Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

1705-1728 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Curs Mediterrània: Qualitat ambiental i salut
Presentació del Curs Científic a Tarragona L'entitat Mediterrània (Centre d'Iniciatives Ecològiques), conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili, organitza una nova edició del seu tradicional curs científic a Tarragona. Sota el títol "On vius, què menges, què respires", l'esdeveniment tindrà lloc del 16 al 19 d'abril a l'Autoritat Portuària. Temàtiques Clau de l'Edició Actual A diferència d'anys anteriors centrats en el canvi climàtic o l'aigua, enguany el focus es posa en la relació directa entre el medi ambient i la salut humana: Alimentació i residus: Es critica l'excessiu embalatge dels productes i la importància de consumir productes a granell per reduir l'ús de plàstics. Contaminants quotidians: S'analitza la presència de metalls pesants en l'agricultura intensiva i la contaminació química dins de les mateixes llars (productes de neteja, pols, etc.). Qualitat de l'aigua: La importància de llegir les etiquetes de l'aigua embotellada i vigilar els additius innecessaris. Dinàmica i Ponents El curs destaca per la seva transversalitat, combinant la visió acadèmica amb la de l'activisme i l'empresa: Experts acadèmics: Ponències d'especialistes de la URV, la UAB i el CREAF (com Pilar Andrés, experta en contaminació de sòls). Visió crítica: Participació d'entitats com Greenpeace i Ecologistes en Acció. Metodologia participativa: S'inclouen workshops i taules rodones moderades per professionals de la comunicació per fomentar el debat. "Sempre les administracions aniran un pas enrere de la societat. La societat comença a conscienciar-se... nosaltres manem." L'objectiu final és empoderar el ciutadà a través de la informació i el sentit comú, fomentant un consum conscient que obligui la indústria i l'administració a canviar les seves polítiques.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
Situació de la gent gran als barris de Tarragona
Radiografia de la gent gran a Tarragona Càritas Tarragona ha impulsat un estudi exhaustiu per conèixer la situació real de les persones majors de 75 anys a la ciutat. A través del treball de camp de més de 500 voluntaris, l'entitat realitza visites porta a porta per captar no només dades estadístiques, sinó també la realitat mitjançant l'observació directa de les condicions de vida als domicilis. Conclusions principals de l'estudi L'anàlisi realitzada als barris de Ponent ha revelat tres grans problemàtiques: Sobrecàrrega familiar: Les famílies són les principals cuidadores, sovint sense suport extern, el que genera un esgotament emocional i físic, especialment en les dones (conegudes com a cuidadors informals). Barreres arquitectòniques: Una gran part de la gent gran viu en edificis vells. El 12,62% no surt mai de casa per falta d'ascensor. L'alçada de la banyera representa un obstacle crític per a la higiene personal. Manca de recursos: Hi ha una necessitat urgent de més places en centres de dia, residències i serveis d'ajuda a domicili per a la neteja o l'alimentació. Perfil sociodemogràfic i emocional L'estudi destaca una realitat social complexa als barris de Ponent, on la majoria de la població analitzada és immigrant dels anys 30 i 40: El 82% de les persones grans són nascudes fora de Catalunya i un percentatge idèntic es considera analfabet. Existeix un fort deteriorament emocional: un 23% de les persones enquestades declaren sentir-se deprimides i moltes pateixen una solitud profunda, fins i tot tenint família. "Sense voluntaris l'estudi no és possible. Per l'acompanyament, es dóna una relació tan forta que el voluntari sent que l'avi és com el seu pare i l'avi sent que el voluntari és com el seu fill." Actualment, Càritas busca voluntaris per iniciar una nova fase del projecte al barri de Sant Pere i Sant Pau, on preveuen enquestar unes 900 persones.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Activitats de Setmana Santa al Museu Bíblic de Tarragona
El Museu Bíblic: Cultura i Tradició a Tarragona L'arqueòleg i professor Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic de Tarragona, detalla l'oferta cultural del centre per a la Setmana Santa. El museu, que va obrir de forma regular el passat mes de setembre, s'ha consolidat com un espai de referència amb més de 4.000 visitants en el seu primer mig any d'activitat. Jornades de Portes Obertes Recuperant una tradició iniciada als anys 30, el museu ofereix una jornada especial el Divendres Sant (6 d'abril): * Horari: De 10:00 h a 13:00 h. * Accés: Entrada gratuïta amb visites comentades en grup. * Objectiu: Apropar la cultura bíblica a tota la societat, des d'una perspectiva tant espiritual com acadèmica i antropològica. La Gran Novetat: El Sopar Pasqual del Segle I Una de les activitats més innovadores d'enguany és la recreació d'un sopar pasqual de l'època de Jesús. * Es tracta d'una xerrada-sopar pedagògica a càrrec dels biblistes Joan Magí i Joan Aragonès. * L'activitat ha tingut un èxit rotund, esgotant les 58 places disponibles, i pretén fer intel·ligible el nexe entre el ritual històric i la litúrgia cristiana. Continguts del Museu El museu proposa un "viatge en el temps" a través de: * Un audiovisual sobre la transmissió de la Bíblia com a document cultural i espiritual. * Sales dedicades a la geografia bíblica amb maquetes i un jardí amb flora de Terra Santa. * Un recorregut històric des de la prehistòria (Mesopotàmia i Egipte) fins al món bizantí. Homenatge a Mossèn Salvador Ramon De cara al futur proper, el 16 d'abril es presentarà l'obra pòstuma de Mossèn Salvador Ramon, titulada Santoral Tarragoní: Morts precioses davant Déu. Una publicació il·lustrada que recull les biografies dels sants vinculats a la ciutat i que serveix com a reconeixement a la seva tasca per Tarragona. "És impossible entendre la història i l'art del món occidental sense apropar-nos a la cultura bíblica."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
