i el més significada possible... intentarem presentar una proposta consensuada a la tardor." Reptes i Projectes Estratègics La regidora també ha esmentat la posada en marxa del Defensor del Ciutadà per al 2008 i el pla estratègic Tarragona 2022, destinat a recuperar la capitalitat del territori i la il·lusió de la ciutadania després d'una etapa que descriu com a mancada de coordinació interna.

Turisme a la Costa Daurada: Balanç i Previsions 2007

Estat actual del turisme a la Costa Daurada L'entrevista amb Octavi Bono, gerent del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, ofereix una visió detallada de la situació turística a l'inici de la temporada alta. Després d'un 2006 excepcional, l'any 2007 presenta un ritme més contingut però amb perspectives positives. Dades d'ocupació i sectors Ocupació hotelera: Ha assolit gairebé el 76% durant la primera quinzena de juny. Càmpings i apartaments: Mostren un comportament lleugerament inferior a l'exercici anterior. Litoral: Continua sent el motor principal, concentrant el 92% de l'activitat turística de la demarcació. Turisme rural: Es manté estable, tot i la forta redistribució de l'oferta creixent. Anàlisi de mercats: El canvi en les reserves Una de les tendències més marcades és l'acurçament dels terminis de reserva. Els turistes prenen decisions amb molt poca antelació, el que dificulta les previsions a llarg termini. Pel que fa a la procedència: - Mercat francès: Presenta signes de recuperació i un comportament positiu. - Mercat rus: És el que experimenta un creixement més elevat. - Mercat britànic i Benelux: Es mostren més continguts o estancats. - Noves oportunitats: Es consolida la presència de mercats nòrdics i escandinaus. L'impacte de l'AVE al Camp de Tarragona L'arribada de l'alta velocitat es valora com un factor de competitivitat clau, tot i que amb matisos: "L'accessibilitat a un territori és un factor de competitivitat com pocs, però cal ser prudents amb les expectatives de revolució immediata." Bono destaca que l'AVE és especialment útil per a escapades curtes, turisme de negocis i visites a PortAventura, ja que per a famílies nombroses el vehicle privat continua sent l'opció més econòmica cap al llevant espanyol.

Cultura al carrer i el Festival de Música de Tarragona

Balanç de la inauguració i el pes de la crítica L'episodi comença amb una reflexió sobre l'estrena de l'obra Conte d'hivern de Shakespeare, dirigida per Ferran Madico. Es discuteix la importància del risc artístic i la recepció del públic, recollint opinions que van des de l'entusiasme fins a la crítica per l'adaptació contemporània. • El director del festival, Jordi Giramé, destaca que el teatre és un espectacle viu on els imprevistos (com els problemes informàtics en la venda d'entrades) formen part de l'experiència. • Es debat sobre el criteri de l'espectador i la llibertat dels creadors per a revisitar clàssics amb elements moderns, com la polèmica inclusió de referències a les Spice Girls. Programació de Músiques del Món (QS) Jordi Freixa presenta les propostes internacionals que visitaran Tarragona, destacant figures que, tot i no ser sempre comercials, gaudeixen d'un gran prestigi mundial: Artistes destacats • Trilog Gurtu: Percussionista virtuós que ha col·laborat amb llegendes com John McLaughlin, Joe Zawinul o Pat Metheny. El seu concert al Pla de la Seu es considera una fita internacional. • Roger Mas: Una de les millors veus de la cançó d'autor catalana actual, que presentarà el seu projecte de cançons telúriques i versions de Verdaguer. • Assurdu: Quartet femení del sud d'Itàlia que ofereix un espectacle enèrgic basat en la veu i les percussions tradicionals com la tarantel·la. • Dhoad Gypsies from Rajasthan: Formació de l'Índia que combina música de metall, danses tradicionals i elements de fira com fakirs i acròbates. Cultura al Carrer i Formació Musical Georgina López i Marta Bou detallen les activitats que busquen apropar l'art a la ciutadania i potenciar el talent local: • Cicle de Cultura al Carrer: Espais com la Plaça dels Sedassos s'ompliran de titelles per a adults, malabars i arts visuals. • Festival Internacional de Música: Organitzat pel Conservatori, combina concerts professionals amb cursos de grau superior per a estudiants de tot Europa. "L'artista no es fa per buscar un ofici qualsevol; hi ha una voluntat de dedicació absoluta que compensa qualsevol sacrifici."

