Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

1681-1704 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Construcció del Mercat Provisional a la Plaça Corsini
Detalls del projecte de la carpa provisional de Tarragona L'acte de la primera pedra marca l'inici del projecte de remodelació del Mercat Central de Tarragona. Aquest primer pas consisteix en la instal·lació d'una carpa provisional a la Plaça Corsini per allotjar els paradistes durant els dos anys que es preveu que duri la rehabilitació de l'edifici històric. Característiques tècniques de la instal·lació Ferran Figueres, gerent de l'empresa constructora Golimbes, ha detallat els aspectes clau d'aquesta estructura: Dimensions i capacitat: Una superfície de 1.800 metres quadrats que acollirà unes 74 parades. Estructura: Combinació de materials metàl·lics amb una coberta de doble capa de lona d'alta resistència. L'alçada màxima serà de 7 metres. Sustentabilitat: Es tracta d'una estructura reutilitzable, un model ja testat amb èxit en mercats de Barcelona. Equipament complet: Tot i ser provisional, comptarà amb climatització, càmeres frigorífiques, clavegueram i zones de càrrega i descàrrega. Terminis i execució de l'obra L'entrega del projecte es farà sota la modalitat de "claus en mà", garantint que els paradistes puguin començar la seva activitat el mateix dia de la inauguració: Calendari: Tot i que la nota oficial parla de sis mesos, l'empresa preveu tenir-lo operatiu en un màxim de quatre mesos. Fases: Comença amb l'aixecament del paviment i la instal·lació dels desaigües, seguit del muntatge de l'estructura (que només trigarà 15 dies). Seguretat: El recinte de la plaça Corsini quedarà totalment tancat al públic per motius de seguretat fins a la finalització dels treballs. "És un autèntic mercat, li diem provisional, però compleix tots els requisits d'un mercat obert al públic a diari." L'objectiu final és traslladar l'activitat comercial mantenint la identitat de cada parada, incloent-hi la seva retolació i logotips originals, per minimitzar l'impacte en els clients i comerciants.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Tarragona acull el Campionat d'Europa de Futbol Platja
Preparatius del Campionat d'Europa a la Platja de l'Arrabassada Tarragona Ràdio es desplaça a la unitat mòbil per fer un seguiment de les obres d'instal·lació de l'estadi provisional que acollirà el Campionat Europeu de Futbol Platja. L'esdeveniment tindrà lloc entre el 3 i el 6 de maig i promet ser un aparador internacional de primer ordre per a la ciutat. Impacte Internacional i Promoció de la Ciutat El tinent d'alcalde de promoció, Francesc Ricomà, destaca que aquest torneig va més enllà de l'esport, definint-lo com un espectacle d'equilibri i habilitat. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: Repercussió mediàtica: Hi ha més de 40 mitjans internacionals acreditats i cadenes esportives especialitzades emetran els partits en directe. Dates clau: La competició europea es jugarà el 3, 4 i 5 de maig. El diumenge dia 6 es culminarà amb un partit d'exhibició entre la selecció brasilera (la millor del món) i un combinat europeu. Accés gratuït: Per fomentar la calor del públic, les entrades seran gratuïtes amb invitació. Aprofitament de la instal·lació: L'estadi s'usarà també per a competicions escolars i un torneig internacional de policies de la Guàrdia Urbana. Detalls Tècnics de la Construcció El responsable de muntatge de l'empresa Octagon, Pep Climent, detalla les característiques del recinte: Capacitat: Entre 3.500 i 4.000 persones. Disseny: Graderies en forma de "U" amb zones per al públic, tribuna VIP i vestuaris sota les estructures. Dimensions: Terreny de joc de 40x20 metres. Recursos: Més de 15 camions de material i un equip d'unes 50 persones treballant per enllestir-ho el cap de setmana previ. "És una oportunitat de demostrar que Tarragona vol posicionar-se internacionalment com una destinació de primer ordre." L'emissió tanca amb la previsió d'un seguiment posterior des de la plaça Corsini per la primera pedra del Mercat Central.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Humor i antropologia amb el Teatre de Guerrilla
L'essència del Teatre de Guerrilla En aquesta conversa, en Carles del Teatre de Guerrilla explica com la companyia prepara la seva actuació per a la Festa dels Mercats de Tarragona. Lluny de ser una simple improvisació, l'actor destaca que darrere de cada espectacle hi ha un guió meticulós i personalitzat segons l'esdeveniment i el públic. Antropologia i vida quotidiana La clau del seu èxit és el que anomenen teatre antropològic. La seva font de dades és la realitat més pura: Observació constant: S'inspiren en com es mou la gent i com es relaciona al carrer. Autocrítica: No només riuen dels altres, sinó que exposen les seves pròpies ridiculases. Humor amb sentit: Defensen que és vital saber de què riem per no caure en la ximpleria. Lliçons particulars per al mercat Com a avançament de l'espectacle, en Carles ofereix una reflexió irònica sobre el tòpic que "el client sempre té la raó": "No sempre té la raó. El venedor té la raó, el que passa és que llavors la dona al client per poder-li cobrar després." Deu anys de trajectòria La companyia celebra una dècada de vida, un repte que han superat gràcies a la capacitat de gestionar els criteris diferents entre els tres membres i la voluntat de reinventar-se permanentment per mantenir l'espectacle viu i fresc.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
Nou Pla Local de Seguretat Viària a Tarragona (2007-2010)
