Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

2305-2328 de 2716
  • Centenari d'Artur Bladé i Desumvila: Vida i Obra - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    17'

    Centenari d'Artur Bladé i Desumvila: Vida i Obra

    L'homenatge a Artur Bladé i Desumvila En motiu del centenari del seu naixement, el programa recorda la figura d'Artur Bladé, un escriptor fonamental de l'Ebre que va viure i morir a Tarragona. Es destaca la tasca de la Biblioteca Pública de Tarragona en la recopilació de la seva obra, gran part de la qual s'està reditant actualment. Vida i Exili Bladé va ser un membre de la generació formada abans de la Guerra Civil, deixeble d'Antoni Rovira i Virgili i afiliat a Esquerra Republicana. La seva trajectòria vital va quedar marcada per un llarg exili: El seu pas pel camp de concentració a França. L'estada a Montpeller i el posterior trasllat a Mèxic. La seva relació amb grans intel·lectuals catalans i castellans de l'època. L'estil literari: Una literatura de la realitat L'escriptor és definit com un home de la vella escola, amb un alt grau d'exigència estilística i una prosa elegant que fuig de les presses. La seva producció no se centra en la ficció, sinó en el gènere memorialístic: Dietaris i memòries: Relats de les seves experiències personals. Llibres de paisatges i figures: Descripcions de l'entorn i retrats de personatges. Retrats literaris: Monografies sobre figures com Pompeu Fabra o Francesc Pujols. "És un home de lletres que conreava tot allò que es pogués dir amb la paraula i la creació, amb una senzillesa resultat de saber-ne molt." Els dos grans blocs de la seva obra L'Exili: Obres com L'exiliada (1976) o Viatge a l'esperança (1973), on narra la peripècia del retorn i la inevitable decepció en trobar un país que no havia evolucionat com ell esperava. L'Ebre: Una reconstrucció nostàlgica i mítica del seu món d'infantesa, amb títols com Benissanet o Gent de la Ribera d'Ebre. Finalment, es recomana l'obra "Viure a Tarragona" com una excel·lent porta d'entrada per a nous lectors, un recull d'anècdotes i vivències de la seva darrera etapa a la ciutat, escrit des d'un costumisme personal i autèntic.

  • Gabriel Janer Manila i l'estat editorial català - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    24'

    Gabriel Janer Manila i l'estat editorial català

    Gabriel Janer Manila: Un autor polifacètic L'espai d'avui se centra en la figura de Gabriel Janer Manila (Algaida, 1940), un dels autors més prolífics i guardonats de les Illes Balears. Jordi Tiñena el defineix com un professional de la literatura amb una obra extensíssima que abasta diversos gèneres i públics. Trajectòria acadèmica i professional • Formació: Originàriament mestre rural, es va llicenciar en pedagogia i es va doctorar posteriorment. Actualment és catedràtic d'antropologia de l'educació a la Universitat de les Illes Balears. • Institucional: Ocupa el càrrec de president de l'Institut d'Estudis Balears, jugant un paper actiu en la promoció de la cultura catalana a l'exterior. Una obra prolífica i premiada La producció de Janer Manila destaca per xifres impressionants: • Més de 20 novel·les per a adults. • 36 llibres de literatura infantil i juvenil. • Assajos d'antropologia cultural centrats en les Balears, com Sexe i cultura a Mallorca. "És un autèntic tot terreny professional de la literatura que s'hi dedica amb tota la seriositat i la dedicació necessària." Entre els seus guardons més recents destaca el Premi Ramon Llull de l'editorial Planeta per la novel·la Tigres, el premi més ben dotat de les lletres catalanes. Anàlisi del panorama editorial La concentració de la indústria Es discuteix la complexitat actual del món editorial, on el grup Planeta ha absorbit segells històrics com Edicions 62, Columna o Proa. Això genera un escenari on el 90% de l’edició en català es troba sota un mateix grup industrial, deixant a la resta d'editorials (com La Campana o Quaderns Crema) el paper de resistència independent. Catalunya a la Fira de Frankfurt S'aclareix la distinció entre literatura catalana (feta en català) i indústria editorial catalana (que inclou obres en català i castellà). Aquest debat és clau davant la presència de Catalunya com a convidada d'honor a Frankfurt, on es busca promocionar tant els autors de la llengua com la potència de les empreses editores del territori.

  • Sèrie de salutacions nocturnes reiterades - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    22'

    Sèrie de salutacions nocturnes reiterades

    Resum de l'intercanvi Aquest document recull una seqüència altament repetitiva de la salutació "Bona nit" que s'estén durant un període de temps prolongat. L'estructura del text mostra una monotonia absoluta en el llenguatge utilitzat sense cap variació en el missatge. Aspectes clau de la comunicació: Salutació constant: L'única expressió present és la fórmula de cortesia nocturna. Freqüència regular: Les intervencions es produeixen de manera sostinguda cada 30 segons aproximadament. Absència de diàleg: No es desenvolupa cap tema de conversa ni s'intercanvia informació addicional. "Bona nit" En conclusió, es tracta d'un text marcat per la repetició sistemàtica d'un únic concepte, possiblement indicant una prova de so, un bucle de comunicació o una interacció ritualitzada de comiat.

  • Perfil literari de Joan Rendé: ironia i polifacetisme - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    19'