25'
Josep Lluís Navarro i el seu salt a la política amb el PSC
Entrada a la Política i Motivacions Josep Lluís Navarro explica la seva incorporació com a número 3 a la llista del PSC a Tarragona per a les eleccions municipals. Tot i el seu bagatge professional al Port, s'hi presenta com a independent, mogut per una voluntat de servei a la ciutat i pel lideratge de Pep Fèlix Ballesteros. Eixos de la seva Crítica Constructiva Navarro detalla que la seva decisió neix d'un posicionament crític envers l'actual govern municipal en diversos fronts: • La manca de consens en el Pla General d'Urbanisme. • La gestió de la façana marítima i el soterrament del ferrocarril. • La debilitat del programa cultural a llarg termini. • L'estat de l'esport base i la situació del Nàstic. Crítica a Projectes Muncipals L'entrevistat és especialment dur amb el projecte del pàrquing de Jaume I, considerant-lo una "manca de respecte" al patrimoni de la humanitat. Defensa que el casc antic ha de ser per als vianants i que s'hauria d'haver consultat més a fons amb col·legis professionals i entitats ciutadanes. El futur paper a l'Ajuntament Quant a les seves futures responsabilitats, Navarro destaca: • Perfil gestor: Aportarà la seva experiència en gestió de grups i entitats. • Independència: No té previst afiliar-se al partit, ja que creu que la independència li atorga una visió més objectiva. • Consens: Es postula com un mediador per millorar les relacions institucionals i personals dins l'Ajuntament. "Quan la gent vol treballar al servei de la ciutat, no és necessari que tingui un component polític important, sinó una capacitat de servei interessant." La Gestió del Nàstic de Tarragona Com a exdirectiu, analitza la crisi del club i critica la ingerència de l'actual Ajuntament en la planificació esportiva. Defensa la tasca de Josep Maria Andreu i demana un projecte seriós per al nou estadi, evitant la provisionalitat i les solucions de mínims que s'han plantejat recentment.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
El Futbolí de Tarragona Ràdio: Arbitratge i Nàstic
Resum de l'actualitat grana al Futbolí En aquesta edició de l'espai El Futbolí de Tarragona Ràdio, els col·laboradors analitzen amb humor i indignació la darrera jornada del Gimnàstic de Tarragona. L'eix central de la conversa és l'actuació de l'àrbitre Pino Zamorano, que va generar un profund sentiment d'injustícia tant en els comentaristes com en l'afició al Nou Estadi. Punts clau de la jornada: Indignació arbitral: Es repassen les jugades polèmiques, especialment l'expulsió d'Alejandro Campano. Els locutors descriuen la seva pròpia reacció a la cabina com una "regressió a la infantesa" pel nivell d'empipament i espontaneïtat. L'error del canvi: Es comenta una situació insòlita al camp: una errada en el dorsal del cartell de canvis que va provocar una esbroncada monumental de l'entrenador Paco Flores al delegat de l'equip. Anàlisi de Paco Flores: S'escolta la roda de premsa de l'entrenador grana, destacant la seva serenor malgrat el context advers: > "Els equips que estan a sota, possiblement per l'ansietat, acostumen a estar ratllant el reglament." Malastrugança d'Àngel García: Es destaca, en to de broma, com cada vegada que el col·laborador afirma que el Nàstic té el partit controlat, l'equip contrari marca un gol (va passar contra el Recreativo de Huelva en ambdues voltes). Futbol Internacional i Curiositats: Lliga Vaticana: Es comenta el creixent interès per aquesta lliga i l'arribada d'aquesta tendència a Catalunya amb partits entre escoles religioses. Secció Mexicana: Novetats dels Tigres de Mèxic, destacant la nova revista oficial Seguridad y Elegancia amb el defensa Julio César Cáceres en portada. El vide marcador: L'emoció viscuda a l'estadi en veure la derrota de l'Athletic Club de Bilbao (rival directe) contra el Racing de Santander.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Guia de preinscripció escolar a Tarragona amb Carme Duc
Guia per a la preinscripció escolar a Tarragona L'entrevista amb Carme Duc, tinent d'alcalde d'Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona, serveix com una guia radiofònica per a les famílies que han d'afrontar el procés de preinscripció escolar aquest mes d'abril. L'objectiu és oferir claredat davant l'ampla oferta educativa i la complexitat del sistema. L'Oficina Municipal d'Escolarització (OME) La regidora posa especial èmfasi en la utilitat de l'OME com l'eina principal d'informació i acompanyament: Ubicació: Carrer Armanyà, número 10 (compartint espai amb l'Escola Municipal de Música). Servei: Ofereixen informació objectiva sobre proximitat, zonificació i la puntuació necessària segons el barem vigent. Consell clau: No demanar una única escola. Es recomana omplir totes les caselles per ordre de preferència per evitar quedar-se sense plaça en centres propers al domicili. "No caigueu en l'error de demanar una única escola... aquell que només ha posat una sol·licitud, anirà al final de tot i es quedarà amb una plaça potser molt lluny de casa seva." Calendari de tràmits per al curs vinent S'han detallat les dates clau per als diferents nivells educatius: P3 fins a 4t d'ESO: Del 10 al 20 d'abril. Llars d'infants: Del 12 al 15 de maig. Batxillerat i Cicles de Grau Mitjà: Del 14 al 15 de maig. Grau Superior: Del 5 al 12 de juny. Escola d'Adults: Del 13 al 22 de juny. Transparència i control del procés Duc alerta sobre la picaresca en les dades (com canvis fraudulents de padró). Actualment, el creuament informàtic de dades i les actuacions de la Guàrdia Urbana fan difícil l'engany. Qualsevol irregularitat detectada comporta que la sol·licitud passi directament al final de la llista. Finalment, s'ha destacat que l'oferta de places està equilibrada amb la demanda, tot i que el creixement de la ciutat i la incorporació d'alumnat nouvingut obliguen a l'ús temporal de mòduls prefabricats en algunes zones mentre es tramiten les noves construccions.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