Presentació del projecte de seguretat viària L'Ajuntament de Tarragona ha aprovat el seu primer Pla Local de Seguretat Viària, un projecte estratègic que abasta el període 2007-2010. L'objectiu fonamental d'aquest pla és reduir en un 25% el nombre d'accidents amb víctimes l'any 2010 respecte a les xifres del 2005. El tinent d'alcalde de Trànsit, Raül Font, acompanyat de l'expert suec Ole Torson, ha detallat que no es tracta d'un pla de mobilitat genèric, sinó d'una eina específica per combatre la sinistralitat i eliminar els punts negres de la xarxa urbana. Eixos principals i actuacions El pla es basa en diverses línies d'actuació per millorar la convivència entre vianants i conductors: Millora de la infraestructura: Actuacions en passos de vianants, instal·lació d'illetes centrals i revisió del mobiliari urbà. Gestió semafòrica: Reducció de les fases dels semàfors per evitar la impaciència dels vianants i reduir les infraccions en vermell. Punts crítics: S'han detectat vuit zones conflictives, entre les quals destaquen la Rambla Vella, l'Avinguda de Roma i la zona entre Campclar i la Granja. Educació i formació: Es preveu la creació d'un responsable del pla a l'Ajuntament i programes específics per a joves i agents de la Guàrdia Urbana. Col·laboració i participació ciutadana Un aspecte clau del pla és la seva naturalesa transversal i consensuada: "En el tema del trànsit no hi ha política... hi ha política de seguretat, i ens hi juguem molt tots." L'Ajuntament preveu crear un òrgan assessor cívic amb la participació d'autoescoles, clubs ciclistes, companyies d'assegurances i altres entitats de la societat civil per tal que el pla sigui un esforç col·lectiu i no només una directriu institucional.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Estrena del trasllat del mercadet a la Rambla Nova
Crònica de la primera jornada del mercadet a la Rambla Nova Avui, Tarragona Ràdio ha seguit en directe l'estrena de la nova ubicació del mercadet ambulant a la Rambla Nova. Aquest trasllat, motivat per les obres de reforma del Mercat Central i la instal·lació d'una carpa provisional a la Plaça Corsini, tindrà una durada prevista de dos anys. Valoracions dels marxants Josep Gómez, vicepresident dels marxants de la província, ha destacat la normalitat de la jornada inaugural: * Logística: Tot i la complexitat de moure els camions a la coca central, no s'han registrat incidències destacables. * Amplitud: L'espai és més diàfan que a Corsini, amb passadissos de 3,5 metres que faciliten el flux de gent. * Expectatives: Es preveu que la nova ubicació atregui clients nous i turistes que passegen per l'artèria principal de la ciutat. Reaccions ciutadanes i polítiques No tothom ha rebut el canvi amb entusiasme. S'han recollit diverses opinions contraposades: * Veïns i vianants: Algunes ciutadanes han expressat la seva queixa perquè les parades ocupen els bancs on seuen els avis i temen que el pes dels vehicles malmeti el paviment de la Rambla. * Oposició política: Rosa Rossell (ERC) ha criticat que a quarts d'onze encara hi hagués furgonetes muntant, incomplint l'horari fixat (les 8:00h), i ha mostrat preocupació per l'estretor d'alguns punts de pas. Mobilitat i manteniment La fluïdesa viària es manté estable, tot i l'anul·lació d'un carril a l'alçada de la Plaça dels Despullats. Hi ha un compromís estricte de neteja: el recinte s'ha de deixar impecable a les 16:00h sota risc de sanció. "És un canvi bastant positiu... estem en un lloc situat on passa molta gent i el que volem és que es compri."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
Comprensió i reptes del TDAH amb l'associació APIDA
El TDAH: Més que una manca d'atenció Joaquina Porro, representant de l'associació APIDA, analitza la realitat dels nens i nenes amb Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat. Durant la conversa, es destaca l'avenç en la sensibilització escolar, tot i que persisteix una forta incomprensió social. Característiques i diagnòstic El diagnòstic sovint és complex i tardà, especialment en les nenes, que tendeixen a interioritzar el problema i poden derivar en quadres d'ansietat o depressió. El trastorn té un component neurobiològic del 90%, amb una forta càrrega hereditària. Les principals dificultats són: * Fracàs escolar: No per falta d'intel·ligència, sinó per la dificultat dels neurotransmissors en processar i organitzar la informació. * Problemes de socialització: Dificultats per seguir normes de grup o ser acceptats en entorns lúdics. * Estigma familiar: Sovint es confon el trastorn amb falta de disciplina o mal caràcter. Intervenció i suport L'èxit en l'evolució d'aquests infants depèn d'un tractament multimodal que inclogui: 1. Suport familiar incondicional: Tenir referents que confiïn en les seves capacitats. 2. Atenció farmacològica i psicològica: Per centrar l'atenció i gestionar les emocions. 3. Adaptacions escolars: Porro posa èmfasi en el fet que no cal treure contingut, sinó adaptar les formes (més temps, exàmens orals, etc.). "Els pares lluitem perquè no sigui una adaptació de continguts, sinó de formes; la seva intel·ligència donarà fruit si se'ls dona el temps necessari."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Tarragona es mou: Marxa solidària contra la droga