Noves polítiques de sostenibilitat i salut a Tarragona

Gestió de Residus i Neteja Pública L'Ajuntament de Tarragona encara una nova etapa en la gestió dels serveis urbans, amb especial èmfasi en la resolució dels problemes heretats i la millora de la neteja. Contenidors Soterrats i Recollida Selectiva • S'anuncia l'inici de la recollida als contenidors soterrats als barris de Ponent de cara a la setmana vinent. • El retard en la posada en marxa es deu a una manca de planificació prèvia i a modificacions del projecte per protegir el patrimoni històric. • L'objectiu per al 2008 és implementar un sistema de recollida selectiva al 100%, incloent-hi campanyes porta a porta. Reforma del Contracte de Neteja "Vull que es netegi bé i que es netegi a la nit o en una hora en què els vianants no estiguin pel carrer." • La regidora qualifica el servei actual d'insatisfactori degut a les limitacions del contracte vigent. • Es preveu una negociació amb l'empresa Foment per ampliar serveis i modificar horaris de neteja cap a la franja nocturna per evitar molèsties. Planificació Estratègica i Gestió de Recursos L'Agenda 21 i la Sostenibilitat • Es marca el març de 2008 com a data límit per completar l'Agenda 21, un pla estratègic que ha de ser transversal a tot l'ajuntament. • Aquest document servirà per introduir criteris de sostenibilitat en el POUM (Pla d'Ordenació Urbana Municipal). • Es donarà prioritat a l'estalvi energètic (canvi d'enllumenat públic) i a la gestió del cicle de l'aigua. Salut Pública i Espais Verds El Nou Pacte de Salut • Es crea una nova àrea de Salut amb l'objectiu d'unificar serveis anteriorment dispersos (drogodependències, salut escolar, laboratori). • Es preveu signar un pacte de salut amb la Generalitat per assumir més competències i planificar millor els CAP i hospitals de la ciutat. Parcs i Jardins • Parc de la Ciutat: Es proposa el tancament nocturn del recinte per evitar el vandalisme i preservar la seguretat. • Parc de les Granotes: Hi ha voluntat de reformar-lo sota el concepte de jardí romà, respectant la trajectòria històrica de l'entorn.

Inici del 18è Concurs de Focs Artificials de Tarragona

Tret de sortida al certamen pirotècnic L'episodi d'avui se centra en els preparatius per a la inauguració del 18è Concurs de Focs Artificials de Tarragona, un dels esdeveniments més emblemàtics de l'estiu a la ciutat. La unitat mòbil es desplaça fins a la punta del Miracle per parlar dels detalls logístics i artístics de la primera jornada. La Pirotècnia Orcela: L'estil italià La pirotècnia encarregada d'obrir el concurs és l'italiana Orcela Fireworks, provinent de la zona del Lazio (Roma). Antoni Orcela, responsable de la companyia, destaca diversos aspectes: Experiència prèvia: Van guanyar el segon premi a l'edició de l'any 2004. Estil propi: Presentaran un espectacle de 20 minuts amb un marcat caràcter italià, caracteritzat pel seu color i dissenys digitals. Novetats aquàtiques: S'inclouran diversos disparaments des de l'aigua i un final que es preveu espectacular. Reconeixement: Antoni subratlla que el concurs de Tarragona és molt conegut a Itàlia i té un prestigi internacional considerable. "Tarragona és un dels millors festivals on he anat; té un grandíssim nivell i una gran publicitat a tot el món." Logística i Dispositiu de Seguretat L'Eduard, tècnic de l'Ajuntament, explica la complexitat de muntar un esdeveniment d'aquestes característiques: El muntatge: Comença a les 6 de la matinada amb la col·locació de canons, suports i sacs de sorra per assegurar l'estabilitat durant el dispar. Seguretat i Neteja: Un dispositiu de 60 efectius (Mossos, Guàrdia Urbana, Bombers i Creu Roja) vetllarà pel correcte funcionament. Després dels focs, es realitza una inspecció per detectar materials sense explotar. Sostenibilitat: S'exigeix que les carcasses dels focs aquàtics siguin de paper per evitar la contaminació del mar amb plàstics no biodegradables. Consells per als espectadors Es demana a la ciutadania l'ús del transport públic, ja que diverses línies d'autobusos es reforçaran (L-11, L-6, L-75, L-1 i L-9) per facilitar l'accés i la tornada als barris. També es recorda que hi haurà talls de trànsit a la Via Augusta i la Rambla Vella a partir del vespre.