    Perfil literari de Joan Rendé: ironia i polifacetisme

    Joan Rendé: L'home rere la ironia En aquesta conversa amb Jordi Tiñena, s'explora la figura de Joan Rendé, un autor polifacètic que combina la seva vida a Barcelona amb la seva passió pel camp a la Conca de Barberà. Rendé és definit, per damunt de tot, per la seva capacitat de traslladar la ironia a la literatura. Trajectòria i perfil professional L'autor destaca per una carrera diversa en l'àmbit de la comunicació: * Periodisme: Ha col·laborat extensament al diari Avui (sota el pseudònim de Doctor Escòpios), a Serra d'Or i ha estat tertulià habitual. * Guionista: Va participar en programes innovadors de TV3 com El Doctor Caparrós (mencionat com Ovongonia en el context d'innovació) i a Catalunya Ràdio. * Escriptor i pagès: Malgrat el seu perfil urbanita, presumeix de ser un "pagès de tractor" a Cabra del Camp. Reconeixements i premis Tot i no tenir una obra extremadament extensa, la seva qualitat ha estat avalada per guardons de gran prestigi: 1. Premi Víctor Català (1977): En un moment en què era un pilar de la narrativa catalana. 2. Premi de la Crítica (1997): Un reconeixement atorgat per professionals sense presentació prèvia. 3. Premi Mercè Rodoreda (2003): Per la seva obra de relats. "Joan Rendé és la ironia feta lletra." Obres destacades analitzades La pedra a la sabata: Un llibre de relats on, tot i ser independents, un personatge i una visió del món compartida creen una unitat gairebé novel·lística. Ofereix una mirada satírica de la Barcelona postmoderna. El barber violador: Una novel·la centrada en la construcció d'un personatge peculiar, un barber a l'antiga, a través del qual s'explora el desig i l'humor. Consultori sentimental de Cecília Bibiloni: Una obra que recull el bagatge d'un popular programa de ràdio.

  • Javier Carreras i la novel·la històrica del 1714 - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    15'

    Javier Carreras i la novel·la històrica del 1714

    La irrupció de Javier Carreras en la literatura En aquesta edició del punt de lectura, Jordi Tiñena presenta la primera novel·la del periodista tarragoní Javier Carreras, titulada Sepultura de Bandolet. Carreras, conegut per la seva trajectòria en mitjans com Catalunya Express i com a guionista de programes televisius d'èxit com El Tribunal Popular, debuta amb una obra ambiciosa i profundament documentada. Una visió política de la guerra de Successió La novel·la s'ambienta en el període immediatament posterior al 1714, explorant les conseqüències de la pèrdua de les llibertats de Catalunya. Tiñena destaca diversos punts clau de l'obra: Compromís històric: L'autor pren partit obertament per la causa austriacista i critica les figures vinculades als borbons. Reivindicació del Carrasclet: L'obra recupera la figura de Pere Joan Barceló (el Carrasclet), no com un simple bandoler, sinó com un oficial militar que lluita contra els felipistes. Riquesa geogràfica: La trama recorre espais reals com Tarragona, Reus, la Mussara i el Priorat, descrivint amb precisió els masos i camins de la província. Elements de gènere: Combina la narrativa històrica amb la peripècia aventurera i el misteri, incloent-hi la interpretació de missatges xifrats en quadres. Context de la novel·la històrica a Catalunya El programa reflexiona sobre la manca de producció literària i cinematogràfica al voltant dels episodis fundacionals de la història de Catalunya, en comparació amb el mercat nord-americà. Tot i això, es repassen precedents i obres contemporànies sobre el segle XVIII: Manuel Angelón: Autor del segle XIX que ja tractava temes de resistència en castellà. Ramon Pellicer: Amb l'obra Cap de Brot (1981), també centrada en el Carrasclet. Alfred Bosch: Amb la seva coneguda trilogia sobre el 1714. Vicenç Villatoro: Amb La dona a la finestra, centrada en el setge de Barcelona. "Pobra la societat que necessita d'herois." Segons Tiñena, Sepultura de Bandolet és una obra honesta que no amaga el seu posicionament i que sorprèn per la seva voluntat d'estil i el rigor en l'ambientació de l'època.

  • La novel·la negra: de BCNegra als autors tarragonins - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    14'

    La novel·la negra: de BCNegra als autors tarragonins

    La Vigència de la Novel·la Negra i el certamen BCNegra En aquesta conversa amb Jordi Tiñena, s'analitza l'èxit i la consolidació del gènere policíac a casa nostra, prenent com a punt de partida les jornades BCNegra a Barcelona. Aquest esdeveniment s'ha convertit en un referent internacional, atraient autors de la talla de Henning Mankell, Andrea Camilleri o Donna Leon. Característiques de la novel·la negra actual El gènere ha evolucionat significativament des dels clàssics dels anys 50: * Del món marginal al real: Ja no es tracta només de delinqüència i baixos fons, sinó d'un mirall de la societat actual i els seus conflictes (desarrelament, crims inexplicables). * Protagonistes humans: Els detectius moderns no són immutables; tenen problemes de salut, familiars i personals que evolucionen en cada llibre. * Fidelització: La creació de sagues permet generar una gran complicitat amb un lector que vol conèixer la continuïtat de la vida del personatge. Autors i tradició a Catalunya Tiñena destaca la forta tradició catalana, des de la col·lecció La Cua de Palla fins a autors contemporanis del Camp de Tarragona: 1. Àngel-Octavi Brunet: Destacat per la seva saga del detectiu McIntosh, que recentment ha estat traduïda a l'italià amb l'obra La butxaca d'un mort. 2. Jordi Cervera: Autor que ha entrat amb èxit en el gènere amb obres premiades, tot i no tenir encara un personatge fix. 3. Margarida Aritzeta: Es recorda la seva etapa dels anys 90 amb títols com El cau del llop o Tie-break, ambientades a Tarragona. "La clau que enganxi el lector està en els elements estructurals; que el personatge sigui creïble, que els diàlegs tinguin sentit i que l'acció estigui ben mesurada."

  • L'univers literari d'Estrella Ramon - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    17'

    L'univers literari d'Estrella Ramon

    Estrella Ramon: La màgia de la literatura infantil i juvenil En aquesta edició del punt de lectura de Tarragona Ràdio, l'escriptor Jordi Tiñena ens apropa a la figura d'Estrella Ramon, una prolífica autora de Tortosa especialitzada sobretot en el públic de cicle primari i infantil. Amb una trajectòria que s'inicia als anys 90, Ramon destaca per haver creat un corpus literari de més de 17 obres amb un ritme de producció constant i sostingut. Característiques de la seva obra L'autora destaca per les següents particularitats: * Especialització infantil: Tot i haver fet incursions premiades en la novel·la juvenil, el seu gruix de treball se centra en contes de gran fantasia per a nens petits. * Estil imaginatiu: Les seves històries sovint inclouen animals, bruixes i personatges màgics, amb títols suggeridors com Faroleta, poca llum o I va la fada i s'enfada. * Formació musical: Com a professora de música, manté un contacte directe amb els infants, fet que nodreix la seva capacitat d'inventar històries. Un mercat literari paral·lel Tiñena reflexiona sobre la visibilitat d'aquests autors, sovint ignorats pels mitjans de comunicació generalistes però amb un gran èxit en el sector educatiu: 1. Lectors captius: El llibre infantil i juvenil té un mercat estable gràcies a les escoles i les prescripcions dels mestres. 2. Èxit en premis: Estrella Ramon és una "crac" en el seu àmbit, havent guanyat nombrosos guardons com el Premi Carmesina o el Ferran Canyameres. 3. Vigència i reedicions: A diferència de la literatura per a adults, aquests llibres es reediten constantment durant dècades. "És una persona vital que de seguida s'empesca i inventa coses; una autèntica professional d'aquest gènere."