L'esport com a eina de conscienciació social Aquest proper diumenge, Tarragona acull la iniciativa "Tarragona es mou contra la droga", una activitat que combina l'activitat física amb un rerefons clarament solidari. Roser Barberà, cap d'activitats del Patronat Municipal d'Esports, explica que la prova forma part d'un projecte global impulsat per l'Associació d'Esportistes contra la Droga, nascuda després de les Olimpíades del 92. Característiques de la prova L'esdeveniment no és una cursa competitiva, sinó que es defineix com un acompanyament als rellevistes que portaran la torxa. Els punts clau són: Modalitat de relleus: Diversos esportistes locals, com l'atleta Natàlia Rodríguez, portaran la torxa en trams de 500 metres. Participació oberta: Els ciutadans poden acompanyar els rellevistes durant tot el recorregut o només un tram, adaptant-se al ritme del portador. Inscripcions: Són gratuïtes però obligatòries per motius d'assegurança i logística. Es poden realitzar fins dissabte al mòdul del Patronat de Turisme. Obsequi: Tots els participants rebran una samarreta vermella commemorativa per donar visibilitat al lema de la campanya. Recorregut i valors La marxa, de 4.500 metres, s'iniciarà a les 11:30 h a la Rambla Vella i passarà pels punts més emblemàtics del centre de la ciutat, finalitzant amb l'entrada triomfal a la Plaça de la Font. L'objectiu principal és transmetre un missatge positiu a la joventut: "L'esport genera una adrenalina i un benestar natural que no té cap dels inconvenients que implica el consum de substàncies." Finalment, es destaca que el calendari esportiu de la ciutat no s'atura, amb la propera celebració de la Bicicletada Popular el 29 d'abril i la Caminada de Primavera el 13 de maig.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
Entrevista a Joaquín Margalef: Territori i Mobilitat al Camp de Tarragona
Entrevista amb Joaquín Margalef sobre Planejament i Infraestructures El doctor en Economia i director territorial de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquín Margalef, analitza els reptes estratègics del Camp de Tarragona. L'entrevista se centra en la necessitat d'una visió global per superar el planejament purament municipalista que ha predominat fins ara. Eixos del Pla Director Territorial Parcial El document, que engloba sis comarques (Priorat, Conca de Barberà, Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès), preveu aprovar-se definitivament a finals de 2008. Els seus objectius principals són: * Equilibri territorial: Preservar zones d'interès davant la pressió urbanística. * Previsions demogràfiques: Gestió d'un potencial creixement fins als 650.000 habitants l'any 2015. * Corredors d'infraestructures: Definir les grans vies de comunicació i millorar la connexió interna. Mobilitat i Transport Públic Un dels punts crítics és el funcionament del Consorci del Transport del Camp de Tarragona. Margalef destaca: * Integració tarifària: S'espera que sigui una realitat a mitjans de 2008, facilitant l'ús combinat de diferents transports amb un sol bitllet i abaratint el cost per a l'usuari. * Tren d'Alta Velocitat (TAV): Millora dels accessos a l'estació, que ja disposa de serveis d'autobús des de Reus, Tarragona, Valls i la costa. * Projectes de futur: El Tramvia del Camp es planteja amb una inversió de 200 milions d'euros dins l'horitzó 2016. Projectes Específics a Tarragona Ciutat L'entrevista conclou amb temes d'àmbit local: "Tarragona ha de tenir una seguretat urbanística i unes perspectives de futur que han estat bloquejades durant 5 o 6 anys." Façana Marítima: El projecte es troba estancat tècnicament i políticament des de fa dos anys. Terrescavades: Es considera una zona de creixement lògic per a la ciutat, tot i que s'ha de decidir si es tramita de forma aïllada o dins del nou POUM.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
La nova edició del Diccionari de la llengua catalana
L'elaboració del diccionari normatiu L'entrevista amb Joan Martí, primer rector de la URV i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), desglossa el complex procés de creació de la segona edició del diccionari normatiu. Aquesta tasca, que s'ha estès durant 12 anys, no és merament descriptiva; implica una tria selectiva i ponderada per garantir que tots els parlants del territori catalanoparlant se sentin representats. Metodologia i criteris científics El procés de selecció de paraules segueix un mètode rigorós basat en: * Un corpus lèxic informatitzat que recull dades des de 1911. * L'Observatori de Neologismes, en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra, per detectar formes emergents. * El buidatge d'obres literàries i diccionaris previs. * L'assessorament d'especialistes de la xarxa TERMCAT per a terminologia científica i tècnica. "Un diccionari normatiu no pot incloure-ho tot i no pot ni tan solament proposar-se incloure tot allò que s'usa." Adaptació als canvis socials Un dels punts clau és com la llengua reflecteix l'evolució de la societat. S'han incorporat més de 3.000 paraules noves, moltes de les quals responen a: Noves realitats culturals i migratòries: Termes com ayatolà o talibà. Tecnologia i oci: Neologismes com xat, píxel, zapping o internauta. Correcció de biaixos ideològics: S'han revisat definicions per eliminar prejudicis sexistes o homòfobs. Per exemple, s'ha modificat la definició de violació o bladejar per no restringir-les només a l'àmbit femení. Unitat de la llengua i futur Joan Martí subratlla que aquest és el "diccionari de tots", elaborat amb la participació de filòlegs de les Illes Balears, el País Valencià, l'Alguer i la Catalunya del Nord. Malgrat les crítiques i polèmiques, l'obra es considera un instrument viu que ja prepara la seva versió digital per a una consulta més àgil. L'autor clou l'entrevista recordant la importància del respecte per les solucions genuïnes del català per evitar que la llengua acabi diluint-se per la influència de les llengües dominants.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
1h 9min
Les Set Paraules de Jesucrist: Reflexions de Divendres Sant