La pèrdua dels oficis i la figura de l'aprenent

Debat sobre el futur laboral des del banc de la Rambla En aquesta edició de la tertúlia a peu de carrer de Tarragona Ràdio, el periodista Josep Sunyer connecta amb dos veterans de la ciutat, en Daniel Bertoll i en Ricard, per reflexionar sobre el mercat de treball actual i la desaparició de les professions tradicionals. La conversa s'ha centrat de manera gairebé monogràfica en la crisi del sistema d'aprenentatge. La desaparició de la figura de l'aprenent Els tertulians expressen una preocupació profunda per la falta de relleu generacional en els gremis. Segons el seu punt de vista: Manca de vocació: Consideren que la joventut actual prioritza els diners ràpids per sobre d'aprendre un ofici acabat. El valor de l'esforç: En Daniel recorda la seva etapa treballant en la renovació de Montjuïc i com els oficis s'aprenien a base d'anys de pràctica de la mà de mestres. Multidisciplinaritat: En Ricard explica la seva experiència personal, compaginant el treball de forner de nit amb el de paleta de dia, destacant la duresa però també la satisfacció de dominar una tècnica. Crítica a les institucions i propostes de formació Els participants han estat especialment crítics amb l'administració pública, assenyalant que la Generalitat, l'Ajuntament i l'Estat no promocionen prou els oficis. "Els gremis se n'haurien de donar vergonya de no tindre aprenents." En Daniel proposa idees concretes, com transformar la carpa del Camp de Mart en una escola per a joves que no segueixen els estudis reglats, on els jubilats podrien ensenyar de manera altruista. L'actualitat festiva i social Tot i el debat seriós sobre el treball, també hi ha hagut espai per a altres temes: Festes de Tarragona: El concurs de focs artificials a la platja del Miracle com a cita ineludible de la setmana. Vida quotidiana: Les anècdotes sobre la disciplina horària d'abans (entrar a les 6 del matí) i el contrast amb la precarietat o el desinterès actual.

Estades esportives del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona

Les estades d'estiu a Tarragona: Esport i diversió El Patronat Municipal d'Esports de Tarragona celebra la seva 17a edició de les estades esportives, una cita consolidada que aplega 350 nens i nenes d'entre 4 i 12 anys durant els mesos de juny i juliol. El programa destaca per la seva gran varietat d'activitats i una estructura organitzativa flexible. Una oferta variada i assequible Les estades s'organitzen per setmanes amb un cost de 30 euros, oferint una gran diversitat de disciplines: * Activitats aquàtiques: Natació, waterpolo, socorrisme i busseig. * Esports d'equip: Futbol, amb especial èxit entre els nois. * Aventura i natura: Activitats a la platja de la Rabassada, la punta de la Mora i orientació. * Tallers creatius: Manualitats i expressió artística. El paper clau dels monitors i la formació El cos de monitors, format per joves estudiants de Magisteri o INEF, és l'encarregat no només de guiar els jocs, sinó també de transmetre valors fonamentals: "Es treballen valors com el compartir i el respectar el lloc... és una tasca educativa a través del joc." Èxit de participació i satisfacció familiar L'èxit és rotund, amb una ocupació del 100% que s'exhaureix el primer dia d'inscripcions. Tant la direcció del Patronat com les famílies valoren positivament la combinació de preus públics econòmics i una alta qualitat pedagògica que manté els nens motivats i actius durant les vacances.

Olga Xirinax i la seva participació a la Fira de Frankfurt

Olga Xirinax a la Fira de Frankfurt L'escriptora terragonina Olga Xirinax ha estat confirmada oficialment per participar en la Fira del Llibre de Frankfurt, on la cultura catalana és la convidada d'honor. Tot i haver estat inclosa en una segona llista d'autors, Xirinax expressa la seva il·lusió i destaca la importància de defensar la candidatura de Tarragona 2016 com a capital europea de la cultura en aquest aparador internacional. La invisibilitat del sud i els reptes de l'edició Durant l'entrevista, l'autora reflexiona sobre diversos obstacles en la seva carrera professional: Centralisme cultural: Denuncia una certa invisibilitat dels escriptors de Tarragona respecte a Barcelona, malgrat que la seva obra ha estat editada i premiada a la capital catalana. El paper dels editors: Xirinax critica la manca de proactivitat d'algunes editorials per traduir obres clau. "Si l'editor no ho treballa, no hi ha res a fer. Sembla que sigui un pecat que el català sigui traduït a fora." Nous projectes: El balcó dels suïcides L'escriptora revela que està treballant intensament en un nou llibre titulat El balcó dels suïcides. Aquesta obra, que s'allunya de la narrativa convencional per centrar-se en la reflexió, sorgeix d'una profunda compassió i observació d'aquest fenomen des del seu entorn proper. Compromís amb el patrimoni de Tarragona Xirinax proposa recuperar l'Auditori Natural del Mèdol, un espai amb una sonoritat excepcional que va ser utilitzat abans de la Guerra Civil i que actualment està gestionat per Abertis. L'escriptora considera que recuperar aquest títol i ús cultural seria un gran actiu per a la ciutat i la seva projecció internacional.