1h 40min
Guia de les Confraries de la Setmana Santa de Tarragona
Introducció a la Setmana Santa Tarragonina L'episodi ofereix un recorregut detallat per la història, el sentiment i l'organització de la Setmana Santa de Tarragona, declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional. A través de les veus dels presidents de les diferents entitats, s'explora el llegat cultural i religiós que defineix la ciutat. L'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa Fundada l'any 1928, aquesta entitat coordina les 12 confraries actuals i gestiona la promoció dels actes arreu de l'Estat. • Gestiona el programa d'actes i l'edició de l'Opuscle, un llibre de gran qualitat visual. • Organitza concursos de fotografia, pintura i narrativa per fomentar la participació jove. Detall de les Confraries Principals L'episodi dedica seccions específiques a cada germandat, detallant els seus orígens, la seva Vesta característica i els seus Misteris (passos escultòrics): • Associació La Salle: Destaca pel seu fort sentiment de retrobament de la família lassaliana. Els seus passos originals van ser cremats durant la Guerra Civil i refets posteriorment per l'escultor Claudi Rius. • Confraria de Pescadors: Estretament lligada al barri del Serrallo, el seu misteri de la Presa de Jesús inclou la figura de Sant Pere, patró dels pescadors. • Cristo del Buen Amor: Fundada el 1993 per un grup d'andalusos residents a Tarragona, aportant una estètica de túniques blanques i capa lila. • Germandat del Sant Ecce-Homo: Vinculada històricament al carrer Cos del Bou, destaca per la seva banda de timbals i sacs de gemecs. • Reial i Venerable Congregació de la Sang: Una de les entitats més antigues (origen 1545), responsable d'organitzar la Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant. Simbolisme i Tradició L'essència de la setmana es resumeix en tres conceptes clau: "Ordre, silenci i pregària." Es destaca la importància de la transmissió generacional, on les famílies viuen els preparatius com un acte de fe i compromís amb la història de la ciutat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Història i missió de la Setmana Santa a Tarragona
La Setmana Santa de Tarragona i la seva Agrupació El text explora la profunda càrrega emocional i el paper institucional de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona. Fundada l'any 1928, aquesta entitat coordina les 12 confraries, congregacions i germandats de la ciutat. Els Sentiments i els Orígens La celebració es vincula amb records personals i íntims, exemplificats en la figura d'Antoni Rovira i Virgili, qui des de l'exili recordava: "Aquell silenci li permetia trobar els records a l'interior del seu ànim." L'organització, que aviat complirà el seu 80è aniversari, va ser impulsada pel canonge Jaume Sabaté Poblet i aprovada oficialment el 1930. Activitats i Difusió La missió principal de l'Agrupació és la promoció i coordinació dels actes culturals i religiosos a diversos nivells: Àmbit Nacional i Internacional: Participació en congressos i trobades (encuentros) a Almeria o el Congrés Internacional de Confraries a Múrcia. Publicacions de Prestigi: L'edició del cartell anual (possiblement un dels més antics de l'Estat) i d'un opuscle en format de llibre de més de 100 pàgines. Foment Cultural: Organització del pregó i concursos de fotografia, pintura i narrativa escolar per a joves de l'ESO i batxillerat. Suport Institucional La Setmana Santa tarragonina està declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional. Per mantenir aquesta activitat, l'entitat compta amb el suport econòmic d'institucions públiques (Ajuntament, Diputació, Generalitat) i d'empreses privades com Repsol.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
La Germandat del Sant Ecce-Homo de Tarragona
Història i Devoció de la Germandat del Sant Ecce-Homo El reportatge repassa la trajectòria de la Germandat del Sant Ecce-Homo, una entitat amb seu a la Baixada de la Peixeteria de Tarragona que actualment compta amb 450 confrares. La seva devoció es fonamenta en el recolliment, el silenci i la reflexió durant els actes de la Setmana Santa, especialment en la processó del Sant Enterrament. Orígens i Evolució Històrica Segle XVI: Ja es documenta la imatge original de l'Ecce-Homo, propietat de la confraria de la Sang i dels gremis d'esperdanyers i esperters. L'epidèmia de 1934: Els veïns del carrer Cos del Bou es van posar sota la protecció de la imatge durant un brot de còlera, consolidant un lligam espiritual que perdura fins avui. Refundació (1868-1870): S'estableix la germandat amb el nom actual, participant ininterrompudament en les processons. Els Misteris i la Imatgeria La germandat ha tingut diversos passos al llarg dels anys a causa de la fragilitat de les talles o el seu pes excessiu: Josep Rius (1917): Un grup escultòric cremat durant la Guerra Civil (1936). Rafael Casas i Carles Moya: Versions posteriors que no van quallar per deficiències artístiques o tècniques. L'actualitat: El misteri vigent és obra de l'andorrà Carcoler (1994). És una rèplica del model de Rius, dissenyada per ser més lleugera (portada a espatlles) en combinar fusta i roba. Vestuari i Identitat Des de l'any 1985, la Germandat ha recuperat la seva vesta antiga, que havia estat simplificada durant la postguerra: Túnica negra amb xinyell vermell. Capa grana de vellut i estola blanca. Golilla blanca amb vora granat. La Banda de Sacs de Gemecs Una de les grans singularitats de l'entitat és la seva banda pròpia, composta per més de 60 persones. La combinació de timbals i més de 30 sacs de gemecs atorga un caire religiós i una sonoritat molt solemne a les seves desfilades. Actes Principals "A les 12 i quart de la nit de Dijous Sant, iniciem el Via Crucis pel Camí Vell del Llorito fins al santuari." A més de la processó principal, organitzen des de 1981 un Via Crucis nocturn multitudinari i participen activament en el Rosari del Dolor.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