El Misteri de la Passió a través de les Paraules de Crist Aquest podcast ofereix un recull d'homilies i reflexions espirituals basades en les darreres intervencions de Jesús a la creu, conegudes com les Set Paraules. L'acte, celebrat a l'ermita de Sant Magí de Tarragona, combina la paraula amb interpretacions musicals de la Coral Augusta. El Perdó i la Redempció Humana Les reflexions se centren en la capacitat de Jesús de respondre a la barbàrie amb amor. Es destaca que les seves paraules no són només un fet històric, sinó una guia moral per a l'actualitat: • El perdó com a eina per guarir ferides personals i col·lectives. • La identificació de l'oient amb la figura del bon lladre, reconeixent les pròpies limitacions per obrir-se a la gràcia. • La idea que "la glòria de Déu és que l'home visqui en plenitud". Crida a la Coherència Cristiana Una secció destacada convida a fer un exercici domèstic d'autocrítica, analitzant en què robem temps, tendresa o dignitat als altres en la vida quotidiana: • El robatori de temps a la família, als amics i a un mateix. • La pèrdua de coherència en no viure d'acord amb els valors de l'Evangeli. El Clam de l'Abandonament i el Triomf Final Es profunditza en el sentit teològic de les paraules de desesperança que brollen de la humanitat de Crist: "Pare, a les teves mans encomano el meu esperit" Aquest crit final s'interpreta no com una derrota, sinó com l'acte suprem de llibertat i entrega que obre el camí cap a la Pasqua de Resurrecció. Estructura i Tradició L'episodi clou amb el reconeixement a les entitats que mantenen viva la tradició de la Setmana Santa tarragonina, subratllant el valor cultural i espiritual de les processons i els actes litúrgics del Divendres Sant.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
2h
La Processó del Sant Enterrament de Tarragona 2007
Anàlisi i Crònica de la Processó de Divendres Sant Aquesta retransmissió radiofònica ofereix una descripció detallada de la Processó del Sant Enterrament a Tarragona, destacant el seu valor espiritual, artístic i històric. Durant l'emissió, es comenten els diversos misteris (passos escultòrics) i la participació de les confraries i germandats que conformen aquesta tradició centenària. Temes Centrals de la Litúrgia i la Tradició • Espiritualitat i Penitència: Es subratlla que la processó no és només un espectacle visual, sinó una catequesi al carrer i un acte públic de fe. Es destaca el paper dels penitents que caminen descalços com a símbol de sacrifici personal. • Art i Imaginaria: Es descriuen obres mestres d'escultors com Salvador Martorell, Lluís Maria Saumells i dissenys de Josep Maria Jujol. Es fa especial esment a les peces que van sobreviure o ser reconstruïdes després de la follia iconoclasta de 1936. • Dignitat i Paper de la Dona: Es reflexiona sobre la incorporació històrica de la dona en les confraries, passant de ser només penitents a formar part activa de les juntes i seccions, com les Maries del Calvari o la secció de la Soledat. Simbolisme i Reflexió Social • El Silenci com a Pregària: Els locutors emfatitzen el silenci solemne de Tarragona, només trencat pel so rítmic dels tabals i les cornetes, com un element que convida a la reflexió profunda. • Connexió amb el Dolor Humà: Es vincula el patiment de la Passió amb les tragèdies contemporànies (guerres, fam i camps d'extermini), recordant les paraules de Benet XVI sobre el silenci de Déu davant el mal. "La processó de Tarragona és una setmana santa íntima, sincera i viva d'afectes, on la tradició no es converteix en un mimetisme buit." Moments Clau de la Retransmissió • El Pas dels Misteris: Descripció del Natzarè, la Verònica, el Sant Crist de la Sang i el Sant Sepulcre. • Salutació a l'Arquebisbe: El moment protocol·lari al Pla de Palau on l'arquebisbe s'incorpora a la desfilada acompanyat pels capitulars. • Relat de les Set Paraules: Lectura i glossa de les darreres paraules de Jesús a la creu, des d'una perspectiva més humana i teològica.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
1h 58min
Processó del Sant Enterrament 2007 des de Tarragona Ràdio
Crònica de la Setmana Santa Tarragonina Retransmissió en directe des del Pla de Palau de la tradicional Processó del Sant Enterrament, organitzada per la Congregació de la Puríssima Sang. L'episodi recull l'atmosfera emocional del Divendres Sant, marcada per la incertesa meteorològica inicial i el so solemne dels armats. Entrevista amb l'Arcabisbe Jaume Pujol • El doctor Jaume Pujol destaca la processó com una manifestació de fe profunda que va més enllà del simple folclore turístic. • Es comenta el document "Creure en l'Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor", signat pels bisbes de Catalunya, posant èmfasi en la necessitat d'una societat més humana en un entorn de canvi cultural. • Reflexió sobre la convivència religiosa: la fe no s'imposa, es proposa, i Catalunya ha de mantenir la seva essència acollidora. El Valor de les Confraries i l'Agrupació • Josep Ignasi Boada, president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa, detalla la imminent celebració del 80è aniversari de l'entitat (fundada el 1928). • Es destaca la importància del cartell de Tarragona, considerat un dels més antics de l'estat, i l'edició de l'Opuscle, que ha esdevingut un llibre de referència cultural. Anàlisi Litúrgica i Artística "Aquesta és una mort caminada, una catequesi portada al carrer que ens endinsa en la vida del Senyor." • Es descriuen amb detall els misteris que desfilen, com l'Oració a l'Hort o el Prendiment, destacant l'autoria d'artistes com Saumells o Satorres. • Discussió sobre el simbolisme del silenci en contraposició al soroll del món modern, citant textos de Carles Cardó i Ramon Comas. • Explicació històrica sobre les seccions d'aspirants, que permeten la incorporació dels més joves a la tradició.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
L'art floral a la Setmana Santa de Tarragona i Sevilla