Balanç de la campanya de la Renda 2007 a Tarragona

Tancament de la Campanya de la Renda a Tarragona Avui, 2 de juliol, finalitza oficialment la campanya de la declaració de la renda 2007 (corresponent a l'exercici fiscal del 2006). Eduardo Palacio, delegat de l'Agència Tributària a Tarragona, destaca que la campanya ha estat altament satisfactòria i ha estat marcada per una millora en l'atenció al ciutadà i el creixement de l'ús de les tecnologies. Xifres clau de la delegació de Tarragona Participació: S'han presentat unes 238.000 declaracions d'un total de 324.000 esperades fins al divendres passat. Devolucions: Ja s'han retornat 112 milions d'euros a uns 150.000 contribuents. Es preveu que el gruix de les devolucions finalitzi a finals de juliol. Agilitat: El ritme de devolucions ha estat un 11,26% superior al de l'any anterior. L'èxit dels esborranys i les tecnologies L'ús de l'esborrany ha estat un dels pilars d'aquesta campanya, reduint significativament la pressió a les oficines físiques: * S'han enviat més de 225.000 esborranys i dades fiscals. * Aproximadament 72.000 contribuents han confirmat el seu esborrany directament. * Internet es consolida com una eina fonamental, amb un 42% de les declaracions presentades per aquesta via. "El borrador ha sido un gran éxito que nos ha permitido avanzar en las devoluciones y dar un mejor trato al ciudadano." Atenció al ciutadà i col·laboració El senyor Palacio ha destacat la bona col·laboració amb els ens locals (Generalitat, Diputació i Ajuntaments) i l'obertura de nous centres d'assistència com el Palau de Congressos de Tarragona, que ha ofert unes instal·lacions excel·lents per a les consultes presencials i les cites prèvies.

Inauguració de la segona fase del Serrallo

Renovació de la façana marítima del Serrallo L'acte recull la inauguració oficial de la segona fase de remodelació de la façana marítima del barri del Serrallo a Tarragona. Aquesta intervenció ha transformat el carrer Trafalgar, convertint-lo en un espai prioritàriament per a vianants i millorant la connexió amb el mar. Detalls de l'obra i la intervenció Pressupost: L'obra ha tingut un cost superior als 3 milions d'euros. Canvis urbanístics: S'ha renovat completament el ferm, s'ha instal·lat nou enllumenat i s'han creat zones enjardinades amb sis estanys d'aigua. Mobilitat: Els vehicles ara circulen uns 15-20 metres més a prop del mar, alliberant l'espai de davant dels restaurants per a terrasses i passeig. Properes actuacions: A partir del dilluns vinent començarà la següent fase, que inclou la remodelació del pont de la Patxina. L'esdeveniment i el protocol La celebració ha coincidit amb les festes de Sant Pere, patró dels pescadors: Acte religiós: Ofici solemne a l'església de Sant Pere amb la benedicció del nou passeig a càrrec dels capellans. Acte civil: Tallada de cinta per part de les autoritats, incloent l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el president de l'Autoritat Portuària, Josep Anton Burgasé. Cultura popular: Participació dels Castellers del Serrallo amb un pilar de quatre i la presentació de la nova Vibrieta petita. "S'ha demanat protecció per als que passaran per aquest passeig i per aquesta plaça, perquè defensats de tota adversitat puguin aconseguir el que es proposen." S'ha generat una gran expectació per una sorpresa final que, segons els rumors, podria aparèixer des del mar, tot i que no s'ha revelat durant l'acte protocol·lari inicial.