  • Andreu Sotorra i la literatura juvenil a 'Punt de Lectura' - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    22'

    Andreu Sotorra i la literatura juvenil a 'Punt de Lectura'

    Resum de l'episodi Aquesta setmana, l'espai Punt de Lectura amb Jordi Tiñena se centra en la figura de l'escriptor Andreu Sotorra, un referent de la literatura infantil i juvenil del Camp de Tarragona. La conversa destaca la seva trajectòria com a professional integral de les lletres, combinant l'escriptura creativa amb la crítica literària i el periodisme. La figura del mecenatge i la professió d'escriptor L'entrevista comença amb una reflexió sobre la dificultat de viure exclusivament de la literatura. S'introdueixen conceptes interessants sobre el món editorial: La necessitat de recuperar la figura del mecenes renaixentista per permetre als escriptors dedicar-se plenament a la seva obra sense pressions econòmiques. La comparació amb altres autors d'èxit com Jordi Sierra i Fabra, qui sí que ha aconseguit fer de l'escriptura el seu mitjà de vida principal. L'estatus d'Andreu Sotorra com un dels pioners en la literatura per a joves a casa nostra. Literatura de realitat i innovació tecnològica L'obra de Sotorra es caracteritza per allunyar-se de la fantasia pura per centrar-se en la realitat i la vida quotidiana. Temàtiques socials: Les seves novel·les solen tractar temes d'actualitat com el racisme o la multiculturalitat (per exemple, a La filla del rali). Pioner digital: Es destaca el seu paper impulsor de les noves tecnologies dins l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), creant les primeres pàgines web per a autors i experimentant amb la publicació de relats directament a internet. Èxit editorial i reconeixements Tot i que la literatura juvenil sovint té poca presència als mitjans de comunicació generalistes, el cas de Sotorra demostra una gran vitalitat comercial: Té una producció constant amb més de 25 novel·les i nombrosos premis, com el Premi Cavall Fort, el Premi El Vaixell de Vapor o el Premi Joaquim Ruyra. L'obra Cor de Parallams és un exemple d'èxit amb vuit edicions i traduccions a diversos idiomes incloent el sistema Braille. "El llibre infantil i juvenil és d'aquests que passa sense fer soroll, però que en canvi té una vitalitat extraordinària i mou molt la indústria editorial." L'espai acaba anunciant que la setmana vinent es parlarà de l'autora Estrella Ramon, especialitzada en literatura per a infants més petits.

  • Jordi Fol: Literatura, publicitat i polifacetisme - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    16'

    Jordi Fol: Literatura, publicitat i polifacetisme

    Perfil de Jordi Fol: Un autor polièdric El programa analitza la figura de Jordi Fol, un personatge que destaca per la seva gran versatilitat. Definit com una "navalla suïssa", Fol no només és escriptor, sinó que ha desenvolupat una carrera estable en diversos àmbits de la comunicació i l'art: Publicitat: La seva professió principal, on ha tingut la seva pròpia agència (Folkigenius & Company). Interpretació: Ha participat com a actor en nombrosos anuncis i en sèries emblemàtiques de TV3 com El cor de la ciutat o Dones d'aigua. Fotografia: Format a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, ha realitzat exposicions notables com la dedicada a la ciutat de Praga. La trajectòria literària Tot i que va començar escrivint llibres per encàrrec —com la curiosa història del bolígraf BIC pel seu 50è aniversari—, Fol s'ha consolidat com un referent de la literatura infantil i juvenil al Camp de Tarragona. La seva obra es caracteritza per: Imaginació desbordant: Plantejaments originals que s'allunyen del dramatisme per abraçar l'humor. Arrelament territorial: Moltes de les seves històries tenen referents locals de Reus i les comarques tarragonines. Experimentalitat: Ús de cançons i estructures que permeten l'escenificació escolar. Obres destacades El viatge d'un tap de banyera: Guanyador del Premi Carmesina, és una al·legoria a la creativitat on els personatges interactuen amb el públic. La guerra dels xiclets: Novel·la premiada que narra la resistència infantil davant una prohibició surrealista de la reina d'Anglaterra. 666 calaixos: Considerada una de les seves obres més complexes i exitoses, lligada a la recerca d'objectes perduts i la figura de Gaudí. "És un escriptor molt enginyós, la seva literatura reflecteix exactament el que passa a la seva vida: toca totes les tecles amb una imaginació desbordant." L'episodi clou amb una anècdota sobre la col·laboració de Fol a la ràdio i una breu reflexió sobre l'actualitat del Nàstic de Tarragona, des de la perspectiva de soci i accionista de Jordi Tinyena.