L'ornamentació floral en la tradició religiosa En aquesta conversa amb el florista Ramon Civit, s'analitza el paper fonamental de la flor en els passos de Setmana Santa. Tot i que la tradició és conservadora i sovint es limita als colors blancs i vermells per representar la puretat i la sang, Civit destaca la tendència a la innovació mitjançant l'ús de colors com el groc, el blau i el morat per millorar la visibilitat en les processons nocturnes. Simbolisme i evolució del mercat Varietat floral: S'ha passat dels clàssics gladiols i clavells a una oferta global que inclou antúriums, líliums i la gipsòfila (nebulosa d'importació). La flor com a complement: Tot i l'esforç artístic, la flor ha d'actuar com un element que acompanyi la imatgeria sense treure-li protagonisme. Tendències europees: S'esmenten corrents més abstractes on es treballa amb l'essència, les formes i fins i tot amb materials de rebuig com branques i verds. "La flor no és ni més ni menys que un complement; l'important és el que hi ha al voltant de la flor." Connexió directa amb Sevilla L'expert Jordi Bertran intervé des de Sevilla per descriure l'ambient de les confraries més antigues (com El Valle o El Gran Poder). Destaca detalls tècnics com els clavells del Valle o les roses de color xampany (pitimini). També s'esmenta la coexistència de la fe religiosa amb esdeveniments massius com un partit de la UEFA, destacant la complexitat de l'organització policial durant la Madrugada.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
4'
Tendències de les Mones de Pasqua a Tarragona amb Toni Tauler
La tradició de les Mones de Pasqua a Tarragona En aquesta entrevista, el pastisser Toni Tauler, de la Pastisseria Trill, detalla com encaren la campanya de Pasqua aquest any. La tradició es manté molt viva a la ciutat, amb els padrins i fillols com a protagonistes indiscutibles d'aquest costum gastronòmic. Els temes més sol·licitats Enguany, la tendència a Tarragona està clarament marcada pel sentiment local i la cultura popular: El Nàstic de Tarragona: És, amb diferència, el tema estrella. Les mones incorporen fotografies de l'ascens a Chapín i figures de jugadors emblemàtics com Pinilla, Portillo o Rubén. Cinema infantil: Personatges com el Rayo McQueen (de la pel·lícula Cars) i figures de pingüins de pel·lícules d'animació segueixen sent molt demandats. Detalls sobre la producció i preus El procés d'elaboració és laborios i comença poc després de Reis amb el treball de la xocolata. Varietat: Es poden trobar des de mones petites de 200 grams fins a peces grans de 4 quilos, ja siguin de crema, de gema o de mantega. Preus: El preu mitjà se situa al voltant dels 27 euros el quilo, fent que una mona estàndard costi entre 30 i 35 euros. Mona tradicional: Encara es manté la demanda per la mona antiga de brioix amb ous durs, tot i que actualment es fa principalment per encàrrec. "Nosaltres ja fa dues setmanes que la xocolata la tenim bastant venuda tota; la gent s'hi tira amb antelació per poder triar." Disponibilitat d'última hora Tot i que moltes figures de xocolata ja s'han esgotat a causa de la previsió dels clients, les pastisseries segueixen oferint producte acabat a les botigues per a aquells que no hagin fet reserva prèvia.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
Dispositiu de Trànsit per la Setmana Santa a Tarragona
Operació Sortida i Tornada de Setmana Santa a Tarragona Entrevista al director territorial del Servei Català de Trànsit (SCT) a Tarragona, Josep Lluís Olmo, sobre el dispositiu especial per a les vacances de Setmana Santa del 2007. Es destaca que, tot i ser un període previsible, la meteorologia i el comportament dels conductors poden alterar la fluïdesa viària. Punts Clau del Dispositiu Viari Franges horàries crítiques: Dijous sant a partir del migdia i divendres al matí per a la sortida. Per a la tornada, el flux se sol repartir entre diumenge i dilluns de Pasqua. Vies conflictives: L'autopista AP-7, la nacional N-340 i la C-14. En aquesta última es preveuen problemes addicionals per una manifestació de pagesos a l'altura de Montblanc (el Montblanc). Restriccions: Prohibició de circulació de vehicles pesants per les vies principals i instal·lació de carrils addicionals en sentit nord per facilitar el retorn. Balanç de Sinistralitat i Carnet per Punts Es tracta de la primera Setmana Santa amb el carnet per punts en vigor. El director analitza les dades del primer trimestre: * S'ha detectat una disminució notable de la mortalitat a les vies principals (com l'AP-7 i la N-340). * Per contra, hi ha una preocupació creixent per l'increment d'accidents a les vies secundàries, sovint en trajectes curts i de lleure. * Les principals causes de sinistralitat continuen sent la velocitat inadequada i les distraccions, amb una menció especial al risc emergent de l'ús del GPS i el telèfon mòbil. "El permís per punts no és una mesura miraculosa, però els seus efectes es notaran més quan es produeixin les primeres retirades de llicències en cascada."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
La Setmana Santa de Tarragona des de l'Església de Nazaré
Introducció a la Setmana Santa Tarragonina En aquest programa especial de Dijous Sant, es realitza una immersió en el cor de la celebració des de l'Església de Nazaré, situada a la Plaça del Rei de Tarragona. Des d'aquest espai emblemàtic, es descriu l'activitat frenètica de preparació dels passos i l'ambient de recolliment malgrat les inclemències del temps. La Congregació de la Sang (SANC) La conversa compta amb representants clau de la Reial i Venerable Congregació de la Sang (SANC), que detallen el funcionament i la història de l'entitat: Relleu generacional: Es destaca com la pertinença a la congregació és una tradició arrelada que passa de pares a fills, arribant ja a la quarta generació en moltes famílies. Cura del patrimoni: Es detalla el manteniment rigorós que requereixen les talles i els misteris, alguns dels quals tenen més de 65 anys i pateixen l'alta humitat de la ciutat. Volum de participants: Actualment, la congregació compta amb uns 900 congregants masculins i unes 1.300 dones a la Congregació de la Soledat. Elements Clau de la Processó Es repassen diversos components que fan única