La Llei de Barris arriba a la Part Alta de Tarragona

Transformació integral de la Part Alta L'anunci de la Generalitat de Catalunya sobre la inclusió de la Part Alta de Tarragona en la quarta convocatòria de la Llei de Barris ha estat rebut amb un entusiasme comparable a "que toqui la loteria". Amb una inversió total de 12 milions d'euros —finançats a parts iguals entre la Generalitat i l'Ajuntament—, el centre històric s'enfronta a una remodelació profunda en els pròxims quatre anys. Eixos principals del projecte La proposta, redactada per l'empresa ACO2, s'estructura al voltant de tres pilars fonamentals per millorar la qualitat de vida dels veïns: Millora urbanística i accessibilitat: S'actuarà en la supressió de barreres arquitectòniques en punts crítics com la plaça del Fòrum, el carrer Merceria i la baixada de la Misericòrdia, on es buscarà substituir escales per rampes. Sostenibilitat i eficiència: Modernització del subministrament d'aigua, substituint els antics aforaments i dipòsits per comptadors individuals per evitar el malbaratament. Cohesió social i serveis: Programes d'atenció específica per a la gent gran, dinamització del comerç local, creació d'un telecentre i instal·lació de sanitaris públics. Gestió i seguiment del pla L'èxit del projecte dependrà d'una execució rigorosa per no perdre les subvencions. Es constituirà una comissió de seguiment amb representants de l'Associació de Veïns, l'Ajuntament i la Generalitat per supervisar les passes a seguir: Reajustament pressupostari: Adaptar les 55 propostes originals al pressupost final de 12,1 milions d'euros. Control tècnic: Vigilància periòdica (cada sis mesos) per part de l'administració autonòmica. Propostes paral·leles: L'associació de veïns ja impulsa un segon pla (TED-I) per avaluar l'estat d'habitabilitat dels edificis privats, que queden fora de la Llei de Barris. "Ens ha tocat el gordo de la primitiva; és una oportunitat única per fer una Part Alta més neta, ordenada i respectuosa amb l'entorn."

Robert i Judit: rumb a la final de 'Mira quién baila'

Camí cap a l'Eurovisió del Ball Els ballarins Judit García (Tarragona) i Robert Aparicio (Reus) visiten Tarragona Ràdio per explicar la seva experiència al programa de TVE Mira quién baila. Actualment es troben en la fase decisiva per decidir quina parella representarà l'Estat espanyol a la primera edició de l'Eurovisió del Ball, que tindrà lloc el proper 1 de setembre a Londres. Diferències entre competició i televisió Tot i ser una parella d'alt nivell (campions de Catalunya i subcampions d'Espanya en la modalitat de 10 balls), reconeixen que el format televisiu és un repte totalment diferent: El pes del directe: Ballar davant de milions de persones genera una pressió que no existeix en els pavellons esportius. L'estètica i l'espectacle: Els protagonistes destaquen que el públic no vota per la tècnica o el rigor acadèmic, sinó pel carisma, el somriure i la capacitat de generar espectacle. La logística: El ritme de la televisió és frenètic, amb canvis de vestuari constants durant les pauses publicitàries. Suport popular i campanya a peu de carrer Per arribar a la final, la parella necessita el vot de l'audiència. Han iniciat una campanya amb cartells pels comerços de Tarragona i Reus per incentivar el suport ciutadà. Les línies de votació s'obren exclusivament durant la gala de dilluns. "A casa les pauses semblen una eternitat, però per a nosaltres al plató és un segon; hem d'estar corrent amunt i avall pels canvis de vestuari." L'auge dels balls de saló Robert i Judit reflexionen sobre com la percepció social d'aquesta disciplina ha canviat. Han passat de ser vistos com "extraterrestres" o practicants d'una activitat elitista a ser reconeguts com a esportistes amb una disciplina fèrria. Aquest cap de setmana, a més, oferiran una exhibició a les festes de Sant Pere del Serrallo.