  • Noemí Bagés i el panorama de la literatura juvenil - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    20'

    Noemí Bagés i el panorama de la literatura juvenil

    Introducció a la figura de Noemí Bagés En aquest episodi es presenta a l'autora Noemí Bagés, una escriptora emergent en el panorama literari català. Se'n destaca la seva condició de jove escriptora, tant des del punt de vista biològic com de trajectòria professional. Bagés, nascuda a Alemanya però arrelada a Tarragona i Flix, combina la seva tasca creativa amb la docència a secundària. Trajectòria i gènere literari L'autora ha publicat dues obres principals sota l'etiqueta de literatura juvenil amb l'editorial Barcanova: A quin segle diu que som? (2004): Una novel·la d'aventures amb una màquina del temps que repassa la història dels Països Catalans des de la prehistòria fins al segle XV. Té una voluntat clarament pedagògica i divulgativa. La mort en parlava (2006): Una obra més ambiciosa que aborda els conflictes familiars i les relacions tenses entre pares i fills. Destaca l'ús de tècniques narratives més complexes com el monòleg interior i el format epistolar. Debat sobre la literatura per a joves L'episodi obre una reflexió profunda sobre l'estat de la literatura juvenil actual: Funcionalitat vs. Creació: Es discuteix si la literatura per a joves ha de ser només instrumental (tractar temes com el racisme o les drogues) o si ha de prioritzar la qualitat literària i la imaginació. Dinamisme del mercat: Mentre que el mercat d'adults viu dels bestsellers puntuals, el sector juvenil es manté gràcies als long-sellers, llibres que es venen constantment a les escoles i instituts durant anys. La influència de la docència: Es debat com el contacte diari de l'autora amb els alumnes influeix en la seva capacitat per connectar amb els lectors joves. "Una novel·la juvenil pot ser, i ha de ser, llegida també per adults." Digitalització i novetats del sector Finalment, es comenta l'acord històric entre Google i la Biblioteca Nacional de Catalunya per a la digitalització de fons lliures de drets d'autor. Aquesta iniciativa permetrà posar a l'abast de tothom milers de títols en català i altres llengües, seguint l'estela de projectes com la Biblioteca Gutenberg.

  • Guia de seguretat i consells per comprar per internet - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    21'

    Guia de seguretat i consells per comprar per internet

    Guia pràctica per a unes compres en línia segures En un context de festes i compres massives, el programa aborda la necessitat d'utilitzar la xarxa com un servei útil, però prenent les mateixes precaucions que en el comerç tradicional. Es destaca que internet permet comprar amb una naturalitat extraordinària des de casa, evitant les aglomeracions del carrer, sempre que es segueixin certs criteris de seguretat. Consells clau per triar on comprar Dedicar temps a comparar: No s'ha de comprar al primer lloc que apareix al cercador. Cal visitar diferents webs per comparar preus i característiques. Desconfiar de preus temeraris: Si un producte és extremadament barat, pot haver-hi una trampa o ser un model anterior amb menys prestacions. Reconèixer la solvència de l'empresa: Una web amb faltes d'ortografia, sense adreça física o que no respon al telèfon és un clar indici d'alerta. Vigilar les compres a l'estranger: Cal tenir en compte la legislació, el possible pagament de duanes i la compatibilitat tecnològica (especialment en mòbils dels EUA o la Xina). Seguretat tècnica i pagament Per garantir que les nostres dades estan protegides, cal fixar-se en dos elements visuals a la barra del navegador: 1. El protocol HTTPS (la 'S' final indica seguretat). 2. La presència d'un cadenat tancat. 3. Certificats de seguretat com el SSL, que blinden la informació davant de tercers. "El risc zero no existeix ni a la xarxa ni enlloc, però amb aquestes precaucions la transacció està pràcticament blindada." Drets del consumidor i privacitat Legislació igualitària: El comprador té els mateixos drets de garantia i devolució que en una botiga física. Dades mínimes: Només s'han de facilitar les dades estrictament necessàries. Si en demanen massa, és probable que vulguin enviar espam. Full de comanda: És imperatiu guardar o imprimir el comprovant de la compra amb el número d'identificador per a qualsevol reclamació futura. Amenaces estacionals: Nadales i virus Finalment, s'alerta sobre l'enginyeria social durant el Nadal. Cal vigilar amb les felicitacions interactives o correus de desconeguts, ja que poden contenir troians dissenyats per robar dades bancàries.

  • Programari lliure i serveis digitals amb Tinet - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    24'

    Programari lliure i serveis digitals amb Tinet

    Introducció al Programari Lliure En aquest episodi, s'explora com treure el màxim rendiment als ordinadors nous o vells sense haver de dependre exclusivament del programari de pagament. Es destaca que la compra del hardware és només el primer pas i que l'ús de programari lliure és una alternativa viable i econòmica. • Programari lliure vs. Propietari: S'explica que el programari lliure no sempre és gratuït, però sovint es basa en estàndards oberts, a diferència dels formats tancats de les grans corporacions. • Micropagaments: Molts desenvolupadors independents permeten l'ús dels seus programes a canvi de petites aportacions voluntàries (shareware). Alternatives Recomanades Es mencionen diverses eines per substituir aplicacions convencionals: Sistemes Operatius i Ofimàtica • Linux (Ubuntu): Ideal per donar una segona vida a ordinadors vells. • OpenOffice: El paquet ofimàtic que substitueix el Microsoft Office. Multimèdia i Retoc • GIMP: L'alternativa lliure i completa al Photoshop per a l'edició d'imatges. • Audacity: Eina gratuïta per a l'enregistrament i edició d'àudio. "Tenir la possibilitat de triar és el més interessant; actues en la teva llibertat, que és importantíssim." Serveis Ciutadans a Internet L'episodi posa en valor el paper de Tinet com a xarxa ciutadana i portal de serveis que facilita la vida quotidiana: • Directori de programes: Recopilació d'eines lliures i en català (en col·laboració amb Softcatalà). • Tràmits i consultes: Accés directe a farmàcies de guàrdia, cartellera de cinema, horaris de transport i la gestió de cita prèvia al metge a través de l'Institut Català de la Salut. Reflexió sobre la Bretxa Digital Es tanca el programa amb una crida a perdre la por a la tecnologia i a la necessitat que l'accés a internet sigui considerat un servei universal, eliminant les barreres econòmiques per garantir la igualtat d'oportunitats en la societat xarxa.