la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant: Els Armats: Un dels elements més populars que el proper any celebraran el seu 250è aniversari. Tenen unes normes internes estrictes i una llista d'espera considerable. Els Penitents: Es posa en valor la figura de les persones anònimes que fan penitència, tot i que es reconeix que aquesta participació ha disminuït lleugerament amb els anys. Moments emotius: Els convidats coincideixen que un dels instants més corprenedors és la sortida del Sant Crist de la Sang de l'església i el retorn a la plaça. "El que és el nucli i el que dona raó de ser a la Setmana Santa és tot l'aspecte religiós... manifestem pel carrer allò que els cristians celebrem dins l'Església." Tradició vs. Turisme Tot i reconèixer el valor cultural i l'atractiu turístic de la celebració, els participants subratllen que l'essència és l'espiritualitat. Es fa una crida al respecte per part de l'espectador, recordant que per a molts tarragonins no és només un espectacle, sinó una expressió profunda de les seves creences i sentiments més íntims.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
28'
Claus i Tradicions de la Setmana Santa a Tarragona
La Processó del Sant Enterrament i la seva organització L'episodi se centra en el Pla de Millores i la logística de la processó del Divendres Sant a Tarragona. En Joan Álvarez, coordinador de la processó, i el periodista Didac Bertrand analitzen els reptes actuals de mantenir una tradició de gairebé 500 anys d'història en una societat moderna. Reptes de la Processó: Silenci vs. Percussió • Un dels punts més debatuts és la pèrdua del silenci tradicional. Antigament, la música provenia de corals i bandes de música suau, però actualment predominen les bandes de timbalers. • L'ús excessiu de la percussió, especialment en els carrers estrets de la Part Alta, ha portat a la creació d'un pla per regular els volums i recuperar la solemnitat. • Malgrat això, el tabal és necessari per marcar el ritme dels hores de portants, ja que cada cop hi ha més passos portats a espatlles. Millores i Novetats per a l'edició actual • Cohesió del recorregut: S'està treballant per evitar talls entre les confreries i fer que la processó sigui més fluida per al públic i els prop de 4.000 participants. • Canvis en el recorregut: A causa de les obres al carrer Sant Agustí, l'itinerari s'ha hagut de desviar per la Rambla i el carrer Hospital. • Patrimoni: S'estrenen nous escuts per als Armats gràcies a una donació anònima, i nous faldons per al pas de la Sang. L'espiritualitat i la vessant social de les Confreries "La processó de Divendres Sant és una immensa catequesi posada al carrer." S'emfatitza que la Setmana Santa no és només un reclam turístic, sinó que té unes arrels profundes: • Les confreries són hereves dels antics gremis i tenien una funció social vital, com el Gremi de la Sang, que s'encarregava d'enterrar els pobres i acompanyar els condemnats a mort. • Es recorda la importància dels actes litúrgics que tenen lloc dins les esglésies, com la Missa Crismal o els oficis del Divendres Sant.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
7a Edició del Festival REC: Cinema i Óperes Primes
El Festival REC arriba a la setena edició El REC (Festival de Cinema de Tarragona) celebra la seva setena edició del 24 al 29 d'abril, consolidant-se com un aparador fonamental per al bon cinema i els nous creadors. Xavier García, director del certamen, destaca el creixement vertiginós que ha viscut el festival des dels seus inicis, convertint-se en una cita ineludible per al públic tarragoní i els professionals del sector. Secció Òpera Prima: El cor del festival Aquest any, la secció d'Òpera Prima fa un salt qualitatiu i es converteix en un concurs amb jurat. Aquesta secció és clau per detectar el talent emergent: - Serveix de plataforma per a directors que passen del curtmetratge al seu primer llargmetratge. - Històricament, moltes obres passades pel REC han guanyat premis Goya, com és el cas d'Azul Oscuro Casi Negro. - L'objectiu és oferir pel·lícules inèdites que encara no han arribat als circuits comercials. Concurs de Curtmetratges i la "Perla" Amb gairebé 300 obres rebudes, el festival selecciona una trentena de curtmetratges. Com a novetat, es manté la secció Perla, que tanca les sessions amb una obra premiada internacionalment, i s'estrena l'Òpera Prima Internacional el dissabte. Exposició sobre Guillermo del Toro Un dels grans reclams d'aquesta edició és l'exposició dedicada a l'univers artístic de Guillermo del Toro. - Es podrà visitar a partir del 20 d'abril. - Estarà repartida en tres espais: el Tinglado 1 del Port, l'Antiga Audiència i la Fundació Caixa Tarragona. - Inclou storyboards, diaris de rodatge i objectes de films com El laberinto del fauno, Hellboy o Blade. "La funció d'un festival és portar produccions que encara no s'han estrenat per ajudar a la promoció i perquè el públic les pugui tastar." Més enllà de la pantalla: El Regla Noí El festival no oblida la part lúdica i experimental amb l'Enregla Noí, un espai de trobada amb música en directe, videojockeys i creació visual al Camp de Mar, on públic i autors poden interactuar en un ambient distès.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Activitats i visites guiades al Parc Natural del Montsant