La Confraria del Cristo del Buen Amor a Tarragona
Història i Identitat de la Confraria La confraria del Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista és una entitat clau de la Setmana Santa de Tarragona. Fundada el 13 de maig de 1993 per un grup d'andalusos residents a la ciutat, la seva creació va respondre al desig de participar activament en les processons amb una identitat pròpia. Actualment, la confraria té la seva seu a la Capella de Sant Nicolau de Bari i compta amb uns 340 confrares. El seu president, José Manuel Núñez, destaca el sentiment de devoció que impregna cada preparació per a la sortida processonal. Indumentària i Simbologia Els membres que participen en les desfilades religioses vesteixen d'una forma molt característica: Túnica blanca amb un feixí i capa lila. L'escut de la confraria va brodat a la part superior dreta de la capa. Cucurulla lila i guants blancs. Medalla distintiva: Un cordó lila que sosté l'emblema d'un cor vermell traspassat per una espasa i envoltat per una corona d'espines. Els Misteris i la Imagineria La confraria processiona amb dos passos principals de gran valor artístic: Cristo del Buen Amor: Una talla de fusta de cedre policromada de l'escultora reusenca Maria Mercè Bassó (1996). Representa a Crist flagel·lat i assegut en actitud reflexiva. És portat per 15 costalers. Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista: Obra de l'imaginaire sevillà Jesús Méndez Lastrucci (2006). Representa el moment en què Sant Joan assenyala el camí a la Mare de Déu. El pas és portat per 18 costalers. "Aquesta Setmana Santa té per a nosaltres un sentiment immens al poder sortir amb el teu Crist o amb la teva Verge." Activitats i Tradicions A més de la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant, la confraria destaca per: * L'organització d'un Viacrucis a l'interior de la capella des del 1997. * La presentació del seu propi opúscul de Setmana Santa. * Disposar d'una banda pròpia de cornetes i tambors formada per uns 20 membres.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
La Congregació del Venerat Cos de Jesucrist a Tarragona
Història i Identitat de la Congregació La Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu és una entitat fonamental de la Setmana Santa de Tarragona. Fundada l'any 1948 per un grup de tarragonins vinculats a les congregacions marianes, va viure moments crítics el 1980, quan el nombre de confrares va reduir-se dràsticament fins a quedar-ne només tres o quatre. Actualment, ha recuperat la seva vitalitat sota la presidència de Josep Maria Aleu i Sardà. Característiques de la Vesta i Insígnia El vestuari de la congregació destaca per la seva sobrietat i elements distintius: - Túnica negra amb mànigues amples i ribets morats. - Faixa morada amb 12 caients al costat esquerre. - Cucurulla negra amb ribet morat i una característica cua de dos metres de llargada. - La insígnia mostra un cor sagnant traspassat per una espasa sobre una creu llatina. El Misteri: El Descendiment de la Creu El pas processional és una obra de gran valor artístic: - Va ser dissenyat per Lluís Maria Saumells i executat pel taller Josep Campanyà. - Representa el moment en què Jesús és davallat de la creu per Nicodem, acollit per la Verge Maria i plorat per Maria Magdalena. - Tot i que originalment es van preveure set figures, el conjunt actual en té quatre, faltant-hi Sant Joan i Josep d’Arimatea. "Si mires el pas, sents un sentiment, sents el cor." Calendari d'Actes i Cultes La congregació manté una activitat constant durant la Quaresma i la Setmana Santa: 1. Viacrucis de Dilluns Sant: Organitzat des del 1996 amb La Salle i Sant Magí, recorre la Part Alta. 2. Processó del Dolor: Dimarts Sant, amb recorregut tradicional des de l'Església de Sant Joan. 3. Divendres Sant: Viacrucis a l'interior del temple de Sant Pau. 4. Actes Litúrgics: Misses pels difunts, Hora Santa el Dijous Sant i la Vigília Pasqual.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
La Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona a Tarragona
Història i Identitat de la Confraria de Sant Magí La Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona, presidida actualment per Joan Rossell, és una entitat singular que agermana les ciutats de Barcelona i Tarragona. Amb uns 600 membres i seu a la Basílica de Santa Maria del Mar, el seu origen modern es remunta al maig de 1940, tot i que recull el testimoni d'una antiga congregació fundada l'any 1580 a Sant Pere de les Puel·les. La iniciativa va sorgir de tarragonins residents a Barcelona que volien mantenir el vincle amb la seva ciutat natal i participar activament en la Setmana Santa de Tarragona. "És una tradició que està arrelada a l'ànima... que ens ha vingut de pares a fills, d'avis a nets i a besnets." Vestimenta i Simbologia Els confrares es distingeixen pel seu rigor estètic: * Túnica negra amb botons gris perla. * Estola i cucurulla blava/gris (capús sencer per als qui van tapats). * Escut brodat en vermell al pit, que representa la vara de Sant Magí i la palma del martiri creuades sobre una creu de Tau. * Insignies històriques: Conserven un penó de 1941 i una bandera amb un brodat de 1742 que actualment es custodia al museu. El Misteri: El Retorn del Calvari El pas processional de la confraria és el grup escultòric del Retorn del Calvari: * Escultor: Joan Salvador Voltes (de Vilaseca). * Material: Fusta noble procedent de la Guinea. * Composició: Representa la Mare de Déu (sostenint la corona d'espines contra el cor), acompanyada per Sant Joan, Maria de Cleofàs i Maria Magdalena. * Curiositat: En el seu origen, la Comissió d'Art Sacre va obligar a rebaixar el volum del pit de les figures femenines per qüestions estètiques de l'època. Activitat Litúrgica i Actes La confraria manté un calendari d'actes intens durant la Setmana Santa: 1. Dilluns Sant: Viacrucis conjunt des de l'Ermita del Portal del Carro (Tarragona). 2. Dimecres Sant: Participació en la Processó del Dolor. 3. Divendres Sant: Viacrucis a l'interior de Santa Maria del Mar (Barcelona) i, a la nit, la Processó del Sant Enterrament a Tarragona. A més de la Setmana Santa, l'entitat organitza la festivitat de Sant Magí a Barcelona i l'aplec a la Brufaganya cada mes de setembre.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