  • NOVES TECNOLOGIES 2007-10-22 - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    28'

    NOVES TECNOLOGIES 2007-10-22

    Introducció a la tecnologia per a l'usuari En aquesta primera sessió mensual, l'espai de col·laboració entre Tarragona Ràdio i l'OASI (Organisme Autònom per a la Societat de la Informació de la Diputació de Tarragona) pretén apropar la informàtica a la ciutadania des d'una vessant pràctica i sense complexos. L'objectiu és desmitificar la tecnologia i tractar l'ordinador com un electrodomèstic més de la llar. Cerca de feina a través d'internet S'analitza com la xarxa s'ha convertit en l'eina principal per a la millora professional. Es destaquen plataformes clau: • TerracoFeina: Portal especialitzat en ofertes de la demarcació de Tarragona que prioritza la proximitat. • Infofeina: Centrat en l'àmbit català. • Infojobs: Referent a nivell estatal. Es detalla el procés d'inscripció, la importància del codi d'usuari i la gestió del currículum digital per estar sempre actiu en els processos de selecció. Buscadors i navegació Es discuteix el domini de Google en el mercat de les cerques (amb prop del 50% d'ús) i el seu funcionament mitjançant rastrejadors o "espietes". També s'esmenten alternatives com Yahoo i MSN/Live de Microsoft, i la integració de cercadors en portals locals com Tinet. Programari lliure i codi obert Es presenta el software lliure com una alternativa ètica i econòmica als productes comercials. Conceptes clau tractats: • Codi obert: A diferència de Microsoft, el programari lliure permet que milers de programadors d'arreu del món millorin el producte. • Compatibilitat: Es pot conviure amb Windows i utilitzar paquets d'ofimàtica gratuïts com OpenOffice o navegadors com Mozilla. Seguretat i connectivitat S'ofereixen consells pràctics sobre prevenció de virus i l'ús d'antivirus gratuïts però eficaços com AVG. Finalment, s'alerta sobre les ofertes d'ADSL, recomanant llegir la lletra petita dels contractes per evitar penalitzacions i preus excessius després dels períodes promocionals. "L'ordinador és un aparell com un televisor o una nevera; l'únic que hem de saber és quina tecla hem d'apretar en cada moment."

  • Línia Directa amb l'alcalde Josep Feliç Ballesteros - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    49'

    Línia Directa amb l'alcalde Josep Feliç Ballesteros

    Diàleg directe amb la ciutadania L'alcalde de Tarragona, Josep Feliç Ballesteros, respon les consultes dels ciutadans a través de Tarragona Ràdio. L'episodi se centra en el seguiment de compromisos anteriors i la discussió del pressupost per a l'any 2008, que és presentat com el primer projecte econòmic real del nou equip de govern. Mobilitat i infraestructures urbanes • Seguretat vial: Es discuteix la necessitat urgent de passos de vianants elevats a zones com la Vall de la Rebassada i l'avinguda Països Catalans. • Manteniment de la via pública: Nombrosos veïns es queixen del mal estat de les rajoles a la Part Alta. Com a solució, l'alcalde anuncia la creació d'una Brigada d'Intervenció Ràpida que actuarà en menys de 72 hores. • Aparcament Jaume I: L'alcalde defineix el projecte com un "desastre heretat" i prioritza que funcioni d'una vegada per totes abans de valorar la seva peatonalització. Equipaments i serveis socials • Cultura: Es confirma l'inici imminent de les obres del Teatre Tarragona i el destí del Banc d'Espanya com a equipament municipal. • Educació infantil: Ballesteros reconeix un dèficit històric de places i es compromet a crear entre 4 i 6 noves llars d'infants durant el mandat. • Noves tecnologies: S'anuncia la implementació de 8 zones wifi gratuïtes distribuïdes per tota la ciutat. Transport i Seguretat • Transport públic: S'anuncia la creació del bus nocturn amb el suport del 90% de finançament de la Generalitat, facilitant la mobilitat per oci i treball. • Seguretat ciutadana: Davant l'augment de robatoris, l'alcalde es compromet a augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana amb 100 nous agents. "Hem heretat un pressupost gairebé exaurit; el del 2008 serà el primer pressupost d'aquest equip de govern."

  • Actualitat Universitària i Nous Reptes a la URV - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    30'

    Actualitat Universitària i Nous Reptes a la URV

    Panorama de l'Actualitat Universitària a la URV L'entrevista amb Maria Bargalló, vicerectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), aborda l'estat actual de les matriculacions i la forta demanda en carreres clàssiques. Es destaca que les universitats catalanes reben molts estudiants d'altres comunitats, especialment a Medicina, a causa de la manca de places en els seus llocs d'origen. Formació i Demanda de Professionals • Es discuteix la paradoxa de la manca de metges malgrat les notes de tall elevades. • La vicerectora aclareix que la mancança és d'especialitats concretes (pediatria, ginecologia) i no pas general. • La implementació del Pla Bolonya facilitarà la mobilitat europea, tot i que encara és un procés en evolució. Noves Tendències en la Triada d'Estudis • Biotecnologia s'ha convertit en una de les carreres amb més nota de tall, representant la biologia aplicada del futur. • Les filologies (especialment la francesa i la catalana) pateixen una crisi de demanda crítica. • Cal un canvi de terminologia i enfocament per mostrar les sortides professionals de les lletres més enllà de l'ensenyament. "Si fessim una sèrie de filòlegs a la televisió, potser les carreres en crisi recuperarien l'interès." Programa "55 plus": Bellesa Intel·lectual Una de les grans novetats és el llançament del programa 55 plus, un projecte de la URV Ciutadana per a persones de més de 55 anys. • Permet assistir a classes ordinàries amb estudiants joves. • No requereix titulació prèvia ni batxillerat. • L'objectiu és l'aprenentatge pel pur plaer de saber. • Es limita a 3 alumnes d'aquest perfil per aula per mantenir l'equilibri docent. Reflexió sobre la Joventut i la Immigració El podcast clou amb una mirada social: Joventut: Es trenca l'estereotip del passotisme juvenil, destacant la implicació dels joves en projectes solidaris i la seva capacitat d'esforç. Immigració: Es denuncia l'esquizofrènia social de necessitar econòmicament els immigrants però no considerar-los ciutadans de ple dret.