Descripció de l'oferta d'activitats al Montsant Entrevista amb Neus Miró, directora del Parc Natural del Montsant, sobre la nova temporada de visites i la voluntat d'apropar el patrimoni a la ciutadania. L'oferta d'enguany destaca per la seva diversitat i accessibilitat: Visites guiades i gratuïtes: Organitzades en col·laboració amb empreses locals especialitzades (Pedrenca, Pedagogia Ambiental, Cat Sud i Excursions.cat). Internacionalització: S'introdueixen per primera vegada guiatges en anglès i alemany per atraure el turisme de la costa cap a l'interior. Inclusió: Col·laboració amb la ONCE per oferir excursions adaptades a persones invidents, estimulant sentits com l'oïda, el tacte i l'olfacte. Programació i conservació del territori El parc manté una agenda activa durant tot l'any que va més enllà del senderisme convencional: Experiències nocturnes: Rutes per descobrir la "natura nocturna" i nits de lluna plena al cim de la muntanya. Cultura i patrimoni: Exposicions itinerants sobre les ermites del Montsant i jornades de difusió cultural. Educació ambiental: Es fa èmfasi en la conscienciació dels visitants per respectar la propietat privada i la biodiversitat. "Volem que la gent es continuï perdent al Montsant, en el bon sentit de la paraula; és un espai encara molt verge on gaudir de sensacions que altres llocs van perdent." El repte de la sequera S'expressa preocupació per la manca de pluja dels darrers dos anys, que augmenta el risc d'incendis i dificulta la regeneració de la vegetació. S'evoca, de forma anecdòtica, la tradició perduda de les romeries per demanar aigua com a part de l'espiritualitat històrica de la muntanya.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
25'
Polèmica pel logo de Tarragona i futur del Grup Independent
Polèmica per la nova imatge corporativa de Tarragona L'entrevista comença abordant la controvèrsia sobre el nou logotip de l'Ajuntament, dissenyat per l'empresa Pier Comunica. La portaveu del grup mixt, Maria Mercè Martorell, critica durament la similitud amb la identitat visual de Sant Sebastián de los Reyes i la presència de fragments de text copiats en la documentació del projecte. • L'oposició demana la paralització cautelar de la campanya de promoció fins que els serveis jurídics aclareixin si hi ha hagut plagi. • Martorell denuncia que el logotip no representa la ciutat, citant que el pantone (color) utilitzat ni tan sols s'ajusta als colors tradicionals de Tarragona. • Es qüestiona que la mateixa empresa encarregada de la imatge institucional porti la campanya electoral d'un candidat de l'equip de govern. "S'ha de fer del defecte una virtut... aquesta polèmica ha de servir per replantejar una imatge que realment representi la ciutat i sigui més econòmica." Posicionament sobre Urbanisme i Terres Cavades Malgrat la seva expulsió de l'equip de govern fa unes setmanes, Martorell manté una postura de coherència política. • Seguirà donant suport al Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) i al projecte de Terres Cavades perquè hi ha treballat durant vuit anys. • Qualifica la seva expulsió de "maniobra poc elegant" provocada per les pressions del Partit Popular sobre l'alcalde. Tarragona Grup Independent: El repte de les llistes obertes De cara a les eleccions del 27 de maig, Martorell presenta la seva nova formació, Tarragona Grup Independent, com una alternativa real a la disciplina rígida dels partits tradicionals. Característiques de la candidatura • Llista plural i transversal: Inclou perfils de diferents ideologies, des de professionals liberals fins a joves artistes i jubilats. • Sense quotes: La llista compta amb més dones que homes de manera natural, sense necessitat de forçar percentatges. • Talent local: El logotip del grup ha estat dissenyat per l'artista tarragoní Germán Biosca, contraposant-ho a la contractació d'empreses de fora per part de l'Ajuntament. "L'elector vol votar en clau de ciutat i no de partit; la nostra proposta és el més aproximat a una llista oberta que permet la llei electoral." L'eslògan de campanya, "Amb valentia", sorgeix de les mostres de suport rebudes pels ciutadans després de la seva sortida del govern municipal.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
Intercanvi cultural de la Setmana Santa de Tarragona a Càdis
Crònica de l'Intercanvi entre Confraries de Tarragona i Càdis L'episodi recull una conversa amb Josep Ignasi Boada, president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona, que es troba a Càdis liderant una delegació tarragonina. Aquest viatge tanca un intercanvi iniciat l'any 2001, quan una confraria gaditana va visitar Tarragona. Impressions sobre la Setmana Santa Gaditana La delegació destaca el gran contrast entre la sobrietat catalana i l'espontaneïtat andalusa. Els punts clau de l'experiència inclouen: Hospitalitat excepcional: Boada subratlla l'acollida de les germandats locals, que han obert les seves esglésies i han lliurat nombrosos obsequis a la delegació. Participació activa: Els representants tarragonins van participar en la processó del Prendimiento y la Virgen del Patrocinio. Magnitud de l'esdeveniment: Càdis compta amb 30 confraries que surten diàriament de les seves parròquies fins a la carrera oficial a la catedral. Riquesa Patrimonial i Musical El president descriu amb detall la bellesa de les talles i la complexitat dels passos: La peana (canestilla): Un element que ha impressionat per la seva alçada (prop d'un metre) i la riquesa ornamental. Diferenciació musical: Els passos de Jesús s'acompanyen de cornetes i timbals, mentre que els de la Mare de Déu porten bandes de música que fan "ballar" el pali. "Ells viuen la festa d'una altra manera. La Setmana Santa és verdaderament la seva festa major." Conclusió del Viatge La delegació, que inclou representants de l'Ajuntament com el tinent d'alcalde Santi Pallàs, finalitza la visita destacant l'aprenentatge mutu i la gran inversió que les confraries andaluses fan per conservar el seu patrimoni artístic.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
La lluita veïnal per salvar el búnquer de la Mora