La Reial Germandat de Jesús de Natsarè de Tarragona
Història i Fundació La Reial Germandat de Jesús de Natsarè va ser fundada l'any 1903 a Tarragona per l'impuls de Ramon Sales i Ricomà. Amb la seva seu religiosa a la parròquia de Sant Francesc, l'agrupació compta actualment amb uns 1.150 germans. L'origen de la devoció es remunta a una imatge de finals del segle XVII (el Porta Creu), que va ser salvada de la destrucció durant la Guerra del Francès i, posteriorment, una part de l'imantari també es va preservar durant la Guerra Civil. Seccions i Vestimenta La Germandat ha crescut al llarg dels decennis amb diverses branques: - Secció d'Aspirants (1940): Per als més joves, amb cor infantil propi. - Pia Secció de Maries del Calvari (1957): Branca femenina de la germandat. - Banda de cornetes i timbals: Creada durant els anys 80. Pel que fa a la vesta, els natsarens vesteixen túnica, pitet i punja de bellut negre amb un cíngol vermell. Les Maries del Calvari es distingeixen pel color or vell en el pitet i la cucurulla. Els Misteris L'entitat compta amb tres passos o misteris principals: 1. Jesús de Natsarè: La talla actual és de Salvador Martorell (1939), ja que l'original es va perdre a la guerra. Inclou les tres maries incorporades el 1906. 2. El Sirineu (La primera caiguda): Obra d'Antoni Parera (1930), és l'únic misteri que es va salvar sencer de la guerra. 3. El Despullat: Realitzat per Agustí Ballester l'any 1962, representa el moment en què Jesús és despullat de les seves vestidures. Actes Principals L'activitat se centra en la reflexió i el recolliment: - Viacrucis de Quaresma: Cada diumenge a la tarda a l'interior de Sant Francesc. - Dimarts Sant: És l'acte central, amb una missa seguida d'una processó nocturna pels carrers de la Part Alta de Tarragona. "Són temps de reflexió, temps de meditació, temps per madurar i pensar moltes coses."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
La Confraria de Pescadors i el pas de la Presa de Jesús
Història i Identitat de la Confraria de Pescadors La Confraria de Pescadors de Tarragona té arrels històriques profundes que es remunten a l'any 1383, vinculada inicialment al suport mutu i l'assistència en casos de malaltia o accident. Tot i això, la seva configuració moderna dins la Setmana Santa de Tarragona neix cap a mitjans del segle XX. Després de diverses divergències amb el Gremi de Marejans, la confraria va decidir crear el seu propi pas cap als anys 1953-1954. El vincle amb el mar és constant, reflectit en la seva seu al Serrallo i en la iconografia dels seus emblemes. El Misteri de la Presa de Jesús L'element central de la confraria és el pas de la Presa de Jesús a l'hort de Getsemaní, encarregat a l'escultor barceloní Jaume Satorres i beneït l'any 1956. Composició: Inclou les figures de Jesús, Judes, un soldat romà, Sant Pere (patró dels mariners) i Malcus (el criat del gran sacerdot). Evolució del transport: Originalment anava sobre un xassís de camió de bombers i es portava a rodes; des de l'any 1992, es porta a l'estil tradicional a espatlles per una colla de portants. Vestimenta: Els confrares vesteixen vesta de color gris amb una faixa blava, golilla blanca i la medalla distintiva amb l'àncora i el salvavides. Actes i Tradicions L'activitat de la confraria comença al gener amb els assajos, però el moment culminant és la Setmana Santa. Entre els actes més destacats figuren: El Viacrucis del Serrallo: Organitzat conjuntament amb els marejans el Diumenge de Passió. Es descriu com un acte de gran devoció i és considerat un dels moments més emotius per al barri mariner. Agermanaments: Enguany destaca la col·laboració amb el Crist de l'Agonia (PAN) de Valls i la participació de la Creu dels Improperis de Reus. "És una cosa que jo he procurat transmetre als meus fills... és un dia que l'esperem durant tot l'any."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
La Germandat de Jesús de la Passió de Tarragona
Història i Sentiment de la Germandat L'episodi explora la profunda tradició familiar i el sentiment de fe i religiositat que envolta la Setmana Santa a Tarragona. Josep Francesc Ferrer, president de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, explica com aquesta devoció s'hereta de generació en generació, des dels avis fins als fills. Orígens i Fundació La Germandat es va constituir oficialment el 1940, impulsada per Martí Maria Esmagriñà. Va néixer sota l'empara de Ràdio Tarragona, servint com un lloc d'acollida per a tothom qui volgués participar en la processó. La seva seu social es troba a l'església de Sant Joan Baptista. Indumentària i Símbols La vesta és un element distintiu de la congregació, coneguda popularment com la Vesta dels Guapos: * Membres adults: Túnica de vellut granatós, pitet blanc, cingol vermell i cucurulla blanca. * Aspirants (fins a 16 anys): Vesta totalment blanca amb cordó vermell. * Escut: Una medalla amb una creu llatina vermellosa que conté una creu negra a l'interior, envoltada per una corona d'espines. El Misteri i la seva Evolució Un dels punts més rellevants és la història del seu pas processional: * El misteri original era obra de Cuscolla (1940), però es va perdre en un incendi fortuït el 28 d'agost de 1973. "Com a anècdota, el misteri del Cuscolla va durar exactament 33 anys, des de la seva benedicció fins que es va cremar." * L'any 1987 es va estrenar un pas de l'artista Josep Pla, que va servir per revifar l'entitat. * Actualment, des de 1993, desfilen amb l'obra del tarragoní Lluís Maria Saumells, portada per 16 portants. Actes Principals La Germandat té un paper actiu durant tota la setmana: * Organitzen la Processó del Dolor el Dimecres Sant. * Participen el Diumenge de Rams amb el misteri de l'entrada de Jesús a Jerusalem. * Col·laboren estretament en els actes de la parròquia de Sant Joan.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