  • EOI Tarragona: Novetats Educatives i Llei de Dependència - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    31'

    EOI Tarragona: Novetats Educatives i Llei de Dependència

    L'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Tarragona en Evolució L'episodi compta amb la participació de Yolanda Escot, directora de l'EOI de Tarragona, qui detalla els reptes actuals de la institució i els canvis legislatius que n'afectaran el funcionament immediat. Noves Normatives i Estructura Acadèmica • La implementació de la LOE comporta canvis en l'edat mínima d'accés: els alumnes que estudien un idioma a la secundària no podran matricular-se a l'EOI d'aquell mateix idioma fins als 16 anys. • L'estructura canvia a tres nivells oficials: Bàsic (2 anys), Intermedi (1 any) i Avançat (2 anys). • Es preveu una simplificació en els tràmits de matrícula i les proves de nivell per evitar les cues clàssiques, potenciant la gestió en un sol pas. El Futur Edifici de la Chartreuse "A veure si quan fem 20 anys ja estem instal·lats al nostre propi edifici." L'escola, que celebra el seu 20è aniversari, encara espera el trasllat definitiu a l'antiga fàbrica de la Chartreuse. Tot i que el projecte arquitectònic és engrescador, Escot es mostra prudent respecte als terminis (estimats per al 2010) a causa de la complexitat de rehabilitar un edifici històric. Realitat Social: La Llei de Dependència i la Infància En una segona part més reflexiva, s'aborda la situació de les famílies amb infants amb necessitats especials o malalties cròniques com les cardiopaties. Mancances en la Gestió Pública • Es critica que la Llei de Dependència sovint només arriba a casos d'extrema precarietat, oblidant el suport necessari per a la conciliació i el descans del cuidador. • Existeix una manca d'oferta d'activitats de lleure inclusiu (colònies, música o esport municipal) adaptada per a aquests infants. • L'administració sovint peca de desconeixement i falta de resposta davant les peticions formals de les famílies.

  • Actualitat i Reflexió Jurídica amb Antoni Vives - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    28'

    Actualitat i Reflexió Jurídica amb Antoni Vives

    Reflexions sobre els Serveis Públics i Infraestructures L'entrevista comença amb una crítica severa a la situació dels serveis públics a Tarragona i Catalunya, motivada per un tall de llum que ha afectat milers d'abonats. Antoni Vives, degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona, destaca la manca de previsió sistemàtica per part de les administracions i empreses de serveis. • Infraestructures viàries: Es critica l'estat de la Nacional 340 i la connexió amb Lleida, qualificant-les de pròpies d'altres dècades. • Responsabilitat política: Vives lamenta que la societat civil estigui "adormida" i no utilitzi els mecanismes de queixa i denúncia per exigir responsabilitats per la inèrcia política. Polítiques de Natalitat i Ús de la Llengua Es discuteixen mesures socials i lingüístiques que han marcat l'agenda de la setmana: Ajuts a la natalitat Sobre el xec de 2.500 euros per fill, Vives es mostra favorable però escèptic. Considera que l'ajut s'hauria de mantenir de forma mensual durant tota la criança i proposa alternatives com la reducció de l'IVA en productes bàsics com els bolquers. Polèmica pel foment del català Davant el document d'Esquerra Republicana sobre l'ús del català a les escoles i mitjans: "S'ha de fomentar el català, és la nostra llengua, però el que no podem fer són imposicions." L'advocat defensa el bilingüisme i la necessitat d'aprendre terceres llengües com l'anglès, on el nivell de l'Estat és preocupantment baix. Justícia, Economia i L'estat de Dret A la part final de l'episodi, es tracten temes relacionats amb el món laboral i la seguretat jurídica: • Explotació laboral: Es comenten casos de condicions precàries en companyies aèries, subratllant que l'explotació s'ha de denunciar judicialment i no només quedar-se en la queixa superficial. • Principi de Legalitat: Respecte al cas del Fortí de la Reina a Tarragona, Vives defensa fermament el respecte a la llei per sobre de la discrecionalitat política: "Si hi ha un principi de legalitat, l'hem de respectar; moure aquest límit en funció dels interessos és molt perillós." Context Optimista Malgrat les crítiques, l'episodi tanca amb una mirada positiva cap al progrés científic i social dels darrers 30 anys, i un apunt curiós sobre un estudi de la Universitat de Texas sobre els hàbits comunicatius entre homes i dones.

  • Debat sobre l'educació, la societat i el sistema cultural - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    29'

    Debat sobre l'educació, la societat i el sistema cultural

    Educació i Societat: Un nou paradigma El director teatral i pedagog, Joan Pasqual, reflexiona sobre l'estat de l'educació actual arran dels resultats de la selectivitat a Tarragona. Pasqual defensa que les noves generacions estan més preparades que mai, tot i que d'una manera diferent a la tradicional: • S'ha passat d'un coneixement enciclopèdic a un d'habilitats digitals i accés a la informació. • El problema no és la capacitat dels joves, sinó una societat insolidària que fomenta l'individualisme. • Es troba a faltar el valor de l'esforç, ja que vivim en un entorn on s'intenta facilitar tot als infants. "Les noves generacions estan molt més preparades que nosaltres, però viuen en una societat que fa que el que no funciona tingui una ressonància més forta." El problema de la Formació Professional i el sistema educatiu Pasqual critica la manca d'inversió real en la Formació Professional (FP) i la rigidesa del sistema català. Proposa recuperar figures com l'aprenent i oferir alternatives als joves d'entre 14 i 16 anys que no volen seguir l'itinerari acadèmic convencional. També lamenta la inestabilitat política que provoca canvis constants de currículums. Cultura d'aparador vs. Cultura de base En la segona part de la conversa, s'analitza l'estat del teatre i els festivals a Catalunya: • Es denuncia una cultura de consum on predomina l'èxit econòmic per sobre de la reflexió personal. • Les institucions inverteixen el 80% en gestió cultural i només el 20% en creació. • S'han perdut els col·lectius experimentals (com Comediants o El Tricicle) perquè el sistema no els deixa créixer. • Existeix un divorci entre dramaturgs i directors, el que provoca una pèrdua d'emoció en les produccions actuals, que sovint se senten com un mer tràmit professional o "feina de funcionari".