Manuel López Pasca: Nova etapa en Relacions Ciutadanes

Gestió de les Entitats i unificació veïnal a Tarragona El nou regidor de Relacions Ciutadanes, Manuel López Pasca, presenta les seves línies mestres per al mandat actual a l'Ajuntament de Tarragona. Després d'una experiència prèvia a l'oposició, Pasca aposta per una gestió de proximitat i una reestructuració profunda del teixit associatiu de la ciutat. Objectius clau per al moviment veïnal Pasca assenyala que Tarragona té un excés d'associacions de veïns (actualment 40) i dues federacions que divideixen el moviment. El seu principal objectiu és: Unificar les dues federacions en una de sola per guanyar força i eficàcia. Fomentar unes associacions reivindicatives però despolititzades. Millorar l'eficiència en el pagament de subvencions, garantint que es cobrin durant el primer trimestre de l'any. Dinamització de l'Hotel d'Entitats i Cases Regionals El regidor es mostra crític amb l'estat actual de l'Hotel d'Entitats, afirmant que la ciutadania no sap on es troba ni quina funció té. Proposa: Reactivar l'espai i posar-lo al servei de les més de 625 entitats registrades. Establir convenis específics amb les cases regionals per anar més enllà del folklore i potenciar la seva vessant cultural. Visitar personalment totes les entitats en un termini d'un any i mig. Relacions Exteriors i Esports Pel que fa a les ciutats germanades, el regidor vol passar de la simple invitació protocol·lària a un intercanvi real d'estudiants, famílies i oportunitats econòmiques amb el suport de la CEPTA. D'altra banda, marca una línia vermella clara respecte a l'etapa anterior: "Relacions Ciutadanes no hauria d'haver organitzat mai esdeveniments esportius; per a això ja hi ha una regidoria d'Esports." Finalment, es destaca la iniciativa de convidar les associacions de veïns a la Casa Canals per visionar el Concurs de Focs, com un gest de reconeixement a la seva tasca altruista per la ciutat.

La Nit de les Bruixes d'Altafulla i el nou Gat de Foc

La Nit de les Bruixes d'Altafulla En el marc de les festivitats de Sant Pere, Altafulla celebra la setena edició de la Nit de les Bruixes, una jornada que combina llegenda, cultura popular i esoterisme. Segons explica Joan Carnisset, coordinador de l'esdeveniment, la festa va néixer per la voluntat ciutadana de reivindicar el passat màgic del municipi, un dels set punts considerats de major força esotèrica a Catalunya. L'Estrena del Gat de Foc La principal novetat d'enguany és la presentació del Gat de Foc, el primer element d'aquestes característiques en el bestiari popular català. La tria d'aquest animal es deu a: La seva estreta vinculació simbòlica amb el món de la bruixeria. La voluntat d'omplir un buit en el patrimoni festiu, ja que no existia cap gat de foc registrat a l'associació de bestiari. La col·laboració multidisciplinària: s'ha creat una peça musical específica per a gralles, una coreografia pròpia i vestuari dissenyat per especialistes. Activitats i Desafiaments L'esdeveniment ofereix una programació variada des de la tarda fins a la matinada: Mercat Esotèric: Amb parades de bijuteria, lectura d'aura, tarot, llibres especialitzats i una ambaixada de Zugarramurdi. Gastronomia: Oferta de menjar ràpid per als visitants. Visió de futur: L'organització pretén evolucionar cap a unes jornades més acadèmiques amb xerrades sobre astrologia, botànica i ciències alternatives. "Si tens ganes que hi hagi coses al poble, te les has de fer tu mateix." Tot i l'èxit de públic, Carnisset lamenta la falta d'implicació del teixit comercial local, animant els botiguers i restauradors a aprofitar el potencial turístic de la festa decorant els locals o oferint menús temàtics.

Educació al Camp de Tarragona: balanç del curs i reptes

Balanç del curs acadèmic al Camp de Tarragona El director dels Serveis Territorials d'Educació, Zacarias Henar, analitza la situació educativa a la demarcació després d'un curs marcat per un increment notable de la demanda de places. S'ha registrat un augment de 132 grups nous (100 a infantil i primària i 32 a secundària i batxillerat) per donar resposta al creixement demogràfic, aconseguint que el 90% de les famílies obtinguin la seva primera opció de centre. Gestió de la cohesió social i el cas de Bonavista Un dels punts més complexos discutits és la distribució de l'alumnat nouvingut i el conflicte al barri de Bonavista. Henar defensa que el dret a la tria de centre dels pares és constitucional, tot i que això genera desequilibris en la cohesió social dels centres públics en contraposició als concertats. • El CEIP Bonavista ha plantejat sortir del Pla Educatiu d'Entorn com a protesta per l'ampliació del centre concertat Joan XXIII. • L'administració subratlla que no es pot obligar les famílies a anar a centres que no volen si hi ha vacants en altres llocs. • L'objectiu és millorar la imatge i la qualitat dels centres amb alta complexitat per fer-los atractius a tota la població. El Pacte Nacional i la sisena hora S'ha valorat molt positivament el desplegament del Pacte Nacional per a l'Educació, destacant: • La implementació de la sisena hora, que ja arriba al 80% de l'alumnat i s'estendrà a municipis de més de 5.000 habitants el curs vinent. • La reducció de les hores lectives del professorat, passant de 25 a 23 hores en dos anys, cosa que ha permès contractar uns 500 docents nous. • L'acord amb els sindicats per convocar 20.000 places d'oposicions fins al 2011 per reduir la interinitat al 8%. Infraestructures i futur Respecte a l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Tarragona, Henar confirma que el projecte a l'edifici de la Chartreuse està totalment encarrilat, amb previsió d'inici d'obres l'any 2008. Finalment, el director puntua l'acció del departament amb un notable alt, destacant la capacitat de gestionar un curs políticament complex i amb una forta pressió d'escolarització. "L'escola pública fa una contribució a la integració incontestablement superior, i el nostre repte és que la societat s'impliqui per capgirar els percentatges de segregació."