La Salle i la Setmana Santa de Tarragona
Tradició i Sentiments Lesalians La participació de l'Associació La Salle a la Setmana Santa de Tarragona és un acte de retrobament familiar i identitari. Aquest vincle, que enguany celebra el centenari de l'arribada dels germans a la ciutat, aplega més de 3.200 membres entre alumnes, exalumnes i familiars. Els Misteris i la seva Història L'associació compta històricament amb dos passos principals que van ser reconstruïts després de la Guerra Civil: L'Oració a l'Hort: Una obra que data originalment del 1911 (Gulló) i refeta el 1942. Des de fa 13 anys és portada a espatlles per 12 portants i acompanyada per una banda de timbalers. Vetlleu i Pregueu: Creat per Claudi Rius el 1943, substituint el desaparegut misteri de Josep Llimona (El Petó de Judes). Aquest pas va sobre rodes i representa Jesús amb Pere, Jaume i Joan. Indumentària i Símbols La Vesta ha evolucionat des de la seva creació: Actualment és de color morat amb l'estola i els punts de color grana. Els membres porten des del 1990 una medalla amb les armes de la família La Salle i el lema "Signum Fidei". Actes Principals L'activitat de l'associació no es limita a la processó del Sant Enterrament, sinó que inclou: Sermó de les Set Paraules: Organitzat des de 1942, actualment se celebra a l'ermita de Sant Magí. Via Crucis: Destaquen el de Dilluns Sant i la participació en els actes emblemàtics a les muralles i el Casc Antic. "Els sentiments que els lesalians tenim aquests dies sants són de retrobament de la família en un acte molt simbòlic i tradicional"
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
Setmana Santa a Tarragona: El Gremi de Marejants
El Gremi de Marejants i la Tradició a Tarragona El Gremi de Marejants de Tarragona, presidit per Josep Maria Guinovar, representa una de les entitats més arrelades de la Setmana Santa tarragonina. Amb seu al barri del Serrallo i més de 650 confrares, el gremi ha evolucionat de ser una entitat tancada a una organització oberta que preserva un llegat transmès de pares a fills. Orígens i Identitat Història: Les primeres referències daten de 1759, tot i que la seva vinculació amb la tràdició marinera es remunta al segle XIV amb la confraria de Sant Pere dels Pescadors. La Vesta: Els confrares vesteixen una túnica negra amb un pitet de bellut blau-marí i una gorguera blanca. L'escut destaca per incloure un salvavides blanc i les claus de Sant Pere, simbolitzant la unió de la gent de mar. Els Misteris del Gremi El gremi compta amb dos passos monumentals que surten a la processó del Divendres Sant: 1. El Sant Enterrament (1941): Obra de Salvador Martorell, que va substituir el misteri original cremat durant la Guerra Civil. És conegut popularment com el "pas dels pescadors" i es porta a coll. 2. El Sant Sopar (1995): Esculpit per Emili Soler, destaca perquè els rostres dels apòstols es van inspirar en veïns reals del Serrallo. Actes Cinquanta-setenaris El gremi no només participa en la processó principal, sinó que dinamitza la vida cultural amb: * El Viacrucis pel Serrallo (cinquè diumenge de Quaresma). * La Trobada de Bandes, que atreu formacions de llocs com l'Alcora, Calahorra o Bilbao, enriquint la tradició sonora amb timbals, cornetes i bombos. "Sortir a la processó és un sentiment religiós i tradicional, un esperit que ens han transmès de pares a fills."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
El Gremi de Pagessos i la Setmana Santa de Tarragona
Història i Identitat del Gremi de Pagessos El Gremi de Pagessos de Tarragona, presidit per Joan Oliver, és una institució amb una llarga trajectòria que suma actualment 711 membres. La seva seu es troba a l'església de Sant Llorenç, un edifici gòtic que és propietat del gremi. L'entitat és fruit de la fusió l'any 1075 de dues confraries històriques: La Confraria de Santa Maria Magdalena (Gremi d'Hortolans, s. XIV). La Confraria de Sant Llorenç (Gremi de Bracers, s. XV). L'objectiu principal de l'entitat és mantenir viva la flama dels avantpassats i conservar el ric patrimoni artístic i cultural que custodien, anant més enllà de la simple participació en les processons. L'Impremta de Josep Maria Jujol La figura de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol és fonamental per entendre l'estètica actual del gremi. Jujol, que estava emparentat amb la família del llavors president Ramon Givert, va deixar un llegat religiós excepcional: Disseny de vestes: Túniques negres amb detalls blancs i vermells que varien segons l'edat dels membres. L'Escut i la Medalla: Incorpora la creu de Jerusalem i la creu de tau. Iconografia: La cara de la Verge de la Pietat és, segons la documentació, el retrat de l'esposa de Jujol. Els Misteris i la Guerra Civil El gremi compta amb dos passos principals que han sobreviscut a diverses vicissituds històriques: El Sant Sepulcre: Conté el Crist Jacent, la imatge més antiga de la Setmana Santa tarragonina. Es va salvar de la destrucció durant la Guerra Civil gràcies a Ramon Llivert, qui el va amagar a les golfes de casa seva. La Pietat: El misteri actual és una obra de postguerra dissenyada per Jujol, que substitueix l'original destruït durant el conflicte bèl·lic. "Ser membre d'una entitat com el Gremi és fer església... és mantenir, cuidar i donar a conèixer aquest patrimoni de la ciutat." Actes Destacats Durant la Setmana Santa, el gremi organitza diversos esdeveniments clau: Presentació de l'Opuscle. Viacrucis del Divendres de Passió, que enguany recupera el recorregut per l'interior de Sant Llorenç i una processó per la Part Alta. Concerts de música sacra el dissabte de Passió.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