  • La realitat del sector agrari: de la tradició als nous mercats - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    29'

    La realitat del sector agrari: de la tradició als nous mercats

    La Situació Actual del Pagès L'entrevista amb Josep Maria Coll, coordinador d'Unió de Pagesos, posa en relleu la crisi estructural i la falta d'un pla estratègic per al camp català. S'analitza com la globalització obliga a exportar els productes de millor qualitat mentre el mercat local es satura amb importacions de baixa sostenibilitat. • Renda agrària: Ha baixat dràsticament respecte a la població general, dificultant el relleu generacional malgrat tenir el coneixement i les terres. • Falta de suport polític: Es critica la inacció de la Generalitat i la falta de promoció dels productes catalans a la televisió pública, en contrast amb altres comunitats autònomes. El Valor del Producte de Temporada i el Territori Es reivindica la figura del pagès com el guardià del territori, gestionant el 80% de l'espai físic. "La casa de pagès hauria de servir per donar a conèixer la nostra cultura i els productes frescos, no per ser un simple reclam turístic sense ànima." Reptes i Amenaces: Urbanisme i Infraestructures El diàleg aborda l'impacte del creixement urbanístic desmesurat: • Pressió urbanística: El creixement dels pobles sovint supera els serveis disponibles i fragmenta les explotacions agràries. • Infraestructures: No hi ha oposició al progrés, però es demana que les noves vies i polígons siguin mancomunats i respectin la continuïtat del terreny agrícola. • Recursos hídrics: Es desmitifica el consum d'aigua de la pagesia, subratllant l'esforç en modernització (reg gota a gota). Nova Iniciativa: Venda Directa als Mercats Coll detalla un projecte d'Unió de Pagesos per connectar directament el productor amb els mercats municipals de Barcelona (i properament altres ciutats) per garantir: • Productes de fruita dolça i verdura collits en el moment òptim. • Un circuit que evita la gran distribució per mantenir l'essència i el gust real dels aliments. • Educació al consumidor per valorar la qualitat davant dels productes ultraprocessats o excessivament empaquetats en plàstic.

  • Balanç del mandat de Joan Miquel Nadal i nous reptes per Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    28'

    Balanç del mandat de Joan Miquel Nadal i nous reptes per Tarragona

    Balanç del mandat de Joan Miquel Nadal L'entrevista amb el senyor Antoni Jordà, de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, analitza els 18 anys d'alcaldia de Joan Miquel Nadal a Tarragona. Jordà destaca que, tot i que cal perspectiva històrica, el llegat és tangible en diversos aspectes: Transformació urbana i infraestructures • La ciutat ha viscut un canvi radical des del 1989, impulsat per una dinàmica econòmica expansiva i un creixement demogràfic notable. • Es destaca l'enxamplament del nucli urbà i la millora de les connexions mitjançant rutes i vials. • El servei d'autobusos i la il·luminació són punts positius valorats per la ciutadania, mentre que la neteja viària es manté com una de les principals queixes. Reptes urbanístics i assignatures pendents Hi ha projectes estratègics que marquen l'agenda del futur govern de Josep Fèlix Ballesteros: • La Façana Marítima: Jordà qüestiona la necessitat de soterrar les vies per motius purament estètics si el trànsit de mercaderies es desvia cap a l'interior. • Terres Cavades i el POUM:Projectes marcats per la polèmica jurídica i la manca de transparència informativa o complicitat amb els veïns. "Si les decisions proposades no compten amb la complicitat dels propis ciutadans, la població s'hi girarà en contra." Temes Socials i Educatius El cas dels maltractaments infantils a Salou L'entrevista aborda amb dolor el cas recent de la nena Clàudia. Jordà posa l'accent en: • La necessitat d'una resposta diligent i contundent de les administracions quan es detecten indicis. • La importància de confiar en els protocols mèdics, citant la sospita inicial dels pediatres de l'Hospital Joan XXIII. El sistema de Selectivitat i el nivell acadèmic Finalment, es discuteix l'actualitat de les proves d'accés a la universitat: • Es defensa la necessitat de la prova per mantenir una homogeneïtat acadèmica. • Jordà reclama "coratge" per fer públics els resultats per centres i així detectar mancances. • S'apunta que el nivell global de l'alumnat que arriba a la universitat és diferent i possiblement inferior al de fa 15 anys.

  • Armand Puig: Espiritualitat, Societat i Felicitat - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    29'

    Armand Puig: Espiritualitat, Societat i Felicitat

    Un Diàleg sobre l'Actualitat i l'Espiritualitat El prestigiós teòleg i degà Armand Puig visita Tarragona Ràdio per reflexionar sobre el paper del pensament religiós i els valors humans en un món globalitzat i complex. Durant la conversa, es desgrana la importància de recuperar el sentit col·lectiu i la cura de l'entorn com a pilars de la societat actual. La Bíblia i la Cultura Contemporània L'entrevista comença recordant la fita de la traducció de la Bíblia al català (1993) i la seva gran rebuda comercial i cultural. • S'anuncia una nova edició il·lustrada per Perico Pastor en tres volums. • Es reflexiona sobre com la Bíblia atrau tant creients com agnòstics per la seva riquesa històrica. Valors Etics i Medi Ambient S'aborden notícies recents que vinculen la fe amb el compromís social i ecològic: • El reconeixement de la tasca de Càritas com a motor de cohesió social. • La consideració de l'ecologisme des del Vaticà: > "Danyar la natura o cremar un bosc és un pecat contra la col·lectivitat humana." • La idea que les faltes contra allò comú són especialment greus en el context actual. El Món del Matís i la Geopolítica Puig analitza la pèrdua de les etiquetes rígides (dreta-esquerra) i la complexitat del món modern: • El cas de Sarkozy a França com a exemple de transvasament d'idees. • La situació a l'Iraq i el conflicte Israel-Palestina, on el teòleg insisteix en la necessitat de resoldre les arrels dels problemes per evitar que es perpetuïn les injustícies. La Recerca de la Felicitat Finalment, es parla de les obres coescrites amb Francesc Torralba, com La felicitat i La saviesa del cos: • La màxima principal: "És feliç qui fa feliç". • Es crítica la societat de consum que intenta omplir buits espirituals amb béns materials (com cotxes o cirurgia estètica). • S'emfatitza que el centre de la persona no és el cos, sinó el cor.