Mudan: L'adopció a la Xina i el vincle cultural

Mudan: Un símbol de puresa i identitat En aquesta conversa s'explica la creació de l'associació Mudan, que pren el nom de la peònia (la flor nacional de la Xina). Aquest terme simbolitza valors com la generositat, la noblesa i la prosperitat, pilars que guien aquesta entitat d'amics de la Xina a Tarragona. L'experiència de l'adopció internacional La Lídia comparteix el seu procés personal d'adopció d'una nena a la província de Guangdong. Destaca diversos aspectes clau: La decisió: Un procés molt meditat i responsable, motivat per l'estima cap a la cultura mil·lenària xinesa. La transparència: La confiança en el sistema de tramitació de la Xina durant el seu procés. El moment màgic: Descriu el primer contacte amb la seva filla com un "embaraç a l'estómac" i una química instantània basada en la llegenda del fil vermell. "És un moment tan màgic que demanaria que tothom, només un moment a la vida, pogués experimentar el que se sent." Preservar les arrels i la llengua L'associació neix amb la voluntat de no tallar els lligams dels nens adoptats amb el seu país d'origen, especialment per prevenir crisis d'identitat durant l'adolescència. Els projectes principals inclouen: Classes de xinès: Introducció al mandarí per a nens, reconeixent la seva complexitat i bellesa poètica. Integració cultural: Actuacions per apropar les famílies a la comunitat xinesa local i trencar barreres lingüístiques. Suport post-adopció: Crear un espai de trobada per a famílies que ja han completat el procés per compartir experiències i normalitzar la situació dels infants. L'entitat està oberta a qualsevol persona interessada en la cultura xinesa, fomentant el concepte de sumar cultures en lloc de restar-les.

2007-06-28 ENVELAT SERRALLO + ICOMAR

80 anys de construcció naval al Port de Tarragona

Presentació de l'obra d'Enric García En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'historiador Enric García presenta el seu llibre "80 anys de construcció naval a Tarragona 1918-1988", obra guanyadora del primer premi d'investigació Port de Tarragona. El llibre neix de la curiositat de l'autor per l'impacte de la Primera Guerra Mundial en el sector marítim català i de la seva relació personal amb antics treballadors del sector. Trajectòria de l'empresa Estilleros de Tarragona L'eix central de la investigació és l'empresa Estilleros de Tarragona S.A., una factoria que va marcar el desenvolupament econòmic de la ciutat: Els orígens (1918): Va néixer amb la voluntat de convertir Tarragona en un dels grans ports de la Mediterrània, amb projectes ambiciosos com la construcció d'un dic sec. Fracàs inicial i resistència: Tot i que el projecte gegantí va trontollar per la normalització postbellica, l'esperit de la indústria va sobreviure fins a la Guerra Civil. L'època daurada (anys 70): L'empresa va arribar a tenir uns 700 treballadors directes, especialitzant-se en embarcacions de pesca de buc metàl·lic i tecnologia puntera per mòduls. Impacte i llegat històric L'autor destaca que la construcció naval a Tarragona era de molt alta qualitat, competint tecnològicament a nivell internacional amb fites com el vaixell oceanogràfic García del Cid o els vapors de fusta Montseny i Montsant. "Tarragona no és el primer port del país, ni de Catalunya, ni de la Mediterrània, però és un port de primera." Finalment, l'obra —editada per Cosetània— inclou un inventari de més de 60 embarcacions i un arxiu fotogràfic inèdit que reivindica la figura de l'empresari emprenedor i el valor del talent local abans de l'arribada del sector petroquímic.