La Congregació de la Mare de Déu de la Soledat i el seu misteri
La Congregació de les Senyores de la Mare de Déu de la Soledat L'episodi explora la història, tradicions i el paper fonamental de les dones en la Setmana Santa de Tarragona, centrant-se en la congregació amb seu al carrer Nazaret. Amb unes 1.300 congregants, aquesta entitat manté una personalitat pròpia i una forta vinculació històrica amb la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang. Orígens i Evolució Històrica Fundació: L'associació es va crear el 1846 per iniciativa d'un grup de dones que volien tenir cura de la imatge de la verge, que fins llavors era cedida de manera provisional. Independència: Tot i actuar com una secció originalment, disposen d'estatuts propis des de 1876. El Misteri: Conegut popularment com el "Misteri dels Cavallers", la imatge original de 1570 va ser destruïda l'any 1936. L'actual imatge ha evolucionat en la seva forma de processonar, passant d'anar a rodes a ser portada a espatlles per voluntaris des de fa 15 anys. Simbologia i Vestimenta L'estètica de la congregació es divideix segons el paper i el moment de la celebració: Aspirants: Vesteixen túnica blanca amb detalls en blau marí (cinta, feixí i escapolari). Congregants: Porten la túnica i el capús negres, similars als de la Sang. Distincions: La Junta es diferencia per portar el cordó vermell en lloc del negre habitual. Dissabte Sant: Es caracteritza per l'ús del vestit negre i la mantellina, una tradició recuperada per permetre la participació femenina quan encara no podien ser penitents. La Processó de la Soledat El Dissabte Sant té lloc un dels actes més emotius, reservat exclusivament a les dones, que recorre la Part Alta de la ciutat. Maria Dolors Nolla, la priora, destaca el sentiment de la imatge: "La Mare de Déu de la Soledat té alguna cosa especial... suposo perquè tots en un moment donat ens sentim sols, és alguna cosa molt particular." L'acte finalitza a la Plaça del Rei amb el solemne cant de la Salve.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
La Congregació de la Sang a la Setmana Santa de Tarragona
Història i Identitat de la Congregació Fundada el 1545 pels gremis d'espartaners i esparters, la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist és una de les entitats més arrelades de Tarragona. Amb uns 800 confrares, la seva seu es troba a l'església de Santa Maria de Nazaret. El seu propòsit original combinava l'espiritualitat amb l'assistència social als més desfavorits. Indumentària i Simbologia La congregació es distingeix per un estricte codi de vestimenta que diferencia clarament les etapes de pertinença: Congregants: Vesta completament negra amb cíngol de cuir, capús i guants negres. Porten la medalla platejada amb les cinc llagues en forma de creu de Sant Andreu. Aspirants: Túnica blanca amb detalls granats i estola vermella. El seu escut inclou la corona d'espines i un flagell, simbolitzant el pas que escorten. Els Misteris i Atributs Principals L'entitat custodia i processiona elements de gran valor artístic i devocional: El Sant Crist de la Sang: Obra de Salvador Martorell (1940), és la imatge més venerada. La Flagel·lació: Pas monumental amb cinc figures de tamany natural. El Crist dels Penitents: Representa Jesús caigut sota el pes de la creu. Els Improperis: Un conjunt de 214 objectes que representen els atributs de la Passió. És un dels elements més singulars de la Setmana Santa tarragonina. La Guàrdia Romana: Els Armats Documentats des de 1758, els Armats de la Sang (o cohort romana) estan formats per 32 membres. Tenen un paper crucial en: La recollida dels passos de les altres confraries el Divendres Sant. La guàrdia d'honor al monument de Dijous Sant. L'obertura de la processó, vestits amb la característica cuirassa metàl·lica amb l'àguila i el feix de llamps de Júpiter. Actes Centrals "L'acte central és la processó del Sant Enterrament, que se celebra ininterrompudament des de l'any 1550." A més de la gran processó de Divendres Sant, destaquen el Viacrucis de les Muralles (Diumenge de Rams) i el multitudinari Viacrucis de la matinada de Divendres Sant, conegut com el del Sermó de la Bufetada.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
Escultura 'Germandat entre Pobles' de Bruno Gallart
L'obra 'Germandat entre Pobles' i el reconeixement a la immigració L'escultor Bruno Gallart, col·laborador habitual de la Sagrada Família amb l'obra de Subirats, presenta el seu darrer projecte monumental: "Germandat entre Pobles". Aquesta escultura és un homenatge a totes aquelles persones que van arribar a Tarragona durant les dècades dels 50, 60 i 70 procedents d'altres punts de l'estat espanyol, integrant-se i ajudant a fer créixer la ciutat. Conceptes clau del monument Simbologia: L'obra representa el creixement de Tarragona mitjançant una base muntanyenca d'on sorgeix una torre de 12 metres d'alçada en forma de tau (símbol de la ciutat) que s'eleva com una columna de fum. Els 52 Escuts: La base inclou els escuts de les 52 províncies espanyoles. 51 escuts són de bronze amb pàtina verda (un color escollit per la reacció química natural al salnitre del mar a Tarragona). L'escut de Tarragona té una distinció especial: és més gran i està gravat directament a la pedra. "Tarragona s'ha fet gran gràcies a l'esforç de tots els que estem aquí. Aquest monument vol significar l'agraïment a la gent que es va integrar totalment." Detalls tècnics i ubicació L'escultura s'instal·larà a una plaça del barri de Torreforta, prop del riu Fluvià i de la zona de la Granja. El procés de muntatge serà complex i requerirà grues de gran tonatge, ja que l'obra està concebuda com un mecano de peces de pedra encaixades sobre una base de formigó. La previsió d'inauguració depèn de l'Ajuntament, tot i que s'espera que estigui enllestida abans de les festes de Santa Tecla.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