Preservació del patrimoni històric i natural a Tarragona Els veïns de la urbanització de la Mora, a Tamarit, s'han mobilitzat per aturar un projecte urbanístic que pretén construir un centenar d'habitatges sobre un històric búnquer de la Guerra Civil. Aquest espai, situat a la muntanya de Sant Joan, no només té un valor arqueològic com a reducte republicà, sinó que també actua com l'últim pulmó verd de la zona costanera. Denúncies i reclamacions dels veïns L'Associació de Veïns de la Mora manifesta la seva profunda inquietud davant les intencions de la promotora Incasa. Els punts clau de la seva reivindicació inclouen: Atemptat patrimonial: El búnquer és una construcció circular de grans dimensions amb túnels de fins a 30 metres de profunditat que cal conservar com a part de la memòria històrica. Impacte mediambiental: La zona és el refugi d'espècies protegides, com aus migratòries i ratpenats particulars, i la seva destrucció suposaria un greu retrocés ecològic. Manca de transparència: Els veïns critiquen que l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat no han donat respostes clares sobre les llicències i el grau de protecció de l'espai. "No estem disposats a que es destrueixi aquest paratge; la solució seria fer una permuta en una altra zona i preservar aquesta com a jardí per a tota la gent." Estat de la situació Actualment, la promotora ja ha realitzat algunes actuacions de desbrossament i ha instal·lat cartells publicitaris, tot i que, segons els veïns, l'Ajuntament encara no hauria concedit la llicència definitiva. El col·lectiu veïnal adverteix que portarà el cas a la Generalitat i al departament de Cultura si no s'atura el que consideren un atemptat urbanístic.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
2007-04-03 UM MERCADET
Últim dimarts de mercadet a la plaça Corsini L'episodi d'avui recull el testimoni de venedors i clients durant el darrer dimarts de celebració del tradicional mercadet a la plaça Corsini abans del seu trasllat. A causa de les properes obres de remodelació del Mercat Central i la instal·lació d'una carpa provisional després de Setmana Santa, les parades de dimarts i dijous es reubicaran a la Rambla Nova. Perspectiva dels marxants L'Enric Vives i en Josep Gómez, representants de la Junta de Marxants, valoren el canvi de forma molt positiva: Ubicació estratègica: Consideren la Rambla l'artèria principal de la ciutat, la qual cosa pot atraure nous clients i turistes. Reptes logístics: Manifesten certa preocupació pel tema de l'aparcament dels furgons i la seguretat de la mercaderia, demanant al consistori un espai reservat. Horaris: El trasllat permetrà allargar l'activitat fins a mitja tarda (aproximadament fins a les 16:30 h o 17:00 h), oferint més marge als compradors. Opinió de la clientela habitual Les clientes entrevistades (Filomena, Manuela, Montserrat, Flora, Rosa Mari i Montse) mostren una actitud favorable i flexible davant la nova ubicació: "A mi no em fa res; ho tindré encara més a prop de casa." Accessibilitat: Per a algunes el canvi suposa més proximitat, mentre que d'altres ho veuen com una oportunitat per passejar pel tram que va des de la font del Centenari fins al Balcó del Mediterrani. Experiència prèvia: Es recorda que ja s'havia fet un trasllat similar fa anys sense grans problemes de trànsit ni adaptació. En resum, tant el sector comercial com els usuaris afronten el canvi amb il·lusió i la confiança que la Rambla Nova es convertirà en un actiu dinamitzador per al mercadet.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
27'
La reforma del Mercat Central de Tarragona
Inici de les obres i logística provisional El proper dimarts, després de Setmana Santa, s'inicia el projecte de reforma integral del Mercat Central de Tarragona. Aquesta intervenció, qualificada de necessària i ambiciosa, transformarà el centre de la ciutat durant els propers dos anys aproximadament. Ubicació temporal dels marxants i paradistes • El mercadet ambulant de dimarts i dijous es trasllada de forma definitiva a la Rambla Nova, ocupant les coques centrals des de la Font del Centenari cap al Balcó del Mediterrani. • A la plaça Corsini s'instal·larà una carpa provisional de gran qualitat que allotjarà els paradistes de l'interior del mercat mentre durin les obres. • S'iniciaran les cates arqueològiques a l'entorn dels carrers Reding i Governador González per preservar possibles restes romanes. "La Rambla és el lloc menys dolent per ubicar el mercadet; històricament els mercats sempre s'han instal·lat a l'artèria principal de la ciutat." Detalls del nou Mercat Central El resultat final busca competir amb les grans superfícies comercials mitjançant la modernització dels serveis sense perdre l'essència tradicional: • Infraestructures modernes: S'instal·larà aire condicionat, calefacció, sistemes de recollida de brossa i millora de la il·luminació. • Sòtans i serveis: El nivell -1 inclourà una mitjana superfície d'alimentació seca per permetre un "únic acte de compra". També hi haurà una planta de càrrega i descàrrega amb càmeres frigorífiques per evitar la manipulació de mercaderies al carrer. • Aparcament: Es triplicaran les places actuals, passant de 400 a 1.200 places d'aparcament en quatre plantes. • Horaris: El mercat definitiu obrirà també a les tardes, adaptant-se als nous hàbits de consum dels ciutadans. Pressupost i finançament El cost total de l'obra s'estima en uns 18 milions d'euros (3.000 milions de pessetes). El finançament es reparteix entre diverses fonts: Subvencions dels Pressupostos Generals de l'Estat i la Generalitat de Catalunya. Finançament propi a través de la gestió de l'aparcament. Aportacions de l'empresa que gestioni la mitjana superfície comercial. Una part mínima a càrrec dels propis paradistes. Celebració de l'inici del projecte Per commemorar aquest moment, s'han organitzat dos actes principals: • Dimarts vinent (11:00h): Col·locació simbòlica de la primera pedra. • Dijous 12 d'abril (21:00h): Festa al Palau de Congressos amb l'actuació de Teatre de Guerrilla, obert a tots els ciutadans amb invitació prèvia.