Estratègies de Seguretat i Mobilitat a Tarragona

Entrevista amb Carles Castillo: Seguretat i Mobilitat El nou tinent d'alcalde de Seguretat Ciutadana i Mobilitat de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Castillo, exposa els seus objectius i les primeres accions després de deu dies en el càrrec. L'entrevista se centra en la reorganització de la Guàrdia Urbana, la seguretat en punts crítics i la millora del transport públic. Seguretat Ciutadana i la Guàrdia Urbana L'eix principal de la seva gestió serà el desplegament d'una policia de proximitat. Per assolir-ho, s'han definit diversos punts clau: Reforç immediat a l'estació d'autobusos: Davant dels recents incidents, s'ha activat una vigilància aleatòria de la Guàrdia Urbana i s'està tramitant l'ampliació de la seguretat privada. Ampliació de la plantilla: Compromís d'incorporar 100 nous efectius durant el mandat (25 per any) mitjançant noves places i mobilitat horitzontal des d'altres cossos. Nova Caserna: Es planteja modificar el projecte constructiu actual a Joan XXIII per guanyar una planta d'alçada, ja que la planificació anterior es considera insuficient per al creixement previst de la plantilla. Agents de mobilitat: Creació d'una figura tècnica per a la regulació del trànsit, permetent que els agents policials es dediquin exclusivament a tasques de seguretat. "El carrer és una cosa molt dura i aquest govern és completament conscient de la duresa que es troben els agents al dia a dia; tenen el nostre recolzament." Mobilitat i Transport Públic Castillo aposta per un transport públic més competitiu davant del vehicle privat mitjançant: Coordinació d'horaris: Millorar la intermodalitat entre el tren (Renfe) i els autobusos urbans per evitar esperes excessives als estudiants i usuaris. Transport nocturn: Impulsar línies que connectin les zones d'oci (com el port esportiu) amb els barris per evitar que els joves condueixin sota els efectes de l'alcohol. Visió metropolitana: Obertura a la possibilitat de consorciar serveis perquè l'autobús urbà pugui arribar a municipis veïns com Altafulla o Torredembarra. Protecció Civil i Gestió del Trànsit En l'àmbit de la gestió ciutadana, es remarca la necessitat de millorar els plans de seguretat en edificis públics i, sobretot, garantir una millor coordinació de les obres viàries per evitar el caos circulatori que ha patit la ciutat recentment.

La Universitat d'Estiu a la URV: Art, Química i Turisme

Taula Rodona sobre la Universitat d'Estiu de la URV En aquesta edició especial, diversos professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) analitzen els cursos que s'imparteixen durant l'estiu, explorant les sinergies entre disciplines aparentment allunyades com l'art, la química i el turisme. Interdisciplinaritat: Més enllà de les Lletres i les Ciències Els ponents coincideixen que la divisió clàssica entre clàssiques lletres i ciències és un concepte obsolet. Es subratlla la importància de la multidisciplinaritat: • L'art i la ciència sovint arriben a descobriments paral·lels, com les similituds citades entre Einstein i Picasso. • Els científics necessiten una base cultural sòlida per enriquir la seva recerca. • L'art s'inspira constantment en els avenços del món científic i tecnològic. Els Reptes de la Química al Camp de Tarragona La discussió se centra en la imatge social de la química i els seus reptes actuals: • Comunicació i Risc: S'admet que històricament ha fallat la comunicació cap a la ciutadania, creant una percepció de risc que no sempre s'ajusta a la realitat dels estrictes controls ambientals. • Química Sostenible: La recerca actual es focalitza en processos que no generin subproductes nocius i que siguin respectuosos amb el medi ambient des del seu inici. • Presència quotidiana: Es reivindica la química com un element essencial en productes diaris i en la seguretat alimentària (com en la pasteurització). Turisme: De la Costa Daurada al Model de Qualitat S'analitza el model turístic de les comarques tarragonines, destacant la necessitat de posar en valor tot el patrimoni disponible: • Patrimoni infrautilitzat: Tot i l'èxit del món romà, es reclama més atenció per a la Tarragona medieval, la del segle XVIII i l'obra modernista de Josep Maria Jujol. • Turisme de qualitat: No es defineix pel poder adquisitiu, sinó pel respecte a la cultura i la societat local. • L'impacte del Low Cost: Es desmitifica que el baix cost sigui negatiu; sovint permet que el turista estalviï en transport per gastar més en la destinació final. Societat del Risc i Noves Tecnologies Es debat sobre com les noves tecnologies han canviat les relacions personals: • Existeix una dualitat entre internet com a eina de socialització i el risc d'aïllament individual. • Es menciona la societat del risc global, on la por a fenòmens globals (terrorisme, malalties) ha diluït la por local a la química. "No hi ha res com mirar l'obra en directe; l'explicació és bona, però la visió directa no s'oblida mai."