El Festival Dixiland estrena 'Dixi a l'Insti' a Tarragona
La música jazz arriba a les aules L'emissora Tarragona Ràdio ha realitzat una connexió en directe amb la unitat mòbil des de l'IES Sant Pere i Sant Pau per cobrir l'estrena de la secció Dixi a l'Insti. Aquesta iniciativa s'emmarca dins de la 14a edició del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona. Valoració de la prova pilot La cap d'estudis del centre, la Celiola, ha qualificat l'experiència com a arriscada però suggeridora, destacant l'èxit de participació: Els alumnes han respost amb atenció i entusiasme. L'espectacle s'ha integrat en la vida del centre com una activitat pedagògica i lúdica. La direcció es mostra oberta a repetir l'experiència en futures edicions. La Tandarica Orquestra: Circ i Música La companyia encarregada de l'actuació, la Tandarica Orquestra, ha ofert una proposta que barreja música balcànica i arts circenses. Han interactuat amb els estudiants recollint-los de les aules, simulant el mite de l'Hamelín. "És bonic treballar per tots els públics, i veure com els adolescents s'entreguen és una passada." L'Elio, membre de la formació, ha explicat els projectes de futur del grup: Gravació imminent d'un nou disc. Gira internacional amb actuacions a Cuba (Festival de Matanzas) i Tenerife. Recomanacions musicals dins del festival, com el grup balcànic Haiduti. L'esdeveniment ha finalitzat amb una cercavila per les zones comuns de l'institut, omplint d'ambient festiu el bar i el gimnàs del recinte.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Miquel Pueyo: L'autoestima i el futur del català
Superant el pessimisme lingüístic L'entrevista amb Miquel Pueyo, Secretari de Política Lingüística, se centra en la necessitat de canviar el relat sobre la supervivència del català. Pueyo argumenta que l'anunci constant d'una desaparició imminent és un error que dura més de tres segles i que només serveix per a angoixar i desmobilitzar els parlants. Reptes i oportunitats en un món global L'anàlisi de la situació actual presenta clarobscurs que cal abordar amb objectivitat: Aspectes negatius: La fragmentació de la comunitat lingüística entre territoris (Catalunya, València, Illes Balears) i la feblesa en àmbits com la justícia, el cinema i el món socioeconòmic. Aspectes positius: L'oportunitat que ofereix la societat global i internet, on el català té una presència notable, molt per sobre del que li pertocaria per demografia. La immigració com a eina de creixement Un dels punts clau és la gestió de la immigració. Pueyo destaca que no podem presentar la llengua com un element en vies d'extinció als nouvinguts, ja que això els desincentiva a aprendre-la. En canvi, cal potenciar: L'escola i la immersió lingüística com a pilars fonamentals. L'actitud dels catalanoparlants, evitant "amagar" la llengua i mantenint-la en les converses quotidianes. L'acolliment lingüístic com a eina de cohesió social i igualtat d'oportunitats. "La llengua catalana a Catalunya és un element que obre portes i esborra etiquetes." L'autoestima i el canvi d'hàbits El Secretari critica el fenomen de canviar automàticament al castellà davant de desconeguts, titllant-lo d'un "paternalisme patètic" que neix de la falta d'autoestima. Afirma que el coneixement del català és molt elevat (especialment en menors de 35 anys) però que l'ús real és inferior al potencial existent. Full de ruta de la Secretaria Els objectius per a la legislatura inclouen: Transversalitat: Que la política lingüística impliqui tots els departaments del govern. Noves tecnologies: Creació d'una plataforma d'aprenentatge en línia (successor del Digui-digui). Sectors estratègics: Prioritzar la presència del català en la salut, la justícia i el món laboral.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
24'
Jazz i Dixieland amb Herbert Christ Rhythm Kings
Entrevista i actuació al Festival de Dixieland L'episodi d'avui compta amb la presència de Herbert Christ i Tom, membres de la destacada formació Herbert Christ Rhythm Kings, en el marc del Festival de Dixieland de Tarragona. Acompanyats per la Cinta Olivan, que actua com a intèrpret, els músics comparteixen la seva experiència a la ciutat i la seva visió artística del jazz. La música com a llenguatge universal Els convidats subratllen que el jazz, i concretament l'estil de Nova Orleans, és una forma de comunicació que traspassa fronteres: • La capacitat d'improvisació segons l'entorn i l'estat d'ànim. • El desmitificació de les etiquetes per part dels crítics, afirmant que només hi ha "música bona i música dolenta". • La connexió emocional: des de l'alegria transmesa pel bon temps fins a l'ús del blues per canalitzar la tristesa. Interpretacions en directe Durant el programa, ofereixen tres peces en exclusiva, destacant una composició inèdita: "Hem dedicat una peça a la ciutat que anomenem 'Tarragona Stump', composta fa tot just una hora a la mateixa ràdio." També interpreten temes clàssics com Blues My Naughty Sweetie Gives to Me i Knee Drops de Louis Armstrong. Percepció de Tarragona i agenda del festival • L'arquitectura: Herbert expressa una certa decepció en veure edificacions modernes que trenquen l'essència històrica que s'esperava de la ciutat. • Agenda: La banda actuarà en diversos espais emblemàtics com el Magatzem, el Cafè Cantonada i l'Antiquari, oferint repertoris diferents en cada concert gràcies a la seva habilitat per la improvisació.