  • L'obra humanitària d'Isidoro Macias, el Padre Patera - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    28'

    L'obra humanitària d'Isidoro Macias, el Padre Patera

    La missió dels Germans de la Creu Blanca L’Isidoro Macias, conegut popularment com el Padre Patera, és un germà franciscà de l’ordre de la Creu Blanca que centra la seva activitat a Algesires. La seva tasca principal consisteix a oferir refugi, aliment i suport humà a aquells que arriben a les costes espanyoles en situacions d'extrema vulnerabilitat. Una tasca d'ajuda integral • L'entitat no només ajuda immigrants, sinó també persones discapacitades i gent gran sense recursos. • A Ceuta, al barri del Príncipe, mantenen una presència històrica oferint centenars de menjars diaris a la comunitat musulmana i espanyola en risc. • "Els miracles dels pans i els peixos": Macias explica com aconsegueixen donar fins a 700 àpats al dia amb recursos molt limitats. La crisi de l'Estret i la realitat de la immigració Durant l'entrevista es reflexiona sobre l'evolució del fenomen migratori des dels anys 80 fins a l'actualitat, destacant la duresa del viatge a través del desert i el mar. El paper de les institucions i la llei "Fui forastero y me abriste tu puerta de par en par." L'Isidoro critica sovint la passivitat d'Europa i dels governs, que sovint prioritzen la burocràcia per sobre de la vida humana. Reclama inversions reals en els països d'origen per evitar que els joves hagin de fugir de la fam. El drama de les dones i els infants • Dones embarassades: Moltes creuen l'Estret en estat avançat de gestació i busquen refugi directament a la casa dels germans. • Menors no acompanyats (MENA): L'Isidoro destaca que sovint els nens que arriben són els més brillants i valents de les seves comunitats, i el fet que marxin suposa una pèrdua de potencial humà irreparable per als seus països. Reconeixement a Tarragona L'entrevista coincideix amb la visita de Macias a Tarragona per recollir un premi de l'entitat Mare Terra Fundació Mediterrània, on coincidirà amb personalitats com Federico Mayor Zaragoza per seguir reivindicant la llei de l'amor per sobre de les lleis civils.

  • Andreu Faro: L'humor gràfic i la política local - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    26'

    Andreu Faro: L'humor gràfic i la política local

    L'ofici del ninotaire en temps de campanya L'humorista gràfic Andreu Faro analitza la seva trajectòria al Diari de Tarragona i com afronta el repte diari de resumir l'actualitat en una vinyeta. Destaca que la campanya electoral és una època especialment rica en contradiccions i tòpics polítics, facilitant la creació de contingut crític sobre la demagògia i les promeses incomplertes. El procés creatiu i la realitat diària • La feina del ninotaire es basa a captar l'essència del carrer i el que pensa el ciutadà corrent. • Faro compagina la seva tasca creativa amb la docència, el que l'obliga a una producció ràpida i, sovint, desconnectada del contacte humà de les redaccions tradicionals a causa de les tecnologies digitals. Reflexions sobre la política i el llegat de Joan Miquel Nadal L'entrevista aborda el final d'una etapa política a Tarragona amb el comiat de Joan Miquel Nadal després de 18 anys a l'alcaldia. "L'alcalde Nadal ha estat l'alcalde amb la rambla més llarga i la paciència més curta." Canvi de cicle polític • Es discuteix la transició d'un lideratge visceral i personalista cap a perfils més tècnics o de gestoria, similars als de José Montilla o José Luis Rodríguez Zapatero. • Crítica al finançament dels partits i als "favors" que les campanyes costoses generen a llarg termini en la gestió municipal. El futur del paper i la crisi del còmic Amb motiu del 30è aniversari de la revista El Jueves, Faro expressa una visió pessimista sobre el suport paper. • El consum de continguts ha virat cap al món audiovisual, les videoconsoles i el format 3D. • Malgrat la bona salut de l'humor en televisió (com el programa Polònia), el còmic tradicional a Espanya pateix una mancança de relleu generacional i tradició cultural en comparació amb el mercat franco-belga.

  • Comunicació política, campanya permanent i blocs electorals - episode art
    Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
    28'

    Comunicació política, campanya permanent i blocs electorals

    Anàlisi de la Política Actual i la Comunicació L'episodi compta amb la presència d'en Bernat López, responsable dels estudis de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), per analitzar com ha canviat la relació entre els partits, els mitjans i la ciutadania en el context electoral de Tarragona. La Campanya Permanent i la Fatiga Ciutadana Es discuteix el concepte de campanya permanent, on l'encadenament de convocatòries electorals (municipals, autonòmiques, estatals i europees) genera un estat de propaganda continuat. Segons López: • El sistema polític actua en un bombardeig de missatges constant. • Això provoca una insensibilització de la ciutadania, que acaba veient els missatges com a repetitius i pesats. • La lluita per la visibilitat és ara la lluita per l'existència política. L'Eficàcia de les Campanyes Oficials "Les campanyes electorals no canvien el vot generalment, sinó que serveixen per reforçar tendències." L'expert destaca que, tot i la hipermediatització, la dimensió interpersonal (conversar al mercat, entre amics o veïns) continua tenint un pes fonamental en la decisió final del votant, sovint més que la propaganda més estrident. La Polèmica dels Blocs Electorals Un dels punts de més fricció és la imposició dels cronòmetres als mitjans públics: • Crítica als polítics: López considera els blocs electorals un "estat d'excepció" dins d'una democràcia liberal i demana confiar en la professionalitat dels periodistes. • Crítica als periodistes: L'expert fa una "estirada d'orelles" a la professió per l'excessiva repetició de la seva queixa (la cantarella), que qualifica de cert narcisisme i exhibicionisme innecessari que fatiga l'oient. El Futur de la Televisió Pública (TV3) Finalment, es reflexiona sobre la baixada d'audiència de TV3. López proposa un canvi de paradigma: • Cal deslligar l'audiència de la qualitat. • La batalla de la televisió pública no ha de ser la quantitat (competir amb cadenes privades), sinó el prestigi i la credibilitat. • L'èxit ha de mesurar-se per valors ètics i estètics, no només per rànquings.